‘El català ens uneix’, nova campanya del Voluntariat per la llengua a Andorra

Web Govern d'Andorra

En el marc de l’onzena temporada del voluntariat lingüístic, organitzat pel Servei de Política Lingüística, amb la col·laboració d’Andorra Telecom, es llança una nova campanya amb la voluntat de mantenir o superar les bones xifres de participació d’edicions anteriors.


Al llarg del mes de febrer el Servei engegarà una campanya en què es distribuiran pòsters i díptics, i també fulls informatius adjunts a les factures d’Andorra Telecom per captar voluntaris i aprenents que vulguin dedicar una hora a la setmana, durant un mínim de deu setmanes, a conversar en català amb la seva parella lingüística. Amb el lema El català ens uneix, es pretén conscienciar els nouvinguts i els no-catalanoparlants de la importància d’aprendre i utilitzar la llengua, i alhora convidar els catalanoparlants a implicar-se activament en aquest projecte d’integració lingüística.

El voluntariat lingüístic no consisteix a fer classes, sinó a reforçar l’aprenentatge del català oral. És un bon complement per a les persones que fan cursos dels nivells inicials, per als usuaris dels centres d’autoaprenentatge i per a qui vol perdre la por o la vergonya i llançar-se a parlar en català.

El Servei de Política Lingüística aparella aprenents i ensenyants segons la seva disponibilitat d’horaris i la parròquia on volen trobar-se per conversar en català mentre prenen un cafè, fan una passejada, van a comprar, etc. Després de les deu setmanes a què es comprometen, l’activitat es pot donar per acabada o bé es pot continuar amb la mateixa parella o amb una altra.

Aquesta temporada el Servei continuarà oferint activitats lúdiques i culturals gratuïtes per dinamitzar l’activitat. Les propostes inclouen entrades per veure cinema d’estrena en català, visites guiades als museus, obres de teatre, concerts, etc.

Les persones que estiguin interessades a participar en el projecte s’hi poden inscriure presencialment al mateix Servei (casa Motxilla, placeta Sant Esteve, s/n, Andorra la Vella), trucant al 806670 o a través de la pàgina www.catala.ad. D’altra banda, les iniciatives del Voluntariat per la llengua es publiquen a través del Facebook i el Twitter del Servei de Política Lingüística.

l'STEI-i reclama al govern Balear una escola en català que faciliti la competència en llengües estrangeres

L’STEI INTERSINDICAL RECLAMA UNA ESCOLA EN CATALÀ QUE FACILITI QUE L’ALUMNAT SIGUI COMPETENT EN LLENGÜES ESTRANGERES.

1. L’STEI Intersindical reclama al govern que la normativa que elabori sigui presentada, en primer lloc, a la comunitat educativa representada al Consell Escolar de les illes Balears i també a la Mesa Sectorial d’educació on hi ha els representants dels docents, ja que la mesura afecta les condicions laborals del professorat i la qualitat del sistema educatiu.



2. En aquest punt trobam que la conselleria s’ha precipitat en donar publicitat a un decret i a un model d’ensenyament de la llengua estrangera, que encara no està consensuat i que l’STEI vol comprovar, amb temps i forma, la viabilitat de les mesures que s’hi proposen.

3. A l’Acord marc signat a principi de legislatura, a la Mesa Sectorial d’Educació, l’STEI va introduir un punt que parla de “consensuar el model lingüístic escolar” i trobam que abans de treure una normativa per l’ensenyament de l’anglès o el francès, s’ha de fer una anàlisi del model lingüístic que tenim, veure en quin punt es troba, fer un estudi del desplegament real del decret de mínims i de les competències que els i les alumnes tenen en les dues llengües oficials i, en base d’això, i de les dades de l’estudi que s’hauria de fer centre per centre, pensar com es podria fer per incentivar el català i fer-lo compatible amb l’augment de la competència lingüística en una llengua estrangera dels infants i joves del nostre sistema educatiu. Exigim el compliment d’aquest punt signat a l’Acord marc. Abans de parlar de l’ensenyament de i en una llengua estrangera hem de consensuar el model lingüístic escolar.

4. Precisament aquesta setmana el Consell de ministres europeus, reunits dia 20 de gener de 2016, ha fet públic un comunicat on fan unes recomanacions als estats de la unió europea després d’haver revisat l’aplicació de la Carta europea de les llengües regionals i minoritàries, que en el seu punt 5 recomana “vetllar perquè l’educació trilingüe, no afecti negativament les llengües pròpies dels territoris”. I per donar compliment en aquesta recomanació és important saber en quin punt es troba la llengua catalana a les Illes Balears dins i fora de l’escola. No basta dir que es mantén el decret de mínims, perquè el decret de mínims a molts centres no es compleix. I això ho sap tothom i consta a les memòries que hi ha al servei d’inspecció educativa.

5. Lamentam que la prioritat del govern no sigui treballar al mateix temps pel català i per les llengües estrangeres, totes dues deficitàries al sistema educatiu illenc i sí ho faci per l’anglès. És una realitat que fins ara s’han destinat els recursos materials i personals a treballar, en primer lloc, per les llengües estrangeres que no per les llengües oficials. Encara no hem recuperat, als centres, els coordinadors de normalització lingüística i ens parlau de coordinadors d’ensenyament de la llengua estrangera. No feim cursos de didàctica del català i sí en feim de didàctica de l’anglès, tenim un servei de projectes lingüístics dedicats exclusivament a les llengües estrangeres, no hem recuperat encara el servei d’ensenyament del català, no s’han recuperat tots els plans d’acolliment lingüístic i cultural dels centres, ni tampoc les classes de català per a pares i mares...

6. Com ja vàrem manifestar a l’inici de la legislatura demanam un compromís decidit i actiu del Govern de les Illes Balears amb la llengua catalana i està clar que volem garantir també un bon aprenentatge de l’anglès, el francès o una tercera llengua. I que això és bo per a tots els alumnes però estam descontents perquè no es fan passes decidides pel català ni dins ni fora de l’escola.

7. Dins la bateria d’accions que s’han de programar l’STEI demana la convocatòria urgent de la permanent i del plenari del Consell Social de la Llengua, no sols per trobar-nos tots un dia al Parlament, sinó per posar en marxa les comissions de feina i treure a la llum un pla de normalització que ja està fet i que només necessita l’actualització i la posada en funcionament. És important trobar-nos per pensar campanyes, fer estudis, elaborar materials, difondre recursos, convocar ajudes... per cercar la complicitat i la implicació de tots els sectors socials per arribar a una major cohesió social. Necessitam recuperar tots els mitjans de comunicació en català que tenim a l’abast, ràdio, TV... la reciprocitat de les emissions en català de tot el territori i també el requisit de català per a tots els funcionaris de l’Administració local, autonòmica i perifèrica de l’estat.

8. L’STEI demana que construïm entre tots una escola de qualitat, inclusiva i en català, tal com demanàrem les 100.000 persones que sortírem al carrer el 29 de setembre de 2013. Aquesta mobilització que encara ressona, vol un ensenyament de qualitat on el català ocupi el lloc que li correspon i també vol que es faciliti un bon aprenentatge d’una llengua estrangera. Som qui som. I amb la nostra llengua ens arrelam a la terra i amb les altres llengües ens obrim al món.

Més informació: M. Antònia Font 619.78.38.84

Enllaçats dóna suport a la Manifestació del 7 de febrer a Amposta en defensa del territori

La xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua dóna suport als convocants de la manifestació del proper 7 de febrer a Amposta en defensa del territori i de l'ecosistema al voltant del riu Ebre que, novament, és amenaçat davant l'aprovació, el proppassat 5 de gener pel Govern espanyol en funcions del Partit Popular, d'un nou "Plan Hidrológico Nacional" (PHN).

Des de les entitats que formen la plataforma en defensa de la llengua catalana, es considera que cal, així mateix, fer costat i solidaritzar-se amb la Plataforma en Defensa de l'Ebre, que ha mostrat el seu rebuig a l'aprovació del PHN, ja que ho consideren com una agressió que posa en risc la sostenibilitat del paisatge i de l’ecosistema del Delta de l'Ebre.

Darrere una llengua hi ha un territori on viuen els seus parlants, i una part d'aquest territori es veu amenaçada novament per accions que no tenen en compte la sostenibilitat mediambiental de la zona, i que es volen dur a terme sense el consens dels col·lectius locals.

Animem entitats i persones a sumar-se en la defensa del territori perquè vagin el proper 7 de febrer a mostrar el seu rebuig al nou PHN que inclou un transvasament del riu Ebre.


#LoRiuÉsVida
#EnllaçatsAmbLoRiu



Enllaçats per la Llengua

enllacatsperlallengua@gmail.com

http://exllengua.blogspot.com/

La Bressola celebra els seus 40 anys amb dos concerts a Barcelona i Girona

.



























Font: CAT


La Bressola enguany fa 40 anys i ho celebra amb dos concerts programats per a celebrar els 40 anys. 

La música té un paper destacat a les escoles de La Bressola i l'associació Amics de la Bressola, que els hi dona suport, ha impulsat els darrers anys diversos projectes musicals que han versionat i recuperat més d'una cinquantena de temes populars i tradicionals. Més de cinquanta músics i cantants també han participat en aquests projectes cantant les "musiquetes" de la Bressola. Al Tradicionarius els amics i amigues de la música tornaran a cantar per la Bressola que enguany celebra els 40 anys d'escoles catalanes a la Catalunya del Nord.

Músics participants
Marc Serrats i Xerramequ, Carles Belda, Feliu Ventura, Xavier Sarrià, Titot i Anna Roig

www.labressola.cat

Segueix-los a Facebook / a Twitter 

Els Amics del C.A.T. i els Amics de La Bressola podeu reservar les vostres entrades a 5 € a tramcat@tradicionarius.cat (2 entrades per Amic)

Els concerts són:

Barcelona, 15 de gener a les 22.00 en el si del Festival Tradicionàrius, al CAT, Gràcia.

Girona, 22 de gener a les 20.00 al Teatre Municipal de Girona


COMPRA D'ENTRADES

Enllaçats continua la campanya que reclama un espai comunicatiu en català

Gener 2016

Enllaçats continua la campanya que reclama un espai comunicatiu en català

*El Manifest impulsat per Enllaçats el passat mes d'octubre ha rebut actualment el suport de 129 col·lectius (mitjans, entitats, sindicats, partits polítics i corporacions públiques) i té darrere la signatura de més mig miler de persones, d'entre les quals personalitats importants del món cultural, polític i dels mitjans de tots els territoris de parla catalana.

*La xarxa d'entitats per la llengua ha anunciat pel Sant Jordi de 2016 accions descentralitzades a diferents ciutats del domini lingüístic per reclamar el bastiment d'un espai de comunicació en català i la unitat d'acció en defensa i valorització de la llengua comuna.


Enllaçats fa una valoració positiva de la campanya d'adhesions per la reobertura de RTVV i per la reciprocitat dels canals en la nostra llengua dins d'un espai audiovisual comú.
La plataforma té previst d'ampliar el suport a aquesta reivindicació i poder encetar una sèrie de reunions amb representants dels governs i institucions oficials del País Valencià, Catalunya, Illes Balears, Catalunya Nord, Aragó, Andorra i l'Alguer. ExLL creu que els canvis polítics dels passat mes de maig deuen ajudar a una percepció més favorable d'aquestes qüestions.

Campanya de llarga durada i a tot el territori. Enllaçats s'ha proposat treballar durant tot aquest curs en aquesta campanya per un ESPAI DE COMUNICACIÓ EN CATALÀ, a tot el territori i comptant amb la participació del màxim de professionals de la comunicació i responsables polítics per dur endavant aquest objectiu.

En aquest sentit recorden l'èxit assolit a Palma de la Jornada per un Espai de Comunicació en Català organitzades per l'STEI-intersindical els passats dies 18 i 19 de desembre amb el suport d'Enllaçats, i que comptà amb la intervenció de reconeguts professionals del món periodístic i de la cultura, a més del Conseller de Cultura del Govern de les Illes Balears. Aquestes jornades coincidiren amb una notícia molt esperada, com és la remissió a les Balears dels Canals de la CCMA (Super 3, 3/24 i Canal33).

Enllaçats anuncia noves accions reivindicant aquest espai audiovisual comú i la unitat de la llengua en diverses ciutats d'arreu el domini lingüístic per la Diada de Sant Jordi, que es detallaran pròximament.

SIGNA EL MANIFEST PER UN ESPAI DE COMUNICACIÓ EN CATALÀ

Enllaçats per la Llengua

http://exllengua.blogspot.com/

enllacatsperlallengua@gmail.com

Decàleg dels Drets lingüístics del valencià [El Tempir]

L'ACL el Tempir  reivindicara els drets lingüístics amb la publicació dels drets del valencianoparlant a través d'un decàleg que presentem a continuació:

La Plataforma per la Llengua organitza per Reis "Les Estrenes" a l'Alguer

Les Estrenes a l'Aguer, la Festa de los Tres Reis

Comunicat de la Plataforma per la Llengua de l'Alguer:

Dimecres 6 de gener en Plaça Pino Piras tenguerà lloc la manifestació Les estrenes a cura de la delegació local de la Plataforma per la llengua. L'estrena és un regal fet en ocasió de la Festa dels Reis d'Orient que tradicionalment portaven los dons. Los més petits teniven una taronja, a la qual eren fets talls per acollir els menuts, donats dels més grans.De les hores 10.00 los voluntaris de l'associació distribuiran gratuïtament les taronges i la primera estrena. L'activitat siguerà acompanyada a partir de les 11.00 de l'animació musical d'Àngel Maresca, Lo barber, amb un repertori de cançons tradicionals alguereses i catalanes lligades al Nadal i a la Festa dels Reis. Taronges, menuts, i també gadgets amb una atenció particular a la llengua algueresa, regalats als més petits.
La manifestació fa part del Cap d'Any de la Fundació Meta i de l'Administració municipal.

Bones Festes i bona entrada d'any!

Des de la xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua us desitgem unes bones festes i un bon any 2016!



Salut, i lluita per la llengua i el territori!

NADAL
A Emili Badiella


Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.
Així el grup d’homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l’empedrat recolza
i els altres qui l’avencen, tots d’adreça al mercat.

Els de casa, a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m’apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.

Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-.
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l’hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.

Joan Salvat-Papasseit

#Connectem-nos! Per un espai audiovisual compartit, per Òscar Adamuz

En ple segle XXI i a les acaballes del 2015 tots tenim clar que vivim en la societat de la informació, tant com que amb les noves tecnologies i xarxes socials el concepte clàssic de comunicació s'ha desvirtuat, s'ha transformat i, avui dia, qualsevol usuari d'una xarxa pot donar una primicia i esdevenir doncs "periodista" per un  moment de glòria, el comunicador de les masses, fer "viral" una notícia, promocionar una campanya, etcètera, sense ser-ne pas professional dels mitjans.

Per altra banda,  Els diaris digitals guanyen pes i miren les xarxes a veure què s'hi cou. Les fonts d'informació s'han multiplicat i els poders establerts, malgrat ho intentin, es veuen desbordats per la sobreinformació en què estem submergits a diari i no poden controlar totalment la informació que surt a la llum de l'opinió pública, ja no controlen els canals de comunicació. Per exemple, el renovador ús que en fa de la propaganda l'Estat Islàmic a les xarxes socials és paradigmàtic; ells creen un relat i ho exporten, "venen" la seva imatge i guanyant la batalla de la informació també guanyen adeptes, tot i el terror que poden provocar moltes de les imatges emeses.

Tanmateix, els grans mitjans de masses continuen orientant la societat cap a determinades pautes d'interessos i comportaments. Promocionar una determinada pel·lícula o impulsar a un determinat partit polític des dels potents altaveus de la televisió i la ràdio són clars, i recents exemples del poder i de l'ascendència dels mitjans sobre la població general.
 Lús del llenguatge tampoc no és neutre. Seguint el fil del paràgraf anterior, abans denominaven ISIS al grup terrorista, i ara en diuen DAESH (paraula malsonant en àrab). Darrera d'aquest canvi n'hi ha motius polítics, com al fet de referir-se al partit polític CUP com a "els radicals" o de parlar de "desafio independentista" des de Catalunya. La imposició del llenguatge circula en ambdós sentits, com demostren paraules que han fet fortuna des del sector catalanista conservador com "Procés", "transició nacional", "consulta" o "estat propi". Això sí, cadascú ho intenta des de les seves forces.

En aquesta societat sobreinformada, que rep imputs per tot arreu però que, paradoxalment, menys sembla aprofundir-ne en els fets, n'hi ha molts creadors de relats: premsa oficial, mitjans convencionals, mitjans digitals i l'ús de les xarxes es retroalimenten i això fa que moltes vegades costi separar el gra de la palla.
Doncs bé, en aquesta situació tan caòtica com interessant, on n'hi ha tantes oportunitats per depassar els filtres oficials dels canals d'informació, ens trobem amb una cultura i una llengua minoritzada, la catalana, que, directament, no té les eines per poder construir un relat propi, que, diria més, ni ho intenta. La no reciprocitat dels canals en la nostra llengua i la no coordinació entre els diferents ens territorials no són sinó un reflex de la desconnexió entre els diferents països de llengua catalana.
No n'hi ha un Espai de comunicació en català perquè no hi ha un relat comú de la història, la economia, la política o, sobretot, dels interessos compartits. Primer hem de tenir uns interessos que cobrir i després podrem explicar com els durem a terme. Tal volta, les mancances de l'espai audiovisual comú també són un reflex de la ineficàcia de l'espai cultural compartit.

Més enllà del mapa del temps de TV3 o Televisió andorrana, amb els Països Catalans de marc general, ens manquen referents comuns que ens arrepleguin com a cultura normalitzada que es desenvolupa en un territori concret i ben delimitat. Un territori que careix dels mecanismes polítics per a poder bastir els seu propi relat. I aquests mecanismes només és creen amb voluntat política.
N'hi ha excepcions, és clar, i exemples de voluntarisme de molts col·lectius i gent que han lluitat (i lluiten) contra aquesta desconnexió existent, que no permeten, però, d'esborrar el panorama coercitiu preponderant.

Com a reflexió final, per tant, considero que per revertir la situació es tracta d'escriure entre tots i totes un relat comú, un relat que, ara mateix, és impossible al País Valencià, on no existeixen mitjans públics propis i en llengua pròpia. La reobertura de RTVV és urgent, per normalitzar la llengua i explicar a la ciutadania els projectes del govern des d'un òptica plural i autoreferenciada. I, parlant de governs, després de molts anys, és dóna ara la circumstància que han coincidit en el temps nous consistoris amb voluntat de tirar endavant l'autogovern, defensar la llengua i normalitzar les relacions entre les administracions de parla catalana. Això esperem, aquesta és també la seva obligació, allò què tantes vegades han repetit des de l'oposició. Ara és el moment de complir i aprofitar l'oportunitat, sense dilacions ni dubtes, amb un projecte clar de futur. I des d'aquest impuls polític seguir bastint tota mena de relacions des de l'àmbit cultural i econòmic, reafrimant-se en la pròpia cultura per a poder projectar-la cap al món, com ens ho demostra l'Institut Ramon Llull. Les Illes Balears ja han començat a restablir aquest relat, retornant a l'espai Llull i la reciprocitat dels canals 3/24, Super3 i Canal 33.

En aquest sentit últim els passats 18 i 19 de desembre s'ha celebrat a Palma una Jornada organitzada per l'STEI-intersindical sobre l'Espai de Comunicació en Català, seguint el fil de la campanya encetada a l'octubre per la plataforma Enllaçats per la Llengua, que impulsà un manifest que ja han signat més d'un centenar d'entitats i personalitats del món de la cultura, la política i els mitjans.
Aquest és el camí, però queda molt per recórrer, i aquest camí està ple de pedres, les pedres del camí.
És per això que demanem la col·laboració i el suport de tothom, col·lectius i persones, per ajudar a fer força per normalitzar l'espai comunicatiu compartit, és a dir, l'espai cultural, establint ponts de tota mena, lligant i coordinant iniciatives descentralitzades.
Per a escriure el nostre propi relat, la nostra visió del món des d'u prisma plural i globalitzat, #Connectem-nos! és qüestió de supervivència.


Òscar Adamuz_Comunicació Enllaçats per la Llengua
                          Moviment Franjolí per la Llengua

Enllaçats anuncia a Castelló properes accions per la llengua i reclama a les institucions celeritat en vertebrar un espai audiovisual comú

La xarxa d'entitats per la llengua ha anunciat pel Sant Jordi de 2016 accions descentralitzades per reclamar el bastiment d'un espai de comunicació en català i la unitat d'acció en defensa i valorització de la llengua comuna.

Els pròxims dies 18 i 19 de desembre se celebra a Palma una jornada per un Espai de Comunicació en Català organitzades per l'STEI-intersindical d'acord amb la campanya d'Enllaçats, que ja ha aconseguit el suport de més d'un centenar d'entitats i personalitats.

Entitats d'Enllaçats per la Llengua (ExLL) han celebrat aquest dissabte 12 de desembre el seu plenari anual a Castelló de la Plana, en el marc del 83è aniversari de les Normes de Castelló.

Les assistents han valorat com a positiva la tasca realitzada per la plataforma durant l'exercici 2015 i criden a continuar sumant forces i fent feina en xarxa per tal d'aconseguir una veritable unitat d'acció en defensa de la llengua catalana.

En aquest sentit creu que s'ha de continuar fent accions de caràcter descentralitzat arreu del domini lingüístic, com a la passada reunió de maig a Perpinyà, on es donà suport a les escoles catalanes de la Catalunya Nord en el context de la Bressolada.

ExLL també ha valorat positivament la campanya d'adhesions per la reobertura de RTVV i per la reciprocitat dels canals en la nostra llengua dins d'un espai audiovisual comú.
La plataforma té previst d'ampliar el suport a aquesta reivindicació i poder encetar una sèrie de reunions amb representants dels governs i institucions oficials del País Valencià, Catalunya, Illes Balears, Aragó, Andorra i l'Alguer. ExLL creuen que els canvis polítics dels passat mes de maig deuen ajudar a  una percepció més favorable d'aquestes qüestions.

Mª A. Font llegint el manifest per un espai comunicatiu en català

Després de la reunió, Mª Antònia Font (STEI-i) ha llegit a la plaça de Santa Clara de Castelló (on hi havia fira d'entitats) el Manifest per un Espai de Comunicació en Català. I a la vesprada, els integrants d'Enllaçats, han participat a la manifestació per la Diada de la Normes de Castelló convocada per Castelló per la Llengua, i que serveix de reivindicació en l'ús del valencià.

A la reunió plenària han assistit les següents entitats: STEPV-iv, Amics de la Bressola, Moviment Franjolí per la Llengua, STEI-i-Illes Balears, Intersindical Valenciana, USTEC-STEs-IAC Acció Cultural Països Catalans, Poble Lliure, Plataforma pel Dret a Decidir-PV, ACL el Tempir, Assemblea de Mestres i Professors en català IB, Enllaçats No Acatem (s'excusen Intersindical-CSC, FOLC i Plataforma pel Dret de Decidir)

Jornada el 18 i 19 de desembre a Palma sobre l'Espai de Comunicació en Català [STEI-i]

L’STEI Intersindical de les Illes Balears organitza a Palma unes jornades sobre ESPAI DE COMUNICACIÓ EN CATALÀ: Els mitjans de comunicació i l’entorn escolar, que es duran a terme divendres dia 18 de desembre i dissabte matí dia 19. de desembre a la Universitat de les Illes Balears.

Aquestes jornades estan relacionades amb la campanya impulsada per les entitats d'Enllaçats per la Llengua, que inicialment varen acordar l’STEI i els seus sindicats afins al Principat i el País Valencià (USTEC-STEs i STEPV- Intersindical valenciana), i que té voluntat d'abarcar el conjunt del territori dels Països Catalans.


Des d’ENLLAÇATS volem treure el debat damunt la taula pel que fa als mitjans de comunicació en català i la reciprocitat de les emissions de les ràdios i TV públiques de tot el domini lingüístic català. Aquest dret que tenen les comunitats lingüístiques d’Europa, està recollit a la Carta Europea de les Llengües Regionals i minoritàries i ratificat també pel govern de l’Estat espanyol. Volem que aquest DRET reconegut per la normativa europea es faci efectiu el més aviat possible.

Ara que els govern de les Illes Balears i del País Valencià en són més favorables voldríem fer una aportació a la reflexió i al debat. Volem aportar arguments d’experts i experiència dels professionals de la comunicació, tant d epremsa, mitjans digitals, ràdio o TV, per poder recollir les propostes que s’hi facin i extreure’n conclusions pertinents que es farien arribar als diferents governs que tenen la responsabilitat de dur endavant la normalització lingüística i de fer realitat aquest espai de comunicació en català.

Sabem que els mestres i professors, arreu de les escoles de tot el territori, fan feina per la normalització del català i també sabem que, perquè la normalització sigui efectiva també s’ha de normalitzar l’entorn escolar. Principalment els mitjans de comunicació, l’administració i l’ús social de la llengua. És aquest un altre motiu pel qual organitzam aquestes jornades. Us enviam el programa que teniu a continuació i el cartell de la Jornada en document adjunt.


MÉS INFORMACIÓ: M. Antònia Font 619 78 38 84 Secretària de Política Lingüística de l’STEI Intersindical. Illes Balears.

JORNADA ESPAI DE COMUNICACIÓ EN CATALÀ 

Mitjans de comunicació i entorn escolar

Sala d’actes de l’edifici Sa Riera de la Universitat de les Illes Balears (UIB). Palma.

DIVENDRES, 18 de DESEMBRE de 2015

17.15h Obertura de la Jornada: Excel·lentíssim i magnífic senyor Llorenç Huguet, rector de la Universitat de les Illes Balears.

17.30-18.45h Conferència inaugural. Espai de comunicació en català: caprici o necessitat? Josep Gifreu, professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Presentació a càrrec de Bernat Joan, sociolingüista, catedràtic i escriptor.

18.45h Descans.

19.00-21.00h Taula Rodona 1. Entre la premsa escrita, la digital i les xarxes socials: la nova comunicació. Joan Riera, subdirector del Diario de Mallorca. Cristina Ros, directora de l’Ara Balears. Miquel Serra, director d’Última Hora. Francesc Viadel, sociòleg, professor de la Universitat Blanquerna i periodista de la Veu del País Valencià. Benjamí Villoslada, director general de Desenvolupament Tecnològic del Govern de les Illes Balears. Modera: Jaume Oliver, periodista de RTVE.

DISSABTE, 19 de DESEMBRE de 2015

09.30-10.45h Taula rodona 2. La ràdio: mans lliures, immediatesa i proximitat. Sara Riera, corresponsal de Catalunya Ràdio a les Illes Balears. Tomeu Martí, director d’Ona Mediterrània. Xavier Milian, Ràdio Terra, la ràdio dels Països Catalans. Modera: Toni Gomila, representant del Sindicat de Periodistes.

10.45h Descans

11.00-12.00h Conferència. La normalització lingüística dins i fora de l’escola. Mitjans de comunicació i entorn escolar. Bernat Joan, sociolingüista, catedràtic de llengua i literatura catalanes i escriptor. Presentació a càrrec de Magdalena González i Crespí, membre fundador d’Enllaçats per la Llengua i presidenta del Forum Musicae.

12.00-13.30h Taula rodona 3. Televisió i reciprocitat: la força de les imatges. Vicent Sanchis, periodista i professor de la Universitat Ramon Llull (URL) de Barcelona. Andreu Manresa, director general de la Radiotelevisió pública de les Illes Balears (IB3). Margalida Solivelles, corresponsal de TV3 a les Illes Balears. Pau Fons, director de RTVE a les Illes Balears. Amàlia Garrigós, periodista i treballadora de la clausurada Ràdio televisió valencianes. Modera: Ferran Gomila, president de l’Associació Voltor.

13.30h Lectura de les primeres conclusions de la Jornada Espai de comunicació en català a càrrec de M. Antònia Font, secretària de Normalització lingüística de l’STEI Intersindical.

Cloenda: Excel·lentíssim senyor Biel Barceló, vicepresident del Govern de les Illes Balears.

DESTINATARIS: professionals de la comunicació, mestres, professors i públic en general. La jornada és oberta i gratuïta, prèvia inscripció. Aforament limitat. HO ORGANITZEN: STEI Intersindical i Escola de formació en mitjans didàctics. HI COL·LABOREN: Universitat de les Illes Balears (UIB), Associació educativa de les Illes Balears (AEI), Dones Educadores i Enllaçats x la Llengua.

Hores reconegudes als docents pel Servei de formació permanent del professorat.

INSCRIPCIONS: www.steiformacio.com Més informació: 971-91.00.60

Enllaçats celebra el seu plenari a Castelló sota l'impuls d'un espai audiovisual comú

La xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua celebra la seva reunió plenària anual el proper dia 12 de desembre a Castelló de la Plana (11:00. cr. Marquès de Valverde, 8. /seu STEPV)

La reunió s'emmarca en el context dels actes pels 83 anys de les Normes de Castelló que, com cada any, impulsa la plataforma Castelló per la Llengua

Durant la reunió es presentaran les activitats dutes a terme per la plataforma en l'exercici, es valorarà la participació a la Bressolada de Perpinyà al mes de maig o la recent campanya encetada reclamant un Espai de Comunicació en Català, a la qual ja hi han donat suport més de 115 entitats, i centenars de persones significades del món cultural, polític i dels mitjans.

També es parlarà de la nova situació propiciada per les eleccions del passat mes de maig a les Illes Balears, País Valencià i Aragó i propostes d'acció conjunta en defensa i valorització de la llengua.

Després de la reunió les entitats participaran en els diversos actes preparats per Castelló per la Llengua, com la manifestació del vespre que surt de la plaça Independència a les 18:00.

Enllaçats per la Llengua dóna suport a les activitats impulsades per commemorar l'aniversari de les Normes de Castelló, que considera una fita cabdal en la unitat de la llengua catalana, i recorda la importància de la figura del mestre Carles Salvador en la consecució de la mateixa.

Enllaçats per la Llengua

Desembre 2015, Castelló de la Plana

Som el ‘sud del sud’ i vosaltres sou el nostre nord [Josep Escribano]

Discurs pronunciat al lliurament de la 28a edició dels Premis Miquelet. 28-92015

Si ens demaneu què sentim hui aquí, us puc dir que en nom de la Junta Directiva d’El Tempir sentim una immensa alegria, alegria gran per aquest Premi Micalet, però sobretot alegria descomunal perquè el sud entra a València, el sud es fa present hui i ara a València. La concessió d’aquest guardó per part de la Societat Coral El Micalet representa una cosa ben important per a nosaltres: que sí que es pot esquerdar la línia Biar-Busot, sobretot entre totes les persones i les entitats que al nord i al sud treballem per allò que tantes vegades s’ha conegut com “fer país”.

I sí, dic nord, ho heu escoltat bé. Els valencians sempre ens hem considerat el sud geogràfic respecte al conjunt dels “Països Valencians”. Bé, doncs arriba l’hora de dir-vos que nosaltres som el “sud del sud” i vosaltres sou el nostre nord. Lemes del passat com “Alacant és important” (que continua sent plenament vigent i vàlid), al qual afegiria per raons òbvies “Elx és important” i, també, “Oriola és important”, han de quedar subsumits per l’eslògan que hem vingut reivindicant aquests darrers anys amb orgull: “som sud, som valencians”. O en altres paraules, tal com cantava Natxo Gironés al vídeo, “Sense el sud (del sud) ni som ni serem”, si no tenim en compte que quatre de les sis ciutats més poblades del PV es troben al migjorn.

Aquest lema “som sud, som valencians” naix de la nostra campanya “M’agrada el valencià”, que ha recorregut tot el territori que comprén des de Benidorm a Torrevella i des de Biar fins a Alacant. El “M’agrada el valencià” ha demostrat que es pot viure la valencianitat lingüística i cultural d’una altra manera, sense complexos, sense amagar el que som, amb autoestima, amb voluntat de construir i d’integrar, de ser inclusius, que passa per comprendre i entendre l’altre, que passa per respectar els trets lingüístics de comarques com el Baix Segura, però també els barris castellanòfons de les nostres grans ciutats. Sí, el Baix Segura, comarca desnostrada per la seua particularitat identitària i sobretot lingüística, a la qual cosa El Tempir sempre ha respost amb la reflexió següent: “Quants “Baix Segura” tenim a les grans ciutats del nostre país?”.

Des d’El Tempir aspirem a homogeneïtzar l’heterogeneïtat del sud en una consciència única de valencianitat on el valencià siga llengua de cohesió social i també patrimoni dels qui no la tenen com a llengua materna o territorial. No ens cansarem de dir que “ser valencià” és la nostra estació de destinació, no la d’origen, independentment dels orígens familiars, de l’equip de futbol que seguisques o de la tradició cultural de la qual procedisques. Ser valencià no exclou altres identitats. Les fa compatibles. A l’inrevés, se’n nodreix… o és que la nostra societat no és una realitat plural, rica, diversa i complexa?

I tot ho fem perquè el sud deixe de ser un element boirós, inconcret, indefinit fins i tot a ulls de la resta dels valencians, els del nord. Les xarxes socials ens permeten saber què fem cadascú ara, però no deixen de reflectir una part de la nostra realitat. A vegades, molt esbiaixada. Per això, us convidem a vindre al sud. Veniu. Conegueu-lo. Enamoreu-vos dels nostres paisatges, de les nostres llegendes, de la nostra cuina, de la gent que viu cada dia la seua valencianitat calladament i silenciosament, però amb orgull a Novelda, Monòver, Crevillent, el Pinós, Guardamar… però també a Elx i a Alacant. I a Oriola o Torrevella, perquè n’hi ha. És l’única manera d’enterrar tòpics i tipisme folklòric, d’afonar l’aldeanisme a què ens volen recloure. Però això sí, si hi veniu, exerciu la vostra valencianitat amb normalitat, sense amagar la llengua. I no sigueu sociolingüistes de cap de setmana que certifiquen el mal estat de salut de la llengua al migjorn, perquè de certificacions nosaltres podem donar-ne a la resta del país. “Vosaltres siau benvinguts, parents e amics de grans virtuts”, com es canta a la Festa o Misteri d’Elx.

El Tempir naix a Elx, la tercera ciutat valenciana més important demogràficament i la segona des del punt de vista industrial. Elx sempre ha estat un focus d’irradiació de valencianitat cap al Vinalopó i cap al Segura. Elx, en paraules de Joan Coromines, és la gran ciutat valenciana del sud. N’estem orgullosos de ser. Però estarem més orgullosos si Alacant i Elx cooperen per reestructurar el sud i són models de valencianitat per a totes les terres que banyen els nostres dos rius. I al mateix temps, l’eix Elx-Alacant ha de servir de contrapés a la ciutat de València en el gran tauler d’escacs valencià. El Tempir té com un dels seus tres objectius fer que el sud ajude colze a colze a reconstruir aquest país després d’aquesta etapa ignominiosa de quasi vint anys. Sí, reconstruir-lo, però de tu a tu. De tu a tu, d’Elx amb Alacant. De tu a tu, de l’eix Elx-Alacant amb València. No volem ser moneda de canvi de res ni políticament, ni econòmicament, ni lingüísticament ni culturalment. Per tant, en aquest projecte no esteu sols, malgrat el que reflecteixen els mitjans de comunicació que tenim i el que ens volen vendre. Ai, quanta falta ens fan ja RTVV i TV3, les finestres de contacte amb el valencià al Baix Segura! Ai, quanta falta ens fa posar fi a l’exempció del valencià al Baix Segura si volem que el valencià siga llengua de cohesió social, si volem igualtat lingüística, si volem universalitzar el coneixement del valencià com a pas previ a l’ús social. Ai, quanta urgència nacional en aquest “ara o mai” que vivim.

Per acabar, dues coses. La primera, agrair a la Societat Coral El Micalet el Premi que ens ha concedit. Gràcies per mirar el sud d’una altra manera amb aquest Premi, sense la condescendència a què estem acostumats. La segona, volem compartir-lo amb totes les persones i col·lectius de les nostres terres migjornenques que treballen amb una voluntat de permanència i solidesa de futur per recuperar la dignitat d’aquestes terres i continuar sent el que hem estat, som i serem: som sud i som valencians. El Premi també és d’ells. Moltes gràcies.

[Anul·lat] La Bressola celebra amb un concert a Girona els seus quaranta anys

[Anul·lat en senyal de condol per la tràgica mort d'una dona i les seves filles a Girona]
Enguany fa 40 anys que va obrir la primera escola Bressola a la localitat nordcatalana de Nyils.

L'efemèride es celebrarà com a punt de sortida amb un concert a Girona el proper 10 de desembre a Girona.




Font: Espai Bressola




"Sem Nord, fem Bressola!" és la convocatòria que crida a la commemoració dels 40 anys de la creació de la xarxa d'escoles catalanes a la Catalunya del Nord. La celebració es farà amb un concert i un acte institucional, aquest proper 10 desembre a Girona. El cartell que anuncia el concert és ple de "bressoletes" la popular cara que ha acompanyat el logotip i les campanyes de difusió de la Bressola al llarg d'aquestes dècades.

El concert serà al Teatre Municipal de Girona i els músics Marc Serrats, Albert Vila i Xarli Oliver cantaran amb els nins i nines de la Bressola una selecció de les cançons que han format part dels diferents projectes musicals que els darrers anys ha promogut Amics de la Bressola.

Aquest curs més d'un milers de nois i noies segueixen els seus estudis a les escoles de la Bressola, des de les maternals al col·legi de secundària del Soler. Un realitat educativa que va néixer a Nils, on el 1976, va començar la primera de les escoles de la Bressola.

El llibre "La realitat d'un somni. Trenta anys d'escoles catalanes a la Catalunya del Nord", editat l'any 2007, va analitzar la història de la Bressola quan se celebraven 30 anys de la seva creació. Des del web podeu llegir aquest resum cronològic dels principals fets d'aquests 40 anys

Recuperar RTVV, primer pas per a construir un espai comunicatiu en català [Intersindical Valenciana]

Intersindical Valenciana dóna suport al manifest d’Enllaçats per la llengua

Dos anys després del tancament de RTVV, els valencians hem pogut constatar tota una sèrie d’efectes en la degradació del sistema audiovisual propi i en la desitjable confi guració d’un espai comunicatiu en la nostra llengua.

En primer lloc, hem quedat situats en el mapa com l’únic territori europeu amb govern i llengua pròpia que no disposa d’una radiotelevisió pública. Una renúncia de competències autonòmiques que va ser executada unilateralment pel Consell del PP i ratifi cada per les Corts valencianes, en virtut de la majoria absoluta dels populars.

En aquests dos anys ha quedat palés l’impacte del tancament i, en conseqüència, els motius que justifiquen una radiotelevisió pública valenciana:

1. La societat valenciana ha deixat de tindre presència mediàtica. Els plasmes només recullen allò que el sucursalisme mediàtic permet, amb una preferència demostrada cap als successos, la corrupció i alguna visita dels líders estatals. És a dir, una codifi cació negativa de la projecció de la societat valenciana i una ocultació de molts dels seus protagonistes.

2. Sense un sistema públic valencià de mitjans audiovisuals el valencià té una presència residual en els mitjans de comunicació i, ja ho adverteixen universitats, el CVC i l’AVL, de cara al futur, l’evolució s’augura negativa.

3. El lliure mercat no està garantint, ni de bon tros, les funcions socials i culturals que corresponen als mitjans de comunicació en les democràcies modernes. Tasques com promoure l’educació i l’ensenyament, estimular la creativitat i proporcionar als ciutadans les eines fonamentals per a accedir a la cultura i entendre el món només s’instal·len en els mitjans de comunicació quan hi ha la voluntat de servei públic.

4. Des del punt de vista econòmic, només allà on hi ha mitjans públics en llengua propia es produeix la recuperació del teixit industrial i cultural. Al País Valencià, el tancament de RTVV s’ha traduït en la destrucció de 1.600 llocs de treball directes i 4.000 més d’indirectes, impactant amb una desocupació superior al 80% en el sector audiovisual.

5. Els mitjans actuals no responen a les exigències comunicatives de l’audiència potencial d’un mitjà autonòmic. Això s’ha derivaten un abandonament de la informació de proximitat i una absència de la vertebració territorial des del punt de vista comunicatiu.

En el punt de mira qualsevol mitjà autonòmic hi ha la voluntat de refl ectir continguts d’interés amb un tractament pròxim, a fi d’aconseguir identificar cadena i audiència.

És l’hora de revertir el centralisme comunicatiu. És evident que una visió centralista de la política es tradueix en una concepció vertical i centralista dels mitjans de comunicació. I aquest va ser el segon motiu, de caràcter polític, pel qual Alberto Fabra va ordenar el tancament de RTVV; perquè en un renovat intent d’ofrenar noves glòries a Espanya va fer el primer pas per recentralitzar el sistema comunicatiu espanyol, esperant que la resta de comunitats autònomes governades pel PP imitaren el seu gest.

La veritat és que Fabra va mesurar malament el seu pes en el PP i, fent un pas avant, es va quedar fora de la fi la. En la nova realitat institucional derivada de les eleccions autonòmiques, els valencians esperàvem una voluntat política decidida de recuperar RTVV, de manera urgent, aprofi tant el capitalhumà dels extreballadors de Canal 9 i Ràdio 9. Les promeses s’han vist empantanades en un procés parlamentari del qual encara no se sap el final, si bé tot apunta que la reobertura es quedarà per a després de l’estiu del 2016.

També en la resta de territoris de parla catalana s’han configurat unes majories de govern favorables a l’ús i la presència pública de la llengua pròpia, si bé en cap moment aquesta voluntat s’ha traduït en la recepció de les emissions de TV3 o IB3 fora dels seus territoris administratius.

Davant aquest alentiment del procés, són moltes les veus, entre les quals hi ha Intersindical Valenciana, que han posat l’accent a denunciar la no-reobertura de RTVV i el greuge comparatiu que pateix la llengua pròpia respecte a les llengües estatals, com el castellà. Per això, ens hem adherit al manifest impulsat per la xarxa d’entitats d’Enllaçats per la Llengua dins de la campanya per demanar el bastiment d’un Espai de Comunicació en Català i la reciprocitat de tots els canals de ràdio i televisió.

El manifest exigeix recuperar amb la máxima urgència les emissions de RTVV i amplia la petició a “reprendre les emissions de TV3, Catalunya Ràdio i IB3 a tots els territoris de llengua catalana, en la línia de la reciprocitat de la recepció aprovada pels parlaments de Catalunya i del País Valencià en un conveni signat en 2013, acord que caldria generalitzar a tota l’àrea catalanoparlant”.

Des del punt de vista de l’esmentada vertebració territorial, s’aposta per “establir la col·laboració necessària entre tots els ens de comunicación dels territoris de parla catalana per a la realització de programes de producció pròpia, doblatges, subtitulacions, etc., cooperació que fomenta la nostra indústria audiovisual i permet reduir els costs i maximitzar els resultats, alhora que obri els ciutadans de cada territori a accents i perspectives diverses i enriquidores de la nostra llengua”.

València, 29 de novembre de 2015

Font: laveupv

Aquest divendres presentació del llibre "Història de l'Alguer" a Barcelona

El proper divendres 4 de desembre tindrà lloc a Barcelona la presentació del llibre "Història de l'Alguer", de l'historiador alguerès Marcel A. Farinelli .

L'acte, organitzat pels Amics de la Bressola amb la col·laboració d'Enllaçats per la Llengua, es farà a LA VíNICOLA, un celler especialitzat en vins dels Països Catalans. 
La presentació començarà a les 19:30 i comptarà amb la presència de l'autor.

L'obra de Farinelli (fa just un any que es va publicar), posa l'èmfasi en el neixement de l'Alguer com a ciutat catalana de Sardenya i ajuda a entendre les raons del manteniment de la variant algueresa de la llengua catalana fins els nostres dies.

Podeu ampliar la informació sobre el llibre en el següent enllaç del blog de l'autor:

Blog Marcel A. Farinelli 

"Esperem un impuls important dels nous governs per l' Espai de Comunicació en Català" [Vicent Maurí]

Vicent Maurí signant l'ILP per una RTV públiques en valencià (Arxiu RTVev)

El programa de ràdio de RN d'Andorra "Estira la Llengua" dirigit per Agustí Mas, ha publicat una entrevista al membre d'Enllaçats per la Llengua Vicent Maurí, per parlar sobre la campanya encetada per la plataforma per construir un Espai de Comunicació en Català.

Vicent Maurí (portaveu d'Intersindical Valenciana) ha acusat a les polítiques del Partit Popular (PP) per impedir el bastiment un espai audiovisual en llengua pròpia, governant al País valencià, les Illes, l'Aragó o el govern espanyol.

El sindicalista ha defensat l'oportunitat de llençar la campanya des d'Enllaçats per la Llengua en aquest moment degut als canvis interessants produïts als diferents governs del territori. "Ara és el moment de fer un pas endavant", s'ha referit.
En aquest sentit creu que la tasca d'Enllaçats i la de la societat civil en general és la "d'ajudar als nous governs a actuar amb rapidesa en aquesta qüestió, ja que cada dia que passa estem en pitjors condicions.", Per a Maurí "no ens podem permetre que RTVV vagi camí de portar 3 anys tancada" i anima els governants a "actuar en conseqüència amb el què defensaren durant la campanya electoral".

L'activista valencià (un dels impulsors de la campanya) expressà la preocupació d'Enllaçats per la Llengua que aquest tema no figuri entre les prioritats dels nous governs i recorda que bona part de la societat valenciana veuria amb bons ulls la represa de les emissions de TV3 i Catalunya Ràdio, tot i que intueix que sense la reobertura de RTVV no hi haurà reciprocitat. 

L'entrevistador Agustí Mas recordà el suport de personalitats i entitats al Manifest per un Espai de Comunicació en Català, que Vicent Maurí valorà com a molt positiu, a més de recordar l'anormalitat que suposa aquesta desconnexió entre els territoris que comparteixen llengua, en contraposició a la tendència global, que amb les noves tecnologies permet veure canals de tot el món, i per tant "no té sentit que no podem veure uns canals en la nostra llengua que s'emeten a 350 Km de distància".

Per acabar, Vicent Maurí apostà per la reciprocitat de tots els canals en català i la coordinació en coproduccions i traduccions, cosa que "veu factible si n'hi ha voluntat política" d'articular l'espai audiovisual compartit entre País Valencià, Catalunya i Illes Balears, sense oblidar-se'n de la Catalunya Nord, l'Alguer, la Franja i Andorra. 
Segons l'entrevistat, degut pel potencial de la llengua catalana aquest Espai comunicartiu en català "podria traspassar les fronteres lingüístiques i emetre's en Sevilla, Santiago, Mérida, Lisboa o Paris" i convidà a l'entrevistador a parlar-ne d'aquí a uns mesos a Andorra havent avançat en aquesta qüestió.

El presentador de l'Estira la llengua recordà que ara, després d'un període d'adhesions d'entitats i persones significades del món cultural i polític, tothom pot signar el Manifest: Enllaçats per un Espai de Comunicació en Català, a través d'aquest enllaç: 

MANIFEST PER UN ESPAI DE COMUNICACIÓ EN CATALÀ


Font: Estira la llengua. L'entrevista: Espai comunicatiu en català

Actes dels 83 anys de les Normes de Castelló [Castelló per la Llengua]

Com cada any, la plataforma Castelló per la Llengua i d'altres entitats organitzen un seguit d'actes en commemoració del 83è aniversari de les Normes de Castelló, símbol de la unitat de la llengua.

Font: Castelló per la Llengua

Encetem una setmana farcida d'actes, organitzats per la Plataforma per la Llengua, per Acció Cultural del País Valencià, per Compromís, i per Renaix! Assemblea de joves de Castelló i el SEPC. Trobareu tota la informació baix i també en aquest enllaç. No hi falteu!

Actes previs #83anysNormes


ACTES DE COL·LECTIUS

Dimecres 25 de novembre

19h | Sala d’actes de la Casa dels Caragols (Carrer Major,78)
Presentació de l’InformeCAT 2015. 50 dades sobre la llengua catalana
Amb Francesc Marco i Manuel Carceller, membres de la Plataforma per la Llengua
+ PDF InformeCAT 2015 | cartell
Ho organitza la Plataforma per la Llengua

Dijous 26 de novembre
19h | Sala d’actes de la Casa dels Caragols (Carrer Major,78)
Sense igualtat lingüística no hi ha normalitat
Amb Alfons Esteve, responsable de la secció de política lingüística d’Acció Cultural del País Valencià
+ PDF proposta igualtat lingüística ACPV | cartell
Ho organitza ACPV

Divendres 27 de novembre
18h | Llotja del Cànem (Carrer Cavallers, 1)
Ensenyar (llengües) en contextos multilingües
Amb Joaquim Dolz Mestre, catedràtic de didàctica de les llengües de la Universitat de Ginebra. Presenta: Enric Porcar Mallén, regidor d’educació de l’Ajuntament de Castelló
+ esdeveniment a Facebook | cartell
Ho organitza Compromís

Dissabte 28 de novembre
19h | Tinença d’Alcaldia Oest-Antiga Estació (Plaça d’Espanya,1)
La immersió lingüística: privilegi o necessitat?
Amb Rafel Pérez, mestre i llicenciat en psicopedagogia, assessor didàctic de valencià de la Generalitat Valenciana al llarg de 18 cursos i membres de l’Associació Cultural Botafocs i Avel·lí Flors, sociolingüista, investigador en formació de la UOC i el CUSC-UB i membre de Castelló per la Llengua
+ esdeveniment a Facebook | cartell
Ho organitzen Renaix! Assemblea de joves de Castelló i SEPC

Divendres 4 de desembre
19h | Llotja del Cànem (Carrer Cavallers, 1)
Presentació del llibre El valencianisme enfront d’Espanya: una anàlisi estratègica
Amb l’autor, Amadeu Mezquida, llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat de València, mestratge en Gestió Pública per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya i col·laborador habitual de la Fundació Nexe i eldiario.es. Presenta Raül Burriel, soci de l’ACV Tirant lo Blanc i patró de la Fundació Nexe
+ informació sobre el llibre | esdeveniment al web de l'ACV Tirant lo Blanc
Ho organitza l’ACV Tirant lo Blanc



ACTES PROPIS DE CASTELLÓ PER LA LLENGUA
Dijous 3 de desembre
19h | Sala d’actes de la Casa dels Caragols (Carrer Major, 78)
Posem en marxa la ‘Carta lingüística’. Balanç de la situació prèvia i línies d’actuació des de l’Ajuntament
Amb Enric Nomdedéu, vicealcalde de Castelló de la Plana, portaveu del govern municipal i encarregat de l’àrea de normalització lingüística. Presenta i modera un representant de Castelló per la Llengua
+ esdeveniment a Facebook | PDF Carta lingüística de la ciutat

Dijous 10 de desembre
19.30h | Teatre del Raval (Carrer Comte Pestagua, 38)
Projecció del documental Sempre Al Tall
Biopic que acompanya l’històric grup en el seu comiat dels escenaris i, al mateix temps, fa un recorregut per la seua llarga trajectòria i pels últims quaranta anys d’història valenciana. Director: Josep Pitarch. Duració: 70 minuts. Entrada gratuïta.
+ esdeveniment a Facebook | tràiler Sempre Al Tall

Ja pots signar el Manifest Enllaçats per un Espai de Comunicació en Català

El passat 24 d'octubre la xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua impulsà una campanya demanant un Espai de Comunicació en Català, la reobertura de RTVV i la reciprocitat de tots els canals en la nostra llengua.

Dins de la campanya es va llençar el manifest: ENLLAÇATS PER UN ESPAI DE COMUNICACIÓ EN CATALÀ, que ràpidament va aconseguir el suport de més de 115 col·lectius de tot el domini lingüístic, entre ells sindicats, mitjans, entitats de defensa de la llengua, partits polítics i, fins i tot, algun ajuntament i federació esportiva.

La campanya aconseguí també l'adhesió de persones significades del món de la cultura, el periodisme, la política i l'associacionisme. Figures de renom com els escriptors Jaume Cabré, Joan Francesc Mira o Núria Cadenes, professionals dels mitjans com Jordi Robirosa, Empar Marc o Amàlia Garrigós, músics com Xavi Sarrià o Feliu Ventura o càrrecs públics del món polític com Marina Albiol, Eulàlia Reguant, Brice Lafontaine, Agustí Cerdà o Paulí Fontoba hi mostraren el seu suport al Manifest.

Ara fa pocs dies se n'obriren les adhesions individuals a tot el món per a què, de manera simbòlica, pogués ser-ne partícep d'aquesta iniciativa.
Podeu signar en el següent enllaç, de manera ràpida i senzilla:

LLEGEIX EL MANIFEST

ACCÈS AL FORMULARI