Diversos col·lectius d'àmbit valencià han signat un manifest impulsat per Escola Valenciana que defensa la presència i increment de la llengua pròpia en el món educatiu, contra les batalles polítiques i jurídiques que s'estan esdevenint els darrers temps.
Des d'Enllaçats per la Llengua hi donem suport i som una de les entitats signants, que podeu veure al final del text.
TORNEM
A POSAR LES XIQUETES I ELS XIQUETS EN EL CENTRE DE LES QÜESTIONS EDUCATIVES
Des de fa uns
mesos, estem assistint a un intercanvi d’afirmacions, acusacions, denúncies i
pràctiques efectuades des d’instàncies, sobretot, polítiques, jurídiques i
mediàtiques, que semblen haver oblidat l’objectiu que ha de regir tota
participació en la definició dels processos educatius: la formació òptima per
als nostres fills i les nostres filles.
En matèria
lingüística, o s’ha oblidat o s’ha volgut oblidar que la capacitat plurilingüe
del nostre alumnat passa necessàriament per potenciar els programes que
consoliden, primer, l’aprenentatge de la llengua minoritzada, el valencià, i
posteriorment de la llengua estrangera, l’anglés. L’aprenentatge de la llengua
majoritària, el castellà, està garantit amb una mínima sistematització a les
aules dels coneixements que proporciona la seua enorme presència social i
mediàtica. El domini equilibrat de les dues llengües oficials únicament
s’aconsegueix amb els programes d’ensenyament en valencià.
Les persones
expertes en matèria educativa (que alguns polítics, jutges i opinadors
prefereixen ignorar) afirmen que l’ensenyament en valencià és la clau que obri
la porta de les llengües. D’aquesta manera, l’ensenyament en valencià és
garantia d’oportunitats personals i laborals, i també de llibertat d’elecció. Només si el xiquet o la xiqueta té
els coneixements lingüístics suficients podrà triar, en cada ocasió i lloc,
quina llengua vol o li convé utilitzar. Serà lliure per elegir. Privar a bona
part de l’estudiantat d’assolir idèntica competència en valencià i castellà és
discriminar-los. No podem negar a l’alumnat el dret d’aprendre les mateixes
llengües que la resta dels seus companys.
Una gran part de
les famílies valencianes (que alguns polítics, jutges i opinadors prefereixen
ignorar) ja van dir quina era l’opció lingüística majoritària elegida per als
seus fills i les seues filles: els nivells més avançats de plurilingüisme.
El TSJCV ha
ratificat la validesa legals d’aquests plantejaments, i ha estat tan sols la
interpretació d’una clàusula addicional, la referida a l’acreditació “a
posteriori” dels coneixements lingüístics adquirits, la que ha provocat
l’aturada en sec de l’aplicació als centres dels programes plurilingües
dinàmics, en tot el País Valencià.
En comptes de
respectar la voluntat majoritària de la comunitat educativa i encoratjar-la en
la tasca de construir un futur millor, hi ha qui prefereix judicialitzar-la i
obstaculitzar-la, suposem que amb la idea d’obtindre’n uns discutibles rèdits
electorals. Per contra, nosaltres pensem que les llengües són ponts d’unió
entre persones i afavoreixen l’entesa, la pau i la convivència entre diferents
cultures.
En comptes de
felicitar-se per l’oportunitat de tota una generació per convertir-se en
usuaris competents de tres llengües (sumades a les que moltes valencianes i
valencians han heretat dels seus orígens més llunyans), es presenten recursos,
es dicten sentències i es justifiquen opcions a favor d’un monolingüisme
castellà, estrany al nostre caràcter històric integrador i contraproduent en un
món globalitzat.
En comptes de
valorar la riquesa que suposa la diversitat lingüística, que a casa nostra
necessàriament ha de partir de la promoció d’una llengua mil·lenària, el
valencià —el nostre català—, per posar-la al mateix nivell que una altra
llengua mil·lenària, el castellà, s’ha orquestrat tota una campanya per aturar
o, com a mínim, alentir tota iniciativa legislativa que treballe per la
normalització de la nostra llengua al País Valencià: RTVV, usos lingüístics en
l’Administració, Decret de plurilingüisme...
I tot per raons
purament partidistes, amb la vista posada en un joc de poders en el qual la
majoria de persones no volem participar.
Per tot açò, les
entitats sotasignades seguirem treballant pel dret del nostre alumnat a ser
plurilingüe i pels drets de les persones que volen usar el valencià, quan ho
consideren, amb les mateixes garanties que tindran si optaren pel castellà.
Anunciem, així
mateix, mobilitzacions al mes de novembre que posen de manifest el suport
social al respecte i l’estima per la nostra llengua, amb el lema “SÍ AL
VALENCIÀ”.
Signem el manifest:
les entitats
Escola Valenciana – Federació d’Associacions per la Llengua, Plataforma pel
Dret a Decidir del País Valencià, Plataforma per la Llengua, FAMPA València,
FAMPA Castelló Penyagolosa, Confederació d’Associacions de Veïns i Consumidors
de la Comunitat Valenciana (CAVE-COVA), Acció Cultural del País Valencià (ACPV),
Amicsprada, l’AIFFA – Tallers de Doblatge, Unió de Cooperatives d’Ensenyament
Valencianes (UCEV), Reial Societat Econòmica d'Amics del País de València
(RSEAPV), Associació d’Editors del País Valencià (AEPV), Fundació pel Llibre i
la Lectura (FULL), Societat Coral El Micalet, Ca Revolta, Associació Ciutadania
i Comunicació (ACICOM), Associació de Directors d’Infantil i Primària del País
Valencià (ADIP-PV), Associació de Directors d’IES del País Valencià (ADIES-PV),
Associació de Bibliotecaris Valencians, Associació d’Escriptors en Llengua
Catalana (AELC), Enllaçats per la Llengua;
els sindicats La
Unió de Llauradors i Ramaders, Intersindical Valenciana – STEPV, UGT PV, CCOO
PV – FE CCOO PV;
i els partits
polítics Els Verds del País Valencià, Esquerra Republicana del País Valencià
(ERPV), Esquerra Unida del País Valencià (EUPV), Podem, Compromís i PSPV-PSOE.