Campanya del govern andorrà per potenciar el català al sector de la restauració

El govern del Principat d'Andorra ha endegat una campanya per fomentar lús social del català al sector de la restauració, una activitat econòmica molt rellevant al país i on l'idioma presenta moltes mancances entre les relacions socials de clients i restauradors.

Font: el periòdic d'Andorra

Quadern de llengua número 11

Per començar... en català

Política Lingüística inicia una campanya per fomentar l’ús de l’idioma en la restauració 

 

El Servei de Política Lingüística inicia avui una nova campanya per fomentar l’ús del català. En aquesta ocasió, es prendrà com a escenari els diferents establiments de restauració del país. 

I és que en la darrera enquesta que va elaborar el servei per conèixer els usos lingüístics d’Andorra (al 2014), es va comprovar que precisament aquest és el sector que presenta un percentatge més baix de parla catalana, tant pel que fa a la llengua que utilitzen els treballadors a l’hora d’atendre com a l’idioma que empren els clients un cop entren en aquests establiments.

Segons va destacar ahir el cap d’àrea de Política Lingüística, Joan Sans, els clients del Principat «s’han acostumat a iniciar les converses [als restaurats] en castellà. Molts ja tenen aquesta idea fixada i relacionen la llengua castellana amb els establiments de restauració. Quan n’hi ha molts que parlen català».  

Accions de la campanya / En aquest sentit, el Ministeri de Cultura repartirà 200 estovalles a un total de 928 empreses de la restauració amb el lema Per començar... en català. Les estovalles aniran acompanyades de dos pòsters amb el mateix missatge «perquè els diferents establiments els puguin col·locar en llocs visibles», va remarcar Sans. 

També es repartirà una carta amb els objectius de la iniciativa i demanant la col·laboració de tot el sector. A més, es col·locaran vuit opis a les zones comercials del país durant quatre setmanes per «reforçar el missatge divulgatiu». 

Amb tot, Sans va destacar que la intenció és garantir l’«atenció en català a tots els restaurants i bars del país, de manera que el primer contacte amb el client es faci en la llengua oficial d’Andorra, i en cas que el client faci servir aquesta llengua, que es mantingui la conversa en català». En total, la campanya ha comptat amb un pressupost de 16.000 euros.

D’altra banda, la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Olga Gelabert, va assegurar que garantir l’atenció en català «és guanyar competitivitat i fidelitzar els clients, que cada vegada són més exigents, també en l’àmbit lingüístic».

Enquesta Lingüística / El Servei de Política Lingüística realitza diverses enquestes per analitzar la situació de la llengua catalana al Principat. La darrera es va realitzar al 2014 i entre els resultats es va detallar que el 36,2% dels ciutadans enquestats (en total es va entrevistar a 727 persones) quan van a un restaurant del país parlen només en català. I que el 35,5% són atesos en aquesta llengua pels treballadors dels establiments del sector. 

Amb aquestes xifres, la restauració es va posicionar com el sector de menys parla catalana, ja que en altres àmbits, com el financer, de salut, cosmètic o comercial, el percentatge de parla i atenció catalana era força més alt, entre el 43 i el 85%. 

Exàmens / El Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior recorda que el període d’inscripció als exàmens oficials lliures de llengua catalana, nivells B2 i C1, estarà obert del 9 al 20 de gener (ambdues dates incloses). La tramitació s’ha de fer al Servei de Tràmits de l’edifici administratiu de Govern.

Els candidats només es poden inscriure a un únic examen per convocatòria. Tanmateix, els ciutadans que s’hi vulguin presentar han de fer efectiva la quantitat de 17,15 euros en concepte d’inscripció, han de lliurar una fotocòpia del document d’identitat i omplir el full d’inscripció. 

Tots els exàmens escrits i orals tindran lloc al Centre de Formació Professional situat a la carretera d’Os de Civís, a Aixovall.

El calendari d’exàmens serà: Per al nivell B2, dissabte 4 de febrer de les 14.30 a les 17.45 hores. I el mateix dia, a partir de les nou del matí, es realitzarà l’examen oral (cada candidat té una hora assignada). En relació al nivell C1, els exàmens es faran també dissabte 4 de febrer de les 8.30 a les 11.55 hores. I el mateix dia, a partir de les tres de la tarda, es realitzaran les proves orals a l’hora assignada a cada candidat. 

Manifest de Sitges per les llengües pròpies

Manifest de Sitges per les llengües pròpies

Els sindicats signants presents a la reunió de Sitges, que ja portem una trajectòria de treball en comú, ens comprometem a continuar treballant -com a part substancial de la nostra acció sindical- en la defensa de les llengües pròpies dels territoris, d’acord amb les consideracions següents,
1. La diversitat lingüística a Europa, i en concret a l’estat espanyol i francès, és un fet que forma part de la realitat. Hi ha acords internacionals sobre la protecció de les llengües anomenades regionals o minoritàries que no sempre els estats signants com l’espanyol, han respectat i impulsat, especialment el que fa al reconeixement de la unitat de la llengua en comunitats separades administrativament, el dret a disposar d’espais comunicacionals propis que puguin gaudir de la reciprocitat en les emissions i el dret a establir sistemes educatius en llengua pròpia.
2. La persistència de les situacions de vulnerabilitat i minorització de les llengües, malgrat el seu caràcter d’oficials als seus territoris, no és només una conseqüència del contacte entre llengües o de raons demogràfiques, sinó de polítiques lingüístiques i culturals uniformitzadores que afecten el desenvolupament de les llengües pròpies.
3. Les comunitats lingüístiques tenen el dret i l’obligació d’organitzar els seus sistemes educatius en les seves llengües a partir de la realitat o les necessitats de les seves societats.
4. Els models lingüístics escolars que s’han desenvolupat són molt diversos en cada llengua i també són diferents dins la mateixa llengua segons el territori. Qualsevol reconsideració o actualització ha de partir de les seves experiències o dels resultats obtinguts en cada model. Els programes d’immersió, dins models de conjunció lingüística, són els que millor han assolit l’objectiu de la igualtat en les competències lingüístiques de les llengües oficials, és a dir la competència de la llengua pròpia i la del castellà. És important la seva extensió a secundària, especialment a FP, on hi té dèficits importants.
5. L’aprenentatge d’una llengua estrangera és un objectiu compartit, però no es poden manipular les expectatives socials sobre l’aprenentatge de les llengües estrangeres , per tal de reduir l’espai de les llengües pròpies que encara no estan normalitzades.
6. L’acord polític que ha permès la formació del govern espanyol, promourà el trilingüisme com una alternativa als models educatius actuals i, hi veiem, una intencionalitat uniformitzadora i centralitzadora sempre en detriment del gallec, el basc, el català, l’aranès, l’asturià i l’aragonès, cosa que no ens deixarem imposar.
7. Els diferents governs amb competències educatives utilitzen l’ambigüitat en parlar de programes de plurilingüisme com a resposta a la complexitat lingüística d’algunes societats. Aquest plurilingüisme no es refereix a les llengües d’origen de l’alumnat (més de 270 llengües maternes diferents a Catalunya, per exemple), sinó sempre en relació a l’anglès i a la recol•locació del castellà com a llengua vehicular de l’escola, el que anomenem el fals plurilingüisme.
8. És imprescindible que el govern de l’estat asseguri la pervivència de les llengües pròpies de l’estat, amb un sistema educatiu consensuat i en consonància amb un nou model econòmic i social, que disposi d’un model lingüístic escolar on les llengües pròpies siguin llengües vehiculars de l’ensenyament i de comunicació interna i externa i asseguri el coneixement de les dues llengües oficials i d’una llengua estrangera, per tal que -des de l’escola- puguem treballar per la integració, la igualtat d’oportunitats i la cohesió social.

A Sitges, Palau Maricel, 14 de gener de 2017
STEI Intersindical
STEE-EILAS
STEG
STEPV-Iv  
USTEC-STEs
A més, els sindicats signants del manifest i la Confederació d´STES han manifestat el suport a la vaga a Catalunya el pròxim 9 de febrer, en els termes següents:
Avui 14 de gener de 2017 els sindicats dels territoris amb llengües pròpies reunits a les jornades sobre llengües assetjades celebrades a Sitges, volem mostrar el nostre suport a la vaga del 9 de Febrer que USTEC·STEs i la resta de sindicats han convocat a Catalunya per començar a revertir les retallades patides a l’educació que prioritzin i facin impulsar la qualitat de l’escola pública.

"Ser a la frontera sud", documental en obert sobre el migjorn valencià

El documentari "Ser a la frontera sud", que ha promogut El Tempir i ha dirigit Lluís Català Oltra, amb la col·laboració de la Universitat d’Alacant (la producció és de Qualtia-Consulting Mix i Dos de Marketing), es va elaborar a fi de presentar un mosaic d’entrevistes a persones de diversos pobles del migjorn valencià 

Font: ACL el Tempir

“Ser a la frontera sud”, en obert!

Ja pots veure en obert el documental Ser a la frontera sud, que va nàixer sota l’impuls d’El Tempir i dirigit per Lluís Català Oltra, professor de la Universitat d’Alacant. Aquest documental es va elaborar a fi de presentar un mosaic d’entrevistes a persones de diversos pobles del migjorn valencià amb l’objectiu de radiografiar les diferents maneres de veure i sentir el “ser valencià”, ateses les peculiaritats sociolingüístiques, culturals i identitàries de tot el territori que queda comprés entre la línia Biar-Busot i Pilar de la Foradada. Ser a la frontera sud pretén incitar a una doble reflexió: d’una banda, de caràcter interna, entre els valencians d’aquest territori es reflexiona sobre com vivim al sud la identitat, si el factor lingüístic influeix en la configuració d’aquesta, quines poden ser les estratègies possibles a l’hora d’oferir possibles models de vertebració territorial d’aquest pol bàsic del País Valencià o quines són les funcions i les dimensions socials del valencià en aquesta zona; d’una altra, pretén mostrar a la resta de valencians la realitat del trencaclosques de la valencianitat al sud d’una manera despullada perquè se’n facen una opinió dins el context d’un projecte vertebrador des de Vinaròs a Oriola. La finalitat última és bastir una identitat valenciana al sud sense renúncies ni fractures i amb un clar respecte i millor comprensió de les peculiaritats comarcals o poblacionals que tenim. Aquest documental es va presentar dins les I Jornades sobre Llengua i Identitat al Sud: Es pot ser valencià sense parlar valencià?, que El Tempir va organitzar a l’abril de l’any passat, i posteriorment el 28 de novembre a la Universitat d’Alacant.

L'Alguer, ciutat candiadata a ser la capital cultural d'Itàlia 2018

La ciutat sardocatalana ha presentat la seva candidatura per a ser-ne la "Capital Cultural d'Itàlia 2018".
Els impulsors han presentat un vídeo al Ministeri de Béns Culturals a Roma, a on queda reflectit els lligams amb Catalunya i la voluntat de preservar la seva llengua i la seva identitat cultural catalanoalgueresa.

Jornades sobre trilingüisme a Sitges organitzades per USTEC-STEs: "Llengües assetjades"

El 13 i 14 de gener, el palau Maricel de Sitges acollirà unes jornades organitzades per la USTEC-STEs, que, amb el títol “Llengües assetjades”, se centraran en les propostes de trilingüisme que s’han impulsat o es volen impulsar des de diferents governs. Es compta amb la participació del STEi de les Illes, STEPV del Païs Valencià, STEG de Galícia, SUATEA d'Astúries i STEILAS d'Euskal Herria.

USTEC-STEs, amb altres sindicats de territoris on es parlen diferents llengües minoritzades, organitza unes jornades sobre llengua i educació. A finals del anys 70 i començaments dels 80 del passat segle, el debat sobre l’educació en la llengua materna i el bilingüisme va quedar superat pel model d’escola catalana i els programes d’immersió. Avui hi ha més de 270 llengües maternes a les nostres aules i la necessitat d’una llengua comuna, de referència, d’aprenentatge i de relació, fa aparèixer amb claredat el veritable debat: En els territoris de la nostra comunitat lingüística, aquesta llengua ha de ser el català? El català ha de tenir a l’escola una oportunitat per a esdevenir una llengua significativa per a les generacions filles dels fenòmens immigratoris no catalanoparlants d’origen? El català ha de ser una llengua per a la igualtat d’oportunitats o un fet que marqui diferències socials? Si pensàvem que l’esforç per a construir una escola catalana, única per raons de llengua, ja l’havíem fet i que els seus resultats al llarg de més de 30 anys eren incontrovertibles i irreversibles, ens topem amb una permanent ofensiva en els ordres polítics i judicials. A l’Estat espanyol hi ha forces poderoses hostils a les llengües minoritzades, que ara alcen una pretesa proposta de modernitat: el trilingüisme. El model “trilingüista” utilitza el prestigi social de l’anglès com a veritable cavall de Troia que amaga el propòsit del retorn del castellà com a llengua vehicular i l’arraconament de les llegües minoritzades a les aules i, més greu encara, com a llengua de convivència i relació als centres educatius. És per això que parlem de llengües assetjades.

PROGRAMA DE LES JORNADES

DIVENDRES 13 (TARDA)

18:30h Presentació de benvinguda i agraïments.

19:00h Ponència: Les classes populars i la per­vivència de la llengua. Posteriorment, Taula Ro­dona amb Antoni Tortajada, periodista i histo­riador, Magí Sunyer, filòleg i professor de la URV, i Narcís Iglesias, lingüista i professor de la UdG.

DISSABTE 14 (MATÍ)

9:00h - 11:00h. Sessió de treball intern amb els companys i companyes dels STEs sobre les diverses situacions d’assetjament lingüístic a cada territori.

11:00h - 11:30h Pausa.

11: 30h - 13:00h Sessió oberta al públic en què cada territori explicarà la seva situació en relació al trilingüísme i la pervivència de la llengua pròpia. Lectura del document final.

DISSABTE 14 (TARDA)

16:00h - 18:00h Ponència: Una panoràmica del que els estats europeus han acceptat per a les se­ves llengües a 

la Carta Europea de Llengües Re­gionals o Minoritàries, en el benentès que la reali­tat pot ser tota altra..., a càrrec del professor Lluís de Yzaguirre i Maura, lingüista i professor de la UPF. Col·loqui posterior.

18:15h - 19:00h Intervenció del Col·lectiu Joan Oliver (professors de Llengua catalana) per expli­car la problemàtica de la Literatura a ESO i Batxi­llerat, a càrrec de Francesc Foguet, professor de la UAB, i Joan Melcion, professor de Secundària.

FONT (USTEC)

Decàleg contra els prejudicis lingüístics [ACL el Tempir]

Les 10 actituds contra els prejudicis lingüístics al País Valencià

Campanya de conscienciació del Tempir en forma de decàleg per fer front als prejudicis lingüístics

Enfortir l’ús del valencià és l’objectiu d’aquestes actituds que tracten de fomentar el coneixement i l’actitud crítica en contra dels prejudicis lingüístics que provoquen la deserció lingüística.

A principis del passat mes de desembre, l’Associació Cívica per la Llengua El Tempir  va posar en marxa la campanya de conscienciació ‘Actituds contra els prejudicis lingüístics’ en forma de decàleg a fi de fomentar el coneixement i l’actitud crítica en contra dels prejudicis lingüístics que “són ben presents i juguen contra la recuperació del prestigi i de la utilitat del valencià”.

A continuació us oferim un compendi dels 10 punts d’aquest decàleg que serveix per a desmuntar prejudicis, estereotips i tòpics lingüístics al voltant de la nostra llengua i amb els quals El Tempir pretén fomentar actituds positives i assertives a favor del valencià i que des de La Veu us animen a compartir:

Més informació en aquest enllaç:

Font: laveupv

La Plataforma per la Llengua de l'Alguer vol mantenir viva la Festa de les Estrenes per Reis

Un any més, la delegació a l'Alguer de la Plataforma per la Llengua la festa de "Les Estrenes", una activitat que vol mantenir viva una tradició que moltes generacions d'algueresos han celebrat per Reis.

Font: PxL l'Alguer

Les Estrenes, festa de Los Tres Reis Dimecres 6 de gener en Plaça Pino Piras tenguerà lloc la manifestació Les estrenes a cura de la delegació local de la Plataforma per la llengua. L'estrena és un regal fet en ocasió de la Festa dels Reis d'Orient que tradicionalment portaven los dons. A l'Alguer els més petits aguarden los menuts, donats dels més grans amb una taronja, a la qual són fets talls. La finalitat de la manifestació és mantendre viva aqueixa festa, que ha acompanyat generacions d'algueresos, amb una atenció particular a la llengua. De les hores 10.00, los voluntaris de l'associació distribuiran gratuïtament les taronges i la primera estrena. L'activitat siguerà acompanyada a partir de les 11.00 de l'animació musical d'Àngel Maresca, Lo barber, amb un repertori de cançons tradicionals alguereses i catalans lligades al Nadal i a la Festa dels Tres Reis. La manifestació fa part del calendari del Cap d'Any #mésqueunmes de la Fundació Meta i de l'Administració municipal. 

Facebook https://www.facebook.com/events/1522709321103180/