Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ALTRES. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ALTRES. Mostrar tots els missatges

"Negar a alguna persona el dret a l'ensenyament en llengua pròpia és tornar a abans del 1975" [Entrevista sobre la llengua a Mallorca]


Katerina Chaloupková és una estudiant txeca que estudia actualment "Filologia Hispànica" a la universitat de Brno. Dins d'aquesta carrera començà a interessar-se per la llengua i cultura catalana, interès que s'aprofundí amb les diverses visites que ha realitzat des de 2004 a l'illa de Mallorca, amb la qual manté una relació molt estreta i segueix l'actualitat illenca des del seu país.
Actualment està el·laborant una interessant ENQUESTA sobre bilingüisme i usos lingüístics a Mallorca com a treball de Fi de Màster, enquesta totalment anònima amb la que pot col·laborar qualsevol mallorqui/na o resident a l'illa. 
En aquesta entrevista ens explica com es va enamorar de Mallorca, com va descobrir la seva llengua que comparteix amb d'altres territoris i, en definitiva, una mirada externa dels fets canviants que es van desenvolupant a Mallorca, una mirada cauta que no l'impedeix constatar la intensitat de la lluita per la llengua com un dels fenòmens ben presents a l'illa.


    Com vas decidir d'estudiar filologia hispànica, de Txèquia estant?

Després d’aprendre uns anys la llengua castellana vaig voler desenvolupar més el meu coneixement, és a dir, no aprendre només la gramàtica i vocabulari.
A més sempre sentia un gran interès per la literatura i per com funciona la llengua en general, doncs així va néixer la idea d’estudiar Filologia Hispànica encara que ja vaig sobrepassar l’edat estudiantil. I a més, ja llavors m'interessava la llengua catalana i com a estudiant de Universitat podia cursar les assignatures de Llengua catalana.

    En quin moment vas conèixer que existia la cultura catalana i la seva extensió territorial?

No sóc capaç de dir-ho exactament. Sabia que existia la llengua catalana i que es parlava en una part d’Espanya, però l’existència de tots els Països Catalans crec que no la vaig notar abans d’estudiar (però com he dit, no estic segura). Més sobre la cultura i història catalana vaig conèixer en les classes de història d’Espanya.
El meu interès per la llengua va créixer després dunes visites a Mallorca (la primera va ser en 2004) i en 2008 o 2009 la vaig començar a aprendre a la nostra Universitat (Universitat Masaryk, Brno).

    Com va ser la teva primera visita a Mallorca i com ha anat introduint-se l'illa a la teva vida?

Com he dit, per primera vegada vaig visitar Mallorca en l’any 2004 i va ser una casualitat.

Amb el meu home vam voler fer vacances en “algun lloc d’Espanya” i la meva amiga em va recomanar Mallorca, ens agradava molt i ja sabíem que no havia sigut l’última visita. Des de llavors hi fem vacances cada any. Durant la primera visita vam conèixer només una petita part de Mallorca, és a dir, els llocs “obligatoris” per cada turista, no obstant això després vam anar descobrint més, no només del paisatge sinó també de la cultura,gastronomia, tradicions, etc. i també vam conèixer uns amics mallorquins. Ara estic en contacte diari amb el món mallorquí sobre tot a través de Facebook, on segueixo la premsa, les fotos d’amistats, varis grups amb diversa temàtica, etc.
Per a concluir, Mallorca va deixar de ser molt aviat “algun lloc d’Espanya” i es va convertir en el lloc molt especial per a nosaltres.



    Ara estàs fent una enquesta sobre bilingüisme a Mallorca pel treball de fi de Màster. Per la teva experiència quina impressió sobre usos lingüístics dels mallorquins/es te'n vas endur?

En primer lloc vull dir que sento una gran curiositat per resultats finals de lenquesta. Jo personalment tinc una doble experiència. La gran majoria dels meus amics parlen (o escriuen) sobretot en català com puc veure (sobre tot a Facebook). Però la situació al lloc em sembla una mica diferent. Em sembla que la gent parla entre si més en català, no obstant això als llocs públics preval el castellà. També depèn del lloc, la situació difereix als centres turístics i als pobles, és a dir als llocs on no hi ha tanta activitat turística.
Però cal tenir en compte que la meva experiència és la d’una turista que passa a Mallorca uns 10 dies l’any i així no entra tant en contacte amb la vida corrent.
També he d’esmentar el mallorquí, perquè hi ha gent que rebutja tant el castellà com el català i l’única llengua que considera seva és aquesta varietat lingüística. He notat que per alguns és només una qüestió de denominació de les llengües i pels altres són dues llengües diferents. Alguns admeten ambdues, els altres només una.


    Què en penses sobre el moviment de lluita per l'ensenyament en català a les Illes balears?hi vas tenir contacte durant la teva estada?

Començaré amb la segona pregunta – no, durant la meva estada no, perquè com ja he esmentat, durant uns 10 dies no entres en contacte amb la vida corrent. Però no podia ometre les activitats relacionades amb el tema perquè el tema està molt present a la premsa i entre la gent.
És difícil formar una opinió perquè la qüestió de l’ús de dues llengües, i les lluites entre elles, és un cosa llunyana a la meva cultura o la conducta lingüística del meu país i mai he viscut a una zona bilingüe.
Encara no tinc totes les respostes de l’enquesta però ja ara puc dir que la majoria dels mallorquins consideren el català la llengua pròpia de Mallorca, doncs la seva llengua, i és lògic que vulguin tenir el dret d’estudiar en la seva llengua. I negar a alguna persona aquest dret és com tornar abans l’any 1975.

    Des de la teva visió “externa”, com viu la societat mallorquina el procés d'independència català?

Encara més difícil.
Per ser sincera, no sé si sóc capaç de respondre aquesta pregunta perquè no he notat gaires opinions dels mallorquins sobre el tema, encara que crec que és una qüestió de gran interès a Mallorca.
Si em permeteu només suposar, crec que el procés d’independència té un suport perquè tampoc els mallorquins estan d’acord amb la política nacional espanyola i condicions dictades per Madrid segons el que jo podia veure però no m’atreveixo a entrar en detalls.

    Per últim, tens pensat de visitar d'altres parts de l'àmbit lingüístic català?

M’agrada molt muntanya i per això voldria visitar Els Pirineus catalans i Andorra. També voldria conèixer altres llocs de Catalunya a més de Barcelona. La vaig visitar fa cinc anys per la segona vegada i en un futur segur que hi tornaré, però ara mateix prefereixo pobles més petits i la tranquil·litat de la naturalesa.
A més voldria veure les “germanes petites” de Mallorca, sobre tot Menorca.
Però això no vol dir que no vulgui visitar també els altres llocs. Els que he esmentat són els primers a la llista però a veure a on viatjaré en un futur. Els viatges exigeixen no només el diners sinó també el temps i encara no puc ni imaginar un any sense les vacances a Mallorca.





Podeu col·laborar omplint l'enquesta en aquest enllaç


Entrevista feta per Òscar Adamuz (comunicació ExLL)
*Fotos propietat de l'entrevistada publicades amb el seu consentiment

Ajudem a fer realitat el nou conte de la Bressola!

Nou projecte de micromecenatge dels Amics de la Bressola:
"En Fermí i la Valentina a la Catalunya Nord"

La Bressola segueix fent nous amics i els darrers són uns personatges molt particulars: en Fermí i la Valentina. Els ratolins del mas Casablanca han estat visitant les nostres escoles de la Catalunya del Nord i ara volen explicar-ho amb un nou conte. I fem un Verkami per fer-ho possible!


Els Amics de la Bressola, en la línia que mantenim de creació i impuls de propostes educatives i culturals ara ens proposem fer una edició d'un nou conte d'en Fermí i la Valentina -populars personatges del Mas Casablanca- que, en aquesta ocasió, viuran les seves aventures a la Catalunya del Nord.

Objectiu de les aportacions

L'objectiu financer del projecte es poder costejar l'edició i la impressió i garantir un miler d'exemplars que es donaran als nins i nines de la Bressola com a regal al "caga tió" d'enguany que es farà, just abans de Nadal, a les escoles.
L'altra part de l'edició es distribuirà entre els mecenes i una resta es posarà a la venda a la xarxa de llibreries que habitualment té els llibres del mas Casablanca.

Pots fer-te mecenes i col·laborar amb el projecte des d'aquest web:

Dissabte tothom al carrer per una educació pública de qualitat i en valencià! [PV]

En defensa d’un Ensenyament Públic de qualitat, integradora, democràtica, laica i en valencià


La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic convoca manifestacions contra les retallades educatives i la LOMCE
Dia 10 de maig de 2014, 18:30h, a València, Castelló i Alacant.

La Plataforma del País Valencià en Defensa de l’Ensenyament Públic, constituïda per les organitzacions, FAPA-València, STEPV, FE CCOO PV, FETE-UGT PV, Escola Valenciana, FAPA Enric Valor, FAPA Penyagolosa, CGT, CAVECOVA, FAAVEM, ADIES PV, SEPC, BEA, Campus Jove, AVIDP, MRPs, ADIDE, Sindicat d’Estudiants i València Laica, convoquen a la comunitat educativa i a tota la societat valenciana a la manifestació que tindrà lloc el pròxim dia 10 de maig de 2014 en les tres capitals del País Valencià, a les 18:30h, a València, Plaza de Sant Agustí, Castelló, Plaza María Agustina, i Alacant, IES Jorge Juan, contra les retallades educatives, la supressió d’unitats i contra el tancament d’escoles i l’aplicació de la LOMCE, sota els lemes de “Cap escola és tanca”, “Aturem la LOMQE”. “No als retallades”.
La Plataforma considera que l’escola pública valenciana està greument amenaçada per les polítiques educatives del Consell, que es basen en l’increment desmesurat de les ràtios escolars exigibles i l’establiment del districte únic d’escolarització, i que condueixen a la supressió d’unitats educatives, especialment de línies en valencià, que són els programes òptims d’ensenyament i garantia de qualitat educativa, així com el tancament de col•legis públics amb la consegüent pèrdua d’atenció educativa per a la ciutadania amb menys recursos. Per al pròxim curs escolar 2014-2015, amb aquestes mesures, són més de 100 les unitats escolars que se suprimeixen en l’escola pública valenciana i es perden més de 150 places docents.
A aquesta política radicalment neoliberal, que inclou retallades educatives en els pressupostos públics i la cessió de sòl públic per a la construcció de centres educatius de gestió i titularitat privada, s’uneix la política educativa neoconservadora i reaccionària del govern central, la contrareforma educativa de la LOMCE, que així mateix comparteix, en la seua integritat, el govern valencià, a través de la seua alumna més avantatjada, la consellera d’Educació, la Sr. Català.
Per a la Plataforma aquestes polítiques neoliberals i neoconservadores poden causar greus perjudicis, alguns difícilment recuperables, a l’educació pública i al dret a l’educació de tota la ciutadania.
En defensa de l’educació pública, la Plataforma exigeix al govern valencià que rectifique la seua política d’ampliació generalitzada i increment indiscriminat de les ràtios escolars. La Plataforma exigeix la modificació urgent i immediata dels criteris utilitzats per a la planificació educativa amb criteris mercantilistes que utilitza ràtios escolars desorbitades, que responen únicament a criteris d’ajust econòmic i que es sumen a treballar per una educació pública, de qualitat, integradora, democràtica, laica i en valencià.
Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic
València, 6 de maig de 2014


Font PDDPV

Volem mitjans públics en valencià!



Enllaçats per la Llengua (ExLL) convida a participar demà 29 de gener a la concentració a València convocada per ACPV en contra del tancament de RTVV, i Catalunya Ràdio al País Valencià. Nosaltres ens hem posicionat diverses vegades reclamant uns mitjans de comunicació propis, públics i en valencià, així com un dels acords arribats durant la nostra reunió del 21D a Castelló fou la d'ajudar a vertebrar un espai comunicatiu en català. L'última acció en aquest sentit ha sigut la de fer una petició a la Generalitat de Catalunya per tal de reclamar que enviï el senyal digitalitzat amb prou potència per  a rebre els mitjans de la CCMA al País Valencià. 
Una vegada més diem, PAÍS VALENCIÀ: DIGNITAT!



Serà el dimecres 29 de gener a les 19h a la plaça de Manises de València

El dimecres 29 de gener farà dos mesos del tancament de RTVV i una setmana del de Catalunya Ràdio. I fa 3 anys que va obligar Acció Cultural a tancar TV3. Així, el Govern valencià ha tancat totes les televisions i ràdios públiques que emetien en català: una agressió a la llengua i la cultura dels valencians, i una greu restricció de la pluralitat informativa i la llibertat d’expressióI, a més, ha convertit Acció Cultural en l’objectiu a abatre, amb una reiterada i malaltissa persecució política i econòmica, per evitar que continuem complint el nostre paper de promoció de la llengua i la cultura i dels valors de progrés, de mobilització social i de treball unitari en favor d’aquells valors. 

Comprovada reiteradament la nul·la voluntat de diàleg d’un Govern que utilitza la censura i la repressió per sistema, cal impulsar la mobilització social com a única via per a fer possible un canvi. Cal, ara, denunciar la censura i afirmar que els valencians volem RTVV, Catalunya Ràdio i TV3: volem mitjans públics i de qualitat en la nostra llengua
El Comité d’Empresa de RTVV, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i la Unió de Periodistes Valenciansus convoquem el dimecres 29 de gener a les 19h a la plaça de Manises de València a un acte conjunt d’afirmació de la llibertat i de denúncia de la censura. 







CAMP DE BATALLA

Camp de batalla
Toni Brosa
     
El Punt Avui, 14 d'agost del 2013
    

Diguin-li guerra, guerrilla o terrorisme d'estat, però el català està en el punt de mira del nacionalisme castellà i les víctimes s'acumulen. El PP s'agrada fent d'ariet, però a Espanya ningú protesta. Aragó esborra el nom del català; Balears bombardeja l'escola en català, imposa els topònims castellans i persegueix la senyera; i València renega del “País Valencià”, converteix el català en iber i nega l'escola en català als qui la demanen. Però no només això. Dissabte una piulada massiva a Twitter denunciava la valencianofòbia que viuen els catalanoparlants de València. Agressions a persones, discriminacions, humiliacions, tot només per fer servir la seva llengua; tot amb el consentiment o directament la complicitat de les autoritats governamentals i policials. Un abús? Un escàndol? No, amics. És un camp de batalla.






STEI-i /UGT 1 - GOVERN BALEAR 0. SUSPÈS CAUTELARMENT EL TIL. Baixa-te'n la interlocutòria de supensió

AL FINAL DEL POST HI HA LA DARRERA HORA.
Pots llegir o baixar-te'n la interlocutòria de suspensió cautelar.

El TSJB suspèn l'aplicació del trilingüisme a les Balears

FONT: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/tsjb-suspen-laplicacio-del-trilinguisme-les-balears-2631849MARISA GOÑI / Palma de Malloca
El Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJB) ha suspès de forma cautelar l'aplicació del trilingüisme que el Govern de José Ramón Bauzá havia previst implantar a partir d'aquest curs i que havia estat recorregut pels sindicats STEI-i i UGT.
La sala contenciosa administrativa ha admès, amb un vot particular, els arguments de les centrals sindicals que demanaven la suspensió de la implantació del nou model educatiu promogut per l'Executiu popular a les Balears fins que es resolgui el fons del recurs interposat contra el decret de Tractament Integral de Llengües (TIL).
El polèmic decret posa punt final al model d'immersió lingüística que regeix a les illes des de la transició política per consens de tots els grups polítics, inclòs el PP, i que garanteix un mínim del 50% de l'educació en català. El substitueix per un altre model en què català, castellà i anglès es reparteixen les assignatures i mereixen un tracte similar.
A més de l'oposició política, la nova norma ha estat àmpliament rebutjada pels sindicats, el col·lectiu docent i associacions de pares i mares perquè aprecien que, a part de relegar el català, s'implanta sense consens i de manera improvisada, sense que el professorat i l'alumnat estigui prou preparat per impartir i assimilar matèries en llengua anglesa.

VAGA INDEFINIDA

El nou model ha generat multitud de mobilitzacions i fins i tot la convocatòria d'una vaga indefinida per part del col·lectiu docent per a l'inici del curs escolar, previst per al 13 de setembre. El Govern, en canvi, sosté que el professorat ha rebut formació i confia en l'èxit del model per la seva implantació escalonada fins al 2018.
L'Executiu de Bauzá té cinc dies per recórrer la decisió del TSJB. Moltes famílies ja han comprat llibres de matèries en anglès seguint les pautes de la conselleria d'Educació, que ara podrien quedar inutilitzats. Aquests actessuposen un nou cop a la política lingüística de les Balears. Abans que el TIL, el líder popular va imposar la lliure elecció de llengua en l'accés a l'educació davant del que considerava la "imposició catalanista". Es va trobar que només un 13% dels pares i mares van optar pel castellà

EL GOVERN BALEAR APROVA FER COMPLIR EL TIL VIA DECRET
http://dbalears.cat/actualitat/balears/govern-preten-salvar-aplicacio-del-til-per-via-del-decret-llei.html

L’STEI FA UNA CRIDA A LA SOCIETAT CIVIL I TREBALLA PERQUÈ LA VAGA INDEFINIDA SIGUI UN ÈXIT

Davant l’anunci d’un possible decret llei imposat, i davant un govern que no respecta les decisions judicials i es fa les lleis a mida dels seus interessos partidistes i d’esquena a l’opinió de mestres i especialistes de la nostra Universitat, l’STEI crida els docents que encara estan indecisos a secundar la vaga indefinida convocada a l’ensenyament públic i privat concertat per a l’inici de curs 2013-2014.

També fa una crida a la societat civil a fer costat als mestres i professors que estam disposats a moure’ns i a perdre una part important del nostre sou, o el seu sou complet  per defensar una educació de qualitat, inclusiva i en català que garanteixi la cohesió social i l’aprenentatge de les dues llengües oficials. Dia 10 de setembre l’STEI ha convocat una reunió de sindicats, entitats i partits polítics a la UIB a les 17.30h a l’edifici Ramon Llull per preparar una mobilització conjunta, majoritària i unitària a favor de l’educació de qualitat per als nostres infants i joves i a favor de l’ensenyament en català.

Volem forçar l’administració a negociar i a consensuar les polítiques educatives que s’han de posar en marxa al sistema educatiu de les illes Balears, així com tota la plataforma reivindicativa que hem presentat a la conselleria i que ha estat proposada per a la negociació a les assemblees de treballadors. Rebutjam la imposició d’un model lingüístic escolar que vol dur a terme el govern, ara, per Decret Llei. Un decret llei que, per la via d’urgència, ens volen imposar com si ens fessin beure oli de ricí. Una medicina que nosaltres no volem prendre.

La conselleria ha creat un caos organitzatiu amb un decret imposat, precipitat, mal planificat, sense el consens necessari que necessita tota normativa educativa que es vulgui posar en marxa dins un sistema educatiu. Bauzá fa feina per desmuntar un model lingüístic escolar que funciona i que té l’aval del 87% dels pares i mares el curs passat, i del 90% dels pares i mares enguany, i no fa front a les necessitats reals del sistema, com és el fracàs escolar, molts d’alumnes per aula i a més incompleix el seu propi programa electoral que deia que ens faria “les autopistes de l’educació”.


El govern posa llenya al foc a la convocatòria de vaga indefinida. Ni decrets no negociats amb els representants legítims dels docents i de la resta de la comunitat educativa, ni Decrets lleis imposats, aconseguiran desmobilitzar els treballadors i treballadores docents aquest inici de curs. L’STEI treballa a fons perquè la convocatòria de Vaga Indefinida sigui un èxit.

L'ENEMIC DE LA LLENGUA NO S'OBLIDA DEL FLANC VALENCIÀ EN L'ATAC ALS PAÏSOS CATALANS

L'AVL desautoritza el PP i recorda que català i valencià són la mateixa llengua
L'entitat manifesta que la proposició que remet a l'iber no respecta el seu dictamen i demana no utilitzar la llengua com a instrument polític

Vilaweb, 1 de juliol del 2013
      
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha traslladat a la mesa de les Corts Valencianes una declaració institucional en què es mostra contrària a la Proposició no de llei presentada pel PP relativa a l'origen del valencià (provinent de l'iber) i on es reclamava a la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola un canvi en la definició de la llengua per deixar de considerar-la part de la llengua catalana. L'entitat considera que el text presentat pel PP vulnera l'ordenament jurídic perquè ignora el 'Dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l'entitat del valencià' emès per l'AVL i perquè no respecta la normativa lingüística oficial.

En la seva declaració institucional, l'AVL manifesta que amb el valencià 'com ocorre en qualsevol altre idioma, s'ha configurat al llarg de la història amb aportacions de les diferents civilitzacions i cultures que, en èpoques passades, es van assentar en l'actual territori valencià'.

En aquest sentit però deixa clar que 'el valencià, pròpiament dit, es va conformar a partir del segle XIII, en què fou dut ací pels repobladors catalans i aragonesos vinguts amb Jaume I, com demostra la història, la documentació medieval, l'onomàstica i la filologia, en especial la fonètica, la morfologia, la sintaxi i el lèxic històrics, que mostren la seua procedència del llatí. Per això, valencians, catalans, balears, i els habitants d'altres territoris de l'antiga Corona d'Aragó, compartim una mateixa llengua, tot i que a causa del pas dels segles cada zona ha mantingut o incorporat formes i vocables propis'.

L'AVL emmarca aquestes particularitats del català en el llegat que han deixat altres pobles als diferents territoris (l'àrab, l'aragonés, el castellà, el francés o l'occità) i deixa clar que 'les relíquies dels pobles remots, com l'iber, són inexistents o imperceptibles'.

L'Acadèmia recorda que el 9 de febrer de 2005 es va efectuar i aprovar per unanimitat el 'Dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l'entitat del valencià' com a entitat normativa i reguladora de la llengua segons l'Estatut valencià i que aquest va ser comunicat a les Corts Valencianes. L'AVL confia que els serveis de documentació del parlament valencià puguin fer arribar al portaveu del PP aquest dictamen.

L'entitat insta a la mesa de les Corts a comunicar, tant al grup parlamentari popular com a la resta de grups parlamentaris, que el text de la proposició no de llei 'vulnera l'ordenament jurídic valencià en la mesura que ignora un pronunciament oficial -com el Dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l'entitat del valencià- emès per l'AVL, la institució normativa de l'idioma valencià'. L'entitat afegeix que no respecta, en la redacció, la normativa lingüística oficial de l'AVL, la qual 'és d'aplicació obligatòria a totes les administracions públiques de la Comunitat Valenciana' –segons l'article 41 de l'Estatut d'Autonomia.

L'Acadèmia conclou reclamant 'fermesa als grups parlamentaris que no s'utilitze la llengua com a instrument polític de confrontació entre els valencians'.

Aquest text respon a la Proposició no de llei d'especial urgència a les Corts Valencianes presentada pel PP el passat dia 13 de juny instant a que el govern valencià s'adreci a la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) perquè aquesta reconegui al diccionari que el valencià és una llengua pròpia diferenciada de la llengua catalana.

La proposició està escrita amb termes poc normatius i propis de les entitats que defensen el secessionisme lingüístic com 'ab', 'llenguage', 'aixina', 'periodos', 'bolletí' o 'llingüistes', entre altres. Al text, el PP assenyala que el valencià parteix de la prehistòria, al segle VI abans de Crist en l'època dels ibers, i que ha arribat fins a l'actualitat després de les aportacions de fenicis, grecs i llatins.
_________________________________________________________________
L'AVL critica Fabra per la moció secessionista
L'entitat subratlla que vulnera l'ordenament jurídic i la seua normativa

El Punt Avui, 2 de juliol del 2013
          
El PP valencià va rebre ahir [1 de juliol] un important correctiu de l'entitat a la qual l'Estatut atribueix la competència normativa del valencià. L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va fer pública una declaració en què es referma en els seus plantejaments i principis unionistes i rebutja amb contundència la proposició no de llei presentada pel grup parlamentari popular a les Corts fa unes setmanes. Un escrit en què insta la RAE a incloure en el seu diccionari una nova definició del valencià perquè es deixi de considerar part de la llengua catalana i en què afirma, entre altres coses, que els orígens del valencià cal buscar-los en l'iber.

L'entitat argumenta amb la documentació medieval, l'onomàstica i la filologia, en especial la fonètica, la morfologia, la sintaxi i el lèxic històrics la procedència llatina del valencià. “El valencià, pròpiament dit, es va conformar a partir del segle XIII, en què fou dut ací pels repobladors catalans i aragonesos vinguts amb Jaume I (...) Per això, valencians, catalans, balears, i els habitants d'altres territoris de l'antiga Corona d'Aragó compartim una mateixa llengua, tot i que a causa del pas dels segles cada zona ha mantingut o incorporat formes i vocables propis”. Per reblar seguidament amb rotunditat que “les relíquies dels pobles remots, com ara l'iber, són inexistents o imperceptibles”.

A més, la declaració, que va ser debatuda en el ple celebrat divendres passat, considera que el text presentat pel PP “vulnera l'ordenament jurídic perquè ignora un pronunciament oficial”. L'entitat es referix al seu Dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l'entitat del valencià, emès el 9 de febrer del 2005, en què utilitzant perífrasis i circumloquis certifica la unitat lingüística. Així, confia que els serveis de documentació de la cambra envien al síndic del PP, Jorge Bellver, el dictamen perquè tinga ben present que es tracta d'un document elaborat per “la institució normativa de l'idioma valencià”.


L'entitat hi afegeix que l'escrit que els populars volen tramitar amb “especial urgència” no respecta, en la redacció, la normativa lingüística oficial de l'AVL, la qual “és d'aplicació obligatòria a totes les administracions públiques de la Comunitat Valenciana”. L'Acadèmia conclou reclament “fermesa als grups parlamentaris perquè no s'utilitze la llengua com a instrument polític de confrontació entre els valencians”.
_________________________________________________________________________________

Joc brut

Vicent Sanchis
        
El Punt Avui, 28 de juny del 2013
       

Dignes representants d'Escola Valenciana es van reunir ahir [27 de juny] amb el ministre d'Educació, Cultura i Esports (!). Debades. Li van portar una demanda justa i concreta. Com que el ministeri ha fet un dipòsit previ de cinc milions d'euros anuals per pagar l'escola privada als pares catalans que vulguin escolaritzar els seus fills en castellà, en justa correspondència esperen un gest idèntic per als pares valencians que volen escolaritzar els seus fills en català. És a dir, un dipòsit semblant però que arribi fins als 100 milions. I potser més, perquè la demanda afecta més de 100.000 alumnes. El ministre Wert se'ls va espolsar amb molta amabilitat i pràctica adduint que “això que vostès demanen és una competència autonòmica”. Exacte. Tan competència i tan autonòmica com la decisió de convertir el castellà en llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya. O no? O el castellà és una qüestió d'Estat, que l'ha de preservar i defensar a mort, i el català que se'l defensi qui vulgui sempre que sigui en broma? Joc eternament brut.

LA NOVA DIGLÒSSIA (II i III)

LA NOVA DIGLÒSSIA (II)

JAUME CORBERA. Una de les característiques més evidents de les societats que tenen com a llengua en plenitud d’usos una llengua que funciona com a llengua A a unes altres societats (les quals, per tant, tenen una llengua B) és el seu menyspreu majoritari no només per aqueixes llengües B, sinó també per les altres llengües en general.
L’interès que tenen els espanyols ( = castellanoparlants) per aprendre català, basc, gallec o asturià (per a ells l’aragonès ni tan sols existeix) és comparable al dels pingüins per fer vacances al Carib (vegeu, per exemple, aquest article), i és naturalment semblant al que tenen els francesos (= francesos del nord) per a aprendre occità, bretó, neerlandès, català, cors o qualsevol altra parla autòctona dins la República. És lògic: si parlant la llengua A poden anar sense problemes pertot dins el territori que controlen, ¿per què han d’aprendre cap llengua B, que no és necessària per a res? Aquesta actitud d’autosuficència els duu, a més a més, a mantenir una actitud negativa respecte a qualsevol altra llengua, i per això (amb qualque excepció) als estats on hi ha una política més despectiva respecte a les llengües internes sotmeses hi ha, també, un gran percentatge de persones adultes incapaces d’expressar-se en una altra llengua considerada estrangera: Espanya (46,8 %)*, Grècia (43,4 %), França (41,2 %) (Comunicat de premsa d’Eurostat 137/2009, 24 de setembre de 2009).
Una dada important per a conèixer l’interès d’un estat a fer els seus ciutadans políglotes és com plantegen l’ensenyament de llengües estrangeres dins el sistema educatiu. Doncs bé, segons les dades del Primer Estudi Europeu sobre les Competències Lingüístiques i l’Estudi Europeu sobre les Competències Lingüístiques: la capacitat lingüística a Anglaterra, a tots els estats de la Unió Europea, excepte a Anglaterra (però la dada val per a tot el Regne Unit; vegeu-ho en aquest escrit: Languages in UK schools: where we are vs where we need to be), s’ensenya almenys una llengua estrangera des dels primers anys de l’educació primària, i es manté aquest ensenyament fins al final de l’educació secundària (en el nostre cas, el Batxillerat). ¿Què passa a Anglaterra, i a tot el RU? Doncs que només s’ensenya una llengua estrangera (majoritàriament francès) als darrers 3 anys de l’ensenyança obligatòria, quan els alumnes tenen entre 11 i 14 anys! I pus! Al tercer grau d’ensenyament (14-18 anys), la llengua estrangera (1 o 2) havia estat obligatòria fins al 2004, però és voluntària a l’actualitat. La conseqüència lògica n’ha estat la disminució d’alumnes que l’aprenen: dels 295.970 que, a Anglaterra, el 2004 s’examinaren de francès per a obtenir el Certificat General d’Educació Secundària, s’ha passat a 141.472 el 2011; dels 118.014 d’alemany s’ha passat a 58.382; i només han crescut una miqueta els estudiants de castellà: de 59.588 a 60.773 (dades de l’Estudi Europeu…, taula 2.3, p. 24).
Vist des d’una altra perspectiva: el 51 % d’alumnes de secundària del Regne Unit no estudia cap llengua estrangera (Comunicat de premsa d’Eurostat 137/2009…). A més a més, interrogats els alumnes** si els agrada o no estudiar la llengua 1, el 53 % responen que no (Estudi Europeu…figure 7.6, p. 83); només són superats, en aquest disgust, pel 59 % de flamencs belgues a qui no agrada aprendre francès (i ja sabem la poca estimació entre la comunitat flamenca i la walona de Bèlgica). Però encara hi ha una altra dada significativa, els pobres resultats pràctics per als alumnes anglesos en l’aprenentatge del francès:  “Pupil proficiency in French was poor in England compared with Spain and both Belgian communities. Across skills, England had more pupils who failed to achieve the first basic user level (A1) and fewer who were independent users (level B1 and B2). Pupils in England performed similarly to those in Portugal in French reading, listening and writing.” (Estudi europeu…, p. 55; per a veure els resultats portuguesos vegeu el Primer estudi europeu…, p. 44)
 ¿Què reflecteixen totes aquestes dades? És molt clar: el Regne Unit té com a llengua comuna la llengua A de tot Europa, la llengua que tots els altres europeus consideren com a més important, i per això mateix el Regne Unit no té necessitat d’aprendre cap altra llengua; els seus ciutadans actuen en bona part (no al 100 %, naturalment) com els espanyols a Espanya o els francesos a França: ¿per què han d’aprendre una llengua B si amb la llengua A, que és la seva, poden anar pertot i la gent encara els fa reverències? Per a ells és inimaginable plantejar-se l’ensenyament bilingüe (excepte al País de Gal·les, on s’aprèn també gal·lès), i l’ensenyament d’una llengua estrangera és quasi testimonial, més per dissimular el seu menyspreu que per a dotar-se d’una capacitat políglota que, a nosaltres, els nostres dirigents ens volen fer passar per imprescindible (no per raons culturals, és clar, sinó purament materials); perquè no en necessiten cap altra, de llengua. Tenen la diglòssia a favor seu ben assumida, i contemplen gojosos com tots els altres europeus també la hi tenen.

*Sé cert que el percentatge entre els estrictes castellanoparlants és molt més alt, perquè és a la comunitat catalanoparlant on hi ha hagut sempre més interès per a aprendre llengües estrangeres, encara que només fos pel gran pes econòmic del turisme.
**No queda clar a l’Estudi si són només els alumnes d’11 a 14 anys, que tenen 1 llengua obligatòria, o si hi entren també els de 14 a 18 anys, per als quals és optativa; però tal com s’explica, i pels resultats, crec que només són els primers.

Comparteix
_____________________________________________________________________________________________


LA NOVA DIGLÒSSIA (I III)

JAUME CORBERA. A l’article passat us explicava que els ciutadans del Regne Unit tenen molt poc interès per a estudiar llengües estrangeres, fet que es manifesta en els escassos tres anys (entre els 11 i els 14) que dediquen al francès dins l’ensenyament secundari, desinterès clarament motivat pel fort sentiment diglòssic (a favor seu, és clar) que tenen en relació a la llengua anglesa, que saben hegemònica al món. Mirau aquesta notícia: “Ben Lenher (Oxford, 1978) va arribar a Barcelona fa sis anys, però no parla ni català ni castellà.
Al Centre de Regulació Genòmica, on treballa, l’idioma comú és l’anglès, i ell s’hi passa bona part del dia intentant entendre les claus del genoma. Demà rep el premi nacional de recerca al talent jove.” (Presència 2142, del 15 al 21 de març del 2013, p. 36) No dubt que Mr Lenher és un savi, n’estic ben segur, vaja! ¿I un savi que duu 6 anys a Barcelona pot continuar ignorant no ja el català, sinó fins i tot el castellà? Si els immigrants africans i asiàtics sense estudis que hi arriben al cap de pocs mesos de ser-hi ja hi mig parlen, en català i castellà! Entenc que aquest senyor es passa moltes d’hores dins el CRG, on només es parla anglès, però també deu tenir qualque estona de vida privada, deu anar a comprar de tant en tant, deu anar a un cafè o un restaurant, es deu relacionar amb els veïns de casa seva… I no ha après català ni castellà! Deu anar pertot parlant en anglès i tothom li deu fer reverències, tothom deu parlar-li en anglès (més o menys), i ell ben content perquè no s’ha d’esforçar a aprendre la llengua local… És clar que segurament la gent el tracta així perquè no té aspecte físic de paquistànès o indi, ni és negre… La seva aparença anglosaxona hi fa molt, a ser considerat qualcú important… És evident que si no sap cap de les dues llengües oficials a Catalunya (una molt més oficial que l’altra, per cert) no és per manca d’aptitud intel·lectual per a aprendre-les, és simplement perquè té ben assumit que no en té necessitat, que així ja li va bé.
A part, però, del detall de la (presumpta) disposició personal d’aquest investigador, hi ha en aquesta notícia un altre fet significatiu: aquesta recerca científica a Barcelona es fa en anglès, no en català. Em direu que això no té res d’estrany, que és així pràcticament a tot el món, i que és així per la necessitat que tenen tots els científics de comunicar-se. Bé, doncs jo us ho replicaré: és així perquè els científics anglòfons, que són la majoria relativa i, sobretot, d’estats molt rics i influents (amb els Estats Units i el Regne Unit a davant de tot) ho han imposat, i els altres s’hi han plegat. Aquests científics ignoren (menyspreen ?) deliberadament qualsevol aportació que no sigui escrita en anglès, en una actitud que ja ve d’anys enrere: dins el anys 1930 científics alemanys assenyalaren que hi havia una relació important de causalitat entre el fet de fumar i el càncer de pulmó, però com que el seu descobriment va ser publicat en alemany (la potència vençuda de la I Guerra Mundial), el món científic anglòfon el va ignorar i no tengué transcendència, fins que dins la dècada dels 60 un conjunt de científics nord-americans i britànics “redescobriren” aquesta relació, cosa que provocà les noves polítiques de salut pública encaminades a reduir el consum de tabac (vegeu-ho en aquest article, p. 3).
Al Brasil es publiquen anualment uns 50.000 articles científics, dels quals el 60% són en portuguès, però només uns 18.000 són indexats per la Web of Science de Thomson, una de les bases de dades més importants del món, i d’aquests just el 2,7% són en portuguès (ídem, p. 6)… La discriminació lingüística és evident, i per a contrarestar-la fins on fos possible, almenys parcialment, diverses organitzacions americanes de promoció de la salut i de la investigació científica en medicina, amb el suport principal de l’estat brasiler de São Paulo, instituiren el 1997 una base da dades llatinoamericana de publicacions científiques relacionades amb la recerca sobre salut (SciELO), gràcies a la qual la investigació en aquest camp feta en castellà i portuguès (n’hi ha una part minoritària en anglès) és projectada internacionalment.
Perquè la cultura catalana sigui normal en tots els sentits cal que hi hagi també una recerca científica en català i que sigui donada a conèixer internacionalment; renunciar-hi, amb l’excusa que si no es fa en anglès no és coneguda a fora, és autocondemnar-nos a ser sempre un país subsidiari; ¿per a què volem una oficina de terminologia (el TERMCAT) que actualitzi tota la nostra terminologia científica si després aquesta no s’ha d’usar mai? ¿Volem una llengua coixa en l’àmbit científic? Es pot fer i publicar recerca en català, fer-ne resums (o versions senceres, en qualque cas) en anglès (és cert que no es pot ignorar, el pes de l’anglès) i donar-la a conèixer amb un recurs semblant al SciELO, que pot ser el RACÓ que ja existeix o un de nou, si ha de ser millor. En lloc d’anar en aquesta direcció, però, ens volen fer anar en la contrària ja des de l’ensenyament primari: tots els qui vàrem patir l’escola franquista som conscients que vàrem aprendre tot el vocabulari especialitzat de les diferents disciplines (història, geografia, ciències naturals, matemàtiques, filosofia, gramàtica…) en castellà, i que és molta encara la gent d’aquestes generacions que en haver-se de referir a un concepte que va aprendre a escola s’hi refereix amb el terme castellà que li ensenyaren.
Amb l’assoliment de l’escola en català havíem aconseguit la normalitat en totes aquestes disciplines i els nostres fills han après el vocabulari especialitzat en català, com hauríem volgut nosaltres; doncs ara volen (PP i CIU, vegeu el meu primer escrit d’aquesta sèrie) tornar enrere i que els estudiants aprenguin la terminologia novament en castellà o en anglès! ¿Com podrem mai tenir investigació científica en català si des de ben petits els negam als nostres fills que aprenguin el vocabulari essencial català de les disciplines que estudien?[1] El TIL a les Balears o el projecte de la Generalitat de Catalunya de fer immersió escolar en anglès impedirà el desenvolupament futur de la ciència en català. Que el PP tengui aquest objectiu és lògic, però que sigui també l’objectiu de CiU em sorprèn. La nova diglòssia és l’excusa perfecta per a contribuir a la pròpia (auto)anihilació. Ben penós, tot plegat.


[1]Ja comentava aquest fet, amb espant, el contertulià de Migjorn Josep Molés, que conta haver sentit una neboda seva que fa Ciències Socials en anglès parlar del “Castilian plateau” per a referir-se a l’altiplà ibèric (la mesetacastellana). (Missatge a Migjorn de 25/07/2013.)

LA NOVA DIGLÒSSIA (I)




LA NOVA DIGLÒSSIA (I)

JAUME CORBERA.
Probablement el terme de la sociolingüística més usat, més conegut, en català ha estat el de diglòssia, introduït a casa nostra a finals de la dècada de 1960. En la primera formulació del concepte, el lingüista nord-americà Charles A. Ferguson l’aplicava a situacions com les relacions entre àrab popular i àrab literari: l’àrab popular és l’eina de comunicació oral normal en l’àmbit col·loquial a totes les comunitats àrabs (un àrab popular que és diferent d’un espai a un altre) i l’àrab literari és l’eina de comunicació, oral i escrita, normal en l’àmbit de relacions formals: la pregària, l’escola, l’ús institucional, la literatura, la ciència… (un àrab literari molt poc diferenciat espacialment); és a dir, els parlants àrabs usen dues modalitats lingüístiques diferenciades segons la situació social de comunicació en què es troben: modalitat dita B en situacions d’informalitat i modalitat dita A en situacions de formalitat. Un funcionament semblant al de, per exemple, els suïssos germànics, que tenen el propi dialecte com a modalitat B i l’alemany estàndard com a modalitat A.
El concepte fergusonià de diglòssia va ser posteriorment reformulat per altres (socio)lingüistes, i a casa nostra ens arribà amb un contengut un poc diferent: per a nosaltres la modalitat B era la llengua catalana i la modalitat A era la llengua castellana. Bé, dic que ens arribà diferent per aquesta consideració de “llengües diferents” que tothom accepta per al català i el castellà, i que en canvi no sol ser acceptada per a l’àrab literari i l’àrab popular o el suís-alemany i l’alemany estàndard; no hi entraré ara, en aquesta discussió, però hi podríem dedicar moltes de pàgines, a raonar si els parlars àrabs o el suís-alemany són més o menys llengües diferents respecte de l’àrab literari o l’alemany que el català respecte del castellà. En qualsevol cas, l’acceptació que la nostra era una situació sociolingüística de diglòssia va ser general a la dècada dels 70: els catalanoparlants usàvem normalment el català en les nostres relacions orals familiars i amicals, mentre que llegíem, escrivíem i ens relacionàvem en castellà amb les institucions (tot això amb matisos, ara no importants); en altres paraules, socialment el castellà era una llengua més important que el català. Dins els 80 la diglòssia (una característica de la qual és l’estabilitat) es va anar convertint en conflicte: una gran part de la nostra societat no acceptava més que el català fos sempre modalitat B i el volia convertir en modalitat A, i per a això havia d’eliminar la modalitat A vigent… I encara hi som, en aquesta etapa: sense haver descartat ja del tot la diglòssia respecte del castellà (en tenim exemples contínuament, sobretot fora de Catalunya), la lluita principal ara és ocupar del tot el seu espai i convertir la societat catalana en una societat de funcionament intern monolingüe, com l’anglesa, la portuguesa, la danesa… Però, al mateix temps, apareix una nova diglòssia, menys marcada, si voleu, però igualment condicionant, com si els catalans no poguéssim existir sense haver de recórrer a una altra llengua com a globus d’aire indispensable per a la nostra respiració: hom vol donar a l’anglès qualcuns dels papers que fins ara jugava el castellà.
Fixau-vos-hi: ens umplen el cap de prejudicis sobre la necessitat de saber anglès (no serem res si no sabem anglès, no podrem anar enlloc si no sabem anglès…), ens volen substituir el castellà per l’anglès a escola (“Catalunya aplicarà la immersió ‘en anglès’ d’aquí a 5 anys”, Ara-Balears, 17 de juliol de 2013, p. 12), ens entaferren pàgines en anglès dins un diari i revistes suposadament en català…  Encara no hem aconseguit la normalització del català i ja li oposam un nou competidor! Jo no discutiré mai la necessitat de saber parlar diverses llengües, i com més millor, i accept que saber anglès és útil (i necessari només en qualque àmbit), però d’aquí a consentir que se’ns presenti l’anglès com a indispensable, menyspreant totes les altres llengües, se li faci un lloc dins els nostres mitjans de comunicació en català i se’l vulgui imposar coma llengua d’immersió escolar, hi ha una enormitat.
Portam massa anys lluitant per l’escola en català com per a oblidar ara la nostra meta i convertir l’escola, una altra vegada, en bilingüe forçada! L’escola catalana ha de ser en català, i s’hi han d’ensenyar, amb els mitjans més adequats i efectius, dues o tres llengües forànies, a gust dels pares (castellà / anglès / francès / rus / alemany…), però sense desfigurar-ne l’essència catalana. Imaginau que el diari Ara o Presència decidissin incorporar aviat 2 o 3 pàgines en castellà, hi hauria una reacció feroç contra aquestes publicacions! Però si les pàgines són en anglès, ningú diu res, tothom ho troba bé… O que els responsables d’ensenyament haguessin anunciat que d’aquí a 5 anys es faria immersió en castellà a les escoles de Catalunya…. Un escàndol! (excepte per al PP i C’s, que ho celebrarien) ¿Qui s’ha begut l’enteniment? ¿Com podem des de les Balears lluitar contra el PP perquè ens vol destruir la immersió en català a base de castellà i anglès si al mateix temps el partit governant a la Catalunya estricta, suposadament catalanista, anuncia una mesura semblant? ¿Resultarà ara que els dolents, els retrògrads, som els qui volem l’escola íntegrament en català? ¿Catalunya vol la independència per a tenir l’escola diglòssica (és ben clar que l’anglès hi seria la llengua A)? ¿No n’estau farts, de bilingüisme mal entès?