SUPORT A LA LLUITA QUE ES PREPARA A LES ILLES.

·  "... Ens refermem en la lluita per aconseguir el plens drets lingüístics i el dret irrenunciable a poder viure plenament en la llengua pròpia d’aquest país.

·    Defensem polítiques lingüístiques d’equitat que passen per avançar en la normalització de l’ús i el coneixement de la nostra llengua, per fer present el català a les Administracions, a l’escola , als mitjans de comunicació, etc., i per fer del català la llengua comuna i de cohesió social.

·     Reivindiquem la necessitat de fer del català la llengua vehicular a l’educació, afavorint la immersió lingüística en contextos sociolingüístics adversos, alhora que volem capacitat en el coneixement i ús de diverses llengües els nostres alumnes..."

Tres dels punts del nostre manifest fundacional que justifiquen plenament el suport d'ENLLAÇATS PER LA LLENGUA a la resistència que s'està preparant a les Illes.

No és cap broma. Els que hem viscut els darrers anys del franquisme sabem el desgast, l'esforç i les dificultats d'una VAGA INDEFINIDA. Represàlies, acomiadaments massius, persones que es queden sense mitjans mentre dura el conflicte.

Per això aquesta també és una crida a les gents de tots els territoris a preparar-nos per ajudar a una caixa de resistència, quan convingui.

Que la lluita iniciada a les illes per la dignitat de la llengua trobi el ressò i l'escalf de la solidaritat entre totes i tots nosaltres.

Les persones empadronades a qualsevol municipi de Menorca, Mallorca, Eivissa, Formentera o la Dragonera, poden omplir la següent instància redactada per l'advocat Joan Prats Marí, i manifestar la seva disconformitat amb el TIL davant la Conselleria d'Educació

issuu.com/quicoromeu/docs/inst__ncia_conselleria?e=7059478/3796906

NO PASSARAN! GUANYAREM!

Els docents van a la batalla

Editorial DIARI BALEARS | 28/06/2013 |

A hores d'ara sembla imparable la vaga indefinida en el sector educatiu a partir del pròxim 13 de setembre. L'encontre del Teatre de Manacor de dimecres passat, on hi participaren 300 mestres i professors, fa molt difícil una marxa enrere o una moderació de postures si el Govern Bauzá continua tancat en voler aplicar un obtús decret de trilingüisme i, en paral·lel, continuar amb la seva política austericida. El Consolat està encaparrotat en arraconar la llengua pròpia. Però mai no es pensava una reacció tan vigorosa i valenta dels docents balears. La seva principal errada ha estat no comprendre el mal que està fent amb la seva frivolització i menyspreu del món educatiu. La feina de docent és una de les més abnegades, dures i estressants que existeixen. És vocació pura. És entrega absoluta. Aconseguir generacions d'al·lots ben formats, segurs de sí mateixos i que estimin la seva societat és una tasca impagable, gairebé heroica en els temps que corren. Convertir potencials éssers insociables en ciutadans de primera categoria és un orgull per a mestres i professors. L'ensenyament en la llengua pròpia, camí més coherent i sòlid per transmetre els valors més preuats de la col·lectivitat, és un orgull per als nostres professionals. Però la sorpresa és majúscula entre els docents en veure que les actituds hooligans, poc responsables i superficials provenen dels que governen. Perquè han armat els líders del PP aquest desastre dins el món educatiu. És que volen una societat insolidària i desestructurada? Per això es troben amb la resistència del docents, en nom de la seva ciència i de la seva consciència, en nom de la seva cultura i el seu exemple d'entrega, que van transmetent a les actuals generacions de joves.

Ara s'han plantejat una dura batalla. Poden sortir perdent, però el que defensen és tan immens que més que lluita pel present estan fent Història.

L'Assemblea de Docents ja prepara la vaga indefinida

Unes 300 persones es reuniren al Teatre Municipal de Manacor

Diari Balears digital / Cristina Polls | 26/06/2013 |

L'Assemblea de Docents ja prepara la vaga indefinida que es vol convocar als centres illencs a partir del 13 de setembre. Aquest dimecres capvespre 300 persones es reuniren al Teatre Municipal de Manacor per començar a organitzar com cal coordinar l'aturada.

L'Assemblea de Docents, que començà a caminar just ara fa un any, impulsada per STEI-i, CCOO i FETE-UGT, ja ha aconseguit que 70 centres, dels 260 que hi ha a Mallorca, en prenguin part. La reunió va ser el primer gran acte convocat per l'Assemblea per tal d'explicar als centres que encara no s'hi han adherit quin són els seus objectius com a col·lectiu de docents.

Dues professores, una de Primària i una Secundària, van ser les encarregades de conduir un acte on es tractaren bàsicament tres qüestions. La primera d'elles és la necessitat de què els centres creïn assemblees pròpies per tal d'organitzar-se internament i que un representant d'aquesta pugui servir de vincle amb l'Assemblea de Docents. La segona qüestió que es tractà va ser la necessitat de no aturar les màquines aquests dos mesos de vacances i aprofitar per fer reunions organitzatives per la vaga, els mesos de juliol i agost. I per últim, s'apuntà a la necessitat de què cada centre creï una comissió de vaga perquè es pugui ajudar, per exemple, a què també secundin la vaga aquells companys que tenen més dificultats econòmiques per fer-la. Per a facilitar la feina a les assemblees de centre, s'ha aprofitat la trobada per repartir-los un manual d'instruccions per preparar la vaga.

Per acabar l'acte es projectà el vídeo de convocatòria de l'Assemblea a Manacor que l'Institut Balear de la Dona ha exigit que es retiri o es modifiqui, a petició de la denúncia feta per l'Institut de Política Familiar (IPF). En aquest enregistrament es fa un recorregut per totes les 'bufetades' que el Govern Bauzá ha donat al col·lectiu de professors. Després d'enumerar tots els greuges, el vídeo acaba amb unes paraules de Bauzá on assegura que "les classes començaran al setembre". La resposta dels assistents a la projecció va ser alçar les octavetes que s'havien repartit a favor de la vaga indefinida, seguida d'una gran ovació.

En acabar l'acte, la Plataforma Crida havia convocat la seva assemblea extraordinària a Manacor i una vegada finalitzat l'acte, molts dels assistents es desplaçaren fins als CEIP Jaume Vidal i Alcover.

Els motius de la vaga
Pel portaveu de l'Assemblea, Iñaki Icart, "cal passar a l'acció. Hi ha hagut quatre vagues al sector educatiu aquest curs i tancades i no hi ha hagut cap reacció per part del Govern". Entre els motius per anar a la vaga indefinida hi ha: el Decret de Tractament de Llengües, la llei de convivència, la recuperació de les plantilles i de les ràtios anteriors a les retallades, les substitucions immediates de les baixes, la dotació de plantilles d'atenció a la diversitat o la contractació d'interins també juliol i agost.

Els docents de les Illes, en peu de guerra

FONT: http://www.vilaweb.cat/noticia/4129121/20130626/docents-illes-peu-guerra.html

L'Assemblea de Docents anuncia una vaga indefinida per al curs vinent · 'Serà un començament de curs mogut si el govern no s'asseu a negociar i no suspenen l'aplicació del decret trilingüe', diu Maria Antònia Font, portaveu de l'STEI

Mestres i professors de les Illes tenen intenció de començar el curs vinent amb una vaga indefinida si el govern s'entesta a aplicar el decret de trilingüisme i manté les retallades de la plantilla docent. Portaveus d'assemblees de centres i representants dels sindicats STEI, UGT i CCOO fa dies que s'organitzen a través de l'Assemblea de Docents, que ha preparat per a avui un acte al Teatre Municipal de Manacor. La intenció és sumar prou suport per organitzar la protesta al setembre. 'El professorat de les Illes Balears està molt cansat de la política educativa del govern Bauzá', diu Maria Antònia Font, portaveu de l'STEI. Hi parlem sobre la situació de la comunitat educativa a les Illes i la tardor tensa que s'hi preveu. 

—El govern ha fet retallades, com a tot arreu, però la gent està indignada perquè no ha atacat els problemes fonamentals del sistema educatiu, com ara el fracàs escolar. S'ha dedicat a atacar el model lingüístic escolar, que sabem que funciona i que té l'aval dels pares i mares. En aquests dos anys de legislatura, ha atacat els pilars fonamentals de la normalització lingüística: ha llevat el requisit de català en els funcionaris de l'administració pública, ha tancat un mitjà de comunicació (Ràdio Televisió de Mallorca) que emetia vint-i-quatre hores en català a totes les Illes, i ara ataca el tercer pilar, que és l'educació. 

—L'any passat ja van començar amb l'ordre d'elecció de llengua a l'escola…

—I no els va sortir bé, perquè el 87% de pares i mares varen triar l'ensenyament en català. Enguany ha estat un 90%. Per a aquest segon any de legislatura ens tenien reservat l'anomenat Tractament Integral de Llengües (TIL), un decret que figura que incentiva l'aprenentatge d'anglès als centres escolars, però que en realitat redueix la presència de llengua catalana als centres, impossibilita la immersió lingüística a infantil i primària i posa entrebancs perquè la llengua vehicular sigui el català. Tot això acompanyat d'una llei de símbols que pretén prohibir enllaços quadribarrats als centres, samarretes i qualsevol mena de protesta, i també d'una llei de convivència d'autoritat del professor, perquè diuen que fem adoctrinament. 

—I tot això ha enutjat força els professors. 

—Molt. Per això STEI, UGT i CCOO vàrem convocar aquesta assemblea de docents, per tenir un contacte més directe amb el professorat. Després de parlar-ne, es va proposar de fer una vaga indefinida al setembre. Ara hem de veure quanta gent hi estaria disposada. L'Assemblea va néixer fa un parell de mesos i mira d'anar sumant gent, intenta que hi hagi un representant de cada centre.  

—Amb aquesta vaga voleu impedir que s'apliqui el decret TIL el curs vinent?

—Ens hem queixat al Consell Escolar i la Mesa Sectorial, el sindicat l'ha impugnat… Ara hem demanat la suspensió cautelar del calendari d'aplicació. Si ho fan, la proposta de vaga indefinida potser sofrirà una aturada. Però si no, anirà endavant.

—I què passarà el curs vinent?

—No crec que hi hagi un començament de curs tranquil. Si ells no s'asseuen a negociar i no ajornen el calendari, hi haurà problemes. Garantits. O la justícia ens dóna la raó amb la sol·licitud de suspensió cautelar, o serà un començament de curs molt mogut, perquè hi ha molt de malestar. 

—Quina és la finalitat de la vaga indefinida?

—L'Assemblea de Docents ha decidit de posar com a requisits per a suspendre la vaga indefinida que es retiri el TIL, que es recuperin les plantilles (han llevat professorat de les aules i han creat desocupació entre els interins), que es puguin cobrir les substitucions i que no s'apliqui la llei de símbols i convivència. La setmana passada al parlament, el president i la consellera d'Educació varen dir que el professorat adoctrinava, que infonia por als alumnes! Són unes acusacions molt greus que han molestat molt el col·lectiu docent. 

—A què atribuïu aquests atacs del govern?

—José Ramón Bauzá forma part de la part més radical i espanyolista del PP. Hi ha un PP regionalista i un PP molt espanyolista. Bauzá és molt a prop del Círculo Balear, grupuscle que també és a prop d'UPyD. Per molt que digui que defensa les modalitats de les Illes, nosaltres pensam que té una certa fòbia a la llengua i a la cultura catalanes. 

—I per això focalitza l'atac a la llengua en l'escola, ara?

—A l'escola hi ha un reducte que volen reduir. De l'escola ve la normalització, que tothom parli català. I de fet el decret TIL ataca infantil i primària. Volen invertir la piràmide: si a infantil i primària la majoria ho fan en català, és aquí on han de pegar. És una política ideològica, de la FAES, que el PP aplica allà on governa: el País Valencià, les Illes i Galícia. Respon a una estratègia dirigida des de les clavegueres de l'estat per a fomentar la divisió la llengua. 

—El govern Bauzá també ha promogut llibres de text en 'modalitats lingüístiques balears', però sembla que cap editorial no n'ha fet cas, oi?

—Ha estat un fracàs total. Des del professorat, que és un col·lectiu de gent molt preparada, varen dir que no demanarien ni comprarien cap llibre que no fos normatiu. Així que les editorials van decidir no córrer el risc de fer un llibre en una modalitat lingüística no científica perquè serien doblers perduts. HI ha una gran unitat en la comunitat educativa.