"En espanyol o nada". 40 casos greus de discriminació lingüística

La Plataforma per la Llengua denuncia en un informe 40 casos greus de discriminació lingüística a les administracions públiques ocorreguts els darrers anys

Publicat per la Plataforma per la Llengua el 12 de juny del 2013:

https://www.plataforma-llengua.cat/noticies/interior/2252

La Plataforma per la Llengua ha presentat avui als Lluïsos de Gràcia un informe en què es descriuen 40 casos de ciutadans i ciutadanes dels territoris de parla catalana que han estat discriminats per les administracions públiques per utilitzar el català. L'informe, "En espanyol o nada". 40 casos greus de discriminació lingüística a les administracions públiques, que ha estat elaborat amb la col·laboració de la Fundació Catalunya, posa de manifest que els ciutadans dels territoris de parla catalana no tenen garantits els drets lingüístics reconeguts en l'ordenament jurídic, i, per altra banda, també demostra que encara hi ha ciutadans que s'arrisquen a ser discriminats, vexats i, fins i tot, agredits físicament per utilitzar el català davant les instàncies públiques. Descarrega't l'informe a:

https://www.plataforma-llengua.cat/estudis/interior/116

Els casos esmentats han estat recollits a través de les queixes ciutadanes que han arribat a la Plataforma per la Llengua i a d'altres entitats de defensa de la llengua i cultura catalanes i també mitjançant una cerca als mitjans de comunicació. L'informe recull 40 casos ocorreguts entre 2007 i els quatres primers mesos de 2013. Tot i així, cal remarcar que una part molt important d'aquest tipus de discriminacions i vexacions per motius lingüístics no són denunciades o en cas que ho siguin són majoritàriament desestimades per les autoritats judicials. Així doncs, si no es posen en coneixement de les entitats de defensa de la llengua i els drets civils o algun mitjà de comunicació se'n fa ressò, passen totalment desapercebudes per la gran majoria de la població.

L'informe recull cada cas en una fitxa informativa en què es detalla informació sobre la discriminació (data, administració implicada, organisme o institució infractora, comarca, territori), juntament amb una descripció del cas i la font de la informació. Alguns dels casos han succeït en l'àmbit de la justícia, com ara el cas d'una parella catalana resident a Madrid que es va desplaçar expressament a Badalona per celebrar el casament en català. Malgrat haver-ho fet constar, el jutge s'hi va negar i els va amenaçar d'ajornar el casament. Posteriorment, es va comprovar que el jutge havia acreditat el català com a mèrit per la plaça judicial que ocupava. Altres casos pertanyen al món educatiu, com el de dos alumnes de Reus que van ser insultats i marginats per una professora en un curs subvencionat per la Generalitat de Catalunya. També hi ha casos referents a l'àmbit sanitari. Es recull el cas d'un veí d'Inca que no només no va voler ser atès per una doctora per parlar en català, sinó que també va ser expulsat del centre sanitari pel mateix motiu. O també s'esmenta el cas d'una malalta de 80 anys d'Alcoi que va trigar hores a ser recollida per una ambulància perquè els treballadors dels serveis d'urgències no entenien el català.

Tot i així, són els funcionaris dels cossos de seguretat de l'estat, concretament els agents de la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia, els que concentren un major nombre de casos de discriminació lingüística. Concretament, en 25 dels 40 casos esmentats en l'informe hi estan involucrats. A més, en els 6 casos en què la discriminació ha acabat amb l'agressió física de la víctima hi havia implicats agents d'aquests cossos de seguretat de l'Estat.

L'anàlisi dels 40 casos recollits a l'informe mostra que aquest tipus de discriminacions no resten circumscrites a un territori en concret, sinó que es produeixen en els tres principals territoris de parla catalana sota sobirania espanyola: 19 a Catalunya, 11 al País Valencià i 10 a les Illes Balears. També val la pena destacar que més del 80% de les vulneracions dels drets lingüístics s'han produït en organismes i institucions dependents de l'administració central de l'Estat o que durant l'any 2012 hi ha hagut un notable augment de les discriminacions lingüístiques arribades a les entitats de defensa de la llengua o aparegudes als mitjans de comunicació.

La Plataforma per la Llengua desitja que aquest informe serveixi per conscienciar l'opinió publica i els responsables polítics sobre aquesta problemàtica que pateixen els ciutadans dels territoris de parla catalana per exercir els drets lingüístics reconeguts en l'ordenament jurídic. En aquest sentit, a través d'un diputat català del Congrés de Diputats, s'ha fet arribar aquest informe a les màximes autoritats del Ministeri d'Interior espanyol. També s'estudia denunciar tot aquest seguit de vulneracions dels drets civils i lingüístics al Consell d'Europa, a la Unió Europea i a les institucions internacionals que es considerin oportunes. De manera complementària, l'entitat referma el seu compromís amb totes les víctimes que han patit discriminacions lingüístiques a les administracions públiques, a qui ofereix assessorament legal i suport civil.

El pots descarregar en format epub per a llibre electrònic.

EN EL SEGÜENT DOCUMENT POTS LLEGIR, IMPRIMIR O BAIXAR-TE L'INFORME.
SUMARI

1.Introducció...................................................................................pàg 1

2.Legislació lingüística i drets lingüístics dels ciutadans.................................pàg 4

3.Metodologia.................................................................................pàg 21

4.40 casos de discriminacions lingüístiques: 2007-2013.................................pàg 25

5.Ànalisi dels casos de discriminació lingüística..........................................pàg 65

6.Anàlisi dels casos de discriminació lingüística per territoris..........................pàg 72

7.Conclusions..................................................................................pàg 77

SUPORT A LA LLUITA QUE ES PREPARA A LES ILLES.

·  "... Ens refermem en la lluita per aconseguir el plens drets lingüístics i el dret irrenunciable a poder viure plenament en la llengua pròpia d’aquest país.

·    Defensem polítiques lingüístiques d’equitat que passen per avançar en la normalització de l’ús i el coneixement de la nostra llengua, per fer present el català a les Administracions, a l’escola , als mitjans de comunicació, etc., i per fer del català la llengua comuna i de cohesió social.

·     Reivindiquem la necessitat de fer del català la llengua vehicular a l’educació, afavorint la immersió lingüística en contextos sociolingüístics adversos, alhora que volem capacitat en el coneixement i ús de diverses llengües els nostres alumnes..."

Tres dels punts del nostre manifest fundacional que justifiquen plenament el suport d'ENLLAÇATS PER LA LLENGUA a la resistència que s'està preparant a les Illes.

No és cap broma. Els que hem viscut els darrers anys del franquisme sabem el desgast, l'esforç i les dificultats d'una VAGA INDEFINIDA. Represàlies, acomiadaments massius, persones que es queden sense mitjans mentre dura el conflicte.

Per això aquesta també és una crida a les gents de tots els territoris a preparar-nos per ajudar a una caixa de resistència, quan convingui.

Que la lluita iniciada a les illes per la dignitat de la llengua trobi el ressò i l'escalf de la solidaritat entre totes i tots nosaltres.

Les persones empadronades a qualsevol municipi de Menorca, Mallorca, Eivissa, Formentera o la Dragonera, poden omplir la següent instància redactada per l'advocat Joan Prats Marí, i manifestar la seva disconformitat amb el TIL davant la Conselleria d'Educació

issuu.com/quicoromeu/docs/inst__ncia_conselleria?e=7059478/3796906

NO PASSARAN! GUANYAREM!

Els docents van a la batalla

Editorial DIARI BALEARS | 28/06/2013 |

A hores d'ara sembla imparable la vaga indefinida en el sector educatiu a partir del pròxim 13 de setembre. L'encontre del Teatre de Manacor de dimecres passat, on hi participaren 300 mestres i professors, fa molt difícil una marxa enrere o una moderació de postures si el Govern Bauzá continua tancat en voler aplicar un obtús decret de trilingüisme i, en paral·lel, continuar amb la seva política austericida. El Consolat està encaparrotat en arraconar la llengua pròpia. Però mai no es pensava una reacció tan vigorosa i valenta dels docents balears. La seva principal errada ha estat no comprendre el mal que està fent amb la seva frivolització i menyspreu del món educatiu. La feina de docent és una de les més abnegades, dures i estressants que existeixen. És vocació pura. És entrega absoluta. Aconseguir generacions d'al·lots ben formats, segurs de sí mateixos i que estimin la seva societat és una tasca impagable, gairebé heroica en els temps que corren. Convertir potencials éssers insociables en ciutadans de primera categoria és un orgull per a mestres i professors. L'ensenyament en la llengua pròpia, camí més coherent i sòlid per transmetre els valors més preuats de la col·lectivitat, és un orgull per als nostres professionals. Però la sorpresa és majúscula entre els docents en veure que les actituds hooligans, poc responsables i superficials provenen dels que governen. Perquè han armat els líders del PP aquest desastre dins el món educatiu. És que volen una societat insolidària i desestructurada? Per això es troben amb la resistència del docents, en nom de la seva ciència i de la seva consciència, en nom de la seva cultura i el seu exemple d'entrega, que van transmetent a les actuals generacions de joves.

Ara s'han plantejat una dura batalla. Poden sortir perdent, però el que defensen és tan immens que més que lluita pel present estan fent Història.

L'Assemblea de Docents ja prepara la vaga indefinida

Unes 300 persones es reuniren al Teatre Municipal de Manacor

Diari Balears digital / Cristina Polls | 26/06/2013 |

L'Assemblea de Docents ja prepara la vaga indefinida que es vol convocar als centres illencs a partir del 13 de setembre. Aquest dimecres capvespre 300 persones es reuniren al Teatre Municipal de Manacor per començar a organitzar com cal coordinar l'aturada.

L'Assemblea de Docents, que començà a caminar just ara fa un any, impulsada per STEI-i, CCOO i FETE-UGT, ja ha aconseguit que 70 centres, dels 260 que hi ha a Mallorca, en prenguin part. La reunió va ser el primer gran acte convocat per l'Assemblea per tal d'explicar als centres que encara no s'hi han adherit quin són els seus objectius com a col·lectiu de docents.

Dues professores, una de Primària i una Secundària, van ser les encarregades de conduir un acte on es tractaren bàsicament tres qüestions. La primera d'elles és la necessitat de què els centres creïn assemblees pròpies per tal d'organitzar-se internament i que un representant d'aquesta pugui servir de vincle amb l'Assemblea de Docents. La segona qüestió que es tractà va ser la necessitat de no aturar les màquines aquests dos mesos de vacances i aprofitar per fer reunions organitzatives per la vaga, els mesos de juliol i agost. I per últim, s'apuntà a la necessitat de què cada centre creï una comissió de vaga perquè es pugui ajudar, per exemple, a què també secundin la vaga aquells companys que tenen més dificultats econòmiques per fer-la. Per a facilitar la feina a les assemblees de centre, s'ha aprofitat la trobada per repartir-los un manual d'instruccions per preparar la vaga.

Per acabar l'acte es projectà el vídeo de convocatòria de l'Assemblea a Manacor que l'Institut Balear de la Dona ha exigit que es retiri o es modifiqui, a petició de la denúncia feta per l'Institut de Política Familiar (IPF). En aquest enregistrament es fa un recorregut per totes les 'bufetades' que el Govern Bauzá ha donat al col·lectiu de professors. Després d'enumerar tots els greuges, el vídeo acaba amb unes paraules de Bauzá on assegura que "les classes començaran al setembre". La resposta dels assistents a la projecció va ser alçar les octavetes que s'havien repartit a favor de la vaga indefinida, seguida d'una gran ovació.

En acabar l'acte, la Plataforma Crida havia convocat la seva assemblea extraordinària a Manacor i una vegada finalitzat l'acte, molts dels assistents es desplaçaren fins als CEIP Jaume Vidal i Alcover.

Els motius de la vaga
Pel portaveu de l'Assemblea, Iñaki Icart, "cal passar a l'acció. Hi ha hagut quatre vagues al sector educatiu aquest curs i tancades i no hi ha hagut cap reacció per part del Govern". Entre els motius per anar a la vaga indefinida hi ha: el Decret de Tractament de Llengües, la llei de convivència, la recuperació de les plantilles i de les ràtios anteriors a les retallades, les substitucions immediates de les baixes, la dotació de plantilles d'atenció a la diversitat o la contractació d'interins també juliol i agost.

Els docents de les Illes, en peu de guerra

FONT: http://www.vilaweb.cat/noticia/4129121/20130626/docents-illes-peu-guerra.html

L'Assemblea de Docents anuncia una vaga indefinida per al curs vinent · 'Serà un començament de curs mogut si el govern no s'asseu a negociar i no suspenen l'aplicació del decret trilingüe', diu Maria Antònia Font, portaveu de l'STEI

Mestres i professors de les Illes tenen intenció de començar el curs vinent amb una vaga indefinida si el govern s'entesta a aplicar el decret de trilingüisme i manté les retallades de la plantilla docent. Portaveus d'assemblees de centres i representants dels sindicats STEI, UGT i CCOO fa dies que s'organitzen a través de l'Assemblea de Docents, que ha preparat per a avui un acte al Teatre Municipal de Manacor. La intenció és sumar prou suport per organitzar la protesta al setembre. 'El professorat de les Illes Balears està molt cansat de la política educativa del govern Bauzá', diu Maria Antònia Font, portaveu de l'STEI. Hi parlem sobre la situació de la comunitat educativa a les Illes i la tardor tensa que s'hi preveu. 

—El govern ha fet retallades, com a tot arreu, però la gent està indignada perquè no ha atacat els problemes fonamentals del sistema educatiu, com ara el fracàs escolar. S'ha dedicat a atacar el model lingüístic escolar, que sabem que funciona i que té l'aval dels pares i mares. En aquests dos anys de legislatura, ha atacat els pilars fonamentals de la normalització lingüística: ha llevat el requisit de català en els funcionaris de l'administració pública, ha tancat un mitjà de comunicació (Ràdio Televisió de Mallorca) que emetia vint-i-quatre hores en català a totes les Illes, i ara ataca el tercer pilar, que és l'educació. 

—L'any passat ja van començar amb l'ordre d'elecció de llengua a l'escola…

—I no els va sortir bé, perquè el 87% de pares i mares varen triar l'ensenyament en català. Enguany ha estat un 90%. Per a aquest segon any de legislatura ens tenien reservat l'anomenat Tractament Integral de Llengües (TIL), un decret que figura que incentiva l'aprenentatge d'anglès als centres escolars, però que en realitat redueix la presència de llengua catalana als centres, impossibilita la immersió lingüística a infantil i primària i posa entrebancs perquè la llengua vehicular sigui el català. Tot això acompanyat d'una llei de símbols que pretén prohibir enllaços quadribarrats als centres, samarretes i qualsevol mena de protesta, i també d'una llei de convivència d'autoritat del professor, perquè diuen que fem adoctrinament. 

—I tot això ha enutjat força els professors. 

—Molt. Per això STEI, UGT i CCOO vàrem convocar aquesta assemblea de docents, per tenir un contacte més directe amb el professorat. Després de parlar-ne, es va proposar de fer una vaga indefinida al setembre. Ara hem de veure quanta gent hi estaria disposada. L'Assemblea va néixer fa un parell de mesos i mira d'anar sumant gent, intenta que hi hagi un representant de cada centre.  

—Amb aquesta vaga voleu impedir que s'apliqui el decret TIL el curs vinent?

—Ens hem queixat al Consell Escolar i la Mesa Sectorial, el sindicat l'ha impugnat… Ara hem demanat la suspensió cautelar del calendari d'aplicació. Si ho fan, la proposta de vaga indefinida potser sofrirà una aturada. Però si no, anirà endavant.

—I què passarà el curs vinent?

—No crec que hi hagi un començament de curs tranquil. Si ells no s'asseuen a negociar i no ajornen el calendari, hi haurà problemes. Garantits. O la justícia ens dóna la raó amb la sol·licitud de suspensió cautelar, o serà un començament de curs molt mogut, perquè hi ha molt de malestar. 

—Quina és la finalitat de la vaga indefinida?

—L'Assemblea de Docents ha decidit de posar com a requisits per a suspendre la vaga indefinida que es retiri el TIL, que es recuperin les plantilles (han llevat professorat de les aules i han creat desocupació entre els interins), que es puguin cobrir les substitucions i que no s'apliqui la llei de símbols i convivència. La setmana passada al parlament, el president i la consellera d'Educació varen dir que el professorat adoctrinava, que infonia por als alumnes! Són unes acusacions molt greus que han molestat molt el col·lectiu docent. 

—A què atribuïu aquests atacs del govern?

—José Ramón Bauzá forma part de la part més radical i espanyolista del PP. Hi ha un PP regionalista i un PP molt espanyolista. Bauzá és molt a prop del Círculo Balear, grupuscle que també és a prop d'UPyD. Per molt que digui que defensa les modalitats de les Illes, nosaltres pensam que té una certa fòbia a la llengua i a la cultura catalanes. 

—I per això focalitza l'atac a la llengua en l'escola, ara?

—A l'escola hi ha un reducte que volen reduir. De l'escola ve la normalització, que tothom parli català. I de fet el decret TIL ataca infantil i primària. Volen invertir la piràmide: si a infantil i primària la majoria ho fan en català, és aquí on han de pegar. És una política ideològica, de la FAES, que el PP aplica allà on governa: el País Valencià, les Illes i Galícia. Respon a una estratègia dirigida des de les clavegueres de l'estat per a fomentar la divisió la llengua. 

—El govern Bauzá també ha promogut llibres de text en 'modalitats lingüístiques balears', però sembla que cap editorial no n'ha fet cas, oi?

—Ha estat un fracàs total. Des del professorat, que és un col·lectiu de gent molt preparada, varen dir que no demanarien ni comprarien cap llibre que no fos normatiu. Així que les editorials van decidir no córrer el risc de fer un llibre en una modalitat lingüística no científica perquè serien doblers perduts. HI ha una gran unitat en la comunitat educativa. 

ENLLAÇATS PER SANT JOAN DES DE L'ALGUER AL COLL D'ARES I ANDORRA

Des de l'Alguer al Coll d'Ares hi va haver presència d'ENLLAÇATS PER LA LLENGUA.

Stefano Campus, president, amb membres d'Òmnium Cultural de l'Alguer, organitzadors de l'arribada de la flama del Canigó, enllaçats per la Llengua

El Centre de Cultura Catalana d'Andorra llegint el manifest d'Enllaçats per la Llengua en l'acte per Sant Joan fet a la Massana.

Los socis de la Plataforma  amb un llaç de quatre barres a la camisa blanca, per recordar els atacs a la llengua catalana i donar suport a la campanya Enllaçats per la llengua, han seguit la processó de feta dels socis d'Òmnium Cultural, única entitat delegada de portar la Flama del Canigó en ciutat.. (Foto: Aldo Dore)

ENLLAÇATS PER LA LLENGUA amb l'Alguer

Elisenda Romeu, representant d'ENLLAÇATS PER LA LLENGUA parlant al públic assistent al Coll d'Ares, en l'acte del lliurament de la flama del Canigó organitzat per TRADICAT

Badalona dóna la benvinguda a la Flama del Canigó

En el vídeo adjunt, un dels organitzadors del TRADICAT, confirma el suport d'enguany a ENLLAÇATS PER LA LLENGUA.

Missatges de la Flama del Canigó 2013 - Festa Nacional dels Països Catalans

La Flama del Canigó ens ve a trobar un any més per fer-nos reviure el clam de llibertat i de catalanitat que li va donar origen.  És un regal dels germans del nord, que no obliden que el 1659 una desventurada decisió política de l’Estat espanyol va trencar la unitat catalana, fent regal a França d’una part molt estimada del nostre país.

Pels volts del 1955, amb una petita flama portada des de la cripta de Sant Martí del Canigó, al cim més alt de la muntanya, cantada per Jacint Verdaguer com a bressol de Catalunya, uns bons catalans del nord hi van encendre una foguera que volien que fos cada any com un far d’orientació que unís els catalans d’una i altra part del Pirineu, separats en mala hora.

En els anys següents s’anaren lligant amistats i trobades entre catalans d’una i d’altra banda dels Pirineus, i junts decidiren que fos aquesta sagrada flama la que ens unís a tots i encengués les fogueres de la vetlla de Sant Joan. El pas definitiu es feu la vetlla de Sant Joan del 1966, nit en què, ignorant fronteres, catalans de l’Estat espanyol i catalans de l’Estat francès es retrobaren simbòlicament en el mateix coll, amb abraçades de germanor i una ballada de sardanes que desconcertà el control policial de la dictadura, que només havia autoritzat el pas d’una petita caravana, no una trobada multitudinària.

El camí estava obert.  A partir d’aleshores, la Flama s’ha estès arreu on hi ha catalans i ha refet la unitat per sobre de tota barrera o frontera dels Països Catalans.

Així, la Flama ha esdevingut un poderós agent de catalanitat i de denúncia contra tants botiflers que, més o menys camuflats, ens volen dividir per fer-nos perdre l’esperit i els sentiments que ens mantenen encara com un gran poble. És aquest el gran missatge de la Flama.

Enguany s’hi poden ajuntar dos motius que són un testimoni més de la nostra unitat com a poble: el centenari del naixement de Salvador Espriu i el desè aniversari de la mort de Vicent Andrés Estellés. Un català i un valencià que s’agermanen en el seu amor a les nostres lletres i al seu país, dos poetes i escriptors distingits amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes: Espriu el 1972 i Estellés el 1978.

Espriu va cantar l’esperit i la resistència catalans davant de la malèvola Sepharad (Espanya), i Estellés, des del País Valencià, format pràcticament com a autodidacte, va resistir un ambient més hostil que el nostre i va mantenir sempre la identitat del català i del valencià.

Seria injust, també, no recordar que estem a la vigília del tercer centenari del 1714, any en què un rancorós rei d’Espanya ens va prendre les llibertats i ens va vincular, com a colònia conquerida, al decadent carro del regne espanyol, greuge que mai ha volgut reparar.

Espanya continua amb l’urc del vencedor i no para de vexar-nos com a poble sempre que pot.  No perdona que vulguem continuar sentint-nos poble lliure. Per això hem de continuar units i disposats a lluitar i a treure forces de flaquesa per exigir el que per dret ens pertoca.

 Que la Flama del Canigó ens abrandi de seny, de decisió i de valentia per reivindicar el que és nostre.

 Antoni Pladevall i Font

Capellà i historiador, membre de l’Institut d’Estudis Catalans

MISSATGE DELS PORTADORS DE LA FLAMA DE LA CATALUNYA NORD

FLAMA DEL CANIGÓ

MISSATGE DE SANT JOAN 2013

Des de la Catalunya del Nord us arriba de nou, junt amb la Flama del Canigó per encendre els Focs de sant Joan, el tradicional missatge de fe en el nostre poble i d’exigència de llibertat.

Aquesta Flama ens agermana, per cert, amb altres pobles europeus en una mateixa nit de festa i pau. Tanmateix, en un país sotmès com el nostre, no només pot ser una senzilla Flama de solstici d’estiu, d’homenatge i respecte a les tradicions, a la natura. No només pot ser tampoc la Flama de la cultura i de la llengua, per molt que estiguin en perill.

Des de la primera tramesa des del Nord a la resta del Principat de Catalunya el 1966, és la Flama d’afirmació i reivindicació dels nostres drets nacionals.

Arrelada al Canigó, bressol de Catalunya, als ideals de pau de l’abat Oliba fa mil anys, al patriotisme de Jacint Verdaguer, la Flama és el símbol d’unió dels Països Catalans, esquarterats pels Borbó el 1659, però no vençuts. Tres segles després no som pas espanyols o francesos: som i serem catalans!

Amb la Flama denunciem els intents constants de genocidi identitari. Al no poder fer desaparèixer la nostra llengua, no paren d’intentar amagar-ne el nom: ara a Aragó s’ha de dir LAPAO, i a França llengua regional, de segona classe, sense cap estatus oficial.

Al no poder tampoc esborrar el nostre país del mapa, en manipulen el nom. Imposen la denominació “Sud de France” per amagar que som el Nord de Catalunya, imposen Comunitat Valenciana en lloc de País Valencià. Redueixen Catalunya a quatre províncies espanyoles.

Som 13 milions i hem de garantir la nostra supervivència. Al segle XXI exigim el respecte del dret, reconegut per l’ONU el 1945, de decidir lliurement el nostre futur com totes les nacions del món. A Europa quinze estats s’han proclamat independents des del 1990. Ara ens toca a nosaltres plantar cara.

En aquesta nit de sant Joan, la Flama del Canigó és voluntat de reunificació i independència. Amb ella expressem el nostre amor a la Terra, la nostra decisió de ser-ne “l’únic senyor”, mestre del seu destí. Amb valentia i sense por il·luminem el recte camí cap al ple domini de l’Estat català.

Visca la Flama del Canigó!

Visca la Festa Nacional dels Països Catalans!

Visca Catalunya!

Daniela Grau 

Sol·licitem als ajuntaments l’aprovació d’una moció per declarar Sant Joan Festa Nacional dels Països Catalans (Vegeu la campanya i la moció que es proposa)

SOM CIMS! I SOM UNA SOLA LLENGUA !!!

Benvolgudes i benvolguts,

Ens adrecem a totes les entitats, associacions i organitzacions enllaçades per recordar-vos que ENLLAÇATS PER LA LLENGUA, va arribar a un acord de suport mutu entre les campanyes SOM CIMS!, que organitza SOM PAÏSOS CATALANS, i la pròpia d’ENLLAÇATS PER LA LLENGUA, PER SANT JOAN ENLLAÇA’T PER LA LLENGUA.

Així doncs us animem a participar a SOM CIMS! porteu llaços a les solapes i per repartir entre els i les altres participants i a poder ser un gran llaç que sigui visible al costat de les altres ensenyes.

SOM CIMS! I SOM UNA SOLA LLENGUA !!!

En aquesta adreça es pot consultar el mapa de SOM CIMS!

SI US PLAU, FÉU ARRIBAR AQUEST CORREU A LES PERSONES ASSOCIADES A LES VOSTRES ENTITATS.

BALEARS CONFIDENCIAL: Vaga indefinida Assemblea Docents Illes Balears

Ara anam! Que sonin els tams-tams de la tribu! Un vídeo de pinyol vermell elaborat pel Comitè de Vaga de l'Assemblea de Docents que parla clar i d'una manera contundent, i mai més ben dit: C-O-N-T-U-N-D-E-N.T!!!

Per difondre arreu!

Passau-ho al professorat ja convençut de fer la vaga indefinida, al professorat indecís però també al professorat contrari a la vaga indefinida.

IMPORTANT!

Dimecres, 26 dejuny.

17,30 hores

Palau Municipal de Manacor

Presentació de la vaga indefinida 13-S.

No us ho perdeu!

Ha arribat l'hora que els 10000 docents de Balears, donem una petita lliçó a Bauzà, Camps, Estarellas, Deyá i companyia. S'ho mereixen i s'ho han guanyat a pols!

Endavant les atxes!

Per Sant Joan, enllaça’t per la llengua!

Per Sant Joan, enllaça’t per la llengua!

Aquest any, per Sant Joan, rebem la flama que ens arriba des del cim del Canigó ENLLAÇATS PER LA LLENGUA.

Com la festa que enllaça tots els Països Catalans, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer

Per això animem a tothom a fer visibles els llaços, la llengua i l'alegria de reconèixer-nos i retrobar-nos enmig de la festa.

El meu país és aquell on quan dic Bon Dia, em responen Bon Dia!

Saludem doncs aquest nou cicle que cada any ens obre Sant Joan amb la Flama del Canigó (Vegeu el missatge 2013)

Celebrem la nostra llengua amb el Correllengua 2013 (Vegeu-ne la presentació)

Enfilem-nos als cims de les nostres muntanyes per plantar-hi les nostres ensenyes (Vegeu la Campanya SOM CIMS! de Som Països Catalans)

Sol·licitem als ajuntaments l’aprovació d’una moció per declarar Sant Joan Festa Nacional dels Països Catalans (Vegeu la campanya i la moció que es proposa)

Per Sant Joan, la flama del Canigó

i un llaç al balcó!

DIFONGUEU EL MANIFEST D’ENLLAÇATS PER LA LLENGUA !!!

NO PASSARAN

No tinc res més al cap, ni vull tenir-ho, que l'assassinat de Clement Meric a mans de neonazis. Acabem amb el feixisme i els seus còmplices.

EL MODEL LINGÜÍSTIC DELS NOUS PAÏSOS CATALANS

El model lingüístic de la nova Catalunya (dels nous Països Catalans) que des del CIEMEN proposem s’ha de bastir tenint present el nou context sociolingüístic i sociocultural de la Catalunya del segle XXI, en el qual, a més del català i del castellà (i del francès al nord), conviuen moltíssimes llengües més.

En primer lloc, fem una aposta clara per tal que el català, la llengua pròpia i històrica d’aquestes terres, sigui la llengua de cohesió social, la llengua comuna de les persones que convivim en aquest territori i, per justícia, i com fan tots els estats que volen garantir la continuïtat històrica de la seva llengua, l’única llengua oficial. Aquests arguments són també vàlids per a l’occità a la Vall d’Aran i, en un futur, per a les variants de l’espanyol que es parlen a les zones castellanoparlants (i, en algun cas, abans aragonesoparlants) del País Valencià, si finalment aquests territoris s’incorporessin al projecte nacional dels Països Catalans.

Aquesta oficialitat única del català no impedeix, però, que considerem que en aquesta nova Catalunya (en aquests nous Països Catalans) uns dels objectius com a país no sigui el de treballar pel plurilingüisme dels nostres ciutadans.

Un plurilingüisme que ha tenir el català com a llengua de referència, però que no ha d’oblidar ni el castellà –llengua amb la qual molts ciutadans d’aquests país tenen lligams afectius i llengua que ens permet obrir-nos a una part important del món–; ni el francès –per raons molt similars a les anteriors, especialment al nord de Catalunya–; ni, evidentment, l’anglès –la llengua realment internacional avui en dia–; ni les llengües que provenen de la nova immigració –un patrimoni que ens permetrà tenir ciutadans que, pel capbaix, poden arribar a saber quatre o cinc llengües.

Valorar i gestionar la diversitat lingüística com a riquesa i no com a problema ha de ser un dels arguments que, com a societat, hem de saber explicar, practicar i exportar. És el valor afegit que els catalans podem aportar a un món que massa vegades tendeix a la grisor de la uniformitat.

Per tant, els nostres objectius com a país, i que s’haurien de vehicular, principalment, mitjançant el sistema educatiu són: transmetre la llengua històrica del país, tant a les persones que la tenen com a primera llengua, com per a les que la tenen com a segona, tercera o quarta; potenciar pautes d’ús lingüístic favorables al català; garantir un òptim coneixement del castellà, llengua amb la qual bona part dels catalans tenen un relació molt especial; garantir el coneixement de, com a mínim, una llengua internacional; fer polítiques de manteniment actiu de les llengües procedents de la immigració; afavorir una educació intercultural que ens permeti valorar allò que ens aporta la persona que ve de fora; tractar la llengua com una eina que facilita la cohesió social; i entendre-la també com l'element clau que permet l’accés crític a la informació dels ciutadans i de les ciutadanes.

 Algunes idees clau:

Perquè no volem que cap jutge triat a dit, que no coneix la realitat catalana, pugui decidir sobre com es gestionen, democràticament, les llengües en el nostre país.

Perquè volem un país en què el català tingui els mateixos drets (i que es generin els mateixos deures) que l'espanyol té a Madrid, que el francès té a París o que l'italià té a Roma.

Perquè un cop independent una part del país, aquesta ha de defensar internacionalment i amb tots els mitjans possibles la unitat del català i ha d'ajudar a les organitzacions que treballen per la llengua a la Franja, a la Catalunya del Nord, a l'Alguer, al País Valencià i a les Illes (tot esperant que aquests territoris s'incorporin a un projecte comú de Països Catalans).

Perquè no hauríem d'anar explicant pel món què és això del català; de la mateixa manera que un neerlandès no ha d'explicar per què la seva llengua no és una variant de l'alemany.

Perquè en una Catalunya independent es produiria el canvi de xip necessari per potenciar l'ús de la llengua: no caldria explicar per què un immigrant ha d'aprendre català, no hauríem d'exigir que l'etiquetatge fos en català perquè ja ho seria d'entrada per poder vendre un producte a Catalunya (com passa arreu del món), perquè l'existència d'un estat legitima una llengua i la política, a voltes invisible, que hi va associada...

Perquè ens podríem sentir prou forts com a comunitat lingüística per gestionar la nostra diversitat lingüística: el castellà continuaria ensenyant-se (i, segurament, s'hauria de fer millor perquè perdria la seva omnipresència social i amb un ensenyament adaptat a la realitat sociolingüística de cada zona del país) i les llengües procedents de la nova immigració, si més no les majoritàries, haurien de tenir també un espai a l'escola i als mitjans de comunicació.

Perquè les escoles estrangeres que s'instal·len a Catalunya haurien de respectar la presència del català (ara hi ha escoles i alumnes que, tot i estudiar a Catalunya, no fan ni un borrall de català, però sí d'espanyol, perquè és la llengua de l'Estat).

Perquè la presència de la llengua als organismes internacionals seria immediata.

Perquè no hi ha cap altra comunitat lingüística a Europa amb el nombre de parlants i amb un ús a tots els àmbits de la societat que no tingui estat propi.

Perquè no volem conviure amb els qui no respecten la diversitat i amb els qui consideren que la seva llengua i la seva cultura són millors que les nostres llengua i cultura.

I, per últim, perquè no volem desaprofitar aquesta oportunitat que ens dóna la història de crear un estat, de cap i de nou,  que sigui model al món de gestió de la diversitat i de tracte de les minories, començant, és clar, per l'occitana, i que tingui com un dels seus objectius constitucionals el poliglotisme dels seus ciutadans, tenint clar, però, que la llengua de cohesió social haurà de ser la catalana (o l'occitana a l'Aran)...  

Descarrega't el document en format Word.

SOM CIMS! SOM PAÏSOS CATALANS!

Som Països Catalans, som muntanya, som mar, som plana, som delta, som arxipèlag, som intetior, som costa, som serra, som caps, som cims… Som un territori natural variat, valuós i ric banyat per la Mediterrània, però que s’alça pics amunt. Muntanyes que no només representen la naturalesa dels Països Catalans, sinó que també la marquen, la simbolitzen; en definitiva, identifiquen el país. És per aquest motiu que Som Països Catalans, com a organisme de contrucció nacional, llença la campanya Som Cims, per tal de reivindicar el territori i propulsar i promocionar l’organització local (de cada barri, vila o espai social) amb la finalitat de preparar una excursió a un cim emblemàtic o senzillament proper a cada zona.

La campanya Som Cims consisteix a organitzar marxes, excursions i ascensions al màxim nombre de cims dels Països Catalans durant el cap de setmana del 22 i 23 de juny, en motiu de la diada dels Països Catalans (24 de juny). D’aquesta manera, la visibilització política del país i la defensa del territori passaran a un primer terme en una data imprescindible als Països Catalans.

Com funcionarà:No hi ha un funcionament tancat ni concret a l’hora d’organitzar aquestes marxes. Són diverses, les possibilitats, des d’organitzar marxes populars a muntanyes emblemàtiques de la comarca conjuntament amb grups excursionistes, esplais o altres entitats, fins a fer petits grups per anar a fer ascensions més tècniques.Tot plegat depèn de la disponibilitat personal i col·lectiva de cadascú.

Cada assemblea/grup ha de valorar quin model de participació pot i vol assumir. Tot i així, des de Som Països Catalans demanem que feu extensible aquesta proposta a totes les entitats, col·lectius i grups de persones susceptibles d’implicar-se en iniciatives com aquesta.
Un cop a dalt del cim, us proposem que feu fotografies amb una estelada i una bandera de Som Països Catalans i que l’envieu a la següent adreça electrònica: cimsppcc@sompaisoscatalans.cat

Què ha d’aportar cada assemblea o grup promotor d’un cim:
Proposar una persona de contacte (adreça electrònica) amb Som Països Catalans, per tal de coordinar l’acte local.
Fer difusió de la campanya i fer-la extensible al màxim de sectors.
Fer saber quin cim es pujarà com a màxim el dia 3 de juny (havent-ho comunicat al correu de coordinació de SOM CIMS).
Enviar una crònica de l’activitat prèvia a la pujada (quines entitats o grups hi participen, quines són les expectatives i activitats complementàries, com ara esmorzar, dinar, etc.) i una de posterior, relatant l’experiència viscuda.
Comprometre’s a recollir l’estelada i la bandera de Som Països Catalans o buscar la manera d’aconseguir-la.

Què aportarà SOM CIMS:Coordinació de totes les muntanyes i cims que es pugin i vetllar perquè quedin repartits arreu del país. L’objectiu és que no se solapin, i així poder arribar al màxim de territori i fer-lo visible.Aportació de les banderes de Som Països Catalans.Centralització i coordinació de totes les convocatòries.
Difusió de la iniciativa, tant la local com la nacional, i treball en l’àmbit comunicatiu (premsa, web, bloc i xarxes socials).

MÉS INFORMACIÓ: http://sompaisoscatalans.cat/index.php/som-cims-som-paisos-catalans/

SUPORT D'ENLLAÇATS PER LA LLENGUA ALS ALCALDES DE LA FRANJA

L’1 de febrer de 1984, reunits a Mequinensa, representants d'Ajuntaments de la Franja van fer la següent declaració:

“Reunits a Mequinensa, representants dels Ajuntaments aragonesos de Areny, Benabarri, Bonansa, Montanui, Pont de Montanyana, Tolba, Saidí, Fraga, Torrent de Cinca, Mequinensa, Faió, Nonasp, Fabara, Calaceit, Vallderoures, la Codonyera i Valljunquera, baix la presidència del Conseller de Cultura de la Diputació General d’Aragó, D.  José Bada Panillo.

SOM CONSCIENTS de la importància històrica que té aquesta primera trobada d’Alcaldes i Consellers de la zona catalano-parlant d’Aragó.

RECONEIXEM que dintre de la nostra Comunitat Aragonesa es parlen diferents llengües i que la llengua catalana que se parla a la Franja Oriental perteneix al patrimoni cultural d’Aragó.

REBUTJEM les denominacions despectives de “chapurreau” i d’altres paregudes que encara s’apliquen a la nostra llengua materna.

DECLAREM:

1r. Que és urgent desenvolupar l’Estatut d’Autonomia d’Aragó pel que fa a la conservació i estudi de les nostres modalitats llingüístiques.

2n. Que es urgent desenvolupar mides concretes per aconseguir la normalització llingüística d’Aragó, i que, en el cas de la llengua catalana, significa acceptar com a norma la gramàtica catalana, sense menyspreu de les peculiaritats llinguístiques de cada poble o comarca.

PROPOSEM:

1r. Accelerar les gestions davant del Ministeri d’Educació i Ciència per a que el català pugui ser ensenyat com assignatura optativa, i per ara en fase experimental, a les escoles i centres d’ensenyament dels municipis de la Franja Oriental d’Aragó que ho demanin.

2n. Que la diputació General d’Aragó done suport i foment a la producció literària autòctona i a tots aquells estudis i tesis que tracten de la problemàtica sociollinguística de la Franja Oriental d’Aragó.

3. Que la Universitat de Saragossa, dins dels seus Plans d’Estudis i d’investigació es faci càrrec de les necessitats culturals i llinguístiques d’Aragó.

Per la nostra part, ENS COMPROMETEM a fomentar l’ús públic del català als nostres pobles, rotullació bilingüe de carrers i places, edictes, mitjans de comunicació, etc… SOM PLENAMENT CONSCIENTS de que d’integració cultural i política d’Aragó no es possible sense que tots els aragonesos reconeixin com a pròpia la riquesa cultural i llinguística de la Franja Oriental d’Aragó.

MEQUINENSA, 1 de febrer de 1984”

Els alcaldes de la Franja signen un manifest per la llei del català 

Font: http://www.vilaweb.cat/noticia/471403/20020225/noticia.html

Més de 160 alcaldes i regidors de les poblacions de la Franja de Ponentvan signar ahir a Mequinensa el ‘Manifest pel Pacte per les Llengües d'Aragó’ amb l'objectiu d'impulsar un nou acord polític. L'acord ha de permetre la regulació definitiva de l'ús de la llengua catalana en aquesta comunitat autònoma. Els càrrecs polítics que han signat l'acord i que formen part de totes les formacions del parlament aragonèsreclamen que es desencalli la llei de llengües de l'Aragó. El febrer del 1984 un grup d'alcaldes i regidors dels municipis catalans d'administració aragonesa signaven a Mequinensa una declaració per la normalització de l'ensenyament i de l'ús del català. ‘Des de llavors no s'ha avançat gens per aconseguir aquesta fita’, van assegurar els alcaldes i regidors que es van retrobar a Mequinensa per tornar a impulsar el català als seixanta-dos municipis franjolins. 
En el manifest els signants asseguren que des del 1984 els governs autònoms de l'Aragó han adoptat mesures ‘força allunyades del reconeixement constitucional de la cooficialitat de les llengües territorials parlades a l'estat espanyol’. L'acord signat ahir reclama amb urgència que el català, una llengua parlada històricament a la Franja, sigui reconeguda finalment per llei. Els signants consideren que el català no té els mateixos drets que el castellà a la comunitat aragonesa, i que per tant s'infringeixen els principis del pacte internacional dels drets civils i polítics de les Nacions Unides, i que no es respecta l'esperit de l'article 3.3 de la constitució espanyola. En la redacció del manifest signat ahir a Mequinensa, hi van participar representants polítics de tots els partits parlamentaris de l'Aragó: PSOE, PAR, PP, IU i Chunta Aragonesista. 

Coordinadora de l’Associació Cultural del Matarrranya, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca i el Centre d’Estudis Ribagorçans

Manifest contra la Llei de Llengües del PP i del PAR

Les associacions culturals aragoneses Associació Cultural del Matarranya, Institut d’Estudis del Baix Cinca i Centre d’Estudis Ribagorçans, coordinades en Iniciativa Cultural de la Franja, com a objectiu principal, la defensa i promoció de la cultura i la llengua catalana d’Aragó, manifesten estar completament en desacord amb la Llei de Llengües —aprovada a les Corts d’Aragó el dia 9 de maig—, entre d’altres, per les següents raons:

1a. Per la seua inconstitucionalitat en no respectar l’article 3r, apartats 2 i 3 de la Constitució espanyola i incomplir la Carta Europea de les Llengües Regionals Minoritàries, ratificada pel govern espanyol.

2a. Perquè nega el nom de les dues llengües pròpies, minoritàries a Aragó, però majoritàries en els seus respectius territoris, el català i l’aragonès, mitjançant impropis i ridículs qualificatius, amerats d’ideologia i exempts de rigor científic.

3a. Perquè no respecta cap de les opinions dels experts en lingüística i filologia, i fa cas omís de tots els informes que han emès al respecte les corresponents acadèmies i universitats —RAE, IEC, UNIZAR...

4a. Perquè és un insult al sentit comú quan afirma que "L’objecte d’aquesta Llei és reconèixer la pluralitat lingüística d’Aragó i garantir als aragonesos l’ús de les llengües i les seues modalitats lingüístiques pròpies ...". O quan afirma que "És objecte d’aquesta llei propiciar la conservació, recuperació, promoció, ensenyament i difusió de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó", en ser el cas que tot queda a l’atzar d’una suposada bona voluntat de les institucions, sense mitjans tècnics ni econòmics, ni organització per al desenvolupament de la norma.

i 5a. Perquè l’objectiu bàsic de la Llei, clarament polític, no és altre que la derogació de l’anterior de 2009, la qual cosa traspua un tuf de genocidi lingüístic.

Les associacions signants fan públic també que el Govern d’Aragó les ha cancel·lat totes les subvencions, ha anul·lat el projecte “Jesus Moncada” i les subscripcions institucionals de Temps de Franja —l’única revista d’Aragó en català—, i ha fusionat els premis Arnal Cavero en aragonès i Guillem Nicolau en català, privant-los de la dotació econòmica, cosa que ha suposat un estrepitós fracàs en la recent convocatòria, circumstància de grat del Govern a fi i efecte de liquidar aquests premis.

La Franja d’Aragó, a 9 maig del 2012

SUPORT D'ENLLAÇATS PER LA LLENGUA ALS ALCALDES DE LA FRANJA

Il·lustríssim Sr. Alcalde

ENLLAÇATS PER LA LLENGUA és una campanya activa en defensa de la llengua en l'àmbit de tots els territoris de parla catalana i per establir lligams d'actuació continuada entre les entitats d'aquests territoris.

Sorgida a les Balears i Pitiüses com a resposta a la legislació contra la llengua del govern Bauzá durant els mesos de desembre, gener i febrer passats, diverses entitats del País Valencià i també del Principat van fer públic un manifest i una convocatòria d’accions per al dia 9 de març.

En aquests moments comptem amb prop de 1000 entitats adherides, provinents de tots els territoris. Des de la Franja a les Illes i l’Alguer, i des de la Catalunya Nord i Andorra fins al País Valencià.

Creiem que treballant conjuntament és com millor podrem respondre a uns atacs a la llengua que en una o una altra forma s'estan fet arreu del territori.

Recentment a l’Aragó s’ha aprovat la Llei de Llengües amb els vots del PP i el PAR, i contra la qual ja vam publicar un comunicat al nostre Bloc:

COMUNICAT: A LA FRANJA PARLEM EN CATALÀ NO EN LAPAO

Ara, assabentats que els municipis de les vostres comarques s'han organitzat per oposar-se a aquesta llei, en primer lloc us manifestem el nostre suport i ànims.

En segon lloc també ens volem posar a la vostra disposició per a difondre les accions a la resta dels territoris i per a tot allò que penseu que ens podeu necessitar.

Pensem que és entre tothom que ho hem de fer tot, i que un atac a la llengua en un dels territoris, és un atac a la resta de territoris.

Podeu contactar amb nosaltres a través de la nostra adreça, o de les adreces del MOVIMENT FRANJOLÍ PER LA LLENGUA 

Una salutació cordial i restem a la vostra disposició

Equip de comunicació d’ENLLAÇATS PER LA LLENGUA,