 |
| Membres d'Enllaçats a Castelló de la Plana el 2015 |
1. El manifest menteix quan diu que la política de la UVEG de demanar el nivell C1 de valencià (equivalent al d’abans denominat nivell mitjà ) als candidats a ocupar una plaça de docent “no permite la contratación de castellanoparlantes, ni de personal de fuera de la Comunitat Valenciana ni por supuesto del resto de la Unión Europea ni del mundo en general por muy brillantes que los candidatos sean”. .
Els impulsors del tal manifest consideren, així, que el fet de ser castellanoparlant és una espècie de condició genètica immutable i que les persones d’origen castellanoparlant estan incapacitades per a aprendre altres llengües i, sobretot, el valencià . És així que el manifest, que revela un manifest menyspreu per la llengua oficial i pròpia dels valencians i de la Universitat de València, menysprea igualment les persones que tenen el castellà com a primera llengua com uns ineptes lingüístics.
2. És una contradicció absoluta afirmar que els candidats brillants a professors d’arreu d'Espanya i de la Unió Europea són incapaços d’aprendre una llengua al nivell mitjà. Curiosament, el mateix raonament no s’aplica al castellà , amb idèntica condició de llengua oficial: per a exercir en qualsevol universitat de l’Estat espanyol sí que s’exigeix el castellà i d’això no es diu que siga cap barrera a la lliure circulació de talent ni impossibilita els candidats d’arreu d’Europa i del món a accedir-hi.
3. Els promotors del manifest també falsegen la realitat quan afirmen que “La Universitat de València, para su renovación generacional, ha decidido sacrificar el talento por el requisito de la lengua”. Presenta això com a incompatible tenir talent i, al mateix temps, estar capacitat per a expressar-se en valencià . Sorprén constatar la ideologia supremacista que subjau a aquestes manifestacions. Només des de la concepció de la llengua catalana com una llengua inferior, una mena de debilitat ètnica que només està a l’abast dels nadius, i que és incompatible amb el talent, s’entén el despropòsit del manifest.
Enllaçats per la Llengua, que aposta decididament per la igualtat de drets en tots els àmbits, ho fa també per la igualtat lingüística. En una universitat que té dos idiomes oficials, l’única manera de garantir la igualtat de drets i la no-discriminació de cap estudiant (i del personal en general i de la vida acadèmica) per motius de llengua és que el personal docent, com el d’administració i serveis, estiga plenament capacitat per a exercir en qualsevol de les llengües oficials, i també amb un domini d’alguna de les llengües de comunicació internacional.
En eixe mateix sentit considerem que tot el personal que treballa en les Administracions Públiques ha de ser competent lingüísticament en les dues llengües oficials al País Valencià. Per això, reivindiquem el requisit lingüístic per accedir-hi i rebutgem expressament la Resolució de l’11 de febrer de 2016 de la Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, que publica els criteris que regiran les bases de les convocatòries de l’oferta d’ocupació pública per al Personal de l’Administració de la Generalitat, en l’apartat corresponent a la Formació, la qualificació lingüística en valencià està valorada com a mèrit i, per tant, té el mateix pes que un curs de formació homologat.
Per a Enllaçats per la Llengua ni el manifest ni la resolució esmentades donen resposta als desitjos de la majoria de la població valenciana ni són el camí que avance envers un veritable procés de normalització lingüística al País Valencià que incloga les lleis en vigor, el respecte a la diversitat, el plurilingüisme i un model d'universitat, de societat i de democràcia que integre els drets de les persones catalanoparlants a poder viure en valencià i a que es respecten els seus drets humans, socials i lingüístics.
València, 03/03/2016
Enllaçats per la Llengua
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada