Si ens demaneu què sentim hui aquí, us puc dir que en nom de la Junta Directiva d’El Tempir sentim una immensa alegria, alegria gran per aquest Premi Micalet, però sobretot alegria descomunal perquè el sud entra a València, el sud es fa present hui i ara a València. La concessió d’aquest guardó per part de la Societat Coral El Micalet representa una cosa ben important per a nosaltres: que sí que es pot esquerdar la línia Biar-Busot, sobretot entre totes les persones i les entitats que al nord i al sud treballem per allò que tantes vegades s’ha conegut com “fer país”.
I sí, dic nord, ho heu escoltat bé. Els valencians sempre ens hem considerat el sud geogràfic respecte al conjunt dels “Països Valencians”. Bé, doncs arriba l’hora de dir-vos que nosaltres som el “sud del sud” i vosaltres sou el nostre nord. Lemes del passat com “Alacant és important” (que continua sent plenament vigent i vàlid), al qual afegiria per raons òbvies “Elx és important” i, també, “Oriola és important”, han de quedar subsumits per l’eslògan que hem vingut reivindicant aquests darrers anys amb orgull: “som sud, som valencians”. O en altres paraules, tal com cantava Natxo Gironés al vídeo, “Sense el sud (del sud) ni som ni serem”, si no tenim en compte que quatre de les sis ciutats més poblades del PV es troben al migjorn.
Aquest lema “som sud, som valencians” naix de la nostra campanya “M’agrada el valencià”, que ha recorregut tot el territori que comprén des de Benidorm a Torrevella i des de Biar fins a Alacant. El “M’agrada el valencià” ha demostrat que es pot viure la valencianitat lingüística i cultural d’una altra manera, sense complexos, sense amagar el que som, amb autoestima, amb voluntat de construir i d’integrar, de ser inclusius, que passa per comprendre i entendre l’altre, que passa per respectar els trets lingüístics de comarques com el Baix Segura, però també els barris castellanòfons de les nostres grans ciutats. Sí, el Baix Segura, comarca desnostrada per la seua particularitat identitària i sobretot lingüística, a la qual cosa El Tempir sempre ha respost amb la reflexió següent: “Quants “Baix Segura” tenim a les grans ciutats del nostre país?”.
Des d’El Tempir aspirem a homogeneïtzar l’heterogeneïtat del sud en una consciència única de valencianitat on el valencià siga llengua de cohesió social i també patrimoni dels qui no la tenen com a llengua materna o territorial. No ens cansarem de dir que “ser valencià” és la nostra estació de destinació, no la d’origen, independentment dels orígens familiars, de l’equip de futbol que seguisques o de la tradició cultural de la qual procedisques. Ser valencià no exclou altres identitats. Les fa compatibles. A l’inrevés, se’n nodreix… o és que la nostra societat no és una realitat plural, rica, diversa i complexa?
I tot ho fem perquè el sud deixe de ser un element boirós, inconcret, indefinit fins i tot a ulls de la resta dels valencians, els del nord. Les xarxes socials ens permeten saber què fem cadascú ara, però no deixen de reflectir una part de la nostra realitat. A vegades, molt esbiaixada. Per això, us convidem a vindre al sud. Veniu. Conegueu-lo. Enamoreu-vos dels nostres paisatges, de les nostres llegendes, de la nostra cuina, de la gent que viu cada dia la seua valencianitat calladament i silenciosament, però amb orgull a Novelda, Monòver, Crevillent, el Pinós, Guardamar… però també a Elx i a Alacant. I a Oriola o Torrevella, perquè n’hi ha. És l’única manera d’enterrar tòpics i tipisme folklòric, d’afonar l’aldeanisme a què ens volen recloure. Però això sí, si hi veniu, exerciu la vostra valencianitat amb normalitat, sense amagar la llengua. I no sigueu sociolingüistes de cap de setmana que certifiquen el mal estat de salut de la llengua al migjorn, perquè de certificacions nosaltres podem donar-ne a la resta del país. “Vosaltres siau benvinguts, parents e amics de grans virtuts”, com es canta a la Festa o Misteri d’Elx.
El Tempir naix a Elx, la tercera ciutat valenciana més important demogràficament i la segona des del punt de vista industrial. Elx sempre ha estat un focus d’irradiació de valencianitat cap al Vinalopó i cap al Segura. Elx, en paraules de Joan Coromines, és la gran ciutat valenciana del sud. N’estem orgullosos de ser. Però estarem més orgullosos si Alacant i Elx cooperen per reestructurar el sud i són models de valencianitat per a totes les terres que banyen els nostres dos rius. I al mateix temps, l’eix Elx-Alacant ha de servir de contrapés a la ciutat de València en el gran tauler d’escacs valencià. El Tempir té com un dels seus tres objectius fer que el sud ajude colze a colze a reconstruir aquest país després d’aquesta etapa ignominiosa de quasi vint anys. Sí, reconstruir-lo, però de tu a tu. De tu a tu, d’Elx amb Alacant. De tu a tu, de l’eix Elx-Alacant amb València. No volem ser moneda de canvi de res ni políticament, ni econòmicament, ni lingüísticament ni culturalment. Per tant, en aquest projecte no esteu sols, malgrat el que reflecteixen els mitjans de comunicació que tenim i el que ens volen vendre. Ai, quanta falta ens fan ja RTVV i TV3, les finestres de contacte amb el valencià al Baix Segura! Ai, quanta falta ens fa posar fi a l’exempció del valencià al Baix Segura si volem que el valencià siga llengua de cohesió social, si volem igualtat lingüística, si volem universalitzar el coneixement del valencià com a pas previ a l’ús social. Ai, quanta urgència nacional en aquest “ara o mai” que vivim.
Per acabar, dues coses. La primera, agrair a la Societat Coral El Micalet el Premi que ens ha concedit. Gràcies per mirar el sud d’una altra manera amb aquest Premi, sense la condescendència a què estem acostumats. La segona, volem compartir-lo amb totes les persones i col·lectius de les nostres terres migjornenques que treballen amb una voluntat de permanència i solidesa de futur per recuperar la dignitat d’aquestes terres i continuar sent el que hem estat, som i serem: som sud i som valencians. El Premi també és d’ells. Moltes gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada