Òmnium l'Alguer presentant una campanya sobre toponimia |
La delegació territorial algueresa d'Òmnium Cultural ha publicat un manifest valorant positivament quant a matèria lingüística l'aprovació de la nova Llei Regional de Sardenya. La dotació econòmica prevista ha de permetre endegar projectes ja elaborats fa anys sobre la presència de l'alguerès a l'escola, l'administració i a la retolació dels carrers, entre d'altres àmbits, on l'entitat també ha presentat esmenes a la Llei.
COMUNICAT
ESTAMPA
L’Òmnium
Cultural de l’Alguer exprimeix sodisfacció per la recent aprovació
de la nova Lei Regional del 3 de juliol del 2018 núm. 22, en matèria
de polítiques lingüístiques, perquè evidència el viu interès
del legislator per la llengua i cultura sarda, pel català de
l’Alguer, i també per les altres llengües minoritàries de la
Sardenya.
Aqueixa
lei, que substitueix la precedent lei regional del 1997, defineix los
principis contenguts en la lei estatal del 1999 que introduiva
importants novetats en mèrit de l’ús, la tutela i la promoció
del català de l’Alguer a dins de les institucions públiques i de
les escoles.
És
important recordar que l’Òmnium Cultural de l’Alguer, ha
introduït ja del 1999 l’alguerès en les escoles de la ciutat i
del territori, en les escoles de la infància, primàries i
secundàries de primer grau, realitzant i portant envant per més de
deu anys lo Projecte Joan Palomba, al qual han pres part milers
d’estudents, i que encara avui és un exemple de model
d’ensenyament de la llengua materna minoritària en àmbit
escolàstic.
Amb
la nova lei, doncs, se defineixen los principis estabilits de la Lei
estatal, i gràcies als numerosos emendaments (inicialment 47)
presentats en Consell Regional, nats de la factiva col·laboració de
l’Òmnium Cultural de l’Alguer amb el Conseller regional alguerés
Marco Tedde i en l'última fase també amb l’altro Conseller,
Raimondo Cacciotto, entrat successivament en lo Consell Regional, són
estats introduïts principis de tutela i valorització importants pel
català de l’Alguer, que no eren presents en la proposta del lei
originària.
Primer
de tot, a diferència de la llengua sarda que no té un estàndard
lingüístic i una norma ortogràfica, pel català de l’Alguer,
gràcies als nostros emendaments, se fa referiment a l’estàndard
ja en ús en lo Municipi de l’Alguer ( és a diure al “Català de
l’Alguer: criteris de llengua escrita model d’àmbit restringit
de l’alguerés ”. Document a cura de Luca Scala aprovat al 2003
de l’Institut d’Estudis Catalans).
Un
altro punt important, inserit en la nova lei, sempre gràcies als
emendaments propostos, és aquell de la atestació de coneixença de
la llengua de livell C1 (segons el Quadro Comú Europeu de
Referiment, QCER), que tenen de posseir los docents i els operadors
dels Oficis Lingüístics, que, en lo cas del català de l’Alguer,
ve certificada de reconeixuts i qualificats instituts de llengua i
cultura catalana a través de la Universitat de Sàsser. De fet,
s’arrecorda que ja de tants anys la Universitat de Sàsser, en
acord amb l’Institut Ramon Llull, és sede d’exame per aconseguir
lo Certificat Internacional de Català i que ja alguns docents i
operadors lingüístics algueresos tenen lo livell C1 d’aqueix
certificat.
La
nova Lei defineix també l’ús de la llengua a dins dels oficis de
la Regió i de les administracions municipals, sigui pel que pertoca
el personal i també pels actes administratius i a dins dels òrgans
col·legials. Se té de precisar que a l’Alguer, ja en passat, se
són realitzats projectes d’ensenyament de l’alguerés endiriçats
al personal de l’administració municipal, i també altros
projectes de promoció i difusió de la llengua.
Per
la toponomàstica ve confermada la competència de l’administració
municipal de l’Alguer en la definició de la toponomàstica
històrica, per la qual existi l’estudi científic de l’estudiós
alguerés Rafael Caria, que pot ésser adoptat com text de
referiment.
U
dels 47 emendaments presentats, per nostra proposta, del Conseller
Marco Tedde, ma que malauradament no és estat aprovat, demanava que
en los aeroports sards los anuncis dels vols venguessin fets també
en llengua sarda i en aquell de l’Alguer en alguerés.
Endemés,
així com ja estabilit de la Lei estatal, són previstos
financiaments a favor del sector de la informació, de l’editoria i
de les noves tecnologies que ampren lo català de l’Alguer.
Pel
que fa l’ensenyament en les escoles, a partir de l’escola de la
infància i fins a les escoles secundàries, venen definits los
principis ja estabilits de la Lei estatal 482/99, és a diure que
l’ensenyament del català de l’Alguer, en horari curricular, 2 o
tres hores a la setmana, poguerà ésser includit en lo programa
educatiu de la institució escolàstica. És important precisar que
l’ensenyament de la llengua minoritària no és matèria
obligatòria, ma que la triada tenguerà d’ésser feta al moment de
la inscripció. La Regió sarda sostén econòmicament les
institucions escolàstiques que includeixen en la programació
l’ensenyament de la llengua i/o l’ús vehicular del català de
l’Alguer.
Per
tant, contràriament a quant afirmat de calqui associació cultural
amb manies de protagonisme que s’ha atribuït públicament la
paternitat dels emendaments presentats a tutela de l’alguerés i
que ha difundit la notícia de la introducció de l’ensenyament de
l’alguerés en les escoles com una novetat absoluta, arrecordem que
això és ja estat fet en Ciutat a la fi dels anys ’90, de l’Òmnium
Cultural de l’Alguer amb la col·laboració de la Generalitat de
Catalunya, del Municipi de l’Alguer i de les Institucions
escolàstiques.
I
donques, per acabar, les novetats fondamentals d’aqueixa nova lei
regional són que ha regulamentat i fet sí que siguin actuables los
principis ja estabilits de la Lei estatal 482/99 i, sobretot, l’haver
individuat, contributs econòmics per la promoció de les minories
lingüístiques històriques i al·loglotes.