Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris LLENGUA. Mostrar tots els missatges

PRIMERA JORNADA DE LA FOLC SOBRE LA PROMOCIÓ DE L'ÚS DEL CATALÀ

PRIMERA JORNADA DE LA FOLC SOBRE LA PROMOCIÓ DE L'ÚS DEL CATALÀ
Experiències, objectius i estratègies de les entitats que lluiten per la llengua

Lloc: Sala de Graus de la Universitat de girona
Data: Dissabte 10 de novembre de 2018

10:30h Presentació per part d’un representant de la UdG, de la Diputació de Girona i de la
presidenta de la FOLC M. Antònia Font.

10:45 h Resum de les experiències positives en la promoció de l'ús del català, a càrrec de Rafel
Castellanos (membre del Secretariat de la FOLC i membre de Llengua Nacional)

11 h - 11:30 h PAUSA (Càtering esmorzar)

11:30 h – 13:30 hI Taula rodona sobre les principals dificultats i mancances a cada territori de parla
catalana.

Natxo Sorolla (sociolingüista Xarxa Cruscat) Introducció i Franja. 30 minuts.
Joaquim Torres (sociolingüista Xarxa Cruscat) Catalunya i Andorra. 20 minuts.
Raquel Casesnoves (antropòloga i sociolingüista) País Valencià i Illes. 20 minuts.
Alà Baylac-Ferrer (pedagog i activista) Catalunya Nord i l’Alguer. 20 minuts.
Modera la taula: Natxo Sorolla. Debat posterior de 30 minuts.

13:30 h - 16 h DINAR

16 h II Taula rodona sobre els objectius més immediats i les estratègies per arribar-hi.
7 intervencions de 10 minuts.

Alguer: Salvatore Izza (President d’Edicions de l’Alguer)
Andorra: Maria Cucurull (Vicepresidenta del Centre de la Cultura Catalana d’Andorra)
Catalunya Nord: Eva Bertrana (Directora General de la Bressola, entitat de la FOLC)
Franja: Joaquim Monclús (President de l’Associació Cultural del Matarranya)
Illes: M. Antònia Font (Presidenta de la FOLC i membre de l’STEI)
País Valencià: Vicent Maurí (Membre del Secretariat de la FOLC i de l’STEPV)
Catalunya: Sergi Font (President d’Òmnium Cultural del Gironès)

Modera la taula: M. Antònia Font. Debat posterior de 30 minuts.

18 h Presentació d'un resum dels objectius més immediats a cada territori i dels objectius bàsics compartits.
18:30 h Cloenda a càrrec d’Ester Franquesa, Directora General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya

Acte a favor de la immersió lingüística a Santa Coloma de Gramenet

Divendres 23 de febrer es celebrarà un nou acte en favor de la immersió lingüística a Santa Coloma de Gramenet, que fou bressol fa dècades d'aquesta reivindicació col·lectiva per part de moltes famílies castellanoparlants que defensaren l'escolarització en català per als seus fills i filles, com a mitjà de cohesió social.

A l'acte (organitzat per USTEC-STEs-IAC, membre d'Enllaçats per la Llengua), intervindran la Najat Driouech, docent, la regidora de l'Ajuntament de Badalona Fàtima Taleb i el portaveu del grup d'ERC al Congrés de Diputats, Gabriel Rufián.

També hi col·laboraran membres de la comunitat educativa i sindicats del Principat, País Valencià, Illes Balears i Catalunya Nord.

Els sindicats USTEC, STEI i STEPV defensen conjuntament la immersió lingüística, com mostra el següent vídeo:

Font: web USTEC-STEs-IAC

La FOLC organitza la taula rodona:"El català en zones difícils o conflictives"

Des de la FOLC s'ha organitzat la taula rodona “El català en zones difícils o conflictives. Noves experiències per al foment de l'ús del català tant a l'escola com en d'altres àmbits”

L'acte tindrà lloc el dilluns 27 de novembre a les 19:45 h al Centre cívic Golferichs de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 491).

Ponents:

Carles de Rosselló, Cap de servei del Foment de l'Ús del Consorci per a la Normalització Lingüística de la Generalitat de Catalunya, que parlarà d'experiències en diferents àmbits a Catalunya.

Ramon Pifarré, Vicepresident dels Amics de la Bressola i professor de secundària a Girona, que parlarà sobre experiències a l'escola en una zona de Catalunya Nord amb poca presència social del català.

Víctor Cuerda, Mestre del CEIP Sant Blai d'Alacant, que parlarà també sobre experiències a l'escola en una zona del País Valencià on hi ha també poca presència social del català.

Presentarà:

Maria Antònia Font, Presidenta de la FOLC i membre de l'STEI, que parlarà sobre experiències a l'escola a les Illes.

Font: FOLC

Presentació a Andorra del llibre: "Un pam de llengua"

Divendres 5 de maig a les 19 hores es farà la presentació a la biblioteca d'Escaldes-Engordany d'Andorra del llibre: "Un pam de llengua", un recull d'articles sobre llengua catalana que han estat publicats als butlletins setmanals del digital INFOMIGJORN. L'acte comptarà amb la presència de l'escriptor Pau Vidal.

L'obra, amb representació lingüística de tots els territoris, ha estat elaborada pel Centre de la Cultura Catalana d'Andorra amb la col·laboració d'Infomigjorn i el suport de la xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua.

La presentació d'aquest llibre sobre llengua catalana clou les accions de la campanya d'Enllaçats per la Llengua: "Sant Jordi: llengua normalitzada, literatura sense fronteres", que va encetar-se el 23 d'abril per la Diada de Sant Jordi amb un manifest reivindicant l'àmbit literari com un espai de relació on no existeixen les fronteres entre els territoris de parla catalana. Diverses entitats de tot el domini lingüístic n'han participat mostrant el seu suport, fent recomanacions literàries, excursions o desplegant una campanya per l'ús social de la llengua.

Us hi animem a assistir a la presentació d'Un pam de llengua per seguir donant suport a la literatura catalana.

Font: Centre de la Cultura Catalana

Passejada per la llengua a l'Alguer per Sant Jordi

El Centre Excursionista de l'Alguer celebra els seus 10 anys d'existència amb una Passejada per la llengua la Diada de Sant Jordi, que alhora ajudarà a valorar el patrimoni cultural de la ciutat sardocatalana.
Des d'Enllaçats per la Llengua els desitgem molts anys més!

Lo Centre Excursionista de l'Alguer celebra els 10 anys amb la Passejada per la llengua. En ocasió dels 10 anys dels Centre Excursionista de l'Alguer, l'associació cultural i excursionista organitza la Passejada per la llengua, un apuntament anual dedicat a la tutela del territori i la sua característica toponomàstica. La data coincideix amb l'enregistració del CEA: diumenge 23 d'abril. Se visiterà la zona limítrofa de Fertília, és a diure Monte Palmavera, Monte dels Daus i Monte Murone (302 m), dels quals se pogueran admiran panorames assai bells de tota la costera i del territori intern de l'Alguer. Lo trekking és gratuït, obert a tots, però és obligatòria l'asseguració per un dia, al cost de 2€. Per activar-la enviau nom, cognom, data i lloc de naixita entre dimecres 19 d'abril a cealguer@gmail.com. Per totes les informacions relatives al trekking, visitau la pàgina http://blocs.mesvilaweb.cat/cealguer. La manifestació fa part del calendari de les activitats de Sant Jordi i té el patrocini de la Fundació l'Alguer.

Font: http://blocs.mesvilaweb.cat/cealguer/?p=265202

Escola Valenciana i Intersindical coordinen el seu treball per la normalització del valencià

La Federació d'Escola Valenciana i el sindicat Intersindical Valenciana han decidit de coordinar el seu treball per la normalització del valencià. Ambdós entitats són membres de la xarxa d'Enllaçats per la Llengua.

Font: FEV

Escola i Intersindical defensaran davant dels tribunals la legalitat del Decret de Plurilingüisme

El Sindicat s’ha compromés a col·laborar en la campanya per una Llei d’Igualtat Lingüística

Escola Valenciana i Intersindical Valenciana han mantingut una reunió de treball per tractar sobre la situació del valencià en diversos àmbits socials i, especialment, en l’ensenyament, per coordinar les seues actuacions en matèria lingüística.

Un dels acords ha estat la personació d’Escola Valenciana i Intersindical Valenciana en el procés jurídic per defensar la legalitat del Decret de Plurilingüisme davant dels atacs de la dreta sindical i política. Per a totes dues organitzacions, els recursos que alguns sindicats i entitats han presentat no responen a criteris pedagògics, educatius, legals o lingüístics, sinó a una campanya en contra dels drets de l’alumnat valencià a conéixer i dominar les dues llengües oficials i una llengua estrangera. De fet, el propi Ministeri d’Educació ha donat el vist i plau al Decret, per la qual cosa, no s’entén com es mantenen arguments que només perjudiquen a una part de l’alumnat valencià que té tot el dret a acabar els estudis obligatoris dominant el valencià, el castellà i una llengua estrangera.

Per aquesta raó, Escola Valenciana i Intersindical Valenciana acudiran als tribunals per defensar que el Decret no només no vulnera cap dret fonamental ni discrimina l’alumnat, sinó tot el contrari: és una obligació de l’Administració regular els mecanismes perquè l’alumnat puga acreditar els coneixements de les llengües oficials. A més, aquest Decret és una norma que pretén, d’una banda, revertir el procés de castellanització i afavorir la normalització de la llengua i, d’altra banda, ampliar tant el coneixement com l’ús social del valencià a través del sistema educatiu. El valencià és una llengua minoritzada i necessita un impuls important des de l’escola per dotar l’alumnat dels mecanismes comunicatius i, així, recuperarà àmbits d’ús.

En un altre ordre de coses, Intersindical Valenciana s’ha compromés a participar i col·laborar activament en la campanya d’arreplegada de signatures que impulsa Escola Valenciana per demanar al govern valencià una Llei d’Igualtat Lingüística que garantesca els drets lingüístics de les valencianes i els valencians. A més, les dues organitzacions han animat a CCOO-PV, UGT-PV i FAMPA València a sumar-se a la defensa de la legalitat del Decret davant dels tribunals.

La bomba del manifest Koiné...fa un any...[article d'opinió de Joan-Pere Le Bihan]

Font de la fotografia

Fa un any es va presentar el manifest Koiné, que proposova un nou estatus per a la llengua catalana dins del context d'una futura República catalana i la denúncia del bilingïsme establert legalment des de la fi de la dictadura. El text, amb el suport de diverses personalitats del món de la llengua, va ser causa d'una forta polèmica al considerar-lo com a "excloent" i "inapropiat" des d'alguns col·lectius i persones.

Passat un any, l'històric activista per l'escola en català a Catalunya Nord: Joan-Pere Le Bihan, fa un balanç de la situació i recorda el camí que queda per recórrer quant a la llengua, segons la seva valoració com a impulsor del Grup Koiné.

Més informació

LA BOMBA DEL MANIFEST KOINÉ.... FA UN ANY...

Avui fa un any es presentava de manera solemne, al Paranimf de la Universitat de Barcelona el Manifest Koiné.

( http://llenguairepublica.cat/prodsite/wp-content/uploads/2016/04/Llista-tancada-de-primers-signants-llegida-al-Paranimf.pdf )

Aquest manifest, que és alhora la conclusió d'un estudi i un crit d'alerta, va ser signat per un nombre molt important d'estudiosos, lingüistes, sociolingüistes, universitaris, Premis d'honor de les Lletres Catalanes. Tanmateix, va provocar la publicació de més de 700 articles de premsa, alguns a favor , uns altres en contra.

Va ser curiós de notar, en particular entre les persones crítiques amb el Manifest, que l'intentaven rebatre no pas sobre allò que diu, sinó sobre coses que no diu o sobre l'oportunitat política de publicar-lo en ple procés.

Quina era la situació? No citarem noms, però uns quants responsables polítics de partits independentistes anaven repetint que “ evidentment el castellà seria oficial a la república catalana” i, de fet, donaven per bo el sistema jurídico-lingüístic muntat a partir de la constitució espanyola de 1978. S'ha pogut comprovar que aquest sistema no ha aturat la davallada de l'ús de la llengua pròpia del país.

Aquest anunci pot tenir dues lectures:

- Una lectura electoralista: es diu això per guanyar els vots de la població castellanoparlant ( els diem que res no canviarà i no s'espantaran) . No cal dir que aquesta aproximació referma el caràcter subsidiari o secundari del paper de la llengua i en conseqüència accelera el procés de substitució.

- Una infravaloració dels no-catalanoparlants: De manera implícita, se'ls considera hostils a la llengua o incapaços d'aprendre-la. Valoració errònia, recordem com van ser les famílies castellanoparlants de Santa Coloma de Gramenet les que varen facilitar la sistematització de l'escola en català en el marc de l'Estatut. Moltíssims no-catalanoparlants es queixen encara avui que no se'ls ajuda prou a aprendre l'idioma ja que molta gent es passa al castellà amb una persona és estrangera o de fora de Catalunya.( personalment recordo com, de manera repetida, el personal del Departament d'ensenyament, després d'un inici de conversa en català, es passava al castellà quan jo mostrava el meu DNI , aleshores francès, sense saber si jo coneixia aquesta llengua!)

Després de l'allau de crítiques i gairebé d'insults ( però també de felicitacions), hem tingut l'alegria de comprovar que els més assenyats dels polítics que evocàvem no han tornat a fer les declaracions demagògiques que feien abans de la publicació del manifest. La solidesa de l'argumentari científic, el renom dels gairebé 300 primers signants havien obligat els opositors a fer servir arguments fora de lloc i aliens a l'anàlisi científica indignes de responsables polítics de primer nivell. Una primera victòria. Ens felicitem que hagin comprès que afeblint el pal de paller de la país que és la llengua, al cap d'avall no faciliten la independència.

Hem d'anar però més lluny...

És important que el conjunt de la població , catalana o no, sovint condicionada per canals de TV exteriors al país, estigui al corrent de l'evolució dels fets. Algun diputat del Parlament va tenir la gosadia de titllar al Manifest de “racista” simplement pel fet de recordar uns fets assumits pel president del govern espanyol de 1983 Calvo Sotelo quan deia: “Hay que fomentar la emigración de gentes de habla castellana a Cataluña y Valencia para así asegurar el mantenimiento del sentimiento español que comporta”.

El Manifest, en realitat, és profundament antiracista: considera que tothom que viu a Catalunya, sigui quin sigui el seu origen, té dret ( i en conseqüència ha de poder disposar realment dels mitjans) a apropiar-se la llengua i la cultura del territori, i doncs a integrar-se. El racisme consisteix al contrari a considerar la llengua com a patrimoni exclusiu dels catalans de soca i d'arrel, excloent-ne els vinguts de fora.

Estem segurs que la gran majoria de les persones que han vingut de fora no volen col·laborar a la tasca que definia el Sr. Calvo Sotelo.

Evolució positiva doncs... no obstant, silenciosament el procés de substitució continua i el percentatge de parlants s'acosta perillosament al llindar del 30% considerat pels sociolingüistes com el començament de la desaparició.

Què necessitem?

- Uns responsables polítics que valorin la llengua com ho fan els de qualsevol país lliure.

- Uns parlants que, naturalment i habitual, s'adrecin als de fora en la llengua pròpia i superin la subordinació lingüística.

- Un sistema educatiu modernitzat que permeti d'arrelar no solament el coneixement mínim de la llengua sinó també el seu ús natural com a eina de comunicació i de pensament.

- Un sistema audiovisual ( ràdio, TV etc) que ho acompanyi.

Joan-Pere Le Bihan i Rullan

Grup Koiné

Presentat el Protocol de Drets Lingüístics amb el suport de la societat civil i els representants institucionals

Presentat el Protocol de Drets Lingüístics amb el suport de la societat civil i els representants institucionals

Organitzat per la Federació d'organitzacions per la llengua catalana (FOLC) i l’STEI Intersindical s'ha presentat a Palma el Protocol de Garantia dels Drets Lingüístics, dimarts 28 de març a les 19.00h, a l'Arxiu del Regne de Mallorca. L'acte ha comptat amb el suport de l'Escola de formació en mitjans didàctics, Enllaçats per la Llengua i l'Arxiu del Regne de Mallorca.

La presentació del Protocol l'ha feta el secretari general de Kontseilua, sr. Paul Bilbao, postgraduat en planificació lingüística; expert universitari en drets humans; màster en Drets Fonamentals i Poders Públics i vinculat estretament amb el moviment social a favor de les llengües pròpies. Ha estat acompanyat pel representant de l’Institut Ramon Llull a les Illes Balears, el Sr. Lluís Maicas, escriptor i poeta, i per la presidenta de la FOLC, Sra. M. Antònia Font.

L'Acte ha comptat amb la presència de la directora general de política lingüística, representants dels grups parlamentaris del Parlament de les Illes Balears, de directors generals de la Conselleria d'Educació, de la Conselleria de Cultura, del Grup Blanquerna, de les Fundacions Emili Darder i de l'Ateneu Pere Mascaró..... del món jurídic, un magistrat del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, l'advocat que va guanyar el recurs contra el TIL, professors de la universitat de les Illes Balears, una representant d'Amics de la Bressola, Cooperatives d'ensenyament, Joves de Mallorca per la Llengua, representants del Col·legi d'Advocats de les Illes Balears, la vicepresidenta de l'OCB... i públic interessat en el tema.

El ponent ha explicat que un dels fets més importants d’aquest protocol és que s’ha fet amb la participació de diferents persones d’entitats europees i que té voluntat de ser una garantia per la defensa dels drets dels parlants de les diferents comunitats lingüístiques. Ha subratllat que és una mostra de l'apoderament de la societat civil i que aquest document és l'expressió de la voluntat dels pobles i que són les diferents comunitats lingüístiques les que l'han d'utilitzar i que els resultats que se'n derivin s'han de fer arribar a les persones que ens representen a les institucions. Ha posat molt en valor la col·laboració entre societat civil organitzada i representants institucionals.

En l’elaboració del Protocol hi ha participat vuit entitats: la Fundació Sant Sebastià Capital Europea de la Cultura 2016, el Consell d’Organismes Socials de l’Èuscar Kontseilua, el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), el Centre Europeu per les Qüestions de Minories (ECMI), la Xarxa Europea d’Igualtat Lingüística ELEN, la ONG Linguapax Internacional, el Comitè de Traducció i Drets Lingüístics (PEN Internacional) i l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO) han estat treballant intensament per enllestir la redacció del Protocol de Garantia dels Drets Lingüístics. Un altre aspecte interessant del protocol és que compta amb un argumentari molt ben redactat i explicat de la necessitat de supervivència de totes les comunitats lingüístiques d'Europa i del món però que comptarem, a més a més de la Carta Europea de les llengües regionals i minoritàries, amb un nou instrument per fer anar endavant les llengües pròpies del territoris.

Aquest protocol suposa un desenvolupament de la Declaració Universal de Drets Lingüístics - aprovada a Barcelona el 1996 a iniciativa del CIEMEN i d’altres organitzacions internacionals- i també suposa una gran fita en el camí cap a la convivència multilingüe a Europa i un lloc destacat en la història de les capitals culturals europees. El Protocol detalla una sèrie de mesures essencials per garantir els drets lingüístics de tot grup o comunitat.

Ara, els agents socials europeus s’hi podran adherir. El document té l’ambició de ser útil, una eina per a tota la societat civil arreu d’Europa.

Paul Bilbao ha fet especial menció a l'educació on el Protocol aposta per fer, en un primer moment i segons el grau de normalització de la llengua, una iniciació progressiva de la presència de la llengua a l'escola i una segona passa que seria la immersió lingüística per garantir la la inclusió i la cohesió social aixi com la igualtat d'oportunitats.

S'han repartit llibres del Protocol entre els assistents i d'en Joan Lladonet "Aquests són els teus drets lingüístics" que desenvolupa amb exemples la Declaració universal dels drets lingüístics.

Comunicat de ll'STEI i la FOLC

Presentació a Palma del Protocol de Donostia pels drets lingüístics

El pròxim dimarts 28 de març se celebrarà a Palma la presentació del "Protocol de Donostia", que el passat mes de desembre va ser establert per experts europeus basant-se en la Declaració Universal dels Drets Lingüístics i elaborat per diverses entitats representants de les llengües minoritzades a Europa, com a eina de la societat que proposa unes 180 mesures per garantir els drets linguístics.

L'acte, (organitzat per l'STEI-Illes Balears i la FOLC) de presentació del Protocol el durà a terme Paul Bilbao, secretari general de Kontseilua i un dels principls impulsors, a més de comptar amb la presentació inicial de Lluís Maicas (Institut Ramon Llull) i Maria Antònia Font, presidenta de la FOLC i membre de l'STEI.

En la col·laboració de l'event hi participen l'Escola de Formació i Mitjans Didàctic, l'Arxiu del Regne de Mallorca i la xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua.

Enllaçats per la Llengua ja va mostrar el seu suport i adhesió al Protocol de Donostia durant la seva reunió plenària celebrada a Castelló de la Plana el desembre de 2016.

------------------------------------

Comunicat dels organitzadors STEI i FOLC:

Per primera vegada als Països Catalans, es presenta el Protocol de Drets Lingüístics a Mallorca.

La Federació d'organitzacions per la llengua catalana (FOLC) i l’STEI Intersindical us conviden a l'acte de presentació del Protocol de Garantia dels Drets Lingüístics, que es farà dimarts, dia 28 de maç de 2017, a l'Arxiu del Regne de Mallorca, a Palma, a les 19.00h. La presentació anirà a càrrec del secretari general de Kontseilua, Sr Paul Bilbao. També comptarem amb la presència del representant de l’Institut Ramon Llull a les Illes Balears, el Sr. Lluís Maicas. Serà la primera vegada que es presenta el Protocol a les terres de parla catalana i es farà a Mallorca.

Sant Sebastià va ser capital de la Cultura europea durant l’any passat. El Protocol per a la Garantia dels Drets Lingüístics o Protocol de Donostia ha estat un projecte impulsat de manera conjunta per Kontseilua i la Fundació Donostia 2016 i que es va donar a conèixer el desembre de 2016. En un senzill i emotiu acte es va donar a conèixer la feina feta durant un any a Sant Sebastià fa només tres mesos. Paul Bilbao, secretari general de Kontseilua, l’entitat que treballa per defensar la normalització de la llengua i la cultura basca, va dir durant la presentació que aquest protocol havia suposat un exercici pràctic d’apoderament històric i una eina eficaç per respondre a les necessitats lligades a la garantia dels drets de les llengües minoritzades.

Un dels fets més importants d’aquest protocol és que s’ha fet amb la participació de diferents persones d’entitats europees i que vol ser una garantia per la defensa dels drets dels parlants de les diferents comunitats lingüístiques. En l’elaboració del Protocol hi ha participat vuit entitats: la Fundació Sant Sebastià Capital Europea de la Cultura 2016, el Consell d’Organismes Socials de l’Èuscar Kontseilua, el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), el Centre Europeu per les Qüestions de Minories (ECMI), la Xarxa Europea d’Igualtat Lingüística ELEN, la ONG Linguapax Internacional, el Comitè de Traducció i Drets Lingüístics (PEN Internacional) i l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO) han estat treballant intensament per enllestir la redacció del Protocol de Garantia dels Drets Lingüístics.

Ara, els agents socials europeus s’hi podran adherir. El document té l’ambició de ser útil, una eina per a tota la societat civil arreu d’Europa.

El català i la Declaració de Palma [valoració d'Enllaçats per la Llengua]

La plataforma Enllaçats per la Llengua fa una valoració del compromís adoptat per les conselleries de cultura de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears per la defensa i promoció del català

Article d'opinió de Maria antònia Font en nom d'Enllaçats per la Llengua publicat a La Directa el 21/03/2017

El passat 20 de febrer de 2017 es reuniren a Mallorca els representants de les conselleries de Cultura del Principat, el País Valencià i les Illes Balears i acordaren fer la Declaració de Palma, per la qual els tres governs es comprometen a col·laborar en matèria de llengua i cultura.

La consellera de Transparència, Cultura i Esports del Govern de les Illes Balears, Ruth Mateu, el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila, i el conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, Vicent Marzà, aprofitant el moment històric favorable entre les tres administracions, es comprometeren a enfortir lligams històrics i culturals, intensificar els vincles entre els tres territoris i definir com ens interrelacionem culturalment; treballar conjuntament, crear sinergies i reforçar els projectes compartits, així com continuar potenciant l'Institut Ramon Llull (IRL) com a eina de projecció exterior i internacionalització. En aquest darrer aspecte, cal remarcar el reingrés del Govern de les Illes Balears a l'Institut així com la col·laboració de l'IRL amb la Generalitat Valenciana dins del pla "Fes Cultura".

Altres dels compromisos presos van ser el de potenciar les indústries culturals i creatives de cada territori per construir un vertader corredor mediterrani cultural i facilitar-los el moviment entre els tres territoris; ampliar i impulsar els circuits de programació d'arts escèniques, visuals, música, literatura, audiovisual i cultura popular o tradicional; i la promoció de la creació literària, la indústria editorial i els programes d'intercanvi d'autors.

La Declaració estableix l'assoliment d'un sistema d'acreditacions de coneixements lingüístics compartit i compatible

En l'àmbit de llengua, la Declaració de Palma estableix l'assoliment d'un sistema d'acreditacions de coneixements lingüístics compartit i compatible, garantint la coherència, la transparència i la màxima informació pública. Els tres consellers també han acordat impulsar iniciatives conjuntes envers les polítiques estatals lesives cap a la llengua compartida. Totes les accions plantejades per la Declaració de Palma es concretaran mitjançant grups de treball que reuniran a representants dels tres territoris.

Una valoració positiva

Des d'Enllaçats per la llengua fem una valoració positiva d'aquesta Declaració de Palma. Que es reuneixin els responsables polítics de tres territoris, dels set que en formam part dels Països Catalans (PPCC), ens alegra i ens enforteix com a poble que som, membres d’aquesta nació cultural catalana que pot esdevenir nació política si així ho decideix cada part del territori d’una manera pacífica i democràtica.

Recordem que en legislatures anteriors ja s’havien produït altres encontres entre els responsables polítics dels diferents governs de Catalunya, el País valencià i les Illes Balears i també se n’havien produït entre sindicats, entitats i organitzacions d’arreu dels PPCC. La consciència de ser un sol poble i parlar català existeix entre gran part de la població i existeix clarament entre alguns partits polítics de l’esquerra nacionalista catalana, eco-sobiranista i social.

Quan llegim els objectius que la Declaració fa públics ens adonem que sobretot parlen de promoció de la indústria cultural i dels creadors d’art en tots els seus camps. Ho valoram molt positivament. Pel que fa a la llengua focalitzaran la seva acció en establir unes convalidacions entre les certificacions d’acreditació del coneixement de la llengua catalana dels tres grans territoris que s’exigeixen per cobrir alguns llocs de treball a l’administració pública, tant local com autonòmica. Una tasca escomesa a legislatures anteriors, però que és complexa i que es pot millorar encara més.

Persones i entitats de diferents parts del territori català ens unirem per crear en primer lloc els Enllaçats per la llengua i fer accions conjuntes i simultànies a tot el territori dels PPCC

Un altre tema que fa referència directa a la llengua és la voluntat dels tres responsables institucionals en temes de política lingüística de donar resposta a polítiques estatals lesives contra el català. N’estam ben contents i ho trobam ben necessari. Els atacs que pateixen les llegües pròpies dels territoris, que no estan normalitzades (gallec, basc, català...) per part de l’administració de l’estat –i per part, massa sovint, dels governs autonòmics que practiquen un nacionalisme espanyol excloent i radical–, necessiten respostes conjuntes de les institucions, persones, entitats, sindicats de tot el territori. És molt necessària la coordinació i la resposta conjunta. La LOMCE, amb en Wert al capdavant, va regular, en consonància amb la constitució del 78, la limitació de l’ús del català, el basc, el gallec, l’aranès... al sistema educatiu i va aprofundir en la desigualtat de drets de les comunitats lingüístiques de l’estat. Per això, des del desembre del 2012 –abans de l’aprovació de la llei estatal i quan en Wert encara era ministre d’educació i va pronunciar aquelles paraules que tots recordarem “Hay que españolizar a los alumnos catalanes”– persones i entitats de diferents parts del territori català ens unirem per crear en primer lloc els Enllaçats per la llengua i fer accions conjuntes i simultànies a tot el territori dels PPCC i ,després, per crear Enllaçats pels Territoris amb persones i entitats que sempre han treballat pel basc, el gallec o el català.

Volem remarcar que, al Principat, amb un procés democràtic que va cap a la independència, caldria establir clarament el català com la llengua comuna i que comunica tots els catalans; els que a més parlen castellà, italià o francès. És necessari recordar en aquest punt tres accions importants que es varen dur a terme des de la Plataforma Enllaçats, amb l’STEI Intersindical, l’Assemblea de mestres i professors de les Illes Balears i Drets humans de Mallorca, de comparèixer davant l’intergrup de minories ètniques i nacionals al Parlament d’Estrasburg per denunciar-hi la vulneració de drets de la comunitat lingüística catalana, l’assetjament institucional que patíem i demanàrem una regulació europea per garantir la igualtat de drets de totes les comunitats lingüístiques d’Europa.

Molt important també l’acció conjunta i simultània que es va fer des d’Enllaçats per la Llengua arreu dels PPCC el dia 9 de març a Barcelona, Girona, Menorca, Pitiüses, Mallorca, País Valencià, L’Alguer... i la que es va fer amb els bascos, catalans i gallecs al Congrés de diputats el dia 12 de març de 2013.

Diversos aspectes crítics

La declaració parla de l’Institut Ramon Llull, que treballa per a la projecció exterior del català, però ens ha de quedar clar que, tot i que la Generalitat valenciana col·labora en un projecte cultural de l’IRL, encara no hi ha entrat. Trobam a faltar també una referència a les entitats de la societat civil que ja fa estona que treballen de forma conjunta i que ho fan des de tot el domini lingüístic català, que són els Enllaçats per la Llengua, que enguany faran els cinc anys d’existència, o la Federació d’organitzacions per la Llengua catalana (FOLC) que en fa dotze, l’organització Som Països Catalans, la Federació Llull, que integra l’OCB, l’Òmnium Cultural i Acció Cultural del País Valencià… i que tenguin en compte projectes culturals de construcció nacional com és l’Orquestra de joves intèrprets dels Països Catalans (OJIPC) amb més de deu anys d’existència, o el Cor Joves dels Països Catalans uns projectes sorgits a iniciativa d’una dona mallorquina que ha comptat amb joves de tots els Països Catalans. Recordem també la feina que es fa per a la nació completa des de la Bressola a Catalunya nord, el moviment Franjolí per la llengua a la Franja de Ponent o la tasca constant i present des d’Òmnium Cultural de l’Alguer o el centre excursionista i tantes altres organitzacions que treballen des de tots els racons del país.

Malgrat la Generalitat valenciana col·labora en un projecte cultural de l’Institut Ramon Llull encara no hi ha entrat

Ens hagués agradat també que la Declaració de Palma, recollís iniciatives al voltant dels tres pilars de la normalització lingüística com són, en primer lloc, l’ús i l’acreditació de la competència lingüística del català a l’administració. Recordem que a les Illes Balears encara no existeix el requisit lingüístic a la sanitat... En segon lloc la possibilitat que, des de l’autonomia política i administrativa de cada part del territori, es caminàs cap a la confluència de sistemes educatius on el català fos el seu eix vertebrador i la llengua de l’ensenyament i de la comunicació interna i externa, així com la transferibilitat de les pràctiques educatives vers el català a l’ensenyament a tot el territori. Recordem que a més de la unitat normativa de la llengua catalana, també podem aspirar a tenir una normativa semblant, normalitzada i normalitzadora, a tot el territori de manera que la llengua no es vegi afectada per tantes normatives diferents per a una llengua que la parlam uns deu milions de persones. I en tercer lloc trobam a faltar que no es parli, a la declaració de Palma, de la reciprocitat de les ràdios i televisions públiques que emeten en català, cosa que està regulada a la Carta europea de les Llengües regionals i minoritàries i ratificada per l’Estat espanyol. Recordem aquí la campanya que duim a terme des d’Enllaçats per un espai de comunicació en català i per la creació del Consell Audiovisual participat pels tres governs dels territoris més grans i proposat per Josep Gifreu, expert en matèria de comunicació. Tot i aquests tres pilars també volem recordar que les administracions podrien fer campanyes conjuntes per a la transmissió generacional de la llengua, un dels pilars també de la normalització del català.

Esperam que les administracions dels tres territoris, que ara s’organitzen novament, valorin positivament la feina que, conjuntament, fan des de fa anys entitats, persones, organitzacions i sindicats per la normalització lingüística, cultural i nacional del català i que els acords presos en matèria de llengua i cultura s’estenguin a la totalitat del domini lingüístic, més enllà de les fronteres administratives.

Enllaçats amb el #DiaMundialDeLaPoesia

Taula rodona a Palma per la normalització del català a les Illes Balears organitzat pe l'STEI i FOLC

El proper dilluns 13 de març a Palma s'organitza una taula rodona per impulsar la normalització de la llengua i cultura catalanes a les Illes Balears. L'acte, organitzat pel sindicat STEI-intersindical i la Federació d'Organitzacions de la Llengua Catalana (FOLC), vol ser una exposició de les polítiques que duen a terme les institucions amb representants d'aquestes i pretén ser un debat obert on participaran representants de diversos col·lectius de la societat civil illenca.

L'activitat rep el suport de la UIB, l'Escola de Formació en mitjans didàctics i de la xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua.

L’STEI I LA FOLC TREBALLEN EN L’IMPULS DE LA NORMALITZACIÓ I L’ÚS DEL CATALÀ

La normalització és cosa de totes

L’STEI Intersindical i la Federació d’organitzacions per la llengua catalana (FOLC) organitzen -amb la col·laboració d’Enllaçats per la Llengua, la UIB i l’Escola de Formació en mitjans didàctics- una taula rodona per impulsar la normalització de la Llengua i la cultura catalanes a les Illes Balears. Pensam que és necessari que la societat civil s’organitzi perquè l’impuls a la normalització i a l’ús del català és cosa de totes les persones que vivim i treballam a les Illes Balears, siguem d’on siguem i parlem la llengua que parlem.

La idea de l'acte és que els membres de la Taula rodona ens facin una exposició dels principals eixos de treball que es duen a terme des de les institucions per la normalització i l'ús del català. Després es donarà la paraula a les entitats i les organitzacions perquè ens expliquin, molt resumidament, què fan per la normalització des de les seves organitzacions i entitats.

L'acte és obert al públic en general. La idea és fer una posada en comú i estudiar com podem, entre totes -institucions, organitzacions i entitats- fer avançar l'ús del català.

Han confirmat l'assistència i la seva intervenció al col·loqui:

-el president de l'OCB, Sr. Jaume Mateu; una representant de les Fundacions Emili Darder i Pere Mascaró, Sra. Lila Tomàs; del Grup Blanquerna, el Sr. Tomeu Martí; de la Institució Antoni M. Alcover de Manacor, Sra M. Magdalena Gelabert; del Joves de Mallorca per la Llengua vendrà en Saïd; per l'STEI i la FOLC, M. Antònia Font.

Font: STEI-intersindical Illes Balears

L'STEI reclama al govern balear passes endavant per a la normalització del català

L'STEI EXIGEIX AL GOVERN QUE COMPLEIXI EL PLA D'ACTUACIONS EN MATÈRIA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA APROVAT PEL CONSELL SOCIAL DE LA LLENGUA I FACI PASSES ENDAVANT PER A LA NORMALITZACIÓ DEL CATALÀ.

L'Ib-salut prepara una moratòria perquè el personal sanitari no hagi d'acreditar competència lingüística en tota la legislatura.

L'STEI Intersindical critica que el Govern impedeixi que el personal sanitari pugui entendre tota la gent usuària de la sanitat pública.

El juliol de 2016 el plenari del Consell Social de la llengua catalana va aprovar un Pla d'actuacions en matèria de política lingüística, que ara veim que no es compleix. Durant aquesta legislatura s'ha recuperat, amb una llei, la capacitació en català dels treballadors de l'administració autonòmica.

Aquest mateix govern va fer una moratòria de quasi un any per al personal que treballa a la sanitat pública fins el juny del 2017. Ara hi ha un projecte de decret que pretén allargar la moratòria fins més enllà de l'acabament d'aquesta legislatura. Què vol dir això? Que la feina feta pel Consell social no serveix de res i a més a més es fa sense tenir en compte el que aprovàrem el 2016? Al Consell social de la Llengua hi ha representada la societat de totes les illes Balears, institucions, partits polítics, empreses, hotelers, sindicats, comerços, cultura, lleure, etc.

El BOIB del dijous 23 de febrer 2017 publica l'anunci d'un Projecte de decret d'exigència del coneixement de llengua catalana del Servei de Salut de les Illes Balears. Contràriament al que es va anunciar quan es va aprovar la modificació de la Llei de funció pública, ara el Govern amplia fins al final de la legislatura la possibilitat que el personal de l'Ib-salut sigui competent per entendre tota la població de les Illes Balears.

Han passat més de 30 anys des la la publicació de la Llei de normalització lingüística aprovada per unanimitat al Parlament de les Illes Balears. Aquesta llei preveu garantir la supervivència de la llengua catalana, treballar per a la cohesió social i ser un instrument per a la integració de les persones nouvingudes. La llei regula que, progressivament, s'avanci en el coneixement i l'ús de la llengua catalana per arribar a la igualtat plena del català amb l'altra llengua oficial, pel que fa als drets dels parlants. Entre aquests drets hi ha el de poder ser atesos en català.

L'STEI Intersindical exigeix que el Govern rectifiqui. Normalitzar la llengua catalana en l'àmbit sanitari és garantir la igualtat d'oportunitats de tota la població pel que fa als drets lingüístics en l'àmbit sanitari. Ningú pot ser discriminat en un hospital per raó de la llengua oficial que parla.

LES NECESSITATS DEL SERVEI I LA COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA A SANITAT SÓN COMPATIBLES Els treballadors de la sanitat són persones preparades i competents, adquirir un determinat nivell de coneixement de la llengua catalana NO és difícil. Molts d'ells ja tenen la certificació de català preparada. I els que encara no la tenen estan perfectament capacitats per fer-ho. Si a educació -que és un cos estatal de funcionaris- s'ha pogut posar el requisit de català, també es pot fer a tot el personal estatutari. És perfectament compatible cobrir les necessitats del servei amb bons professionals i exigir la competència de les dues llengües oficials. A educació hi ha la llista de professionals amb el català i la llista de professionals que encara no tenen el nivell que es demana. Quan s'ha de cobrir una plaça, s'agafen els aspirants a cobrir-la que hi ha a la llista d'admesos amb tots els requisits i si no hi ha professionals suficients amb tots els requisit, es recorre a una altra llista on hi ha aspirants que tenen la titulació requerida però que encara no tenen la competència en català.

La qual cosa fa que mai no es deixi de cobrir una necessitat del servei.

Ja fa estona que demanam cursos de formació en horari laboral dins els centres de salut, la presència del català als estudis de medecina que s'han començat a fer a les Illes Balears... Volem recordar també que els nostres estudiants, quan acaben l'ESO surten amb una capacitació de català i demanam als sanitaris que viuen i treballen a les Illes Balears que, sense perdre els seus orígens, s'integrin plenament a la cultura de les Illes aprenent la seva llengua.

Per tant demanam la retirada d'aquest esborrany de projecte i que se'n faci un altre on, el Govern de les Illes Balears, assumeixi la responsabilitat que té per fer avançar progressivament l'ús del català.

Manifest de Sitges per les llengües pròpies

Els sindicats signants presents a la reunió de Sitges, que ja portem una trajectòria de treball en comú, ens comprometem a continuar treballant -com a part substancial de la nostra acció sindical- en la defensa de les llengües pròpies dels territoris, d’acord amb les consideracions següents,
1. La diversitat lingüística a Europa, i en concret a l’estat espanyol i francès, és un fet que forma part de la realitat. Hi ha acords internacionals sobre la protecció de les llengües anomenades regionals o minoritàries que no sempre els estats signants com l’espanyol, han respectat i impulsat, especialment el que fa al reconeixement de la unitat de la llengua en comunitats separades administrativament, el dret a disposar d’espais comunicacionals propis que puguin gaudir de la reciprocitat en les emissions i el dret a establir sistemes educatius en llengua pròpia.
2. La persistència de les situacions de vulnerabilitat i minorització de les llengües, malgrat el seu caràcter d’oficials als seus territoris, no és només una conseqüència del contacte entre llengües o de raons demogràfiques, sinó de polítiques lingüístiques i culturals uniformitzadores que afecten el desenvolupament de les llengües pròpies.
3. Les comunitats lingüístiques tenen el dret i l’obligació d’organitzar els seus sistemes educatius en les seves llengües a partir de la realitat o les necessitats de les seves societats.
4. Els models lingüístics escolars que s’han desenvolupat són molt diversos en cada llengua i també són diferents dins la mateixa llengua segons el territori. Qualsevol reconsideració o actualització ha de partir de les seves experiències o dels resultats obtinguts en cada model. Els programes d’immersió, dins models de conjunció lingüística, són els que millor han assolit l’objectiu de la igualtat en les competències lingüístiques de les llengües oficials, és a dir la competència de la llengua pròpia i la del castellà. És important la seva extensió a secundària, especialment a FP, on hi té dèficits importants.
5. L’aprenentatge d’una llengua estrangera és un objectiu compartit, però no es poden manipular les expectatives socials sobre l’aprenentatge de les llengües estrangeres , per tal de reduir l’espai de les llengües pròpies que encara no estan normalitzades.
6. L’acord polític que ha permès la formació del govern espanyol, promourà el trilingüisme com una alternativa als models educatius actuals i, hi veiem, una intencionalitat uniformitzadora i centralitzadora sempre en detriment del gallec, el basc, el català, l’aranès, l’asturià i l’aragonès, cosa que no ens deixarem imposar.
7. Els diferents governs amb competències educatives utilitzen l’ambigüitat en parlar de programes de plurilingüisme com a resposta a la complexitat lingüística d’algunes societats. Aquest plurilingüisme no es refereix a les llengües d’origen de l’alumnat (més de 270 llengües maternes diferents a Catalunya, per exemple), sinó sempre en relació a l’anglès i a la recol•locació del castellà com a llengua vehicular de l’escola, el que anomenem el fals plurilingüisme.
8. És imprescindible que el govern de l’estat asseguri la pervivència de les llengües pròpies de l’estat, amb un sistema educatiu consensuat i en consonància amb un nou model econòmic i social, que disposi d’un model lingüístic escolar on les llengües pròpies siguin llengües vehiculars de l’ensenyament i de comunicació interna i externa i asseguri el coneixement de les dues llengües oficials i d’una llengua estrangera, per tal que -des de l’escola- puguem treballar per la integració, la igualtat d’oportunitats i la cohesió social.

A Sitges, Palau Maricel, 14 de gener de 2017
STEI Intersindical
STEE-EILAS
STEG
STEPV-Iv
USTEC-STEs
A més, els sindicats signants del manifest i la Confederació d´STES han manifestat el suport a la vaga a Catalunya el pròxim 9 de febrer, en els termes següents:
Avui 14 de gener de 2017 els sindicats dels territoris amb llengües pròpies reunits a les jornades sobre llengües assetjades celebrades a Sitges, volem mostrar el nostre suport a la vaga del 9 de Febrer que USTEC·STEs i la resta de sindicats han convocat a Catalunya per començar a revertir les retallades patides a l’educació que prioritzin i facin impulsar la qualitat de l’escola pública.

Jornades sobre trilingüisme a Sitges organitzades per USTEC-STEs: "Llengües assetjades"

El 13 i 14 de gener, el palau Maricel de Sitges acollirà unes jornades organitzades per la USTEC-STEs, que, amb el títol “Llengües assetjades”, se centraran en les propostes de trilingüisme que s’han impulsat o es volen impulsar des de diferents governs. Es compta amb la participació del STEi de les Illes, STEPV del Païs Valencià, STEG de Galícia, SUATEA d'Astúries i STEILAS d'Euskal Herria.

USTEC-STEs, amb altres sindicats de territoris on es parlen diferents llengües minoritzades, organitza unes jornades sobre llengua i educació. A finals del anys 70 i començaments dels 80 del passat segle, el debat sobre l’educació en la llengua materna i el bilingüisme va quedar superat pel model d’escola catalana i els programes d’immersió. Avui hi ha més de 270 llengües maternes a les nostres aules i la necessitat d’una llengua comuna, de referència, d’aprenentatge i de relació, fa aparèixer amb claredat el veritable debat: En els territoris de la nostra comunitat lingüística, aquesta llengua ha de ser el català? El català ha de tenir a l’escola una oportunitat per a esdevenir una llengua significativa per a les generacions filles dels fenòmens immigratoris no catalanoparlants d’origen? El català ha de ser una llengua per a la igualtat d’oportunitats o un fet que marqui diferències socials? Si pensàvem que l’esforç per a construir una escola catalana, única per raons de llengua, ja l’havíem fet i que els seus resultats al llarg de més de 30 anys eren incontrovertibles i irreversibles, ens topem amb una permanent ofensiva en els ordres polítics i judicials. A l’Estat espanyol hi ha forces poderoses hostils a les llengües minoritzades, que ara alcen una pretesa proposta de modernitat: el trilingüisme. El model “trilingüista” utilitza el prestigi social de l’anglès com a veritable cavall de Troia que amaga el propòsit del retorn del castellà com a llengua vehicular i l’arraconament de les llegües minoritzades a les aules i, més greu encara, com a llengua de convivència i relació als centres educatius. És per això que parlem de llengües assetjades.

PROGRAMA DE LES JORNADES

DIVENDRES 13 (TARDA)

18:30h Presentació de benvinguda i agraïments.

19:00h Ponència: Les classes populars i la pervivència de la llengua. Posteriorment, Taula Rodona amb Antoni Tortajada, periodista i historiador, Magí Sunyer, filòleg i professor de la URV, i Narcís Iglesias, lingüista i professor de la UdG.

DISSABTE 14 (MATÍ)

9:00h - 11:00h. Sessió de treball intern amb els companys i companyes dels STEs sobre les diverses situacions d’assetjament lingüístic a cada territori.

11:00h - 11:30h Pausa.

11: 30h - 13:00h Sessió oberta al públic en què cada territori explicarà la seva situació en relació al trilingüísme i la pervivència de la llengua pròpia. Lectura del document final.

DISSABTE 14 (TARDA)

16:00h - 18:00h Ponència: Una panoràmica del que els estats europeus han acceptat per a les seves llengües a

la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries, en el benentès que la realitat pot ser tota altra..., a càrrec del professor Lluís de Yzaguirre i Maura, lingüista i professor de la UPF. Col·loqui posterior.

18:15h - 19:00h Intervenció del Col·lectiu Joan Oliver (professors de Llengua catalana) per explicar la problemàtica de la Literatura a ESO i Batxillerat, a càrrec de Francesc Foguet, professor de la UAB, i Joan Melcion, professor de Secundària.

FONT (USTEC)

Pàgines