La CONFEDERACIÓ INTERSINDICAL d'STES promou una resolució en defensa de les llengües pròpies de l'estat

IMATGE D'UNA TROBADA ANTERIOR SINDICATS STEs


La CONFEDERACIÓ INTERSINDICAL d'STES promou una resolució en defensa de les llengües pròpies de l'estat 


A proposta de l'STEI Intersindical, SUATEA Asturies, STEPV del País Valencià i STEG Galiza es va aprovar la resolució -que teniu mérs avall- a la reunió del plenari confederal dels STES, del qual l'STEI en forma part, i que es va celebrar a Madrid el cap de setmana passat. Amb aquesta resolució volem que la força sindical que representa la nostra confederació tengui ben present el tema lingüístic a tot l'estat, ara que se senten novament vents que bufen a favor del plurilingüisme mal entès, que el que pretèn és llevar protagonisme i força a les llengües pròpies dels territoris que siguin diferents del castellà.


Hem de tenir en compte també que, a l'actualitat, tant per part del govern de l'estat, com dels governs autonòmics, es parla de consensuar un Pacte per l'Educació que doni estabilitat al sistema educatiu estatal i autonòmic, i nosaltres pensam que les llengües pròpies hi juguen un paper important en tant que són la clau de volta de les diferents nacionalitats que de moment formen part de l'estat, són pilars de la normalització lingüística i eines necessàries per a la cohesió social.




RESOLUCIÓ PLE DE L'STEs-i A FAVOR DE LES LENGÜES PRÒPIES EN L'ENSENYAMENT

El Ple Confederal de STEs Intersindical reunit a Madrid dia 24 de setembre, es declara a favor que, en els territoris on existeixen llengües pròpies -com són el gallec, l'asturià, el basc i el català- aquestes siguin llengües vehiculars de l'ensenyament i llengües de comunicació interna i externa, que funcionin com eix vertebrador del sistema educatiu del seu territori, es garanteixi el coneixement de les llengües oficials i l'aprenentatge d’almanco una llengua estrangera, de manera que, des de l'escola, es pugui treballar per a la igualtat d'oportunitats i la cohesió social.


2016ko irailaren 24an Madrilen batzartutako STEetako Osoko Bilkura Konfederala honen alde agertu da: hizkuntza berekiak dituzten lurraldeetan –hala nola, asturiera, euskara, galiziera eta katalana– horiek izatea hezkuntzako irakas-hizkuntzak eta barneko eta kanpoko komunikaziorako mintzairak; izan daitezela hezkuntza sistemaren ardatza eta berma dadila hizkuntza ofizialak eta atzerriko hizkuntza bat, gutxienez, ezagutzea. Gisa horretan eskolatik landu ahalko dira aukera berdintasuna eta gizartearen kohesioa.


O Pleno Confederal de STEs Intersindical reunido en Madrid a 24 de setembro de 2016 declárase a favor de que, nos territorios onde existan linguas propias -como galego, asturiano, éuscaro e catalán- estas sexan linguas vehiculares do ensino e linguas de comunicación interna e externa, que funcionen como eixo vertebrador do sistema educativo e que se garanta o coñecemento das linguas oficiais e a aprendizaxe de polo menos unha lingua estranxeira, de xeito que, desde a escola, se poida traballar en prol da igualdade oportunidades e da cohesión social.


El Plenu Confederal de STEs Intersindical aconceyáu en Madrid el 24 de setiembre de 2016, declárase a favor de que, nos territorios onde esisten llingües propies -como son el gallegu, l'asturianu, el vascu y el catalán- éstes sían llingües vehiculares de la enseñanza y llingües de comunicación interna y esterna, que funcionen como exa vertebradora del sistema educativu y se garantice la conocencia de les llingües oficiales y l'aprendizaxe de polo menos una llingua extranxera, de forma que, dende la escuela, pueda trabayase pa la igualdá d'oportunidaes y la cohesión social.

El Pleno Confederal de STEs Intersindical reunido en Madrid el día 24 de septiembre, se declara a favor de que, en los territorios donde existen lenguas propias -como son el gallego, el asturiano, el vasco y el catalán- éstas sean lenguas vehiculares de la enseñanza y lenguas de comunicación interna y externa, que funcionen como eje vertebrador del sistema educativo y se garantice el conocimiento de las lenguas oficiales y el aprendizaje de al menos una lengua extranjera, de forma que, desde la escuela, se pueda trabajar para la igualdad de oportunidades y la cohesión social.



24 de septiembre de 2016

Reunió plenària de les entitats d'Enllaçats per la Llengua [1 d'octubre-Elx]

"Per la plena garantia dels nostres drets lingüístics"

DISSABTE 1 D'OCTUBRE A LES 11 h
LA CALAFORRA D'ELX (cr. d'Uberna, 14. Elx)

La xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua, formada per col·lectius de tot el domini lingüístic català, celebra una reunió plenària al sud del País Valencià ( La Calaforra d'Elx), on s'avaluaran campanyes anteriors com la de l'espai comunicatiu i es projectaran noves activitats en foment de la llengua catalana al País Valencià i a tot el territori.

La plataforma d'Enllaçats segueix coordinant activitats en defensa i valorització de la llengua catalana al País Valencià, Catalunya, Illes Balears, Andorra, Franja de Ponent, Catalunya i Nord i l'Alguer.

STEPV reclama al govern valencià ambició per incorporar el valencià com a llengua vehicular

El sindicat STEPV-iv ha opinat molt criticament sobre l'esborrany presentat pel Consell valencià quant al decret de plurilingüisme, i que no situa la llengua catalana clarament com a vehicular a l'ensenyament.  


El Decret de Plurilingüisme no garanteix l’extensió de l’ensenyament en valencià

La Conselleria ha presentat als sindicats i a la Gonçal Anaya l’esborrany que es negociarà dijous

El Secretari Autonòmic d’Educació, Miguel Soler, i els directors generals de Política Educativa, Jaume Fullana, i Política Lingüística, Rubén Trenzano, han presentat aquest matí les línies generals del decret de plurilingüisme als sindicats de la Mesa Sectorial i a la Confederació de Pares i Mares Gonçal Anaya. El Decret començarà a negociar-se en Mesa Sectorial dijous que ve.
El Sindicat traslladarà en la Mesa Sectorial propostes de millora del decret

Per a STEPV la proposta de Conselleria no compleix amb els objectius esperats de situar el valencià com a llengua vehicular de l’ensenyament sobre la qual construir un model plurilingüe i, per tant, defrauda les expectatives esperades pel nou govern.
El nou model substitueix els actuals programes plurilingües (PPEC i PPEV) per un sol programa però amb diferents nivells (bàsic, intermedi i avançat) en el qual l’únic que garanteix una formació plurilingüe és l’avançat.A més, en primària subdivideix cadascun dels tres nivells en subnivells, de manera que a la pràctica hi ha sis programes lingüístics diferents als quals els centres es poden acollir.
A més, es manté l’exempció al valencià, la qual cosa STEPV valora com a especialment greu i critica la falta de valentia del nou govern per no negociar una llei d’igualtat lingüística que substituisca la LUEV i acabe amb l’exempció al valencià en el sistema educatiu.
D’altra banda, tot i que el programa s’anomena d’Ensenyament Plurilingüe Dinàmic, no hi ha cap mecanisme que garantisca que els centres s’acolliran en un futur als programes avançats, que són els únics que garanteixen l’ensenyament en valencià.

L’administració ha optat per incentivar l’alumnat amb acreditacions en valencià i anglés si opten pels nivells intermedis i avançats però no hi ha cap mecanisme que garantisca l’adopció d’aquests programes per part dels centres, ni tan sols després de les avaluacions cada quatre anys.
STEPV considera que la Conselleria i el govern valencià haurien de ser més ambiciosos i regular un sistema plurilingüe que incorporara el valencià com a llengua vehicular. També cal una nova llei que substituïsca la LUEV i que permeta l’extensió social del valencià. 
STEPV considera que aquest decret té un perfil molt baix i és poc ambiciós, i no assolirà els objectius que hauria de tindre una escola plurilingüe, perquè se substitueixen els dos programes actuals per un ventall de nivells que poden perpetuar-se en el temps sense que l’ensenyament en valencià assolisca les quotes d’extensió a tot el sistema educatiu.
El Sindicat traslladarà en la Mesa Sectorial propostes de millora del decret sobre els aspectes esmentats i altres, per tal de garantir que el valencià siga la llengua vehicular de l’ensenyament sobre la qual es construisca el model plurilingüe.

FONT: STEPV-iv

Convocats els Premis “Món Rural” per promoure la presència del territori a la literatura i el periodisme

  • Els premis estan organitzats i convocats per la Fundació del Món Rural, que també va convocar i organitzar la primera edició
  • Agrobank vinculada al grup CaixaBank, la Universitat de Lleida (UdL) i Argal han patrocinat aquests premis literaris i periodístics
  • Els premis tenen una dotació de 1.500 euros en narrativa, assaig i recerca i 750 en periodisme, totes tres categories en llengua catalana
  • La recepció de candidatures es tancarà el 15 d'octubre de 2016 i el veredicte es farà públic el 15 de febrer de 2017 al rectorat de la UdL


La Fundació del Món Rural (FMR) convoca i organitza els II Premis Món Rural de narrativa, assaig i recerca i periodisme. El guardons pretenen promoure la visibilitat del món rural en els mitjans de comunicació i la creació cultural i intel·lectual. El director de la FMR, Marc Riera, assenyala que “malgrat els avanços creiem que el territori encara està infrarepresentat tant en literatura com en el periodisme” per això tornem a promoure aquestes premis. Es tracta d'uns premis amb una dotació de 1.500 euros en narrativa, assaig i recerca i 750 en periodisme, totes tres categories en llengua catalana. El món rural haurà de ser el marc en el qual es desenvolupi la narració o l’assaig o recerca, o l’article periodístic. Les candidatures es poden presentar fins el 15 d'octubre de 2016 i el veredicte es farà públic el 15 de febrer de 2017 a la seu del rectorat de la Universitat de Lleida (UdL). Agrobank vinculada al grup CaixaBank, la Universitat de Lleida (UdL) i Argal han patrocinat aquests premis literaris i periodístics

Primera edició premis “Món rural”
La Fundació del Món Rural va entregar els I Premis de narrativa, assaig i periodisme “Món rural” el 30 de juny de 2010 a l’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. En la categoria d’assaig va guanyar Apicultura tradicional. Abellaires, melers i cerers. Arquitectura rural i patrimoni. (L’exemple a la Conca de Barberà) de Manel Martínez Garcia de Montblanc (Conca de Barberà). En narrativa, l’obra Les tombes buides de Marc Masdeu Escuder, de Soses (Segrià). Finalment, en periodisme Santiago Valldepérez Cruañes, d’Amposta (Montsià) va ser guardonat pel reportatge Cinc dies al ras, transhumància entre el Montsià i el Maestrat publicat a la revista “Descobrir” a l’octubre de 2009.

Més informació
Nota de premsa de convocatòria dels II Premis Món Rural
Bases dels II Premis Món Rural de Narrativa,Assaig i recerca i Periodisme.
Nota de premsa de l'entrega dels I Premis Món Rural

Per una llei d'igualtat lingüística per al valencià

La Plataforma pels Drets Lingüístics del País Valencià demana una llei d’igualtat lingüística i la regulació de la plena capacitació en valencià
El claustre de la Nau – Universitat de València ha sigut l’escenari de la presentació del document Pels nostres drets lingüístics, elaborat per la Plataforma pels Drets Lingüístics del País Valencià amb la intenció de palesar la necessitat de crear una llei d’igualtat lingüística. En aquesta normativa ha d’estar compresa la regulació de la plena competència lingüística com a requisit per a accedir a qualsevol lloc de treball de la funció pública.
• El #4D estarà marcat per la demanda social d’una nova llei de la funció pública, que incloga la implantació de la plena competència lingüística com a requisit per a accedir a les administracions públiques, i la llei d’igualtat lingüística.
• Amb aquestes mesures la Plataforma pretén posar fi a la discriminació per raó de llengua.
La Plataforma pels Drets Lingüístics del País Valencià treballa per la normalització de la llengua en tots els àmbits. L’ensenyament, les administracions i els mitjans de comunicació són els principals vessants per garantir els drets lingüístics de la ciutadania. D’una banda, l’ensenyament en valencià dota l’alumnat de la competència lingüística necessària per a poder fer servir el valencià i el castellà de forma equilibrada. D’altra banda, la Plataforma pels Drets Lingüístics del País Valencià fixa la necessitat de potenciar la llengua en l’àmbit de les administracions públiques com una mesura fonamental d’igualtat i respecte dels drets de la ciutadania. En aquests termes, el conjunt d’entitats, organitzacions i sindicats que formen part de la Plataforma pels Drets Lingüístics ha consensuat el document Pels nostres drets lingüístics, en el qual s’espigolen les mesures que caldria adoptar per assolir la normalització del valencià.
Drets humans: drets lingüístics
La introducció de la plena competència lingüística en totes les administracions públiques evitarà que cap ciutadà se senta menyspreat i veja vulnerats els seus drets humans per adreçar-se en valencià a qualsevol funcionari o funcionària bé per sol·licitar documentació en valencià. La ciutadania té el dret de triar en igualtat de condicions el valencià o el castellà davant tots els poders públics.
Plena competència lingüística
La plena competència lingüística forma part de la qualitat del servei públic. Els treballadors públics demostren que posseeixen la suficient capacitació lingüística per a realitzar el seu treball en qualsevol de les dues llengües oficials. La plena competència lingüística és condició inequívoca i imprescindible per poder exercir l’activitat laboral dins de les administracions públiques valencianes.

Dret lingüístic: dret a la igualtat
En l’actualitat, el respecte dels drets lingüístics individuals i col•lectius dels valencianoparlants es vulnera constantment perquè s’incompleix el marc jurídic reflectit en l’article 7 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, i l’article 19.1 de la llei 30/1984, de Mesures de Reforma de la Funció Pública -LMRFP-. Amb la intenció d’evitar la discriminació per raó de llengua, la Plataforma pels Drets Lingüístics proposa incloure la capacitat lingüística en la llei de funció pública valenciana.

Accés a la funció pública i coneixement lingüístic
La Plataforma entén que el coneixement dels dos idiomes oficials ha d’estar associat a les competències professionals de qualsevol càrrec o lloc de treball en la funció pública. La capacitació lingüística dels treballadors i treballadores s’ha d’adaptar a la realitat de cada lloc de treball i a la funció que s’hi desenvolupa. Així, cal establir una catalogació del nivell d’especialització i de coneixements tècnics i lingüístics proporcionals a les funcions professionals. D’aquesta manera, la pròpia administració haurà d’incloure el perfil laboral i professional en el catàleg lingüístic dels llocs de treball.

Pedagogia i àmbit d’aplicació
Totes les administracions radicades al País Valencià han d’atendre en valencià sense cap excepció. La ciutadania té el dret de triar en igualtat de condicions el valencià o el castellà davant tots els poders públics. Aquest dret està emparat pel Tribunal Constitucional, que estableix la cooficialitat de les dues llengües en l’article 3 de la Constitució espanyola.
A les comarques castellanoparlants s’ha de garantir la informació i formació necessària per a implantar el requisit lingüístic. La introducció de la capacitació en valencià conviurà amb l’estatus lingüístic d’altres llengües acceptades també com a pròpies. Per la qual cosa, les estratègies i la pedagogia d’implantació dependran de cada context social de les comarques valencianoparlants i sempre es pararà atenció a la diversitat.

Formació
La formació tecnicolingüística per obtindre la certificació oportuna de capacitació lingüística per accedir a la funció pública, per participar en un procediment de promoció interna o a causa d’estar immersos en un procés de catalogació de llocs de treball en una administració concreta, ha d’estar acompanyada per altres crèdits formatius per culturalitzar els actuals i futurs funcionaris i funcionàries.
Acords empresarials
El valencià ha de marcar el segell de qualitat. Les empreses, organitzacions i entitats que ofereixen serveis a les administracions públiques valencianes haurien d’assumir la capacitació lingüística en els dos idiomes oficials per a la contractació de treballadors i treballadores i garantir-los la formació laboral permanent. És important que la competència lingüística s’implante en tots els àmbits que exerceixen la seua activitat de forma complementària a l’administració pública i tenen un pes transcendental en la nostra societat civil, com és el cas de les notaries i els registres de la propietat.
Acords estatals
La Generalitat Valenciana té la competència per a legislar a favor de la llengua i ho ha de fer de forma transversal a totes les administracions. El Govern valencià ha d’establir convenis amb l’Administració estatal perquè a les bases dels concursos de trasllats en l’àmbit judicial es valore i es puntue el coneixement de la llengua com a condició indispensable per a poder exercir la seua funció al nostre país.
Ensenyament en valencià
Al sector educatiu, la catalogació dels llocs de treball docent i no docent seguint el criteri i els plantejaments de la implantació del requisit lingüístic estarà associada ineludiblement a la implantació de programes d’ensenyament en valencià, atenent l’objectiu de generalitzar aquests programes a tot el sistema educatiu valencià i, sobretot, al sector de centres educatius concertats, i la supressió de les exempcions de l’ensenyament del valencià a les comarques castellanoparlants.
La Plataforma pels Drets Lingüístics del País Valencià està formada per les entitats: Escola Valenciana, ACV Tirant, ACICOM, Ca Revolta, Castelló per la Llengua, Comissió 9 d’Octubre de Torrent, Confederació Gonzalo Anaya, FAPA València, Societat Coral El Micalet, Unió de Cooperatives d’Ensenyament Valencianes (UCEV), Plataforma per la Llengua, Plataforma pel Dret a Decidir; els sindicats: A Contracorrent, BEA, CCOO PV, COS, Intersindical Valenciana, UGT PV; i els partits polítics: Els Verds del País Valencià, ERPV, EUPV, Guanyant Torrent, Podem i PSPV-PSOE.

"Prenguem la iniciativa, exigim els nostres drets lingüístics" [FOLC]

Membres de la FOLC amb representants de les institucions catalanes

L'Assemblea de la FOLC (Federació d'organitzacions de la llengua catalana), reunida a Barcelona amb la participació de representats de les Illes Balears (STEI-Intersindical, Assemblea de Mestres i Professors en català), País Valencià (Escola Valenciana, Intersindical Valenciana, El Tempir), Catalunya del Nord (Federació per la Defensa de la Llengua i la Cultura Catalanes) i Principat de Catalunya (Associació Llengua Nacional, Plataforma per la Llengua, Amics de la Bressola, USTEC-STEs), ha acordat fer públic el següent Comunicat:


PRENGUEM LA INICIATIVA, EXIGIM ELS NOSTRES DRETS LINGÜÍSTICS

Aquests darrers anys la llengua catalana ha continuat discriminada, en més o menys grau en tots els territoris on es parla, segons la diferent situació política de cada  territori, i en tots els casos hem hagut d'actuar amb fermesa davant de cada atac rebut. 

Els atacs tenien la intenció de reduir els espais de llibertat que s'havien anat guanyant per a l'ús del català: contra el català com a llengua vehicular de l'ensenyament al Principat de Catalunya, imposant un decret de trilingüisme a les Illes Balears (decret TIL) i al País Valencià reduint les línies de programes d'ensenyament en valencià. Al País Valencià ha estat un atac continu a la nostra llengua, fins i tot tancant RTVV i tallant les emissions de TV3. A la Catalunya del Nord, a la Franja de Ponent (Aragó), a l'Alguer (Sardenya) i al Carxe (Múrcia) el reconeixement oficial hi és encara molt precari i en aquest context la llengua té greus dificultats per a créixer o simplement mantenir-se. El Principat d'Andorra és una excepció pel que fa al reconeixement del català, perquè n'és llengua nacional i oficial.

Ara la situació ha canviat en els territoris més poblats: al País Valencià i a les Illes pels resultats de les darreres eleccions autonòmiques i al Principat de Catalunya pot canviar encara més perquè està en un procés d'independència que comportarà canvis importants. 

Reivindiquem l'aplicació dels següents objectius bàsics en tots els territoris, amb el ritme que es consideri adequat en cada cas:

1.- Exigir a les Administracions que l'acreditació de la competència lingüística sigui un requisit per a les empleades i empleats públics, de manera que tots puguin atendre en català tota la ciutadania.

2.- Exigir a les Administracions que difonguin  entre la població que encara no la coneix, que conviu en el mateix territori.

3.- Exigir a les Administracions que el català sigui la , de manera que pugui fer la funció pedagògica i de cohesió social que li correspon.

4.-  Exigir a les Administracions que creïn les condicions i emprenguin les accions adequades perquè les zones on es parla català disposin de  o puguin rebre les emissions dels mitjans de comunicació  que emeten en català des d'unes altres zones.

Qualsevol territori on hi ha una comunitat catalanoparlant té dret a rebre de les Administracions el reconeixement mínim que defineixen aquests objectius, .

Totes aquestes exigències es faran realitat amb el treball d'un ampli moviment popular, que aplegui cada vegada més voluntats compromeses en la restitució del català com a llengua de cohesió social.

Assemblea de la FOLC, 10.09.2016

A més a més l'Assemblea de la FOLC reunida avui a Barcelona dóna suport a la manifestació d'aquesta tarda a Perpinyà en defensa de la catalanitat i del nom de la regió OCCITÀNIA-PAÍS CATALÀ. Mes informacio: M. Antonia Font, presidenta de la FOLC

Comença el verkami per explicar Catalunya al món [PDD]

 AVUI COMENÇA EL VERKAMI
                               PER RECOLLIR DINERS PER PODER
                                   EXPLICAR CATALUNYA AL MÓN
                                                 A TRAVÉS DEL
                                       CATALAN NEWS MONITOR
Des de la Plataforma pel Dret de Decidir, editem el “Catalan News Monitor”, en anglès, per explicar el procés de Catalunya cap a la independència.
Per tal de poder seguir editant el Catalan News Monitor, avui, comencem un verkami per recollir els diners suficients per continuar-lo editant i, si és possible, poder-lo editar també en altres llengües.
Per tal de poder col·laborar heu d’entrar clica aquí o copia aquest enllaç al teu navegador https://www.verkami.com/projects/11796-catalan-news-monitor-explicar-catalunya-al-mon

Us agraïm la vostra col·laboració i us demanem que reenvieu aquest correu per tal de fer xarxa i aconseguir que el món tingui la informació necessària per reconèixer la nova República Catalana.
Estem segurs que entre tots ho aconseguirem!

Llibert Cervera

Coordinador