Acord per promocionar el patrimoni lingüístic i mediambiental de l'Alguer

Comunicat d'Òmnium Cultural de l'Alguer

Dimecres 20 de juliol en la seu del Parc Natural Regional de Port Comte, s’és tengut un encontre entre el President del Parc Prof. Antonio Farris, acompanyat d’alguns col·laboradors, i el President de l’Òmnium Cultural de l'Alguer, Dr. Stefano Campus acompanyat d’alguns components de la Junta directiva.

Motiu de l’encontre, la donació de part de l’Associació, de material divulgatiu de distribuir als visitadors del Parc,  i precisament punts de llibre  i cartells bilingüe, en alguerès i en italià, que descriuen alguns exemplars de la fauna del territori del Parc, com lo Cabussó (cabusset), la Gaürra (baldriga cendrosa), la Birriquela (baldriga pufí) i altros, amb la finalitat de promoure i fer conèixer lo patrimoni ambiental del nostro territori i al mateix temps també la nostra llengua, patrimoni immaterial de la nostra ciutat. 

Lo material, que és estat realitzat amb la consulència científica dels experts del Parc de Port Comte i la traducció en alguerés de Carla Valentino, col·laboradora i Vicepresidenta de l’Òmnium Cultural de l’Alguer, és una de les accions previstes de la convenció, firmada al mes de febrer d’enguany entre l’entitat regional i l’associació cultural, on se preveu la valorització i la promoció del territori, de les activitats tradicionals, ambientals, arqueològiques i econòmiques del món de la campanya i de la marineria algueresa.

Lo material és estat publicat de l’Òmnium Cultural de l’Alguer i fa part del projecte cultural “Amb l’alguerés sés més competent” financiat de la Fondazione di Sardegna. 

Per una RTVV al servei del País Valencià

Una RTVV al servei del País Valencià

Hui en dia, els mitjans de comunicació construeixen una ferramenta persuasiva que ens permet mantenir-nos en una costant comunicació amb els successos socials, polítics i econòmics tant a escala nacional com internacional.

En les societats contemporànies, és cada cop major la importància dels mitjans de comunicació massius. Açò influeix sobre la forma d'actuar o de pensar de les persones. Ells aconsegueixen modificar la forma en què les persones coneixen i comprenen la realitat que ens rodeja, per açò mateix el nostre objectiu primordial radica en la necessitat d'uns mitjans de comunicació que tinguen la capacitat de reflectir la realitat que viu tota la societat valenciana.

Aquesta realitat exigeix tenir una cadena de televisió on els valencians i les valencianes puguen emmirallar-se, una cadena que parle d'allò que ens interessa: maltractament lingüístic, finançament, espoli, corrupció... I sobretot, que torne a mostrar la riquesa i majestuositat de la llengua i la cultura valenciana.

La visió des de fora del País Valencià és que des de Madrid espolien només als bascos i catalans i no reflecteixen la nostra realitat. Des de fora també pensen que només som corrupció, que som aquella societat inútil que ens deixem maltractar i la nostra realitat és ben diferent. La nostra hi és la d'aquell poble valent que, girant les paraules d'Albert Rivera, és trencar-nos la cara perquè ens tracten en la nostra llengua.

Sense cap intenció manipuladora, simplement informativa i formativa, la nostra RTTV, juntament amb IB3 i TV3 i la resta de mitjans en llengua pròpia, ha de reflectir la situació que vivim, una tan crítica que no es comprendrà fins que la gent puga estar informada.

La nostra RTVV ha de renàixer així implicada en la nostra realitat, la de la majoria social, respectant i defensant els interessos del nostre poble treballador, començant per la gent treballadora de la pròpia RTVV.

Per una RTVV de qualitat i en la nostra llengua.

Per un espai comunicatiu propi.

Jodad, Joves pel Dret a Decidir del País Valencià, amb el suport de:

Enllaçats per la Llengua

Entitats valencianes s'enllacen per demanar-li al Consell valentia en política lingüística

Entitats demanen el Consell que prioritze la política lingüística per assolir una veritable igualtat lingüística

Diverses entitats, entre les quals es trobaven la Plataforma de Professorat de Valencià del Baix Segura, Escola Valenciana, Acció Cultural del País Valencià, STEPV, Associació Cívica per la Llengua El Tempir, Intersindical Valenciana i Enllaçats per la Llengua, s’han reunit amb el director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, Rubén Trenzano.

Les entitats havien demanat una reunió amb el conseller d’Educació Vicent Marzà per tractar diversos assumptes en matèria lingüística. En concret sobre la situació del valencià al sud del País Valencià, en aspectes com: mitjans de comunicació, ús social, ensenyament del valencià i en valencià; exempció, nova llei d’igualtat lingüística o la situació del valencià a les administracions públiques. Doncs bé, el conseller d’Educació ha delegat la reunió amb el director general Rubén Trenzano.

Les entitats qualifiquen de decebedora la reunió en no haver aconseguit compromisos concrets sobre objectius i temporalitat, ni tampoc haver donat resposta satisfactòria a les reivindicacions presentades per la Plataforma de Professorat de Valencià del Baix Segura el passat mes de novembre de 2015. Aquesta plataforma va presentar un document de propostes immediates, a mitjà termini i a llarg termini, que no han estat considerades pel Consell de la Generalitat. Açò suposarà que el nou curs 2016-17 començarà amb els mateixos problemes endèmics que pateix la nostra llengua a les comarques castellanoparlants i el professorat que imparteix valencià.

Per això, les entitats han demanat al director general una resposta immediata de l’Administració valenciana a les revindicacions del professorat de valencià, i la redacció d’unes instruccions escrites sobre quines han de ser les actuacions de la inspecció educativa, els equips directius i les famílies en tant no s’acabe amb les exempcions. Unes exempcions que suposen una discriminació lingüística per una part considerable de l’alumnat, que veu com se li castiga a no tindre la capacitació en una de les dues llengües oficials del país.

A més, les entitats li han traslladat la necessitat d’una actuació amb valentia en política lingüística que s’hauria de concretar en assumptes com garantir els drets lingüístics de tot l’alumnat valencià, de qualsevol part del domini lingüístic, a ser competent en les dues llengües oficials; la resposta a les reivindicacions de la Plataforma de Professorat de Valencià del Baix Segura; el respecte dels drets del professorat de valencià en les comarques castellanoparlants; la creació de les assessories de valencià; la promulgació d’una llei d’igualtat lingüística, la redacció d’un manual d’usos lingüístics per les administracions públiques o l’establiment d’un sistema comunicatiu compartit en valencià.

Finalment, les entitats han sol·licitat una nova reunió amb el conseller d’Educació per traslladar-li les seues propostes i reivindicacions amb l’objectiu d’aconseguir canvis normatius al llarg de la present legislatura per avançar envers una igualtat lingüística plena tant a l’ensenyament com al conjunt de la societat valenciana.

València, 13 de juliol de 2016

Signa la campanya "Pels nostres drets lingüístics" d'Escola Valenciana

Des de la xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua ens sumem a la iniciativa i convidem tothom a signar aquesta petició pels nostres drets lingüístics.

Escola Valenciana treballa per la normalització de la llengua en tots els àmbits des de fa més de 30 anys. L’ensenyament, les administracions i els mitjans de comunicació són els principals vessants per garantir els drets lingüístics de la ciutadania. D’una banda, l’ensenyament en valencià dota l’alumnat de la competència lingüística necessària per a poder fer servir el valencià i el castellà de forma equilibrada. D’altra banda, Escola Valenciana fixa la necessitat de potenciar la llengua en l’àmbit de l’administració pública com a mesura fonamental d’igualtat i respecte dels drets de la comunitat de parlants. En aquests termes, l’entitat cívica ha iniciat la campanya “Pels nostres drets lingüístics” amb la intenció de regular la plena competència lingüística com a requisit per a accedir a la funció pública.

Signa aquesta petició d’Escola Valenciana adreçada al Govern valencià perquè es pose fi a la discriminació per raó de llengua, gràcies a la implantació de la plena competència lingüística en la nova llei de funció pública valenciana.

Per a signar has d'entrar en aquest enllaç: https://www.change.org/p/govern-valenci%C3%A0-pels-nostres-drets-ling%C3%BC%C3%ADstics

També agrairíem que ho fessiu extensiu als vostres contactes perquè es sume més gent a aquesta recollida de signatures.

"Enllaçats és una xarxa d’entitats per la defensa i valorització de la llengua catalana a tot el domini lingüístic" [Entrevista]

El Periòdic d'Andorra, de la mà de Maria Cucurull, ha entrevistat a Òscar Adamuz, de comunicació d'Enllaçats per la Llengua, on parla de com va néixer a les Illes Balears el moviment Enllaçat i de com es va estendre arreu del domini lingüístic. A l'entrevista també es parla de l'espai de comunicació en català, de la situació de la llengua catalana, de l'Alguer, la Catalunya Nord i de l'occità a l'Aran.

Com va néixer la plataforma Enllaçats per la Llengua?

Bé, el moviment d’Enllaçats va néixer a les Illes Balears com a resposta a les polítiques del govern balear de J. R. Bauzá contràries a la llengua catalana. Es va arrencar simbòlicament amb la penjada de senyeres als centres escolars i edificis públics en forma de llaç com a senyal de defensa del català a les Illes. Aquest moviment de la societat civil anà guanyant complicitats arreu dels Països Catalans fins que, a començaments de l’any 2013, es creà la campanya “Enllaçats per la Llengua”, impulsada per entitats de tot el domini lingüístic per fer front de manera coordinada als atacs que rebia (i rep) el català a tot el territori. El tret de sortida fou el 9 de març del 2013 amb una sèrie d’actes simultanis a tots els Països Catalans amb el llaç com a símbol.

Quina és la tasca d’Enllaçats per la Llengua?

ExLL és una plataforma o xarxa d’entitats per la defensa i valorització de la llengua catalana a tot el domini lingüístic, que cerca la unitat d’acció i potencia la feina en xarxa. Publiquem comunicats i manifestos sobre temes que afecten el català, difonem la tasca de les entitats, creem campanyes conjuntes i fem accions al voltant de la llengua i el territori. Per exemple, hem fet campanyes de poesia per Sant Jordi, per al bastiment d’un espai de comunicació en català, contra la LOMQE i el LAPAO a la Franja, a més hem donat suport als 40 anys de la Bressola (escoles de la Catalunya Nord) i hem promogut el restabliment d’un premi literari a Elx impulsat per l’ACL el Tempir, també fem presentacions de llibres, etcètera.

Actualment teniu 1.056 entitats adherides i 43 entitats impulsores. Explica’ns una mica la diferència de rols entre unes i altres.

Quan vam fer la campanya del 2013 vam impulsar el manifest: “Enllaçats per la Llengua”, al qual es van adherir més de 1.000 entitats i altres tantes persones. Les entitats impulsores són les que van participar en la creació d’aquesta xarxa d’entitats en la jornada del 9 de març del 2013. A partir d’aquí, alguns col·lectius són més actius, d’altres menys i encara entitats noves s’hi han incorporat posteriorment. Les entitats actives (associacions culturals, sindicats d’ensenyament, federacions d’organitzacions… ens coordinem mitjançant una llista de correu-e i fem un plenari anual a Castelló de la Plana, coincidint amb l’aniversari de les Normes del 32. També ens hem reunit a Barcelona, Perpinyà, València i altres llocs, per ajudar a lligar el territori.

L’any passat vau engegar una campanya per reclamar una espai de comunicació comú a tot el domini lingüístic català. Creus que és un primer pas el fet que al novembre estigui prevista l’emissió del nou Canal 9 i el retorn de TV3 al País Valencià?

Efectivament, des que vàrem engegar la campanya l’octubre del 2015 han passat fets que considerem positius, sobretot a les Illes Balears s’han fet passes importants per a la reciprocitat. Al País Valencià el ritme és tot un altre, entenem que les coses estan anant massa lentes, també pel conflicte laboral amb els extreballadors de l’antiga RTVV, i que és imperatiu que la societat valenciana disposi ja de mitjans públics de qualitat i en valencià, i que pugui veure altres canals en la mateixa llengua. Aquest és un tema amb què fa molts anys que treballen algunes entitats i al qual, des d’Enllaçats, ens hem abocat, ja que considerem bàsic el bastiment d’un espai audiovisual comú, amb la creació d’un Consell que coordini els diferents ens territorials i la coordinació quant a traduccions, doblatges, intercanvi de programes i més coses. Per aquest motiu, hem demanat reunions amb els governs respectius, algunes de les quals ja han tingut lloc amb el govern valencià. Seguirem insistint.

Fa unes setmanes ens alertaven a les notícies d’Antena 3 que la senyalització en català al País Valencià pot causar accidents de trànsit. Més enllà de les burles que han causat aquestes imatges, creus que seria possible fer pedagogia als no catalanoparlants?

És complicat de fer quan grans canals estatals com el que anomenes fan aquesta mena d’informacions tan lamentables, que volen deixar en aquest cas els responsables de política lingüística de València com uns radicals o insolidaris per “no respectar la llengua comuna”, el castellà. El problema és de fons, i ve de la falta d’autoreconeixement de l’Estat espanyol com a realitat plurilingüe i per la manca de respecte a la diversitat existent. Fer pedagogia en aquestes condicions és complicat, però tampoc no hem de renunciar-hi, ja que, simplement, hem de defensar l’ús i protecció de la llengua pròpia en el territori on es parla. Sembla senzill, oi?

Es diu que l’activitat més transversal de tots el territoris de parla catalana és la Flama del Canigó. Creus que s’haurien de fer més accions perquè hi hagi més cohesió entre el domini lingüístic?

Penso que, com bé dius, accions com l’arribada de la Flama del Canigó pot ajudar a crear un imaginari col·lectiu entre Països Catalans, si més no per potenciar la comunitat lingüística que formem. Ara, també crec que moltes vegades posem més l’accent en accions simbòliques o emocionals i deixem de banda un discurs més pràctic on la gent menys conscienciada se senti còmoda. Som també una comunitat d’interessos compartits en el pla econòmic, d’infraestructures, turístic, ecològic, i un llarg etcètera. Uns interessos que incideixen cada dia en el benestar de les persones.

A la Catalunya Nord i a l’Alguer és on la situació de llengua és més fràgil. Consideres que el nombre de parlants hi continuarà minvant, o bé es pot invertir la tendència.

És difícil de fer un pronòstic. Tot i ser dos territoris molt diferents, tenen molts punts en comú. En ambdós casos la llengua ha perdut el seu lloc preeminent al carrer i bona part del prestigi social, però hi sobreviu una catalanitat lingüística més interna que és poc visible “amb ulls de turista”, per dir-ho així. En qualsevol cas, és molt difícil revertir una situació tan complicada només amb el gran esforç que fan els col·lectius pel català d’allà. Calen polítiques actives d’ús i promoció del català en àmbit institucional. L’ensenyament en català és una altra de les claus, com ho és també el fet que les comunicacions amb la resta del territori siguin ràpides i efectives (i econòmiques, és clar). En aquest món global les cultures minoritzades com la catalana han de cercar totes les connexions possibles.

I l’occità? L’aranès també és una llengua oficial a Catalunya. Es fan prou campanyes a favor de la llengua d’oc?

Sembla evident que la resposta és que no. S’ha de dir que el Parlament català ha fet una bona feina reconeixent la realitat occitana de l’Aran i oficialitzant l’aranès a tot Catalunya, sent actualment l’únic territori occità on la llengua pròpia és oficial. Ara, això no és suficient i caldria apostar per signar convenis de col·laboració amb les regions occitanes de França i Itàlia per fomentar l’ús de la llengua d’oc. El marc de l’euroregió “Pirineus-Mediterrània” podria ser l’adequat per fer-ho. Bé, caldria signar convenis però sobretot complir-los i fer-ne polítiques actives, aprofitant les eines que tenim. Tampoc ajuda la polèmica envers les diferents autoritats lingüístiques o acadèmies que vetllen per l’occità. Això últim als catalanoparlants ens sona, oi?

Arribarà el dia que podrem viure plenament en català?

Un cop més no m’atreveixo a fer un pronòstic, i això pot dependre molt de la situació política, però no totalment. Jo sóc dels que pensen que no podem negar la realitat dels nostres carrers ni el multilingüisme amb què convivim diàriament. Les grans llengües estatals (francès, castellà, italià) no marxaran ni tenint un Estat propi. A Andorra ho sabeu prou bé, que ser un Estat independent i tenir una única llengua oficial no garanteix que sigui hegemònica. El context sociolingüístic hi pesa molt. Dit això, no podem renunciar al fet que el català sigui una llengua plenament normalitzada i deixi de ser una anomalia a escala europea. Però el camí a recórrer és encara molt llarg, sobretot quan hi ha zones del domini lingüístic on el català no té ni tan sols una consideració oficial i on no s’ensenya a les escoles. Cal transmetre un missatge positiu però realista.

L'STEPV-iv fa una radiografia sobre l'estat del valencià a l'ensenyament

El sindicat STEPV-iv ha publicat un informe sobre l'estat del valencià a l'ensenyament en 2016 que, comparat amb el de 2011 realitzat pel mateix col·lectiu, posa en evidència que "a pesar dels anys transcorreguts des de la promulgació de la la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), els avenços cap a la normalització del valencià han sigut desesperadament lents, malgrat l’existència en la societat d’una creixent demanda." 

El sindicat creu que "el govern valencià, amb un ampli suport de les organitzacions socials que hi estan implicades, ha d’actuar amb determinació per a generar una dinàmica de redreçament del valencià", i conclueix que "ara ens hi juguem el futur de la llengua al País Valencià en tots els àmbits: en els territoris abandonats a la seua sort, en l’àmbit de l’ensenyament privat i de l’empresa privada, –que es resisteixen a assumir la responsabilitat social que els correspon–, i en l’àmbit de la llengua, de la ciència, el coneixement i l’empleabilitat."

STEPV també acaba de publicar la revista "Allioli", on podeu trobar diferents anàlisi i textos d'opinió sobre l'estat del català a l'ensenyament del País Valencià i de la resta del domini lingüístic.

LLEGIR INFORME COMPLERT A INTERSINDICAL VALENCIANA

Missatge de Sant Joan 2016 de la Confederació d'Entitats Sobiranistes

Font: PDaD-PV
Des de la pica del Canigó, d'aquesta pica ni francesa ni espanyola, sinó catalana, que uneix tot el nostre poble, de Salses a Guardamar, de Fraga i Andorra fins a Maó i l’Alguer, ens arriba de nou la Flama per encendre els focs de Sant Joan, amb el seu missatge d’esperança i d'afirmació nacional. Que consti: ni la muntanya ni la mar no ens separen, des de sempre ens agermanen. Fa cinquanta anys exactament, el 23 de juny del 1966, catalans d’una i altra banda del Pirineu -Esteve Albert, refugiat a Andorra, Josep Deloncle i Gilbert Grau, de la Catalunya del Nord- van ser els pioners en portar la Flama del Canigó des de Perpinyà fins al coll d'Ares, amb l’estreta col·laboració i el ferm compromís dels osonencs Martí Cassany i Ramon Torra. Allà mateix on el 1659 van establir per la força de les armes la frontera estatal que encara avui mutila Catalunya, fa cinquanta anys s'hi van treure els pals fronterers; s’hi va ballar una sardana i s'hi van sentir els discursos reivindicatius i emocionats de Josep Deloncle i d’Esteve Albert. Des de llavors, amb la Flama del Canigó no ens rendim; amb la Flama resistim; amb la Flama guanyarem!


Units per la mateixa llengua, per la mateixa cultura i pels mateixos referents pouats al Canigó, amb la Flama recordem els qui hi van dignificar la pàtria: al segle XI l’Abat Oliba, constructor amb el poble dels magnífics monestirs romànics, promotor de la pau en contra de les guerres, defensor de la gent pobra, de la pagesia, de les dones i els infants. I, al segle XIX, el gran poeta Jacint Verdaguer, vertebrador dels mites que necessitava la nació per a la seva renaixença. Amb la Flama sabem d'on venim i qui som: una nació mil·lenària amb valors espirituals i socials i un admirable llegat constitucional. Amb la Flama reivindiquem els nostres drets nacionals i socials, individuals i col·lectius, els nostres anhels de llibertat. Enguany, aquest 23 de juny, celebrem més particularment el valor afegit que els precursors nord-catalans Deloncle i Grau van donar a la Flama un significat imprescindible per avui i per demà. Deloncle, impulsat pel record dels Angelets de la Terra, els herois resistents a l’annexió francesa, va fer de la presó del Castellet a Perpinyà, on van ser torturats, la llar de la Flama, la llar d'amor d’un poble a si mateix. Grau, empès per la voluntat de veure la nació sencera lliure i reunificada, volia que el missatge que acompanya la Flama fos una eina inequívoca de conscienciació nacional: va fer de la Flama el símbol d'unió i d'unitat dels Països Catalans, que avui s'escampa a centenars de focs de Sant Joan de les nostres terres. Des de llavors amb la Flama sabem el que volem: l’alliberament de la nació sencera. Avui també sabem que ara exigim la República Catalana, el nostre Estat independent. I sabem també el que somiem: la Confederació dels Països Catalans. Visca Sant Joan, la Festa Nacional dels Països Catalans! Visca la Flama del Canigó, símbol de la nostra unitat i unió! Confederació d'Entitats Sobiranistes dels Països Catalans

Encontre a l'Alguer amb el poeta Carles Camps Mundó [15 de juny]

Font: Òmnium Alguer

ENCONTRE AMB EL POETA CATALÀ CARLES CAMPS MUNDÓ

15 de juny, a les hores 19.00.
Llibreria Cyrano - L’Alguer


La Llibreria Cyrano de l’Alguer, en col·laboració amb l’Òmnium Cultural de l’Alguer i l’Ofici de l’Alguer de la Generalitat organitzen una lectura de poesies, amb la presència de l’autor, del prestigiós escriptor català, guanyador del premi Carles Riba, Carles Camps Mundó.

Los inicis poètics de Carles Camps Mundó (Cervelló, 1948), als anys ‘70, són lligats a la poesia experimental i visual, publicada essencialment en revistes i catàlegs d’obres col·lectives, i exposta en sales d’art ensieme a pintors i escultors. Al 1981 ve enllestida una mostra de tota la sua obra poètica visual a la Fundació Miró.
Successivament tenguerà un breu període ont és protagonista l’escriptura de prosa poètica, que no mai ha abandonat del tot, i ja als anys ‘80 escomença una fase ont se dedica exclusivament a la literatura, esvilupant una poesia discursiva que l’ha portat fins a l’actualitat. Entre els sous llibres més recents és menester arrecordar: En nom de la paraula (2009), La mort i la paraula, Premi Carles Riba 2009 (2010), La runa de la veu (2013), L’Oració Total, Premi Serra d’Or de la Crítica del 2014 al millor llibre de poesia publicat al 2013 en Catalunya, i Cap nom del món (2015).
A l’Alguer sigueran llegides poesies dels sous últims llibres, fidels a la poesia adolorida de Camps Mundó, que condividin temàtiques com lo passar del temps, la memòria, los silencis, la malaltia i la mort. Filosofia i poesia, en la poesia de Camps Mundó, van sempre una paris amb l’altra. Una poesia de factura impecable, austera, bella, rigorosa, implacable, serena malgrat la dolor i la desesperació que de sovent atraversa els versos.

Parlament de Vicent Maurí durant el concert de la Bressola a València

Reproduïm el parlament de Vicent Maurí en nom d'Enllaçats per la Llengua durant l'acte de celebració del concert de la Bressola al teatre Micalet de València el passat 8 de juny, on es demostrà els llaços de germanor i solidaritat que uneixen tots els territoris de parla catalana.

Bona nit, companyes, companys,

Per a mi és una satisfacció intervindre en aquest acte en representació d’Enllaçats per la Llengua que agrupa a entitats dels Països Catalans que tenen com objectiu la defensa de la nostra llengua comuna, el català.

Des d’Enllaçats per la Llengua, i en aquest cas també des del conjunt de les entitats del País Valencià que hi formen part, volem saludar la presència dels Amics de la Bressola i de la Bressola a la ciutat de València per celebrar el seus 40 anys. Casa nostra és casa vostra, si és que n’hi ha casa d’algú.

Any rere any la Bressola ens demostra com, des del treball i la il·lusió, es pot afrontar una situació preocupant, com la que té el català a les comarques nord-catalanes, des de l'optimisme militant i amb dedicació plena, que pot esdevenir en uns excel·lents resultats que permeten que molts xiquets i xiquetes tinguen un bon coneixement de la llengua en un context advers per aquesta.

Tot i el devastador procés de francesització de la Catalunya Nord, moltes famílies decideixen matricular els seus fills i filles a les escoles de la Bressola, on el català és la llengua vehicular, degut també al prestigi del projecte pedagògic que ofereixen les escoles laiques catalanes.

Avui dia un petit miracle està esdevenint a la societat nord-catalana: després d'un trencament generacional de transmissió de la llengua per via familiar la creació de neoparlants de català pot reintroduir la llengua vernacla a moltes llars després de molts anys. Recordem també que moltes d'aquestes famílies, d'origen francòfon, que decideixen que els seus fills/es estudien a la Bressola no han tingut mai com a llengua el català. Si bé insuficient, aquesta dada reflecteix l'esperança de capgirar una situació que molts creien irreversible.

Però per ajudar a revertir necessitem més Bressoles. Per influenciar en un àmbit tan sensible per a la societat com l'escola en necessitem moltes més. Necessitem bolcar tota la força de la catalanitat en aquesta esperança. Per tot açò, des de les entitats que formem Enllaçats per la Llengua mostrem el nostre més absolut suport a la Bressola i animem tothom fer-ho.

Però, des del nostre col·lectiu, també de les entitats valencianes que hi formem part, volem aprofitar aquest esdeveniment per a recordar que la reivindicació d'un ensenyament de qualitat en llengua pròpia és un motiu bàsic a tot el territori catalanoparlant, a on veiem, dia rere dia, com els drets lingüístics de centenars de milers d'alumnes es veuen minvats davant la minsa presència de la llengua catalana a l'escola en molts dels nostres territoris vulnerant així els seus drets lingüístics bàsics com a ciutadans europeus.

Des d’Enllaçats per la Llengua continuarem fent accions conjuntes a totes els PPCC perquè qualsevol cosa que afecta la llengua en una part del territori, afecta el seu conjunt i la seva pervivència.

Visca la Bressola!

Visca la terra!

Vicent Maurí, Enllaçats per la Llengua

València, 8 de juny de 2016

Concert de la Bressola al teatre Micalet de València pels 40 anys de les escoles nordcatalanes

El proper dimecres 8 de juny la Bressola_Escoles associatives de la Catalunya Nord celebraran un concert al Teatre Micalet de València (Mestre Palau, 3), a les 20.30h.

Enguany la Bressola està d'aniversari, ja que fan quaranta anys que es va crear el primer centre educatiu de la xarza d'escoles de Catalunya Nord. Per aquest motiu la Bressola i l'associació Amics de la Bressola (que fan 30 anys) volen aprofundir els lligams amb la resta de territoris dels Països Catalans i eixamplar els llaços de solidaritat.

El concert comptarà amb les actuacions musicals de Xavi Sarrià, Raph Dumas, Marc Serrats, Carles Belda, Anna Roig i Feliu Ventura.

L'entrada val 6 euros i per a la compra cal adreçar un correu-e a la següent adreça: comunicacioamics@bressola.cat

Enllaçats per la unitat de la llengua al País Valencià

Enllaçats per la unitat de la llengua al País Valencià

La plataforma d'Enllaçats per la Llengua, formada per una xarxa d'entitats d'arreu del domini lingüístic, considera desafortunat el comunicat conjunt signat entre l'Acadèmia Valenciana de la llengua i l'entitat secessionista de la RACV (Reial Acadèmia de Cultura Valenciana).

Enllaçats creu que és un error posar en peu d'igualtat una acadèmia com l'AVL, legitimada estatutàriament com a ens normatiu del valencià, amb una entitat que subvencionada per governs autonòmics i locals anteriors, ha atiat durant dècades la conflictivitat envers la llengua pròpia dels valencians i valencianes, defensant posicions acientífiques i dimonitzant la necessària col·laboració cultural entre els territoris de parla catalana.

Precisament quant a aquest darrer apartat, la xarxa d'entitats troba a faltar en el redactat alguna declaració a favor de la unitat de la llengua catalana que no deixés cap mena de dubte que l'acostament entre ambdós col·lectius no representa cap perill per a desfer tot el camí avançat durant molts d'anys per a la normativització del valencià des de les universitats valencianes.

Enllaçats per la Llengua no creu que dit acord vagi en benefici de la societat valenciana ni que apel·li a cap “pau lingüística”, quan tot el món acadèmic no en té, cap de dubte sobre la filiació del valencià que al comunicat es refereix moltes voltes com a “llengua valenciana”.

Finalment, des de la plataforma sí apel·lem a la superació d'aquest estèril debat, treballant per la plena normalització del valencià, implementant polítiques reals que fomentin el seu ús social, recuperar mitjans de comunicació públics en llengua pròpia i treballar conjuntament amb l'Institut d'Estudis Catalans, institució que vetlla pel català a tot el domini lingüístic per decret llei, la xarxa Vives d'universitats i l'Institut Ramon Llull.

Enllaçats per la Llengua

http://exllengua.blogspot.com

enllacatsperlallengua@gmail.com

Enllaçats per la Llengua és una xarxa d'entitats per la defensa i valorització de la llengua catalana, que va néixer a les Illes Balears l'any 2012 fruit de la lluita social per una ensenyament públic en català, i que un any després ja comptava amb col·lectius, sindicats i persones de tot el domini lingüístic.

El passat mes d'octubre de 2015 va encetar una campanya reclamant l'espai de comunicació en català, incloent la reobertura de RTVV, la reciprocitat dels canals en la nostra llengua i la coordinació entre corporacions en matèria de producció audiovisual i traducció.

Una Festa d'escoles Bressola amb regust d'aniversari [#Bressolada2016]

Un any més la Bressola_escoles associatives de la Catalunya Nord celebra la seva Festa a Perpinyà dissabte 28 de maig, la Bressolada. Enguany l'acte, que comptarà amb diversos jocs i tallers per la canalla, a més d'actuacions musicals i una cercavila, també coincideix amb el quarantè aniversari de l'entitat, pel que serà una celebració ben especial. Un dia abans, divendres, s'estrenarà al cinema Castillet de Perpinyà el documental sobre els 40 anys de la Bressola.

Recordem que enguany la Bressola també ha rebut el Premi Joan Coromines atorgat per la CAL en reconeixement a l'esforç continuat de promoure l'ensenyament en català a la Catalunya Nord.

Entitats d'Enllaçats per la Llengua hi seran presents  ambdós dies donant suport a la xarxa d'escoles nordcatalanes la Bressola, membre d'Enllaçats.

La Bressola

Per la seva 13a edició, la Bressolada coincideix amb el 40è aniversari de La Bressola i per aquesta ocasió la festa de les escoles catalanes de Catalunya Nord tindrà un format especial.

En un primer temps, el divendres 27 de maig, hi haurà la presentació oficial del documental«Mirades més enllà d'una realitat, 40 anys d'escoles catalanes a Catalunya Nord», a les18.30h, al cinema Castillet de Perpinyà. Aquest documental vol ser una mirada sobre els 40 anys d'escola catalana a Catalunya Nord, sobre aquests 40 anys d'història de La Bressola, però també projecta La Bressola en el futur. Una vesprada ideal on autoritats, col·laboradors i amics podran intercanviar, recordar i mirar endavant.

Les festivitats de la Bressolada seguiran l'endemà, el 28 de maig en dos espais ben distints. 

La jornada començarà a les 10h, Plaça de la Victòria de Perpinyà, amb l'espectacle de les escoles protagonitzat per tots els nins i nines de La Bressola. Enguany, l'espectacle dels alumnes és una cantata basada en el poema Canigó de Jacint Verdaguer.

Seguidament, la cercavila bressolaire recorrerà els carrers del centre ciutat de Perpinyà i ens portarà fins al segon espai de la Bressolada. La cercavila serà festiva amb una forta representació de cultura popular catalana gràcies a la presència de gegants, bandes de percussions, capgrossos, xanquers i moltes sorpreses... La cercavila acabarà a la Passejada del Palau dels Congressos de Perpinyà, lloc tradicional de la Bressolada, amb un final dels més sorprenents!

Un dinar popular organitzat per les escoles i les associacions de mares i pares de les escoles de La Bressola serà proposat a tothom que vulgui gaudir de la diada. La venda de tiquets es farà el dia mateix.

A les 15h, s’engegarà la tarda amb la tradicional actuació castellera amb totes les colles convencionals de Catalunya Nord: els Pallagos del Conflent, els Castellers del Riberal i els Angelets del Vallespir.

A continuació, a partir de les 16h, la companyia Pentina el Gat prendrà el relleu amb l'espectacle d’animació “Revolució” que ens convidarà a cantar, ballar, riure i jugar. 
També, Tombs Creatius, una companyia de jocs creatius artesans serà present tota la tarda divertint petits i grans. 


Una edició especial de la Bressolada sota el signe del 40è aniversari de La Bressola, una diada festiva, familiar i popular.

Enllaçats anima a assistir a la concentració a València pel requisit lingüístic

Escola Valenciana convoca el proper dijous 19 de maig una concentració davant les Corts Valencianes per demanar al Consell que el valencià sigui un requisit pels treballadors de la funció pública.
És la segona vegada que es realitza una acció d'aquesta mena, on també s'explicarà que  la capacitat lingüística en la llengua pròpia del país és beneficiosa per la normalització de la mateixa.

Des de la xarxa d'Enllaçats per la Llengua, formada per entitats i col·lectius de tot el domini lingüístic, donem suport a la susdita concentració, fem una crida a l'assistència i demanem al govern de la Generalitat la implementació del requisit lingüístic en valencià per al cos de treballadors i treballadores públiques.

Durant l'activitat es repartirà material informatiu que exposa les raons per introduir la capacitat lingüística i el cantaire David Reig acudirà a l'acte i interpretarà la cançó d'Al Tall Tio canya.


TEMA: CONCENTRACIÓ DAVANT LES CORTS PEL REQUISIT LINGÜÍSTIC
DIA: DIJOUS 19 DE MAIG DE 2016
HORA: 19'00 HORES
LLOC: CORTS VALENCIANES (PLAÇA DE SANT LLORENS, 4)

Enllaçats per la Llengua

enllacatsperlallengua@gmail.com

Diada per la Llengua a Palma dissabte 14 de maig

Blog de Jaume Mateu

L’OCB PRESENTA EL PROGRAMA DE LA DIADA PER LA LLENGUA 2016

Avui dematí, Jaume Mateu i Martí, president de l’OCB, ha presentat el cartell d’activitats de la Diada per la Llengua d’enguany, que porta per lema “Festegem-la”, en la qual hi haurà activitats dirigides a totes les edats.

Per a Mateu, l’edició d’enguany de la Diada esdevé una ocasió immillorable per sortir i gaudir de la festa i de la nostra llengua després de quatre anys de bel·ligerància contínua envers els nostres drets lingüístics. És per això mateix que dissabte hem de ser molts els que la festegem a la plaça Major de Palma, ha manifestat el president de l’OCB.

La Diada començarà un poc abans de les 17.00 h amb la benvinguda per part dels Xeremiers de Mallorca, que iniciaran aquesta jornada lúdica i alhora reivindicativa. Posteriorment, Cucorba, els màxims referents en animació infantil, faran ballar i cantar els més petits donant el sus a la Diada.

Després seran les dues colles castelleres de Mallorca (els Castellers de Mallorca i els Al·lots de Llevant) les que atrauran totes les mirades dels assistents a la plaça en una actuació conjunta.

A les 19.00 h tendrà lloc l’acte central de la Diada per la Llengua: el parlament del president de l’OCB. L’element elegit enguany per lluir arreu de la plaça Major i fer-ne un mosaic és un cor. Un cor que vol ser símbol de l’estima que sentim per la nostra llengua i la nostra cultura, la catalana. Una estima que ens porta a ser vigilants actius quant al coneixement, ús, difusió i prestigi de la llengua pròpia. Enguany, que es commemoren els 30 anys de l’aprovació de la Llei de normalització lingüística, és un bon moment per reivindicar aquesta estima. I encara més quan també commemoram el set-centè aniversari de la mort de Ramon Llull, el savi que millor representa tots els territoris de parla i cultura catalanes. És el moment, també, de reivindicar la plena aplicació de la Llei, fet que suposaria acabar amb molts dels conflictes lingüístics que patim.

A continuació els amants del ball tradicional podran gaudir d’Al-Mayrqa, col·laboradors habituals de les activitats de l’OCB i referents de la música tradicional.

El grup novell Broots donarà el toc de reaggae en català i compromès a la Diada. Una bona oportunitat per conèixer aquest grup que de ben segur en sentirem a parlar.

Finalment, Quimi Portet tancarà les actuacions de la Diada presentant el seu darrer disc, “L’Ós bipolar”.

14 anys d'Intersindical Valenciana ["Ara, Intersindical", per Vicent Maurí]

Ara, Intersindical


Font: Levante-emv

VICENT MAURÍ 

L'11 de maig de 2002, a la ciutat de València i sota el lema «Construïm la alternativa», es va reunir el congrés constituent de la confederació Intersindical Valenciana amb la participació de delegades i delegats de la Plataforma Unitària de Treballadors/es (PUT), del Sindicat de Treballadors/es de l'Administració (STA) i de la federació de Sindicats de Treballadors/es del País Valencià (STPV).

Han passat 14 anys i la nostra organització ha crescut. Hui són nou els sindicats que en formen part, a més de diverses estructures autònomes com la Intersindical Jove o el Sindicat de Pensionistes. La Intersindical Valenciana és el sindicat més votat en el conjunt de l'administració depenent de la Generalitat (sanitat, administració del Consell, justícia, organismes autònoms...), representativitat que arrriba en alguns casos fins a quasi el 60 %, com l'ensenyament públic. També és un sindicat representatiu en les universitats públiques, nombrosos ajuntaments o diputacions, empreses públiques, administracions o empreses privades. Encara que tenim un sistema electoral i sindical que prima el bisindicalisme, anem fent camí sabent que ens queda molt per recòrrer en la lluita per la nostra emancipació com a classe i com a poble.

Intersindical Valenciana és defineix com un sindicat de classe, plural, assembleari i autònom, valencià i confederal, feminista, solidari... que aspira a disposar d'un model productiu i social propi, avançant cap l'establiment d'un marc valencià de relacions laborals i de protecció social, a exercir el dret a decidir com a poble. Defensem els drets laborals, socials i econòmics de les treballadores i treballadors valencians, els serveis públics, una societat més justa i igualitària que acabe amb les desigualtats socials, de classe i de gènere...

Com a sindicat, ens comprometem en el treball sociopolític i en la lluita per la transformació social. Per això, adés i ara, participem en la quasi totalitat de lluites al nostre país i treballem pel canvi en les institucions valencianes (com el passat 28 de maig) o estatal (que esperem que també es produesca el proper 26 de juny). I continuarem treballant perquè els canvis no s'aturen i es produesca un canvi real per a totes les persones.

14 anys després, continuem creixent, constituint noves seccions sindicals, sumant delegades i delegats sindicals, convertint-nos en un referent per moltes treballadores i treballadors. I també continuem reflexionant sobre el passat i projectant el futur. Per això, hem convocat el 5é Congrés que tindrà lloc el proper mes de novembre i que servirà per aprofundir en la nostra cohesió interna i de punt de inflexió per continuar avançant en la construcció de l'alternativa sindical de classe i valenciana.

Celebració dels 20 anys de la CAL a Barcelona

Lliureimillor.cat

La Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) fa 20 anys i ho celebra aquest divendres 6 de maig a les 7 del vespre amb un gran acte a l’Ateneu Barcelonès. L’esdeveniment comptarà amb la participació de Patrícia Gabancho, escriptora i vicepresidenta de l’Ateneu, i de Vicenç Villatoro, director del CCCB, que farà la ponència “La llengua sí que importa”.

En el decurs de l’acte, Jordi Muñoz, director de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, anunciarà el veredicte i farà entrega dels premis del Concurs de microrelats convocat amb motiu de l’efemèride. A més, es presentarà el vídeo “20 anys fent viva la flama de la llengua”, projecció que recull les principals fites assolides per la CAL al llarg d’aquests anys d’existència.

També hi participarà la il·lustradora Roser Capdevila, que presentarà el disseny creat pel seu estudiper commemorar els 20 anys del Correllengua.

La celebració es clourà amb l’actuació del grup Magnus Luna, que farà un recital de poemes musicats de Joan Vinyoli. L’escriptor, periodista i enigmista Màrius Serra serà l’encarregat de conduir la vetllada.

A través d’aquest acte, es pretén fer un reconeixement a la tasca dels milers de persones i entitats que han promogut la llengua de forma voluntària a través de la CAL al llarg d’aquests 20 anys, una tasca que ha estat distingida recentment amb la Creu de Sant Jordi.

Dossier PDF CAL: 20 anys fent viva la flama de la llengua

Construir un relat de valencianitat al Sud, per Josep Escribano

Construir un relat de valencianitat al Sud

Josep Enric Escribano. President d’El Tempir

Acaben les I Jornades sobre Llengua i Identitat al Sud en què s’ha realitzat un diagnòstic el més aproximat possible a l’estat de la identitat i el vincle d’aquest amb el valencià en les nostres terres. Així, el primer fet constable és que llengua i identitat van unides de manera que sols se senten valencianes aquelles persones que el parlen i que, fins i tot, se senten valencianes com a primera adscripció identitària en molts casos. No obstant això, també s’hi ha constatat que tenim noves generacions de joves, que tenen la capacitat de parlar-lo, però no senten la necessitat de fer-ho perquè el valencià no és una llengua ambiental en les grans ciutats del sud (tampoc a la resta del país). A més, el valencià no gaudeix d’un estatus de plena oficialitat al sud en tant que hi ha poblacions que no tenen ni tan sols un coneixement passiu de la llengua, cosa que dificulta poder expressar-se i ser atés en valencià. Les solucions a aquesta problemàtica, com al conjunt del nostre territori, passa per una extensió de l’ensenyament en valencià, que esperem que el futur decret de plurilingüisme ho facilite, posar punt final amb l’exempció de l’estudi de la nostra llengua (cal regular el procediment de concessió d’exempció i aclarir aquest concepte i supòsits en què es permet, tal com demanà l’Assemblea de Professorat de Valencià del Baix Segura) i que la futura Canal 9 i TV3 arriben aquí al més prompte possible. Cal visibilitzar-nos.

Un segon fet, tal com ja apuntava Josep Àngel Mas en la seua conferència “Les ideologies identitàries i polítiques i el valencià. Reflexions per al migjorn”, cal que la solució per al sud sorgisca del sud i, a més, que siga extensible a altres punts del País Valencià. De fet, cal que el nou paradigma de valencianitat que s’haja de construir aquí ha de passar per respectar els trets identitaris particulars dels pobles del sud. En altres paraules, caldria intentar el camí d’aconseguir que “ser alacantí siga la manera de ser valencià” o “ser oriolà siga la manera de ser valencià” com a possibles vies de solució en un territori amb tants de particularismes locals. La valencianitat és plural.

I un tercer fet a remarcar és la necessitat d’una major presència de la Generalitat Valenciana al sud. No pot ser que aquesta presència institucional de la Generalitat Valenciana es reduïsca al sud amb la construcció d’escoles, instituts, hospitals i centres sanitaris, per exemple. Cal que se senta la Generalitat Valenciana ben pròxima de les poblacions valencianes del migjorn, sobretot emocionalment. La construcció d’infraestructures ha d’anar acompanyat d’un relat a la proximitat dels problemes de la nostra gent. Cal que vegen que “ser valencià”, “sentir-se part d’aquest projecte”… és beneficiós en la mesura que també resolen i milloren les seues condicions de vida i de treballl. En la mesura que així siga l’acceptació del valencià com a llengua de cohesió social i llengua patrimonial de les poblacions castellanoparlants serà possible i realitzable.

Amb tot, El Tempir anirà perfilant estratègies i actuacions per aplicar les propostes d’actuació sorgides en aquestes Jornades a fi d’anar configurant un relat de valencianitat del sud, un relat que siga construït per tots.