L'STEI reclama al govern balear passes endavant per a la normalització del català


L'STEI EXIGEIX AL GOVERN QUE COMPLEIXI EL PLA D'ACTUACIONS EN MATÈRIA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA APROVAT PEL CONSELL SOCIAL DE LA LLENGUA I FACI PASSES ENDAVANT PER A LA NORMALITZACIÓ DEL CATALÀ.

L'Ib-salut prepara una moratòria perquè el personal sanitari no hagi d'acreditar competència lingüística en tota la legislatura. 
L'STEI Intersindical critica que el Govern impedeixi que el personal sanitari pugui entendre tota la gent usuària de la sanitat pública.

El juliol de 2016 el plenari del Consell Social de la llengua catalana va aprovar un Pla d'actuacions en matèria de política lingüística, que ara veim que no es compleix. Durant aquesta legislatura s'ha recuperat, amb una llei, la capacitació en català dels treballadors de l'administració autonòmica. 

Aquest mateix govern va fer una moratòria de quasi un any per al personal que treballa a la sanitat pública fins el juny del 2017. Ara hi ha un projecte de decret que pretén allargar la moratòria fins més enllà de l'acabament d'aquesta legislatura. Què vol dir això? Que la feina feta pel Consell social no serveix de res i a més a més es fa sense tenir en compte el que aprovàrem el 2016? Al Consell social de la Llengua hi ha representada la societat de totes les illes Balears, institucions, partits polítics, empreses, hotelers, sindicats, comerços, cultura, lleure, etc.

El BOIB del dijous 23 de febrer 2017 publica l'anunci d'un Projecte de decret d'exigència del coneixement de llengua catalana del Servei de Salut de les Illes Balears. Contràriament al que es va anunciar quan es va aprovar la modificació de la Llei de funció pública, ara el Govern amplia fins al final de la legislatura la possibilitat que el personal de l'Ib-salut sigui competent per entendre tota la població de les Illes Balears.

Han passat més de 30 anys des la la publicació de la Llei de normalització lingüística aprovada per unanimitat al Parlament de les Illes Balears. Aquesta llei preveu garantir la supervivència de la llengua catalana, treballar per a la cohesió social i ser un instrument per a la integració de les persones nouvingudes. La llei regula que, progressivament, s'avanci en el coneixement i l'ús de la llengua catalana per arribar a la igualtat plena del català amb l'altra llengua oficial, pel que fa als drets dels parlants. Entre aquests drets hi ha el de poder ser atesos en català. 

L'STEI Intersindical exigeix que el Govern rectifiqui. Normalitzar la llengua catalana en l'àmbit sanitari és garantir la igualtat d'oportunitats de tota la població pel que fa als drets lingüístics en l'àmbit sanitari. Ningú pot ser discriminat en un hospital per raó de la llengua oficial que parla.

LES NECESSITATS DEL SERVEI I LA COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA A SANITAT SÓN COMPATIBLES Els treballadors de la sanitat són persones preparades i competents, adquirir un determinat nivell de coneixement de la llengua catalana NO és difícil. Molts d'ells ja tenen la certificació de català preparada. I els que encara no la tenen estan perfectament capacitats per fer-ho. Si a educació -que és un cos estatal de funcionaris- s'ha pogut posar el requisit de català, també es pot fer a tot el personal estatutari. És perfectament compatible cobrir les necessitats del servei amb bons professionals i exigir la competència de les dues llengües oficials. A educació hi ha la llista de professionals amb el català i la llista de professionals que encara no tenen el nivell que es demana. Quan s'ha de cobrir una plaça, s'agafen els aspirants a cobrir-la que hi ha a la llista d'admesos amb tots els requisits i si no hi ha professionals suficients amb tots els requisit, es recorre a una altra llista on hi ha aspirants que tenen la titulació requerida però que encara no tenen la competència en català. 

La qual cosa fa que mai no es deixi de cobrir una necessitat del servei. 
Ja fa estona que demanam cursos de formació en horari laboral dins els centres de salut, la presència del català als estudis de medecina que s'han començat a fer a les Illes Balears... Volem recordar també que els nostres estudiants, quan acaben l'ESO surten amb una capacitació de català i demanam als sanitaris que viuen i treballen a les Illes Balears que, sense perdre els seus orígens, s'integrin plenament a la cultura de les Illes aprenent la seva llengua.  

Per tant demanam la retirada d'aquest esborrany de projecte i que se'n faci un altre on, el Govern de les Illes Balears, assumeixi la responsabilitat que té per fer avançar progressivament l'ús del català.

Enllaçats celebra la Declaració de Palma impulsada pels governs català, balear i valencià

Representants d'ExLL durant la trobada a Castelló de desembre de 2016

Enllaçats celebra la Declaració de Palma impulsada pels governs català, balear i valencià

La xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua (ExLL) considera l’entesa en matèria cultural i lingüística de les institucions com un pas endavant

Enllaçats per la Llengua valora molt positivament la reunió celebrada a Palma aquest 20 de febrer entre les Conselleries de Cultura dels governs de la Generalitat catalana, el govern de les Illes Balears i la Generalitat Valenciana, on han tractat de la necessitat d’impulsar polítiques coordinades en benefici de la llengua i cultura comuna.

En la reunió s’ha anunciat una sèries de mesures concretes de col·laboració en àmbits com el reforçament d’un mercat interior cultural, la promoció conjunta de la literatura,, l’homologació de les acreditacions oficials en matèria de llengua, la defensa del català envers polítiques lesives estatals i la consolidació de l’Institut Ramon Llull com a organisme de promoció exterior de la llengua i cultura compartida.

Enllaçats per la Llengua vol remarcar que aquestes iniciatives van en la línia que sempre ha defensat i que es tornaren a palesar el passat mes de desembre durant la reunió plenària celebrada a Castelló de la Plana, així com espera que aquests projectes es desenvolupin en forma de mesures concretes i una col·laboració fluida.

Finalment, des d’ExLL s’insta a aprofundir i ampliar aquesta mena d’acords entre la resta d’institucions del domini lingüístic en matèria de llengua, educació i cultura, tant com en la consolidació d’un espai de comunicació en català que contempli la implementació d’un Consell Audiovisual amb presència de totes les administracions.





                                               
Enllaçats per la Llengua,                 
Palma-Barcelona-València, 20 de febrer de 2017 

                                                 enllacatsperlallengua@gmail.com

La Confederació Intersindical aposta per la normalització de les llengües estatals



L'STEI INTERSINDICAL, AMB ELS SINDICATS ALTERNATIUS DE LA CONFEDERACIÓ INTERSINDICAL, TREBALLEN PER LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DE TOTES LES LLENGÜES PRÒPIES DE L'ESTAT.

El Congrés de la Confederació intersindical celebrat a Alacant els dies 10, 11 i 12 de febrer de 2017, al qual hi ha assistit l’STEI Intersindical,  ha aprovat -a proposta del nostre sindicat- una RESOLUCIÓ A FAVOR DE LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DE LES LLENGÜES PRÒPIES DELS TERRITORIS on es declara a favor que, en els territoris on existeixen llengües pròpies -com són el gallec, l'asturià, el basc i el català - aquestes siguin llengües vehiculars de l'ensenyament i llengües de comunicació interna i externa, que funcionin com eix vertebrador del sistema educatiu del seu territori, es garanteixi el coneixement de les llengües oficials i l'aprenentatge d’almanco una llengua estrangera, de manera que, des de l'escola, es pugui treballar per a la igualtat d'oportunitats i la cohesió social. 

La situació de les llengües pròpies amb un govern de nova majoria del Partit Popular (PP) no millorarà la situació del català, del basc, l’asturià, el gallec o l’aragonès, o l’aranès que es parla a la Vall d’Aran. El govern del PP anuncia mesures per incentivar l’aprenentatge de les llengües estrangeres, la qual cosa és molt lloable, però nosaltres pensam que els models curriculars que vénen imposats per la LOMCE deixen molt poc marge a les comunitats autònomes a fer plans de normalització de les llengües territorials a l’àmbit educatiu.

Per altra banda la feina de l’STEI en aquest congrés també ha estat fer prendre consciència a la resta de sindicats alternatius de l’estat de la necessitat de compartir la lluita per la normalització de la llengua, la cultura, la identitat i les nacions que formen part de l’estat, i explicar la situació que viu una part de la nació cultural catalana en relació a l’exercici del Dret de Decidir i la falta de diàleg per part del govern espanyol (PP) per resoldre aquesta qüestió a partir del diàleg i de la política i no des dels tribunals.  

Font: STEI-intersindical Illes Balears

El Centre de la Cultura Catalana iniciarà el cicle de presentacions literàries al març


Rafel Nadal i Matthew Tree, properament a Andorra

El Centre de la Cultura Catalana iniciarà el cicle de presentacions al març


Els escriptors Rafel Nadal i Matthew Tree seran dos dels protagonistes del cicle de Presentacions Literàries que el Centre de la Cultura Catalana està preparant per la propera primavera.

El periodista Rafel Nadal, ha publicat enguany La senyora Stendhal, obra que s’està venent molt bé a Andorra, i que serà al Principat cap a inicis de març per fer-ne la presentació. Per la seva banda, l’escriptor d’origen britànic Matthew Tree presentarà la seva darrera obra De fora vingueren, editada a finals d’any amb la que torna a abordar el tema del racisme, aquest cop situant-lo com a fil argumental d’una novel·la  que té lloc a la britànica illa de Wight.

Rafel Nadal va néixer a Girona el 1954, col·labora en diversos mitjans de comunicació i va ser Director d’El Periódico de Catalunya entre 2006 i 2010. Entre altres, ha guanyat el XLIV Premi Josep Pla de narrativa del 2012, el Premi Joaquim Amat-Piniella del 2013 amb la novel·la Quan érem feliços, i el Premi Anglada 2014 amb el llibre Quan en dèiem xampany.

Matthew Tree ha presentat programes de televisió i és col·laborador habitual en televisió i ràdio, a més d’escriptor d’articles a diversos mitjans, va aprendre català als anys 80 i ha guanya el Premi Octubre de Narrativa 1999 amb l’obra Ella ve quan vol, i el Premi Columna el 2001 amb l’obra Privilegiat. El 1999 va guanyar el premi Joan B. Cendrós per a la divulgació de la cultura catalana a l’exterior, per un article publicat al diari The Times.

Aquestes dues presentacions formen part del calendari d’autors que enguany portarà el Centre de la Cultura Catalana al seu cicle Presentacions Literàries, que començarà el mes que ve amb Rafel Nadal i que a més de Matthew Tree portarà tres autors més. Les presentacions, amb un format distès i proper pretenen no només que l’autor presenti el seu llibre, sinó que els seus lectors habituals puguin preguntar-li sobre la seva obra, els mètodes que utililitza per escriure, anècdotes i curiositats.


Font: El Periòdic d'Andorra

Inauguració a Elna de l'exposició: IMPRESSIONS dels alumnes del col•legi Pompeu Fabra de la Bressola

El 4 de febrer a les 15h, al Claustre de la Catedral d'Elna, s'inaugura l'exposició IMPRESSIONS del Col·legi Pompeu Fabra - La Bressola.

IMPRESSIONS és un projecte interdisciplinari engegat el curs 2014-2015 amb els artistes Alexandre DAVID i Carlos BARRANTES.

L'acte d'inauguració comptarà amb l'assistència de l'alcalde d'Elna, el Sr. Yves Barniol, i el president de la Bressola, el Sr. Joan Sebastià Haydn.
L'exposició es podrà visitar del dia 4 de febrer al 16 d'abril.

Campanya del govern andorrà per potenciar el català al sector de la restauració




El govern del Principat d'Andorra ha endegat una campanya per fomentar lús social del català al sector de la restauració, una activitat econòmica molt rellevant al país i on l'idioma presenta moltes mancances entre les relacions socials de clients i restauradors.






Per començar... en català

Política Lingüística inicia una campanya per fomentar l’ús de l’idioma en la restauració 
  •  


    El Servei de Política Lingüística inicia avui una nova campanya per fomentar l’ús del català. En aquesta ocasió, es prendrà com a escenari els diferents establiments de restauració del país. 
    I és que en la darrera enquesta que va elaborar el servei per conèixer els usos lingüístics d’Andorra (al 2014), es va comprovar que precisament aquest és el sector que presenta un percentatge més baix de parla catalana, tant pel que fa a la llengua que utilitzen els treballadors a l’hora d’atendre com a l’idioma que empren els clients un cop entren en aquests establiments.
    Segons va destacar ahir el cap d’àrea de Política Lingüística, Joan Sans, els clients del Principat «s’han acostumat a iniciar les converses [als restaurats] en castellà. Molts ja tenen aquesta idea fixada i relacionen la llengua castellana amb els establiments de restauració. Quan n’hi ha molts que parlen català».  

    Accions de la campanya / En aquest sentit, el Ministeri de Cultura repartirà 200 estovalles a un total de 928 empreses de la restauració amb el lema Per començar... en català. Les estovalles aniran acompanyades de dos pòsters amb el mateix missatge «perquè els diferents establiments els puguin col·locar en llocs visibles», va remarcar Sans. 
    També es repartirà una carta amb els objectius de la iniciativa i demanant la col·laboració de tot el sector. A més, es col·locaran vuit opis a les zones comercials del país durant quatre setmanes per «reforçar el missatge divulgatiu». 
    Amb tot, Sans va destacar que la intenció és garantir l’«atenció en català a tots els restaurants i bars del país, de manera que el primer contacte amb el client es faci en la llengua oficial d’Andorra, i en cas que el client faci servir aquesta llengua, que es mantingui la conversa en català». En total, la campanya ha comptat amb un pressupost de 16.000 euros.
    D’altra banda, la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Olga Gelabert, va assegurar que garantir l’atenció en català «és guanyar competitivitat i fidelitzar els clients, que cada vegada són més exigents, també en l’àmbit lingüístic».

    Enquesta Lingüística / El Servei de Política Lingüística realitza diverses enquestes per analitzar la situació de la llengua catalana al Principat. La darrera es va realitzar al 2014 i entre els resultats es va detallar que el 36,2% dels ciutadans enquestats (en total es va entrevistar a 727 persones) quan van a un restaurant del país parlen només en català. I que el 35,5% són atesos en aquesta llengua pels treballadors dels establiments del sector. 
    Amb aquestes xifres, la restauració es va posicionar com el sector de menys parla catalana, ja que en altres àmbits, com el financer, de salut, cosmètic o comercial, el percentatge de parla i atenció catalana era força més alt, entre el 43 i el 85%. 

    Exàmens / El Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior recorda que el període d’inscripció als exàmens oficials lliures de llengua catalana, nivells B2 i C1, estarà obert del 9 al 20 de gener (ambdues dates incloses). La tramitació s’ha de fer al Servei de Tràmits de l’edifici administratiu de Govern.
    Els candidats només es poden inscriure a un únic examen per convocatòria. Tanmateix, els ciutadans que s’hi vulguin presentar han de fer efectiva la quantitat de 17,15 euros en concepte d’inscripció, han de lliurar una fotocòpia del document d’identitat i omplir el full d’inscripció. 
    Tots els exàmens escrits i orals tindran lloc al Centre de Formació Professional situat a la carretera d’Os de Civís, a Aixovall.
    El calendari d’exàmens serà: Per al nivell B2, dissabte 4 de febrer de les 14.30 a les 17.45 hores. I el mateix dia, a partir de les nou del matí, es realitzarà l’examen oral (cada candidat té una hora assignada). En relació al nivell C1, els exàmens es faran també dissabte 4 de febrer de les 8.30 a les 11.55 hores. I el mateix dia, a partir de les tres de la tarda, es realitzaran les proves orals a l’hora assignada a cada candidat. 

    Manifest de Sitges per les llengües pròpies


    Manifest de Sitges per les llengües pròpies

    Els sindicats signants presents a la reunió de Sitges, que ja portem una trajectòria de treball en comú, ens comprometem a continuar treballant -com a part substancial de la nostra acció sindical- en la defensa de les llengües pròpies dels territoris, d’acord amb les consideracions següents,
    1. La diversitat lingüística a Europa, i en concret a l’estat espanyol i francès, és un fet que forma part de la realitat. Hi ha acords internacionals sobre la protecció de les llengües anomenades regionals o minoritàries que no sempre els estats signants com l’espanyol, han respectat i impulsat, especialment el que fa al reconeixement de la unitat de la llengua en comunitats separades administrativament, el dret a disposar d’espais comunicacionals propis que puguin gaudir de la reciprocitat en les emissions i el dret a establir sistemes educatius en llengua pròpia.
    2. La persistència de les situacions de vulnerabilitat i minorització de les llengües, malgrat el seu caràcter d’oficials als seus territoris, no és només una conseqüència del contacte entre llengües o de raons demogràfiques, sinó de polítiques lingüístiques i culturals uniformitzadores que afecten el desenvolupament de les llengües pròpies.
    3. Les comunitats lingüístiques tenen el dret i l’obligació d’organitzar els seus sistemes educatius en les seves llengües a partir de la realitat o les necessitats de les seves societats.
    4. Els models lingüístics escolars que s’han desenvolupat són molt diversos en cada llengua i també són diferents dins la mateixa llengua segons el territori. Qualsevol reconsideració o actualització ha de partir de les seves experiències o dels resultats obtinguts en cada model. Els programes d’immersió, dins models de conjunció lingüística, són els que millor han assolit l’objectiu de la igualtat en les competències lingüístiques de les llengües oficials, és a dir la competència de la llengua pròpia i la del castellà. És important la seva extensió a secundària, especialment a FP, on hi té dèficits importants.
    5. L’aprenentatge d’una llengua estrangera és un objectiu compartit, però no es poden manipular les expectatives socials sobre l’aprenentatge de les llengües estrangeres , per tal de reduir l’espai de les llengües pròpies que encara no estan normalitzades.
    6. L’acord polític que ha permès la formació del govern espanyol, promourà el trilingüisme com una alternativa als models educatius actuals i, hi veiem, una intencionalitat uniformitzadora i centralitzadora sempre en detriment del gallec, el basc, el català, l’aranès, l’asturià i l’aragonès, cosa que no ens deixarem imposar.
    7. Els diferents governs amb competències educatives utilitzen l’ambigüitat en parlar de programes de plurilingüisme com a resposta a la complexitat lingüística d’algunes societats. Aquest plurilingüisme no es refereix a les llengües d’origen de l’alumnat (més de 270 llengües maternes diferents a Catalunya, per exemple), sinó sempre en relació a l’anglès i a la recol•locació del castellà com a llengua vehicular de l’escola, el que anomenem el fals plurilingüisme.
    8. És imprescindible que el govern de l’estat asseguri la pervivència de les llengües pròpies de l’estat, amb un sistema educatiu consensuat i en consonància amb un nou model econòmic i social, que disposi d’un model lingüístic escolar on les llengües pròpies siguin llengües vehiculars de l’ensenyament i de comunicació interna i externa i asseguri el coneixement de les dues llengües oficials i d’una llengua estrangera, per tal que -des de l’escola- puguem treballar per la integració, la igualtat d’oportunitats i la cohesió social.

    A Sitges, Palau Maricel, 14 de gener de 2017
    STEI Intersindical
    STEE-EILAS
    STEG
    STEPV-Iv  
    USTEC-STEs

    A més, els sindicats signants del manifest i la Confederació d´STES han manifestat el suport a la vaga a Catalunya el pròxim 9 de febrer, en els termes següents:
    Avui 14 de gener de 2017 els sindicats dels territoris amb llengües pròpies reunits a les jornades sobre llengües assetjades celebrades a Sitges, volem mostrar el nostre suport a la vaga del 9 de Febrer que USTEC·STEs i la resta de sindicats han convocat a Catalunya per començar a revertir les retallades patides a l’educació que prioritzin i facin impulsar la qualitat de l’escola pública.

    "Ser a la frontera sud", documental en obert sobre el migjorn valencià


    El documentari "Ser a la frontera sud", que ha promogut El Tempir i ha dirigit Lluís Català Oltra, amb la col·laboració de la Universitat d’Alacant (la producció és de Qualtia-Consulting Mix i Dos de Marketing), es va elaborar a fi de presentar un mosaic d’entrevistes a persones de diversos pobles del migjorn valencià 

    Font: ACL el Tempir

    “Ser a la frontera sud”, en obert!

    Ja pots veure en obert el documental Ser a la frontera sud, que va nàixer sota l’impuls d’El Tempir i dirigit per Lluís Català Oltra, professor de la Universitat d’Alacant. Aquest documental es va elaborar a fi de presentar un mosaic d’entrevistes a persones de diversos pobles del migjorn valencià amb l’objectiu de radiografiar les diferents maneres de veure i sentir el “ser valencià”, ateses les peculiaritats sociolingüístiques, culturals i identitàries de tot el territori que queda comprés entre la línia Biar-Busot i Pilar de la Foradada. Ser a la frontera sud pretén incitar a una doble reflexió: d’una banda, de caràcter interna, entre els valencians d’aquest territori es reflexiona sobre com vivim al sud la identitat, si el factor lingüístic influeix en la configuració d’aquesta, quines poden ser les estratègies possibles a l’hora d’oferir possibles models de vertebració territorial d’aquest pol bàsic del País Valencià o quines són les funcions i les dimensions socials del valencià en aquesta zona; d’una altra, pretén mostrar a la resta de valencians la realitat del trencaclosques de la valencianitat al sud d’una manera despullada perquè se’n facen una opinió dins el context d’un projecte vertebrador des de Vinaròs a Oriola. La finalitat última és bastir una identitat valenciana al sud sense renúncies ni fractures i amb un clar respecte i millor comprensió de les peculiaritats comarcals o poblacionals que tenim. Aquest documental es va presentar dins les I Jornades sobre Llengua i Identitat al Sud: Es pot ser valencià sense parlar valencià?, que El Tempir va organitzar a l’abril de l’any passat, i posteriorment el 28 de novembre a la Universitat d’Alacant.


    L'Alguer, ciutat candiadata a ser la capital cultural d'Itàlia 2018

    La ciutat sardocatalana ha presentat la seva candidatura per a ser-ne la "Capital Cultural d'Itàlia 2018".
    Els impulsors han presentat un vídeo al Ministeri de Béns Culturals a Roma, a on queda reflectit els lligams amb Catalunya i la voluntat de preservar la seva llengua i la seva identitat cultural catalanoalgueresa.


    Jornades sobre trilingüisme a Sitges organitzades per USTEC-STEs: "Llengües assetjades"


    El 13 i 14 de gener, el palau Maricel de Sitges acollirà unes jornades organitzades per la USTEC-STEs, que, amb el títol “Llengües assetjades”, se centraran en les propostes de trilingüisme que s’han impulsat o es volen impulsar des de diferents governs. Es compta amb la participació del STEi de les IllesSTEPV del Païs ValenciàSTEG de GalíciaSUATEA d'Astúries i STEILAS d'Euskal Herria.

    USTEC-STEs, amb altres sindicats de territoris on es parlen diferents llengües minoritzades, organitza unes jornades sobre llengua i educació. A finals del anys 70 i començaments dels 80 del passat segle, el debat sobre l’educació en la llengua materna i el bilingüisme va quedar superat pel model d’escola catalana i els programes d’immersió. Avui hi ha més de 270 llengües maternes a les nostres aules i la necessitat d’una llengua comuna, de referència, d’aprenentatge i de relació, fa aparèixer amb claredat el veritable debat: En els territoris de la nostra comunitat lingüística, aquesta llengua ha de ser el català? El català ha de tenir a l’escola una oportunitat per a esdevenir una llengua significativa per a les generacions filles dels fenòmens immigratoris no catalanoparlants d’origen? El català ha de ser una llengua per a la igualtat d’oportunitats o un fet que marqui diferències socials? Si pensàvem que l’esforç per a construir una escola catalana, única per raons de llengua, ja l’havíem fet i que els seus resultats al llarg de més de 30 anys eren incontrovertibles i irreversibles, ens topem amb una permanent ofensiva en els ordres polítics i judicials. A l’Estat espanyol hi ha forces poderoses hostils a les llengües minoritzades, que ara alcen una pretesa proposta de modernitat: el trilingüisme. El model “trilingüista” utilitza el prestigi social de l’anglès com a veritable cavall de Troia que amaga el propòsit del retorn del castellà com a llengua vehicular i l’arraconament de les llegües minoritzades a les aules i, més greu encara, com a llengua de convivència i relació als centres educatius. És per això que parlem de llengües assetjades.


    PROGRAMA DE LES JORNADES

    DIVENDRES 13 (TARDA)

    18:30h Presentació de benvinguda i agraïments.
    19:00h Ponència: Les classes populars i la per­vivència de la llengua. Posteriorment, Taula Ro­dona amb Antoni Tortajada, periodista i histo­riador, Magí Sunyer, filòleg i professor de la URV, i Narcís Iglesias, lingüista i professor de la UdG.

    DISSABTE 14 (MATÍ)

    9:00h - 11:00h. Sessió de treball intern amb els companys i companyes dels STEs sobre les diverses situacions d’assetjament lingüístic a cada territori.
    11:00h - 11:30h Pausa.
    11: 30h - 13:00h Sessió oberta al públic en què cada territori explicarà la seva situació en relació al trilingüísme i la pervivència de la llengua pròpia. Lectura del document final.

    DISSABTE 14 (TARDA)

    16:00h - 18:00h Ponència: Una panoràmica del que els estats europeus han acceptat per a les se­ves llengües a 
    la Carta Europea de Llengües Re­gionals o Minoritàries, en el benentès que la reali­tat pot ser tota altra..., a càrrec del professor Lluís de Yzaguirre i Maura, lingüista i professor de la UPF. Col·loqui posterior.
    18:15h - 19:00h Intervenció del Col·lectiu Joan Oliver (professors de Llengua catalana) per expli­car la problemàtica de la Literatura a ESO i Batxi­llerat, a càrrec de Francesc Foguet, professor de la UAB, i Joan Melcion, professor de Secundària.

    FONT (USTEC)

    Decàleg contra els prejudicis lingüístics [ACL el Tempir]

    Les 10 actituds contra els prejudicis lingüístics al País Valencià

    Campanya de conscienciació del Tempir en forma de decàleg per fer front als prejudicis lingüístics

    Enfortir l’ús del valencià és l’objectiu d’aquestes actituds que tracten de fomentar el coneixement i l’actitud crítica en contra dels prejudicis lingüístics que provoquen la deserció lingüística.

    A principis del passat mes de desembre, l’Associació Cívica per la Llengua El Tempir  va posar en marxa la campanya de conscienciació ‘Actituds contra els prejudicis lingüístics’ en forma de decàleg a fi de fomentar el coneixement i l’actitud crítica en contra dels prejudicis lingüístics que “són ben presents i juguen contra la recuperació del prestigi i de la utilitat del valencià”.

    A continuació us oferim un compendi dels 10 punts d’aquest decàleg que serveix per a desmuntar prejudicis, estereotips i tòpics lingüístics al voltant de la nostra llengua i amb els quals El Tempir pretén fomentar actituds positives i assertives a favor del valencià i que des de La Veu us animen a compartir:




















    Més informació en aquest enllaç:

    Font: laveupv

    La Plataforma per la Llengua de l'Alguer vol mantenir viva la Festa de les Estrenes per Reis

    Un any més, la delegació a l'Alguer de la Plataforma per la Llengua la festa de "Les Estrenes", una activitat que vol mantenir viva una tradició que moltes generacions d'algueresos han celebrat per Reis.

    Font: PxL l'Alguer

    Les Estrenes, festa de Los Tres Reis Dimecres 6 de gener en Plaça Pino Piras tenguerà lloc la manifestació Les estrenes a cura de la delegació local de la Plataforma per la llengua. L'estrena és un regal fet en ocasió de la Festa dels Reis d'Orient que tradicionalment portaven los dons. A l'Alguer els més petits aguarden los menuts, donats dels més grans amb una taronja, a la qual són fets talls. La finalitat de la manifestació és mantendre viva aqueixa festa, que ha acompanyat generacions d'algueresos, amb una atenció particular a la llengua. De les hores 10.00, los voluntaris de l'associació distribuiran gratuïtament les taronges i la primera estrena. L'activitat siguerà acompanyada a partir de les 11.00 de l'animació musical d'Àngel Maresca, Lo barber, amb un repertori de cançons tradicionals alguereses i catalans lligades al Nadal i a la Festa dels Tres Reis. La manifestació fa part del calendari del Cap d'Any #mésqueunmes de la Fundació Meta i de l'Administració municipal. 

    Facebook https://www.facebook.com/events/1522709321103180/


    Els principals sindicats del País Valencià acorden la competència lingüística del personal públic

    Els sindicats Intersindical Valenciana, UGT i CCOO han arribat a un acord pel qual s'estableix la competència lingüística del personal de les administracions públiques valencianes, per tal de garantir també l'ús del valencià a les institucions. Segons Intersindical Valenciana, aquest acord permet donar un pas endavant quant a la normalització lingüística al País Valencià.





    Acord dels sindicats sobre la competència lingüística del personal empleat públic
    27 / 12 / 2016 | INTERSINDICAL




    UGT-PV, CCOO PV i Intersindical Valenciana signen un pacte que estableix la competència lingüística que ha d’acreditar el personal al servei de les administracions valencianes. L’objectiu és garantir l’atenció en les dues llengües oficials i compensar els dèficits que encara presenta el coneixement i l’ús del valencià.

    Els sindicats consideren que és un fet que les persones que utilitzen el valencià tenen encara notables dificultats per a rebre de l’Administració una atenció en els mateixos termes que tenen plenament assegurats les persones que empren el castellà. Per fer efectiu el dret recollit en l’Estatut d’autonomia que qualsevol persona puga dirigir-se i ser atesa en les dues llengües oficials, han subscrit un pacte amb diverses accions a desenvolupar.

    Per assegurar la competència lingüística de totes les persones que treballen en l’Administració pública, el Govern de la Generalitat ha de garantir l’ensenyament del valencià i fomentar mesures de reciclatge. Als processos de selecció s’ha d’acreditar el coneixement del valencià en el grau que es determine reglamentàriament.

    Per a la provisió dels llocs de treball, els sindicats representatius del personal de cada administració negociaran la seua aplicació i els nivells de valencià mínims a exigir a cada u. Excepcionalment, en l’àmbit sanitari i de la salut, si hi ha necessitat de personal i aquest no disposa de la competència lingüística acreditada, podran proveir els llocs de treball amb caràcter no definitiu, mitjançant un informe.

    L’acord preveu que els nivells de coneixement lingüístic establerts entraran en vigor a l’any de la publicació oficial de la Llei de la funció pública valenciana. Així mateix, Intersindical Valenciana, CCOO PV i UGT-PV ofereixen la seua col·laboració a la Generalitat per fer efectives les bases del pacte i contribuir a la millora de l’Administració pública.

    Enllaçats fa una crida per fomentar la unitat i l’ús social de la llengua



    Enllaçats fa una crida per fomentar la unitat i l’ús social de la llengua

    La xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua (ExLL) demana a les institucions mesures concretes per fomentar la unitat i l’ús social de la llengua catalana.

    ExLL ha realitzat la seva trobada anual a Castelló de la Plana, on s’ha fet balanç dels objectius plantejats, de les accions endegades i de les fites assolides d’aquest 2016.

    D’ençà de l’inici de la campanya per un Espai de Comunicació en Català s’han produït avanços en aquest camp com és la recepció del Canal 33 i el 3/24 a les Illes Balears, la recepció d’IB3 al Principat, l’aprovació de la resolució del Parlament de Catalunya que insta el seu govern a constituir el Consell Audiovisual Català amb la participació dels governs de les Illes Balears i el País Valencià. Encara falta la posada en marxa de la ràdio televisió valenciana. S’havia anunciat que seria per l’octubre, però encara no s’ha fet efectiva. És molt important per a la pervivència del català comptar amb mitjans de comunicació en català a tot el territori i que es compleixin els compromisos adquirits pel Govern espanyol quan va ratificar la Carta europea de les llengües que regula el dret a rebre les ràdios i televisions públiques que tenen la mateixa llengua. ExLL anuncia el seguiment d’aquesta campanya.

    A la reunió s’ha acordat de plantejar noves propostes per aquest 2017 pel conjunt del domini lingüístic, des de dos criteris bàsics; que tinguin en compte l'especificitat de cada territori del domini dins el context general i que es basin en objectius realitzables a curt i mitjà termini.

    Han estat moltes les accions realitzades aquests darrers quatre anys. Hem treballat enllaçats per fer realitat un espai comunicatiu català, per l’escola en català a la Franja, a la Catalunya Nord, a les Illes Balears, al País valencià... també hem treballat per la normalització de l’ús de la llengua i per demanar la igualtat de drets de totes les comunitats lingüístiques d’Europa. Aquest 2017 ExLL planteja tres grans eixos de treball:

    1) l'enfortiment de la unitat de la llengua a tot el domini lingüístic
    2) mesures de foment de l´ús social del català.
    3) aprofundir en la coordinació de les accions de les entitats per la llengua de tot el domini lingüístic

    1/ UNITAT DE LA LLENGUA

    Amb l'objectiu de visualitzar a tot el domini la unitat de la llengua, per endegar accions per a la implicació de les institucions de tot el territori.
    En la línia de la moció aprovada pel Parlament del Principat a favor de l'espai de comunicació català s’han de fer els passos per a:

    a) Instar la Generalitat Valenciana a incorporar-se a l'Institut Ramon Llull, així com proposar una xarxa Llull de ciutats de la Franja amb els ajuntaments signants de la declaració de Mequinensa.

    b) Proposar i facilitar mocions a aquelles institucions regionals o autonòmiques del domini lingüístic perquè es manifestin a favor de l'espai de comunicació català (Corts Valencianes, Parlament de les Illes, Consell Regional CatNord...), la creació del Consell Audiovisual i seva implementació.

    c) Estudiar la possibilitat d'endegar alguna campanya per a que l'Estat francès signi la Carta Regional de les Llengües Minoritzades, i pel compliment d’aquesta per part de l’Estat espanyol i italià.


    2/ ÚS SOCIAL

    Coneixedors la diferent situació de la llengua a cada part del territori, Enllaçats per la Llengua vol endegar accions per a promoure l'ús social del català i insta a les administracions corresponents el compliment de les següents demandes:

    Al País Valencià aconseguir una veritable Llei d’igualtat lingüística i que els drets lingüístics dels valencianoparlants estiguin garantits, especialment als àmbits escolar i de funció pública per la qual cosa exigeix la incorporació de la competència lingüística per l’accés a les Administracions Públiques, la millora del decret de Plurilingüisme i l’augment de les partides pressupostàries per a la promoció del valencià. Reobertura d’una RTVV de qualitat i en valencià i la reciprocitat de les emissions de TV3, CatRàdio i IB3.

    A la Franja cal emprendre mesures actives per implementar de la presència del català a l’escola i les administracions públiques per dignificar la llengua, lluny de l’habitual política simbòlica sense resultats efectius. Declarar el català com a llengua oficial a la Comunitat Autònoma Aragonesa.

    Al Principat d’Andorra, tot i ésser un estat sobirà, s’ha d’incentivar la presència i l’ús del català al comerç i  la reciprocitat de mitjans entre el canal públic estatal, la xarxa de televisions locals i IB3.

    A Catalunya Nord la difusió de tots els canals de TVC i deslocalització de continguts propis de Catalunya del nord. L’ aplicació real de l'oficialitat del català al "Conseil Général des Pyrénées Orientales" i que les institucions públiques de Catalunya del Nord equiparin els nivells d'inversions en ensenyament en català al que fan les institucions de Bretanya amb la seva llengua.

    Al Principat de Catalunya cal promoure el català com a llengua de cohesió social, acabar amb la discriminació lingüística en àmbits com el judicial, l’etiquetatge de productes o la industria audiovisual. Reforçar l’escola pública catalana amb el català com a llengua vehicular i activar la reciprocitat dels mitjans de comunicació en català amb els altres territoris.

    A l’Alguer promocionar l’alguerès des de les institucions publiques locals, regionals i estatals en sectors com la toponímia, l’escola, la literatura i els comerços, tot reconeixent la tasca que fan per la llengua les entitats civils.

    A les Illes Balears que el govern de les Illes Balears lideri sense por la normalització del català, desenvolupi el pla d’accions que ha elaborat el Consell Social de la Llengua Catalana amb l’ajuda de tots els sectors socials, econòmics i institucionals, així com de persones i entitats que sempre han treballat per la pervivència i l’ús del català. Hi ha necessitat que el govern en ple treballi per augmentar la presència del català a l’escola, als mitjans de comunicació, a l’administració, a la justícia i al lleure, al comerç, a la sanitat i que la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, sigui la llengua de cohesió social i que ofereixi noves oportunitats a totes les persones que el vulguin aprendre.

    3/ COORDINACIÓ ENTRE ENTITATS PER LA LLENGUA

    ExLL considera necessària la coordinació de les actuacions de les entitats per la llengua de tot el domini lingüístic per defensar la llengua que compartim dels atacs dels governs espanyol i francès, aconseguir avançar realment en el procés de normalització lingüística i en el seu reconeixement internacional.
    Per aquest darrer fet la xarxa d’Enllaçats s’adhereix al Protocol per la garantia dels drets lingüístics promogut avui a Donostia per KONTSEILUA i impulsat per entitats com CIEMEN, ELEN o LINGUAPAX, entre d’altres, amb aportacions de col·lectius que treballen per les llengües minoritzades d’Europa.
                                                   
    Enllaçats per la Llengua,                 
    Castelló de la Plana 17 desembre de 2016 

                                                     enllacatsperlallengua@gmail.com

    S'endega una campanya per fer front els prejudicis lingüístics [ACL el Tempir]


    El Tempir llança nova campanya de promoció d’actituds per a fer front als prejudicis lingüístics

    Els prejudicis lingüístics són instrument eficaç per a provocar la deserció lingüística. De fet, s’aprenen en la majoria de casos de manera inconscient perquè estan presents en la vida quotidiana de la mateixa manera que els micromasclismes. En altres ocasions aquests judicis de valor racistes són creats específicament per a estigmatitzar la llengua que es vol subordinada. Siga com siga, creats específicament o inserits en el dia a dia sense adonar-nos de la seua existència de tan assumits com estan en converses i actituds, els prejudicis lingüístics busquen dificultar la presència de llengües en els àmbits d’ús públic i recloure-les ens els àmbits d’ús privats fins a fer-les desparéixer, fins a fer-les poc útils i apropiades per als seus parlants en la transmissió intergeneracional i per a la vida moderna.
    Hui dia, a casa nostra, els prejudicis són ben presents i juguen contra la recuperació del prestigi i de la utilitat del valencià. Per això, El Tempir ha decidit llançar una campanya de conscienciació contra els prejudicis lingüístics a fi de fomentar el coneixement i l’actitud crítica en contra d’aquests i que enfortisca l’ús social del valencià. La campanya, dissenyada en format de decàleg, com la dels drets lingüístics de l’any passat, té com a objectiu fer reflexionar la població en general i, en particular, els valencianoparlants sobre aquells prejudicis més comuns a fi de contribuir a desmuntar-los, a desfer estereotips absurds i a denunciar tòpics que no afavoreixen l’augment de l’ús social del valencià ni, per extensió, la preservació de la diversitat lingüística. La campanya “Actituds contra els prejudicis lingüístics” d’El Tempir es desenvoluparà en una primera fase mitjançant les nostres xarxes socials a fi de viralitzar -i, a més, difondre- deu missatges en deu imatges que després es publicaran en format de cartell perquè siga físicament present a centres educatius i de la salut, conselleries, instàncies municipals i de la diputació, etc.

    Font: el Tempir

    Entitats de tot el domini lingüístic celebren la trobada anual d’Enllaçats per la Llengua a Castelló


    Entitats de tot el domini lingüístic celebren la trobada anual d’Enllaçats per la Llengua a Castelló

    La xarxa d'entitats Enllaçats per la Llengua (ExLL), que aplega col·lectius d’arreu del domini lingüístic català, es reunirà el 17 de desembre a Castelló de la Plana per celebrar la trobada anual que cada any fa coincidir amb l’aniversari de les Normes de Castelló de 1932.

    En aquesta reunió plenària, que es durà a terme a la seu del sindicat STEPV-Iv (c/ Marqués de Valverde, 8) a les 11.00, es farà un repàs de totes les campanyes, trobades i activitats desenvolupades durant l’exercici, especialment de l’espai de comunicació en català i les seves darreres novetats, i de l’ampliació de la xarxa a altres col·lectius. També es proposaran accions encaminades a la unitat i l’ús social de la llengua en cadascun dels territoris de parla catalana, com marca la Declaració d’Elx impulsada per ExLL a l’octubre a la capital del Baix Vinalopó.

    A les 13.00, ExLL participarà en l’acte central de la commemoració de les Normes de Castelló organitzat per la plataforma Castelló per la Llengua, que es celebrarà a la Plaça Major de Castelló. Hi farà un breu parlament sobre l’espai audiovisual comú en llengua catalana, que llegirà el president de l’Associació Amics de la Bressola, Aleix Andreu.

    Recordatori d’activitats d’ExLL del 17 de desembre a Castelló de la Plana:
    Reunió plenària d’ExLL: 11.00, c/ Marqués de Valverde, 8
    Parlament sobre l’espai de comunicació en català: 13.00, Plaça Major

    Enllaçats per la Llengua, desembre de 2016

    enllacatsperlallengua@gmail.com