Per
parlar i comprendre la situació actual de l'escola a l'Alguer,
ciutat de la Sardenya i de l'estat italià, no se pot fer sense
començar de lluny.
L'Estat
italià, una realitat institucional bastant jove (1861),
A
la caiguda del regim, la nova República torna a reconèixer les
minories que poden tendre un Estat veí que les protegeix, com en el
cas del Südtirol
(Àustria), de la Vall d'Aosta (França) o
dels eslovens pels quals són previstes disposicions de caràcter
internacional. Les tres fanen part de les respectives regions
autònomes reconeixudes de la Constitució italiana del 1948:
Trentino Alto Adige, Vall d'Aosta i Friuli Venezia Giulia. No
obstant l'organització territorial no fossi del tot centralista, les
institucions italianes han sempre resistit a realitzar tota
l'autonomia possible, especialment en el camp cultural, ja que la
televisió, i sobretot l'educació, ara accessible a tota la
populació, han difús i difonen amb èxit la llengua nacional.
La
Constitució a l'art. 6 diu les següents paraules: «La
Repubblica tutela con apposite norme le minoranze linguistiche», i
ajunim nosaltros també
a nivell escolar. La regió Sardenya, regió autònoma, en qualitat
d'illa, com la Sicília, i no perquè terra de minories, preveu
l'actuació d'aqueix article solament al 1997 amb la llei n. 26
“Promozione
e valorizzazione della cultura e della lingua della Sardegna”
que a l'art. 3, garanteix la més àmplia participació de l'escola,
per la valoració de la llengua i cultura de Sardenya. Important és
l'art. 2, 4 que dóna el mateix reconeixement de la llengua sarda al
català de l'Alguer. Dos anys més tard arriba la llei estatal 15
desembre 1999 n. 482, «Norme
in materia di tutela delle minoranze linguistiche storiche»,
que dedica els articles 4-6 al sistema escolar. L'art. 4 estableix
que l'ensenyament de la llengua minoritària en les escoles primàries
i secundàries de primer grau, és sempre facultatiu, sota petició
dels pares. Un pas envant respecte a quan
els mestres mateixos convidaven los pares a parlar en casa solament
en italià, per no crear problemes per parlar i escriure bé.
Amb
el quadre jurídic regional al
1998 se pensa a un projecte ambiciós: l’associació Òmnium
Cultural de l’Alguer convoca els mestres, units per l’estima de
la llengua pròpia. Per la coordinació se forma el Centre de
Recursos Pedagògics Maria Montessori. L’equip del Centre elabora
els programes i els materials lingüístics de la maternal a la
secundària de primer grau. El centre coordina una vintena de
docents, entre els quals se poden diferenciar dues categories:
ensenyants de l'escola i ensenyants del Centre. Els primers tenen
dues opcions, cedir una hora i fer treballar en classe un dels
docents del Centre o ésser ellos a fer l'hora d'alguerès. Així
naix el projecte Joan Palomba.
Del
Servei d’Ensenyament de Català, del Departament d’Educació i
l’associació Òmnium Cultural de l’Alguer, al curs escolar
2004-2005 naix una altra
experiència: la
Costura, secció experimental de l’escola San Giovanni Bosco, que
preveu, pel 60% de les activitats, l’ús de l’alguerès. No
aculli ni 20 minyons i no arriba a satisfer les demandes
d’inscripció.
Les
dues experiències poden ésser considerades una etapa de transició.
El futur se basa no tan en la norma que permet l'ensenyament de i en
la llengua minoritària, subordinat a les demanes dels pares, sinó
en l'aplicació del mètode CLIL, acostament educatiu centrat sobre
dos objectius: una segona llengua utilitzada per ensenyar continguts
i per emparar la mateixa llengua. Se pot aplicar doncs a les de
l'art. 6 Const It, arribant a un tercer objectiu: la difusió de les
llengües de minoria. Al 2011 l'Assessorat a la Pública Instrucció
del Municipi de l’Alguer i la Generalitat de Catalunya, a través
de l’Espai Llull de l’Alguer, en col·laboració amb el
Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i la
Università
degli Studi di Sassari,
han organitzat un curs de formació pels docents algueresos. La
finalitat és el potenciament de les metodologies dels docents per
ensenyar en català de l’Alguer la pròpia matèria. En aqueixa
ocasió han constituït un Grup de Treball per a la introducció del
català de l'Alguer en el currículum escolar dels estudiants
algueresos. Participaven al projecte el Ministeri italià de la
Instrucció, la Universitat i la Recerca, La Generalitat, amb la
Representació del Govern a la ciutat de l'Alguer, el Govern de la
Regió Autònoma de Sardenya, el Municipi de l’Alguer.
S'aguardaven
grans novetats, però de moment no hi ha més notícies i per
l'alguerès no hi ha res que mos faci afirmar que pugui ésser
protagonista a l'escola.
Irene Coghene, coordinadora a l'Alguer de la Plataforma per la Llengua i secretària del Centre Excursionista de l'Alguer
Marcel A. Farinelli, historiador alguerès
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada