Cicle de conferències: «EL PAÍS VALENCIÀ, UN PAÍS GERMÀ» [FOLC]



Des de la FOLC us convidem al cicle de conferències que hem organitzat per aquest mes d'abril de 2016 a la Casa València de Barcelona amb la col·laboració d'Espai País Valencià.

La primera conferència anirà a càrrec de Ferran Suay i se celebrarà el dimarts dia 5 d'abril a les 19:30 h amb el títol: LLENGUA I CULTURA AL PAÍS VALENCIÀ. Una realitat ben viva distorsionada mediàticament.



Les altres conferències també tindran lloc en dimarts a la mateixa hora:


12 d'abril HISTÒRIA DEL PAÍS VALENCIÀ. Els moments històrics per a entendre el present a càrrec de Pau Viciano.




19 d'abril ECONOMIA DEL PAÍS VALENCIÀ. Una economia activa en un marc polític asfixiant realitzada per Daniel Tirado.



26 d'abril SOCIETAT I POLÍTICA AL PAIS VALENCIÀ. La societat valenciana actual, els canvis polítics recents i les seves conseqüències a càrrec de Francesc Viadel.




Us hi esperem!

La Federació d'entitats nordcatalanes engega una campanya per a reivindicar el dret i el deure a parlar català a la Catalunya Nord

A Catalunya Nord unes quantes entitats i persones preocupades per la situació de la llengua catalana faran una recollida de signatures a diverses localitats.

Les entitats recolliran postals firmades per a recordar que tots tenim el dret i el deure (quan ho sabem) de parlar català.

Aquestes postals seran entregades als responsables de les institucions nord-catalanes que s’han compromés a favor de la llengua catalana.

Els impulsors de la campanya han decidit d'emprar-ne el llaç quatribarrat, símbol d'Enllaçats per la Llengua.



Font

Benvolguts
S'apropa un nou 2 d'abril, una data simbòlica.
Fa 316 anys el Rei Louis XIV firmava un edicte que prohibia l'ús oficial de la llengua catalana. Un edicte aplicat per la République
El 1992 l'Estat francès firmava la Carta Europea de les llengües dites regionals. D'ençà regularment l'Estat en refusa l'aplicació
Fa 9 anys el Consell General aprovava una Carta a favor del Català. Carta que no s'aplica pas
Fa 6 anys el consistori de Perpinyà aprovava una Carta a Favor del català. Carta que no s'aplica pas

Tenim el dret i el deure de parlar català: MOBILITZEM-NOS
Invitació a la presentació de la campanya
Reivindiquem els nostres drets, complim els nostres deures
dimecres 30 de març a les 19:30h
al Casal de Perpinyà (23 avinguda del Liceu).





CAMPANYA SIGNEM PER LA LLENGUA CATALANA


ARTICLE D'HERVÉ PI


ARTICLE DE MIQUEL MAYOL

STEI Intersindical celebra els tres anys de feina conjunta amb Enllaçats per la Llengua.




Stei transversals
STEI Intersindical celebra els tres anys de feina conjunta amb Enllaçats per la Llengua.



Fa tres anys, entre l'1 i el 15 de març de 2013, es feren activitats per la llengua a tot el territori de parla catalana de forma simultània. Dia 9 de març omplirem, d'actes coordinats, tot el territori dels Països Catalans. I el 12 de març del 2013 assistírem al Congrés de Diputats a denunciar la vulneració dels drets de la comunitat lingüística catalana de les Illes i el País Valencià per part dels Governs del PP.


A l'actualitat Enllaçats per la llengua està immers en la campanya PER UN ESPAI DE COMUNICACIÓ EN CATALÀ. Entre el setembre i el novembre de 2015 es va difondre un manifest a favor d'aquest espai comú. El desembre de 2015 els Enllaçats ens reunirem -per tercer any consecutiu- a Castelló i a les Illes Balears es feu una Jornada organitzada per l'STEI Intersindical sobre L'ESPAI DE COMUNICACIÓ EN CATALÀ, en suport a la campanya d'Enllaçats. D'aquesta Jornada, i a proposta del Professor Josep Gifreu, en sorgiren unes conclusions. Per celebrar aquests tres anys de feina d'Enllaçats i continuar actius amb la campanya, publicam el vídeo de les Jornades de Mallorca i les seves Conclusions.

Enguany els Enllaçats farem actes coordinats per la Llengua al Voltant del dia de Sant Jordi 2016 a tot el territori. Les poperes accions passen per entrevistes amb els govern de Catalunya, País Valencià i Illes Balears per reclamar aquest espai comú de comunicació en català. La primera d'aquestes entrevistes s'ha fet al País Valencià dia 10 de març.

Aquí trobareu el vídeo de les Jornades de Mallorca http://stei.cat/transversals/index.php/normalitzacio-linguistica/4691-stei-intersindical-celebra-els-tres-anys-de-la-feina-conjunta-d-enllacats-per-la-llengua-a-tot-el-territori



Més informació: M. Antònia Font 619783884

Secretària Normalització lingüística i representant de l'STEI a la Plataforma Enllaçats.

Enllaçats lamenta la mort de Josep Vicent, històric membre d'Escola Valenciana


Josep Vicent Garcia (nascut a Riba-roja, Camp de Túria), ha traspassat als 62 anys d’edat.
Sempre havia estat un lluitador per la llengua i l'escola des dels incis d'Escola Valenciana


La xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua lamenta aquesta pèrdua, i dóna tot el suport a la família i amics de Josep, així com als companys d'Escola Valenciana.




Que la terra et sigui lleu, Josep Vicent




Comunicació Enllaçats per la Llengua

enllacatsperlallengua@gmail.com




Nota de condol d'Escola Valenciana

Josep Gifreu: «Per què no hem d'aprofitar la conjuntura política per propiciar un salt històric en la potenciació de tot l’espai del català?»


Vilaweb Josep Gifreu

Per un Consell de l’Espai de Comunicació en Català


«Per què no hem d'aprofitar la conjuntura política per propiciar un salt històric en la potenciació de tot l’espai del català?»


La necessitat de la comunitat de parla catalana de disposar dels màxims mitjans i serveis de comunicació en català és una aspiració àmpliament compartida. Compartida no sols per amplis sectors socials de tots els territoris històrics del català. Ara és compartida també pels governants de cada territori. Després de les eleccions del maig de l’any passat, els nous governs del País Valencià, l’Aragó i les Illes Balears, a més del nou govern de Catalunya, són especialment sensibles a recuperar i establir relacions de cooperació en matèria de llengua, comunicació i cultura. Per què no s’ha d’aprofitar, doncs, aquesta conjuntura política per propiciar un salt històric en la potenciació de tot l’espai del català?
Arran d’aquest nou mapa polític favorable a enfortir els vincles de relació i de col·laboració entre els territoris històrics del català a l’estat espanyol, les Jornades organitzades per l’STEI a Palma (18 i 19 de desembre) van acabar formulant la proposta de constitució d’un Consell de l’Espai de Comunicació en Català. Dissabte, 12 de març, la Intersindical Valenciana va fer públic un comunicat expressant la voluntat de la plataforma Enllaçats per la Llengua de parlar amb els governs respectius per efectiva la proposta.
La idea és que el Consell sigui la ‘instància central de la institucionalització’ de l’espai de comunicació en català, amb voluntat de donar resposta als reptes actuals dels ecosistemes comunicatiu, cultural i lingüístic. Uns nous reptes que desafien la totalitat de la catalanofonia més enllà de fronteres polítiques i administratives i de diferències ideològiques.
Amb aquest objectiu, es proposa de crear un organisme estable amb competències delegades per part dels governs de la Generalitat de Catalunya, la Generalitat  Valenciana i el Govern de les Illes Balears, en una primera fase, i dels governs d’Aragó, d’Andorra i dels estats dels quals depenen l’Alguer i Catalunya Nord, en una segona fase. Objectiu? Establir polítiques de comunicació compartides i supervisar línies d’actuació en àmbits estratègics i comuns relatius als mitjans en català i a la producció, disponibilitat i circulació de continguts, sobretot audiovisuals i multimèdia. 
La xarxa d’entitats Enllaçats per la Llengua havia fet públic prèviament (24 d’octubre de 2015) el Manifest per un espai de comunicació en català, al qual invitaven a adherir-se les entitats de tots els territoris. A principi d’aquest mes, ja s’hi havien adherit 150 entitats d’arreu dels països del català, amb una gran participació d’entitats locals, però també d’alguns partits i sindicats significatius.
El manifest, impulsat pels sindicats agrupats en la Intersindical Valenciana (IV), la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) i l’STEI Intersindical de les Balears, demanava als governs implicats la reobertura urgent de RTVV (govern valencià) i la reciprocitat de TV3 i IB3 (governs català i balear). Però, a més, reclamaven de tots tres governs ‘amics’ tres línies d’acció. Primera: que totes les emissions de les corporacions públiques fossin en català. Segona: que facilitessin la col·laboració en la producció, doblatge i subtitulació dels programes. I tercera:  que incentivessin la creació d’una indústria audiovisual pròpia en català.
En aquest context, la situació dels mitjans al País Valencià és la que ocupa la màxima atenció. Poc després d’aquell manifest, es feia públic a València l’informe d’una comissió d’experts de les universitats titulat ‘Bases per a la renovació de l’espai comunicatiu valencià i la restitució del servei públic de radiotelevisió’, encarregat pel Fòrum Social de l’Audiovisual Valencià, creat a les corts. Es tracta d’un informe  molt complet sobre la situació heretada del tancament de RTVV forçat pel govern del PP el novembre de 2013 i amb una proposta molt elaborada d’un model de servei públic per a la nova etapa.
Les noves Corts Valencianes aprovaven el 29 de desembre la llei (12/2015) per a la recuperació del servei públic de RTV. L’objectiu: desplegar el procediment per disposar d’uns mitjans ‘que servesquen per a aprofundir en el coneixement, el foment i la difusió de la llengua i cultura valencianes en l’àmbit de la informació i la comunicació’ i alhora ‘que es convertesquen en elements fonamentals per a la vertebració de la nostra comunitat’. La llei emplaçava les corts a aprovar la futura llei del servei públic de RTVV en el termini màxim de sis mesos ‘des de la presentació del primer informe de situació de RTVV pels liquidadors’. Aquest termini començava a comptar a partir del 28 de febrer, dia en què els liquidadors van presentar l’informe a la Comissió de la Radiotelevisió Valenciana i de l’Espai Audiovisual, responsable d’aquesta competència a les corts. Hi haurà nova llei i probable inauguració del nou Canal 9 el Nou d’Octubre vinent, diada nacional del País Valencià, vint-i-set anys després d’haver-se inaugurat l’antiga RTVV?
El fet és que deu mesos després de la constitució del nou govern valencianista i d’esquerres, el País Valencià continua en un desert comunicatiu en la nostra llengua: sense ràdio, sense televisió, sense TV3 –fa més de cinc anys que la van prohibir!–, sense IB3 i sense un compromís clar del govern per a reiniciar-ne les emissions. Però, sigui quan sigui, sembla inqüestionable que la profunda crisi que ha travessat el sector informatiu i audiovisual valencià durant aquests darrers anys i, més encara, la nova sensibilitat de tot el país en la defensa de la llengua, la cultura i la dignitat, fan preveure una nova fase de compromís i de creativitat també en tot el camp de la comunicació i la cultura. Ho expressava en aquest termes el preàmbul de l’esmentada llei: ‘I només uns mitjans audiovisuals públics i valencians poden arreplegar, preservar i projectar al futur la vitalitat i la força de la nostra llengua, la producció cultural dels valencians en tot tipus d’àmbits, els nostres costums i la personalitat del poble valencià.’
Doncs, bé, tots aquests desideràtums que tan bé reclama el preàmbul d’aquesta llei valenciana són els mateixos que el manifest d’Enllaçats per la Llengua i les conclusions de la jornada de Palma reclamen per al conjunt dels territoris del català. Uns territoris i uns països que ja no poden limitar-se a la ‘reciprocitat’ d’emissions perquè hauran d’afrontar conjuntament els grans reptes de fer-se presents en la nova cultura digital, que és en xarxa i bàsicament audiovisual. I de ser-hi presents en català i procurant d’aportar a la pròpia comunitat de parlants i a la cultura universal creacions i serveis dignes de ser mirats, escoltats, llegits i admirats.
En definitiva, l’establiment d’acords generals d’acció conjunta sobre cooperació, mesures de foment, recursos i intercanvis en comunicació i cultura, tot respectant escrupolosament la singularitat de cada país o territori, afavoriria la potenciació no sols de la llengua, del periodisme o de l’audiovisual, sinó també d’àmbits de la cultura i l’educació, com la literatura, la música, les arts escèniques, el disseny, l’esport, la formació o la innovació.

'Per la constitució d’un Consell de l’Espai de Comunicació en Català’

Intersindical i Enllaçats per la Llengua demanen hora per a tractar en cada part del territori de llengua catalana la creació d'un organisme amb competències dels governs valencià, català i de les Illes per a l'establiment de polítiques comunicatives compartides d’audiovisual.


L’objectiu és “donar resposta a les actuals exigències dels ecosistemes comunicatiu, cultural i lingüístic arreu del territori on es parla la llengua catalana”. En una segona fase, el Consell inclouria els governs d’Aragó, d’Andorra i dels estats dels quals depenen L’Alguer i Catalunya Nord.


Intersindical Valenciana ha fet públic aquest dissabte, dia 12 de març, un comunicat -‘Per la constitució d’un Consell de l’Espai de Comunicació en Català’- en el qual anuncia que, després de l’acord adoptat a Palma el passat desembre per tal de constituir aquest organisme, s’ha decidit, a cada part del territori i en col·laboració amb la plataforma d’Enllaçats per la Llengua, “demanar hora per a parlar amb els governs de la Generalitat de Catalunya, la Generalitat del País Valencià i el Govern de les Illes Balears” per tal de posar en marxa aquesta proposta.

En la mateixa nota de premsa s’explica sobre aquesta proposta del professor Josep Gifreu i de la resta de membres participants a la Jornada Espai de Comunicació en Català -celebrada a ciutat de Mallorca el 18 i 19 de desembre de 2015- que “caldria treballar políticament per la institucionalització de l'espai de comunicació en català creant un consell que passés a ser la instància central de la institucionalització d'aquest espai i que fos capaç de donar resposta a les actuals exigències dels ecosistemes comunicatiu, cultural i lingüístic”.

Polítiques de comunicació compartides d'audiovisuals i multimèdia

En aquest sentit, en el comunicat d’Intersindical es proposa la creació d'aquest organisme “estable” i “amb competències delegades” per part dels governs de la Generalitat de Catalunya, la Generalitat del País Valencià i el Govern de les Illes Balears, en una primera fase, i dels Governs d’Aragó, d’Andorra i dels estats dels quals depenen L’Alguer i Catalunya Nord, en una segona fase, “per a l'establiment de polítiques de comunicació compartides i la supervisió de línies d'actuació en àmbits estratègics i comuns relatius als mitjans de comunicació i a la producció, disponibilitat i circulació de continguts, sobretot audiovisuals i multimèdia”.

Governs favorables a la reciprocitat de ràdios i TV públiques en català

Segons s’explica en el comunicat, els nous governs del País Valencià i de les Illes Balears constituïts després de les eleccions de maig de 2015, així com el Govern de la Generalitat de Catalunya, “s’han mostrat favorables a la reciprocitat de les emissions de les ràdios i televisions públiques que utilitzen la llengua catalana”.

D’altra banda, també es recorda que “la gran transformació cultural i comunicativa derivada de l’era digital i de l’Internet global planteja nous reptes en un context altament competitiu en els fronts combinats de llengua, comunicació i cultura, cosa que exigeix més que mai mancomunar poders, imaginació i recursos”.

Objectius generals del Consell de l’ECC

Intersindical Valenciana considera que aquest Consell de l’espai de comunicació en català’ hauria de vetllar per la construcció i potenciació d'un espai unitari i politípic, “és a dir, compartit i alhora divers, de la comunicació en català tant per al territori com per al ciberespai”.

Finalment, apunta que els objectius generals d’aquest Consell “podrien concretar-se” en els següents:

1. La presència hegemònica de la llengua en l'ecosistema de la comunicació disponible per a la catalanofonia.
2. La inclusió de tots els actors i interlocutors de la catalanofonia, independentment del lloc d'origen o de residència o de la seua adscripció a una ideologia o a una particular comunitat política.
3. L'exigència de qualitat en els béns i serveis de comunicació en català.
4. L'adopció de mesures de foment per a afavorir l'accés en les millors condicions a la creació i circulació dels mitjans i dels béns i serveis de comunicació en català.

Enllaçats per la Llengua considera que sense RTVV es vulneren els drets lingüístics de la ciutadania valenciana


Enllaçats per la Llengua considera que sense RTVV es vulneren els drets lingüístics de la ciutadania valenciana

• La Plataforma proposa un espai de comunicació comú a tot el domini lingüístic i que al País Valencià es visualitzen les emissions de les Illes Balears i Catalunya.

Aquest matí, el Palau de la Generalitat, i en concret la Secretaria de Comunicació de la Presidència, ens obria les portes a la societat que hi anàvem, enllaçats per la llengua. El lema que subjau a aquesta acció no és quelcom nou, és allò configurat en base al desencant amb l'acció política duta endavant pel nou govern i, sobretot, per les polítiques dutes a terme per conformar els mitjans de comunicació que ens prometien, els quals, s'anaven a posar en marxa en la nostra llengua. 
La reflexió ix, fonamentalment, de la inexistència de Canal 9, diguem, o d'una nova Ràdio Televisió Valenciana, en la nostra llengua. L'error de base al qual s'ha abocat el govern valencià és a la inacció i al continuisme, és a dir, a seguir sense promoure la consolidació que en el nostre País la llengua siga normalitzada. L'Acord del Botànic, el pacte de Govern, pel qual la Generalitat Valenciana ha canviat, aborda aquest eix com a prioritari, fonamental, la que ha fet que amb una Comissió d'Experts, es ventila aquest tema sense que les organitzacions en siguem conscients del que estan fent com a Govern.  

L'espai comunicatiu valencià no existeix des que se'ns va apagar RTVV. No hem tornat a veure als xiquets asseguts al sofà de casa veient Babalà o qualsevol altre contingut audiovisual en valencià. La voluntat política canvia les coses i, amb ella, es canvia tot allò que la societat civil està demanat, que és una Ràdio Televisió Pública Valenciana, estrictament. 

Ella, en seria, la que juntament amb la visibilització del treball que s'està fent per canviar les coses, ens ajude a normalitzar-nos com a valencians, a deixar la por a casa i a eixir reforçades per lluitar i, doncs, sentir-nos poble com som. 

Creiem que una condició 'sine qua non' per a la consolidació d'una RTVV és que el President de la Generalitat i els partits polítics que donen suport al Govern, engeguen un mitjà audiovisual en la nostra llengua, el més prompte possible i que no s'amaguen en posposar calendaris per a no fer res, que la por i l'angoixa ja s'han acabat. 

Enllaçats per la Llengua, que propugna un espai de comunicació en català a tot el domini lingüístic, va instar a la Generalitat Valenciana, en la persona del Secretari de Comunicació, que, donat que s'estan vulnerant –sistemàticament i de manera flagrant– el drets lingüístics de la valenciana gent catalanoparlant del nostre país, reconeguts a l'Estatut i a les lleis en vigor, ja que estem, des fa quasi un any amb el nou Govern Valencià, sense cap mitjà públic de comunicació de masses en la nostra pròpia llengua i encara estan censurats els mitjans en català de les Illes i el Principat, demanem que s'endollen les connexions adients perquè al País Valencià puguem veure totes les televisions i ràdios en català de les Illes i Catalunya i que es pose en marxa –immediatament– una nova RTVV redimensionada, en valencià, pública i de qualitat, com es van comprometre en els respectiu programes electorals dels partits que formen part del Govern valencià actual o li donen suport. També exigim que es denuncie a les televisions privades que ocupen l'espai comunicatiu valencià vulnerant els drets de la valenciana gent a la nostra llengua perquè no es respecten ni es compleixen les condicions per les quals s'aprovaren la concessió de les respectives llicències per banda del PP al seus amics ideològics i personals.


Nosaltres, com a organitzacions sotasignats, demanem l'acceleració del procés per a la configuració d'un nou espai de Ràdio Televisió Pública Valenciana al servei de la societat civil i de les persones, mitjançant un calendari per a la consecució pactada amb el govern valencià d'aquest fi.

Enllaçats per la llengua
enllacatsperlallengua@gmail.com

PER LA CONSTITUCIÓ D'UN CONSELL DE L'ESPAI DE COMUNICACIÓ EN CATALÀ


PER LA CONSTITUCIÓ D'UN CONSELL DE L'ESPAI DE COMUNICACIÓ EN CATALÀ


Una de les principals conclusions de la Jornada Espai de Comunicació en Català, celebrada a Ciutat de Mallorca el 18 i 19 de desembre de 2015, és la proposta de constitució d’un CONSELL DE L’ESPAI DE COMUNICACIÓ EN CATALÀ, integrat per representants dels governs de cada un dels territoris.

Amb aquest Consell volem contribuir a vehicular i difondre, amb normalitat, un repertori bàsic de referències socioculturals susceptibles d'arribar a ser conegudes i compartides arreu del territori on es parla la llengua catalana.

Els nous governs del País Valencià i de les Illes Balears constituïts després de les eleccions de maig de 2015, així com el govern de la Generalitat de Catalunya, s’han mostrat favorables a la reciprocitat de les emissions de les ràdios i televisions públiques que utilitzin la llengua catalana. D’altra banda, la gran transformació cultural i comunicativa derivada de l’era digital i de l’internet global, planteja nous reptes en un context altament competitiu en els fronts combinats de llengua, comunicació i cultura, cosa que exigeix més que mai mancomunar poders, imaginació i recursos.

Un cop analitzada, durant la Jornada a Palma, la situació de les ràdios, les televisions, la premsa escrita, la digital i les xarxes socials, i havent escoltat els professionals de la comunicació i algun responsable polític sobre els aspectes tècnics, legals i polítics, perquè aquest espai sigui possible, el professor Josep Gifreu va fer una proposta general per a avançar en l’assoliment d’aquest objectiu.

En aquest sentit, caldria treballar políticament per a la institucionalització de l'espai de comunicació en català creant un CONSELL que passés a ser la instància central de la institucionalització d'aquest espai i que fos capaç de donar resposta a les actuals exigències dels ecosistemes comunicatiu, cultural i lingüístic. Es proposa la creació d'un organisme estable amb competències delegades per part dels governs de la Generalitat de Catalunya, la Generalitat del País Valencià i el Govern de les Illes Balears, en una primera fase i dels Governs d’Aragó, d’Andorra i dels estats dels quals depenen L’Alguer i Catalunya Nord, en una segona fase, per a l'establiment de polítiques de comunicació compartides i la supervisió de línies d'actuació en àmbits estratègics i comuns relatius als mèdia i a la producció, disponibilitat i circulació de continguts, sobretot audiovisuals i multimèdia.


El CONSELL hauria de vetllar per la construcció i potenciació d'un espai unitari i politípic, és a dir, compartit i alhora divers, de la comunicació en català tant per al territori com per al ciberespai. Els objectius generals podrien concretar-se en els següents:

-La presència hegemònica de la llengua en l'ecosistema de la comunicació disponible per a la catalanofonia.

-La inclusió de tots els actors i interlocutors de la catalanofonia, independentment del lloc d'origen o de residència o de la seva adscripció a una ideologia o a una particular comunitat política.

-L'exigència de qualitat en els béns i serveis de comunicació en català.

-L'adopció de mesures de foment per afavorir l'accés en les millors condicions a la creació i circulació dels mèdia i dels béns i serveis de comunicació en català.

-L'adopció de polítiques coordinades per fer sostenibles al ciberespai la creació, la innovació, la producció i circulació de continguts audiovisuals i multimèdia en català en tots els gèneres.

Per posar en marxa aquesta proposta del professor Josep Gifreu i de la resta de membres participants a la Jornada i continuar treballant per l’ESPAI DE COMUNICACIÓ EN CATALÀ, en col·laboració amb la Plataforma d’Enllaçats per la Llengua, s’ha decidit a cada part del territori, demanar hora per parlar amb els governs de la Generalitat de Catalunya, la Generalitat del País Valencià i el Govern de les Illes Balears.






“LA IMMERSIÓ SUPERA LA QUARANTENA. Mètodes, pràctiques i raons del bilingüisme per immersió” [col·loqui a Perpinyà]

Cartell ISLRF



PROGRAMA



El VI Col·loqui de l’ISLRF



Aquest any 2016, coincidint amb el seu 40è aniversari, La Bressola, escoles immersives catalanes a Catalunya Nord organitza, amb la col·laboració del CFPC (Centre de Formació Professional Català) el VI Col·loqui de l’ISLRF “La immersió supera la quarantena”, els 18 i 19 de març de 2016 al Palau de Congressos de Perpinyà.

L’ISLRF, Institut Superior de les Llengües de la República Francesa, forma professors capaços de conduir un ensenyament immersiu en llengua regional per tal d’acompanyar tota una comunitat escolar cap a una veritable competència lingüística activa tot i respectar les competències previstes pel Codi de l’educació francès.

L’ISLRF, creat el 1997, associa 5 federacions d’escoles immersives; Seaska (Iparralde),Calandreta (Occitània), Diwan (Bretanya), ABCM Zweisprachigkeit (Alsàcia) i La Bressola (Catalunya Nord).

Des del 2003, cada xarxa organitza i rep alternativament aquest col·loqui científic a caràcter biennal. Un lloc de trobada i d’intercanvi necessari per a l’evolució de la recerca i la divulgació dels progressos realitzats i en curs.

La Bressola, organitzadora per segona vegada, desitja estendre aquesta cita als professors, investigadors, pares d’alumnes i públic sensible a la recerca en l’ensenyament de les llengües en situació de plurilingüisme, de bilingüisme precoç i especialment en situació d’immersió lingüística.

Durant aquestes dues jornades, seran presentades diverses comunicacions científiques i estudis realitzats en el marc universitari sobre els Mètodes, pràctiques i raons del bilingüisme per immersió com també experiències i treballs realitzats des de les escoles.
Per exemple, el màster d’ensenyament que ha funcionat durant quatre anys amb un conveni entre l’ISLRF i la Universitat de Perpinyà (UPVD) ha donat fruit a nombroses memòries de recerca de gran qualitat i de gran interès, ja que es tracta de recerques realitzades al si dels centres educatius, basades en una realitat immediata.

Enllaçats per la Llengua rebutja el manifest “no a la discriminació lingüística en la contractació de professorat de la UV”

 
Membres d'Enllaçats a Castelló de la Plana el 2015
Des de la xarxa Enllaçats per la Llengua es considera que aquest manifest conté nombroses falsedats i sustenta una visió netament antivalenciana, antipedagògica i antidemocràtica.



1. El manifest menteix quan diu que la política de la UVEG de demanar el nivell C1 de valencià (equivalent al d’abans denominat nivell mitjà ) als candidats a ocupar una plaça de docent “no permite la contratación de castellanoparlantes, ni de personal de fuera de la Comunitat Valenciana ni por supuesto del resto de la Unión Europea ni del mundo en general por muy brillantes que los candidatos sean”. .

Els impulsors del tal manifest consideren, així, que el fet de ser castellanoparlant és una espècie de condició genètica immutable i que les persones d’origen castellanoparlant estan incapacitades per a aprendre altres llengües i, sobretot, el valencià . És així que el manifest, que revela un manifest menyspreu per la llengua oficial i pròpia dels valencians i de la Universitat de València, menysprea igualment les persones que tenen el castellà com a primera llengua com uns ineptes lingüístics.

2. És una contradicció absoluta afirmar que els candidats brillants a professors d’arreu d'Espanya i de la Unió Europea són incapaços d’aprendre una llengua al nivell mitjà. Curiosament, el mateix raonament no s’aplica al castellà , amb idèntica condició de llengua oficial: per a exercir en qualsevol universitat de l’Estat espanyol sí que s’exigeix el castellà i d’això no es diu que siga cap barrera a la lliure circulació de talent ni impossibilita els candidats d’arreu d’Europa i del món a accedir-hi.

3. Els promotors del manifest també falsegen la realitat quan afirmen que “La Universitat de València, para su renovación generacional, ha decidido sacrificar el talento por el requisito de la lengua”. Presenta això com a incompatible tenir talent i, al mateix temps, estar capacitat per a expressar-se en valencià . Sorprén constatar la ideologia supremacista que subjau a aquestes manifestacions. Només des de la concepció de la llengua catalana com una llengua inferior, una mena de debilitat ètnica que només està a l’abast dels nadius, i que és incompatible amb el talent, s’entén el despropòsit del manifest.


Enllaçats per la Llengua, que aposta decididament per la igualtat de drets en tots els àmbits, ho fa també per la igualtat lingüística. En una universitat que té dos idiomes oficials, l’única manera de garantir la igualtat de drets i la no-discriminació de cap estudiant (i del personal en general i de la vida acadèmica) per motius de llengua és que el personal docent, com el d’administració i serveis, estiga plenament capacitat per a exercir en qualsevol de les llengües oficials, i també amb un domini d’alguna de les llengües de comunicació internacional.


En eixe mateix sentit considerem que tot el personal que treballa en les Administracions Públiques ha de ser competent lingüísticament en les dues llengües oficials al País Valencià. Per això, reivindiquem el requisit lingüístic per accedir-hi i rebutgem expressament la Resolució de l’11 de febrer de 2016 de la Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, que publica els criteris que regiran les bases de les convocatòries de l’oferta d’ocupació pública per al Personal de l’Administració de la Generalitat, en l’apartat corresponent a la Formació, la qualificació lingüística en valencià està valorada com a mèrit i, per tant, té el mateix pes que un curs de formació homologat.

Per a Enllaçats per la Llengua ni el manifest ni la resolució esmentades donen resposta als desitjos de la majoria de la població valenciana ni són el camí que avance envers un veritable procés de normalització lingüística al País Valencià que incloga les lleis en vigor, el respecte a la diversitat, el plurilingüisme i un model d'universitat, de societat i de democràcia que integre els drets de les persones catalanoparlants a poder viure en valencià i a que es respecten els seus drets humans, socials i lingüístics.




València, 03/03/2016
Enllaçats per la Llengua