Bones Festes i bona entrada d'any!

Des de la xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua us desitgem unes bones festes i un bon any 2016!



Salut, i lluita per la llengua i el territori!

NADAL
A Emili Badiella


Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.
Així el grup d’homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l’empedrat recolza
i els altres qui l’avencen, tots d’adreça al mercat.

Els de casa, a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m’apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.

Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-.
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l’hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.

Joan Salvat-Papasseit

#Connectem-nos! Per un espai audiovisual compartit, per Òscar Adamuz

En ple segle XXI i a les acaballes del 2015 tots tenim clar que vivim en la societat de la informació, tant com que amb les noves tecnologies i xarxes socials el concepte clàssic de comunicació s'ha desvirtuat, s'ha transformat i, avui dia, qualsevol usuari d'una xarxa pot donar una primicia i esdevenir doncs "periodista" per un  moment de glòria, el comunicador de les masses, fer "viral" una notícia, promocionar una campanya, etcètera, sense ser-ne pas professional dels mitjans.

Per altra banda,  Els diaris digitals guanyen pes i miren les xarxes a veure què s'hi cou. Les fonts d'informació s'han multiplicat i els poders establerts, malgrat ho intentin, es veuen desbordats per la sobreinformació en què estem submergits a diari i no poden controlar totalment la informació que surt a la llum de l'opinió pública, ja no controlen els canals de comunicació. Per exemple, el renovador ús que en fa de la propaganda l'Estat Islàmic a les xarxes socials és paradigmàtic; ells creen un relat i ho exporten, "venen" la seva imatge i guanyant la batalla de la informació també guanyen adeptes, tot i el terror que poden provocar moltes de les imatges emeses.

Tanmateix, els grans mitjans de masses continuen orientant la societat cap a determinades pautes d'interessos i comportaments. Promocionar una determinada pel·lícula o impulsar a un determinat partit polític des dels potents altaveus de la televisió i la ràdio són clars, i recents exemples del poder i de l'ascendència dels mitjans sobre la població general.
 Lús del llenguatge tampoc no és neutre. Seguint el fil del paràgraf anterior, abans denominaven ISIS al grup terrorista, i ara en diuen DAESH (paraula malsonant en àrab). Darrera d'aquest canvi n'hi ha motius polítics, com al fet de referir-se al partit polític CUP com a "els radicals" o de parlar de "desafio independentista" des de Catalunya. La imposició del llenguatge circula en ambdós sentits, com demostren paraules que han fet fortuna des del sector catalanista conservador com "Procés", "transició nacional", "consulta" o "estat propi". Això sí, cadascú ho intenta des de les seves forces.

En aquesta societat sobreinformada, que rep imputs per tot arreu però que, paradoxalment, menys sembla aprofundir-ne en els fets, n'hi ha molts creadors de relats: premsa oficial, mitjans convencionals, mitjans digitals i l'ús de les xarxes es retroalimenten i això fa que moltes vegades costi separar el gra de la palla.
Doncs bé, en aquesta situació tan caòtica com interessant, on n'hi ha tantes oportunitats per depassar els filtres oficials dels canals d'informació, ens trobem amb una cultura i una llengua minoritzada, la catalana, que, directament, no té les eines per poder construir un relat propi, que, diria més, ni ho intenta. La no reciprocitat dels canals en la nostra llengua i la no coordinació entre els diferents ens territorials no són sinó un reflex de la desconnexió entre els diferents països de llengua catalana.
No n'hi ha un Espai de comunicació en català perquè no hi ha un relat comú de la història, la economia, la política o, sobretot, dels interessos compartits. Primer hem de tenir uns interessos que cobrir i després podrem explicar com els durem a terme. Tal volta, les mancances de l'espai audiovisual comú també són un reflex de la ineficàcia de l'espai cultural compartit.

Més enllà del mapa del temps de TV3 o Televisió andorrana, amb els Països Catalans de marc general, ens manquen referents comuns que ens arrepleguin com a cultura normalitzada que es desenvolupa en un territori concret i ben delimitat. Un territori que careix dels mecanismes polítics per a poder bastir els seu propi relat. I aquests mecanismes només és creen amb voluntat política.
N'hi ha excepcions, és clar, i exemples de voluntarisme de molts col·lectius i gent que han lluitat (i lluiten) contra aquesta desconnexió existent, que no permeten, però, d'esborrar el panorama coercitiu preponderant.

Com a reflexió final, per tant, considero que per revertir la situació es tracta d'escriure entre tots i totes un relat comú, un relat que, ara mateix, és impossible al País Valencià, on no existeixen mitjans públics propis i en llengua pròpia. La reobertura de RTVV és urgent, per normalitzar la llengua i explicar a la ciutadania els projectes del govern des d'un òptica plural i autoreferenciada. I, parlant de governs, després de molts anys, és dóna ara la circumstància que han coincidit en el temps nous consistoris amb voluntat de tirar endavant l'autogovern, defensar la llengua i normalitzar les relacions entre les administracions de parla catalana. Això esperem, aquesta és també la seva obligació, allò què tantes vegades han repetit des de l'oposició. Ara és el moment de complir i aprofitar l'oportunitat, sense dilacions ni dubtes, amb un projecte clar de futur. I des d'aquest impuls polític seguir bastint tota mena de relacions des de l'àmbit cultural i econòmic, reafrimant-se en la pròpia cultura per a poder projectar-la cap al món, com ens ho demostra l'Institut Ramon Llull. Les Illes Balears ja han començat a restablir aquest relat, retornant a l'espai Llull i la reciprocitat dels canals 3/24, Super3 i Canal 33.

En aquest sentit últim els passats 18 i 19 de desembre s'ha celebrat a Palma una Jornada organitzada per l'STEI-intersindical sobre l'Espai de Comunicació en Català, seguint el fil de la campanya encetada a l'octubre per la plataforma Enllaçats per la Llengua, que impulsà un manifest que ja han signat més d'un centenar d'entitats i personalitats del món de la cultura, la política i els mitjans.
Aquest és el camí, però queda molt per recórrer, i aquest camí està ple de pedres, les pedres del camí.
És per això que demanem la col·laboració i el suport de tothom, col·lectius i persones, per ajudar a fer força per normalitzar l'espai comunicatiu compartit, és a dir, l'espai cultural, establint ponts de tota mena, lligant i coordinant iniciatives descentralitzades.
Per a escriure el nostre propi relat, la nostra visió del món des d'u prisma plural i globalitzat, #Connectem-nos! és qüestió de supervivència.


Òscar Adamuz_Comunicació Enllaçats per la Llengua
                          Moviment Franjolí per la Llengua

Enllaçats anuncia a Castelló properes accions per la llengua i reclama a les institucions celeritat en vertebrar un espai audiovisual comú

La xarxa d'entitats per la llengua ha anunciat pel Sant Jordi de 2016 accions descentralitzades per reclamar el bastiment d'un espai de comunicació en català i la unitat d'acció en defensa i valorització de la llengua comuna.

Els pròxims dies 18 i 19 de desembre se celebra a Palma una jornada per un Espai de Comunicació en Català organitzades per l'STEI-intersindical d'acord amb la campanya d'Enllaçats, que ja ha aconseguit el suport de més d'un centenar d'entitats i personalitats.

Entitats d'Enllaçats per la Llengua (ExLL) han celebrat aquest dissabte 12 de desembre el seu plenari anual a Castelló de la Plana, en el marc del 83è aniversari de les Normes de Castelló.

Les assistents han valorat com a positiva la tasca realitzada per la plataforma durant l'exercici 2015 i criden a continuar sumant forces i fent feina en xarxa per tal d'aconseguir una veritable unitat d'acció en defensa de la llengua catalana.

En aquest sentit creu que s'ha de continuar fent accions de caràcter descentralitzat arreu del domini lingüístic, com a la passada reunió de maig a Perpinyà, on es donà suport a les escoles catalanes de la Catalunya Nord en el context de la Bressolada.

ExLL també ha valorat positivament la campanya d'adhesions per la reobertura de RTVV i per la reciprocitat dels canals en la nostra llengua dins d'un espai audiovisual comú.
La plataforma té previst d'ampliar el suport a aquesta reivindicació i poder encetar una sèrie de reunions amb representants dels governs i institucions oficials del País Valencià, Catalunya, Illes Balears, Aragó, Andorra i l'Alguer. ExLL creuen que els canvis polítics dels passat mes de maig deuen ajudar a  una percepció més favorable d'aquestes qüestions.

Mª A. Font llegint el manifest per un espai comunicatiu en català

Després de la reunió, Mª Antònia Font (STEI-i) ha llegit a la plaça de Santa Clara de Castelló (on hi havia fira d'entitats) el Manifest per un Espai de Comunicació en Català. I a la vesprada, els integrants d'Enllaçats, han participat a la manifestació per la Diada de la Normes de Castelló convocada per Castelló per la Llengua, i que serveix de reivindicació en l'ús del valencià.

A la reunió plenària han assistit les següents entitats: STEPV-iv, Amics de la Bressola, Moviment Franjolí per la Llengua, STEI-i-Illes Balears, Intersindical Valenciana, USTEC-STEs-IAC Acció Cultural Països Catalans, Poble Lliure, Plataforma pel Dret a Decidir-PV, ACL el Tempir, Assemblea de Mestres i Professors en català IB, Enllaçats No Acatem (s'excusen Intersindical-CSC, FOLC i Plataforma pel Dret de Decidir)

Jornada el 18 i 19 de desembre a Palma sobre l'Espai de Comunicació en Català [STEI-i]

L’STEI Intersindical de les Illes Balears organitza a Palma unes jornades sobre ESPAI DE COMUNICACIÓ EN CATALÀ: Els mitjans de comunicació i l’entorn escolar, que es duran a terme divendres dia 18 de desembre i dissabte matí dia 19. de desembre a la Universitat de les Illes Balears.

Aquestes jornades estan relacionades amb la campanya impulsada per les entitats d'Enllaçats per la Llengua, que inicialment varen acordar l’STEI i els seus sindicats afins al Principat i el País Valencià (USTEC-STEs i STEPV- Intersindical valenciana), i que té voluntat d'abarcar el conjunt del territori dels Països Catalans.


Des d’ENLLAÇATS volem treure el debat damunt la taula pel que fa als mitjans de comunicació en català i la reciprocitat de les emissions de les ràdios i TV públiques de tot el domini lingüístic català. Aquest dret que tenen les comunitats lingüístiques d’Europa, està recollit a la Carta Europea de les Llengües Regionals i minoritàries i ratificat també pel govern de l’Estat espanyol. Volem que aquest DRET reconegut per la normativa europea es faci efectiu el més aviat possible.

Ara que els govern de les Illes Balears i del País Valencià en són més favorables voldríem fer una aportació a la reflexió i al debat. Volem aportar arguments d’experts i experiència dels professionals de la comunicació, tant d epremsa, mitjans digitals, ràdio o TV, per poder recollir les propostes que s’hi facin i extreure’n conclusions pertinents que es farien arribar als diferents governs que tenen la responsabilitat de dur endavant la normalització lingüística i de fer realitat aquest espai de comunicació en català.

Sabem que els mestres i professors, arreu de les escoles de tot el territori, fan feina per la normalització del català i també sabem que, perquè la normalització sigui efectiva també s’ha de normalitzar l’entorn escolar. Principalment els mitjans de comunicació, l’administració i l’ús social de la llengua. És aquest un altre motiu pel qual organitzam aquestes jornades. Us enviam el programa que teniu a continuació i el cartell de la Jornada en document adjunt.


MÉS INFORMACIÓ: M. Antònia Font 619 78 38 84 Secretària de Política Lingüística de l’STEI Intersindical. Illes Balears.

JORNADA ESPAI DE COMUNICACIÓ EN CATALÀ 

Mitjans de comunicació i entorn escolar

Sala d’actes de l’edifici Sa Riera de la Universitat de les Illes Balears (UIB). Palma.

DIVENDRES, 18 de DESEMBRE de 2015

17.15h Obertura de la Jornada: Excel·lentíssim i magnífic senyor Llorenç Huguet, rector de la Universitat de les Illes Balears.

17.30-18.45h Conferència inaugural. Espai de comunicació en català: caprici o necessitat? Josep Gifreu, professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Presentació a càrrec de Bernat Joan, sociolingüista, catedràtic i escriptor.

18.45h Descans.

19.00-21.00h Taula Rodona 1. Entre la premsa escrita, la digital i les xarxes socials: la nova comunicació. Joan Riera, subdirector del Diario de Mallorca. Cristina Ros, directora de l’Ara Balears. Miquel Serra, director d’Última Hora. Francesc Viadel, sociòleg, professor de la Universitat Blanquerna i periodista de la Veu del País Valencià. Benjamí Villoslada, director general de Desenvolupament Tecnològic del Govern de les Illes Balears. Modera: Jaume Oliver, periodista de RTVE.

DISSABTE, 19 de DESEMBRE de 2015

09.30-10.45h Taula rodona 2. La ràdio: mans lliures, immediatesa i proximitat. Sara Riera, corresponsal de Catalunya Ràdio a les Illes Balears. Tomeu Martí, director d’Ona Mediterrània. Xavier Milian, Ràdio Terra, la ràdio dels Països Catalans. Modera: Toni Gomila, representant del Sindicat de Periodistes.

10.45h Descans

11.00-12.00h Conferència. La normalització lingüística dins i fora de l’escola. Mitjans de comunicació i entorn escolar. Bernat Joan, sociolingüista, catedràtic de llengua i literatura catalanes i escriptor. Presentació a càrrec de Magdalena González i Crespí, membre fundador d’Enllaçats per la Llengua i presidenta del Forum Musicae.

12.00-13.30h Taula rodona 3. Televisió i reciprocitat: la força de les imatges. Vicent Sanchis, periodista i professor de la Universitat Ramon Llull (URL) de Barcelona. Andreu Manresa, director general de la Radiotelevisió pública de les Illes Balears (IB3). Margalida Solivelles, corresponsal de TV3 a les Illes Balears. Pau Fons, director de RTVE a les Illes Balears. Amàlia Garrigós, periodista i treballadora de la clausurada Ràdio televisió valencianes. Modera: Ferran Gomila, president de l’Associació Voltor.

13.30h Lectura de les primeres conclusions de la Jornada Espai de comunicació en català a càrrec de M. Antònia Font, secretària de Normalització lingüística de l’STEI Intersindical.

Cloenda: Excel·lentíssim senyor Biel Barceló, vicepresident del Govern de les Illes Balears.

DESTINATARIS: professionals de la comunicació, mestres, professors i públic en general. La jornada és oberta i gratuïta, prèvia inscripció. Aforament limitat. HO ORGANITZEN: STEI Intersindical i Escola de formació en mitjans didàctics. HI COL·LABOREN: Universitat de les Illes Balears (UIB), Associació educativa de les Illes Balears (AEI), Dones Educadores i Enllaçats x la Llengua.

Hores reconegudes als docents pel Servei de formació permanent del professorat.

INSCRIPCIONS: www.steiformacio.com Més informació: 971-91.00.60

Enllaçats celebra el seu plenari a Castelló sota l'impuls d'un espai audiovisual comú

La xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua celebra la seva reunió plenària anual el proper dia 12 de desembre a Castelló de la Plana (11:00. cr. Marquès de Valverde, 8. /seu STEPV)

La reunió s'emmarca en el context dels actes pels 83 anys de les Normes de Castelló que, com cada any, impulsa la plataforma Castelló per la Llengua

Durant la reunió es presentaran les activitats dutes a terme per la plataforma en l'exercici, es valorarà la participació a la Bressolada de Perpinyà al mes de maig o la recent campanya encetada reclamant un Espai de Comunicació en Català, a la qual ja hi han donat suport més de 115 entitats, i centenars de persones significades del món cultural, polític i dels mitjans.

També es parlarà de la nova situació propiciada per les eleccions del passat mes de maig a les Illes Balears, País Valencià i Aragó i propostes d'acció conjunta en defensa i valorització de la llengua.

Després de la reunió les entitats participaran en els diversos actes preparats per Castelló per la Llengua, com la manifestació del vespre que surt de la plaça Independència a les 18:00.

Enllaçats per la Llengua dóna suport a les activitats impulsades per commemorar l'aniversari de les Normes de Castelló, que considera una fita cabdal en la unitat de la llengua catalana, i recorda la importància de la figura del mestre Carles Salvador en la consecució de la mateixa.

Enllaçats per la Llengua

Desembre 2015, Castelló de la Plana

Som el ‘sud del sud’ i vosaltres sou el nostre nord [Josep Escribano]

Discurs pronunciat al lliurament de la 28a edició dels Premis Miquelet. 28-92015

Si ens demaneu què sentim hui aquí, us puc dir que en nom de la Junta Directiva d’El Tempir sentim una immensa alegria, alegria gran per aquest Premi Micalet, però sobretot alegria descomunal perquè el sud entra a València, el sud es fa present hui i ara a València. La concessió d’aquest guardó per part de la Societat Coral El Micalet representa una cosa ben important per a nosaltres: que sí que es pot esquerdar la línia Biar-Busot, sobretot entre totes les persones i les entitats que al nord i al sud treballem per allò que tantes vegades s’ha conegut com “fer país”.

I sí, dic nord, ho heu escoltat bé. Els valencians sempre ens hem considerat el sud geogràfic respecte al conjunt dels “Països Valencians”. Bé, doncs arriba l’hora de dir-vos que nosaltres som el “sud del sud” i vosaltres sou el nostre nord. Lemes del passat com “Alacant és important” (que continua sent plenament vigent i vàlid), al qual afegiria per raons òbvies “Elx és important” i, també, “Oriola és important”, han de quedar subsumits per l’eslògan que hem vingut reivindicant aquests darrers anys amb orgull: “som sud, som valencians”. O en altres paraules, tal com cantava Natxo Gironés al vídeo, “Sense el sud (del sud) ni som ni serem”, si no tenim en compte que quatre de les sis ciutats més poblades del PV es troben al migjorn.

Aquest lema “som sud, som valencians” naix de la nostra campanya “M’agrada el valencià”, que ha recorregut tot el territori que comprén des de Benidorm a Torrevella i des de Biar fins a Alacant. El “M’agrada el valencià” ha demostrat que es pot viure la valencianitat lingüística i cultural d’una altra manera, sense complexos, sense amagar el que som, amb autoestima, amb voluntat de construir i d’integrar, de ser inclusius, que passa per comprendre i entendre l’altre, que passa per respectar els trets lingüístics de comarques com el Baix Segura, però també els barris castellanòfons de les nostres grans ciutats. Sí, el Baix Segura, comarca desnostrada per la seua particularitat identitària i sobretot lingüística, a la qual cosa El Tempir sempre ha respost amb la reflexió següent: “Quants “Baix Segura” tenim a les grans ciutats del nostre país?”.

Des d’El Tempir aspirem a homogeneïtzar l’heterogeneïtat del sud en una consciència única de valencianitat on el valencià siga llengua de cohesió social i també patrimoni dels qui no la tenen com a llengua materna o territorial. No ens cansarem de dir que “ser valencià” és la nostra estació de destinació, no la d’origen, independentment dels orígens familiars, de l’equip de futbol que seguisques o de la tradició cultural de la qual procedisques. Ser valencià no exclou altres identitats. Les fa compatibles. A l’inrevés, se’n nodreix… o és que la nostra societat no és una realitat plural, rica, diversa i complexa?

I tot ho fem perquè el sud deixe de ser un element boirós, inconcret, indefinit fins i tot a ulls de la resta dels valencians, els del nord. Les xarxes socials ens permeten saber què fem cadascú ara, però no deixen de reflectir una part de la nostra realitat. A vegades, molt esbiaixada. Per això, us convidem a vindre al sud. Veniu. Conegueu-lo. Enamoreu-vos dels nostres paisatges, de les nostres llegendes, de la nostra cuina, de la gent que viu cada dia la seua valencianitat calladament i silenciosament, però amb orgull a Novelda, Monòver, Crevillent, el Pinós, Guardamar… però també a Elx i a Alacant. I a Oriola o Torrevella, perquè n’hi ha. És l’única manera d’enterrar tòpics i tipisme folklòric, d’afonar l’aldeanisme a què ens volen recloure. Però això sí, si hi veniu, exerciu la vostra valencianitat amb normalitat, sense amagar la llengua. I no sigueu sociolingüistes de cap de setmana que certifiquen el mal estat de salut de la llengua al migjorn, perquè de certificacions nosaltres podem donar-ne a la resta del país. “Vosaltres siau benvinguts, parents e amics de grans virtuts”, com es canta a la Festa o Misteri d’Elx.

El Tempir naix a Elx, la tercera ciutat valenciana més important demogràficament i la segona des del punt de vista industrial. Elx sempre ha estat un focus d’irradiació de valencianitat cap al Vinalopó i cap al Segura. Elx, en paraules de Joan Coromines, és la gran ciutat valenciana del sud. N’estem orgullosos de ser. Però estarem més orgullosos si Alacant i Elx cooperen per reestructurar el sud i són models de valencianitat per a totes les terres que banyen els nostres dos rius. I al mateix temps, l’eix Elx-Alacant ha de servir de contrapés a la ciutat de València en el gran tauler d’escacs valencià. El Tempir té com un dels seus tres objectius fer que el sud ajude colze a colze a reconstruir aquest país després d’aquesta etapa ignominiosa de quasi vint anys. Sí, reconstruir-lo, però de tu a tu. De tu a tu, d’Elx amb Alacant. De tu a tu, de l’eix Elx-Alacant amb València. No volem ser moneda de canvi de res ni políticament, ni econòmicament, ni lingüísticament ni culturalment. Per tant, en aquest projecte no esteu sols, malgrat el que reflecteixen els mitjans de comunicació que tenim i el que ens volen vendre. Ai, quanta falta ens fan ja RTVV i TV3, les finestres de contacte amb el valencià al Baix Segura! Ai, quanta falta ens fa posar fi a l’exempció del valencià al Baix Segura si volem que el valencià siga llengua de cohesió social, si volem igualtat lingüística, si volem universalitzar el coneixement del valencià com a pas previ a l’ús social. Ai, quanta urgència nacional en aquest “ara o mai” que vivim.

Per acabar, dues coses. La primera, agrair a la Societat Coral El Micalet el Premi que ens ha concedit. Gràcies per mirar el sud d’una altra manera amb aquest Premi, sense la condescendència a què estem acostumats. La segona, volem compartir-lo amb totes les persones i col·lectius de les nostres terres migjornenques que treballen amb una voluntat de permanència i solidesa de futur per recuperar la dignitat d’aquestes terres i continuar sent el que hem estat, som i serem: som sud i som valencians. El Premi també és d’ells. Moltes gràcies.

[Anul·lat] La Bressola celebra amb un concert a Girona els seus quaranta anys

[Anul·lat en senyal de condol per la tràgica mort d'una dona i les seves filles a Girona]
Enguany fa 40 anys que va obrir la primera escola Bressola a la localitat nordcatalana de Nyils.

L'efemèride es celebrarà com a punt de sortida amb un concert a Girona el proper 10 de desembre a Girona.




Font: Espai Bressola




"Sem Nord, fem Bressola!" és la convocatòria que crida a la commemoració dels 40 anys de la creació de la xarxa d'escoles catalanes a la Catalunya del Nord. La celebració es farà amb un concert i un acte institucional, aquest proper 10 desembre a Girona. El cartell que anuncia el concert és ple de "bressoletes" la popular cara que ha acompanyat el logotip i les campanyes de difusió de la Bressola al llarg d'aquestes dècades.

El concert serà al Teatre Municipal de Girona i els músics Marc Serrats, Albert Vila i Xarli Oliver cantaran amb els nins i nines de la Bressola una selecció de les cançons que han format part dels diferents projectes musicals que els darrers anys ha promogut Amics de la Bressola.

Aquest curs més d'un milers de nois i noies segueixen els seus estudis a les escoles de la Bressola, des de les maternals al col·legi de secundària del Soler. Un realitat educativa que va néixer a Nils, on el 1976, va començar la primera de les escoles de la Bressola.

El llibre "La realitat d'un somni. Trenta anys d'escoles catalanes a la Catalunya del Nord", editat l'any 2007, va analitzar la història de la Bressola quan se celebraven 30 anys de la seva creació. Des del web podeu llegir aquest resum cronològic dels principals fets d'aquests 40 anys

Recuperar RTVV, primer pas per a construir un espai comunicatiu en català [Intersindical Valenciana]

Intersindical Valenciana dóna suport al manifest d’Enllaçats per la llengua

Dos anys després del tancament de RTVV, els valencians hem pogut constatar tota una sèrie d’efectes en la degradació del sistema audiovisual propi i en la desitjable confi guració d’un espai comunicatiu en la nostra llengua.

En primer lloc, hem quedat situats en el mapa com l’únic territori europeu amb govern i llengua pròpia que no disposa d’una radiotelevisió pública. Una renúncia de competències autonòmiques que va ser executada unilateralment pel Consell del PP i ratifi cada per les Corts valencianes, en virtut de la majoria absoluta dels populars.

En aquests dos anys ha quedat palés l’impacte del tancament i, en conseqüència, els motius que justifiquen una radiotelevisió pública valenciana:

1. La societat valenciana ha deixat de tindre presència mediàtica. Els plasmes només recullen allò que el sucursalisme mediàtic permet, amb una preferència demostrada cap als successos, la corrupció i alguna visita dels líders estatals. És a dir, una codifi cació negativa de la projecció de la societat valenciana i una ocultació de molts dels seus protagonistes.

2. Sense un sistema públic valencià de mitjans audiovisuals el valencià té una presència residual en els mitjans de comunicació i, ja ho adverteixen universitats, el CVC i l’AVL, de cara al futur, l’evolució s’augura negativa.

3. El lliure mercat no està garantint, ni de bon tros, les funcions socials i culturals que corresponen als mitjans de comunicació en les democràcies modernes. Tasques com promoure l’educació i l’ensenyament, estimular la creativitat i proporcionar als ciutadans les eines fonamentals per a accedir a la cultura i entendre el món només s’instal·len en els mitjans de comunicació quan hi ha la voluntat de servei públic.

4. Des del punt de vista econòmic, només allà on hi ha mitjans públics en llengua propia es produeix la recuperació del teixit industrial i cultural. Al País Valencià, el tancament de RTVV s’ha traduït en la destrucció de 1.600 llocs de treball directes i 4.000 més d’indirectes, impactant amb una desocupació superior al 80% en el sector audiovisual.

5. Els mitjans actuals no responen a les exigències comunicatives de l’audiència potencial d’un mitjà autonòmic. Això s’ha derivaten un abandonament de la informació de proximitat i una absència de la vertebració territorial des del punt de vista comunicatiu.

En el punt de mira qualsevol mitjà autonòmic hi ha la voluntat de refl ectir continguts d’interés amb un tractament pròxim, a fi d’aconseguir identificar cadena i audiència.

És l’hora de revertir el centralisme comunicatiu. És evident que una visió centralista de la política es tradueix en una concepció vertical i centralista dels mitjans de comunicació. I aquest va ser el segon motiu, de caràcter polític, pel qual Alberto Fabra va ordenar el tancament de RTVV; perquè en un renovat intent d’ofrenar noves glòries a Espanya va fer el primer pas per recentralitzar el sistema comunicatiu espanyol, esperant que la resta de comunitats autònomes governades pel PP imitaren el seu gest.

La veritat és que Fabra va mesurar malament el seu pes en el PP i, fent un pas avant, es va quedar fora de la fi la. En la nova realitat institucional derivada de les eleccions autonòmiques, els valencians esperàvem una voluntat política decidida de recuperar RTVV, de manera urgent, aprofi tant el capitalhumà dels extreballadors de Canal 9 i Ràdio 9. Les promeses s’han vist empantanades en un procés parlamentari del qual encara no se sap el final, si bé tot apunta que la reobertura es quedarà per a després de l’estiu del 2016.

També en la resta de territoris de parla catalana s’han configurat unes majories de govern favorables a l’ús i la presència pública de la llengua pròpia, si bé en cap moment aquesta voluntat s’ha traduït en la recepció de les emissions de TV3 o IB3 fora dels seus territoris administratius.

Davant aquest alentiment del procés, són moltes les veus, entre les quals hi ha Intersindical Valenciana, que han posat l’accent a denunciar la no-reobertura de RTVV i el greuge comparatiu que pateix la llengua pròpia respecte a les llengües estatals, com el castellà. Per això, ens hem adherit al manifest impulsat per la xarxa d’entitats d’Enllaçats per la Llengua dins de la campanya per demanar el bastiment d’un Espai de Comunicació en Català i la reciprocitat de tots els canals de ràdio i televisió.

El manifest exigeix recuperar amb la máxima urgència les emissions de RTVV i amplia la petició a “reprendre les emissions de TV3, Catalunya Ràdio i IB3 a tots els territoris de llengua catalana, en la línia de la reciprocitat de la recepció aprovada pels parlaments de Catalunya i del País Valencià en un conveni signat en 2013, acord que caldria generalitzar a tota l’àrea catalanoparlant”.

Des del punt de vista de l’esmentada vertebració territorial, s’aposta per “establir la col·laboració necessària entre tots els ens de comunicación dels territoris de parla catalana per a la realització de programes de producció pròpia, doblatges, subtitulacions, etc., cooperació que fomenta la nostra indústria audiovisual i permet reduir els costs i maximitzar els resultats, alhora que obri els ciutadans de cada territori a accents i perspectives diverses i enriquidores de la nostra llengua”.

València, 29 de novembre de 2015

Font: laveupv

Aquest divendres presentació del llibre "Història de l'Alguer" a Barcelona

El proper divendres 4 de desembre tindrà lloc a Barcelona la presentació del llibre "Història de l'Alguer", de l'historiador alguerès Marcel A. Farinelli .

L'acte, organitzat pels Amics de la Bressola amb la col·laboració d'Enllaçats per la Llengua, es farà a LA VíNICOLA, un celler especialitzat en vins dels Països Catalans. 
La presentació començarà a les 19:30 i comptarà amb la presència de l'autor.

L'obra de Farinelli (fa just un any que es va publicar), posa l'èmfasi en el neixement de l'Alguer com a ciutat catalana de Sardenya i ajuda a entendre les raons del manteniment de la variant algueresa de la llengua catalana fins els nostres dies.

Podeu ampliar la informació sobre el llibre en el següent enllaç del blog de l'autor:

Blog Marcel A. Farinelli 

"Esperem un impuls important dels nous governs per l' Espai de Comunicació en Català" [Vicent Maurí]

Vicent Maurí signant l'ILP per una RTV públiques en valencià (Arxiu RTVev)

El programa de ràdio de RN d'Andorra "Estira la Llengua" dirigit per Agustí Mas, ha publicat una entrevista al membre d'Enllaçats per la Llengua Vicent Maurí, per parlar sobre la campanya encetada per la plataforma per construir un Espai de Comunicació en Català.

Vicent Maurí (portaveu d'Intersindical Valenciana) ha acusat a les polítiques del Partit Popular (PP) per impedir el bastiment un espai audiovisual en llengua pròpia, governant al País valencià, les Illes, l'Aragó o el govern espanyol.

El sindicalista ha defensat l'oportunitat de llençar la campanya des d'Enllaçats per la Llengua en aquest moment degut als canvis interessants produïts als diferents governs del territori. "Ara és el moment de fer un pas endavant", s'ha referit.
En aquest sentit creu que la tasca d'Enllaçats i la de la societat civil en general és la "d'ajudar als nous governs a actuar amb rapidesa en aquesta qüestió, ja que cada dia que passa estem en pitjors condicions.", Per a Maurí "no ens podem permetre que RTVV vagi camí de portar 3 anys tancada" i anima els governants a "actuar en conseqüència amb el què defensaren durant la campanya electoral".

L'activista valencià (un dels impulsors de la campanya) expressà la preocupació d'Enllaçats per la Llengua que aquest tema no figuri entre les prioritats dels nous governs i recorda que bona part de la societat valenciana veuria amb bons ulls la represa de les emissions de TV3 i Catalunya Ràdio, tot i que intueix que sense la reobertura de RTVV no hi haurà reciprocitat. 

L'entrevistador Agustí Mas recordà el suport de personalitats i entitats al Manifest per un Espai de Comunicació en Català, que Vicent Maurí valorà com a molt positiu, a més de recordar l'anormalitat que suposa aquesta desconnexió entre els territoris que comparteixen llengua, en contraposició a la tendència global, que amb les noves tecnologies permet veure canals de tot el món, i per tant "no té sentit que no podem veure uns canals en la nostra llengua que s'emeten a 350 Km de distància".

Per acabar, Vicent Maurí apostà per la reciprocitat de tots els canals en català i la coordinació en coproduccions i traduccions, cosa que "veu factible si n'hi ha voluntat política" d'articular l'espai audiovisual compartit entre País Valencià, Catalunya i Illes Balears, sense oblidar-se'n de la Catalunya Nord, l'Alguer, la Franja i Andorra. 
Segons l'entrevistat, degut pel potencial de la llengua catalana aquest Espai comunicartiu en català "podria traspassar les fronteres lingüístiques i emetre's en Sevilla, Santiago, Mérida, Lisboa o Paris" i convidà a l'entrevistador a parlar-ne d'aquí a uns mesos a Andorra havent avançat en aquesta qüestió.

El presentador de l'Estira la llengua recordà que ara, després d'un període d'adhesions d'entitats i persones significades del món cultural i polític, tothom pot signar el Manifest: Enllaçats per un Espai de Comunicació en Català, a través d'aquest enllaç: 

MANIFEST PER UN ESPAI DE COMUNICACIÓ EN CATALÀ


Font: Estira la llengua. L'entrevista: Espai comunicatiu en català

Actes dels 83 anys de les Normes de Castelló [Castelló per la Llengua]

Com cada any, la plataforma Castelló per la Llengua i d'altres entitats organitzen un seguit d'actes en commemoració del 83è aniversari de les Normes de Castelló, símbol de la unitat de la llengua.

Font: Castelló per la Llengua

Encetem una setmana farcida d'actes, organitzats per la Plataforma per la Llengua, per Acció Cultural del País Valencià, per Compromís, i per Renaix! Assemblea de joves de Castelló i el SEPC. Trobareu tota la informació baix i també en aquest enllaç. No hi falteu!

Actes previs #83anysNormes


ACTES DE COL·LECTIUS

Dimecres 25 de novembre

19h | Sala d’actes de la Casa dels Caragols (Carrer Major,78)
Presentació de l’InformeCAT 2015. 50 dades sobre la llengua catalana
Amb Francesc Marco i Manuel Carceller, membres de la Plataforma per la Llengua
+ PDF InformeCAT 2015 | cartell
Ho organitza la Plataforma per la Llengua

Dijous 26 de novembre
19h | Sala d’actes de la Casa dels Caragols (Carrer Major,78)
Sense igualtat lingüística no hi ha normalitat
Amb Alfons Esteve, responsable de la secció de política lingüística d’Acció Cultural del País Valencià
+ PDF proposta igualtat lingüística ACPV | cartell
Ho organitza ACPV

Divendres 27 de novembre
18h | Llotja del Cànem (Carrer Cavallers, 1)
Ensenyar (llengües) en contextos multilingües
Amb Joaquim Dolz Mestre, catedràtic de didàctica de les llengües de la Universitat de Ginebra. Presenta: Enric Porcar Mallén, regidor d’educació de l’Ajuntament de Castelló
+ esdeveniment a Facebook | cartell
Ho organitza Compromís

Dissabte 28 de novembre
19h | Tinença d’Alcaldia Oest-Antiga Estació (Plaça d’Espanya,1)
La immersió lingüística: privilegi o necessitat?
Amb Rafel Pérez, mestre i llicenciat en psicopedagogia, assessor didàctic de valencià de la Generalitat Valenciana al llarg de 18 cursos i membres de l’Associació Cultural Botafocs i Avel·lí Flors, sociolingüista, investigador en formació de la UOC i el CUSC-UB i membre de Castelló per la Llengua
+ esdeveniment a Facebook | cartell
Ho organitzen Renaix! Assemblea de joves de Castelló i SEPC

Divendres 4 de desembre
19h | Llotja del Cànem (Carrer Cavallers, 1)
Presentació del llibre El valencianisme enfront d’Espanya: una anàlisi estratègica
Amb l’autor, Amadeu Mezquida, llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat de València, mestratge en Gestió Pública per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya i col·laborador habitual de la Fundació Nexe i eldiario.es. Presenta Raül Burriel, soci de l’ACV Tirant lo Blanc i patró de la Fundació Nexe
+ informació sobre el llibre | esdeveniment al web de l'ACV Tirant lo Blanc
Ho organitza l’ACV Tirant lo Blanc



ACTES PROPIS DE CASTELLÓ PER LA LLENGUA
Dijous 3 de desembre
19h | Sala d’actes de la Casa dels Caragols (Carrer Major, 78)
Posem en marxa la ‘Carta lingüística’. Balanç de la situació prèvia i línies d’actuació des de l’Ajuntament
Amb Enric Nomdedéu, vicealcalde de Castelló de la Plana, portaveu del govern municipal i encarregat de l’àrea de normalització lingüística. Presenta i modera un representant de Castelló per la Llengua
+ esdeveniment a Facebook | PDF Carta lingüística de la ciutat

Dijous 10 de desembre
19.30h | Teatre del Raval (Carrer Comte Pestagua, 38)
Projecció del documental Sempre Al Tall
Biopic que acompanya l’històric grup en el seu comiat dels escenaris i, al mateix temps, fa un recorregut per la seua llarga trajectòria i pels últims quaranta anys d’història valenciana. Director: Josep Pitarch. Duració: 70 minuts. Entrada gratuïta.
+ esdeveniment a Facebook | tràiler Sempre Al Tall

Ja pots signar el Manifest Enllaçats per un Espai de Comunicació en Català

El passat 24 d'octubre la xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua impulsà una campanya demanant un Espai de Comunicació en Català, la reobertura de RTVV i la reciprocitat de tots els canals en la nostra llengua.

Dins de la campanya es va llençar el manifest: ENLLAÇATS PER UN ESPAI DE COMUNICACIÓ EN CATALÀ, que ràpidament va aconseguir el suport de més de 115 col·lectius de tot el domini lingüístic, entre ells sindicats, mitjans, entitats de defensa de la llengua, partits polítics i, fins i tot, algun ajuntament i federació esportiva.

La campanya aconseguí també l'adhesió de persones significades del món de la cultura, el periodisme, la política i l'associacionisme. Figures de renom com els escriptors Jaume Cabré, Joan Francesc Mira o Núria Cadenes, professionals dels mitjans com Jordi Robirosa, Empar Marc o Amàlia Garrigós, músics com Xavi Sarrià o Feliu Ventura o càrrecs públics del món polític com Marina Albiol, Eulàlia Reguant, Brice Lafontaine, Agustí Cerdà o Paulí Fontoba hi mostraren el seu suport al Manifest.

Ara fa pocs dies se n'obriren les adhesions individuals a tot el món per a què, de manera simbòlica, pogués ser-ne partícep d'aquesta iniciativa.
Podeu signar en el següent enllaç, de manera ràpida i senzilla:

LLEGEIX EL MANIFEST

ACCÈS AL FORMULARI

Les Intersindicals de Catalunya, Illes Balears i País Valencià es reuneixen per aprofundir la seva coordinació

Intersindical Valenciana (IV), Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) i el Sindicat de Treballadors de les Illes Balears (STEI) es reuneixen per aprofundir la seva coordinació

Els sindicats Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), Intersindical Valenciana (IV) i el Sindicat de Treballadores i Treballadors – Intersindical de les Illes Balears (STEI) s’han reunit per aprofundir en el protocol de col·laboració i coordinació que van signar l’any 2009

Aquests sindicats ja mantenen des de fa temps una relació “preferent i estable” per coordinar assumptes laborals, econòmics, sindicals, socials, culturals lingüístics com a sindicats que comparteixen història, llengua i cultura, així com una realitat social i econòmica similar en determinants àmbits.

Els tres sindicats consideren que la situació actual es pot qualificar d’emergència social i laboral. Tots els indicadors així ho confirmen: taxa atur, reducció salarial, emigració de la gent jove, empobriment de la població, desregulació de les relacions laborals, empobriment energètic… Per això, reivindiquen un canvi de polítiques socials, laborals i econòmiques que deixen enrere les polítiques neoliberals i d’austeritat.

Per als sindicats, cal engegar moviments unitaris, des de la base, per articular una resposta social i laboral a les polítiques antisocials que imposa la Troica i a la qual obeeixen submisament el govern espanyol i català. Al País Valencià i a les Illes Balears les eleccions del 24 de maig han obert un nou camí per fer polítiques per les persones i no pas com s’estava fent als darrers anys amb governs conservadors.

Les experiències unitàries com les Marxes de la Dignitat, les Euromarxes 2015, la coordinació del sindicalisme alternatiu a l’estat espanyol, Europa i arreu del món… i altres espais de treball cooperatiu són fonamentals per avançar en la transformació social i en l’emancipació nacional. Per això, les tres intersindicals consideren que cal enfortir tots els espais unitaris i aprofundir en les relacions entre moviments socials, partits i sindicats per continuar avançant.
Per fer-ho possible, també reclamen l’establiment de marcs nacionals de relacions laborals amb l’assumpció de les competències en matèria laboral, social, econòmica i fiscalitat per part dels governs propis.

Altres dels assumptes tractats ha estat la necessitat de configurar un espai de comunicació compartit en català que supose la recuperació amb urgència de les emissions de la RTVV i reprendre les emissions de la CCMA i IB3 a tots els territoris de parla catalana.

A més, les tres intersindicals valoren positivament la reunió sindical que tindrà lloc a Toulouse el proper mes de febrer per coordinar les accions dels sindicats de Pirineus – Mediterrània.



Finalment, des de les tres intersindical es continuarà treballant conjuntament per defensar els interessos de les treballadores i treballadors, del conjunt de la ciutadania i per aconseguir avançar en el procés d’autogovern de Catalunya, País Valencià i Illes Balears.

"Cada dia que passa sense un espai de comunicació compartit ens endarrerim" [Paco Galiano i Vicent Maurí]

Publicat a "El Mundo CV", edició paper 16/11/2015

"Qüestió de drets humans i de benestar"

Els membres del sindicat Intersindical Valenciana Paco Galiano i Vicent Maurí denuncien la situació audiovisual al País Valencià, que està orfe de mitjans propis i en valencià, i aposten pel bastiment d'un Espai de Comunicació en Català, que garanteixi els drets dels catalanoparlants i ajudi a la cohesió i vertebració de la societat valenciana, parlin la llengua que parlin.

En aquest sentit, els autors palesen com l'estat espanyol incompleix la reiteradament el seu compromís vers la Carta Europea de les Llengües Minoritàries, que parla de garantir la recepció dels canals entre els territoris de llengua comuna o similar. 

"Cada dia que passa sense un espai de comunicació propi compartit perdem drets, oportunitats de treball, cultura i benestar"

"Exigim un acte de valentia i que el nou Govern valencià siga coherent amb la voluntat i la confiança que la societat valenciana hi ha dipositat"

"Un sud exempt de valencianitat? No, gràcies!", de Josep Escribano

Publicat a la veupv
"Necessitem un sistema audiovisual propi que complemente la via educativa."

Era esperable. I així ha estat. La imposició del valencià, com eterna cançó de l’enfadós que sempre retorna, ha estat una vegada més la consigna que el govern local d’Oriola va fer circular durant la celebració del passat 9 d’Octubre. Quan la dreta no governa la Generalitat Valenciana, els missatges etnicistes i antivalencians, que estaven latents, tornen a revifar.

Ara, més de cinc mesos després de la celebració de les eleccions autonòmiques i locals al País Valencià, des d’El Tempir considerem que s’ha d’aprofitar el moment polític que vivim per començar a fer caure la frontera històrica i mental que va de Biar a Busot. Per fer-ho realitat cal establir les bases d’un model d’identitat valenciana al sud que siga alternatiu a l’opció identitària de l’espanyolisme en aquestes terres: oferir noves glòries com a alacantins.

En altres paraules, des d’El Tempir treballem per un model d’identitat que s’ha de construir dia a dia, obert a totes les persones que s’hi vulguen integrar -independentment de la procedència geogràfica i la llengua que parle-, perquè ser valencià és l’estació de destinació, i no d’origen. A més, no és excloent ni ens fa ser superiors a altres models identitaris, tampoc inferiors, però respecta les peculiaritats lingüístiques i culturals dels altres des de la comprensió i el respecte. També s’enriqueix amb les aportacions d’aquestes persones. I en aquest model no s’admet la creació de ciutadans de segona, sobretot de comarques castellanoparlants, quan se’ls nega o dificulta la possibilitat de fer del valencià la seua segona llengua de comunicació i socialització.

Per avançar en aquest model d’identitat civil valenciana al migjorn des d’El Tempir demanem públicament posar fi a l’exempció del valencià als centres educatius de les comarques castellanoparlants. No n’hi ha prou amb el voluntarisme d’aquestes darreres dècades per a reduir-la. Cal ja l’actuació de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esports.

De fet, ja no podem perdre més el temps després de la trampa que ha suposat que la Llei d’ús i ensenyament del valencià classificara els nostres territoris en valencianoparlants i castellanoparlants, i que ha reforçat sense voler els discursos lingüístics de la dreta al Baix Segura amb l’anuència passiva de l’esquerra. La desaparició de l’exempció és un pas bàsic en l’objectiu final d’integrar lingüísticament el sud a fi d’universalitzar el coneixement del valencià sobretot en l’àmbit escolar. I això s’ha de realitzar amb pedagogia, astúcia i valentia. Sí, amb valentia!

La integració lingüística i l’extensió de la consciència civil de ser valencians són necessàries per apaivagar els missatges etnicistes i antivalencians. Eixe nou discurs que cal generar, i que nosaltres estem treballant cada dia, no pot tardar a crear-lo la Generalitat Valenciana. Des d’El Tempir assenyalem vies que permeten sustentar aquest discurs:

1. Necessitem un sistema audiovisual propi que complemente la via educativa. Cal que torne TV3 i s’engegue immediatament RTVV perquè hem d’interconnectar els nostres espais comunicativament, culturalment, políticament però sobretot referencialment.

2. Cal crear complicitats afectives entre tots nosaltres, entre la gent del migjorn. I entre el migjorn i la resta del país. Siguem conscients que els problemes de la gent del Baix Segura també són els problemes de la gent del Vinalopó. Per exemple, Elx i Torrevella són dues de les ciutats grans amb més famílies pobres de tot l’estat. Cal que treballem tots junts per solucionar aquest i altres problemes. Hem d’exigir que els consellers visiten el sud, que vagen ja al Baix Segura i s’acosten a aquesta realitat. Aquí la política gestual del nou Govern no ha arribat encara. En la mesura que la Generalitat Valenciana resolga en un paquet global els problemes de faena, salut, educació, defensa del medi ambient i sostenibilitat es crearà valencianitat, i al sud es veurà positiu i necessari formar part del projecte de país. També hi ajudarà que el migjorn, i sobretot el Baix Segura, abrace la llengua. O això o València serà una ciutat tan llunyana d'aquesta comarca com Hèlsinki. El contrari és veure València tan a prop d'ells com físicament ho és Múrcia.

3. La proposta civil valencianista per al sud, com també per al conjunt del País Valencià, ha de ser radicalment i rotundament democràtica davant l’immobilisme estatal, que no vol posar fi a una més que qüestionada divisió de poders, que es nega a la construcció d’un estat plurilingüístic i plurinacional i, sobretot, que no lluita ferotgement contra la corrupció.

4. La política gestual a què es veu condemnada la Generalitat Valenciana davant la manca d’un finançament just tampoc pot durar molt de temps. Cal conscienciar i mobilitzar el sud ja que no es materialitzarà el paquet global a què al·ludíem més amunt sense un finançament just. I aquí la Generalitat ha d’anar molt més enllà de la simple escenificació teatral en el parlament espanyol.

5. Si volem que el valencià siga la llengua de cohesió social del nostre país i patrimoni de tots els valencians, cal que les ciutats del sud, Elx i Alacant, siguen exemplars lingüísticament. Si aquestes ciutats no ho són, difícilment s’integraran en aquesta dinàmica els pobles del Vinalopó i, sobretot, els del Segura. El projecte de la nostra entitat és un projecte additiu lingüísticament, i no substitutiu.

Amb tot, des d’El Tempir hem detectat símptomes en el terreny cultural i lingüístic que mostren que no s’està anant pel camí que correspon, o almenys no s’està fent de manera decidida i valenta, a les grans ciutats del sud. No podem estar estancats ni tolerar que es vulguen practicar polítiques lingüístiques timorates, pròpies del primer lustre dels noranta, en aquests moments més avall de la línia Biar-Busot. Que les molles lingüístiques que ens puguen oferir ara no servisquen de coartada per pensar que és millor que el que hem tingut des de l’any 1995. No desvirtuem el nostre objectiu per un possibilisme a vegades poregós, a vegades inútil i moltes altres vegades poc pragmàtic.

O capgirem la realitat en què vivim o no podrem crear una societat inclusiva, equitativa i cohesionada: el país continuarà coixejant greument pel sud. En aquest gran tauler d'escacs valencià, el sud no acceptarà, o no acceptarem, cap paper de l’auca que ens condemne a la subsidiarietat ni a la resignació, ni a ser moneda de canvi de res. Arromanguem-nos! I tinguem clar que per a guanyar el país, cal guanyar València. Per a guanyar València, cal guanyar el país. Però també, com a realitat incontestable, el sud, conformat per quatre de les sis ciutats valencianes més poblades, també està per a ser guanyat com el Cap i Casal.


President d’El Tempir

Un espai de comunicació que situe la Franja al mapa, Marcel Pena

Durant la temporada 2008/2009 de l'ACB, jo que sóc un gran aficionat al bàsquet, els diumenges al migdia podia muntar el meu propi 'carrusel' amb els partits del Barça, el València Bàsquet i el Menorca Bàsquet, que emetien les diferents televisions autonòmiques. A l'última temporada que vaig poder gaudir de tots els equips dels Països Catalans, i no va ser només per culpa del descens esportiu del Menorca Bàsquet. Quan l'equip balear va tornar a competir a la màxima categoria, la reciprocitat amb IB3 i Canal 9 ja no existia.

La situació dels mitjans de comunicació és similar als problemes territorials: una divisió artificial, forçosa i forçada que no correspon amb la realitat social del país. A la Franja de Ponent tenim la sort de poder veure i escoltar TV3 i Catalunya Ràdio, cosa que serveix per reivindicar el territori i donar valor a la llengua, a més de connectar de tant en tant les comarques franjolines amb el Principat. Tot i que és cert que els mitjans de la CCMA pequen moltes vegades de centralisme barceloní i una mirada massa autonomista, només algunes informacions provinents de Catalunya treuen la Franja de l'ombra informativa a la que ens ha abocat un trencament territorial que no respecta les peculiaritats culturals dels seus habitants.

TV3 és el mitjà audiovisual de referència a la Franja. És un dels factors fonamentals per la supervivència del català. L'altre canal autonòmic que rebem, Aragón TV, no respecta ni la singularitat pròpia de les nostres comarques ni la llengua que s'hi parla. Esta manca de respecte no rau només en girar el cap a l'existència d'altres llengües en els actuals límits autonòmics aragonesos, sinó que quan en fan referència és per humiliar els parlants. Una bona prova d'això és el programa 'Bien Dicho', on fins fa un parell de temporades utilitzaven una grafia "alternativa" per referir-se a les paraules pròpies dels pobles franjolins que visitaven. A més, esto programa mai empra el mot 'català', sinó que denomina la llengua segons les variants despectives imposades pel secessionisme lingüístic, com 'xapurreat' o 'fragatí'.

A nivell local i comarcal, el català sembla no existir per les diferents ràdios de la Franja. Només Ràdio Matarranya, de titularitat privada, ofereix una programació completa en català. A Ràdio Fraga, per exemple, la presència del català es redueix a una estona pel maití i a l'informatiu de la nit. A la Ribagorça i La Llitera, el feit que la capital administrativa estigue en una població no catalanoparlant (Graus i Binèfar, respectivament) redueix encara més l'ús de la llengua catalana en tots els marcs informatius.

La reciprocitat de canals i la construcció d'un espai de comunicació comú hauria de servir també per dibuixar la realitat social i històrica dels país sencer, trencant amb límits territorials imposats. Per exemple, el temps de TV3 ja dóna la previsió meteorològica amb un mapa dels Països Catalans, just després del de la Catalunya autonòmica. Però, si en el seu dia es va fer el pas d'incloure tot l'àmbit geogràfic dels Països Catalans, també s'hauria d'incorporar la Franja i la Catalunya Nord com a part del Principat, igual que fa MeteoMauri, el programa de Catalunya Ràdio, al seu compte de Twitter.

Els mitjans de comunicació ens han de permetre articular-nos, dibuixar-nos com a país. Veure tots els partits dels equips catalans de l'ACB o assabentar-se del temps que farà a Fraga, Perpinyà, Maó o Alacant hauria de ser el nostre pa de cada dia. Mitjans com Ràdio Terra o Vilaweb, entre molts d'altres, són imprescindibles ja no només pel que fa a la Franja, sinó també per posar en relleu tot el que compartim com a Països Catalans.

Marcel Pena, periodista

*Article publicat per a Enllaçats per la Llengua i Moviment Franjolí per la Llengua en el context de la campanya per un Espai de Comunicació en català.

La traducció del clàssic "El Petit Príncep" en català de l'Alguer es presenta dissabte 14 de novembre

El proper dissabte 14 de novembre se farà la presentació de la traducció algueresa del clàssic de la literatura: "Lo Petit Príncip", a cura de la vice-prresidenta d'Omnium Cultura de l'Alguer, Carla Valentino.

La presentació siguerà a les 17:00 hores a la sala de conferències del complex "Lo Quarter" (2n pis) del carrer Sant Francesc de la ciutat sardocatalana, i comptarà amb la presència, a més de l'autora i l'editor, de personalitats del món de la cultura i l'institucional, que han col·laborat per poder dur a terme aquesta iniciativa.



Font: Alguer.cat


ALGUER - Dissabte 14 de novembre, a les hores 17.00, a la sala conferències al segon pla del complex "Lo Quarter", largo San Francesco, a l'Alguer, venguerà presentat lo llibre “Lo Petit Príncip”, traducció en alguerés de Le Petit Prince de Antoine de Saint-Exupéry, a cura de Carla Valentino. Le Petit Prince és u dels llibres més traduïts al món; se compten més de 250 traduccions en llengües oficials, minoritàries i dialectes i són tants los col·leccionistes que cerquen de tendre lo major número possible de exemplars i sobretot de les traduccions en les llengües més poc coneixudes.

Un aspecte important de posar en evidència és que “Lo Petit Príncip” representa la primera traducció integral en català de l'Alguer de una obra literària així important i coneixuda i això a conferma que l'alguerés té la mateixa dignitat de les altres llengües nacionals i minoritàries. Menester arrecordar que Saint-Exupéry, té un lligam particular amb l'Alguer: de maig a juliol del 1944, ha vivit a l'Alguer dat que era estat agregat a l'esquadra francesa de recognició aèrea que se trobava a l'aeroport militar. Per això li és estada intitulada la Sala Trànsits del mateix aeroport on és present també una exposició commemorativa; i endemés són estades realitzades diverses publicacions de autors algueresos que parlen del breu període passat en ciutat de l'escriptor francés.

La publicació del llibre naix de la col·laboració entre l'editorial sarda Papiros, l'Òmnium Cultural de l'Alguer i l'Ofici de l'Alguer de la Delegació del Govern de Catalunya en Itàlia. Participarà la traductora i Vicepresidenta de l'Òmnium Cultural de l'Alguer, Carla Valentino, i intervengueran a la presentació l'editor de la Papiros, Diegu Corràine, lo President de l'Òmnium Cultural de l'Alguer, Esteve Campus, lo Director de l'Ofici de l'Alguer de la Delegació del Govern de Catalunya en Itàlia, Joan-Elies Adell, l'escriptor Raffaele Sari Bozzolo i Francesc Ballone, membre corresponent de la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. La presentació és oberta al públic.

Enllaçats contra l'emmudiment, per Alfons Esteve

Publicat a Levante-emv

"Els valencians i els catalanoparlants en general, no podem restar més temps sense mitjans de comunicació en la nostra llengua i permetent que se´ns emmudesca com a comunitat lingüística i com a país."

ALFONS ESTEVE I GÓMEZ Una societat sense mitjans de comunicació propis i en la llengua pròpia és una societat condemnada a l´emmudiment. I això ens passa als valencians: ens obliguen a veure el món des d´un punt de vista que té un altre centre „i un altre centre d´interès„ i, mentre que proliferen les ràdios i televisions en castellà i en qualsevol altra llengua, ens arracona la nostra a la parla quotidiana i privada o, en el millor dels casos, a l´àmbit de l´escola.

En aquest sentit, la situació dels mitjans audiovisuals al País Valencià en una «democràcia consolidada» „diuen„ i en ple segle XXI ens retorna al franquisme: la realitat radiada i televisada ni ens parla en la nostra llengua ni ens parla quasi mai de nosaltres. I no pot ser casualitat que, en l´era de la comunicació planetària, els valencians no puguem veure les televisions públiques en la nostra llengua de Catalunya i les Illes Balears, com tampoc no es reben a les Illes o a Catalunya les emissions dels altres territoris. I això que qualsevol pot captar tranquil·lament „com ha de ser„ televisions en àrab, polonès o romanès, o emissores de televenda o de bruixes astròlogues. I, diguen el que diguen, això no és menyspreu per part de l´Estat espanyol: és una maniobra ben calculada per a silenciar-nos com a comunitat lingüística i com a país.
Per aquest motiu trobem molt encertat i necessari el Manifest per un espai de comunicació en català, que ha promogut Enllaçats per la llengua on reclama «recuperar amb la màxima urgència les emissions de la ràdio i la televisió valencianes que el govern del PP va clausurar» i «reprendre les emissions de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i IB3 a tots els territoris de llengua catalana». Així mateix, es demana «que totes les emissions de les ràdios i les televisions públiques siguin en català» i «establir la col·laboració necessària entre tots els ens per a la realització de programes de producció pròpia, doblatges, subtitulacions, etc?». Finalment, Enllaçats per la llengua exigeix «al govern de l´Estat espanyol que [...] asseguri la lliure recepció de les emissions en català» i que «promogui una actuació positiva perquè les ràdios i les televisions en aquesta llengua „que l´Estat hauria de considerar seva també en els fets„ tinguin una presència social àmplia i normal, tal com ara ho fa només per al castellà».

Els valencians i els catalanoparlants en general, no podem restar més temps sense mitjans de comunicació en la nostra llengua i permetent que se´ns emmudesca com a comunitat lingüística i com a país. Per això ens afegim a la reclamació de recuperar de manera immediata una radiotelevisió valenciana pública i tots els canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i IB3.

Personalitats de tot l'àrea catalanoparlant reclamen un Espai de Comunicació en Català

Persones significades del món de la cultura, l'associatiu, de la política i els mitjans de tots els territoris de parla catalana han mostrat el seu suport a la campanya que reclama un Espai de Comunicació en Català, impulsada per Enllaçats per la Llengua.

La xarxa d'entitats va llençar el passat 24 d'0ctubre el Manifest: "Enllaçats per un Espai de Comunicació en Català", demanant la reobertura de RTVV i la reciprocitat entre tots els mitjans en català.

Des de llavors han donat suport grans noms de la literatura catalana, com Jaume Cabré, Núria Cadenes o Joan Francesc Mira. des del món polític i institucional: l'eurodiputada d'EUPV Marina Albiol, la diputada de la CUP Eulàlia Reguant, el regidor de l'Ajuntament de Perpinyà Brice Lafontaine, l'ex-regidor de Calaceit Paulí Fontoba. També hi és representat el món de la música, de la mà de Xavi Sarrià o Feliu Ventura.

Persones adherides:

Jaume Cabré, escriptor

Mònica Terribas, periodista i professora de la UPF

Núria Cadenes, escriptora

Jordi Robirosa Dejan, periodista de la CCMA

Joan Francesc Mira, escriptor i president d'ACPV

Marina Albiol Guzman, diputada per EUPV al Parlament europeu 

Amàlia Garrigós, periodista

Josep Lluís Carod-Rovira, director càtedra UPF diversitat social

Xavi Sarrià, músic i escriptor

Empar Marco Estellés, periodista

José Ignacio Pastor Pérez, president d'ACICOM

Brice Lafontaine, Regidor Ajuntament de Perpinyà


Agustí Cerdà i Argent, president d'ERPV 

Marcel A. Farinelli, historiador alguerès

Francesc Viadel, escriptor, periodista i professor universitari

Ferran Suay, vice-president ELEN

Toni Mollà, sociòleg i periodista 

Malena Crespí, Regidora d'Educació, Cultura i Igualtat de Santa Maria del Camí (Mallorca) 

Paulí Fontoba, ex-regidor Ajuntament de Calaceit (Franja) 

Rafael Miralles Lucena, professor de periodisme UV

Sal·lustià Herrero i Gomar, periodista

Dolors Jimeno Montesa, escriptora

Anna Moner, artista i escriptora

Sebastià Carratalà, artista i columnista

Manuel Alonso i Català, escriptor i editor 

Stefano Mª Cingolani, historiador 

Eulàlia Reguant, Diputada del Parlament de Catalunya per la CUP-CC 

Marcel Pena, periodista de la Franja 

Lluís de Yzaguirre i Maura, director del Laboratori de Tecnologies Lingüístiques_IULA 

Jacinto Bonales Cortés, escriptor i historiador 

Lluís Vicent, cantautor i escriptor 

Ferran Casas, cap de política diari Ara

Vicent Maurí, portaveu nacional Intersindical Valenciana  

Gabriel Caldentey, secretari general de STEI-intersindical

Mª Antònia Font, secretària política lingüística STEI-intersindical Illes Balears

Josep Enric Escribano, president de l'ACL El Tempir

Esteve Campus, president d'Òmnium Cultural de l'Alguer

Carla Valentino, vice-presidenta d'Òmnium Cultural de l'Alguer

Carles Sastre, secretari general de Intersindical-CSC 

Agustí Mas i Monroig, periodista (Andorra)

David Minoves, president del CIEMEN

Aleix Andreu, president dels Amics de la Bressola 

Antoni Infante , coordinador de la PdaD

Jaume Mateu, president de l'Obra Cultural Balear

Elisenda Romeu, FOLC

Aureli Argemí, Plataforma pel Dret de Decidir

Rafael Castellanos, FOLC

Marta Canales, Junta d'ACPV_Casal Jaume I de Fraga 

Anna Arqué, portaveu d'ICEC 

Quim Gibert, Junta d'ACPV_Casal Jaume I de Fraga 

Josep Maria Andreu, president del CADCI 

Àngels Folch, Plataforma pel Dret de Decidir

Daniela Grau, activista i política nordcatalana

Francesc Ricart, Junta d'ACPV_Casal Jaume I de Fraga 

Tonetxo Pardiñas i Vidal, president de la Societat Coral el Micalet 

Silveri Gómez, Junta d'ACPV_Casal Jaume I de Fraga

Luis Blanco, portaveu de la Intersindical Alternativa de Catalunya_IAC

Antoni Furió, professor UV i president de Valencians pel Canvi 

Francesc González, portaveu nacional STM-IV 

Carles Barrull, Institut Ramon Muntaner i Cerib 

Adel Francés i Asis, portaveu nacional STAS-IV 

Sergi Perelló, vice-secretari general de Intersindical-CSC

Anna Laura Díaz, portaveu d'Intersindical Valenciana

Irene Coghene, activista cultural Plataforma per la Llengua de l'Alguer

Màrius Lleixà, secretari d'acció sindical d'Intersindical-CSC

Montserrat Massip, resonsable d'Universitats d'Intersindical-CSC

Antoni Alarcón, secretari de comunicació d'Intersindical-CSC

Rafael Reig Valero, portaveu d'Intersindical Salut-IV

Alicia Martí Climent, directora de “l'Allioli”, quaderns de l'ensenyament del País Valencià

Jordi Caparrós, coordinador Assemblea Estudiants Universitat de València (PV)

Joan Rubiralta, director de Tirant de Llibres

Laia Climent, Edicions Tres i Quatre

Enric Ramiro, Departament d'Educació Universitat Jaume I de Castelló

Alfons Llorenç, periodista

Reis Juan, Plataforma d'ex-treballadors de RTVV “Mil de Nou” 

Feliu Ventura, cantautor valencià

Joan-Carles Martí i Casanova, escriptor valencià d'Elx

Miquel Llàtzer, professor de Llengua i literatura. Poeta

Ferran Puchades, president en funcions ACV Tirant Lo Blanc

Aleix Cardona, revista Associació Caramella 

Albert Vicent Moreno, periodista 

Manuel Molins, dramaturg i professor 

Daniela Grau, activista i política nordcatalana

Guillem Agulló, PDaD

Victor Tormo Ruiz, sindicalista, ex-diputat.

Oriol Jacob Artero , PDaD

Maria Nebot, coordinadora d'activitats de Castelló per la Llengua.

Consol Barberà, regidora per Compromís a l’ajuntament d’Alaquàs

Encarna Canet, presidenta d’Iniciativa Animalista, PIA

Jesús March, Assemblea per les Llibertats i contra la Repressió el Micalet

Toni Terrones, CUP València

Vicent Luna i Sirera, docent, PDaD

Zahia Guidoum Castiblanque, SEPC i Joves pel Dret a Decidir.

Frederic Mengual, Joves pel Dret a Decidir

Carme Godino, CUP Almàssera.

Eduard Garcia, Centre Cultural Ovidi Montllor d’Alcoi.

Ester Ferriz, CUP Biar.

Jordi Belver, Poble Lliure.

Mercè Artigas, Associació Arrels Cultura

Carme Ros, coordinadora Associació d'Escriptors en Llengua Catalana_AELC

Carme Laguarda Ripoll, Mésdemil

Jordi Llobet i Martí, músic, impulsor de Poble que Canta

Josep Antoni Fluixà Vivas, edicions Bromera

Magda González Crespí, Assemblea de Mestres i professors de català Illes Balears i OJPC

Joan Garí, Associació Borrianenca de Cultura

Òscar Adamuz, Moviment Franjolí per la Llengua

Berta Subietas, presentadora de l'Estira la Llengua

José Ramon Noguero de Llano, Moviment Franjolí per la Llengua

Pau Esteve Calatayud, actor de cinema i teatre, rapsoda i fundador d'Horabaixa Teatre

Josep Gimenez i caballero, president Coordinadora de barris de Barcelona contra aldarulls i sorolls

Quico Romeu, activista, Enllaçats No Acatem 

Glòria Garcia, Plataforma pel Dret de Decidir

Joaquim Torrent i Blanch, geògraf i escriptor, Moviment Franjolí per la Llengua

Lluís Llobet i Martí, geògraf i director del Centre d'Art i Natura

Vanessa Campos- i-Climent, professora UV i membre Comité empresa per STEPV 

Salvador Jàfer, poeta valencià

Gentil Puig i Moreno, sociolingüista i director  de "Vallespir"

Joan Pere Le Bihan i Rullan, ex-director de la Bressola

Francesc Galiano, professor de secundària de Mislata

Adelais de Pedrolo i Fabregat, Fundació Manuel de Pedrolo

Alfons Esteve i Gómez, tècnic lingüístic

Jordi Montañez, cantautor de Barcelona

Damià Pons i Pons, professor UIB i ex Conseller de Cultura Illes Balears

Agustí Josep Aguiló Llofriu, Palma

Francesc Fenollosa i Ten, tallers de doblatge

Mercè Espuny i Pujol, directora de Llengua Nacional