| |||
|
"Catalan news monitor", explicant Catalunya al món [PDD]
[Vídeo] Debat sobre l'espai de comunicació en català a la UCE de Prada de Conflent
(el vídeo comença al minut 17:20)
Aques dissabte passat 20 d’agost s'ha portat a terme a Prada de Conflent el debat L’eix mediterrani: camins comunicatius, organitzat per la Universitat Catalana d’Estiu, on es va tractar de l’estat actual i el futur dels mitjans de comunicació de tot el domini lingüístic català.
Al debat, on tots els ponents reivindicaren la reciprocitat de canals i la coordinació entre territoris, també es va parlar de la campanya per un Espai de Comunicació en Català engegada per Enllaçats per la Llengua l'any passat, i d'algunes de les iniciatives proposades pel professor Josep Gifreu a les Jornades per l'espai comunicatiu de Palma el desembre de 2015 (organitzades per l'STEI-i).
Varen participar en aquesta jornada (per ordre d'intervenció): Òscar Adamuz (Moviment Franjolí per la Llengua i Enllaçats per la Llengua), Salvatore Izza (Edicions de l’Alguer), Univers Bertrana (responsable de comunicació de la Universitat d’Andorra), Víctor Gómez Labrado (escriptor valencià) , Quico Sallés (periodista de la Vanguardia) i Moisès Vizcaino (la veu del País Valencià), sent el moderador Josep Montserrat (Universitat de Barcelona).
La Bressola present a la UCE 2016 a Prada de Conflent
Font: Amics de la Bressola
En l’edició del 2016 l'UCE organitza la següent activitat:
Aniversari 40 anys d'escola immersiva La Bressola
amb Sebastià Haydn (president de La Bressola) i Aleix Andreu i Oliver (president de l'Associació d'Amics de la Bressola).
Projecció de la pel·lícula commemorativa.
Dijous 18 d'agost a les 5 de la tarda
Òmnium proporciona cartells en alguerès al municipi
La iniciativa forma part del projecte cultural “Amb l’alguerés sés més competent” finançat de la Fondazione di Sardegna i neix amb l’objectiu de sensibilitzar i per incentivar accions de recuperació de la toponimia històrica algueresa.
Comunicat Òmnium Cultural de l'Alguer
COMUNICAT
ESTAMPA
Dimecres
10 d’agost,
l’Òmnium Cultural de l’Alguer ha donat a l’Administració
Municipal de l’Alguer algunes targues bilingües amb el nom del
carrer en alguerés i en italià i alguns cartel·los d’indicació
turística en alguerés.
A la presència del Síndic Mario Bruno, de
l’Assessor Raimondo Cacciotto i del Comandant de les Guàrdies
Municipals Guido Calzia, lo President Stefano Campus i alguns socis
de l’Òmnium Cultural han consegnat les targues indicants
Barcelona/Passeggiata Barcellona, Plaça Don Francesc Manunta/Piazza
Don Francesco Manunta, Placeta dels Calafatos/Piazzetta dei Calafati,
Platja de les Bombardes i Platja del Latzareto.
Aqueixa
iniciativa, que forma part del projecte cultural “Amb
l’alguerés sés més competent” finançat de la Fondazione di
Sardegna, naix amb l’objectiu de sensibilitzar i per incentivar
accions de recupero de la toponomàstica històrica i un ús de les
indicacions bilingües (en alguerès i en italià).
Com
ja és estat dit en altres ocasions, la toponomàstica representa u
dels símbols de la identitat de la nostra ciutat i del sou
territori, per aqueix motiu és necessari evitar que els topònims
històrics i populars descompareixin. Després d’aqueix acte mos
augurem que sigui adoptat un programa de recupero de la toponomàstica
històrica i d’ús de les denominacions bilingües, i, de part
nostra, tenim tota la intenció de continuar aqueix raport de
col·laboració amb l’Administració Municipal i amb l’Ofici
Toponomàstica.
Lo
President
Stefano Campus
Enllaçats amb la Trobada literària de Vall-de-roures
La jornada, que va comptar amb la Llibreria Serret com a punt de trobada literari entre Catalunya i la Franja i amb l'Octavi Serret com amfitrió de la mateixa, va encetar-se amb una visita guiada per la bonica localitat matarranyenca.
Després del dinar de germanor, diversos autors remarcaren la importància de la literatura catalana sorgida de les Terres de l'Ebre i la Catalunya central, es recitaren versos del poeta penarogí Desideri Lombarte i s'acordà de crear un projecte literari ambientat a Vall-de-roures.
El Moviment Franjolí per la Llengua va llegir unes paraules de suport a la Trobada, demanà als assistents que mai no se n'obliden de les comarques de la Franja, reclamà un estatus digne pel català a la Franja i, en nom d'Enllaçats per la Llengua, remarcà la importància de la literatura per a la llengua i cultura catalanes, pel seu caràcter propositiu i difusor de la cultura.
Enllaçats per la Llengua
Acord per promocionar el patrimoni lingüístic i mediambiental de l'Alguer
Comunicat d'Òmnium Cultural de l'Alguer
Dimecres 20 de
juliol en la seu del Parc Natural Regional de Port Comte, s’és tengut un
encontre entre el President del Parc Prof. Antonio Farris, acompanyat d’alguns
col·laboradors, i el President de l’Òmnium Cultural de l'Alguer, Dr. Stefano
Campus acompanyat d’alguns components de la Junta directiva.
Motiu de
l’encontre, la donació de part de l’Associació, de material divulgatiu de
distribuir als visitadors del Parc, i
precisament punts de llibre i cartells
bilingüe, en alguerès i en italià, que descriuen alguns exemplars de la fauna
del territori del Parc, com lo Cabussó (cabusset), la Gaürra (baldriga
cendrosa), la Birriquela (baldriga pufí) i altros, amb la finalitat de promoure
i fer conèixer lo patrimoni ambiental del nostro territori i al mateix temps
també la nostra llengua, patrimoni immaterial de la nostra ciutat.
Lo material, que és
estat realitzat amb la consulència científica dels experts del Parc de Port
Comte i la traducció en alguerés de Carla Valentino, col·laboradora i
Vicepresidenta de l’Òmnium Cultural de l’Alguer, és una de les accions
previstes de la convenció, firmada al mes de febrer d’enguany entre l’entitat
regional i l’associació cultural, on se preveu la valorització i la promoció
del territori, de les activitats tradicionals, ambientals, arqueològiques i
econòmiques del món de la campanya i de la marineria algueresa.
Lo material és
estat publicat de l’Òmnium Cultural de l’Alguer i fa part del projecte cultural
“Amb l’alguerés sés més competent” financiat de la Fondazione di Sardegna.
Per una RTVV al servei del País Valencià
Una RTVV al servei del País Valencià
Hui en dia, els mitjans de comunicació construeixen
una ferramenta persuasiva que ens permet mantenir-nos en una costant
comunicació amb els successos socials, polítics i econòmics tant a escala
nacional com internacional.
En les societats contemporànies, és cada cop major la importància dels mitjans de comunicació massius. Açò influeix sobre la forma d'actuar o de pensar de les persones. Ells aconsegueixen modificar la forma en què les persones coneixen i comprenen la realitat que ens rodeja, per açò mateix el nostre objectiu primordial radica en la necessitat d'uns mitjans de comunicació que tinguen la capacitat de reflectir la realitat que viu tota la societat valenciana.
Aquesta realitat exigeix tenir una cadena de televisió on els valencians i les valencianes puguen emmirallar-se, una cadena que parle d'allò que ens interessa: maltractament lingüístic, finançament, espoli, corrupció... I sobretot, que torne a mostrar la riquesa i majestuositat de la llengua i la cultura valenciana.
La visió des de fora del País Valencià és que des de Madrid espolien només als bascos i catalans i no reflecteixen la nostra realitat. Des de fora també pensen que només som corrupció, que som aquella societat inútil que ens deixem maltractar i la nostra realitat és ben diferent. La nostra hi és la d'aquell poble valent que, girant les paraules d'Albert Rivera, és trencar-nos la cara perquè ens tracten en la nostra llengua.
Sense cap intenció manipuladora, simplement informativa i formativa, la nostra RTTV, juntament amb IB3 i TV3 i la resta de mitjans en llengua pròpia, ha de reflectir la situació que vivim, una tan crítica que no es comprendrà fins que la gent puga estar informada.
La nostra RTVV ha de renàixer així implicada en la
nostra realitat, la de la majoria social, respectant i defensant els interessos
del nostre poble treballador, començant per la gent treballadora de la pròpia
RTVV.
Per una RTVV de qualitat
i en la nostra llengua.
Per un espai comunicatiu
propi.
Jodad, Joves pel Dret a
Decidir del País Valencià, amb el suport de:
Enllaçats per la Llengua
Enllaçats per la Llengua
Entitats valencianes s'enllacen per demanar-li al Consell valentia en política lingüística
Entitats
demanen el Consell que prioritze la política lingüística per
assolir una veritable igualtat lingüística
Diverses entitats, entre les quals es trobaven la Plataforma de Professorat de Valencià del Baix Segura, Escola Valenciana, Acció Cultural del País Valencià, STEPV, Associació Cívica per la Llengua El Tempir, Intersindical Valenciana i Enllaçats per la Llengua, s’han reunit amb el director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, Rubén Trenzano.
Les entitats havien demanat una reunió amb el conseller d’Educació Vicent Marzà per tractar diversos assumptes en matèria lingüística. En concret sobre la situació del valencià al sud del País Valencià, en aspectes com: mitjans de comunicació, ús social, ensenyament del valencià i en valencià; exempció, nova llei d’igualtat lingüística o la situació del valencià a les administracions públiques. Doncs bé, el conseller d’Educació ha delegat la reunió amb el director general Rubén Trenzano.
Les entitats qualifiquen de decebedora la reunió en no haver aconseguit compromisos concrets sobre objectius i temporalitat, ni tampoc haver donat resposta satisfactòria a les reivindicacions presentades per la Plataforma de Professorat de Valencià del Baix Segura el passat mes de novembre de 2015. Aquesta plataforma va presentar un document de propostes immediates, a mitjà termini i a llarg termini, que no han estat considerades pel Consell de la Generalitat. Açò suposarà que el nou curs 2016-17 començarà amb els mateixos problemes endèmics que pateix la nostra llengua a les comarques castellanoparlants i el professorat que imparteix valencià.
Per això, les entitats han demanat al director general una resposta immediata de l’Administració valenciana a les revindicacions del professorat de valencià, i la redacció d’unes instruccions escrites sobre quines han de ser les actuacions de la inspecció educativa, els equips directius i les famílies en tant no s’acabe amb les exempcions. Unes exempcions que suposen una discriminació lingüística per una part considerable de l’alumnat, que veu com se li castiga a no tindre la capacitació en una de les dues llengües oficials del país.
A més, les entitats li han traslladat la necessitat d’una actuació amb valentia en política lingüística que s’hauria de concretar en assumptes com garantir els drets lingüístics de tot l’alumnat valencià, de qualsevol part del domini lingüístic, a ser competent en les dues llengües oficials; la resposta a les reivindicacions de la Plataforma de Professorat de Valencià del Baix Segura; el respecte dels drets del professorat de valencià en les comarques castellanoparlants; la creació de les assessories de valencià; la promulgació d’una llei d’igualtat lingüística, la redacció d’un manual d’usos lingüístics per les administracions públiques o l’establiment d’un sistema comunicatiu compartit en valencià.
Finalment, les entitats han sol·licitat una nova reunió amb el conseller d’Educació per traslladar-li les seues propostes i reivindicacions amb l’objectiu d’aconseguir canvis normatius al llarg de la present legislatura per avançar envers una igualtat lingüística plena tant a l’ensenyament com al conjunt de la societat valenciana.
València, 13 de juliol de 2016
Signa la campanya "Pels nostres drets lingüístics" d'Escola Valenciana
Des de la xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua ens sumem a la iniciativa i convidem tothom a signar aquesta petició pels nostres drets lingüístics.
Escola Valenciana treballa per la normalització de la llengua en tots els àmbits des de fa més de 30 anys. L’ensenyament, les administracions i els mitjans de comunicació són els principals vessants per garantir els drets lingüístics de la ciutadania. D’una banda, l’ensenyament en valencià dota l’alumnat de la competència lingüística necessària per a poder fer servir el valencià i el castellà de forma equilibrada. D’altra banda, Escola Valenciana fixa la necessitat de potenciar la llengua en l’àmbit de l’administració pública com a mesura fonamental d’igualtat i respecte dels drets de la comunitat de parlants. En aquests termes, l’entitat cívica ha iniciat la campanya “Pels nostres drets lingüístics” amb la intenció de regular la plena competència lingüística com a requisit per a accedir a la funció pública.
Signa aquesta petició d’Escola Valenciana adreçada al Govern valencià perquè es pose fi a la discriminació per raó de llengua, gràcies a la implantació de la plena competència lingüística en la nova llei de funció pública valenciana.
Per a signar has d'entrar en aquest enllaç: https://www.change.org/p/govern-valenci%C3%A0-pels-nostres-drets-ling%C3%BC%C3%ADstics
També agrairíem que ho fessiu extensiu als vostres contactes perquè es sume més gent a aquesta recollida de signatures.
Signa aquesta petició d’Escola Valenciana adreçada al Govern valencià perquè es pose fi a la discriminació per raó de llengua, gràcies a la implantació de la plena competència lingüística en la nova llei de funció pública valenciana.
Per a signar has d'entrar en aquest enllaç: https://www.change.org/p/govern-valenci%C3%A0-pels-nostres-drets-ling%C3%BC%C3%ADstics
També agrairíem que ho fessiu extensiu als vostres contactes perquè es sume més gent a aquesta recollida de signatures.
"Enllaçats és una xarxa d’entitats per la defensa i valorització de la llengua catalana a tot el domini lingüístic" [Entrevista]
El Periòdic d'Andorra, de la mà de Maria Cucurull, ha entrevistat a Òscar Adamuz, de comunicació d'Enllaçats per la Llengua, on parla de com va néixer a les Illes Balears el moviment Enllaçat i de com es va estendre arreu del domini lingüístic. A l'entrevista també es parla de l'espai de comunicació en català, de la situació de la llengua catalana, de l'Alguer, la Catalunya Nord i de l'occità a l'Aran.
Com va néixer la plataforma Enllaçats per la Llengua?
Bé, el moviment d’Enllaçats va néixer a les Illes Balears com a resposta a les polítiques del govern balear de J. R. Bauzá contràries a la llengua catalana. Es va arrencar simbòlicament amb la penjada de senyeres als centres escolars i edificis públics en forma de llaç com a senyal de defensa del català a les Illes. Aquest moviment de la societat civil anà guanyant complicitats arreu dels Països Catalans fins que, a començaments de l’any 2013, es creà la campanya “Enllaçats per la Llengua”, impulsada per entitats de tot el domini lingüístic per fer front de manera coordinada als atacs que rebia (i rep) el català a tot el territori. El tret de sortida fou el 9 de març del 2013 amb una sèrie d’actes simultanis a tots els Països Catalans amb el llaç com a símbol.
Quina és la tasca d’Enllaçats per la Llengua?
ExLL és una plataforma o xarxa d’entitats per la defensa i valorització de la llengua catalana a tot el domini lingüístic, que cerca la unitat d’acció i potencia la feina en xarxa. Publiquem comunicats i manifestos sobre temes que afecten el català, difonem la tasca de les entitats, creem campanyes conjuntes i fem accions al voltant de la llengua i el territori. Per exemple, hem fet campanyes de poesia per Sant Jordi, per al bastiment d’un espai de comunicació en català, contra la LOMQE i el LAPAO a la Franja, a més hem donat suport als 40 anys de la Bressola (escoles de la Catalunya Nord) i hem promogut el restabliment d’un premi literari a Elx impulsat per l’ACL el Tempir, també fem presentacions de llibres, etcètera.
Actualment teniu 1.056 entitats adherides i 43 entitats impulsores. Explica’ns una mica la diferència de rols entre unes i altres.
Quan vam fer la campanya del 2013 vam impulsar el manifest: “Enllaçats per la Llengua”, al qual es van adherir més de 1.000 entitats i altres tantes persones. Les entitats impulsores són les que van participar en la creació d’aquesta xarxa d’entitats en la jornada del 9 de març del 2013. A partir d’aquí, alguns col·lectius són més actius, d’altres menys i encara entitats noves s’hi han incorporat posteriorment. Les entitats actives (associacions culturals, sindicats d’ensenyament, federacions d’organitzacions… ens coordinem mitjançant una llista de correu-e i fem un plenari anual a Castelló de la Plana, coincidint amb l’aniversari de les Normes del 32. També ens hem reunit a Barcelona, Perpinyà, València i altres llocs, per ajudar a lligar el territori.
L’any passat vau engegar una campanya per reclamar una espai de comunicació comú a tot el domini lingüístic català. Creus que és un primer pas el fet que al novembre estigui prevista l’emissió del nou Canal 9 i el retorn de TV3 al País Valencià?
Efectivament, des que vàrem engegar la campanya l’octubre del 2015 han passat fets que considerem positius, sobretot a les Illes Balears s’han fet passes importants per a la reciprocitat. Al País Valencià el ritme és tot un altre, entenem que les coses estan anant massa lentes, també pel conflicte laboral amb els extreballadors de l’antiga RTVV, i que és imperatiu que la societat valenciana disposi ja de mitjans públics de qualitat i en valencià, i que pugui veure altres canals en la mateixa llengua. Aquest és un tema amb què fa molts anys que treballen algunes entitats i al qual, des d’Enllaçats, ens hem abocat, ja que considerem bàsic el bastiment d’un espai audiovisual comú, amb la creació d’un Consell que coordini els diferents ens territorials i la coordinació quant a traduccions, doblatges, intercanvi de programes i més coses. Per aquest motiu, hem demanat reunions amb els governs respectius, algunes de les quals ja han tingut lloc amb el govern valencià. Seguirem insistint.
Fa unes setmanes ens alertaven a les notícies d’Antena 3 que la senyalització en català al País Valencià pot causar accidents de trànsit. Més enllà de les burles que han causat aquestes imatges, creus que seria possible fer pedagogia als no catalanoparlants?
És complicat de fer quan grans canals estatals com el que anomenes fan aquesta mena d’informacions tan lamentables, que volen deixar en aquest cas els responsables de política lingüística de València com uns radicals o insolidaris per “no respectar la llengua comuna”, el castellà. El problema és de fons, i ve de la falta d’autoreconeixement de l’Estat espanyol com a realitat plurilingüe i per la manca de respecte a la diversitat existent. Fer pedagogia en aquestes condicions és complicat, però tampoc no hem de renunciar-hi, ja que, simplement, hem de defensar l’ús i protecció de la llengua pròpia en el territori on es parla. Sembla senzill, oi?
Es diu que l’activitat més transversal de tots el territoris de parla catalana és la Flama del Canigó. Creus que s’haurien de fer més accions perquè hi hagi més cohesió entre el domini lingüístic?
Penso que, com bé dius, accions com l’arribada de la Flama del Canigó pot ajudar a crear un imaginari col·lectiu entre Països Catalans, si més no per potenciar la comunitat lingüística que formem. Ara, també crec que moltes vegades posem més l’accent en accions simbòliques o emocionals i deixem de banda un discurs més pràctic on la gent menys conscienciada se senti còmoda. Som també una comunitat d’interessos compartits en el pla econòmic, d’infraestructures, turístic, ecològic, i un llarg etcètera. Uns interessos que incideixen cada dia en el benestar de les persones.
A la Catalunya Nord i a l’Alguer és on la situació de llengua és més fràgil. Consideres que el nombre de parlants hi continuarà minvant, o bé es pot invertir la tendència.
És difícil de fer un pronòstic. Tot i ser dos territoris molt diferents, tenen molts punts en comú. En ambdós casos la llengua ha perdut el seu lloc preeminent al carrer i bona part del prestigi social, però hi sobreviu una catalanitat lingüística més interna que és poc visible “amb ulls de turista”, per dir-ho així. En qualsevol cas, és molt difícil revertir una situació tan complicada només amb el gran esforç que fan els col·lectius pel català d’allà. Calen polítiques actives d’ús i promoció del català en àmbit institucional. L’ensenyament en català és una altra de les claus, com ho és també el fet que les comunicacions amb la resta del territori siguin ràpides i efectives (i econòmiques, és clar). En aquest món global les cultures minoritzades com la catalana han de cercar totes les connexions possibles.
I l’occità? L’aranès també és una llengua oficial a Catalunya. Es fan prou campanyes a favor de la llengua d’oc?
Sembla evident que la resposta és que no. S’ha de dir que el Parlament català ha fet una bona feina reconeixent la realitat occitana de l’Aran i oficialitzant l’aranès a tot Catalunya, sent actualment l’únic territori occità on la llengua pròpia és oficial. Ara, això no és suficient i caldria apostar per signar convenis de col·laboració amb les regions occitanes de França i Itàlia per fomentar l’ús de la llengua d’oc. El marc de l’euroregió “Pirineus-Mediterrània” podria ser l’adequat per fer-ho. Bé, caldria signar convenis però sobretot complir-los i fer-ne polítiques actives, aprofitant les eines que tenim. Tampoc ajuda la polèmica envers les diferents autoritats lingüístiques o acadèmies que vetllen per l’occità. Això últim als catalanoparlants ens sona, oi?
Arribarà el dia que podrem viure plenament en català?
Un cop més no m’atreveixo a fer un pronòstic, i això pot dependre molt de la situació política, però no totalment. Jo sóc dels que pensen que no podem negar la realitat dels nostres carrers ni el multilingüisme amb què convivim diàriament. Les grans llengües estatals (francès, castellà, italià) no marxaran ni tenint un Estat propi. A Andorra ho sabeu prou bé, que ser un Estat independent i tenir una única llengua oficial no garanteix que sigui hegemònica. El context sociolingüístic hi pesa molt. Dit això, no podem renunciar al fet que el català sigui una llengua plenament normalitzada i deixi de ser una anomalia a escala europea. Però el camí a recórrer és encara molt llarg, sobretot quan hi ha zones del domini lingüístic on el català no té ni tan sols una consideració oficial i on no s’ensenya a les escoles. Cal transmetre un missatge positiu però realista.
L'STEPV-iv fa una radiografia sobre l'estat del valencià a l'ensenyament
El sindicat creu que "el govern valencià, amb un ampli suport de les organitzacions socials que hi estan implicades, ha d’actuar amb determinació per a generar una dinàmica de redreçament del valencià", i conclueix que "ara ens hi juguem el futur de la llengua al País Valencià en tots els àmbits: en els territoris abandonats a la seua sort, en l’àmbit de l’ensenyament privat i de l’empresa privada, –que es resisteixen a assumir la responsabilitat social que els correspon–, i en l’àmbit de la llengua, de la ciència, el coneixement i l’empleabilitat."
STEPV també acaba de publicar la revista "Allioli", on podeu trobar diferents anàlisi i textos d'opinió sobre l'estat del català a l'ensenyament del País Valencià i de la resta del domini lingüístic.
Missatge de Sant Joan 2016 de la Confederació d'Entitats Sobiranistes
Des de la pica del Canigó, d'aquesta pica ni francesa ni espanyola, sinó catalana, que uneix tot el nostre poble, de Salses a Guardamar, de Fraga i Andorra fins a Maó i l’Alguer, ens arriba de nou la Flama per encendre els focs de Sant Joan, amb el seu missatge d’esperança i d'afirmació nacional. Que consti: ni la muntanya ni la mar no ens separen, des de sempre ens agermanen. Fa cinquanta anys exactament, el 23 de juny del 1966, catalans d’una i altra banda del Pirineu -Esteve Albert, refugiat a Andorra, Josep Deloncle i Gilbert Grau, de la Catalunya del Nord- van ser els pioners en portar la Flama del Canigó des de Perpinyà fins al coll d'Ares, amb l’estreta col·laboració i el ferm compromís dels osonencs Martí Cassany i Ramon Torra. Allà mateix on el 1659 van establir per la força de les armes la frontera estatal que encara avui mutila Catalunya, fa cinquanta anys s'hi van treure els pals fronterers; s’hi va ballar una sardana i s'hi van sentir els discursos reivindicatius i emocionats de Josep Deloncle i d’Esteve Albert. Des de llavors, amb la Flama del Canigó no ens rendim; amb la Flama resistim; amb la Flama guanyarem!
Units per la mateixa llengua, per la mateixa cultura i pels mateixos referents pouats al Canigó, amb la Flama recordem els qui hi van dignificar la pàtria: al segle XI l’Abat Oliba, constructor amb el poble dels magnífics monestirs romànics, promotor de la pau en contra de les guerres, defensor de la gent pobra, de la pagesia, de les dones i els infants. I, al segle XIX, el gran poeta Jacint Verdaguer, vertebrador dels mites que necessitava la nació per a la seva renaixença. Amb la Flama sabem d'on venim i qui som: una nació mil·lenària amb valors espirituals i socials i un admirable llegat constitucional. Amb la Flama reivindiquem els nostres drets nacionals i socials, individuals i col·lectius, els nostres anhels de llibertat. Enguany, aquest 23 de juny, celebrem més particularment el valor afegit que els precursors nord-catalans Deloncle i Grau van donar a la Flama un significat imprescindible per avui i per demà. Deloncle, impulsat pel record dels Angelets de la Terra, els herois resistents a l’annexió francesa, va fer de la presó del Castellet a Perpinyà, on van ser torturats, la llar de la Flama, la llar d'amor d’un poble a si mateix. Grau, empès per la voluntat de veure la nació sencera lliure i reunificada, volia que el missatge que acompanya la Flama fos una eina inequívoca de conscienciació nacional: va fer de la Flama el símbol d'unió i d'unitat dels Països Catalans, que avui s'escampa a centenars de focs de Sant Joan de les nostres terres. Des de llavors amb la Flama sabem el que volem: l’alliberament de la nació sencera. Avui també sabem que ara exigim la República Catalana, el nostre Estat independent. I sabem també el que somiem: la Confederació dels Països Catalans. Visca Sant Joan, la Festa Nacional dels Països Catalans! Visca la Flama del Canigó, símbol de la nostra unitat i unió! Confederació d'Entitats Sobiranistes dels Països Catalans
Encontre a l'Alguer amb el poeta Carles Camps Mundó [15 de juny]
ENCONTRE AMB EL POETA CATALÀ CARLES CAMPS MUNDÓ
15 de juny, a les hores 19.00.
Llibreria Cyrano - L’Alguer
La Llibreria Cyrano de l’Alguer, en col·laboració amb l’Òmnium Cultural de l’Alguer i l’Ofici de l’Alguer de la Generalitat organitzen una lectura de poesies, amb la presència de l’autor, del prestigiós escriptor català, guanyador del premi Carles Riba, Carles Camps Mundó.
Los inicis poètics de Carles Camps Mundó (Cervelló, 1948), als anys ‘70, són lligats a la poesia experimental i visual, publicada essencialment en revistes i catàlegs d’obres col·lectives, i exposta en sales d’art ensieme a pintors i escultors. Al 1981 ve enllestida una mostra de tota la sua obra poètica visual a la Fundació Miró.
Successivament tenguerà un breu període ont és protagonista l’escriptura de prosa poètica, que no mai ha abandonat del tot, i ja als anys ‘80 escomença una fase ont se dedica exclusivament a la literatura, esvilupant una poesia discursiva que l’ha portat fins a l’actualitat. Entre els sous llibres més recents és menester arrecordar: En nom de la paraula (2009), La mort i la paraula, Premi Carles Riba 2009 (2010), La runa de la veu (2013), L’Oració Total, Premi Serra d’Or de la Crítica del 2014 al millor llibre de poesia publicat al 2013 en Catalunya, i Cap nom del món (2015).
A l’Alguer sigueran llegides poesies dels sous últims llibres, fidels a la poesia adolorida de Camps Mundó, que condividin temàtiques com lo passar del temps, la memòria, los silencis, la malaltia i la mort. Filosofia i poesia, en la poesia de Camps Mundó, van sempre una paris amb l’altra. Una poesia de factura impecable, austera, bella, rigorosa, implacable, serena malgrat la dolor i la desesperació que de sovent atraversa els versos.
15 de juny, a les hores 19.00.
Llibreria Cyrano - L’Alguer
La Llibreria Cyrano de l’Alguer, en col·laboració amb l’Òmnium Cultural de l’Alguer i l’Ofici de l’Alguer de la Generalitat organitzen una lectura de poesies, amb la presència de l’autor, del prestigiós escriptor català, guanyador del premi Carles Riba, Carles Camps Mundó.
Los inicis poètics de Carles Camps Mundó (Cervelló, 1948), als anys ‘70, són lligats a la poesia experimental i visual, publicada essencialment en revistes i catàlegs d’obres col·lectives, i exposta en sales d’art ensieme a pintors i escultors. Al 1981 ve enllestida una mostra de tota la sua obra poètica visual a la Fundació Miró.
Successivament tenguerà un breu període ont és protagonista l’escriptura de prosa poètica, que no mai ha abandonat del tot, i ja als anys ‘80 escomença una fase ont se dedica exclusivament a la literatura, esvilupant una poesia discursiva que l’ha portat fins a l’actualitat. Entre els sous llibres més recents és menester arrecordar: En nom de la paraula (2009), La mort i la paraula, Premi Carles Riba 2009 (2010), La runa de la veu (2013), L’Oració Total, Premi Serra d’Or de la Crítica del 2014 al millor llibre de poesia publicat al 2013 en Catalunya, i Cap nom del món (2015).
A l’Alguer sigueran llegides poesies dels sous últims llibres, fidels a la poesia adolorida de Camps Mundó, que condividin temàtiques com lo passar del temps, la memòria, los silencis, la malaltia i la mort. Filosofia i poesia, en la poesia de Camps Mundó, van sempre una paris amb l’altra. Una poesia de factura impecable, austera, bella, rigorosa, implacable, serena malgrat la dolor i la desesperació que de sovent atraversa els versos.
Parlament de Vicent Maurí durant el concert de la Bressola a València
Reproduïm el parlament de Vicent Maurí en nom d'Enllaçats per la Llengua durant l'acte de celebració del concert de la Bressola al teatre Micalet de València el passat 8 de juny, on es demostrà els llaços de germanor i solidaritat que uneixen tots els territoris de parla catalana.
Bona nit, companyes, companys,
Per a mi és una satisfacció
intervindre en aquest acte en representació d’Enllaçats per la Llengua que
agrupa a entitats dels Països Catalans que tenen com objectiu la defensa de la
nostra llengua comuna, el català.
Des d’Enllaçats per la Llengua, i en
aquest cas també des del conjunt de les entitats del País Valencià que hi
formen part, volem saludar la presència dels Amics de la Bressola i de la Bressola
a la ciutat de València per celebrar el seus 40 anys. Casa nostra és casa
vostra, si és que n’hi ha casa d’algú.
Any rere any la Bressola ens
demostra com, des del treball i la il·lusió, es pot afrontar una situació
preocupant, com la que té el català a les comarques nord-catalanes, des de
l'optimisme militant i amb dedicació plena, que pot esdevenir en uns
excel·lents resultats que permeten que molts xiquets i xiquetes tinguen un bon
coneixement de la llengua en un context advers per aquesta.
Tot i el devastador procés de
francesització de la Catalunya Nord, moltes famílies decideixen matricular els
seus fills i filles a les escoles de la Bressola, on el català és la llengua
vehicular, degut també al prestigi del projecte pedagògic que ofereixen les
escoles laiques catalanes.
Avui dia un petit miracle està
esdevenint a la societat nord-catalana: després d'un trencament generacional de
transmissió de la llengua per via familiar la creació de neoparlants de català
pot reintroduir la llengua vernacla a moltes llars després de molts anys.
Recordem també que moltes d'aquestes famílies, d'origen francòfon, que
decideixen que els seus fills/es estudien a la Bressola no han tingut mai com a
llengua el català. Si bé insuficient, aquesta dada reflecteix l'esperança de
capgirar una situació que molts creien irreversible.
Però per ajudar a revertir
necessitem més Bressoles. Per influenciar en un àmbit tan sensible per a la
societat com l'escola en necessitem moltes més. Necessitem bolcar tota la força
de la catalanitat en aquesta esperança. Per tot açò, des de les entitats que
formem Enllaçats per la Llengua mostrem el nostre més absolut suport a la
Bressola i animem tothom fer-ho.
Però, des del nostre col·lectiu,
també de les entitats valencianes que hi formem part, volem aprofitar aquest
esdeveniment per a recordar que la reivindicació d'un ensenyament de qualitat
en llengua pròpia és un motiu bàsic a tot el territori catalanoparlant, a on
veiem, dia rere dia, com els drets lingüístics de centenars de milers d'alumnes
es veuen minvats davant la minsa presència de la llengua catalana a l'escola en
molts dels nostres territoris vulnerant així els seus drets lingüístics bàsics
com a ciutadans europeus.
Des d’Enllaçats per la Llengua continuarem fent accions
conjuntes a totes els PPCC perquè qualsevol cosa que afecta la llengua en una
part del territori, afecta el seu conjunt i la seva pervivència.
Visca la Bressola!
Visca la terra!
Vicent Maurí, Enllaçats per la Llengua
València, 8 de juny de 2016
Concert de la Bressola al teatre Micalet de València pels 40 anys de les escoles nordcatalanes
El proper dimecres 8 de juny la Bressola_Escoles associatives de la Catalunya Nord celebraran un concert al Teatre Micalet de València (Mestre Palau, 3), a les 20.30h.
Enguany la Bressola està d'aniversari, ja que fan quaranta anys que es va crear el primer centre educatiu de la xarza d'escoles de Catalunya Nord. Per aquest motiu la Bressola i l'associació Amics de la Bressola (que fan 30 anys) volen aprofundir els lligams amb la resta de territoris dels Països Catalans i eixamplar els llaços de solidaritat.
El concert comptarà amb les actuacions musicals de Xavi Sarrià, Raph Dumas, Marc Serrats, Carles Belda, Anna Roig i Feliu Ventura.
L'entrada val 6 euros i per a la compra cal adreçar un correu-e a la següent adreça: comunicacioamics@bressola.cat
Enllaçats per la unitat de la llengua al País Valencià
Enllaçats per la unitat de la llengua al País Valencià
La plataforma d'Enllaçats per la Llengua, formada per una xarxa d'entitats d'arreu del domini lingüístic, considera desafortunat el comunicat conjunt signat entre l'Acadèmia Valenciana de la llengua i l'entitat secessionista de la RACV (Reial Acadèmia de Cultura Valenciana).
Enllaçats creu que és un error posar en peu d'igualtat una acadèmia com l'AVL, legitimada estatutàriament com a ens normatiu del valencià, amb una entitat que subvencionada per governs autonòmics i locals anteriors, ha atiat durant dècades la conflictivitat envers la llengua pròpia dels valencians i valencianes, defensant posicions acientífiques i dimonitzant la necessària col·laboració cultural entre els territoris de parla catalana.
Precisament quant a aquest darrer apartat, la xarxa d'entitats troba a faltar en el redactat alguna declaració a favor de la unitat de la llengua catalana que no deixés cap mena de dubte que l'acostament entre ambdós col·lectius no representa cap perill per a desfer tot el camí avançat durant molts d'anys per a la normativització del valencià des de les universitats valencianes.
Enllaçats per la Llengua no creu que dit acord vagi en benefici de la societat valenciana ni que apel·li a cap “pau lingüística”, quan tot el món acadèmic no en té, cap de dubte sobre la filiació del valencià que al comunicat es refereix moltes voltes com a “llengua valenciana”.
Finalment, des de la plataforma sí apel·lem a la superació d'aquest estèril debat, treballant per la plena normalització del valencià, implementant polítiques reals que fomentin el seu ús social, recuperar mitjans de comunicació públics en llengua pròpia i treballar conjuntament amb l'Institut d'Estudis Catalans, institució que vetlla pel català a tot el domini lingüístic per decret llei, la xarxa Vives d'universitats i l'Institut Ramon Llull.
Enllaçats per la Llengua
Enllaçats per la Llengua és una xarxa d'entitats per la defensa i valorització de la llengua catalana, que va néixer a les Illes Balears l'any 2012 fruit de la lluita social per una ensenyament públic en català, i que un any després ja comptava amb col·lectius, sindicats i persones de tot el domini lingüístic.
El passat mes d'octubre de 2015 va encetar una campanya reclamant l'espai de comunicació en català, incloent la reobertura de RTVV, la reciprocitat dels canals en la nostra llengua i la coordinació entre corporacions en matèria de producció audiovisual i traducció.
Una Festa d'escoles Bressola amb regust d'aniversari [#Bressolada2016]
.jpg)
Un any més la Bressola_escoles associatives de la Catalunya Nord celebra la seva Festa a Perpinyà dissabte 28 de maig, la Bressolada. Enguany l'acte, que comptarà amb diversos jocs i tallers per la canalla, a més d'actuacions musicals i una cercavila, també coincideix amb el quarantè aniversari de l'entitat, pel que serà una celebració ben especial. Un dia abans, divendres, s'estrenarà al cinema Castillet de Perpinyà el documental sobre els 40 anys de la Bressola.
Recordem que enguany la Bressola també ha rebut el Premi Joan Coromines atorgat per la CAL en reconeixement a l'esforç continuat de promoure l'ensenyament en català a la Catalunya Nord.
Entitats d'Enllaçats per la Llengua hi seran presents ambdós dies donant suport a la xarxa d'escoles nordcatalanes la Bressola, membre d'Enllaçats.
Per la seva 13a edició, la Bressolada coincideix amb el 40è aniversari de La Bressola i per aquesta ocasió la festa de les escoles catalanes de Catalunya Nord tindrà un format especial.
En un primer temps, el divendres 27 de maig, hi haurà la presentació oficial del documental«Mirades més enllà d'una realitat, 40 anys d'escoles catalanes a Catalunya Nord», a les18.30h, al cinema Castillet de Perpinyà. Aquest documental vol ser una mirada sobre els 40 anys d'escola catalana a Catalunya Nord, sobre aquests 40 anys d'història de La Bressola, però també projecta La Bressola en el futur. Una vesprada ideal on autoritats, col·laboradors i amics podran intercanviar, recordar i mirar endavant.
Les festivitats de la Bressolada seguiran l'endemà, el 28 de maig en dos espais ben distints.
La jornada començarà a les 10h, Plaça de la Victòria de Perpinyà, amb l'espectacle de les escoles protagonitzat per tots els nins i nines de La Bressola. Enguany, l'espectacle dels alumnes és una cantata basada en el poema Canigó de Jacint Verdaguer.
Seguidament, la cercavila bressolaire recorrerà els carrers del centre ciutat de Perpinyà i ens portarà fins al segon espai de la Bressolada. La cercavila serà festiva amb una forta representació de cultura popular catalana gràcies a la presència de gegants, bandes de percussions, capgrossos, xanquers i moltes sorpreses... La cercavila acabarà a la Passejada del Palau dels Congressos de Perpinyà, lloc tradicional de la Bressolada, amb un final dels més sorprenents!
Un dinar popular organitzat per les escoles i les associacions de mares i pares de les escoles de La Bressola serà proposat a tothom que vulgui gaudir de la diada. La venda de tiquets es farà el dia mateix.
A les 15h, s’engegarà la tarda amb la tradicional actuació castellera amb totes les colles convencionals de Catalunya Nord: els Pallagos del Conflent, els Castellers del Riberal i els Angelets del Vallespir.
A continuació, a partir de les 16h, la companyia Pentina el Gat prendrà el relleu amb l'espectacle d’animació “Revolució” que ens convidarà a cantar, ballar, riure i jugar.
També, Tombs Creatius, una companyia de jocs creatius artesans serà present tota la tarda divertint petits i grans.
Una edició especial de la Bressolada sota el signe del 40è aniversari de La Bressola, una diada festiva, familiar i popular.
En un primer temps, el divendres 27 de maig, hi haurà la presentació oficial del documental«Mirades més enllà d'una realitat, 40 anys d'escoles catalanes a Catalunya Nord», a les18.30h, al cinema Castillet de Perpinyà. Aquest documental vol ser una mirada sobre els 40 anys d'escola catalana a Catalunya Nord, sobre aquests 40 anys d'història de La Bressola, però també projecta La Bressola en el futur. Una vesprada ideal on autoritats, col·laboradors i amics podran intercanviar, recordar i mirar endavant.
Les festivitats de la Bressolada seguiran l'endemà, el 28 de maig en dos espais ben distints.
La jornada començarà a les 10h, Plaça de la Victòria de Perpinyà, amb l'espectacle de les escoles protagonitzat per tots els nins i nines de La Bressola. Enguany, l'espectacle dels alumnes és una cantata basada en el poema Canigó de Jacint Verdaguer.
Seguidament, la cercavila bressolaire recorrerà els carrers del centre ciutat de Perpinyà i ens portarà fins al segon espai de la Bressolada. La cercavila serà festiva amb una forta representació de cultura popular catalana gràcies a la presència de gegants, bandes de percussions, capgrossos, xanquers i moltes sorpreses... La cercavila acabarà a la Passejada del Palau dels Congressos de Perpinyà, lloc tradicional de la Bressolada, amb un final dels més sorprenents!
Un dinar popular organitzat per les escoles i les associacions de mares i pares de les escoles de La Bressola serà proposat a tothom que vulgui gaudir de la diada. La venda de tiquets es farà el dia mateix.
A les 15h, s’engegarà la tarda amb la tradicional actuació castellera amb totes les colles convencionals de Catalunya Nord: els Pallagos del Conflent, els Castellers del Riberal i els Angelets del Vallespir.
A continuació, a partir de les 16h, la companyia Pentina el Gat prendrà el relleu amb l'espectacle d’animació “Revolució” que ens convidarà a cantar, ballar, riure i jugar.
També, Tombs Creatius, una companyia de jocs creatius artesans serà present tota la tarda divertint petits i grans.
Una edició especial de la Bressolada sota el signe del 40è aniversari de La Bressola, una diada festiva, familiar i popular.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)