L'STEPV-iv fa una radiografia sobre l'estat del valencià a l'ensenyament

El sindicat STEPV-iv ha publicat un informe sobre l'estat del valencià a l'ensenyament en 2016 que, comparat amb el de 2011 realitzat pel mateix col·lectiu, posa en evidència que "a pesar dels anys transcorreguts des de la promulgació de la la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), els avenços cap a la normalització del valencià han sigut desesperadament lents, malgrat l’existència en la societat d’una creixent demanda." 


El sindicat creu que "el govern valencià, amb un ampli suport de les organitzacions socials que hi estan implicades, ha d’actuar amb determinació per a generar una dinàmica de redreçament del valencià", i conclueix que "ara ens hi juguem el futur de la llengua al País Valencià en tots els àmbits: en els territoris abandonats a la seua sort, en l’àmbit de l’ensenyament privat i de l’empresa privada, –que es resisteixen a assumir la responsabilitat social que els correspon–, i en l’àmbit de la llengua, de la ciència, el coneixement i l’empleabilitat."

STEPV també acaba de publicar la revista "Allioli", on podeu trobar diferents anàlisi i textos d'opinió sobre l'estat del català a l'ensenyament del País Valencià i de la resta del domini lingüístic.





Missatge de Sant Joan 2016 de la Confederació d'Entitats Sobiranistes

Font: PDaD-PV
Des de la pica del Canigó, d'aquesta pica ni francesa ni espanyola, sinó catalana, que uneix tot el nostre poble, de Salses a Guardamar, de Fraga i Andorra fins a Maó i l’Alguer, ens arriba de nou la Flama per encendre els focs de Sant Joan, amb el seu missatge d’esperança i d'afirmació nacional. Que consti: ni la muntanya ni la mar no ens separen, des de sempre ens agermanen. Fa cinquanta anys exactament, el 23 de juny del 1966, catalans d’una i altra banda del Pirineu -Esteve Albert, refugiat a Andorra, Josep Deloncle i Gilbert Grau, de la Catalunya del Nord- van ser els pioners en portar la Flama del Canigó des de Perpinyà fins al coll d'Ares, amb l’estreta col·laboració i el ferm compromís dels osonencs Martí Cassany i Ramon Torra. Allà mateix on el 1659 van establir per la força de les armes la frontera estatal que encara avui mutila Catalunya, fa cinquanta anys s'hi van treure els pals fronterers; s’hi va ballar una sardana i s'hi van sentir els discursos reivindicatius i emocionats de Josep Deloncle i d’Esteve Albert. Des de llavors, amb la Flama del Canigó no ens rendim; amb la Flama resistim; amb la Flama guanyarem!


Units per la mateixa llengua, per la mateixa cultura i pels mateixos referents pouats al Canigó, amb la Flama recordem els qui hi van dignificar la pàtria: al segle XI l’Abat Oliba, constructor amb el poble dels magnífics monestirs romànics, promotor de la pau en contra de les guerres, defensor de la gent pobra, de la pagesia, de les dones i els infants. I, al segle XIX, el gran poeta Jacint Verdaguer, vertebrador dels mites que necessitava la nació per a la seva renaixença. Amb la Flama sabem d'on venim i qui som: una nació mil·lenària amb valors espirituals i socials i un admirable llegat constitucional. Amb la Flama reivindiquem els nostres drets nacionals i socials, individuals i col·lectius, els nostres anhels de llibertat. Enguany, aquest 23 de juny, celebrem més particularment el valor afegit que els precursors nord-catalans Deloncle i Grau van donar a la Flama un significat imprescindible per avui i per demà. Deloncle, impulsat pel record dels Angelets de la Terra, els herois resistents a l’annexió francesa, va fer de la presó del Castellet a Perpinyà, on van ser torturats, la llar de la Flama, la llar d'amor d’un poble a si mateix. Grau, empès per la voluntat de veure la nació sencera lliure i reunificada, volia que el missatge que acompanya la Flama fos una eina inequívoca de conscienciació nacional: va fer de la Flama el símbol d'unió i d'unitat dels Països Catalans, que avui s'escampa a centenars de focs de Sant Joan de les nostres terres. Des de llavors amb la Flama sabem el que volem: l’alliberament de la nació sencera. Avui també sabem que ara exigim la República Catalana, el nostre Estat independent. I sabem també el que somiem: la Confederació dels Països Catalans. Visca Sant Joan, la Festa Nacional dels Països Catalans! Visca la Flama del Canigó, símbol de la nostra unitat i unió! Confederació d'Entitats Sobiranistes dels Països Catalans

Encontre a l'Alguer amb el poeta Carles Camps Mundó [15 de juny]

Font: Òmnium Alguer

ENCONTRE AMB EL POETA CATALÀ CARLES CAMPS MUNDÓ

15 de juny, a les hores 19.00.
Llibreria Cyrano - L’Alguer


La Llibreria Cyrano de l’Alguer, en col·laboració amb l’Òmnium Cultural de l’Alguer i l’Ofici de l’Alguer de la Generalitat organitzen una lectura de poesies, amb la presència de l’autor, del prestigiós escriptor català, guanyador del premi Carles Riba, Carles Camps Mundó.

Los inicis poètics de Carles Camps Mundó (Cervelló, 1948), als anys ‘70, són lligats a la poesia experimental i visual, publicada essencialment en revistes i catàlegs d’obres col·lectives, i exposta en sales d’art ensieme a pintors i escultors. Al 1981 ve enllestida una mostra de tota la sua obra poètica visual a la Fundació Miró.
Successivament tenguerà un breu període ont és protagonista l’escriptura de prosa poètica, que no mai ha abandonat del tot, i ja als anys ‘80 escomença una fase ont se dedica exclusivament a la literatura, esvilupant una poesia discursiva que l’ha portat fins a l’actualitat. Entre els sous llibres més recents és menester arrecordar: En nom de la paraula (2009), La mort i la paraula, Premi Carles Riba 2009 (2010), La runa de la veu (2013), L’Oració Total, Premi Serra d’Or de la Crítica del 2014 al millor llibre de poesia publicat al 2013 en Catalunya, i Cap nom del món (2015).
A l’Alguer sigueran llegides poesies dels sous últims llibres, fidels a la poesia adolorida de Camps Mundó, que condividin temàtiques com lo passar del temps, la memòria, los silencis, la malaltia i la mort. Filosofia i poesia, en la poesia de Camps Mundó, van sempre una paris amb l’altra. Una poesia de factura impecable, austera, bella, rigorosa, implacable, serena malgrat la dolor i la desesperació que de sovent atraversa els versos.

Parlament de Vicent Maurí durant el concert de la Bressola a València

Reproduïm el parlament de Vicent Maurí en nom d'Enllaçats per la Llengua durant l'acte de celebració del concert de la Bressola al teatre Micalet de València el passat 8 de juny, on es demostrà els llaços de germanor i solidaritat que uneixen tots els territoris de parla catalana.




Bona nit, companyes, companys,

Per a mi és una satisfacció intervindre en aquest acte en representació d’Enllaçats per la Llengua que agrupa a entitats dels Països Catalans que tenen com objectiu la defensa de la nostra llengua comuna, el català.
Des d’Enllaçats per la Llengua, i en aquest cas també des del conjunt de les entitats del País Valencià que hi formen part, volem saludar la presència dels Amics de la Bressola i de la Bressola a la ciutat de València per celebrar el seus 40 anys. Casa nostra és casa vostra, si és que n’hi ha casa d’algú.
Any rere any la Bressola ens demostra com, des del treball i la il·lusió, es pot afrontar una situació preocupant, com la que té el català a les comarques nord-catalanes, des de l'optimisme militant i amb dedicació plena, que pot esdevenir en uns excel·lents resultats que permeten que molts xiquets i xiquetes tinguen un bon coneixement de la llengua en un context advers per aquesta.
Tot i el devastador procés de francesització de la Catalunya Nord, moltes famílies decideixen matricular els seus fills i filles a les escoles de la Bressola, on el català és la llengua vehicular, degut també al prestigi del projecte pedagògic que ofereixen les escoles laiques catalanes.
Avui dia un petit miracle està esdevenint a la societat nord-catalana: després d'un trencament generacional de transmissió de la llengua per via familiar la creació de neoparlants de català pot reintroduir la llengua vernacla a moltes llars després de molts anys. Recordem també que moltes d'aquestes famílies, d'origen francòfon, que decideixen que els seus fills/es estudien a la Bressola no han tingut mai com a llengua el català. Si bé insuficient, aquesta dada reflecteix l'esperança de capgirar una situació que molts creien irreversible.
Però per ajudar a revertir necessitem més Bressoles. Per influenciar en un àmbit tan sensible per a la societat com l'escola en necessitem moltes més. Necessitem bolcar tota la força de la catalanitat en aquesta esperança. Per tot açò, des de les entitats que formem Enllaçats per la Llengua mostrem el nostre més absolut suport a la Bressola i animem tothom fer-ho.
Però, des del nostre col·lectiu, també de les entitats valencianes que hi formem part, volem aprofitar aquest esdeveniment per a recordar que la reivindicació d'un ensenyament de qualitat en llengua pròpia és un motiu bàsic a tot el territori catalanoparlant, a on veiem, dia rere dia, com els drets lingüístics de centenars de milers d'alumnes es veuen minvats davant la minsa presència de la llengua catalana a l'escola en molts dels nostres territoris vulnerant així els seus drets lingüístics bàsics com a ciutadans europeus.
Des d’Enllaçats per la Llengua continuarem fent accions conjuntes a totes els PPCC perquè qualsevol cosa que afecta la llengua en una part del territori, afecta el seu conjunt i la seva pervivència.
Visca la Bressola!

Visca la terra!

Vicent Maurí, Enllaçats per la Llengua
València, 8 de juny de 2016

Concert de la Bressola al teatre Micalet de València pels 40 anys de les escoles nordcatalanes



El proper dimecres 8 de juny la Bressola_Escoles associatives de la Catalunya Nord celebraran un concert al Teatre Micalet de València (Mestre Palau, 3), a les 20.30h.
Enguany la Bressola està d'aniversari, ja que fan quaranta anys que es va crear el primer centre educatiu de la xarza d'escoles de Catalunya Nord. Per aquest motiu la Bressola i l'associació Amics de la Bressola (que fan 30 anys) volen aprofundir els lligams amb la resta de territoris dels Països Catalans i eixamplar els llaços de solidaritat.

El concert comptarà amb les actuacions musicals de Xavi Sarrià, Raph Dumas, Marc Serrats, Carles Belda, Anna Roig i Feliu Ventura.

L'entrada val 6 euros i per a la compra cal adreçar un correu-e a la següent adreça: comunicacioamics@bressola.cat

Enllaçats per la unitat de la llengua al País Valencià


Enllaçats per la unitat de la llengua al País Valencià


La plataforma d'Enllaçats per la Llengua, formada per una xarxa d'entitats d'arreu del domini lingüístic, considera desafortunat el comunicat conjunt signat entre l'Acadèmia Valenciana de la llengua i l'entitat secessionista de la RACV (Reial Acadèmia de Cultura Valenciana).

Enllaçats creu que és un error posar en peu d'igualtat una acadèmia com l'AVL, legitimada estatutàriament com a ens normatiu del valencià, amb una entitat que subvencionada per governs autonòmics i locals anteriors, ha atiat durant dècades la conflictivitat envers la llengua pròpia dels valencians i valencianes, defensant posicions acientífiques i dimonitzant la necessària col·laboració cultural entre els territoris de parla catalana.
Precisament quant a aquest darrer apartat, la xarxa d'entitats troba a faltar en el redactat alguna declaració a favor de la unitat de la llengua catalana que no deixés cap mena de dubte que l'acostament entre ambdós col·lectius no representa cap perill per a desfer tot el camí avançat durant molts d'anys per a la normativització del valencià des de les universitats valencianes.

Enllaçats per la Llengua no creu que dit acord vagi en benefici de la societat valenciana ni que apel·li a cap “pau lingüística”, quan tot el món acadèmic no en té, cap de dubte sobre la filiació del valencià que al comunicat es refereix moltes voltes com a “llengua valenciana”.

Finalment, des de la plataforma sí apel·lem a la superació d'aquest estèril debat, treballant per la plena normalització del valencià, implementant polítiques reals que fomentin el seu ús social, recuperar mitjans de comunicació públics en llengua pròpia i treballar conjuntament amb l'Institut d'Estudis Catalans, institució que vetlla pel català a tot el domini lingüístic per decret llei, la xarxa Vives d'universitats i l'Institut Ramon Llull.


Enllaçats per la Llengua

Enllaçats per la Llengua és una xarxa d'entitats per la defensa i valorització de la llengua catalana, que va néixer a les Illes Balears l'any 2012 fruit de la lluita social per una ensenyament públic en català, i que un any després ja comptava amb col·lectius, sindicats i persones de tot el domini lingüístic.
El passat mes d'octubre de 2015 va encetar una campanya reclamant l'espai de comunicació en català, incloent la reobertura de RTVV, la reciprocitat dels canals en la nostra llengua i la coordinació entre corporacions en matèria de producció audiovisual i traducció.