Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Literatura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Literatura. Mostrar tots els missatges

Trobada literària al Matarranya dissabte 5 d'agost

Dissabte 5 d'agost se celebra a Vall-de-roures, Franja de Ponent, una trobada d'escriptors i agents culturals impulsada des de la llibreria Serret, amb participació de gent de lletres del Matarranya, les Terres de l'Ebre i altres comarques catalanes.

La trobada "CAMINS" té el suport de la xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua per l'enaltiment de la literatura catalana i per representar la cultura comuna d'uns territoris més enllà de pertànyer a una o altra administració.

Dijous 1 de juny es presenta un llibre sobre la memòria compartida entre els catalans del nord i del sud


El grup mirmanda, l’editorial Afers & l’associació d’Amics de la Bressola 
us conviden

Dijous 1 de juny de 2017 a 2/4 de 8 del vespre

a l’Espai Vilaweb (Barcelona)
(C/ Ferlandina 43 baixos, Barcelona - Tel.934 426 439)

a la presentació del llibre

Una memòria compartida
Els llocs de memòria dels catalans del nord i del sud



Hi intervindran:

Enric Pujol i Casademont (editor del llibre)
Queral Solé i Barjau (editora del llibre)
Geoffroy Lourdou (Grup Mirmanda)


Aquest llibre palesa l’existència d’una memòria compartida pels catalans més enllà de divisions polítiques actuals i passades. La importància d’una memòria comuna és fonamental per parlar de nació. Ho és  tant en el cas català com per a qualsevol realitat nacional o estatal.

Font: mirmanda

Més informació del llibre: Una memòria compartida

Presentació a Andorra del llibre: "Un pam de llengua"

Divendres 5 de maig a les 19 hores es farà la presentació a la biblioteca d'Escaldes-Engordany d'Andorra del llibre: "Un pam de llengua", un recull d'articles sobre llengua catalana que han estat publicats als butlletins setmanals del digital INFOMIGJORN. L'acte comptarà amb la presència de l'escriptor Pau Vidal.

L'obra, amb representació lingüística de tots els territoris, ha estat elaborada pel Centre de la Cultura Catalana d'Andorra amb la col·laboració d'Infomigjorn i el suport de la xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua.

La presentació d'aquest llibre sobre llengua catalana clou les accions de la campanya d'Enllaçats per la Llengua: "Sant Jordi: llengua normalitzada, literatura sense fronteres", que va encetar-se el 23 d'abril per la Diada de Sant Jordi amb un manifest reivindicant l'àmbit literari com un espai de relació on no existeixen les fronteres entre els territoris de parla catalana. Diverses entitats de tot el domini lingüístic n'han participat mostrant el seu suport, fent recomanacions literàries, excursions o desplegant una campanya per l'ús social de la llengua.

Us hi animem a assistir a la presentació d'Un pam de llengua per seguir donant suport a la literatura catalana.

Font: Centre de la Cultura Catalana

Setmana de presentacions literàries a Escaldes organitzades pel Centre de Cultura Catalana d'Andorra


Amb la voluntat de promoure la llengua i la literatura catalanes, el Centre de la Cultura Catalana organitza la propera setmana dues presentacions literàries a .la Biblioteca d'Escaldes.

Dimarts 7 de març a les 20.00 hores, Matthew Tree presentarà la seva última obra De fora vingueren.
Dijous 9 de març a les 20.00 hores, Rafel Nadal presentarà La senyora Stendhal, ara mateix l'obra més venuda en llengua catalana.



Matthew Tree (Londres, 1958) va aprendre català als 21 anys, als 26 va venir a viure a Catalunya i als 31 ja publicava en català. Ha publicat una desena de llibres de ficció, assaig i autobiografia i ha contribuït en diversos reculls de contes. També ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació, entre ells El Punt, Descobrir Catalunya, The Times Literary Supplement, Catalonia Today, RAC 1, Catalunya Ràdio o TV3.


Sinopsi De fora vingueren

Coldwater Bay, un poble apartat de la costa meridional de l’illa de Wight, es troba tot d’una assetjada per un grup d’africans que hi ha anat expressament per això. Un metge racista de vacances, dos adolescents enamorats sota la seva tutela, i el contacte dels africans dins el poble contemplen l’evolució dels esdeveniments cadascú des del seu punt de
vista, molt diferents entre si.

Rafel Nadal i Farreras (Girona, 1954) escriu a La Vanguardia i col·labora habitualment a 8TV, RAC1 i TV3. Ha estat director d’El Periódico de Catalunya de maig de 2006 a febrer de 2010, període durant el qual el diari va rebre nombrosos premis, entre els quals el Nacional de Comunicació. És autor d’Els mandarins, un llibre de retrats sobre el poder; Quan érem feliços (Premi Josep Pla, 2012), una obra de referència de la literatura de la memòria, i Quan en dèiem xampany, sobre una saga familiar a cavall de Catalunya i la Xampanya francesa. La maledicció dels Palmisano (2015), la seva darrera novel·la, ha estat traduïda a catorze llengües. 


Sinopsi La senyora Stendhal

Quan l’últim dia de la guerra una bala sega la vida de la Rossa en un tiroteig a la plaça de Sant Pere de Girona, el destí d’en Lluc queda lligat per sempre al de la senyora Stendhal, que el criarà com si fos fi ll seu. La força de la mare adoptiva, la rebel·lia del jove Dani i la saviesa de l’avi Dídac acompanyaran la mirada innocent del nen per un paisatge carregat d’emocions i de promeses. Fins que toparà amb l’ànsia de revenja dels vencedors decidits a passar comptes.

Després de l’èxit internacional de La maledicció dels Palmisano, Rafel Nadal torna a la Catalunya de postguerra amb la seva obra més madura; una novel·la colpidora, a cavall de realitat i ficció, que tanca el cicle de l’autor sobre els bàndols, el destí i la llibertat individual.

«A mitjanit havia nevat i va fer tot el camí de fosc, enterrant els peus a la neu verge. Quan va començar a ensabonar la roba, tot just clarejava. Va plorar amb totes les seves forces mentre picava el vestit de fl ors blaves i grogues i seguia plorant quan va enfonsar-lo a la séquia, amb l’esperança que el corrent se li endugués els malsons».

Font: Centre de Cultura Catalana d'Andorra

Convocats els Premis “Món Rural” per promoure la presència del territori a la literatura i el periodisme

  • Els premis estan organitzats i convocats per la Fundació del Món Rural, que també va convocar i organitzar la primera edició
  • Agrobank vinculada al grup CaixaBank, la Universitat de Lleida (UdL) i Argal han patrocinat aquests premis literaris i periodístics
  • Els premis tenen una dotació de 1.500 euros en narrativa, assaig i recerca i 750 en periodisme, totes tres categories en llengua catalana
  • La recepció de candidatures es tancarà el 15 d'octubre de 2016 i el veredicte es farà públic el 15 de febrer de 2017 al rectorat de la UdL


La Fundació del Món Rural (FMR) convoca i organitza els II Premis Món Rural de narrativa, assaig i recerca i periodisme. El guardons pretenen promoure la visibilitat del món rural en els mitjans de comunicació i la creació cultural i intel·lectual. El director de la FMR, Marc Riera, assenyala que “malgrat els avanços creiem que el territori encara està infrarepresentat tant en literatura com en el periodisme” per això tornem a promoure aquestes premis. Es tracta d'uns premis amb una dotació de 1.500 euros en narrativa, assaig i recerca i 750 en periodisme, totes tres categories en llengua catalana. El món rural haurà de ser el marc en el qual es desenvolupi la narració o l’assaig o recerca, o l’article periodístic. Les candidatures es poden presentar fins el 15 d'octubre de 2016 i el veredicte es farà públic el 15 de febrer de 2017 a la seu del rectorat de la Universitat de Lleida (UdL). Agrobank vinculada al grup CaixaBank, la Universitat de Lleida (UdL) i Argal han patrocinat aquests premis literaris i periodístics

Primera edició premis “Món rural”
La Fundació del Món Rural va entregar els I Premis de narrativa, assaig i periodisme “Món rural” el 30 de juny de 2010 a l’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. En la categoria d’assaig va guanyar Apicultura tradicional. Abellaires, melers i cerers. Arquitectura rural i patrimoni. (L’exemple a la Conca de Barberà) de Manel Martínez Garcia de Montblanc (Conca de Barberà). En narrativa, l’obra Les tombes buides de Marc Masdeu Escuder, de Soses (Segrià). Finalment, en periodisme Santiago Valldepérez Cruañes, d’Amposta (Montsià) va ser guardonat pel reportatge Cinc dies al ras, transhumància entre el Montsià i el Maestrat publicat a la revista “Descobrir” a l’octubre de 2009.

Més informació
Nota de premsa de convocatòria dels II Premis Món Rural
Bases dels II Premis Món Rural de Narrativa,Assaig i recerca i Periodisme.
Nota de premsa de l'entrega dels I Premis Món Rural