1. L’STEI Intersindical reclama al govern que la normativa que elabori sigui presentada, en primer lloc, a la comunitat educativa representada al Consell Escolar de les illes Balears i també a la Mesa Sectorial d’educació on hi ha els representants dels docents, ja que la mesura afecta les condicions laborals del professorat i la qualitat del sistema educatiu.
2. En aquest punt trobam que la conselleria s’ha precipitat en donar publicitat a un decret i a un model d’ensenyament de la llengua estrangera, que encara no està consensuat i que l’STEI vol comprovar, amb temps i forma, la viabilitat de les mesures que s’hi proposen.
3. A l’Acord marc signat a principi de legislatura, a la Mesa Sectorial d’Educació, l’STEI va introduir un punt que parla de “consensuar el model lingüístic escolar” i trobam que abans de treure una normativa per l’ensenyament de l’anglès o el francès, s’ha de fer una anàlisi del model lingüístic que tenim, veure en quin punt es troba, fer un estudi del desplegament real del decret de mínims i de les competències que els i les alumnes tenen en les dues llengües oficials i, en base d’això, i de les dades de l’estudi que s’hauria de fer centre per centre, pensar com es podria fer per incentivar el català i fer-lo compatible amb l’augment de la competència lingüística en una llengua estrangera dels infants i joves del nostre sistema educatiu. Exigim el compliment d’aquest punt signat a l’Acord marc. Abans de parlar de l’ensenyament de i en una llengua estrangera hem de consensuar el model lingüístic escolar.
4. Precisament aquesta setmana el Consell de ministres europeus, reunits dia 20 de gener de 2016, ha fet públic un comunicat on fan unes recomanacions als estats de la unió europea després d’haver revisat l’aplicació de la Carta europea de les llengües regionals i minoritàries, que en el seu punt 5 recomana “vetllar perquè l’educació trilingüe, no afecti negativament les llengües pròpies dels territoris”. I per donar compliment en aquesta recomanació és important saber en quin punt es troba la llengua catalana a les Illes Balears dins i fora de l’escola. No basta dir que es mantén el decret de mínims, perquè el decret de mínims a molts centres no es compleix. I això ho sap tothom i consta a les memòries que hi ha al servei d’inspecció educativa.
5. Lamentam que la prioritat del govern no sigui treballar al mateix temps pel català i per les llengües estrangeres, totes dues deficitàries al sistema educatiu illenc i sí ho faci per l’anglès. És una realitat que fins ara s’han destinat els recursos materials i personals a treballar, en primer lloc, per les llengües estrangeres que no per les llengües oficials. Encara no hem recuperat, als centres, els coordinadors de normalització lingüística i ens parlau de coordinadors d’ensenyament de la llengua estrangera. No feim cursos de didàctica del català i sí en feim de didàctica de l’anglès, tenim un servei de projectes lingüístics dedicats exclusivament a les llengües estrangeres, no hem recuperat encara el servei d’ensenyament del català, no s’han recuperat tots els plans d’acolliment lingüístic i cultural dels centres, ni tampoc les classes de català per a pares i mares...
6. Com ja vàrem manifestar a l’inici de la legislatura demanam un compromís decidit i actiu del Govern de les Illes Balears amb la llengua catalana i està clar que volem garantir també un bon aprenentatge de l’anglès, el francès o una tercera llengua. I que això és bo per a tots els alumnes però estam descontents perquè no es fan passes decidides pel català ni dins ni fora de l’escola.
7. Dins la bateria d’accions que s’han de programar l’STEI demana la convocatòria urgent de la permanent i del plenari del Consell Social de la Llengua, no sols per trobar-nos tots un dia al Parlament, sinó per posar en marxa les comissions de feina i treure a la llum un pla de normalització que ja està fet i que només necessita l’actualització i la posada en funcionament. És important trobar-nos per pensar campanyes, fer estudis, elaborar materials, difondre recursos, convocar ajudes... per cercar la complicitat i la implicació de tots els sectors socials per arribar a una major cohesió social. Necessitam recuperar tots els mitjans de comunicació en català que tenim a l’abast, ràdio, TV... la reciprocitat de les emissions en català de tot el territori i també el requisit de català per a tots els funcionaris de l’Administració local, autonòmica i perifèrica de l’estat.
8. L’STEI demana que construïm entre tots una escola de qualitat, inclusiva i en català, tal com demanàrem les 100.000 persones que sortírem al carrer el 29 de setembre de 2013. Aquesta mobilització que encara ressona, vol un ensenyament de qualitat on el català ocupi el lloc que li correspon i també vol que es faciliti un bon aprenentatge d’una llengua estrangera. Som qui som. I amb la nostra llengua ens arrelam a la terra i amb les altres llengües ens obrim al món.
Més informació: M. Antònia Font 619.78.38.84
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada