Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PAÍS VALENCIÀ. Mostrar tots els missatges

Escola Valenciana anuncia una concentració de suport a la comunitat educativa

Escola Valenciana demana el suport i la participació dels centres educatius de cara a una concentració prevista pel pròxim 17 de febrer, que mostri amb caràcter lúdic, la defensa del model educatiu nascut al caliu de l'ensenyament en valencià.

La xarxa d'Enllaçats per la Llengua fa costat a aquesta iniciativa i s'hi suma a la convocatòria.

ENLLAÇ

L’educació ens dignifica

Companyes i companys,

Des d’Escola Valenciana ens posem en contacte amb els centres educatius del País Valencià perquè volem comptar amb el suport de les comunitats educatives en la concentració que desenvoluparem sota el lema “L’educació ens dignifica. Sí al valencià”, el proper dissabte 17 de febrer de 2018 a les 17 hores a la Plaça de la Mare de Déu de València.

►El nostre objectiu és organitzar una gran festa per fer valdre el model educatiu que va nàixer al caliu de l’ensenyament en valencià gràcies a la vostra implicació. En la festa participaran muixerangues, colles de dolçaines i tabals, gegants i cabuts d’arreu del País Valencià.

En aquesta ocasió, la periodista Amàlia Garrigós i el director artístic Francesc Burgos seran els mantenidors de l’acte, i comptarem amb les actuacions musicals de Dani Miquel i La Fúmiga

Des d’Escola Valenciana pensem que és important fer visible la tasca quotidiana que desenvolupeu el professorat i les AMPA a les escoles i instituts del nostre país. Els darrers mesos hem sigut testimonis dels atacs del PP i Ciudadanos, que tracten de censurar i perseguir el model de qualitat de la nostra escola. No podem permetre que l’educació de les xiquetes i els xiquets s’utilitze com a arma política. Tampoc no podem permetre que es tracte de posar en qüestió la professionalitat dels docents que amb esforços i treballs dignifiqueu l’escola pública, de qualitat i en valencià. De nou, hem d’omplir els carrers per dir ben alt: “L’educació ens dignifica. Sí al valencià”.

A més de la concentració, Escola Valenciana vol llançar una intensa campanya de difusió a les xarxes socials. Per aquesta raó, us demanem a tots els centres educatius que graveu amb el mòbil de forma horitzontal un vídeo de dos minuts de durada com a màxim.

►Ens agradaria que en el vídeo diguéreu “l’educació ens dignifica” i exposàreu una activitat que dignifique la vostra escola.

Per exemple: mostreu el vostre hort ecològic, graveu els actes que desenvolupeu per commemorar el Dia de la Pau, recolliu un extracte d’un debat, feu-nos partícips de les danses que balleu al vostre centre o altres activitats enriquidores amb les que aconseguiu que l’educació en valencià siga el model òptim d’ensenyament.

►Podeu enviar els vídeos a: comunicacio@fev.org durant tot el mes de gener.

Pròximament, us enviarem més informació d’aquesta jornada lúdica i festiva i la programació de tots els actes que hi hem previst.

Gràcies de bestreta per la vostra participació. Estem en contacte.

Salutacions,

Escola Valenciana

STEPV aposta pel valencià com a eix central a l'ensenyament

STEPV defensa en les Corts un model plurilingüe integrador

font: STEPV

El Sindicat considera que el valencià ha de ser l’eix central del sistema plurilingüe per aconseguir aquesta plena integració

Aquest matí STEPV ha intervingut en la Comissió d’Educació i Cultura de les Corts Valencianes per a presentar les seues propostes sobre la Proposició de Llei per la qual es regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià, presentada pel grups parlamentaris Socialista, Compromís i Podem.

El Sindicat ha plantejat una trentena d’esmenes per millorar el text de la Proposició de Llei. Les propostes s’han basat en la pràctica docent de milers de professores i professors arreu del país, en les recerques i estudis d’investigadores i investigadors sobre l’educació bilingüe i plurilingüe i l’aprenentatge de llengües. Per a STEPV, l’adopció de qualsevol programa plurilingüe ha de tindre en compte que el valencià és una llengua minoritzada i el dret de tot l’alumnat a dominar, i estar capacitat per a utilitzar, oralment i per escrit, el valencià amb igualtat amb el castellà i també a ser competent en una o més llengües estrangeres en acabar els estudis obligatoris.

Durant la seua intervenció, STEPV ha destacat els aspectes següents per tal d’aconseguir aquest objectiu:

- la potenciació del valencià tot convertint-lo en el nucli organitzador del currículum, i el foment de la seua normalització en l’ús social, administratiu i acadèmic en tots els centres i en el conjunt del sistema educatiu.

- en les comarques castellanoparlants s’ha de garantir que tot l’alumnat acabe els seus estudis dominant tant el castellà com el valencià. Per a aconseguir-ho, cal una planificació lingüística que incloga, entre altres mesures: plans específics de formació de professorat, reducció de ràtios, elaboració de materials curriculars específics, augment de la dotació de professorat de valencià i derogació de la norma que manté la figura extemporània de les exempcions per poder garantir el dret de l’alumnat a estudiar el valencià.

El Sindicat ha plantejat durant la intervenció les esmenes més importants a la llei, que es concreten en:

- El canvi del nom del programa per Programa d’Educació Plurilingüe Integrador. Pensem que defineix més correctament què és i què es pretén amb la Proposició de Llei.

- Tant en els centres de territoris de predomini lingüístic valencià com de castellà, el percentatge mínim de continguts curriculars vehiculats en valencià serà del 50%. Per a l’Educació Infantil proposem que siga del 90% en valencià en els territoris de predomini lingüístic valencià. Des del nostre punt de vista, si hi ha una introducció a l’educació infantil de l’ús vehicular de tres llengües —valencià, castellà i llengua estrangera— és millor ajornar la introducció de la llengua dominant que és el castellà.

- L’avaluació ha de ser cada dos anys per poder ser més dinàmics en la millora del programa i en les adaptacions a les realitats sociolingüístiques dels centres i del seu entorn. Al mateix temps que proposem la seua aplicació total en dos cursos, no en tres.

- L’acreditació del coneixement de llengües per part del professorat per a l’ús vehicular de les llengües considerem que no ha d’estar a la Llei sinó en normatives de rang inferior per poder adaptar-se a les necessitats de cada moment.

- El Sindicat considera que en la Proposició de Llei hi ha un buit respecte a la llengua de relació i comunicació als centres docents que ha de ser el valencià. Per això hem proposat un nou capítol per garantir-ho.

- La creació de la figura de la persona coordinadora de plurilingüisme a tots els centres docents per dinamitzar i coordinar la seua aplicació.

- L’establiment de convenis de col·laboració amb aquelles entitats i mitjans de comunicació dels territoris amb els quals compartim la mateixa llengua cooficial diferent del castellà.

A més, en la intervenció s’ha reiterat el compromís de STEPV en la normalització lingüística del valencià, més enllà de l’àmbit de l’ensenyament. Per això ha reclamat una Llei d’Igualtat Lingüística que supere l’obsoleta LUEV; ha donat suport al Decret d’usos institucionals i administratius de les llengües oficials; ha apostat per la urgent obertura d’À punt i per un espai comunicatiu compartit amb la resta de territoris de parla catalana; i ha continuat exigint un augment de les partides pressupostàries destinades a la promoció i ús del valencià per equiparar-nos als altres territoris amb llengua pròpia.

STEPV està convençut que, només d’aquesta manera, s’avançarà envers la convivència i la igualtat real de les dues llengües oficials, i la cohesió social i lingüística dels centres educatius i de la societat valenciana.

Finalment, STEPV es reunirà aquesta setmana amb representants dels partits PSPV, Compromís i Podem per concretar les propostes presentades i intercanviar opinions sobre la llei.

Lliurament dels V Premis El Tempir l’11 de novembre a Elx

Font: ACL el Tempir

El pròxim 11 de novembre tindrà lloc l’acte de lliurament dels V Premis El Tempir, uns Premis que es van consolidant a poc a poc com un referent de sud i de país en el reconeixement d’aquelles persones, entitats o empreses, públiques o privades, que s’han distingit pel treball diari a favor de la dignificació de la nostra llengua i cultura. Enguany, com cada any, aquests guardons tracten de ressaltar la tasca inclusiva i propositiva d’aquells que treballen quotidianament per la cohesió territorial i lingüística del migjorn valencià, i de la resta del país en general, de manera que es converteixen en autèntics referents a seguir per a totes les persones que creuen que hi ha un altre model possible de país des d’un punt de vista econòmic, social, mediambiental, lingüístic i cultural.

Les persones i les institucions guanyadores rebran com a reconeixement a la faena àrdua que desenvolupen una escultura dissenyada i realitzada pel prestigiós artista elxà Antoni Pons, que tracta de conjuminar els recorreguts sinuosos dels rius Vinalopó i Segura per l’extrem meridional del país, i la forma d’un dels gallons que configuren l’aparell de la “Mangrana” dins la representació de la Festa o Misteri d’Elx, Patrimoni de la Humanitat i element simbòlic de la valencianitat del sud.

L’acte, conduït enguany per la professora Isabel Gadea -que ha exercit la docència fins fa poc i ha format part del tribunal de la JQCV d’Elx durant molts anys, a més de ser la primera presentadora de programes en valencià a la televisió local d’Elx-, comptarà amb l’actuació de la cantautora Clara Andrés i amb la presència del professor de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Miquel Àngel Pradilla i Cardona, com a convidat especial, que farà de mantenidor en aquesta cinquena edició dels premis. Les persones assistents a l’acte de lliurament dels guardons podran analitzar, opinar i intercanviar parers sobre quina és la situació sociolingüística actual del País Valencià i possibles mesures a prendre perquè el valencià siga llengua de cohesió social del nostre territori.

El sopar tindrà lloc al restaurant del Parc municipal d’Elx. El preu és de 31 euros. Les persones que hi estiguen interessades a assistir s’han d’inscriure en aquest formulari o bé poden fer-ho per telèfon al 644 02 34 93 (cal demanar per Beatriu Martí, assessora tècnica d’El Tempir). Tot seguit, han de fer un ingrés pel preu del cobert a aquest núm. de compte ES67 1491 0001 2120 7756 9925 i enviar resguard de la transferència o captura de pantalla a infoeltempir@gmail.com una vegada l’haja realitzada. Rebrà un correu de conformitat.

Carta oberta des del País Valencià a tot el professorat de Catalunya

Membres dSTEPV Castelló participen campanya d'Enllaçats per la Llengua

Carta oberta a tot el professorat de Catalunya [STEPV-IV]

Font: USTEC-STES

Benvolgudes companyes, benvolguts companys,

Des del País Valencià, us transmetem un missatge fraternal i solidari pels atacs irracionals i la persecució de què sou objecte per part de distintes instàncies de poder: Ministeri d’Educació, mitjans de comunicació i actors polítics.

Violència, brutalitat, dolor, indignació, fàstic, vergonya, tristesa, impotència són qualificatius amb què han estat qualificades les imatges de l’extrema repressió ordenada pel govern espanyol l’1 d’octubre contra la població de Catalunya que en l’exercici del seu dret a decidir es disposava a votar de manera pacífica. Una gran majoria d’aquestes agressions van afectar les escoles i els centres públics disposats com a col·legis electorals. Professorat, mares i pares, estudiants, veïnes i veïns de distintes edats i condicions socials s’havien mobilitzat per donar una gran lliçó de pau i civisme, en consonància amb la convivència, la llibertat, el respecte, la tolerància i altres valors educatius propis de la institució escolar.

Una escola arrelada al seu medi no pot ignorar el que hi passa en el seu entorn, sobretot quan en aquests espais s’han viscut episodis dramàtics per a la ciutadania. L’escola catalana i els seus mestres, dones i homes capdavanters en matèria d’innovació pedagògica des de fa més d’un segle, han estat un model i una referència indefugible per a tot el professorat que aspira a construir una educació més lliure. Per això, són inadmissibles les declaracions i iniciatives que ara pretenen acusar, desprestigiar i fins i tot criminalitzar un col·lectiu modèlic, protagonista de les millors pàgines de la història de l’educació, dins i fora de Catalunya.

No s’ha de confondre, com pretenen alguns, l’adoctrinament ideològic amb l’educació crítica. Perquè l’escola no pot romandre mai al marge de la societat que l’envolta. I quan a l’entorn es viu tanta violència verbal i física com la que alguns van provocar, a les aules cal construir un relat alternatiu més digne, humanitzat i democràtic. Les ciutadanes i els ciutadans de demà necessitaran d’aquest relat per a construir un futur més lliure, crític i responsable. Aquest és el principal repte de l’educació.

Traslladem a tot el professorat de Catalunya, exemple d’innovació i compromís amb la societat, tot el nostre afecte, comprensió i suport solidari.

País Valencià, 12 d’octubre de 2017

STEPV – Intersindical Valenciana

Manifest pel valencià a l'educació

Diversos col·lectius d'àmbit valencià han signat un manifest impulsat per Escola Valenciana que defensa la presència i increment de la llengua pròpia en el món educatiu, contra les batalles polítiques i jurídiques que s'estan esdevenint els darrers temps.
Des d'Enllaçats per la Llengua hi donem suport i som una de les entitats signants, que podeu veure al final del text.

TORNEM A POSAR LES XIQUETES I ELS XIQUETS EN EL CENTRE DE LES QÜESTIONS EDUCATIVES

Font: Escola Valenciana

Des de fa uns mesos, estem assistint a un intercanvi d’afirmacions, acusacions, denúncies i pràctiques efectuades des d’instàncies, sobretot, polítiques, jurídiques i mediàtiques, que semblen haver oblidat l’objectiu que ha de regir tota participació en la definició dels processos educatius: la formació òptima per als nostres fills i les nostres filles.

En matèria lingüística, o s’ha oblidat o s’ha volgut oblidar que la capacitat plurilingüe del nostre alumnat passa necessàriament per potenciar els programes que consoliden, primer, l’aprenentatge de la llengua minoritzada, el valencià, i posteriorment de la llengua estrangera, l’anglés. L’aprenentatge de la llengua majoritària, el castellà, està garantit amb una mínima sistematització a les aules dels coneixements que proporciona la seua enorme presència social i mediàtica. El domini equilibrat de les dues llengües oficials únicament s’aconsegueix amb els programes d’ensenyament en valencià.

Les persones expertes en matèria educativa (que alguns polítics, jutges i opinadors prefereixen ignorar) afirmen que l’ensenyament en valencià és la clau que obri la porta de les llengües. D’aquesta manera, l’ensenyament en valencià és garantia d’oportunitats personals i laborals, i també de llibertat d’elecció. Només si el xiquet o la xiqueta té els coneixements lingüístics suficients podrà triar, en cada ocasió i lloc, quina llengua vol o li convé utilitzar. Serà lliure per elegir. Privar a bona part de l’estudiantat d’assolir idèntica competència en valencià i castellà és discriminar-los. No podem negar a l’alumnat el dret d’aprendre les mateixes llengües que la resta dels seus companys.

Una gran part de les famílies valencianes (que alguns polítics, jutges i opinadors prefereixen ignorar) ja van dir quina era l’opció lingüística majoritària elegida per als seus fills i les seues filles: els nivells més avançats de plurilingüisme.

El TSJCV ha ratificat la validesa legals d’aquests plantejaments, i ha estat tan sols la interpretació d’una clàusula addicional, la referida a l’acreditació “a posteriori” dels coneixements lingüístics adquirits, la que ha provocat l’aturada en sec de l’aplicació als centres dels programes plurilingües dinàmics, en tot el País Valencià.

En comptes de respectar la voluntat majoritària de la comunitat educativa i encoratjar-la en la tasca de construir un futur millor, hi ha qui prefereix judicialitzar-la i obstaculitzar-la, suposem que amb la idea d’obtindre’n uns discutibles rèdits electorals. Per contra, nosaltres pensem que les llengües són ponts d’unió entre persones i afavoreixen l’entesa, la pau i la convivència entre diferents cultures.

En comptes de felicitar-se per l’oportunitat de tota una generació per convertir-se en usuaris competents de tres llengües (sumades a les que moltes valencianes i valencians han heretat dels seus orígens més llunyans), es presenten recursos, es dicten sentències i es justifiquen opcions a favor d’un monolingüisme castellà, estrany al nostre caràcter històric integrador i contraproduent en un món globalitzat.

En comptes de valorar la riquesa que suposa la diversitat lingüística, que a casa nostra necessàriament ha de partir de la promoció d’una llengua mil·lenària, el valencià —el nostre català—, per posar-la al mateix nivell que una altra llengua mil·lenària, el castellà, s’ha orquestrat tota una campanya per aturar o, com a mínim, alentir tota iniciativa legislativa que treballe per la normalització de la nostra llengua al País Valencià: RTVV, usos lingüístics en l’Administració, Decret de plurilingüisme...

I tot per raons purament partidistes, amb la vista posada en un joc de poders en el qual la majoria de persones no volem participar.

Per tot açò, les entitats sotasignades seguirem treballant pel dret del nostre alumnat a ser plurilingüe i pels drets de les persones que volen usar el valencià, quan ho consideren, amb les mateixes garanties que tindran si optaren pel castellà.

Anunciem, així mateix, mobilitzacions al mes de novembre que posen de manifest el suport social al respecte i l’estima per la nostra llengua, amb el lema “SÍ AL VALENCIÀ”.

Signem el manifest:

les entitats Escola Valenciana – Federació d’Associacions per la Llengua, Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, Plataforma per la Llengua, FAMPA València, FAMPA Castelló Penyagolosa, Confederació d’Associacions de Veïns i Consumidors de la Comunitat Valenciana (CAVE-COVA), Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Amicsprada, l’AIFFA – Tallers de Doblatge, Unió de Cooperatives d’Ensenyament Valencianes (UCEV), Reial Societat Econòmica d'Amics del País de València (RSEAPV), Associació d’Editors del País Valencià (AEPV), Fundació pel Llibre i la Lectura (FULL), Societat Coral El Micalet, Ca Revolta, Associació Ciutadania i Comunicació (ACICOM), Associació de Directors d’Infantil i Primària del País Valencià (ADIP-PV), Associació de Directors d’IES del País Valencià (ADIES-PV), Associació de Bibliotecaris Valencians, Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), Enllaçats per la Llengua;

els sindicats La Unió de Llauradors i Ramaders, Intersindical Valenciana – STEPV, UGT PV, CCOO PV – FE CCOO PV;

i els partits polítics Els Verds del País Valencià, Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), Esquerra Unida del País Valencià (EUPV), Podem, Compromís i PSPV-PSOE.

Escola Valenciana es concentrarà l’1 de setembre per defensar el Decret de Plurilingüisme

Escola Valenciana es concentrarà l’1 de setembre davant del TSJ per defensar l’aplicació del Decret

El proper divendres 1 de setembre a les 13 hores Escola Valenciana es concentra davant del Tribunal Superior de Justícia –TSJ– per manifestar suport a l’aplicació del Decret de Plurilingüisme del Consell, pel qual s’estableix el model lingüístic educatiu valencià i se’n regula l’aplicació als ensenyaments no universitaris del País Valencià.

Aquesta convocatòria comptarà amb la participació de diferents organitzacions, entitats i sindicats, que donaran suport a l’aplicació del Decret educatiu durant el curs 2017-2018.

TEMA: CONCENTRACIÓ D’ESCOLA VALENCIANA DAVANT DEL TSJ

DIA: DIVENDRES 1 DE SETEMBRE DE 2017

HORA: 13 HORES

LLOC: PALAU DE JUSTÍCIA S/N. VALÈNCIA

Font: Escola Valenciana

"I 40 anys després, la dreta contra la llengua", per Vicent Maurí

Vicent Maurí llegint un manifest per la unitat del català a Perpinyà

Article d'opinió publicat a Levante-emv el dia 07/07/2017

Malgrat tots els canvis socials i el temps passat, la dreta en general i la valenciana en particular continua, més de 40 anys després, amb els mateixos tics del franquisme, ara revestits de certa modernitat, però en el fons, amb la mateixa ideologia i, sobretot, amb la mateixa praxi política.
Si en general l´evolució de la dreta ha estat minsa, en el tema lingüístic continua ara com fa 40 anys. Si aleshores enviaven la Paquita rebentaplenaris per frenar qualsevol avanç en l´ús o en l´estatus del valencià, ara han millorat el procediment i empren com a ariets les poques administracions que els queden, els sindicats afins o alguna associació constituïda a l´efecte perquè amb la connivència dels tribunals de justícia paralitzen qualsevol iniciativa legislativa sobre l´ús del valencià.

No és casualitat que en pocs mesos, i molt curiosament després que Intersindical Valenciana, CC OO i UGT signàrem un acord per a exigir la capacitació lingüística en tot l´àmbit de la funció pública valenciana, que l´ofensiva politicojudicial contra el decret de plurilingüisme, el decret d´usos institucionals i administratius de la Generalitat o l´anunci de recurs contra l´aplicació de la capacitació per a tots els funcionaris i funcionàries docents, en siga la resposta.

Perquè si mirem els arguments que empren en tots els seus recursos sempre són els mateixos: la discriminació que patiran els castellanoparlants si aquestes normes s´apliquen. Certament els arguments que hi aporten són molt pobres i les proves d´aquesta suposada discriminació, inexistents. Però així i tot, continuen amb la campanya perquè saben que qui ha de resoldre és jutge i part. Les proves més evidents són les interlocutòries i les resolucions on es decreta la suspensió cautelar del decret de plurilingüisme. Els arguments jurídics per declarar aquesta suspensió són inversemblants, però és que els sociolingüístics, són inexistents.

Des del STEPV vam ser crítics amb el decret de plurilingüisme perquè creiem que calia una altra regulació per avançar més en l´ensenyament del valencià i per això hi vam aportar les nostres propostes. També ho vam fer des d´Intersindical Valenciana amb el decret d´usos institucionals i administratius. I ara, ens hem personat en totes les causes obertes contra tots dos decrets, perquè malgrat que no hi estem d´acord al cent per cent, sí que entenem que aquestes normes poden produir avanços significatius i absolutament necessaris en l´ensenyament i l´ús del valencià. Per això, contra la dreta reaccionària i antivalenciana continuarem lluitant per defensar els interessos dels valencians i les valencianes i molt, especialment, la llengua pròpia.

Intersindical Valenciana defensa jurídicament el decret d’usos lingüístics

INTERSINDICAL VALENCIANA ES PERSONA CONTRA EL RECURS I LA SUSPENSIÓ CAUTELAR INTERPOSATS PER CSIF CONTRA DEL DECRET D’USOS INSTITUCIONALS I ADMINISTRATIUS DE LA GENERALITAT VALENCIANA

Des de la Intersindical Valenciana vam valorar molt positivament la publicació, per part del Govern Valencià, del Decret que regula els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l’administració de la Generalitat Valenciana, un instrument que entenem, és ben necessari, vista la situació social del valencià, com també la dels usos que d’aquesta llengua es fan en l’administració de la Generalitat Valenciana. La recent enquesta publicada per la Generalitat confirma que l’ús del castellà és aclaparador respecte del valencià.

Intersindical Valenciana ha decidit personar-se en el procediment perquè entenem que des dels sectors més reaccionaris de la societat s’està intentat obstaculitzar qualsevol mínim avanç en l’ús i el coneixement del valencià. Els nombrosos recursos contra el decret de plurilingüisme o aquest contra el Decret d’usos institucionals i administratius en són un bon exemple.

Respecte de la suspensió cautelar demanada per la recurrent, cal dir que no aporta cap motiu que justifique aquesta paralització, més enllà de la fal·laç argumentació que les llengües oficials estan suficientment emparades per la legislació actual i que, doncs, no hi cal aquest nou decret. No fan cap referència a les nombroses demostracions fefaents que l’ús del valencià és mínim en l’administració de la Generalitat Valenciana o que a hores d’ara els drets lingüístics dels valencianoparlants no estan garantits.

Aquest decret és un mandat pendent de desenvolupar des de la publicació de la Llei d’ús i ensenyament del valencià en 1983, on en articles com el 1.2c) o el 27 es fixen l’obligació de regular els criteris d’aplicació del valencià en l’administració. Sembla que un terç de segle després, encara no els sembla temps suficient per a aplicar la llei.

Igualment és un mandat de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, signada per Espanya el 1992 i ratificada el 2001.

Obvia també la recurrent que no cal la mesura cautelar de la suspensió, atès que el Decret no entra en vigor fins als 6 mesos de la publicació en el DOGV, és a dir, fins als 25 de novembre de 2017.

Cal destacar l’estranyesa que produeix el recurs i la petició de suspensió cautelar fets per CSIF, ja que en el moment que el projecte de decret va estar a exposició pública no va fer cap aportació, cosa que sí que va fer Intersindical Valenciana amb nombrosos suggeriments i propostes per a la millora del decret.

Intersindical Valenciana es persona en el procediment, en definitiva, per defensar els drets lingüístics dels valencianoparlants, els dels empleats i empleades públics i per la millora del serveis de l’administració de la Generalitat Valenciana.

FONT: INTERSINDICAL VALENCIANA

Escola Valenciana i Intersindical coordinen el seu treball per la normalització del valencià

La Federació d'Escola Valenciana i el sindicat Intersindical Valenciana han decidit de coordinar el seu treball per la normalització del valencià. Ambdós entitats són membres de la xarxa d'Enllaçats per la Llengua.

Font: FEV

Escola i Intersindical defensaran davant dels tribunals la legalitat del Decret de Plurilingüisme

El Sindicat s’ha compromés a col·laborar en la campanya per una Llei d’Igualtat Lingüística

Escola Valenciana i Intersindical Valenciana han mantingut una reunió de treball per tractar sobre la situació del valencià en diversos àmbits socials i, especialment, en l’ensenyament, per coordinar les seues actuacions en matèria lingüística.

Un dels acords ha estat la personació d’Escola Valenciana i Intersindical Valenciana en el procés jurídic per defensar la legalitat del Decret de Plurilingüisme davant dels atacs de la dreta sindical i política. Per a totes dues organitzacions, els recursos que alguns sindicats i entitats han presentat no responen a criteris pedagògics, educatius, legals o lingüístics, sinó a una campanya en contra dels drets de l’alumnat valencià a conéixer i dominar les dues llengües oficials i una llengua estrangera. De fet, el propi Ministeri d’Educació ha donat el vist i plau al Decret, per la qual cosa, no s’entén com es mantenen arguments que només perjudiquen a una part de l’alumnat valencià que té tot el dret a acabar els estudis obligatoris dominant el valencià, el castellà i una llengua estrangera.

Per aquesta raó, Escola Valenciana i Intersindical Valenciana acudiran als tribunals per defensar que el Decret no només no vulnera cap dret fonamental ni discrimina l’alumnat, sinó tot el contrari: és una obligació de l’Administració regular els mecanismes perquè l’alumnat puga acreditar els coneixements de les llengües oficials. A més, aquest Decret és una norma que pretén, d’una banda, revertir el procés de castellanització i afavorir la normalització de la llengua i, d’altra banda, ampliar tant el coneixement com l’ús social del valencià a través del sistema educatiu. El valencià és una llengua minoritzada i necessita un impuls important des de l’escola per dotar l’alumnat dels mecanismes comunicatius i, així, recuperarà àmbits d’ús.

En un altre ordre de coses, Intersindical Valenciana s’ha compromés a participar i col·laborar activament en la campanya d’arreplegada de signatures que impulsa Escola Valenciana per demanar al govern valencià una Llei d’Igualtat Lingüística que garantesca els drets lingüístics de les valencianes i els valencians. A més, les dues organitzacions han animat a CCOO-PV, UGT-PV i FAMPA València a sumar-se a la defensa de la legalitat del Decret davant dels tribunals.

Trobades d'escoles en valencià 2017: "En valencià, creixem"

Font: Web d'Escola Valenciana

«Les Trobades fan visible la tasca de la comunitat educativa i l’èxit dels programes d’ensenyament en valencià»

Crevillent és l’amfitrió de la xxv Trobada d’Escoles en Valencià de les dues comarques situades més al sud del País Valencià: el Baix Vinalopó i el Baix Segura. Aquest poble ha sigut l’escenari de la presentació de les Trobades 2017 que, agermanades sota el lema ‘En valencià, creixem’, es desenvoluparan de març a juny per tot el País Valencià. La roda de premsa d’avui ha deixat frases tan contundents com aquesta: «una de les millors maneres de protegir el nostre patrimoni és la creació d’una llei d’igualtat lingüística.»

El mestre i especialista en plurilingüisme, Vicent Pascual; la presidenta de l’Associació per la Llengua el Raig de Crevillent, M. Jesús Navarro, i l’alumna de la primera promoció en ensenyament en valencià a Crevillent, Sònia Blázquez, han assistit a la roda de premsa

L’escola Francesc Candela de Crevillent ha acollit la presentació de les Trobades. Aquest centre fou pioner en la introducció de l’ensenyament en valencià l’any 1987 i, ara, 30 anys més tard, continua oferint el millor model educatiu, el que defensa Escola Valenciana: públic, de qualitat i en valencià. «Avui, el nostre poble representa la cohesió territorial de sud a nord i també representa les nostres arrels, l’estret vincle que uneix tots els pobles que compartim i estimem el valencià», ha comentat la president de l’Associació per la Llengua El Raig, M. Jesús Navarro.

#Trobades2017

Les Trobades d’Escoles en Valencià són «un espai de convivència i una invitació a participar i unir-nos des del respecte, la diversitat i la interculturalitat», ha declarat el president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno. Cada any, més de 200.000 persones «celebrem la vitalitat de la nostra llengua i expressem el desig compartit de viure en valencià. Les festes per la llengua evidencien que l’ensenyament en valencià és l’educació òptima i capdavantera. En Escola Valenciana pensem que la millor manera de convidar a la gent a la nostra llengua és a través d’una festa. I tenim 19 Trobades al llarg i ample del País Valencià a les quals esteu totes i tots convidats.»

El Vergel enceta el calendari festiu de les Trobades, seguit per Novelda, Albalat dels Sorells, Crevillent, Sant Vicent del Raspeig, Alacant, Fontanars dels Alforins, València, Guadassuar, Barcelona, Vallada, Vinaròs, Altura, Llíria, Manises, el Real de Gandia, Altea, i l’Orxa i Quart de les Valls són els pobles que tanquen les Trobades.

‘En valencià, creixem’

L’eslògan de les Trobades festeja amb la cultura popular dels nans i gegants, i «suggereix un missatge vertebrador: parlar valencià ens fa compartir experiències, ens enriqueix culturalment, amplia el nostre coneixement del món, ens ofereix la clau d’accés per descobrir altres llengües. Gràcies al valencià experimentem un creixement vital: ens fa savis de la vida, ens fa grans de cor, ens fa gegants per albirar el futur», en paraules del president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno.

Fa més de tres dècades que les Coordinadores Comarcals fan Trobades. Any rere any «les nostres arrels s’enforteixen, van creixent, es troben ben vives, gràcies a persones i entitats cíviques que, com El Raig de Crevillent, i les prop de 30 entitats que formem Escola Valenciana, posem la nostra llavor i cultivem el valencià i, així, l’engrandim.»

Amb les festes per la llengua, «vertebrem el territori i afavorim la cohesió social. Les Trobades són un moviment cívic que expressen l’estima col·lectiva pel valencià», ha insistit el portaveu de la Federació d’Associacions per la Llengua. Cada Trobada comarcal està confeccionada amb «la implicació i el compromís de les comunitats educatives, les entitats de cultura popular i les Coordinadores Comarcals. Sense dubte: en valencià, creixem.»

‘Construïm la Igualtat Lingüística’

Escola Valenciana és conscient que una de les millors maneres de protegir la llengua, el patrimoni més preuat de les valencianes i els valencians, és la creació d’una llei d’igualtat lingüística. D’aquesta manera, el president de l’entitat cívica ha anunciat la campanya “Construïm la Igualtat Lingüística”, que es presentarà en el marc de les Trobades d’enguany. Amb aquesta iniciativa, Escola Valenciana pretén «sensibilitzar la ciutadania de la situació discriminatòria en què es troba el valencià respecte d’altres pobles amb llengua pròpia i com és d’important fer pública la vulneració d’un dret tan bàsic com és parlar valencià.» Entre les demandes socials que recull l’ideari d’Escola Valenciana no podia faltar subratllar la necessitat de mitjans de comunicació públics en valencià i la correspondència de les televisions IB3 i TV3.

‘Construïm la Igualtat Lingüística’ és el títol de la campanya que Escola Valenciana llançarà en el marc de les Trobades 2017.

Educació plurilingüe i intercultural

Per la seua banda, Vicent Pascual ha parlat de l’ampli ventall de possibilitats que ofereix estudiar en valencià, entre les quals cal ressaltar que garanteix un alumnat plurilingüe: «al País Valencià hem anat construint un model d’enriquiment d’educació plurilingüe i intercultural, adreçat a xiquetes i xiquets valencians, independentment de quina siga la seua llengua inicial en arribar a l’escola.» Per al mestre i pedagog, l’ensenyament en valencià és «l’únic model capaç d’aconseguir els objectius propis de l’educació plurilingüe: d’una banda, la competència òptima en valencià, en castellà i en anglés, i en una altra llengua estrangera i, d’altra banda, les capacitats i actituds necessàries per a viure i conviure en una societat multilingüe i multicultural.» Per aquesta raó, Pascual ha encoratjat l’equip docent a triar els nivells Avançat I i Avançat II del Decret de Plurilingüisme, atès que «aconsegueixen els objectius de l’educació plurilingüe.»

A més, la roda de premsa ha comptat amb la intervenció de l’alumna de la primera promoció en ensenyament en valencià a Crevillent, Sònia Blázquez, que ha parlat de la seua experiència com a estudianta de l’anomenada ‘línia en valencià’ i el sentiment de germanor que li transmetien, quan era xiqueta, les Trobades d’Escoles en Valencià: «esperàvem durant tot l’any l’arribada de la Trobada; la percebíem com una gran festa, on els crevillentins ens trobàvem amb gent de Santa Pola, Guardamar i Elx i jugàvem, ens ho passàvem bé.»

"Ser a la frontera sud", documental en obert sobre el migjorn valencià

El documentari "Ser a la frontera sud", que ha promogut El Tempir i ha dirigit Lluís Català Oltra, amb la col·laboració de la Universitat d’Alacant (la producció és de Qualtia-Consulting Mix i Dos de Marketing), es va elaborar a fi de presentar un mosaic d’entrevistes a persones de diversos pobles del migjorn valencià

Font: ACL el Tempir

“Ser a la frontera sud”, en obert!

Ja pots veure en obert el documental Ser a la frontera sud, que va nàixer sota l’impuls d’El Tempir i dirigit per Lluís Català Oltra, professor de la Universitat d’Alacant. Aquest documental es va elaborar a fi de presentar un mosaic d’entrevistes a persones de diversos pobles del migjorn valencià amb l’objectiu de radiografiar les diferents maneres de veure i sentir el “ser valencià”, ateses les peculiaritats sociolingüístiques, culturals i identitàries de tot el territori que queda comprés entre la línia Biar-Busot i Pilar de la Foradada. Ser a la frontera sud pretén incitar a una doble reflexió: d’una banda, de caràcter interna, entre els valencians d’aquest territori es reflexiona sobre com vivim al sud la identitat, si el factor lingüístic influeix en la configuració d’aquesta, quines poden ser les estratègies possibles a l’hora d’oferir possibles models de vertebració territorial d’aquest pol bàsic del País Valencià o quines són les funcions i les dimensions socials del valencià en aquesta zona; d’una altra, pretén mostrar a la resta de valencians la realitat del trencaclosques de la valencianitat al sud d’una manera despullada perquè se’n facen una opinió dins el context d’un projecte vertebrador des de Vinaròs a Oriola. La finalitat última és bastir una identitat valenciana al sud sense renúncies ni fractures i amb un clar respecte i millor comprensió de les peculiaritats comarcals o poblacionals que tenim. Aquest documental es va presentar dins les I Jornades sobre Llengua i Identitat al Sud: Es pot ser valencià sense parlar valencià?, que El Tempir va organitzar a l’abril de l’any passat, i posteriorment el 28 de novembre a la Universitat d’Alacant.

Decàleg contra els prejudicis lingüístics [ACL el Tempir]

Les 10 actituds contra els prejudicis lingüístics al País Valencià

Campanya de conscienciació del Tempir en forma de decàleg per fer front als prejudicis lingüístics

Enfortir l’ús del valencià és l’objectiu d’aquestes actituds que tracten de fomentar el coneixement i l’actitud crítica en contra dels prejudicis lingüístics que provoquen la deserció lingüística.

A principis del passat mes de desembre, l’Associació Cívica per la Llengua El Tempir va posar en marxa la campanya de conscienciació ‘Actituds contra els prejudicis lingüístics’ en forma de decàleg a fi de fomentar el coneixement i l’actitud crítica en contra dels prejudicis lingüístics que “són ben presents i juguen contra la recuperació del prestigi i de la utilitat del valencià”.

A continuació us oferim un compendi dels 10 punts d’aquest decàleg que serveix per a desmuntar prejudicis, estereotips i tòpics lingüístics al voltant de la nostra llengua i amb els quals El Tempir pretén fomentar actituds positives i assertives a favor del valencià i que des de La Veu us animen a compartir: