Estem a punt de començar el curs escolar 2013-14 i al País Valencià, el govern del PP ha tornat a posar totes les traves possibles perquè més de 100.000 infants no puguen matricular els xiquets en el el programa plurilingüe d'ensenyament en valencià (PPEV),
Per això des d'ENLLAÇATS PER LA LLENGUA us animem a sumar-vos a aquesta iniciativa de Jaume Flor i a piular en favor de l'ensenyament en valencià, el proper dissabte 31 d'agost a les 20 hores i a mostrar el nostre rebuig més ferm a la conculcació del dret d'etudiar en valencià a milers i milers de xiquets valencians amb l'etiqueta #vullestudiarenvalencià i la menció @AlbertoFabra.
Wert no garantirà el dret a l'ensenyament en valencià a les famílies que el sol·liciten i es queden sense plaça per manca d’oferta
Data: 27/06/2013 16:20
Escola Valenciana valora que Wert no té cap intenció d’atendre a les peticions de millora i que aprovarà l’actual redacció de la LOMQE sense canviar ni una coma i sense el consens social que necessita una llei educativa. El president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno, ha explicat hui al ministre d'Educació José Ignacio Wert la realitat del sistema educatiu valencià.
A més li ha fet diverses propostes de millora de la Llei per garantir la competència lingüística de tot l'alumnat en la llengua pròpia del País Valencià i una millor competència d'una tercera llengua.
Escola Valenciana ha recordat al ministre Wert que, tal com està redactada la LOMQE, el valencià es considera de segona. En aquest sentit, l'assignatura de valencià continua sent una matèria específica i no està al nivell d'altres matèries com matemàtiques o llengua i literatura castellana, que són troncals. El president de l'entitat ha explicat que "la LOMQE contempla que les llengües oficials, com el valencià, poden estar considerades com a troncals però que depén de les respectives autonomies eixa regulació. És per això que si en algun moment l'autonomia decideix marcar en la seua normativa les excepcions que vulga de cursar la llengua i la literatura oficials, doncs no hi haurà cap problema, això sí, en tots els casos sí queda garantit que tot l'alumnat ha de cursar una primera llengua estrangera. Ens sembla que amb aquestes condicions es desemparen completament les diferents llengües oficials de les autonomies i es deixa la decisió de garantir la competència lingüística de l'alumnat a criteris ideològics i no pedagògics".
El ministre Wert ha expressat al president d'Escola valenciana que el dret a l'ensenyament en valencià és una competència exclusivament autonòmica. Així mateix, el president d'Escola Valenciana ha mostrat el malestar de l'entitat respecte a què la LOMQE només garantirà el dret de les famílies valencianes a escollir ensenyament en castellà, però no el dret de les 14.000 famílies potencials que demanarien el programa òptim d'ensenyament quan matriculen els seus fills de 3 anys a l'escola, el Programa plurilingüe d'ensenyament en valencià (PPEV), si tingueren l'oferta adequada. "Afortunadament al País Valencià hi ha famílies i equips docents que lluitem per l'ensenyament en valencià i gràcies a això hem aconseguit que per al pròxim curs hi haja 40 noves línies en valencià autoritzades, dues per sentències històriques del TSJ valencià", ha explicat Vicent Moreno.
L'entitat cívica li ha fet saber al ministre que li farà arribar les queixes de les famílies que no poden matricular els seus fills en valencià i li ha explicat per què el PPEV és el programa òptim d'ensenyament, ja que és l'únic que garanteix la competència lingüística en les dues llengües cooficials i una millor competència funcional en anglés.
Un dels objectius que marca la LOMQE és que en aquells territoris amb dues llengües oficials, l'alumnat les ha de dominar per igual i segons Escola Valenciana "això no ho garanteix un dels programes educatius vigents actualment al País Valencià, és a dir, la línia en castellà".
Escola Valenciana li ha demanat a Wert que prenga mesures per potenciar el plurilingüisme educatiu a tot l'Estat i no només a les autonomies amb llengua pròpia.
Aquesta reunió ha estat possible perquè l'entitat ha estat convidada pel diputat de la Coalició Compromís, Joan Baldoví, a exposar els seus arguments al ministre. Escola Valenciana està oberta a exposar el model de sistema educatiu valencià avalat per la majoria de la societat valenciana i per les màximes instàncies científiques i acadèmiques en qualsevol taula de debat política o social.
L'Acadèmia Valenciana de la
Llengua (AVL) ha traslladat
a la mesa de les Corts Valencianes una declaració institucional en què es
mostra contrària a la Proposició no de llei presentada pel PP relativa a l'origen del
valencià (provinent de l'iber) i on es reclamava a la Reial Acadèmia de la Llengua
Espanyola un canvi en la
definició de la llengua per deixar de considerar-la part de la llengua
catalana. L'entitat considera que el text presentat pel PP vulnera l'ordenament
jurídic perquè ignora el 'Dictamen sobre els principis i criteris per a la
defensa de la denominació i l'entitat del valencià' emès per l'AVL i perquè no
respecta la normativa lingüística oficial.
En la seva declaració institucional, l'AVL
manifesta que amb el valencià 'com ocorre en qualsevol altre idioma, s'ha
configurat al llarg de la història amb aportacions de les diferents
civilitzacions i cultures que, en èpoques passades, es van assentar en l'actual
territori valencià'.
En aquest sentit però deixa clar que 'el
valencià, pròpiament dit, es va conformar a partir del segle XIII, en què fou
dut ací pels repobladors catalans i aragonesos vinguts amb Jaume I, com
demostra la història, la documentació medieval, l'onomàstica i la filologia, en
especial la fonètica, la morfologia, la sintaxi i el lèxic històrics, que
mostren la seua procedència del llatí. Per això, valencians, catalans, balears,
i els habitants d'altres territoris de l'antiga Corona d'Aragó, compartim una
mateixa llengua, tot i que a causa del pas dels segles cada zona ha mantingut o
incorporat formes i vocables propis'.
L'AVL emmarca aquestes particularitats del
català en el llegat que han deixat altres pobles als diferents territoris
(l'àrab, l'aragonés, el castellà, el francés o l'occità) i deixa clar que 'les
relíquies dels pobles remots, com l'iber, són inexistents o imperceptibles'.
L'Acadèmia recorda que el 9 de febrer de 2005
es va efectuar i aprovar per unanimitat el 'Dictamen sobre els principis i
criteris per a la defensa de la denominació i l'entitat del valencià' com a
entitat normativa i reguladora de la llengua segons l'Estatut valencià i que
aquest va ser comunicat a les Corts Valencianes. L'AVL confia que els serveis
de documentació del parlament valencià puguin fer arribar al portaveu del PP
aquest dictamen.
L'entitat insta a la mesa de les Corts a
comunicar, tant al grup parlamentari popular com a la resta de grups
parlamentaris, que el text de la proposició no de llei 'vulnera l'ordenament
jurídic valencià en la mesura que ignora un pronunciament oficial -com el
Dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i
l'entitat del valencià- emès per l'AVL, la institució normativa de l'idioma
valencià'. L'entitat afegeix que no respecta, en la redacció, la normativa
lingüística oficial de l'AVL, la qual 'és d'aplicació obligatòria a totes les
administracions públiques de la
Comunitat Valenciana'
–segons l'article 41 de l'Estatut d'Autonomia.
L'Acadèmia conclou reclamant 'fermesa als
grups parlamentaris que no s'utilitze la llengua com a instrument polític de
confrontació entre els valencians'.
Aquest text respon a la
Proposició no de llei
d'especial urgència a les Corts Valencianes presentada pel PP el passat dia 13
de juny instant a que el govern valencià s'adreci a la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) perquè aquesta reconegui al diccionari que
el valencià és una llengua pròpia diferenciada de la llengua catalana.
La proposició està escrita amb termes poc
normatius i propis de les entitats que defensen el secessionisme lingüístic com
'ab', 'llenguage', 'aixina', 'periodos', 'bolletí' o 'llingüistes', entre
altres. Al text, el PP assenyala que el valencià parteix de la prehistòria, al
segle VI abans de Crist en l'època dels ibers, i que ha arribat fins a
l'actualitat després de les aportacions de fenicis, grecs i llatins.
El PP
valencià va rebre ahir [1 de juliol] un important correctiu de l'entitat a la
qual l'Estatut atribueix la competència normativa del valencià. L'Acadèmia
Valenciana de la Llengua
(AVL) va fer pública una declaració en què es referma en els seus plantejaments
i principis unionistes i rebutja amb contundència la proposició no de llei
presentada pel grup parlamentari popular a les Corts fa unes setmanes. Un
escrit en què insta la RAE a
incloure en el seu diccionari una nova definició del valencià perquè es deixi
de considerar part de la llengua catalana i en què afirma, entre altres coses,
que els orígens del valencià cal buscar-los en l'iber.
L'entitat
argumenta amb la documentació medieval, l'onomàstica i la filologia, en
especial la fonètica, la morfologia, la sintaxi i el lèxic històrics la
procedència llatina del valencià. “El valencià, pròpiament dit, es va conformar
a partir del segle XIII, en què fou dut ací pels repobladors catalans i
aragonesos vinguts amb Jaume I (...) Per això, valencians, catalans, balears, i
els habitants d'altres territoris de l'antiga Corona d'Aragó compartim una
mateixa llengua, tot i que a causa del pas dels segles cada zona ha mantingut o
incorporat formes i vocables propis”. Per reblar seguidament amb rotunditat que
“les relíquies dels pobles remots, com ara l'iber, són inexistents o
imperceptibles”.
A
més, la declaració, que va ser debatuda en el ple celebrat divendres passat,
considera que el text presentat pel PP “vulnera l'ordenament jurídic perquè
ignora un pronunciament oficial”. L'entitat es referix al seu Dictamen sobre
els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l'entitat del
valencià, emès el 9 de febrer del 2005, en què utilitzant perífrasis i
circumloquis certifica la unitat lingüística. Així, confia que els serveis de
documentació de la cambra envien al síndic del PP, Jorge Bellver, el dictamen
perquè tinga ben present que es tracta d'un document elaborat per “la
institució normativa de l'idioma valencià”.
L'entitat
hi afegeix que l'escrit que els populars volen tramitar amb “especial urgència”
no respecta, en la redacció, la normativa lingüística oficial de l'AVL, la qual
“és d'aplicació obligatòria a totes les administracions públiques de la Comunitat Valenciana”. L'Acadèmia conclou reclament “fermesa als grups
parlamentaris perquè no s'utilitze la llengua com a instrument polític de
confrontació entre els valencians”.
Dignes
representants d'Escola Valenciana es van reunir ahir [27 de juny] amb el
ministre d'Educació, Cultura i Esports (!). Debades. Li van portar una demanda
justa i concreta. Com que el ministeri ha fet un dipòsit previ de cinc milions
d'euros anuals per pagar l'escola privada als pares catalans que vulguin
escolaritzar els seus fills en castellà, en justa correspondència esperen un
gest idèntic per als pares valencians que volen escolaritzar els seus fills en
català. És a dir, un dipòsit semblant però que arribi fins als 100 milions. I
potser més, perquè la demanda afecta més de 100.000 alumnes. El ministre Wert
se'ls va espolsar amb molta amabilitat i pràctica adduint que “això que vostès
demanen és una competència autonòmica”. Exacte. Tan competència i tan autonòmica
com la decisió de convertir el castellà en llengua vehicular de l'ensenyament a
Catalunya. O no? O el castellà és una qüestió d'Estat, que l'ha de preservar i
defensar a mort, i el català que se'l defensi qui vulgui sempre que sigui en
broma? Joc eternament brut.
Els dies 21 i 22 d'agost, M. Antònia Font (Sindicat de treballadors de l'Educació de les Illes Balears) Magda González Crespí (Assemblea de Mestres i Professors en català de les Illes Balears) i Quico Romeu (Enllaçats NO Acatem) participaren en la quaranta-cinquena edició de la Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Conflent per participar en una taula rodona sobre els Països Catalans juntament amb Aleix Cardona de Som Països Catalans i Marta Serra del Casal Català de Perpinyà.
L'acte fou presentat i organitzat pel CIEMEN amb la col·laboració del Casal de Perpinyà. Lamentem que per una imprevisió tècnica (manca de bateria), la participació d'Aleix Cardona no va poder ser enregistrada, Tampoc hi ha complertes les participacions de M. Antònia Font (Enllaçats per la Llengua) ni de Marta Serra per la mateixa raó.
JAUME CORBERA. Una de les característiques més evidents de les societats que tenen com a llengua en plenitud d’usos una llengua que funciona com a llengua A a unes altres societats (les quals, per tant, tenen una llengua B) és el seu menyspreu majoritari no només per aqueixes llengües B, sinó també per les altres llengües en general.
L’interès que tenen els espanyols ( = castellanoparlants) per aprendre català, basc, gallec o asturià (per a ells l’aragonès ni tan sols existeix) és comparable al dels pingüins per fer vacances al Carib (vegeu, per exemple, aquest article), i és naturalment semblant al que tenen els francesos (= francesos del nord) per a aprendre occità, bretó, neerlandès, català, cors o qualsevol altra parla autòctona dins la República. És lògic: si parlant la llengua A poden anar sense problemes pertot dins el territori que controlen, ¿per què han d’aprendre cap llengua B, que no és necessària per a res? Aquesta actitud d’autosuficència els duu, a més a més, a mantenir una actitud negativa respecte a qualsevol altra llengua, i per això (amb qualque excepció) als estats on hi ha una política més despectiva respecte a les llengües internes sotmeses hi ha, també, un gran percentatge de persones adultes incapaces d’expressar-se en una altra llengua considerada estrangera: Espanya (46,8 %)*, Grècia (43,4 %), França (41,2 %) (Comunicat de premsa d’Eurostat 137/2009, 24 de setembre de 2009).
Una dada important per a conèixer l’interès d’un estat a fer els seus ciutadans políglotes és com plantegen l’ensenyament de llengües estrangeres dins el sistema educatiu. Doncs bé, segons les dades del Primer Estudi Europeu sobre les Competències Lingüístiques i l’Estudi Europeu sobre les Competències Lingüístiques: la capacitat lingüística a Anglaterra, a tots els estats de la Unió Europea, excepte a Anglaterra (però la dada val per a tot el Regne Unit; vegeu-ho en aquest escrit: Languages in UK schools: where we are vs where we need to be), s’ensenya almenys una llengua estrangera des dels primers anys de l’educació primària, i es manté aquest ensenyament fins al final de l’educació secundària (en el nostre cas, el Batxillerat). ¿Què passa a Anglaterra, i a tot el RU? Doncs que només s’ensenya una llengua estrangera (majoritàriament francès) als darrers 3 anys de l’ensenyança obligatòria, quan els alumnes tenen entre 11 i 14 anys! I pus! Al tercer grau d’ensenyament (14-18 anys), la llengua estrangera (1 o 2) havia estat obligatòria fins al 2004, però és voluntària a l’actualitat. La conseqüència lògica n’ha estat la disminució d’alumnes que l’aprenen: dels 295.970 que, a Anglaterra, el 2004 s’examinaren de francès per a obtenir el Certificat General d’Educació Secundària, s’ha passat a 141.472 el 2011; dels 118.014 d’alemany s’ha passat a 58.382; i només han crescut una miqueta els estudiants de castellà: de 59.588 a 60.773 (dades de l’Estudi Europeu…, taula 2.3, p. 24).
Vist des d’una altra perspectiva: el 51 % d’alumnes de secundària del Regne Unit no estudia cap llengua estrangera (Comunicat de premsa d’Eurostat 137/2009…). A més a més, interrogats els alumnes** si els agrada o no estudiar la llengua 1, el 53 % responen que no (Estudi Europeu…, figure 7.6, p. 83); només són superats, en aquest disgust, pel 59 % de flamencs belgues a qui no agrada aprendre francès (i ja sabem la poca estimació entre la comunitat flamenca i la walona de Bèlgica). Però encara hi ha una altra dada significativa, els pobres resultats pràctics per als alumnes anglesos en l’aprenentatge del francès: “Pupil proficiency in French was poor in England compared with Spain and both Belgian communities. Across skills, England had more pupils who failed to achieve the first basic user level (A1) and fewer who were independent users (level B1 and B2). Pupils in England performed similarly to those in Portugal in French reading, listening and writing.” (Estudi europeu…, p. 55; per a veure els resultats portuguesos vegeu el Primer estudi europeu…, p. 44)
¿Què reflecteixen totes aquestes dades? És molt clar: el Regne Unit té com a llengua comuna la llengua A de tot Europa, la llengua que tots els altres europeus consideren com a més important, i per això mateix el Regne Unit no té necessitat d’aprendre cap altra llengua; els seus ciutadans actuen en bona part (no al 100 %, naturalment) com els espanyols a Espanya o els francesos a França: ¿per què han d’aprendre una llengua B si amb la llengua A, que és la seva, poden anar pertot i la gent encara els fa reverències? Per a ells és inimaginable plantejar-se l’ensenyament bilingüe (excepte al País de Gal·les, on s’aprèn també gal·lès), i l’ensenyament d’una llengua estrangera és quasi testimonial, més per dissimular el seu menyspreu que per a dotar-se d’una capacitat políglota que, a nosaltres, els nostres dirigents ens volen fer passar per imprescindible (no per raons culturals, és clar, sinó purament materials); perquè no en necessiten cap altra, de llengua. Tenen la diglòssia a favor seu ben assumida, i contemplen gojosos com tots els altres europeus també la hi tenen.
*Sé cert que el percentatge entre els estrictes castellanoparlants és molt més alt, perquè és a la comunitat catalanoparlant on hi ha hagut sempre més interès per a aprendre llengües estrangeres, encara que només fos pel gran pes econòmic del turisme.
**No queda clar a l’Estudi si són només els alumnes d’11 a 14 anys, que tenen 1 llengua obligatòria, o si hi entren també els de 14 a 18 anys, per als quals és optativa; però tal com s’explica, i pels resultats, crec que només són els primers.
JAUME CORBERA. A l’article passat us explicava que els ciutadans del Regne Unit tenen molt poc interès per a estudiar llengües estrangeres, fet que es manifesta en els escassos tres anys (entre els 11 i els 14) que dediquen al francès dins l’ensenyament secundari, desinterès clarament motivat pel fort sentiment diglòssic (a favor seu, és clar) que tenen en relació a la llengua anglesa, que saben hegemònica al món. Mirau aquesta notícia: “Ben Lenher (Oxford, 1978) va arribar a Barcelona fa sis anys, però no parla ni català ni castellà.
Al Centre de Regulació Genòmica, on treballa, l’idioma comú és l’anglès, i ell s’hi passa bona part del dia intentant entendre les claus del genoma. Demà rep el premi nacional de recerca al talent jove.” (Presència 2142, del 15 al 21 de març del 2013, p. 36) No dubt que Mr Lenher és un savi, n’estic ben segur, vaja! ¿I un savi que duu 6 anys a Barcelona pot continuar ignorant no ja el català, sinó fins i tot el castellà? Si els immigrants africans i asiàtics sense estudis que hi arriben al cap de pocs mesos de ser-hi ja hi mig parlen, en català i castellà! Entenc que aquest senyor es passa moltes d’hores dins el CRG, on només es parla anglès, però també deu tenir qualque estona de vida privada, deu anar a comprar de tant en tant, deu anar a un cafè o un restaurant, es deu relacionar amb els veïns de casa seva… I no ha après català ni castellà! Deu anar pertot parlant en anglès i tothom li deu fer reverències, tothom deu parlar-li en anglès (més o menys), i ell ben content perquè no s’ha d’esforçar a aprendre la llengua local… És clar que segurament la gent el tracta així perquè no té aspecte físic de paquistànès o indi, ni és negre… La seva aparença anglosaxona hi fa molt, a ser considerat qualcú important… És evident que si no sap cap de les dues llengües oficials a Catalunya (una molt més oficial que l’altra, per cert) no és per manca d’aptitud intel·lectual per a aprendre-les, és simplement perquè té ben assumit que no en té necessitat, que així ja li va bé.
A part, però, del detall de la (presumpta) disposició personal d’aquest investigador, hi ha en aquesta notícia un altre fet significatiu: aquesta recerca científica a Barcelona es fa en anglès, no en català. Em direu que això no té res d’estrany, que és així pràcticament a tot el món, i que és així per la necessitat que tenen tots els científics de comunicar-se. Bé, doncs jo us ho replicaré: és així perquè els científics anglòfons, que són la majoria relativa i, sobretot, d’estats molt rics i influents (amb els Estats Units i el Regne Unit a davant de tot) ho han imposat, i els altres s’hi han plegat. Aquests científics ignoren (menyspreen ?) deliberadament qualsevol aportació que no sigui escrita en anglès, en una actitud que ja ve d’anys enrere: dins el anys 1930 científics alemanys assenyalaren que hi havia una relació important de causalitat entre el fet de fumar i el càncer de pulmó, però com que el seu descobriment va ser publicat en alemany (la potència vençuda de la I Guerra Mundial), el món científic anglòfon el va ignorar i no tengué transcendència, fins que dins la dècada dels 60 un conjunt de científics nord-americans i britànics “redescobriren” aquesta relació, cosa que provocà les noves polítiques de salut pública encaminades a reduir el consum de tabac (vegeu-ho en aquest article, p. 3).
Al Brasil es publiquen anualment uns 50.000 articles científics, dels quals el 60% són en portuguès, però només uns 18.000 són indexats per la Web of Science de Thomson, una de les bases de dades més importants del món, i d’aquests just el 2,7% són en portuguès (ídem, p. 6)… La discriminació lingüística és evident, i per a contrarestar-la fins on fos possible, almenys parcialment, diverses organitzacions americanes de promoció de la salut i de la investigació científica en medicina, amb el suport principal de l’estat brasiler de São Paulo, instituiren el 1997 una base da dades llatinoamericana de publicacions científiques relacionades amb la recerca sobre salut (SciELO), gràcies a la qual la investigació en aquest camp feta en castellà i portuguès (n’hi ha una part minoritària en anglès) és projectada internacionalment.
Perquè la cultura catalana sigui normal en tots els sentits cal que hi hagi també una recerca científica en català i que sigui donada a conèixer internacionalment; renunciar-hi, amb l’excusa que si no es fa en anglès no és coneguda a fora, és autocondemnar-nos a ser sempre un país subsidiari; ¿per a què volem una oficina de terminologia (el TERMCAT) que actualitzi tota la nostra terminologia científica si després aquesta no s’ha d’usar mai? ¿Volem una llengua coixa en l’àmbit científic? Es pot fer i publicar recerca en català, fer-ne resums (o versions senceres, en qualque cas) en anglès (és cert que no es pot ignorar, el pes de l’anglès) i donar-la a conèixer amb un recurs semblant al SciELO, que pot ser el RACÓ que ja existeix o un de nou, si ha de ser millor. En lloc d’anar en aquesta direcció, però, ens volen fer anar en la contrària ja des de l’ensenyament primari: tots els qui vàrem patir l’escola franquista som conscients que vàrem aprendre tot el vocabulari especialitzat de les diferents disciplines (història, geografia, ciències naturals, matemàtiques, filosofia, gramàtica…) en castellà, i que és molta encara la gent d’aquestes generacions que en haver-se de referir a un concepte que va aprendre a escola s’hi refereix amb el terme castellà que li ensenyaren.
Amb l’assoliment de l’escola en català havíem aconseguit la normalitat en totes aquestes disciplines i els nostres fills han après el vocabulari especialitzat en català, com hauríem volgut nosaltres; doncs ara volen (PP i CIU, vegeu el meu primer escrit d’aquesta sèrie) tornar enrere i que els estudiants aprenguin la terminologia novament en castellà o en anglès! ¿Com podrem mai tenir investigació científica en català si des de ben petits els negam als nostres fills que aprenguin el vocabulari essencial català de les disciplines que estudien?[1] El TIL a les Balears o el projecte de la Generalitat de Catalunya de fer immersió escolar en anglès impedirà el desenvolupament futur de la ciència en català. Que el PP tengui aquest objectiu és lògic, però que sigui també l’objectiu de CiU em sorprèn. La nova diglòssia és l’excusa perfecta per a contribuir a la pròpia (auto)anihilació. Ben penós, tot plegat.
[1]Ja comentava aquest fet, amb espant, el contertulià de Migjorn Josep Molés, que conta haver sentit una neboda seva que fa Ciències Socials en anglès parlar del “Castilian plateau” per a referir-se a l’altiplà ibèric (la mesetacastellana). (Missatge a Migjorn de 25/07/2013.)
JAUME CORBERA. Probablement el terme de la sociolingüística més usat, més conegut, en català ha estat el de diglòssia, introduït a casa nostra a finals de la dècada de 1960. En la primera formulació del concepte, el lingüista nord-americà Charles A. Ferguson l’aplicava a situacions com les relacions entre àrab popular i àrab literari: l’àrab popular és l’eina de comunicació oral normal en l’àmbit col·loquial a totes les comunitats àrabs (un àrab popular que és diferent d’un espai a un altre) i l’àrab literari és l’eina de comunicació, oral i escrita, normal en l’àmbit de relacions formals: la pregària, l’escola, l’ús institucional, la literatura, la ciència… (un àrab literari molt poc diferenciat espacialment); és a dir, els parlants àrabs usen dues modalitats lingüístiques diferenciades segons la situació social de comunicació en què es troben: modalitat dita B en situacions d’informalitat i modalitat dita A en situacions de formalitat. Un funcionament semblant al de, per exemple, els suïssos germànics, que tenen el propi dialecte com a modalitat B i l’alemany estàndard com a modalitat A.
El concepte fergusonià de diglòssia va ser posteriorment reformulat per altres (socio)lingüistes, i a casa nostra ens arribà amb un contengut un poc diferent: per a nosaltres la modalitat B era la llengua catalana i la modalitat A era la llengua castellana. Bé, dic que ens arribà diferent per aquesta consideració de “llengües diferents” que tothom accepta per al català i el castellà, i que en canvi no sol ser acceptada per a l’àrab literari i l’àrab popular o el suís-alemany i l’alemany estàndard; no hi entraré ara, en aquesta discussió, però hi podríem dedicar moltes de pàgines, a raonar si els parlars àrabs o el suís-alemany són més o menys llengües diferents respecte de l’àrab literari o l’alemany que el català respecte del castellà. En qualsevol cas, l’acceptació que la nostra era una situació sociolingüística de diglòssia va ser general a la dècada dels 70: els catalanoparlants usàvem normalment el català en les nostres relacions orals familiars i amicals, mentre que llegíem, escrivíem i ens relacionàvem en castellà amb les institucions (tot això amb matisos, ara no importants); en altres paraules, socialment el castellà era una llengua més important que el català. Dins els 80 la diglòssia (una característica de la qual és l’estabilitat) es va anar convertint en conflicte: una gran part de la nostra societat no acceptava més que el català fos sempre modalitat B i el volia convertir en modalitat A, i per a això havia d’eliminar la modalitat A vigent… I encara hi som, en aquesta etapa: sense haver descartat ja del tot la diglòssia respecte del castellà (en tenim exemples contínuament, sobretot fora de Catalunya), la lluita principal ara és ocupar del tot el seu espai i convertir la societat catalana en una societat de funcionament intern monolingüe, com l’anglesa, la portuguesa, la danesa… Però, al mateix temps, apareix una nova diglòssia, menys marcada, si voleu, però igualment condicionant, com si els catalans no poguéssim existir sense haver de recórrer a una altra llengua com a globus d’aire indispensable per a la nostra respiració: hom vol donar a l’anglès qualcuns dels papers que fins ara jugava el castellà.
Fixau-vos-hi: ens umplen el cap de prejudicis sobre la necessitat de saber anglès (no serem res si no sabem anglès, no podrem anar enlloc si no sabem anglès…), ens volen substituir el castellà per l’anglès a escola (“Catalunya aplicarà la immersió ‘en anglès’ d’aquí a 5 anys”, Ara-Balears, 17 de juliol de 2013, p. 12), ens entaferren pàgines en anglès dins un diari i revistes suposadament en català… Encara no hem aconseguit la normalització del català i ja li oposam un nou competidor! Jo no discutiré mai la necessitat de saber parlar diverses llengües, i com més millor, i accept que saber anglès és útil (i necessari només en qualque àmbit), però d’aquí a consentir que se’ns presenti l’anglès com a indispensable, menyspreant totes les altres llengües, se li faci un lloc dins els nostres mitjans de comunicació en català i se’l vulgui imposar coma llengua d’immersió escolar, hi ha una enormitat.
Portam massa anys lluitant per l’escola en català com per a oblidar ara la nostra meta i convertir l’escola, una altra vegada, en bilingüe forçada! L’escola catalana ha de ser en català, i s’hi han d’ensenyar, amb els mitjans més adequats i efectius, dues o tres llengües forànies, a gust dels pares (castellà / anglès / francès / rus / alemany…), però sense desfigurar-ne l’essència catalana. Imaginau que el diari Ara o Presència decidissin incorporar aviat 2 o 3 pàgines en castellà, hi hauria una reacció feroç contra aquestes publicacions! Però si les pàgines són en anglès, ningú diu res, tothom ho troba bé… O que els responsables d’ensenyament haguessin anunciat que d’aquí a 5 anys es faria immersió en castellà a les escoles de Catalunya…. Un escàndol! (excepte per al PP i C’s, que ho celebrarien) ¿Qui s’ha begut l’enteniment? ¿Com podem des de les Balears lluitar contra el PP perquè ens vol destruir la immersió en català a base de castellà i anglès si al mateix temps el partit governant a la Catalunya estricta, suposadament catalanista, anuncia una mesura semblant? ¿Resultarà ara que els dolents, els retrògrads, som els qui volem l’escola íntegrament en català? ¿Catalunya vol la independència per a tenir l’escola diglòssica (és ben clar que l’anglès hi seria la llengua A)? ¿No n’estau farts, de bilingüisme mal entès?
COMUNICAT DE LA COMISSIÓ PERMANENT EXECUTIVA DE L'STEI:Els professors NO començam
La comissió permanent de l’executiva de l’STEI, reunida en sessió extraordinària dimecres dia 7 d’agost de 2013 i ampliada amb companys i companyes de les Pitiüses i de Menorca, acorda:
1.Convocar l’assemblea d’afiliats i afiliades de l’ensenyament públic del sindicat dia 2 de setembre de 2013 a la mateixa hora a cada una de les illes. 2.Convocar vaga a l’inici de curs a l’ensenyament públic dia 13 de setembre. 3.Convocar vaga indefinida o vaga sostinguda en el temps si l’assemblea d’afiliats i afiliades així ho decideix. 4.Proposar als docents que, dins la primera setmana de setembre, es facin assemblees als centres per ratificar els calendaris de mobilització. 5.Traslladar a la resta d’organitzacions sindicals i a l’assemblea de docents aquestes propostes per aconseguir un suport majoritari i la màxima unitat d’acció que obligui l’administració a negociar. 6.Reiterar l’inici d’un procés negociador amb la conselleria d’educació, cultura i universitats que passi per la retirada immediata dels expedients sancionadors als directors i directores dels instituts de Menorca, petició ja formulada pels sindicats presents a la Junta de personal docent no universitari a un escrit enregistrat a la conselleria dia 1 d’agost de 2013. També demanam la retirada del TIL, de la llei de símbols, la recuperació de les plantilles, dels drets socials, laborals i econòmics tant del professorat funcionari de carrera com els del professorat interí. La recuperació de les mesures que afavoreixen l’atenció a l’alumnat i a la comunitat educativa i que tenien abans de les retallades duites a terme pel govern autonòmic.
ENLLAÇATS PER LA LLENGUA, que
aplega l'adhesió de més de 1.000 entitats de tots els territoris de parla
Catalana, des de Salses a Guardamar i des de Fraga a Maó i l'Alguer, s'afegeix
a la llarga llista d'organitzacions sindicals, de l'ensenyament i de la cultura
que denuncien aquest acte repressiu del Govern Balear, envers els directors de
quatre centres, els quals no han fet altra cosa que aplicar democràticament la
llei i el que han decidit els Consells Escolar de cadascun dels centres.
És un acte de violència més
de l'ofensiva premeditada de neteja cultural que l'estat espanyol executa
contra la llengua i les cultures pròpies dels Països Catalans, aquesta vegada
dirigit contra les persones.
També denunciem el silenci
còmplice de mitjans, entitats i institucions que ajuden amb la seva inacció
l'estat espanyol en l'intent d'esquarterar un país i exterminar una llengua.
Tot el nostre suport i
solidaritat amb la lluita dels docents, alumnes, pares i mares de les Illes
Balears i Pitiüses.
Si voleu enviar la
vostra solidaritat amb a la comunitat educativa de les Illes Balears i
Pitiüses, podeu fer-ho a través d’aquest correu: Enllaçats la llengua ( enllacatsperlallengua@gmail.com
)
Tant l’STEI com
l’Assemblea de Mestres i Professors de les Illes Balears són entitats impulsores
d’ENLLAÇATS PER LA LLENGUA, i per tant rebran puntualment la vostra solidaritat.
Per la democràcia,
l'ensenyament i la nostra cultura, prou atacs al català!
La llengua catalana
-minoritzada que no pas minoritària- està sent víctima d'una ofensiva
política i legislativa per part de diverses administracions de l'estat
espanyol.
Aquesta ofensiva es podria
interpretar com una resposta per part del PP al cicle polític de marcat
caràcter sobiranista que es viu a la Comunitat Autònoma de Catalunya, però la
realitat és una altra: els atacs a la llengua catalana per part de diversos
estaments controlats pel PP responen a una estratègia de fragmentació,
menysteniment i invisibilització. L'objectiu final no és pas altre que fer
desaparèixer el català de l'àmbit públic i privat, impulsar un projecte
homogeneïtzador en clau espanyola i, obertament, practicar un culturicidi.
El marc principal des del
qual s'està desenvolupant aquesta estratègia aculturitzadora és l'àmbit
educatiu. Es pretén tallar la vitalitat de la nostra llengua comuna,
matar-la, tallant de soca-rel el canal que n'assegura la subsistència i ús
social: l'ensenyament.
La gravetat d'aquesta
actuació rau en la profunda manca de respecte vers drets dels/les
catalanoparlants, l'autoritarisme amb què es desenvolupa, l'ús de formules
profundament antidemocràtiques i l'exhibició desacomplexada de l'objectiu
final de l'ofensiva: acabar amb el català, practicar un culturicidi.
Cap territori de parla
catalana no s'escapa a aquests atacs que podem considerar estructurals a
l'estat espanyol: agressions físiques i verbals per part de cossos de
seguretat a persones catalanoparlants pel sols fet de fer ús del propi
idioma; denominacions legals humiliants (LAPAO) per a menyspreuar i trencar
la unitat lingüística i estigmatitzar-ne els parlants; redactats ridículs a
textos legals per a invisibilitzar-ne l'existència (“la otra lengua
oficial”), sentències d'un tribunal al servei dels interessos de l'estat per
a destruir un model educatiu (sentència del TC contra la immersió lingüística
a la CAC), fragmentar la canalla a les aules establint línies d'ensenyament
excloents per a les persones catalanoparlants (quantes criatures no poden
estudiar en català al País Valencià o a Ses Illes? milers!)... en definitiva
una allau d'atacs que observats en conjunt fan evident la intenció de
consumar un culturicidi.
Des de la Intersindical-Confederació
Sindical Catalana (CSC) volem fer arribar tot el nostre suport als
membres de la comunitat educativa que estan patint repressió política -perquè
d'això es tracta- i volem, també, expressar la nostra admiració per la seva
valentia en negar-se a aplicar directives que saben antidemocràtiques... fins
el punt de perdre les seves feines en una època de crisi i destrucció
d'ocupació terrible. Tot el nostre suport i admiració pel vostre coratge.
Així mateix, volem
expressar la nostra solidaritat i suport a les iniciatives que els/les
ensenyants de Ses Illes decideixin dur a terme, ja sia ara o bé a l'inici del
proper curs.
La nostra llengua és un patrimoni
del conjunt de la humanitat, part viva de l'ecosistema cultural. No podem
permetre que se l'ataqui impunement, que s'intenti fer-la desaparèixer a cap
territori, perquè la llengua ens és comuna a tothom i no entén de divisions
administratives. És un organisme viu, poderós, que s'expressa per boca de
milions de persones. I milions de persones no permetrem que sia eliminada per
qui, realment, la polititza: els mateixos que la volen matar.
Tot el nostre suport a la
comunitat educativa de Ses Illes!
Amb la llengua no s'hi juga!
Prou apartheid lingüístic!
ENLLAÇATS PER LA LLENGUA, que aplega l'adhesió de més de 1.000 entitats de tots els territoris de parla Catalana, des de Salses a Guardamar i des de Fraga a Maó i l'Alguer, s'afegeix a la llarga llista d'organitzacions sindicals, de l'ensenyament i de la cultura que denuncien aquest acte repressiu del Govern Balear, envers les direccions de tres centres que no han fet altra cosa que aplicar democràticament el que han decidit els Consells Escolar de cadascun dels centres.
És un acte de violència més, aquesta vegada dirigit contra les persones, de l'ofensiva premeditada de neteja cultural que l'estat espanyol executa contra la llengua i les cultures pròpies dels Països Catalans.
També denunciem el silenci còmplice de mitjans, entitats i institucions que ajuden amb la seva inacció l'estat espanyol en l'intent fallit d'esquarterar un país i exterminar una llengua.
En declaracions a "El matí", Maria Antònia Font, membre del sindicat majoritari al sector, ha reclamat la independència dels centres a l'hora de fixar els continguts.
COMUNICAT DE L'STEI-i (Illes Balears i Pitiüses)
L’STEI considera inadmissible i fora de la llei el
cessament de tres directors de tres instituts de secundària a Menorca pel tema
de l’obligatorietat de fer uns projectes lingüístics adaptats al Decret de
tractament integrat de llengües (TIL).
Un acte més d’autoritarisme i repressió del president
Bauzá i la nova consellera d’educació, cultura i universitats, que continuen la
persecució als qui defensen la llengua i la cultura dels mallorquins,
menorquins, eivissencs i formenterencs. Un acte que provocarà encara més
confrontació entre la conselleria i la comunitat educativa. L’STEI considera
que el govern, amb actuacions com aquesta, cau en un possible abús de poder i
fa comptes estudiar aquest fet des de la via administrativa i legal per
emprendre les mesures jurídiques que facin falta per defensar els drets
d’aquests docents.
Des del nostre punt de vista i amb la llei a la mà, podem
afirmar que aquests directors han complert la normativa vigent i res no
justifica aquesta actuació desproporcionada, injusta i presumptament il•legal
que la conselleria ha emprès contra els directors, un sector que sempre s’ha
distingit per fer la seva feina dins els marges legals establerts.
Sembla que la intenció de la conselleria és infondre por
i no partir del diàleg i del consens amb els membres de la comunitat educativa.
Totes les accions empreses durant aquests dos anys de legislatura a la
conselleria d’educació han creat malestar, han anat contra el sentir i el bon
fer de la majoria i pretenen infondre por a mestres i professors, liquidar de
fet la democràcia i instaurar el “mando i ordeno” dels anys del franquisme.
L’STEI, a finals de juny i durant el mes de juliol, ha
fet arribar als centres la normativa vigent (la Llei orgànica d’educació i el
Reglament orgànic de centres) per la qual els projectes que proposi la
conselleria han de ser votats i aprovats pel consells escolars dels centres.
Els directors o directores presideixen els consells escolars i en són un membre
més. Si no s’aprova un projecte, el director no n’és el responsable, perquè ell
no pot imposar el vot als membres del consell escolar. Allà no existeix la disciplina de vot que
algunes organitzacions imposen als seus membres. Si volem que un projecte
s’aprovi, el que s’ha de fer és fer-ne un que estigui d’acord amb el Projecte
educatiu de centre, el projecte curricular d’etapa, la Llei orgànica
d’educació, el reglament orgànic de centre… i sobretot consensuar prèviament
les normatives que es volen aplicar amb tota la comunitat educativa.
La majoria de projectes s’han fet tal com marca el Decret
TIL. I molts d’ells s’han fet ajustats a l’article 20 sense tenir en compte les
instruccions publicades posteriorment i signades pel secretari autonòmic d’educació,
ja que es varen considerar contràries al decret i es varen presentar recursos
de reposició que no han estat contestats en un mes i per tant aquestes
instruccions han decaigut, per la qual cosa els projectes TILs legalment són
vàlids tot i que la comunitat educativa els rebutja.
Demà matí els sindicats que formen part de la Junta de
personal docent no universitari, STEI, FETE-UGT, FE CCOO, ANPE presentaran un
escrit a conselleria i demanaran una reunió urgent per aclarir aquest acte
injust, demanar la retirada inmediata d'aquest procediment sancionador i
reconduir la situació i obrir una via de diàleg abans de prendre altres mesures
més dràstiques. Hi haurà una roda de premsa i un acte de suport immediat als
directors de Menorca davant la conselleria a les 11.00h per part de
representants dels quatre sindicats i dels docents i de la resta de la
comunitat educativa que s’hi vulgui sumar.
Comunicat de la Plataforma Crida de suport als equips directius
La Plataforma Crida, que aglutina docents, alumnat, pares i mares, i ciutadania en general de la nostra comunitat, i que conta amb el suport de la gran majoria d’organitzacions polítiques, sindicals i cíviques de les Illes Balears, vol manifestar el seu més absolut rebuig a les sancions que la Conselleria d’Educació del Govern ha imposat als directors dels instituts Joan Ramis i Ramis, Cap de Llevant i Pasqual Calbó i Caldés de Maó, en una nova prova del seu tarannà antidemocràtic, autoritari i no ajustat a llei.
De forma constant i progressiva, la Conselleria d’Educació està demostrant que l’única arma que té per imposar la seva política de desfeta d’una educació pública, de qualitat, laica i en català, és la imposició, la censura i la repressió, sense adonar-se’n que de cada vegada som més els que ens posarem al davant per impedir-ho, i que mesures com aquesta només empenyen a fer-ho encara amb més força.
És per això que fem una crida als equips directius de tots els centres educatius de les Illes per a què, seguint l’exemple de l’Institut Berenguer d’Anoia d’Inca, presentin la seva dimissió immediata com a representants d’una administració que actua de forma contrària i enfrontada a la comunitat educativa per a la qual treballen amb tot l’esforç i dedicació.
De la mateixa manera, la Plataforma Crida es posa a disposició dels directors expedientats per emprendre les accions que siguin necessàries, legals i de mobilització, en defensa dels seus drets, personals i professionals, que assisteixen encara a qualsevol persona, a pesar del context de cada vegada més advers i més antidemocràtic que estem vivint.
Des de l’Assemblea de Docents volem donar suport als companys directors de Menorca cessats de sou i feina, així com a l’actitud valenta de l’equip directiu de l’Institut Berenguer d’Anoia d’Inca, i condemnam l’actitud despòtica de la Conselleria d’Educació que no fa res més que seguir el camí constant de l’enfrontament amb la comunitat educativa.
Des del Comitè de Vaga de l’Assemblea de Docents pensam que aquests atacs, lluny d’acovardir els docents, suposen un argument més per organitzar conjuntament una resposta a l’altura del moment històric que vivim. Per això seguirem preparant amb més força que mai la vaga indefinida per a que la nostra veu s’escolti amb contundència. Així mateix proposarem a l’Assemblea la inclusió d’un nou objectiu de negociació que serà el de la suspensió de tots els expedients sancionadors que s’iniciin amb intenció clarament repressiva d’aquí a la vaga.
COMUNICAT DE L'STEPV (País Valencià)
Companyes i companys STEI,
Des de l'STEPV - Intersindical Valenciana volem fer
patent el nostre total i absolut suport als tres directors sancionats per la
Conselleria d'Educació del Govern Balear. També volem fer extensiu el suport a
tot el professorat, la comunitat educativa, els sindicats i totes les
organitzacions que s'oposen als atacs del govern contra la llengua catalana i
l'escola pública.
Els expedients sancionadors, la repressió, la
desqualififació... formen part d'una campanya orquestrada pels enemics de la
normalització lingüística, d'un ensenyament públic i de qualitat per a totes i
tots, d'una societat democràtica, on totes les persones puguen decidir sobre
aquells assumptes que els hi afecten.
Ací, al País Valencià, venim patint, des de fa temps,
aquestes polítiques autoritàries i de control polític i ideològic dels centres
educatius i del conjunt de la societat. Malgrat açò, no hem defallit en la
nostra lluita per una escola pública i valenciana de qualitat i per una
societat més justa i igualitària. Nosaltres sempre hem comptat amb el vostre
suport i la vostra companyia en tot momemt, fet que ens ha fet més fàcil la
nostra lluita i treball. Ara mateix, quan també esteu patint totes aquestes
agressions, volem acompanyar-vos en la vostra, nostra, lluita contra aquests inquisidors
que ens ataquen a totes i tots.
Companyes i companys, ens agradaria que traslladareu a
les persones sancionades, el professorat i la comunitat educativa el nostre
suport. A més, restem a la vostra disposició per qualsevol actuació que
considereu.
València, 31 de juliol 2013
ESCRIT REGISTRAT A LA CONSELLERIA. La junta de personal
Docent demana una REUNIÓ URGENT AMB LA CONSELLERA I LA RETIRADA IMMEDIATA DEL
PROCEDIMENT SANCIONADOR ALS TRES DIRECTORS DE SECUNDÀRIA DE MENORCA.
Palma, 1 d’agost de 2013
La Junta de personal docent no universitari de les Illes
Balears - STEI, FETE-UGT, ANPE i FE CCOO, representants de tot el col•lectiu de
treballadors docents-, considera inadmissible i injustificat l’inici d’un
expedient sancionador amb la suspensió cautelar de càrrec i de sou a tres
directors de tres instituts de Menorca. El consideram un acte repressiu, que
pretén infondre por al col•lectiu docent i que crearà encara més confrontació i
malestar dins la comunitat educativa.
Defensam la feina feta pels directors i directores dels
centres de les illes Balears. Sabem que han aplicat la normativa vigent i
demanam un reunió amb caràcter d’urgència amb la consellera d’educació, cultura
i universitats per tractar aquest tema i per exigir la retirada immediata del procediment
sancionador.
Consideram que mesures com aquesta no beneficien el
normal funcionament dels centres, ja prou carregats de responsabilitats i de
falta d’ajuda per part del govern Bauzá. En una època de crisi no és gens
intel•ligent crispar el dia a dia de les escoles i resoldre diferències en la
interpretació de la llei a cop d’expedients sancionadors amb l’afegit de
suspensió cautelar de sous als directors. Mesures totalment excessives,
inadmissibles, impròpies d’un govern responsable i assenyat.
El president Bauzá i la seva mà dreta en aquests moments,
la consellera d’educació, cultura i universitats Juana María Camps, continua
exercint la repressió al col•lectiu docent. Allà on hi hauria d’haver grans
dosis d’equanimitat, diàleg, llibertat d’expressió, respecte, democràcia o
consens hi ha nerviosisme, silenci, negació, repressió, actituds superbes,
autoritarisme i càstig. Tot el contrari
del que hauria de ser. És com uin cop d’estat a la democràcia interna dels
centres.
El president Bauzá i la nova consellera d’educació,
cultura i universitats, continuen la persecució als qui defensen la llengua i
la cultura dels mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs. Un acte
que provocarà encara més confrontació entre la conselleria i la comunitat educativa.
Consideram que hi ha indicis d’un possible abús de poder,
per tant estudiarem des dels respectius serveis jurídics emprendre les accions
judicials corresponents, cas que no es retiri el procediment sancionador als
tres directors i no descartam proposar a la comunitat educativa altres mesures
de protesta i de mobilització.
Per tot això demanam una reunió urgent amb la consellera
d’educació, cultura i universitats per tractar aquestes qüestions i demanar la
retirada del procediment sancionador i per obrir una via de diàleg i negociació
del conflicte així com per tractar tota una sèrie de qüestions que han quedat
pendents de negociar a la Mesa Sectorial d’Educació com són les plantilles
docents, la llei de símbols, el cobrament de l’estiu per part dels interins...
etc.
La inaplicabilitat pedagògica del TIL, la falta de
consens amb la comunitat educativa, així com la precipitació amb la seva
aplicació ja comença a donar els fruits negatius.
Esperam ser convocats el més aviat possible. Moltes
gràcies per endavant.
Reprimir la comunitat educativa. Aquest és el model del govern Bauzá. Retallar en professorat, escollir la llengua, imposar un suposat trilingüisme, prohibir llaços o expedientar docents no són mesures pensades per a millorar l’educació a les Illes Balears.
Davant els darrers esdeveniments, des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i d’Endavant (OSAN) fem les següents valoracions i demandes:
- En primer lloc, manifestar tot el nostre suport als tres directors repressaliats per no acollir-se al TIL, gest que els honora. Llevar el càrrec i lloc de feina és una brutal provocació i agressió no tan sols a la comunitat educativa sinó a tota la ciutadania. Aquest acte demostra el caràcter antidemocràtic, totalitari i repressor del govern Bauzá. Exigim la immediata readmissió dels tres docents i la cessió immediata i disculpa pública de Joana Maria Camps, consellera d’Educació.
- Aplaudim i felicitam l’equip directiu de l’IES Berenguer d’Anoia (Inca) per la seva dimissió en bloc, tot negant-se a aplicar el TIL. Així mateix, encoratjam la resta de la comunitat educativa a prendre el mateix camí i a sumar-se a la vaga indefinida. Aquest és el camí de la dignitat. Així es planta cara a un govern d’extrema dreta com el de Bauzá. Tot el nostre suport i coratge.
- El camí escollit serà difícil per a mestres i professores i per això hauria de contar amb tot el suport per part de la ciutadania. La seva dignitat i valor haurien de fer sentir orgulloses a totes les persones d’aquest país.
Com a organització, el nostre suport a aquesta lluita per una educació pública, de qualitat i en català és total. Cal organitzar-se ja que la comunitat educativa estarà lluitant pel futur dels nostres fills i filles. Així doncs, plantejam la creació d’una gran assemblea de suport que organitzi de forma paral·lela actes per tal de disposar d’una caixa de resistència i ajudar les docents que ho necessitin.
Per acabar volem fer una crida a tots els professors dels Països Catalans a mostrar la seva solidaritat amb la comunitat educativa de les illes.
Contra la repressió a la comunitat educativa i els atacs a l’educació: desobediència i vaga indefinida.
STEI, STEPV i USTEC STES, sindicats que tenen el seu
àmbit d'actuació als Països Catalans, donen suport a les propostes de
mobilització que els sindicats preveuen per a l'inici de curs. És totalment
justificat el malestar dins els centres per la confrontació que crea la
conselleria amb la comuniat educativa. Les seves propostes, accions, formes i
maneres repressives, dictatorials i autoritàries, imposades sense consens i
antipedagògiques, creen crispació i indignació entre el col·lectiu docent i no
docent.
El tres sindicats denuncien els atacs sistemàtics del
govern del PP a la llengua dels menorquins, eivissencs, formenterencs i
mallorquins. El govern Bauzá en comptes de cumplir la funció que li atorga
l'Estatut d'Autonomia de dur la llengua catalana a la igualtat plena amb
l'altra llengua oficial el que fa és desnormalitzar-la a tots els nivells on la
nostra llengua havia fet alguna passa endavant.
Els nostres sindicats STEI, STEPV Intersindical
Valenciana i USTEC STES donen suport als directors expedientats, demanen la
paralització inmediata del procés sancionador i fan costat a la lluita que, els
sindicats i de la comunitat educativa en general,duen endavant per la defensa
de la llengua catalana a les Illes.
Ja tenim aquí l’enèsima jugada en contra la nostra llengua que el govern fa des de la conselleria d’Educació, que desgraciadament no serà la darrera. Tres directors de centres de secundaria de Maó han estat cessat de les seves funcions i sou per no voler aplicar el nou decret de Tractament Integral de Llengües (TIL).
La consellera Joana Maria Camps ja ha estat capaç de fer servir una de les armes més velles: la por. D’aquesta manera vol aconseguir que tots els centres no tenguin veu pròpia a l’hora d’elegir, per exemple, la llengua vehicular, entre d’altres qüestions educatives. Per tant, des de Joves de Mallorca per la Llengua volem denunciar el gest antidemocràtic de la senyora Camps envers aquests tres directors, que rebran el nostre suport, perquè dur un centre educatiu no es cosa fàcil avui en dia, a més si li sumam la situació econòmica dels últims anys, ha deixat a tres famílies sense un sou més a casa.
Molts de centres acceptaran aquest decret per por a les represàlies que pugui dur a terme el govern, però emprant aquesta arma psicològica només faran que aixecar en contra seva al professorat i alumnes més del que ja es manifesten. Una altra via és la de l’equip directiu de l’IES Berenguer d’Anoia d’Inca que ha dimitit per no haver d’aplicar el TIL. La nostra entitat donarà suport actiu a tots aquells centres que no vulguin acatar el decret i la conselleria els ataqui; així com ajudarem a les assemblees de professors, alumnes, pares o mares dels alumnes.
Amb la mateixa línia que aquesta darrera notícia, la setmana passada ens assabentarem de la prohibició dels llaços a favor del català als centres públics i concertats. Ara que els instituts necessiten rebre un doblers pel seu manteniment, el govern vol multar als centres, imposant més deutes dels que ja tenen. La llibertat d’expressió i el dret a rebel·lar-se en contra de qualsevol cosa que qualcú o qualsevol institució són legítims, però el nostres representants no ho tenen massa clar i només atacaran fent servir pressió i por.
Aquesta setmana ha estat molt tràgica, fa una setmana amb el descarrilament del tren a Santiago de Compostel·la i el passat cap de setmana amb el gran incendi que cremà 2000 hectàrees a la Serra de Tramuntana. Des de la nostra entitat volem enviar el nostre sentit condol als familiars de les víctimes del sinistre; i pel que fa al incendi, demanam que es prenguin les mesures necessàries per trobar a tots els responsables, ja que amb les retallades als serveis, com l’IBANAT, han fet possible que el foc no pogués estar controlat fins fa pocs dies. Per això voler donar les gràcies a tots els funcionaris, que tot i la gran rebaixa en els seus sous, han fet feina de valent, tant per no fer incrementar el nombre de víctimes mortals de l’accident, com per què el foc no s’estengués a més hectàrees del nostre Patrimoni de la Humanitat.
Solidaritat amb la comunitat educativa de les Illes Balears i Pitiüses
Els directors dels instituts menorquins , IES Joan Ramis i Ramis, IES Cap de Llevant i IES Pasqual Calbó i Caldés, han estat cessats fulminantment pel Govern balear per no acatar les instruccions derivades del nou Decret contra el català. Un altre director, el de l’IES Berenguer d’Anoia d’Inca, a Mallorca, ha dimitit amb el suport de tot l’equip directiu del centre, ja que no vol seguir unes instruccions que vulneren el projecte educatiu de l’institut. Tenint en compte les circumstàncies actuals no seran les úniques direccions expedientades o dimissionàries, ja que la comunitat educativa de les Illes vol seguir defensant el paper tan positiu que ha fet el català com a llengua d’aprenentatge, encara que no s’ha arribat mai a la generalització del sistema educatiu de Catalunya. Així mateix, una nova normativa sobre l’ús de símbols en els centres educatius i edificis públics vol castigar, amb multes de milers d’euros, la presència de llaços amb les quatre barres que van sorgir a totes les Illes dins la campanya d’Enllaçats per la Llengua i que posteriorment es va estendre per tots els Països Catalans.
Des de la plataforma d’entitats Somescola.cat volem manifestar la nostra solidaritat amb la comunitat educativa de les Illes Balears i Pitiüses i denunciar públicament la persecució de la llengua catalana del Govern Bauzà. Estem, avui més que mai, enllaçats per la llengua que compartim amb tots els Països Catalans.
Estem a punt de començar el curs escolar 2013-14 i al País Valencià, el govern del PP ha tornat a posar totes les traves possibles perquè més de 100.000 infants no puguen matricular els xiquets en el el programa plurilingüe d'ensenyament en valencià (PPEV), 
