Els principals sindicats del País Valencià acorden la competència lingüística del personal públic

Els sindicats Intersindical Valenciana, UGT i CCOO han arribat a un acord pel qual s'estableix la competència lingüística del personal de les administracions públiques valencianes, per tal de garantir també l'ús del valencià a les institucions. Segons Intersindical Valenciana, aquest acord permet donar un pas endavant quant a la normalització lingüística al País Valencià.

Acord dels sindicats sobre la competència lingüística del personal empleat públic
27 / 12 / 2016 | INTERSINDICAL

UGT-PV, CCOO PV i Intersindical Valenciana signen un pacte que estableix la competència lingüística que ha d’acreditar el personal al servei de les administracions valencianes. L’objectiu és garantir l’atenció en les dues llengües oficials i compensar els dèficits que encara presenta el coneixement i l’ús del valencià.

Els sindicats consideren que és un fet que les persones que utilitzen el valencià tenen encara notables dificultats per a rebre de l’Administració una atenció en els mateixos termes que tenen plenament assegurats les persones que empren el castellà. Per fer efectiu el dret recollit en l’Estatut d’autonomia que qualsevol persona puga dirigir-se i ser atesa en les dues llengües oficials, han subscrit un pacte amb diverses accions a desenvolupar.

Per assegurar la competència lingüística de totes les persones que treballen en l’Administració pública, el Govern de la Generalitat ha de garantir l’ensenyament del valencià i fomentar mesures de reciclatge. Als processos de selecció s’ha d’acreditar el coneixement del valencià en el grau que es determine reglamentàriament.

Per a la provisió dels llocs de treball, els sindicats representatius del personal de cada administració negociaran la seua aplicació i els nivells de valencià mínims a exigir a cada u. Excepcionalment, en l’àmbit sanitari i de la salut, si hi ha necessitat de personal i aquest no disposa de la competència lingüística acreditada, podran proveir els llocs de treball amb caràcter no definitiu, mitjançant un informe.

L’acord preveu que els nivells de coneixement lingüístic establerts entraran en vigor a l’any de la publicació oficial de la Llei de la funció pública valenciana. Així mateix, Intersindical Valenciana, CCOO PV i UGT-PV ofereixen la seua col·laboració a la Generalitat per fer efectives les bases del pacte i contribuir a la millora de l’Administració pública.

Enllaçats fa una crida per fomentar la unitat i l’ús social de la llengua

Enllaçats fa una crida per fomentar la unitat i l’ús social de la llengua

La xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua (ExLL) demana a les institucions mesures concretes per fomentar la unitat i l’ús social de la llengua catalana.

ExLL ha realitzat la seva trobada anual a Castelló de la Plana, on s’ha fet balanç dels objectius plantejats, de les accions endegades i de les fites assolides d’aquest 2016.

D’ençà de l’inici de la campanya per un Espai de Comunicació en Català s’han produït avanços en aquest camp com és la recepció del Canal 33 i el 3/24 a les Illes Balears, la recepció d’IB3 al Principat, l’aprovació de la resolució del Parlament de Catalunya que insta el seu govern a constituir el Consell Audiovisual Català amb la participació dels governs de les Illes Balears i el País Valencià. Encara falta la posada en marxa de la ràdio televisió valenciana. S’havia anunciat que seria per l’octubre, però encara no s’ha fet efectiva. És molt important per a la pervivència del català comptar amb mitjans de comunicació en català a tot el territori i que es compleixin els compromisos adquirits pel Govern espanyol quan va ratificar la Carta europea de les llengües que regula el dret a rebre les ràdios i televisions públiques que tenen la mateixa llengua. ExLL anuncia el seguiment d’aquesta campanya.

A la reunió s’ha acordat de plantejar noves propostes per aquest 2017 pel conjunt del domini lingüístic, des de dos criteris bàsics; que tinguin en compte l'especificitat de cada territori del domini dins el context general i que es basin en objectius realitzables a curt i mitjà termini.

Han estat moltes les accions realitzades aquests darrers quatre anys. Hem treballat enllaçats per fer realitat un espai comunicatiu català, per l’escola en català a la Franja, a la Catalunya Nord, a les Illes Balears, al País valencià... també hem treballat per la normalització de l’ús de la llengua i per demanar la igualtat de drets de totes les comunitats lingüístiques d’Europa. Aquest 2017 ExLL planteja tres grans eixos de treball:

1) l'enfortiment de la unitat de la llengua a tot el domini lingüístic

2) mesures de foment de l´ús social del català.

3) aprofundir en la coordinació de les accions de les entitats per la llengua de tot el domini lingüístic

1/ UNITAT DE LA LLENGUA

Amb l'objectiu de visualitzar a tot el domini la unitat de la llengua, per endegar accions per a la implicació de les institucions de tot el territori.
En la línia de la moció aprovada pel Parlament del Principat a favor de l'espai de comunicació català s’han de fer els passos per a:

a) Instar la Generalitat Valenciana a incorporar-se a l'Institut Ramon Llull, així com proposar una xarxa Llull de ciutats de la Franja amb els ajuntaments signants de la declaració de Mequinensa.

b) Proposar i facilitar mocions a aquelles institucions regionals o autonòmiques del domini lingüístic perquè es manifestin a favor de l'espai de comunicació català (Corts Valencianes, Parlament de les Illes, Consell Regional CatNord...), la creació del Consell Audiovisual i seva implementació.

c) Estudiar la possibilitat d'endegar alguna campanya per a que l'Estat francès signi la Carta Regional de les Llengües Minoritzades, i pel compliment d’aquesta per part de l’Estat espanyol i italià.

2/ ÚS SOCIAL

Coneixedors la diferent situació de la llengua a cada part del territori, Enllaçats per la Llengua vol endegar accions per a promoure l'ús social del català i insta a les administracions corresponents el compliment de les següents demandes:

Al País Valencià aconseguir una veritable Llei d’igualtat lingüística i que els drets lingüístics dels valencianoparlants estiguin garantits, especialment als àmbits escolar i de funció pública per la qual cosa exigeix la incorporació de la competència lingüística per l’accés a les Administracions Públiques, la millora del decret de Plurilingüisme i l’augment de les partides pressupostàries per a la promoció del valencià. Reobertura d’una RTVV de qualitat i en valencià i la reciprocitat de les emissions de TV3, CatRàdio i IB3.

A la Franja cal emprendre mesures actives per implementar de la presència del català a l’escola i les administracions públiques per dignificar la llengua, lluny de l’habitual política simbòlica sense resultats efectius. Declarar el català com a llengua oficial a la Comunitat Autònoma Aragonesa.

Al Principat d’Andorra, tot i ésser un estat sobirà, s’ha d’incentivar la presència i l’ús del català al comerç i la reciprocitat de mitjans entre el canal públic estatal, la xarxa de televisions locals i IB3.

A Catalunya Nord la difusió de tots els canals de TVC i deslocalització de continguts propis de Catalunya del nord. L’ aplicació real de l'oficialitat del català al "Conseil Général des Pyrénées Orientales" i que les institucions públiques de Catalunya del Nord equiparin els nivells d'inversions en ensenyament en català al que fan les institucions de Bretanya amb la seva llengua.

Al Principat de Catalunya cal promoure el català com a llengua de cohesió social, acabar amb la discriminació lingüística en àmbits com el judicial, l’etiquetatge de productes o la industria audiovisual. Reforçar l’escola pública catalana amb el català com a llengua vehicular i activar la reciprocitat dels mitjans de comunicació en català amb els altres territoris.

A l’Alguer promocionar l’alguerès des de les institucions publiques locals, regionals i estatals en sectors com la toponímia, l’escola, la literatura i els comerços, tot reconeixent la tasca que fan per la llengua les entitats civils.

A les Illes Balears que el govern de les Illes Balears lideri sense por la normalització del català, desenvolupi el pla d’accions que ha elaborat el Consell Social de la Llengua Catalana amb l’ajuda de tots els sectors socials, econòmics i institucionals, així com de persones i entitats que sempre han treballat per la pervivència i l’ús del català. Hi ha necessitat que el govern en ple treballi per augmentar la presència del català a l’escola, als mitjans de comunicació, a l’administració, a la justícia i al lleure, al comerç, a la sanitat i que la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, sigui la llengua de cohesió social i que ofereixi noves oportunitats a totes les persones que el vulguin aprendre.

3/ COORDINACIÓ ENTRE ENTITATS PER LA LLENGUA

ExLL considera necessària la coordinació de les actuacions de les entitats per la llengua de tot el domini lingüístic per defensar la llengua que compartim dels atacs dels governs espanyol i francès, aconseguir avançar realment en el procés de normalització lingüística i en el seu reconeixement internacional.

Per aquest darrer fet la xarxa d’Enllaçats s’adhereix al Protocol per la garantia dels drets lingüístics promogut avui a Donostia per KONTSEILUA i impulsat per entitats com CIEMEN, ELEN o LINGUAPAX, entre d’altres, amb aportacions de col·lectius que treballen per les llengües minoritzades d’Europa.

Enllaçats per la Llengua,

Castelló de la Plana 17 desembre de 2016

enllacatsperlallengua@gmail.com

S'endega una campanya per fer front els prejudicis lingüístics [ACL el Tempir]

El Tempir llança nova campanya de promoció d’actituds per a fer front als prejudicis lingüístics

Els prejudicis lingüístics són instrument eficaç per a provocar la deserció lingüística. De fet, s’aprenen en la majoria de casos de manera inconscient perquè estan presents en la vida quotidiana de la mateixa manera que els micromasclismes. En altres ocasions aquests judicis de valor racistes són creats específicament per a estigmatitzar la llengua que es vol subordinada. Siga com siga, creats específicament o inserits en el dia a dia sense adonar-nos de la seua existència de tan assumits com estan en converses i actituds, els prejudicis lingüístics busquen dificultar la presència de llengües en els àmbits d’ús públic i recloure-les ens els àmbits d’ús privats fins a fer-les desparéixer, fins a fer-les poc útils i apropiades per als seus parlants en la transmissió intergeneracional i per a la vida moderna.

Hui dia, a casa nostra, els prejudicis són ben presents i juguen contra la recuperació del prestigi i de la utilitat del valencià. Per això, El Tempir ha decidit llançar una campanya de conscienciació contra els prejudicis lingüístics a fi de fomentar el coneixement i l’actitud crítica en contra d’aquests i que enfortisca l’ús social del valencià. La campanya, dissenyada en format de decàleg, com la dels drets lingüístics de l’any passat, té com a objectiu fer reflexionar la població en general i, en particular, els valencianoparlants sobre aquells prejudicis més comuns a fi de contribuir a desmuntar-los, a desfer estereotips absurds i a denunciar tòpics que no afavoreixen l’augment de l’ús social del valencià ni, per extensió, la preservació de la diversitat lingüística. La campanya “Actituds contra els prejudicis lingüístics” d’El Tempir es desenvoluparà en una primera fase mitjançant les nostres xarxes socials a fi de viralitzar -i, a més, difondre- deu missatges en deu imatges que després es publicaran en format de cartell perquè siga físicament present a centres educatius i de la salut, conselleries, instàncies municipals i de la diputació, etc.

Font: el Tempir

Entitats de tot el domini lingüístic celebren la trobada anual d’Enllaçats per la Llengua a Castelló

Entitats de tot el domini lingüístic celebren la trobada anual d’Enllaçats per la Llengua a Castelló

La xarxa d'entitats Enllaçats per la Llengua (ExLL), que aplega col·lectius d’arreu del domini lingüístic català, es reunirà el 17 de desembre a Castelló de la Plana per celebrar la trobada anual que cada any fa coincidir amb l’aniversari de les Normes de Castelló de 1932.

En aquesta reunió plenària, que es durà a terme a la seu del sindicat STEPV-Iv (c/ Marqués de Valverde, 8) a les 11.00, es farà un repàs de totes les campanyes, trobades i activitats desenvolupades durant l’exercici, especialment de l’espai de comunicació en català i les seves darreres novetats, i de l’ampliació de la xarxa a altres col·lectius. També es proposaran accions encaminades a la unitat i l’ús social de la llengua en cadascun dels territoris de parla catalana, com marca la Declaració d’Elx impulsada per ExLL a l’octubre a la capital del Baix Vinalopó.

A les 13.00, ExLL participarà en l’acte central de la commemoració de les Normes de Castelló organitzat per la plataforma Castelló per la Llengua, que es celebrarà a la Plaça Major de Castelló. Hi farà un breu parlament sobre l’espai audiovisual comú en llengua catalana, que llegirà el president de l’Associació Amics de la Bressola, Aleix Andreu.

Recordatori d’activitats d’ExLL del 17 de desembre a Castelló de la Plana:

Reunió plenària d’ExLL: 11.00, c/ Marqués de Valverde, 8

Parlament sobre l’espai de comunicació en català: 13.00, Plaça Major

Enllaçats per la Llengua, desembre de 2016

enllacatsperlallengua@gmail.com

Els drets lingüístics, una qüestió de justícia social, per Josep Escribano

Clar i ras! Per a El Tempir la pervivència lingüística dels valencianoparlants passa per una demanda radical d’absoluta democràcia a casa nostra, de manera que els nostres drets lingüístics siguen plens i efectius. Demanar que la igualtat lingüística siga una autèntica exigència democràtica és l’única manera de poder utilitzar el valencià sense haver de patir cap mena de discriminació lingüística. De fet, la democràcia va molt més enllà d’una simple foto d’una urna i una papereta, tal com denunciava fa un temps la professora de la Universitat de Cambridge Mary Beard en un mitjà de comunicació estatal.

En aquest camí, la primera cosa que haurien de fer els nostres polítics és començar a corregir determinades expressions del discurs públic a favor d’una estratègia discursiva que positivitze la reivindicació dels nostres drets lingüístics. En altres paraules, de la mateixa manera que treballem per desterrar del llenguatge expressions sexistes, masclistes, que comporten prejudicis i estereotips discriminatoris envers la igualtat entre la dona i l’home, també s’hauria de desterrar del discurs polític expressions derivades de la intolerància i del supremacisme lingüístic com, per exemple, el del verb “imposar” a l’hora de referir-se al valencià. Per què? Perquè menysprea la nostra llengua i s’entra en l’assumpció dels marcs referencials del camp de batalla discursiva d’aquells que volen un futur subaltern i d’inanitat per a la nostra llengua, perquè és així com entenen la cooficialitat. Per tant, cal denunciar que no hi ha més imposició que la gran quantitat de normativa que obliga de manera excloent a l’ús del castellà en àmbits tan dispars com l’etiquetatge o en l’accés a la carrera judicial, entre d’altres.

Un segon element necessari perquè la igualtat lingüística esdevinga realitat com a exigència democràtica ineludible és que tothom, la ciutadania en general i els polítics en particular, assumisca que emparar els drets dels valencianoparlants és una qüestió de justícia social. I per què ho és? Per dues raons: la primera, la justícia ha de garantir l’equitat legal, entre desiguals, entre valencianoparlants i castellanoparlants, de manera que s’òbriga així una via de respecte cap a la nostra llengua, premissa bàsica i essencial per a l’augment de la nostra autoestima. Altrament, sense autoestima i amb un sentiment d’indefensió més interioritzat davant la discriminació lingüística, el valencià es reclourà sense remei en l’àmbit domèstic, la darrera fase d’un final que els demòcrates no volem i que altres no tan demòcrates desitgen. La segona raó és una qüestió social perquè cada vegada més el malestar i la demanda de mesures que asseguren desenvolupar la vida en valencià es fan més paleses en les xarxes socials i al carrer davant una discriminació totalment institucionalitzada legalment i civilment.

Ara bé, no hi ha dubte que justícia social és disposar d’una sanitat pública i de qualitat, per exemple. Més difícil, però, és veure que justícia social també és tenir uns drets lingüístics plens, en tant que també són drets civils i humans, cosa que sempre s'oblida davant altres drets considerats de primera categoria. Per tant, la retòrica de la defensa del benestar social a casa nostra no ha de deixar en un segon plànol els nostres drets lingüístics. L’exigència de la igualtat lingüística és justícia social; és sobretot un exercici de responsabilitat democràtica radical en un estat democràticament formal com el que tenim.

I un tercer element bàsic és que la Generalitat Valenciana ha d’assumir que cal posar punt final a la indefensió lingüística dels valencianoparlants, i per a això demanem una normativa que camine cap aquest objectiu, com una llei d’igualtat lingüística. És cert que el nou decret d’usos oficials que la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esports està preparant permetrà desplegar aquella part dels usos oficials del valencià que preveu la Llei d’ús i ensenyament del valencià. Per a la Junta Directiva d’El Tempir és un text positiu en els termes en què ha estat redactat l’esborrany. Entenem, però, que per si sola no garantirà els nostres drets, per exemple, en àrees tan sensibles com el del comerç. Comprenem la política lingüística prudent que s’hi està desenvolupant, atesa la situació política actual, però considerem que eixa política ha de ser més ambiciosa. L’activitat d’entitats com El Tempir és la de complementar l’acció del govern, la de fer-lo reflexionar, perquè entenga que s’ha de caminar cap a una política lingüística més decidida i que en aquest camí no està sola.

En definitiva, aquests tres elements (reformular l’estratègia discursiva, l’assumpció dels drets lingüístics com a drets socials i una normativa que els garantisca amb caràcter general) són imprescindibles per a aquesta exigència democràtica que reclamem i per a eixe exercici de responsabilitat democràtica a què apel·lem. A més, cal que la societat civil també és constituïsca en un autèntic moviment civil, valedor i defensor, d’aquests drets, seguint l’exemple dels moviments civils a favor dels drets dels nord-americans. Així, podrà complementar, suplir i vigilar el paper de l’administració com a garant dels nostres drets lingüístics.

És cert que aquesta visió (i, per tant, projecte a materialitzar), que defensem des d’El Tempir, no és fàcil de dur a terme. En som conscients. Però nosaltres no hem triat el camí fàcil. Alguns ens diuen que caminem en la utopia. I nosaltres els responem sempre el mateix: la utopia té la gran virtut que ens fa caminar, perquè la immobilitat ens fa retrocedir. I el valencianisme lingüístic i cultural és això: és caminar. Caminar per construir un relat, un discurs públic que siga plenament assumit per tots des de les circumstàncies i els particularismes de cadascú. Segurament en aquest caminar, en la confecció d’aquest relat, poden sorgir discrepàncies en determinades qüestions entre els polítics governants i les demandes d’El Tempir o d’altres entitats civils o sindicals en aquesta esfera. I què passa? No passa res. Haurem d’acostumar-nos a treballar en la discrepància, perquè és sana i és constructiva, perquè ens esperona i perquè ens fa madurar. A vegades, el problema no és tant la discrepància com la manera de manejar-la emocionalment. No oblidem, en tot cas, que el més important és el camí que hem de fer junts per desterrar el dissens que altres sembren a fi d’ampliar el consens, el d’un autèntic pacte civil i democràtic a favor de la promoció de l’ús social del valencià, que compte amb el suport de la majoria de la societat valenciana.

Hui, dia 4 de desembre, Dia dels Drets Lingüístics al País Valencià, des d’El Tempir reivindiquem la necessitat d’un ordenament lingüístic plenament democràtic a tots els nivells. Ja és una qüestió de justícia social!

Josep Escribano, president de l'ACL el Tempir

Font: laveupv

Enllaçats celebra el pas endavant cap a l'espai de comunicació en català

Enllaçats per la Llengua celebra el pas endavant cap a un espai de comunicació en català

La xarxa d'entitats Enllaçats per la Llengua (ExLL) celebra que el Parlament de Catalunya hagi aprovat una moció presentada pel Grup Parlamentari CUP-CC instant a crear el Consell de l'Espai Audiovisual Català i que pretengui reforçar la col·laboració entre els mitjans de comunicació dels territoris del domini lingüístic i demani la reciprocitat de tots els canals en llengua catalana.

ExLL recorda que des del col·lectiu s'ha empés cap a aquesta decisió i s'ha fet d'altaveu d'aquesta demanda. Les entitats que treballen dins d'ExLL, i que representen la totalitat de de la catalanofonia, ja fa més d'un any que començaren una campanya per un espai de comunicació en català.

L'impuls de la creació del Consell Audiovisual fou la principal conclusió a què es va arribar en les jornades organitzades pel sindicat STEI Intersindical a Palma a finals de 2015 sota el títol "Per un espai de comunicació en català", que comptà amb professionals de la comunicació de tot l'àmbit dels Països Catalans.

ExLL també va mantenir el mes passat una reunió amb una representació del Grup Parlamentari CUP-CC, en què es van interessar per la campanya per un espai de comunicació en català promoguda per la xarxa d'entitats, i en què es posà en valor la necessitat d'articular aquest espai i s'analitzà la difícil situació dels mitjans en català arreu dels territoris de parla catalana.

La xarxa d'entitats vol, a més, remarcar la tasca del professor Josep Gifreu, també convidat a les jornades de Palma, per la gran tasca que ha desenvolupat durant molts anys per l'espai de comunicació en català i el seu paper com a principal demandant d'un Consell Audiovisual compartit, que avui és més a prop de ser una realitat.

En darrer terme, ExLL també vol agrair que aquesta moció aprovada pel Parlament de Catalunya parli de celebrar un acte públic de reconeixement a les persones i entitats que han contribuït a la reciprocitat dels canals en català amb el convenciment que amb iniciatives com aquesta es fan passes endavant per la normalització de la llengua catalana.

Enllaçats per la Llengua, 3 desembre de 2016

Creixent, també, en igualtat lingüística, per Vicent Maurí (Intersindical Valenciana)

Reunió de membres d'IV amb Rubén Trenzano (Font: IV)

Quan es compleix ja un terç de segle i de la Llei d’ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), des d’Intersindical Valenciana (IV) volem reclamar el compliment total d’allò que hauria d’haver sigut un objectiu ja realitzat de la llei: la normalitat dels drets lingüístics dels valencianoparlants. Perquè, diguem-ho clar, a hores d’ara, els valencianoparlants encara no tenim garantits els mateixos drets que els parlants de l’altra llengua oficial, el castellà.

El balanç d’aquest terç de segle de vigència de la LUEV dista de ser el desitjable. És evident que s’han produït avanços, però ni de bon tros tots els necessaris. Ni tan sols els que asseguren la supervivència del valencià. Un exemple claríssim: en l’àmbit on tothom coincideix que és on més s’ha avançat, l’ensenyament, el recent informe publicat per l’STEPV dóna unes dades poc esperançadores: després d’un terç de segle d’aplicació, només un 30% dels xiquets i xiquetes reben les classes en valencià. I aquest percentatge encara és pitjor com més alts són els nivells educatius (batxillerat, cicles formatius, universitat, etc.).

És cert, també, que en els vint anys de govern del PP no s’ha desplegat ni s’ha volgut desplegar aquesta llei i que la gran majoria d’actuacions d’aquests governs han estat de vertadera contraplanificació lingüística. Però, potser, ens hauríem de preguntar si, vists els resultats en tan ampli marge de temps, allò que ha fallat és l’instrument, que s’ha demostrat ineficaç. Clar i ras: Amb la Llei d’ús podem avançar cap a la igualtat lingüística real de tots els valencians?

Per això, en aquest aniversari tornem a reclamar un canvi de rumb en les polítiques lingüístiques que han de desplegar les administracions i, molt especialment, la de la Generalitat Valenciana. Intersindical Valenciana, com moltes altres entitats, hem reclamat i reclamem una política lingüística encaminada a aconseguir una veritable igualtat lingüística de tota la ciutadania i creiem que, vists els resultats de la LUEV, només podrem fer-ho amb una nova llei d’igualtat lingüística que suplisca les (moltes) mancances de la LUEV, tant en previsió com en resultats. Una llei que legisle no sols sobre l’ensenyament i l’ús en l’administració (àmbits importants, però limitats i amb resultats també limitats) sinó també sobre una gran quantitat d’aspectes i camps que la LUEV no preveu; un de ben important per a IV són les relacions laborals, on, actualment, no hi ha cap mena de regulació lingüística, per no parlar d’altres àmbits i sectors tan vitals i decisius per a la societat actual i per al nostre País com són els mitjans de comunicació, l’àmbit econòmic i de consum, les indústries culturals i de l’oci i un llarg etcètera.

Després de 33 anys en vigor, és el moment de fer un canvi i avançar, com diu la cançó d’Obrint Pas, “a pas valent”. Lleis tan importants com l’Estatut d’Autonomia o la llei de la funció pública s’han modificat i potser ben aviat es tornen a reformar. Per què no la LUEV?

Demanem valentia a la Generalitat Valenciana i una aposta decidida perquè, tal com deia el lema del nostre recent congrés, ens permeta créixer com a ciutadans iguals en drets i, ben especialment, iguals lingüísticament parlant.

Vicent Maurí i Genovés. Intersindical Valenciana

Font: laveupv

Actes dels 84 anys de les Normes de Castelló

Actes #84anysNormes

ACTES CENTRALS

Dissabte 17 de desembre | Plaça Major

11h Obertura de la fira d'entitats i inici de l'animació infantil
11-12h Taller de dimonis amb Botafocs
12-13h Taller i exhibició de

Conlloga Muixeranga de Castelló
Muixeranga de Xàtiva

13h Acte commemoratiu: 84 anys de les Normes de Castelló
14h Dinar
16h Actuació de Miquel Gil

ACTES PREVIS

Jornades sobre Llengua, Cultura i Identitat Valencianes

Dimecres 30 de novembres i dijous 1 de desembre
Sala de graus de la Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques, Universitat Jaume I

Ho organitza el Col·lectiu Universitat Jaume I per la Llengua i la Cultura (CULC-UJI)

+ Programa complet i informació sobre inscripció a l'enllaç

Presentació del llibre de Francesc J. Hernàndez i Dobon El tio Canya ha mort. Notes sobre la mecànica sociolingüística del valencià (Fundació Nexe, 2016)

Dijous 1 de desembre
19h | Llotja del Cànem-Seu de la Ciutat, Universitat Jaume I (Carrer Cavallers, 1)

Amb la presència de

Francesc J. Hernàndez i Dobon (autor del llibre, doctor en sociologia i professor de la Universitat de València)
Susanna Pardines (coordinadora del Lab d'Identitat i Cultura de la Fundació Nexe)
Avel·lí Flors-Mas (doctorand en sociolingüística a la Universitat Oberta de Catalunya i el CUSC-UB, i membre de Castelló per la Llengua)
Presenta i modera Raül Burriel (patró de la Fundació Nexe i membre de l'ACV Tirant lo Blanc i de Castelló per la Llengua)

Ho organitzen l'ACV Tirant lo Blanc, la Fundació Nexe i Castelló per la Llengua

Ruta urbana "Escenaris de la llengua. Castelló, segle XX"

Dissabte 10 de desembre
11h | Eixida des de la Glorieta del Carrer de la Trinitat (cantó Jover)

Passejada pels principals escenaris de la història del valencià durant el segle XX a la ciutat de Castelló.

Ho organitza Acció Cultural del País Valencià amb la col·laboració de Castelló per la Llengua

Taula rodona: "Al País Valencià, podem viure sense el valencià?"

Dimarts 13 de desembre
19h | Sala d'actes de la Casa dels Caragols (Carrer Major, 78)

Amb la presència de

Tania Baños (Alcaldessa de la Vall d’Uixó)
Dariana Groza (coordinadora del Voluntariat pel Valencià d'Escola Valenciana)
Benjamín Escriche (Alcalde de Soneja)
Presenta i modera Toni Vizcarro (membre de Col·lectius per la Llengua i la Cultura de Castelló-Escola Valenciana i de Castelló per la Llengua)

Ho organitza Castelló per la Llengua

Taula rodona: "La competència lingüística en la funció pública"

Dijous 15 de desembre
19h | Sala d'actes de la Casa dels Caragols (Carrer Major, 78)

Amb la presència de

Ferran Puchades (Secretari Autonòmic de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, Generalitat Valenciana)
Toni Gisbert (coordinador d'Acció Cultural del País Valencià)
Jaume Garcia (tècnic de Normalització Lingüística de l'Ajuntament de Castelló de la Plana)
Presenta i modera Maria Nebot (membre de Castelló per la Llengua)

Ho organitza (Font): Castelló per la Llengua

ENLLAÇATS continua treballant per l'Espai de Comunicació en Català

ENLLAÇATS continua treballant per l'Espai de Comunicació en Català

Enllaçats per la Llengua, continua treballant per l'Espai de Comunicació en Català. Una representació d'Enllaçats es va entrevistar amb diputats del Parlament de Catalunya per informar-los dels punts que creim que són necessaris per assolir aquest espai comuncatiu en català, pilar fonamental de la normalització nacional, cultural i lingüística a tot el territori de parla catalana.

Enllaçats per la Llengua ha mantingut reunions i contactes amb diferents col·lectius de tots els Països Catalans que treballen per aquest espai comunicatiu comú. Enllaçats, a través de l'STEI Intersindical, juntament amb l'Assemblea de mestres i professors en català de les Illes Balears i Drets Humans de Mallorca, denunciàrem a Estrasburg l'incompliment dels compromissos signats per l'estat espanyol, ja que aquest va ratificar l'article 11.2. que el compromet “a garantir la llibertat de recepció directa de les emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima".

Enllaçats va presentar als diputats catalans els punts claus de les nostres reivindicacions i entre altres coses els comentàrem que les eleccions a Aragó, les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià han configurat unes majories de govern favorables a l’ús i la presència pública de la llengua pròpia, fet que hauria de representar un substancial avenç pel que fa a la construcció de l’espai audiovisual comú.

Per a Enllaçats és molt important establir la col·laboració necessària entre tots els ens de comunicació dels territoris de parla catalana per a la realització de programes de producció pròpia, doblatges, subtitulacions, etc. Reprendre les emissions de la CCMA i IB3 a tots els territoris de llengua catalana, en la línia de la reciprocitat de la recepció aprovada pels parlaments de Catalunya i del País Valencià en un conveni signat el 2013, acord que caldria generalitzar a tota l'àrea catalanoparlant. Acceptar la proposta del professor Josep Gifreu, -expert en el tema, que fa molts d'anys que treballa per promoure i estructurar aquest espai i que va participar a les Jornades organitzades per l'STEI-, de constitució d’un Consell de l’Espai de Comunicació en Català, com a instància central de la institucionalització d’aquest espai. Un organisme estable amb competències delegades per part dels governs de la Generalitat de Catalunya, la Generalitat Valenciana i el Govern de les Illes Balears, en una primera fase, i dels governs d’Aragó, d’Andorra i dels estats dels quals depenen l’Alguer i Catalunya Nord, en una segona fase, amb l'objectiu d'establir polítiques de comunicació compartides, supervisar línies d’actuació en àmbits estratègics i comuns relatius als mitjans en català i a la producció, així com la disponibilitat i circulació de continguts, sobretot audiovisuals i multimèdia. Recuperar amb la màxima urgència les emissions de la ràdio i la televisió valencianes.

El consell rector de la Corporació Valenciana de Mitjans de comunicació no aconsegueix un acord sobre una emissió en proves de l'ens i la data d'inici de les emissions que s'havia anunciat per l'octubre de 2016. Des de les illes Balears es demana la recuperació de Catalunya Informació i la seva compatibilitat amb Ona Mediterrània i poder veure tots els continguts dels canals de la CCMA. Seria interessant també i fa temps que es demana que TV3 doni més informació de la resta del domini lingüístic. Finalment creim que és interessant incentivar la creació d’una indústria audiovisual pròpia en català.

Enllaçats per la Llengua celebra la trobada en política lingüística dels governs català, valencià i balear

Enllaçats per la Llengua celebra la trobada en política lingüística dels governs català, valencià i balear

Enllaçats per la Llengua (ExLL) anima els governs català, valencià i balear a seguir treballant plegats per l'impuls social del català i a fomentar la cooperació en matèria lingüística amb la resta d'administracions del domini lingüístic. La xarxa d'entitats considera vital la coordinació i l'entesa de les institucions en matèria lingüística per a refermar la unitat de la llengua; per tant, valora molt positivament la trobada del dia 9 de novembre a Barcelona dels màxims responsables de política lingüística de la Generalitat de Catalunya, la Generalitat Valenciana i el Govern de les Illes Balears.

En aquesta reunió es varen tractar assumptes en matèria de drets lingüístics i socials, que afecten directament uns tretze milions de ciutadans i ciutadanes en àmbits com l'acreditació i la convalidació dels coneixements lingüístics a cada territori, l'avaluació del compliment per part de l'estat espanyol de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, o la defensa conjunta envers polítiques estatals perjudicials quant a la llengua.

ExLL remarca que l'entesa pot incidir també sobre una millor gestió dels recursos públics dedicats a aquests afers als tres territoris. Així ho ha de garantir la voluntat de cooperació anunciada per les administracions reunides quant a compartir eines i recursos destinats a la traducció de textos legals estatals i europeus i a l'aprenentatge i impuls de l'ús social de la llengua.

La xarxa d'entitats recorda que des que fou creada l'any 2013 ha reclamat aquesta coordinació i cooperació de les administracions en matèria lingüística per defensar la unitat de la llengua i valoritzar-ne l'ús social. En darrer terme, ExLL espera que aquestes trobades tinguin continuïtat en el temps i que contribueixin a normalitzar les relacions entre les diferents institucions del domini lingüístic.

Enllaçats per la Llengua

enllacatsperlallengua@gmail.com

Novembre de 2016

Manifestació en defensa de l’Educació Pública a Barcelona #12N

Aquest dissabte #12N l'Assemblea Groga (moviment que defensa l'ensenyament públic a Catalunya) convoca una manifestació a Barcelona per reclamar la fi de les retallades al sector i que la inversió pública en educació sigui la que marca la LEC (Llei d'Educació de Catalunya), que seria un 6% del PIB.

Enllaçats per la Llengua s'ha adherit com a col·lectiu al manifest de la convocatòria, tot recordant que des de la xarxa d'entitats reclamem una escola pública de qualitat que tingui el català com a llengua vehicular a tot el domini lingüístic. Per tant, fem extensiva aquesta reclamació a tots els territoris de parla catalana, on encara avui la presència del català a les aules és residual en alguns d'ells. L'escola en català, cosa de tots!

Font: http://assembleagroga.info/blog/2016/10/16/manifestacio-defensa-educacio-publica-12n/

La Comunitat Educativa ens mobilitzem un cop més en defensa de l’Educació Pública. Davant les retallades i l’agressió permanent a la seva qualitat, per part del Departament d’Ensenyament i el Ministeri d’Educació, exigim que assumeixin les seves responsabilitats i pugin la inversió en educació fins al que marca la llei catalana: 6% del PIB, que és la mitjana d’inversió de la Unió Europea.

Enfrontar les famílies i fer competir les escoles per la matrícula.
Augmentar ràtios.
Tancar línies de la pública i posar barracons.
Reduir plantilles i augmentar les hores lectives del professorat.
Retallar un 19% a la pública i només un 4% a la concertada.
30% de plantilla interina no és dignificar la funció del docent, és precaritzar.
Aplicar la LOMCE contra el criteri del Consell Escolar de Catalunya.
Parlar de coeducació mentre es finança escoles d’elit que segreguen per sexe.

Tot això és involució i no innovació, com tampoc és el model d’Escola Catalana.

Rebutgem els atacs a l’educació pública vinguin de Via Augusta, Madrid o Brussel·les!!

Ministre dimissió!!
Consellera dimissió!!
Volem innovació
Volem el 6% del PIB

VINE A LA MANIFESTACIÓ
Dissabte 12 de novembre (17h) Plaça Universitat, Barcelona

Intersindical Valenciana considera imprescindible la competència lingüística en la Llei de la Funció Pública

Intersindical considera imprescindible la competència lingüística en la Llei de la Funció Pública

Font

El Secretariat Confederal de la Intersindical Valenciana ha acordat demanar al Consell de la Generalitat Valenciana la incorporació de la competència lingüística per a l’accés a les Administracions Públiques en la nova Llei de la Funció Pública Valenciana. El govern valencià està elaborant una nova Llei que estarà redactada, segons fons del propi govern, abans del 31 de desembre de 2016, en l’articulat de la qual resulta imprescindible i necessari que s’incloga la competència lingüística.

La nova Llei de la Funció Pública Valenciana, que ha de dissenyar un model d’Administració Pública valenciana que supere l’actual i que servesca per millorar els serveis públics, l’atenció a la ciutadania i les condicions de treball del seu personal, ha de donar un pas endavant decidit per fer realitat una reivindicació històrica de la societat valenciana i del personal que hi treballa com és la capacitació lingüística. Una aspiració del poble valencià que va frustrar l’anterior govern de la Generalitat en 2010 en negar-se a incorporar-la en la Llei 10/2010, d’Ordenació i Gestió de la Funció Pública Valenciana. Per això, des del Sindicat es treballarà per fer-la possible, per la qual cosa es consideren necessaris la negociació, el consens i el diàleg amb altres sindicats, entitats cíviques, partits polítics i el Consell que servisquen per fer una realitat la competència lingüística.

Intersindical Valenciana considera que el nou context polític i social, favorable per impulsar l’ús del valencià i la igualtat lingüística en tots els àmbits socials, es concrete en la inclusió en l’articulat de la nova Llei de la Funció Pública de la necessària competència lingüística per a l’accés i la provisió. Aquesta ha de ser una de les mesures per impulsar una nova política lingüística que servesca per avançar en el procés de normalització lingüística al País Valencià. Una mesura que ha de ser complementada per altres, com ara la promulgació d’una Llei d’Igualtat Lingüística; el decret d’Usos Lingüístics que ja s’ha fet públic i que el sindicat valora positivament; un augment dels pressupostos per la promoció del valencià; la recuperació de RTVV i la recepció de TV3, Cat Ràdio i IB3 per avançar en un sistema comunicatiu compartit amb la resta de territoris que parlem la mateixa llengua i l’acceptació de les propostes de les associacions sindicals i cíviques per millorar el decret de plurilingüisme.

Lliurament dels IV Premis El Tempir el 5 de novembre a Elx

El pròxim 5 de novembre tindrà lloc l’acte de lliurament dels IV Premis El Tempir a fi de reconéixer la trajectòria cívica d’aquelles persones, entitats o empreses, públiques o privades, que s’han distingit pel treball diari a favor de la llengua i la cultura valencianes en tres àmbits geogràfics ben concrets: país, migjorn i Elx. Aquests premis, que constitueixen una proposta en positiu de la valoració de la tasca dels guardonats, tracten de cohesionar la personalitat lingüística i cultural del sud valencià, i de la resta del país en general, des d’una vessant inclusiva i propositiva, com a models o referents socials a seguir, i alhora contribueixen a integrar la identitat valenciana del sud dins un projecte cohesionador del País Valencià. Per això, els Premis El Tempir van convertint-se a poc a poc en una de les activitats més representatives de la nostra entitat. Les persones i les institucions guanyadores rebran com a distintiu una escultura dissenyada i realitzada pel prestigiós artista elxà Antoni Pons, que tracta de conjuminar els recorreguts sinuosos dels rius Vinalopó i Segura per l’extrem meridional del país, i la forma d’un dels gallons que configuren l’aparell de la “Mangrana” dins la representació de la Festa o Misteri d’Elx, Patrimoni de la Humanitat i element simbòlic de la valencianitat del sud.

L’acte, conduït enguany pel filòleg i periodista Alfons Pérez, comptarà amb l’actuació del cantautor Andreu Valor i amb la presència de Vicent Soler, conseller d’Hisenda i Model Econòmic de la Generalitat Valenciana, com a convidat especial, que farà de mantenidor en aquesta quarta edició dels premis. Amb Vicent Soler les persones assistents podran analitzar i intercanviar opinions sobre dèficit públic que patim els valencians i el model de finançament necessari perquè els valencians comptem amb unes condicions dignes de vida i de treball. El sopar tindrà lloc al restaurant la Taula de l’Hotel Milenio d’Elx. El preu és de 33 euros. Les persones que hi estiguen interessades a assistir s’han d’inscriure en aquest formulari o bé poden fer-ho per telèfon al 644 02 34 93 (cal demanar per Beatriu Martí, assessora tècnica d’El Tempir). Tot seguit, han de fer un ingrés pel preu del cobert a aquest núm. de compte ES67 1491 0001 2120 7756 9925 i enviar resguard de la transferència o captura de pantalla a infoeltempir@gmail.com una vegada l’haja realitzada. Rebrà un correu de conformitat.

Font: eltempir.cat

Dites i rondalles alguereses, memòria viva de l'Alguer [Carla Valentino/Òmnium Cultural de l'Alguer]

La llengua algueresa (o català de l'Alguer) és, com totes les llengües, l'expressió oral i viva d'una tradició i pensament d'un poble. En aquest cas és molt interessant de preservar aquest patrimoni cultural de l'imaginari del poble que representen les dites i rondalles, que normalment van passant per transmissió oral de generació en generació, degut a la difícil situació de la llengua pròpia a la ciutat sardocatalana.

La vicepresidenta d'Òmnium Cultural de l'Alguer i activista Carla Valentino té especial cura d'aquesta "memòria viva" i n'ha fet diverses adaptacions d'algunes rondalles i dites alguereses, que n'ha emprat fent de mestra durant el curs d'alguerès ofert per l'entitat Òmnium Cultural de l'Alguer (membre d'Enllaçats per la Llengua) i que a continuació compartim algunes d'ells, en genuí alguerès. Agraïm l'autora i a l'entitat per aquest treball de recuperació de la memòria oral popular de l'Alguer i en defensa de la seva llengua.

Més informació al perfil de facebook de Carla Valentino

*Fotografies extretes del perfil de l'autora

LO LUPO I L'ANJONI

Un lupo i un anjoni, presos de la set, eren arribats a un mateix traïno. Lo lupo era en la part més alta il'anjoni assai més en baix. Lo lupo, sempre bramit, cercant una excusa per barallar amb l'anjoni i se'l poguer menjar, li diu:«Per cosa m'has embotjat l'aigua que estava beient?». L'anjoni, tremolant-se per la por li respon:« Perdona, ma com puc haver fet lo que dius? L'aigua curri de tu ors a mi.» Aquell delinquent volguent trobar per força un motiu diu: «Tu, sis mesos fa, has parlat mal de mi.» L'anjoni respon:«En veritat, jo sis mesos fa no era nimanco nat» i el lupo:«Alhora és estat ton pare a parlar mal de mi». I dit això abranca el pobre animal innocent i se'l menja.
La rondalla és estada escrivida per aquellos hòmens que, amb falses raons, oprimeixen i mata qui és innocent.

(Fedro - adaptament en alguerés de Carla Valentino)

RONDALLA "LES PENES DELS ANIMALS"