Enllaçats per la Llengua demana reunir-se amb el President valencià per reclamar l'espai comunicatiu
Enllaçats per la Llengua ha demanat reunir-se amb el President de la Generalitat Valenciana
Enllaçats per la Llengua vol reunir-se amb els representants de les Institucions Valencianes
Enllaçats per la Llengua ha demanat reunir-se amb el President de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, el President de les Corts Valencianes, Enric Morera, i la Vicepresidenta de la Generalitat, Mónica Oltra.
Enllaçats per la Llengua és una xarxa en defensa de la llengua catalana impulsada per 41 entitats significatives de tot el domini lingüístic i que compta amb l'adhesió, a més, d'un miler d'entitats.
Enllaçats per la Llengua va engegar el passat mes d'octubre de 2015 la campanya per un Espai de Comunicació en Català on reclama uns mitjans de comunicació públics en la nostra llengua, plurals, professionals i objectius, la reciprocitat de les emissions tal com preveu la Carta europea de les llengües regionals i minoritàries ratificada pel govern de l’estat i la coordinació de tots els canals de ràdio i televisió en la nostra llengua. El manifest de la campanya ha rebut l'adhesió de més de 150 entitats d'arreu del territori, així com més d'un miler de signants, entre els quals hi ha destacades personalitats del món polític, social i cultural.
Per això, des d’Enllaçats per la Llengua es vol presentar el contingut de les seues reivindicacions, els suports rebuts així com les properes activitats reivindicatives que es duran a terme a tot el territori en el marc de la campanya per un Espai de Comunicació en Català, per aconseguir uns mitjans de comunicació públics i en català, així com la reobertura de RTVV i la reciprocitat de les emissions de TV3 i IB3 al País Valencià, pilars fonamental de la normalització lingüística, i que farem al voltant del proper 23 d'abril, Diada de Sant Jordi.
10 anys sense Ferrer i Gironès, fundador dels Amics de la Bressola
Vilaweb
Aleix Andreu
Aleix Andreu
T’enyorem, Ferrer i Gironès: deu anys sense tu
«Encara avui hi ha gent que no entén què vol dir estimar tot el territori, però vosaltres sí: ho sabíeu i vau voler contribuir una vegada més a mantenir viva la flama de la llengua en una part del territori on s'apagava i calia un suport de la resta»
Deu anys sense tu. Avui fa deu anys que vas morir. Com podríem definir què vas representar per a nosaltres? Quan hom llegeix la teva biografia, les primeres paraules són: ‘Francesc Ferrer i Gironès, historiador, polític i escriptor.’ I, una mica més avall: ‘Impulsor de la creació dels Amics de la Bressola i primer president.’ Que n’és, de lluny, aquella fundació de l’entitat, però que viu que és encara el seu llegat.
Enguany que celebrem els quaranta anys de la primera de les escoles també celebrem els trenta dels Amics de la Bressola: tu, Eliseu Climent, Josep Maria Figueras, Àngel Colom, Albert Vidal, Enric Larreula, Vicent Badia, Jaume Corbera i Carles Oriol us vau atrevir a fundar una entitat amb l’objectiu de mantenir, crear i promoure una xarxa d’escoles catalanes a la Catalunya del Nord!
Encara avui hi ha gent que no entén què vol dir estimar tot el territori, però vosaltres sí: ho sabíeu i vau voler contribuir una vegada més a mantenir viva la flama de la llengua en una part del territori on s’apagava i calia un suport de la resta. N’hem après, de la teva contundent militància per la llengua arreu dels territoris de parla catalana.
I et tenim molt present, recordant quan ens deies que a Espanya fan servir la qüestió de la llengua catalana de manera recurrent i concurrent: ‘A la vista del que sabem de la historia de la persecució política de la llengua catalana, podem afirmar que en general els polítics espanyols, un cop han maldat contra el poder polític català, han pugnat contra els recursos financers dels catalans, es dediquen tot seguit a menystenir, insultar, blasmar, i perseguir a la llengua catalana.’
Doncs dels trenta anys passem als quaranta, que són els anys que fan les escoles de la Bressola de la Catalunya del Nord aquest 2016. Ja ho veus, Francesc Ferrer i Gironès: continuem estimant la llengua, la cultura i els Països Catalans!
Moltes gràcies per tot el que vas fer, i des del més sincers dels enyors diem ben fort que els Amics i la Bressola no t’oblidem!
Aleix Andreu i Oliver, president dels Amics de la Bressola
El català torna a la televisió de l'Alguer [Marcel A. Farinelli]
COLUMNA FARINELLI: L'ALGUERÈS TORNA A LA TELEVISIÓ
Podeu visionar els dos programes emessos fins ara a continuació:
Enllaçats per la Llengua lamenta la mort de Muriel Casals
La xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua lamenta profundament la mort de la parlamentària de Junts pel Sí Muriel Casals, ex-presidenta d'Òmnium Cultural.En aquests moments difícils ens posem al costat de la seva família, amics/gues i dels seus companys en els diferents col·lectius on estava actualment o n'hi havia participat.
Des del la nostra plataforma en defensa de la llengua volem recordar la figura de consens que representà na Muriel Casals en el món educatiu, cultural i polític, així com també l'especial sensibilitat que hi mostrà reiterades vegades vers la situació de la llengua catalana a tot el domini lingüístic. En aquest sentit recordem amb especial estima el discurs que va pronunciar na Muriel en nom de Somescola.cat durant la Cercavila multitudinària celebrada a Barcelona l'any 2014 sota el lema: "Decidim escola catalana". En aquell discurs deixà molt present la necessitat de defensar i valoritzar el català de manera coordinada i global, a més de denunciar els atacs a la llengua rebuts a diferents indrets de la catalanofonia. L'acte fou força emotiu per la presència també de representants d'entitats del món cultural i educatiu d'arreu dels territoris de parla catalana.
Sempre et recordarem, Muriel,
Que la terra et sigui lleu!
Enllaçats per la Llengua
El Tempir, Intersindical Valenciana i l'STEPV-iv uniran esforços per enfortir el valencià al sud del País
Després d'una reunió per valorar la situació sociolingüística al migjorn valencià, l'Associació Cívica per la Llengua el Tempir i els sindicats Intersindical Valenciana i l'STEPV han acordat d'aplegar esforços entre els seus col·lectius per tal d'enfortir la llengua catalana a les comarques del sud del País. Totes tres entitats, membres de la xarxa d'Enllaçats per la Llengua, consideren la recuperació de RTVV una eina imprescindible per al coneixement de la llengua de les famílies del Baix Segurai del Vinalopó.
Laveu del País Valencià
El Tempir, l’STEPV i Intersindical Valenciana enfortiran el valencià a les comarques del Sud
La iniciativa ha sorgit d'una reunió entre aquestos col·lectius per analitzar quina és la situació sociolingüística d'aquesta zona
Comenta-ho
Tots tres van coincidir en la necessitat urgent de la posada en marxa de RTVV, perquè és l’autèntica finestra d’entrada del valencià a les cases del Baix Segura o de les comarques del Vinalopó.
Foto: El Tempir, STEPV i Intersindical Valenciana
Etiquetes
El Tempir, Intersindical valenciana, STEPV
RedactaVeu / País Valencià
El Tempir, l’STEPV i Intersindical Valenciana s’han reunit per analitzar quina és la situació sociolingüística del sud valencià. Fruit d’aquest encontre les entitats participants han valorat la necessitat de desenvolupar estratègies comunes i de col·laboració encaminades a enfortir sobretot la presència del valencià als centres educatius de les comarques del Sud, especialment de les castellanoparlants.
La Intersindical Valenciana, l’STEPV i El Tempir consideren que la necessitat de caminar cap a una autèntica igualtat lingüística ha de comportar posar fi a l’exempció del valencià a les comarques castellanoparlants del sud, realitzar una gran tasca informativa i pedagògica entre els pares sobre els avantatges d’una educació de i en valencià, a banda de destinar els recursos econòmics necessaris perquè el valencià s’òbriga camí a l’ensenyament. També es va coincidir en la necessitat urgent de la posada en marxa de RTVV perquè és l’autèntica finestra d’entrada del valencià a les cases del Baix Segura o de les comarques del Vinalopó i una bona eina per a universalitzar el coneixement de la llengua pròpia entre els habitants d’aquestes comarques.
Per això, El Tempir, l’STEPV i Intersindical Valenciana han acordat continuar amb aquestes trobades per veure quines mesures cal emprendre per a la consecució d’aquests objectius i que es facen efectives aprofitant la nova conjuntura política que s’ha obert a partir de les últimes eleccions autonòmiques.
El Tempir, l’STEPV i Intersindical Valenciana s’han reunit per analitzar quina és la situació sociolingüística del sud valencià. Fruit d’aquest encontre les entitats participants han valorat la necessitat de desenvolupar estratègies comunes i de col·laboració encaminades a enfortir sobretot la presència del valencià als centres educatius de les comarques del Sud, especialment de les castellanoparlants.
La Intersindical Valenciana, l’STEPV i El Tempir consideren que la necessitat de caminar cap a una autèntica igualtat lingüística ha de comportar posar fi a l’exempció del valencià a les comarques castellanoparlants del sud, realitzar una gran tasca informativa i pedagògica entre els pares sobre els avantatges d’una educació de i en valencià, a banda de destinar els recursos econòmics necessaris perquè el valencià s’òbriga camí a l’ensenyament. També es va coincidir en la necessitat urgent de la posada en marxa de RTVV perquè és l’autèntica finestra d’entrada del valencià a les cases del Baix Segura o de les comarques del Vinalopó i una bona eina per a universalitzar el coneixement de la llengua pròpia entre els habitants d’aquestes comarques.
Per això, El Tempir, l’STEPV i Intersindical Valenciana han acordat continuar amb aquestes trobades per veure quines mesures cal emprendre per a la consecució d’aquests objectius i que es facen efectives aprofitant la nova conjuntura política que s’ha obert a partir de les últimes eleccions autonòmiques.
Nou impuls a la cultura i llengua de l'Alguer
Tres importants activitats s'han produït gairebé simultàniament: El canal CatalanTV ha estrenat el programa sobre la tradició cultural de l'Alguer "Miques de vida algueresa", dirigit per Miquel Serra. Per altra banda l'entitat Òmnium Cultural de l'Alguer ha signat un conveni amb el Parc natural Port del Comte. Per últim l'Associació Cultural Baccanegra i l'Obra Cultural de l'Alguer han encetat una inciativa per afavorir l'us social de l'alguerès.
Llengua catalana GenCat
Miques de vida algueresa', nou programa en alguerès a Catalan Tv
Catalan TV, la televisió de l’Alguer, va estrenar ahir, 4 de febrer, un nou programa en català de l’Alguer que vol retratar i divulgar la vida treballadora i productiva a la ciutat catalana de Sardenya. Es tracta de Miques de vida algueresa, un espai conduït per Miquel Serra, amb la direcció de Roberto Lampis i les imatges i el muntatge de Paolo Calaresu.
Cada setmana el programa proposa descobrir les tradicions i els costums de l’Alguer d’ahir i d’avui a través de les diverses professions dels seus habitants. Al llarg dels episodis, mariners, orfebres, cuiners, botiguers i altres professionals oferiran una mirada diferent sobre l’Alguer que recupera la memòria del passat amb la voluntat de projectar-la cap al present i el futur.
Tant el presentador com els personatges entrevistats fan un retrat actual de la ciutat sarda, parlant sempre en català de l’Alguer. L’espai té per objectiu mantenir viva la llengua catalana i que l’alguerès entri a les cases a través d’una finestra privilegiada com és la televisió.
Miquel Serra, amb aquest programa, continua la seva tasca de difusió i preservació de la llengua catalana de l’Alguer, que ja desenvolupa a la ràdio, on cada matí protagonitza un espai a Radio Onda Stereo, amb el periodista Nicola Nieddu.
El programa s’emet els dijous al migdia i posteriorment es pot veure a través de YouTube.
-----------------------------------------------------------
Òmnium Cultural i Parc: convenció a l’Alguer
ALGUER - Dimecres 3 de febrer en la sede del Parc Natural Regional de Port Comte, és estada firmada una convenció entre la mateixa entitat i Òmnium Cultural de l'Alguer. Pel Parc eren presents lo President Prof. Antonio Farris, lo Director Dr. Augusto Navone i alguns col·laboradors de l'entitat; per Òmnium Cultural de l'Alguer, lo President Dr. Stefano Campus acompanyat dels socis Carla Valentino, Michele Canu i Aldo Dore.
Presentant l'acord de col·laboració, los dos representants legals han posat en evidència la gran importància econòmica, ambiental però també històrica i lingüística del Parc, l'estreta connexió entre aqueix patrimoni i aquell present en la ciutat de l'Alguer, és a dir los valors identitaris, la història, les tradicions, úsos i costums oltres que la vocació cultural i turística de tot lo territori.
Donques, un unicum d'excepcionals de bens materials i immaterials, i en aqueix context l'acord de col·laboració té la finalitat principal de valoritzar aquestos bens que tenen grans potencialitats ambientals i culturals.
L'acord preveu l'organització de manifestacions culturals, conferències i altres iniciatives, amb l'objectiu de promoure el territori, lo sou patrimoni ambiental, històric i lingüístic, les sues produccions, a dintre de les institucions i del món de l'associacionisme cultural, en particular aquell català. Menester arrecordar que Òmnium Cultural és l'associació més representativa dels Països Catalans amb més de 50 mil socis i més de trenta sedes en tot lo territori de la Catalunya, oltres que a l'Alguer i a Perpinyà.
Lo Parc Natural Regional de Port Comte, amb un territori de més o manco 5.000 hèctaros, includeix una gran varietat d'ambients d'elevat interès naturalístic, amb la presència d'espècies animals d'importància comunitària i espècies vegetals endèmiques i includeix també l'estany del Càlic, lo promontori de Cap de Caça, les penyes de Punta Cristall i de Punta del Lliri. La convenció preveu també la publicació d'estudis i recerques en català de l'Alguer, lo recupero de la toponomàstica històrica del territori i de la costera, lo suport lingüístic per les activitats dels Parc.
En la foto: lo President del Parc Antonio Farris
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------
Festa social per la promoció i l'ús de la llengua algueresa: "Parlem en alguerés"
L’Associazione Culturale Baccanegra, en col·laboració amb l’Obra Cultural, organitza una festa social, PARLEM EN ALGUERÉS, que afavoreixi la trobada entre els parlants de la llengua algueresa i l'ajuda cap a la gent que vulgui aprendre-la i emprar-la.
La festa tindrà lloc al local de la seu de l’Associazione Baccanegra de la via Ambrogio Machin 33 de l'Alguer, dimarts 16 febrer de 2016 de 17h a 00:00h..
(italià)
L’Associazione Culturale Baccanegra e l’Obra Cultural invitano tutti i madrelingua algheresi e coloro i quali desiderano imparare la parlata locale, a partecipare all’evento, occasione di divertimento, apprendimento e socializzazione.
L’iniziativa nasce dalla esigenza di mantenere alta l’attenzione nei confronti dell’algherese, dalla volontà di promuovere la lingua nei contesti quotidiani: nel gioco, nel divertimento. Per questo motivo si è pensato di creare sempre di più situazioni di incontro tra algheresi parlanti e tutti coloro che sono interessati all’apprendimento della nostra lingua. La regola della serata è parlare esclusivamente in algherese.
L’ingresso è riservato ai soli soci; per informazioni e tesseramenti ci si può rivolgere presso la sede dell’Associazione Baccanegra in via Machin 33 dal martedì alla domenica dalle 9:30 alle 13:30 e dalle 17:00 alle 24:00 oppure contattare il 3407153654 o scrivere una email a baccanegra@gmail.com. Ulteriori delucidazioni si possono trovare sul sito internet www.associazionebaccanegra
L’iniziativa nasce dalla esigenza di mantenere alta l’attenzione nei confronti dell’algherese, dalla volontà di promuovere la lingua nei contesti quotidiani: nel gioco, nel divertimento. Per questo motivo si è pensato di creare sempre di più situazioni di incontro tra algheresi parlanti e tutti coloro che sono interessati all’apprendimento della nostra lingua. La regola della serata è parlare esclusivamente in algherese.
L’ingresso è riservato ai soli soci; per informazioni e tesseramenti ci si può rivolgere presso la sede dell’Associazione Baccanegra in via Machin 33 dal martedì alla domenica dalle 9:30 alle 13:30 e dalle 17:00 alle 24:00 oppure contattare il 3407153654 o scrivere una email a baccanegra@gmail.com. Ulteriori delucidazioni si possono trovare sul sito internet www.associazionebaccanegra
Normalització lingüística i Decret de llengües estrangeres, Mª Antònia Font
MARIA ANTÒNIA FONT
Dia 25 de gener, el Govern de les Illes Balears presentà l’esborrany de decret per al desenvolupament de la competència comunicativa en llengües estrangeres. Nosaltres, l’STEI Intersindical, abans d’incentivar que es facin matèries no lingüístiques en anglès, volem que les primeres mesures que s’implantin per incentivar el coneixement d’una llengua estrangera afectin tots els alumnes de tots els centres de les Illes Balears, sobretot a Primària. Això es pot fer si es reforça l’àrea d’anglès dins els centres i es fan les optatives d’idiomes amb desdoblaments, suports educatius, auxiliars de conversa, laboratoris d’idiomes, intercanvis escolars... A més, fora dels centres seria bo programar pel·lícules en versió original a la TV pública i promoure la valoració i el respecte per la diversitat lingüística, especialment per la llengua pròpia del territori que és la llengua catalana, entre d’altres moltes coses.
Ens va sorprendre que s’hagués elaborat un esborrany de decret per a l’aprenentatge de la llengua estrangera i es presentàs a so de bombo i plateret al Consolat de la Mar, quan no s’havia consensuat prèviament amb la comunitat educativa. La Conselleria fa la normativa per incentivar el coneixement de llengua estrangera dins els centres abans de fer un estudi per saber com està la competència lingüística dels alumnes en les dues llengües oficials, abans de saber quina és la situació real de l’aplicació del Decret de mínims després de 4 anys intensius del Govern del PP, liderat per José Ramón Bauzá, en contra de la llengua i cultura pròpies de les Illes Balears. I, sobretot, abans de complir l’Acord signat en el marc de la mesa sectorial d’educació, que diu que l’Administració educativa es compromet a consensuar el model lingüístic escolar. Un punt que l’STEI Intersindical va proposar que s’inclogués a l’Acord i que ara exigeix el seu compliment. Hem de veure per escrit que l’esborrany crea la figura de la persona coordinadora de l’anglès, que es farà formació en metodologies d’ensenyament de l’anglès, que es reconeixeran punts per mèrits als docents que hi participin... i no sentim a parlar de la recuperació del servei d’ensenyament del català, ni de la comissió de NL als centres, ni de la figura del coordinador... ni d’intercanvis, ni de formació per temes de NL. De moment res per al català. Temps i persones dedicades exclusivament a l’anglès i encara no per a tothom. Podríem fer les dues coses al mateix temps com a mínim, no?
La Llei de normalització lingüística es va aprovar el 1986 per unanimitat al Parlament. El consens que va rompre el PP durant la legislatura anterior encara no s’ha recuperat. Onze anys després es va publicar el Decret de mínims. Un any després l’ordre que el desplega. Gairebé té 20 anys, aquest decret. Només durant la legislatura del primer Pacte de Progrés es va impulsar, des de l’Administració educativa, la seva aplicació dins els centres i es va posar en marxa el Pla de normalització lingüística fora de l’escola.
El 2009, durant el segon Pacte de Progrés va sortir la normativa de les seccions europees, que regula la implantació de projectes per fer una assignatura no lingüística en una llengua estrangera. Aquesta normativa no ha caducat. Pot seguir vigent mentre es consensua el model lingüístic escolar, mentre prèviament es fa l’estudi de la situació de les llengües als centres i es fa la formació, en català i en llengües estrangeres, que els docents necessiten. Les seccions europees han funcionat i funcionen bé. I, a més, la seva normativa recull que els centres reflectiran, a la memòria de final de curs, l’avaluació de la secció, que inclourà una valoració de la competència de l’alumnat en llengua catalana, castellana i estrangera, com també de l’àrea, la matèria o el mòdul que s’hagi impartit en aquesta llengua, cosa que el nou decret obvia.
Un altre dels factors que no compartim del decret és que desenvolupa la LOMQE en comptes de pal·liar-la. En dos aspectes importants. En primer lloc recordau que la LOMQE promou el coneixement del castellà: “Hay que castellanizar a los alumnos catalanes”(Wert, dixit) i també el de les llengües estrangeres, sovint utilitzat com una eina per arraconar el català, el basc i el gallec en benefici de l’anglès. Si hem dit que volem pal·liar la LOMQE i que en demanam la retirada, duguem-ho a terme. Podem fer un model que incentivi el coneixement, la presència i l’ús del català a l’escola, compatible amb l’augment de la competència lingüística en una llengua estrangera. I en segon lloc l’esborrany de decret no protegeix la democràcia interna dels centres, sinó que la minimitza. Atorga el poder d’aprovar els projectes lingüístics a la direcció del centre, no reconeix el poder dels professors de ser competents per aprovar tots els aspectes pedagògics dels centres... no estableix que s’ha de fer amb el consens dels consells escolars tal com diu el Decret de mínims.
En definitiva, aturem el carro, no passem l’arada davant el bou! Som a l’inici de la legislatura. Fem les coses bé. Fem un equip de treball i un estudi. Donem veu als mestres i professors. Consensuem el model lingüístic escolar i treballem per a la competència comunicativa dels nostres infants i joves per millorar l’índex d’èxit escolar. Donem a cada llengua el lloc que li correspon dins i fora de l’escola. Complim l’Estatut d’Autonomia que atorga als poders públics dur la llengua catalana a la igualtat plena amb l’altra llengua oficial. Fem passes clares i decidides per a la normalització del català. Fem-ho amb la il·lusió i l’alegria de recuperar un dret reconegut als drets humans. Fem-ho sense por. Des de la pròpia identitat. Sabent qui som, què volem i cap on anam. Anam cap a la igualtat de drets, cap a entendre’ns tots, cap a la cohesió social, cap a defensar el que és nostre i cap a compartir-ho amb els altres, perquè tenim molt clar que el coneixement de la nostra llengua és bona per a tothom. Va, som-hi!
La represa de la normalitat cultural a Elx [ACL El Tempir]
Ara podem dir que, una vegada retirats els recursos judicials, i convocada la Comissió Municipal de Normalització Lingüística, de la qual formem part, la Junta Directiva d’El Tempir vol manifestar que les primeres mesures preses (nova imatge corporativa només en valencià, impuls de la campanya “L’Ajuntament d’Elx atén en valencià” o demanar un determinat grau de coneixement de la llengua pròpia en funció del tipus de plaça de funcionari que s’ha d’ocupar…) són uns primers passos decisius i encertats per a recuperar el terreny perdut durant la legislatura anterior. Amb tot, el president d’El Tempir, Josep Escribano, considera que “cal continuar avançant en la reintroducció del valencià per tenir un ajuntament que funcione plenament en valencià, perquè no podem quedar-nos sols en aquestes mesures, que són pròpies d’una política lingüística del primer lustre de la dècada dels noranta”. Per això, Josep Escribano manté que “El Tempir ha de continuar treballant perquè es faça una política lingüística d’acord amb els temps que vivim i ajudar l’Ajuntament a continuar el camí emprés atesa la bona predisposició municipal”.
Per a El Tempir és necessari que aquestes primeres mesures vagen acompanyades d’altres pròximament perquè consolide l’estatus del valencià i siga autèntic patrimoni de tots els elxans a fi d’evitar noves involucions en un futur que ens farien caure en la feina del matalasser, fer i desfer, en funció del vaivé polític del moment. El que demanen els ciutadans elxans és, simplement, tenir l’oportunitat de poder usar el valencià, però no únicament garantir aquest dret als que la tenen com a primera llengua, sinó també als castellanoparlants que han aprés valencià -i que volen que siga útil l’esforç realitzat. I en aquest últim cas el paper exemplaritzant de l’Ajuntament és cabdal. Per a El Tempir cal consolidar els àmbits d’ús recuperats i crear-ne de nous, via que, per altra banda, han de seguir també les principals ciutats valencianoparlants del sud.
Confiem, per tant, que aquestes primeres mostres de sensibilitat per la llengua i la cultura pròpia seran, en si, l'inici de la represa de la normalitat en la convivència cultural. No hi ha prou amb voluntarisme.
El Tempir
Josep Gifreu, Enllaçats i l’espai de comunicació en català [Sal·lus Herrero]
El 26 de gener d’enguany, la revista El Temps, número 1650, portava de títol: “TV3 al País Valencià: una solució possible”. Hi ha una editorial “Excuses de mal pagador?” que comença dient: “Durant anys i anys els Governs del Partit Popular al País Valencià van perpetrar el doble joc. D’un costat, mantenien contactes amb la Generalitat de Catalunya per fer possible la « reciprocitat » entre Canal Nou i TV3. De l’altre, tancaven tots els repetidors de Televisió de Catalunya i perseguien i sancionaven Acció Cultural. Al final el que compta són els fets. I els fets són irrebatibles en aquests cas. El PP de Zaplana, Camps o Fabra volia impedir que TV3 es poguera veure al País Valencià. I ho va aconseguir, la resta són rondalles i mentides. Els populars ‘valencians’ mai no van tenir la intenció d’intercanviar senyals amb Catalunya. Perquè políticament els repugnava. Consideraven letal la influència que els programes “catalans” podien tenir sobre l’audiència valenciana. El tancament de Canal Nou encara ho va complicar tot més, si era possible. Sense emissions pròpies, la “reciprocitat” perdia tot el sentit. El resultat final va ser –és- l’hegemonia absoluta dels Canals de televisió de cobertura estatal, i per tant, de la llengua castellana. L’imaginari col·lectiu dels valencians –les seues referències històriques, socials i culturals- una vegada més, torna a ser “el de todos”.
Acaba l’escrit editorial d’El Temps, esmentant que el nou Govern de la Generalitat Valenciana, capgira els plans del PP de genocidiar del tot la llengua de la valenciana gent, al remat, es diu que no és un problema tècnic, perquè “ampliar el multiplex actual és fàcil, la tècnica doncs no es una excusa”, tot i que s’afirma que “Es “més raonable” políticament entendre que la Generalitat Valenciana vulga esperar a reobrir Canal 9 per permetre que TV3 arribe al País Valencià. Però lingüísticament, culturalment i socialment no s’entén tant. El model comunicatiu valencià actual dilueix la ‘diferència’. I és urgent, almenys, contrarestar-lo amb mínims”. Acusar de "doble joc" al que ha fet el PP al País Valencià és massa poc; cal parlar per definir la política lingüística del PP, de cinisme, immoralitat, de corrupció institucional il·limitada, d'indecència i voluntat de fer el major mal possible amb voluntat d'arrencar del tot l'arrel catalana del País Valencià. Perquè no cresca cap flor, per exterminar-ho tot, per no deixar ni un bri d'herba.
- El manifest d'Enllaçats per un espai comunicatiu en català em sembla d’una precisió extraordinària, que radiografia la situació actual i fa propostes molt assenyades. (Josep Gifreu)
En una entrevista en aquesta revista “El Temps", per banda de Violeta Tena a Josep Gifreu, el catedràtic de Teoria de la Comunicació, que va publicar l’any passat “El català en l’espai de comunicació” (Aldea Global), explica què significa un espai de comunicació, de mínims, en català i afirma que “la reciprocitat és una aspiració de mínims”, perquè “hem de pensar un model de cooperació entre tots els territoris més enllà de les fronteres administratives i polítiques”.
Pel que fa al desert comunicatiu en català al País Valencià, Josep Gifreu, diu: “En el marc del països que es consideren civilitzats i democràtics, la situació [de tancament de RTVV i de censura de TV3] és del tot anòmala. Aquest cas és especialment terrible per a la mateixa gent del País Valencià, però també per al conjunt de la catalanofonia. València ha estat molt torturada pels agents polítics que han actuat contra la normalització de la llengua. Aquesta normalització exigeix disposar d’uns mitjans en llengua pròpia que abastin el conjunt del País Valencià i que a més puguin rebre’s a la resta del territori catalanoparlant. Particularment, com a membre de la comunitat de llengua catalana, només puc que lamentar aquesta situació i aspirar que es puga solucionar en un context polític favorable com el que tenim ara”.
Quan li pregunten quines perspectives obri, que per primera volta a la història, Catalunya, País Valencià i les Illes [i Aragó] tenen voluntat de signar acords de reciprocitat, per a l’espai de comunicació en català? I després de dir Gifreu que “la reciprocitat pressuposa que hi ha corporacions de ràdio i televisió en cada territori i aquests ens es posen d’acord per intercanviar i tenir accés a les emissions de cadascun d’ells. Però entenc que això és una aspiració de mínims. És un model d’intercanvi superat per les exigències d’evolució tecnològica i d’una competitivitat cada volta més aguda sobretot en el camp de l’audiovisual. Per tant, sóc de l’opinió que caldria anar més enllà de la reciprocitat de canals i programacions. L’actual context obliga a obrir línies de treball cooperatiu i de coordinació per poder oferir més enllà de els programacions locals unes produccions conjuntes que siguin competitives en les noves plataformes de distribució i d’accés. Ni Catalunya ni el País Valencià ni les Balears ni Andorra [ni la Franja], disposen per elles soles dels recursos suficients. Ens cal posar al servei d’una plataforma comuna tota la creativitat i totes les bones idees que s’hi puguin generar. La catalanofonia no pot estar parada i mirar-se el melic. Cal superar això i tenir una visió de conjunt. Ens cal pensar un model de cooperació entre tots els territoris més enllà de les fronteres administratives i polítiques. Només així podrem tenir una presencia normalitzada coma espai cultural diferenciat en el conjunt del ciberespai”.
Li pregunta Violeta Tena per la proposta del president de la Corporació Catalans de Mitjans Audiovisuals, Brauli Duart, que parla de constituir un consorci conjunt i Josep Grifeu diu que “Aquesta idea de Brauli Duart, d’entrada, és interessant perquè planteja una línia de col·laboració. Caldria veure com es concreta el consorci i amb quins objectius. El que jo plantejo és una línia d’acció política, ‘no només’ corporativa. En aquest sentit, vull recordar la iniciativa del manifest de l’espai de comunicació en català que l’octubre passat va posar en circulació Enllaçats per la Llengua. El manifest està impulsat de manera conjunta i coordinada pels sindicats STEi, de les Illes, l’STEPV del País Valencià, i USTEC-STES, del Principat [a més del Moviment Franjolí i l’Escola Bressola, entre altres associacions culturals, partits i plataformes pel dret a decidir]. Em sembla un manifest d’una precisió extraordinària, que radiografia la situació actual i fa propostes molt assenyades. Al marge de demanar la reciprocitat i l’engegada de RTVV, insta els Governs [de Catalunya, País Valencià, les Illes i Aragó] a iniciar la col·laboració necessària entre tots els ens de comunicació dels territoris de parla catalana per a la realització de programes de producció pròpia, doblatges, subtitulacions… amb l’objectiu final de generar una indústria potent. Ara és el moment oportú d’engegar iniciatives d’aquest tipus perquè tenim tres Governs proclius a arribar a acords. Ha costat molt arribar fins ací i ara cal aprofitar-ho. El problema és que tant al País Valencià com a Catalunya hi ha temes que són molt més prioritaris, considerats d’alta política […] hi ha partits al Principat que es consideren independentistes però que en aquest camp dels mèdia han actuat de manera molt regionalista, en el sentit negatiu de la paraula. Amb això vull dir que han girat l’esquena al reforçament dels vincles culturals i comunicatius amb la resta de territoris de la catalanofonia. Catalunya s’ha de plantejar si vol ser o no un motor de tot l’espai del català d’una forma col·laboradora i participativa. La cultura i l’audiovisual són dos pilars bàsics en la construcció de les identitats. Dubto que la majoria dels partits independentistes tinguin això clar. La causa de la llengua catalana, o la salvem entre tots o no es salvarà. Només amb la independència no salvarem la causa del català”. Ras i curt: “des de la complicitat de cadascun dels Governs es podrien trobar solucions tant si Catalunya esdevé independent com si no”.
Al remat, preguntat si el Govern valencià hauria de recuperar TV3 sense dilacions [com s’ha fet a les Illes recentment]? Diu Josep Gifreu: “Sí, absolutament. Ho hauria de fer com un senyal de normalitat i de canvi […] Cal passar pàgina d’aquella política del PP que va posar fi a TV3 i va posar el tancament de RTVV”. Remembrem que ha sigut una política a l’antiga Corona d’Aragó, on ha gaudit de majoria absoluta el PP, que ha lligat corrupció institucional en profit propi, finançament il·legal, malbaratament de cabals públics per embutxacar-se’ls i foment de l’anticatalanisme per generar al País Valencià un nacionalisme espanyolista i castellanista contrari al català, en fer ús d’una noció de ‘valencià’, dialectalista, particularista i contraposat –furiosament- al català, tant al País Valencià, com a les Illes i a Aragó, amb denominacions de noms de la llengua com a 'LAPAO', amb l’objectiu de negar i anorrear el català a tot arreu, amb voluntat fragmentadora i exterminadora.
Josep Gifreu, a proposta dels sindicats dels Països Catalans i els departaments sobre mitjans de comunicació i sociologia corresponents, hauria de ser nomenat doctor honoris causa a les universitats de les Illes, del País Valencià i d’Aragó perquè les seues reflexions sobre l’espai de comunicatiu en català al segle XXI són una eina bàsica per garantir la reproducció cultural i la supervivència de la nostra llengua i cultura catalana en risc, amenaçada per un estat espanyol que sempre ha tractat -i tracta- de minorar-la, invisibilitzar-la i d’aniquilar-la.
Sal·lus Herrero, membre de la Plataforma pel Dret a Decidir-País Valencià
Al remat, preguntat si el Govern valencià hauria de recuperar TV3 sense dilacions [com s’ha fet a les Illes recentment]? Diu Josep Gifreu: “Sí, absolutament. Ho hauria de fer com un senyal de normalitat i de canvi […] Cal passar pàgina d’aquella política del PP que va posar fi a TV3 i va posar el tancament de RTVV”. Remembrem que ha sigut una política a l’antiga Corona d’Aragó, on ha gaudit de majoria absoluta el PP, que ha lligat corrupció institucional en profit propi, finançament il·legal, malbaratament de cabals públics per embutxacar-se’ls i foment de l’anticatalanisme per generar al País Valencià un nacionalisme espanyolista i castellanista contrari al català, en fer ús d’una noció de ‘valencià’, dialectalista, particularista i contraposat –furiosament- al català, tant al País Valencià, com a les Illes i a Aragó, amb denominacions de noms de la llengua com a 'LAPAO', amb l’objectiu de negar i anorrear el català a tot arreu, amb voluntat fragmentadora i exterminadora.
Josep Gifreu, a proposta dels sindicats dels Països Catalans i els departaments sobre mitjans de comunicació i sociologia corresponents, hauria de ser nomenat doctor honoris causa a les universitats de les Illes, del País Valencià i d’Aragó perquè les seues reflexions sobre l’espai de comunicatiu en català al segle XXI són una eina bàsica per garantir la reproducció cultural i la supervivència de la nostra llengua i cultura catalana en risc, amenaçada per un estat espanyol que sempre ha tractat -i tracta- de minorar-la, invisibilitzar-la i d’aniquilar-la.
Sal·lus Herrero, membre de la Plataforma pel Dret a Decidir-País Valencià
Subscriure's a:
Missatges (Atom)