Es presenta a Perpinyà la nova publicació de la Bressola ambientada a la Catalunya Nord

Web Amics de la Bressola

Presentació a Perpinyà del conte “La carta. Fermí i Valentina a Catalunya Nord” el divendres 12 de desembre a les 6 de la tarda a La Llibreria Catalana

Enguany, La Bressola i els Amics de La Bressola, amb l’ajuda d’un projecte de micromecenatge,  hem editat el conte de “Fermí i Valentina”. És la història de dos ratolins que viatgen per Catalunya Nord on descobreixen el nostre territori.
En Fermí i la Valentina reben una carta escrita en un alfabet estrany, l'antic llenguatge dels ratolins. És d'en Marcel Rosegacrostons, un parent llunyà que viu a Sant Miquel de Cuixà, a Catalunya Nord, que els convida a visitar-lo. El viatge serà una aventura divertida i molt instructiva ; coneixeran llocs i històries de Catalunya Nord i visitaran les escoles La Bressola. 

Tindrem l'honor de comptar amb la participació de l'autor-il·lustrador, l'Scaramuix, que a més d'explicar els detalls i els secrets de la realització d'aquest conte, dedicarà els contes a tots els nins i nines. 
Us esperem el divendres 12 de desembre a les 6 de la tarda a La Llibreria Catalana de Perpinyà (7, plaça Joan Payra).
No hi manqueu pas!!
Cap comentari:

Activitats de les entitats associades d'Enllaçats per la Llengua (1-12/8-12-2014)


Stei-intersindical Illes Balears:


Òmnium Cultural de l'Alguer:


Obra Cultural de l'Alguer:


Plataforma per la Llengua l'Alguer:


Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC):


Plataforma pel Dret a Decidir (PDD):


Confederació Sindical Catalana (CSC):


USTEC-STEs-IAC:


Centre de Cultura catalana d'Andorra:


Enllaçats No Acatem (ENA):


Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans:


Coordinadora Obrera SIndical (COS):


Acció Cultural Països Catalans:


Associació Amics de la Bressola:


Moviment Franjolí per la Llengua:


STEPV-Intersindical Valenciana:


Acció Cultural del País Valencià (ACPV):


Federació d'Escola Valenciana (FEV):


Plataforma PROU:


Associació Cívica per la Llengua el Tempir:


Castelló x la Llengua (CxLL):


Bloc d'Estudiants Agermanats (BEA):


Confederació d'AMPA's Gonzalo Anaya:


Agrupació Borrianenca de Cultura:


Cap comentari:

STEPV-IV i STEI-i, forces sindicals majoritàries a l'ensenyament públic

Les eleccions sindicals a l'ensenyament d'ahir 4 de desembre van tornar a deixar clar que tant l'STEPV com l'STEI-i són el primer sindicat d'ensenyament no universitari al País Valencià i les Illes Balears, respectivament.

 L'STEPV-IV arrassà a les eleccions i aconseguí la majoria absoluta, molt per davant d'altres sindicats.

 L'STEI-i tornà a ser primera força sindical destacada, tot i que d'altres agents sindicals emergents com Alternativa o la UOB traigueren un bon resultat.

 Des d'Enllaçats per la Llengua volem felicitar ambdós col·lectius que tant han demostrat lluitar per l'ensenyament públic als seus territoris i en defensa de la llengua catalana arreu del territori, també en l'ambit de la nostra plataforma.

 Notícia de Vilaweb

STEPV i STEI-i guanyen les eleccions sindicals d'ensenyament al País Valencià i a les Illes

El nou sindicat Alternativa queda en segona posició a les Illes

Els sindicats majoritaris de l'ensenyament al País Valencià i a les Illes, STEPV i STEI-i, respectivament, s'han imposat en les eleccions que es van fer ahir. La sorpresa la va donar el nou sindicat Alternativa, que va quedar en segona posició a les Illes superant CCOO, UGT, ANPE i UOB. STEPV va guanyar amb una majoria absoluta clara amb un 55,7% dels vots.
Al País Valencià, la segona força ha estat CCOO amb un 16,3% dels vots, seguit d'ANPE amb un 9,7%. En quarta posició ha quedat CSIF amb el 7,4% dels vots i, finalment, UGT amb un 6,3% dels vots.
A les Illes, l'STEI s'ha imposat amb un 32,11% dels vots i 15 representants a la junta de personal docent no universitari. Alternativa, que es presentava per primera vegada, ha obtingut el 18,34% dels vots i 8 respresentants a la junta. A continuació, la Unió Obrera Balear (UOB) ha aconseguit l'11,68% dels vots i 5 representants. Els mateixos que l'ANPE, amb l'11,63% dels vots, FECCOO, amb 11,42%, i FETE-UGT, amb 11,10%.
Cap comentari:

"Negar a alguna persona el dret a l'ensenyament en llengua pròpia és tornar a abans del 1975" [Entrevista sobre la llengua a Mallorca]


Katerina Chaloupková és una estudiant txeca que estudia actualment "Filologia Hispànica" a la universitat de Brno. Dins d'aquesta carrera començà a interessar-se per la llengua i cultura catalana, interès que s'aprofundí amb les diverses visites que ha realitzat des de 2004 a l'illa de Mallorca, amb la qual manté una relació molt estreta i segueix l'actualitat illenca des del seu país.
Actualment està el·laborant una interessant ENQUESTA sobre bilingüisme i usos lingüístics a Mallorca com a treball de Fi de Màster, enquesta totalment anònima amb la que pot col·laborar qualsevol mallorqui/na o resident a l'illa. 
En aquesta entrevista ens explica com es va enamorar de Mallorca, com va descobrir la seva llengua que comparteix amb d'altres territoris i, en definitiva, una mirada externa dels fets canviants que es van desenvolupant a Mallorca, una mirada cauta que no l'impedeix constatar la intensitat de la lluita per la llengua com un dels fenòmens ben presents a l'illa.
    Com vas decidir d'estudiar filologia hispànica, de Txèquia estant?

Després d’aprendre uns anys la llengua castellana vaig voler desenvolupar més el meu coneixement, és a dir, no aprendre només la gramàtica i vocabulari.
A més sempre sentia un gran interès per la literatura i per com funciona la llengua en general, doncs així va néixer la idea d’estudiar Filologia Hispànica encara que ja vaig sobrepassar l’edat estudiantil. I a més, ja llavors m'interessava la llengua catalana i com a estudiant de Universitat podia cursar les assignatures de Llengua catalana.

    En quin moment vas conèixer que existia la cultura catalana i la seva extensió territorial?

No sóc capaç de dir-ho exactament. Sabia que existia la llengua catalana i que es parlava en una part d’Espanya, però l’existència de tots els Països Catalans crec que no la vaig notar abans d’estudiar (però com he dit, no estic segura). Més sobre la cultura i història catalana vaig conèixer en les classes de història d’Espanya.
El meu interès per la llengua va créixer després d’unes visites a Mallorca (la primera va ser en 2004) i en 2008 o 2009 la vaig començar a aprendre a la nostra Universitat (Universitat Masaryk, Brno).

    Com va ser la teva primera visita a Mallorca i com ha anat introduint-se l'illa a la teva vida?

Com he dit, per primera vegada vaig visitar Mallorca en l’any 2004 i va ser una casualitat.

Amb el meu home vam voler fer vacances en “algun lloc d’Espanya” i la meva amiga em va recomanar Mallorca, ens agradava molt i ja sabíem que no havia sigut l’última visita. Des de llavors hi fem vacances cada any. Durant la primera visita vam conèixer només una petita part de Mallorca, és a dir, els llocs “obligatoris” per cada turista, no obstant això després vam anar descobrint més, no només del paisatge sinó també de la cultura,gastronomia, tradicions, etc. i també vam conèixer uns amics mallorquins. Ara estic en contacte diari amb el món mallorquí sobre tot a través de Facebook, on segueixo la premsa, les fotos d’amistats, varis grups amb diversa temàtica, etc.
Per a concluir, Mallorca va deixar de ser molt aviat “algun lloc d’Espanya” i es va convertir en el lloc molt especial per a nosaltres.



    Ara estàs fent una enquesta sobre bilingüisme a Mallorca pel treball de fi de Màster. Per la teva experiència quina impressió sobre usos lingüístics dels mallorquins/es te'n vas endur?

En primer lloc vull dir que sento una gran curiositat per resultats finals de l’enquesta. Jo personalment tinc una doble experiència. La gran majoria dels meus amics parlen (o escriuen) sobretot en català com puc veure (sobre tot a Facebook). Però la situació al lloc em sembla una mica diferent. Em sembla que la gent parla entre si més en català, no obstant això als llocs públics preval el castellà. També depèn del lloc, la situació difereix als centres turístics i als pobles, és a dir als llocs on no hi ha tanta activitat turística.
Però cal tenir en compte que la meva experiència és la d’una turista que passa a Mallorca uns 10 dies l’any i així no entra tant en contacte amb la vida corrent.
També he d’esmentar el mallorquí, perquè hi ha gent que rebutja tant el castellà com el català i l’única llengua que considera seva és aquesta varietat lingüística. He notat que per alguns és només una qüestió de denominació de les llengües i pels altres són dues llengües diferents. Alguns admeten ambdues, els altres només una.


    Què en penses sobre el moviment de lluita per l'ensenyament en català a les Illes balears?hi vas tenir contacte durant la teva estada?

Començaré amb la segona pregunta – no, durant la meva estada no, perquè com ja he esmentat, durant uns 10 dies no entres en contacte amb la vida corrent. Però no podia ometre les activitats relacionades amb el tema perquè el tema està molt present a la premsa i entre la gent.
És difícil formar una opinió perquè la qüestió de l’ús de dues llengües, i les lluites entre elles, és un cosa llunyana a la meva cultura o la conducta lingüística del meu país i mai he viscut a una zona bilingüe.
Encara no tinc totes les respostes de l’enquesta però ja ara puc dir que la majoria dels mallorquins consideren el català la llengua pròpia de Mallorca, doncs la seva llengua, i és lògic que vulguin tenir el dret d’estudiar en la seva llengua. I negar a alguna persona aquest dret és com tornar abans l’any 1975.

    Des de la teva visió “externa”, com viu la societat mallorquina el procés d'independència català?

Encara més difícil.
Per ser sincera, no sé si sóc capaç de respondre aquesta pregunta perquè no he notat gaires opinions dels mallorquins sobre el tema, encara que crec que és una qüestió de gran interès a Mallorca.
Si em permeteu només suposar, crec que el procés d’independència té un suport perquè tampoc els mallorquins estan d’acord amb la política nacional espanyola i condicions dictades per Madrid segons el que jo podia veure però no m’atreveixo a entrar en detalls.

    Per últim, tens pensat de visitar d'altres parts de l'àmbit lingüístic català?

M’agrada molt muntanya i per això voldria visitar Els Pirineus catalans i Andorra. També voldria conèixer altres llocs de Catalunya a més de Barcelona. La vaig visitar fa cinc anys per la segona vegada i en un futur segur que hi tornaré, però ara mateix prefereixo pobles més petits i la tranquil·litat de la naturalesa.
A més voldria veure les “germanes petites” de Mallorca, sobre tot Menorca.
Però això no vol dir que no vulgui visitar també els altres llocs. Els que he esmentat són els primers a la llista però a veure a on viatjaré en un futur. Els viatges exigeixen no només el diners sinó també el temps i encara no puc ni imaginar un any sense les vacances a Mallorca.



Podeu col·laborar omplint l'enquesta en aquest enllaç
Entrevista feta per Òscar Adamuz (comunicació ExLL)
*Fotos propietat de l'entrevistada publicades amb el seu consentiment
Cap comentari:

L’OBSESSIÓ DEL PP CONTRA EL VALENCIÀ

Vicent Monroig (STEPV) i Ma Dolores Tirado (FAPA Castelló Penyagolosa) al CECV
L’OBSESSIÓ DEL PP CONTRA EL VALENCIÀ
El passat dijous, STEPV va votar en contra del Dictamen favorable de la Comissió Permanent del Consell Escolar Valencià sobre l’Ordre que desplega el procediment d’autorització del projecte lingüístic de centre, base dels programes plurilingües als centres educatius, perquè pretén perpetuar la llengua dominant i no assegura el coneixement del valencià en igualtat de condicions que el castellà.
L’Ordre, així com el mateix Decret de plurilingüisme, es basa en, i gira a l’entorn de, un concepte o expressió fal·laç, el concepte de “llengua base”, del qual no hi ha cap esment (ni tampoc del seu equivalent en anglès) en la bibliografia sobre educació bilingüe. L’alternativa més freqüent que s’hi troba és “llengua vehicular” o “llengua d’instrucció”, o també “llengua d’ensenyament” o “llengua d’educació”. En anglès, les expressions que s’usen en aquest àmbit són “L1/L2 medium” o “L1/L2 as the medium of instruction” (és a dir, “L1/L2 com a mitjà —o vehicle— d’ensenyament/instrucció). Lingüistes com Lluís B. Polanco insisteixen que “seria molt més recomanable optar per expressions com ‘castellà/valencià com a llengua vehicular/d’instrucció’ o ‘com a mitjà d’instrucció’, expressions que evoquen més aviat una pura instrumentalitat de la llengua pròpia i podrien tranquil·litzar més fàcilment aquells que hi temerien intencions d’exclusió de l’altra (el castellà)”.
Però, a més a més, es tracta d’un concepte innecessari i d’una expressió supèrflua que crea equívocs i que tracta de justificar un error: l’existència de dos programes plurilingües. Només té sentit parlar de programa plurilingüe, en singular, el nombre d’assignatures en valencià o castellà del qual dependrà de les decisions que prenguen els òrgans de planificació pedagògica i didàctica del centre educatiu, atenent a criteris educatius, metodològics, històrics, sociolingüístics i aquells altres que contribuesquen a la consecució dels objectius que persegueix el programa plurilingüe i que estan establerts a la normativa bàsica que regula el sistema educatiu: garantir que, en acabar l’educació bàsica, tots els alumnes comprenguen i s’expressen, de forma oral i per escrit, en valencià i castellà.
Establir un Programa Plurilingüe d’Ensenyament en Valencià (PPEV) i un altre Programa Plurilingüe d’Ensenyament en Castellà (PPEC) és voler crear una fractura social on no la hi ha i dues comunitats de parlants enfrontades, en comptes d’educar persones en el plurilingüisme, que usen una o altra llengua cooficial indistintament i puguen dominar una o més llengües estrangeres.
A més a més, tant l’Ordre objecte de dictamen com el Decret en què s’hi fonamenta posen la clau de volta de tot el procés en una consulta telemàtica (de dubtosa eficàcia) sense caràcter vinculant (perquè, en cas contrari, fóra de dubtosa legalitat). Una consulta telemàtica no és el procediment adequat per decidir un aspecte tan fonamental com és ara la consecució dels objectius que estableix la normativa educativa vigent: dominar les dues llengües oficials que estableix el nostre Estatut d’Autonomia i incorporar-ne una tercera. Només podem valorar aquesta reiterada apel·lació a la consulta telemàtica com una cortina de fum, que, per altra banda, portarà a la confrontació entre les famílies i entre les famílies i els centres educatius. Més adient fóra un procés participatiu de tots els sectors de la comunitat escolar de cada centre per aprovar, en el màxim òrgan de representació i de gestió dels centres —el consell escolar—, el projecte lingüístic i el programa plurilingüe, fent així realitat la tan citada, però poc respectada, autonomia dels centres educatius.
El model plurilingüe que impulsa la Conselleria d’Educació no ho és tal, ja que limita l’extensió de l’ensenyament en valencià i no serveix de cap de les maneres per a aconseguir l’objectiu que marca la legislació vigent perquè l’alumnat assolesca les mateixes competències lingüístiques en les dues llengües oficials i en puga dominar una tercera o més.
En definitiva, aquesta nova normativa que la Conselleria vol publicar en breu serà un instrument més en mans de l’actual govern valencià per a continuar entrebancant l’ensenyament en valencià al sistema educatiu. Recordem que només el 30% de l’alumnat estudia en valencià, no per falta de demanda sinó per les polítiques involutives del govern del PP en matèria lingüística, no només en ensenyament sinó en el conjunt de la societat valenciana.

Vicent Monroig i Climent.
Conseller del CECV en representació del professorat
 a proposta de STEPV.

1/12/2014

Cap comentari:

Projecció del documental "Docents en lluita" dimarts 2 de desembre [STEI-intersindical]

Biel Caldentey, secretari general de l’STEI Intersindical, us convida la presentació del documental “Docents en Lluita” que recull les accions fetes, durant aquesta legislatura, pels membres de la comunitat educativa i altres entitats i organitzacions compromeses en la defensa de l’educació i la llengua catalana. 

El vídeo, que té una durada de 30 minuts, es presentarà dimarts dia 2 de desembre, a les 19.00h a l’Escola de Formació en Mitjans Didàctics de l’STEI Intersindical. Carrer Marià Canals, 13 baixos de Palma.


Podeu confirmar la vostra assistència al correu catala@stei-i.org o al 619-78.38.84
Us hi esperam a tots!
Biel Caldentey. STEI Intersindical






















Cap comentari:

Activitats de les entitats associades d'Enllaçats per la Llengua (setmana del 24-11 al 30-11 de 2014)







Stei-intersindical Illes Balears:


Òmnium Cultural de l'Alguer:


Obra Cultural de l'Alguer:


Plataforma per la Llengua l'Alguer:


Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC):


Plataforma pel Dret a Decidir (PDD):


Confederació Sindical Catalana (CSC):


USTEC-STEs-IAC:


Enllaçats No Acatem (ENA):


Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans:


Coordinadora Obrera SIndical (COS):


Acció Cultural Països Catalans:


Associació Amics de la Bressola:


Moviment Franjolí per la Llengua:


STEPV-Intersindical Valenciana:


Acció Cultural del País Valencià (ACPV):


Federació d'Escola Valenciana (FEV):


Plataforma PROU:


Associació Cívica per la Llengua el Tempir:


Castelló x la Llengua (CxLL):


Bloc d'Estudiants Agermanats (BEA):


Confederació d'AMPA's Gonzalo Anaya:


Agrupació Borrianenca de Cultura:


Cap comentari:

Declaració de principis de la Confederació Sindical Catalana [CSC]

1. Entenem el sindicalisme com una acció conjunta i organitzada, democràtica, lliure i autònoma, al servei dels treballadors i treballadores per a la defensa dels drets laborals, socioeconòmics i nacionals; dirigida, doncs, a la transformació de l’actual estructura social en una altra més justa, lliure i solidària.
2. Fonamentem la nostra acció sindical en una concepció de la persona com a motor, protagonista i fi de l’acció econòmica i de la vida social.
3. Lluitem per eliminar tota situació d’opressió d’uns individus i/o col·lectius sobre d’altres i per aconseguir una estructura socioeconòmica que permeti el ple desenvolupament de les persones i l’assoliment de respostes adequades a les seves justes necessitats.
4. Propugnem una autèntica democràcia social i econòmica en què els interessos col·lectius estiguin per damunt de qualsevol minoria privilegiada i en la qual els treballadors i treballadores tinguin una major participació en les decisions socioeconòmiques, tant a nivell d’empresa com a nivell general. Considerem el sindicat com un instrument de lluita contra els abusos de poder i la vaga com una de les armes necessàries.
5. Entenem la llibertat d’associació com la possibilitat jurídica i efectiva de fundar associacions i adherir-s’hi lliurement; defensem la diversitat, creiem en el diàleg i en la decisió de la majoria, tot respectant la minoria.
6. Propugnem la unitat d’acció entre els diferents sindicats per millorar la defensa dels interessos col·lectius dels treballadors i treballadores i treballem, al mateix temps, per a la consolidació de la Intersindical-Confederació Sindical de Catalunya com a central sindical catalana, necessària per als treballadors i treballadores del nostre país.
7. Afirmem el dret de Catalunya, com a part integrant dels Països Catalans, a l’autodeterminació i la vinculació de l’alliberament nacional en la transformació social.
8. Refermem el nostre compromís de treballar perquè la llengua catalana, que és la pròpia de la nostra nació, assoleixi la normalització en tots els àmbits, però especialment en el professional i laboral, i que ha de ser objecte de protecció i promoció enfront de tota imposició aliena.
9. Reclamem la protecció del medi ambient davant de les agressions de què és objecte.
10. Afirmem la nostra absoluta independència de qualsevol grup de pressió de tipus social, econòmic, polític, cultural i religiós.
11. Admetem tots els treballadors i treballadores sense discriminació per motius de raça, religió, sexe o ideologia.
12. Rebutgem l’enfrontament entre pobles, així com l’opressió i el domini d’un poble sobre un altre.
13. Treballem per a l’enfortiment de la societat civil enfront de l’omnipresència de l’administració pública i exigim d’aquesta que faciliti mitjans legals i econòmics perquè la societat civil pugui desenvolupar-se.
14. Refermem el nostre compromís de treballar solidàriament amb tots els treballadors i treballadores i sindicats de les altre nacions i pobles d’arreu del món, perquè només amb la solidaritat assolirem els nostres objectius.
15. Treballem i participem en el camí de la construcció d’una Europa de pobles lliures i solidària, en què la força dels treballadors i treballadores transformi les actuals estructures dels estats, i afirmem la voluntat de participar en la vertebració d’un sindicalisme europeu
Cap comentari:

Dos algueresos, Premis d'Actuació Cívica de la Fundació Carrulla

ÒMNIUM CULTURAL DE L’ALGUER




Lo 15 de novembre amb un acte solemne en lo Saló de Cent del Municipi de Barcelona, s'és tenguda la cerimònia per la consegna del Premi Josep Maria Batista i Roca, instituït l'any 1989 per reconèixer les accions portades envant dels catalanoparlants a fores del territori de la Catalunya per difundir la coneixença de la cultura catalana en tot lo món.
U dels deu premis és estat consegnat del Síndic de Barcelona, Xavier Trias, a Antoni Martinelli, soci de l'Òmnium Cultural de l'Alguer i nostro conciutadà, que al 2008 havia recivit lo Premi d'Actuació Cívica Lluís Carulla.

Aqueix reconeixement és la prova que el treball fet amb discreciٕó i amb passió, la genuïnitat i la coherència, són los elements fondamentals per tutelar la nostra identitat i donar continuïtat a la nostra llengua i a la nostra cultura, oltres que un fort senyal que els comportaments honestos i desinteressats calqui volta venen reconeixuts també a livell institucional.

Lo President
Stefano Campus

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------



L'ALGUER- Dilluns 24 de novembre, a les 19, al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, la consenya dels premis d'Actuació Cívica, edició 2014, a la presència del Síndic Xavier Trias. 
Per l'edició 2014, la juria era formada de Antoni Bassas, Jordi Carulla-Ruiz, Carles Duarte, Vicent Partal i Damià Pons. 
  
Irene Coghene, activista per la protecció de la llengua i de la cultura alguereses, ha guanyat el Premi d'Actuació Cívica de la Fundació Carulla. Coghene, nada a l'Alguer al1982, ha treballat a l’Ofici Lingüístic del Municipi de l’Alguer. És estada també responsable de la creació i la coordinació de la delegació de la Plataforma per la Llengua, amb la qual organitza Les Estrenes, festa tradicional del 6 de gener. És fundadora i secretària del Centre Excursionista de l’Alguer, que promou el patrimoni natural i paisatgístic del territori i dedica anualment una excursió, la Passejada per la Llengua, al territori de l'Alguer per la descoberta de diversos topònims. Amb el Centre Excursionista, ha organitzat l'Aplec Excursionista dels Països Catalans a l'Alguer. Ha col·laborat també amb la Fundació Ateneu Alguerès per l'organització de conferències i concerts amb musicistes catalans. 
  
Amb Irene Coghene, los altres guanyadors de la XXXII edició del premi són: Ester Bonal i Sarró, de Barcelona (membre del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya); Montserrat Fontané, de Girona; Tomeu Martí i Florit, de Palma (activista cívic, gestor cultural, periodista i escriptor); Rosa Serrano i Llàcer, de Paiporta (laureada en Pedagogia a la Universitat de Barcelona, i una de les fundadores de l’Escola Gavina a Picanya l’any 1975, per l'ensenyament del català als País Valencià); i Emigdi Subirats i Sebastià, de Campredó (laureat en Filologia Anglogermànica, i professor de inglés a Tortosa). 
Lo Premi d'Actuació Cívica, és estat creat l'any 1983, amb sis guanyadors, dotats de 5.000 euros cada u, destinats a les persones que se són fer distingides (generalment poc coneixudes, i que treballen en forma anònima) que han treballat i que treballen al servici de la identitat nacional en diversos àmbits de la vida i de la relació humana, com en l'ensenyament, comunicació, ciències, art, cultura popular, música, teatre, economia, dret, acció social i cívica. 



Cap comentari:

STEPV-IV i ExLL potenciaran el treball en xarxa per la defensa de la llengua


El sindicat d'ensenyament STEPV-IV i la plataforma Enllaçats per la Llengua (ExLL) acordaren d'aprofundir la col·laboració en la normalització del valencià a tots els àmbits.


Ambdós col·lectius coincidiren en potenciar el treball en xarxa, l'intercanvi d'experiències i la defensa i valorització de la llengua conjuntament de tota la comunitat catalanoparlant.




Representants d'STEPV-IV i Enllaçats per la Llengua es reuniren el passat cap de setmana per analitzar la situació global de la llengua, especialment a l'ensenyament, novament amenaçada per l'ordre de plurilingüisme que imposa Conselleria d'educació sense el consens de la comunitat educativa, i que torna a marginar la llengua pròpia del País Valencià.

Davant aquesta situació, a la que cal sumar el dèficit de places a les línies en valencià i de mitjans propis, la plataforma d'entitats donà suport a les accions i iniciatives impulsades pel sindicat per revertir aquestes polítiques i que promocionen l'ús social i la normalització
de la llengua catalana.

Durant la reunió es valorà positivament els gairebé dos anys de feina conjunta de la xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua, de la qual STEPV-IV en forma part, que reuneix col·lectius de tots els territoris catalanoparlants en defensa de la llengua comuna i que es reunirà el pròxim 13 de desembre a Castelló de la Plana.




Premsa.stepv@intersindical.org
enllacatsperlallengua@gmail.com
                                                                                           València, 27 de novembre de 2014


                                    



Enllaços:

La veu del País Valencià







Cap comentari:

Presentació del nou conte de la Bressola a Taradell [27 de novembre]

La Carta és el nom del conte que ens explicarà la darrera aventura d'en Fermí i la Valentina. Els dos ratolins del mas Casablanca han viscut una aventura per la Catalunya del Nord i l'Scaramuix ens l'explicarà amb els seus dibuixos.
El conte ha estat possible per l'aportació de 160 mecenes que van respondre a la crida dels Amics de la Bressola a través de Verkami. El proper dijous, 27 de novembre, el conte es presentarà en exclusiva mundial a Taradell, a les  7 de la tarda, a la biblioteca del parvulari de l'escola les Pinediques (Carrer de Ramon Pou de Taradell ). A més de l'autor, l'Scaramuix, comptarem amb dos convidats molt especials: la bibliotecària Mercè Escardó i el músic Guillem Roma, que coneixem prou bé per la seva col·laboració al CD 1,2,3... pica Bresola!.
Per celebrar la sortida del nou conte també es prepara una festa al mas Casablanca per la primavera vinent (març).



Cap comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)