Iniciativa per l'obertura d'un museu a la casa natal d'Enric Valor, el mestre de Castalla

"El nostre valencià, el català de tots"

Cinc entitats culturals valencianes, entre elles l'ACL El Tempir, demanen al Conseller d'educació i cultura, Vicent Marzà, l'obertura d'un museu a la seua casa natal.

El projecte, que busca retre homenatge i fer difusió de la memòria del mestre de Castalla, va endegar el 2013 i , amb el canvi polític al Consell, els seus impulsors esperen la complicitat de les institucions i el suport d'altres entitats. En aquest sentit, Intersindical Valenciana ja ha expressat a favor a les xarxes socials.

Al web d'El Tempir hi és reproduïda la carta de Josep daniel Cliement adreçada al Conseller.


Publicat al web d'El Tempir:




Cinc entitats demanem l’obertura d’un museu a la casa natal d’Enric Valor


Us transcrivim tot seguit la carta que adreça Josep Daniel Climent al conseller d’Educació en què es demana l’obertura d’un museu a la casa natal d’Enric Valor: «Benvolgut conseller Vicent Marzà, li fem arribar aquestes lletres amb el convenciment que seran llegides amb atenció i preses en consideració en un dia tan especial com el de hui, quan es compleixen 104 anys del naixement d’un dels nostres escriptors més universals, Enric Valor i Vives. El cas és que fa quasi dos anys Les Corts valencianes va aprovar per unanimitat de tots els grups polítics la Proposició No de Llei del 12 de novembre de 2013 per la qual instaven al Govern Valencià a la cessió a l’Ajuntament de Castalla de la casa natal d’Enric Valor, acord que ja s’ha dut a terme, però també a agilitzar la firma d’un conveni per a articular la col•laboració de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport en el projecte de museïtzació d’aquest espai «per a la promoció d’activitats culturals de qualsevol tipus per tal de difondre la vida i obra d’Enric Valor».Dissortadament, però, en l’actualitat el projecte està paralitzat, ignorem els motius, i per tant el manament de les Cort Valencianes no s’està complint. Ara que nous ideals, especialment sensibles per la nostra llengua i cultura, habiten els murs de la Conselleria d’Educació i Cultura, ens sembla el moment propici per reprendre la iniciativa. Però no només això, també pensem que és el moment de congregar voluntats de persones i institucions i de propiciar altres accions en la línia del que es va decidir en el II Simposi Enric Valor celebrat el novembre de 2011 a la Universitat d’Alacant, on s’aprovava una resolució reivindicant una Fundació dedicada a l’obra de l’escriptor. Per altra banda, un altre aspecte a considerar és la urgent reconstrucció i rehabilitació del Mas de Planisses, l’escenari mític de l’obra valoriana. És per tot açò també que des de fa cinc anys, convocats pel Centre Castallut de Castalla, l’Ateneu Republicà de Petrer, als que s’ha afegit El Tempir d’Elx i els Amics de la Muntanya i El Teix d’Ibi, i per iniciativa de Vicent Brotons, ens reunim a la cima de l’Alt de Guisop, un dels indrets més volguts d’Enric Valor, ben a prop de Planisses i a la vora del Maigmó, un grup d’admiradors de la figura i l’obra de l’insigne castallut per retre-li anualment un merescut homenatge. Enguany, quan ens reunim a l’Alt de Guisop durant la matinada del 22 d’agost, llegirem aquesta carta i desitjarem que des del departament que vostè dirigeix s’inicien les accions necessàries per fer realitat el més prompte possible l’existència d’un espai museístic sobre l’escriptor a Castalla i una fundació o càtedra Enric Valor que ben bé podria tenir la seu en la Universitat d’Alacant, igual que la Universitat de València-Estudi General acull la de Joan Fuster i la Jaume I de Castelló la d’Enric Soler i Godes. Atentament, Castalla, 22 d’agost de 2015»
Cap comentari:

Prats de Molló acull una exposició sobre documents originals del període 1931-1975

Plan

Cap comentari:

Òmnium l'Alguer denuncia al govern sard la consideració de l'alguerès com a "variant de la llengua sarda" per part d'un Assessor regional

El president d'Òmnium Cultural de l'Alguer, Esteve Campus, ha enviat una carta adreçada al president del Govern Regional de Sardenya  denunciant  l'afirmació de l'Assessora Regional Claudia Firino, quan va incloure la variant catalana parlada a l'Alguer com a part de la llengua sarda.
A l'escrit Esteve Campus considera que, amb  aquestes afirmacions, l'Assessor representa una "pobre figura de nivell internacional" per al govern de Pigliaru i la seva Junta, a més de recordar la "gravetat" d'aquests fets venint d'un representant públic amb responsabilitats en cultura i polítiques lingüístiques.
Campus defensa, com a representant d'una entitat social i cultural de la ciutat, l'especifitat cultural de l'Alguer i el consens de la comunitat acadèmica respecte a la consideració de l'alguerès com a variant de la llengua catalana, a més de considerar els fets com una "ofensa" pels algueresos.
Finalment també assegura el seu convenciment que el Síndic alguerès està disgustat amb aquesta asseveració però que "per respecte institucional" no ha mosrat aquest disgust publicament, i espera que el president sard (Francesco Pigliaru) rectifiqui i pugui posar a l'assessorament de cultura una persona amb competència i autoritat, capaç d'entendre les peculiaritats de l'illa sarda, incloent les de l'Alguer.

Informació del digital Alguero.eco


Cap comentari:

Debat a la UCE sobre "El model universitari a la República catalana independent" [Intersindical-CSC]

El model universitari de la República catalana independent

La secció sindical d'universitats d'Intersindical-CSC, organitza una taula rodona a la Universitat catalana d'estiu per parlar del nou model d'universitat que volem. Hem elaborat un document per a la ocasió.
En Carles Sastre, secretari general de la Intersindical-CSC ens farà una introducció sobre el que seria convenient tenir en compte per tal de tenir una universitat catalana, pública i de qualitat optimitzant els recursos dels què ja disposem. La professora de la UPF Mercè Lorente ens parlarà del professorat, el professor Lluís de Yzaguirre de la UPF parlarà de la governança. Àngels Massip i Josep Manel Parra, de la UB, faran una proposta del nou sistema educatiu. Tot i que no hi podrà estar present, el professorPaolo Pellegrino ens parlarà de la recerca. Un representant del sindicat d'estudiants SEPC ens farà cinc cèntims de com volem un model públic i de qualitat per poder accedir a la universitat. 
La moderadora de la taula rodona serà la professora Elisenda Paluzié degana de la Facultat d'Economia i Empresa de la UB.


Font del web de la secció sindical de la UB de la I-CSC
Cap comentari:

L'ensenyament en valencià, el programa òptim [Escola Valenciana]

Argumentari bàsic sobre la importància de l'ensenyament en valencià elaborat per la Federació d'Escola Valenciana, per a coneixement i conscienciació de tothom i  orientat sobretot a l'ús per part de
regidores i regidors que isqueren elegits el passat mes de maig.  


El text està disponible en el web d'Escola Valenciana
(www.escolavalenciana.com [2]).




ARGUMENTARI

L’ENSENYAMENT EN VALENCIÀ, EL PROGRAMA ÒPTIM

-La UNESCO afirma que «el plurilingüisme constitueix una força i una
oportunitat per a la humanitat», així que aprendre llengües, fer
llengua i sumar llengües, és un enriquiment personal i social al qual
tothom ha de tindre accés.

-Per a obtindre un nivell de coneixement i ús del valencià semblant
al del castellà, fonaments sobre els quals es pot construir una
societat valenciana plurilingüe (allò que també s’anomena
_revernacularitzar _la llengua) cal contrarestar les tendències
substitutòries. L’escola és el marc ideal per a crear llaços ferms
entre la comunitat i constituir així una institució de referència
capaç de posar fi a la substitució lingüística.


DOMINI EQUILIBRAT DE LES DUES LLENGüES DEL PAÍS VALENCIÀ

-Cal establir un pacte educatiu per garantir un coneixement equilibrat
de valencià i castellà per a TOT L’ALUMNAT, sense distinció de
zones geogràfiques ni de tipus de centre (públic, privat subvencionat
o privat), i garantir també un coneixement avançat d’una o més
llengües estrangeres.

-És important avaluar els resultats sobre coneixements de llengües i
aplicar els models que funcionen. Fins ara, tots els estudis demostren
que la “immersió lingüística” i l’”ensenyament en
valencià” produeixen un coneixement equilibrat entre castellà i
valencià. En canvi, en el sistema d’”incorporació progressiva” o
d’”ensenyament en castellà” només s’observa un coneixement
equilibrat de valencià i castellà quan les famílies s’han preocupat
de reforçar el coneixement del valencià. El coneixement de valencià i
castellà entre l’alumnat que ha estudiat en valencià és
equiparable, en canvi, l’alumnat que ha estudiat en castellà presenta
uns nivells de valencià, en general, sensiblement inferiors.


- Estudiar en valencià afavoreix la ductilitat o facilitat per a
l’aprenentatge d’una tercera llengua com pot ser l’anglés[1]. Ara
com ara, aquesta destresa, aquest atribut, resulta imprescindible
perquè els xiquets i xiquetes desenvolupen autonomia personal,
establisquen relacions interculturals amb altres persones i puguen
comunicar-se amb èxit en una tercera llengua arreu del món.
-El sistema d’immersió lingüística és un mètode d’aprenentatge
de llengües (de llengües, no de llengua) que s’aplica, per exemple,
als col·legis britànics, els liceus francesos, les escoles alemanyes,
etc. També és un sistema que s’aplica en un bon nombre d’escoles
valencianes i és tot el contrari d’un sistema monolingüe: les
llengües vehiculars es defineixen segons el context de l’alumnat, no
només el context familiar, sinó també el social (llengua del carrer,
llengua dels mitjans audiovisuals, llengua dels jocs, llengua
d’internet, llengua de llibres i mitjans escrits..), perquè les
llengües s’aprenen, diguem-ne, per “contagi” (tècnicament,
diríem que segons el temps i el tipus d’exposició de l’alumnat),
és a dir, cal reforçar les llengües que estan menys presents en el
context de l’alumnat.

-L’ensenyament de llengües no pot ser un objectiu, sinó que
l’objectiu ha de ser L’APRENENTATGE DE LLENGüES. La partició de
les hores lectives en tres llengües vehiculars –cadascuna amb un 33%
de les hores acadèmiques totals– és un enfocament erroni que obvia
la visió que ha marcat la pedagogia des de fa dècades: l’eix de
l’educació ja no és “ensenyar”, sinó “aprendre”.
“Ensenyar” tres llengües al 33% no significa, en absolut, que
l’alumnat “aprenga” les tres llengües al 33%. Les llengües no
només s’aprenen a l’escola.

- Actualment, el sistema educatiu valencià és bilingüe, la immersió
lingüística és una de les metodologies que s’apliquen als programes
plurilingües. No existeix cap centre amb un sistema monolingüe (tot i
que s’hi aproximen bastant els col·legis britànics i els centres amb
Programa Plurilingüe en Castellà situats en contextos socials i
geogràfics castellanitzats).


-Cal que el sistema educatiu ajude a “estimar les llengües”, TOTES
les llengües, i afavorir les actituds d’aprenentatge, sense partir de
“categories” de llengües (natives, maternes, indígenes, útils,
grans, petites...).



ELS EXPERTS PROPOSEN LA IMMERSIó LINGüíSTICA COM A MODEL DE QUALITAT
EDUCATIVA

-Les universitats i les Unitats per a l’Educació Multilingüe (UEM)
posen en relleu els bons resultats acadèmics que obtenen els infants
que estudien el programa d’ensenyament en valencià, tant en àrees
lingüístiques com en la resta d’assignatures. Hi ha estudis fefaents
que ho demostren i caldria que es publicaren.

-Xavier Vila al·ludeix als beneficis del sistema de línies de
l’escola valenciana, atès que situa «l’escola com a ancoratge per
a la comunitat lingüística» capaç «d’incrementar el percentatge
de parlants potencials: [_en molts indrets valencians_] dins de
l’escola tinc més probabilitats de trobar-me algú que sàpiga
valencià que al carrer.» Així, afirma que «l’escola POT SER una
institució clau per al desenvolupament de xarxes socials EN llengua
minoritzada.»


- El sistema educatiu ha de garantir “l’aprenentatge de tres
llengües”, no simplement “l’ensenyament”. En aquest sentit, ens
remetem al document elaborat per experts de les universitats valencianes
i les Unitats per a l’Educació Multilingüe “L’escola valenciana:
un model plurilingüe i intercultural per al sistema educatiu valencià
[3]”[2], que, a grans trets, planteja la incorporació progressiva de
llengües vehiculars en proporció inversa al pes que cada llengua té
en el context sociolingüístic de l’alumnat (per dir-ho planerament:
començar amb la llengua minoritària com a llengua vehicular i de
lectoescriptura, al cap d’un temps incorporar la llengua estrangera i,
més endavant, incorporar la llengua majoritària).


BASES DEL MULTILINGüISME: ANTECEDENTS HISTòRICS DE LA IMMERSIó


-En 1962 Peal i Lambert van investigar amb xiquets i xiquetes
bilingües i van observar que les previsions de l’Oficina
Internacional de l’Educació no es complien amb els alumnes que ells
havien analitzat, sinó que, per contra, presentaven puntuacions més
altes que els monolingües. Aquesta investigació es va portar a terme a
altres llocs del món amb resultats semblants: Suïssa (Balkan, 1970),
EUA (Nova York, 1972), Israel (1972), Sud-Àfrica (Ianco-Borrall, 1972),
Canadà (Montreal), etc.

-En 1965 es va posar en marxa al Margaret Pendlebury School at Saint
Lambert_ de Montreal, al Quebec. W. Lambert i G. R. Tucker van avaluar
els resultats de la primera immersió lingüística i van observar que
el desenvolupament dels aprenents que havien seguit un programa amb
canvi de llengua era similar i, en determinats aspectes, superior al
dels companys que cursaven un programa amb la llengua de la llar. La
resta d’experiències escolars a altres llocs del món amb llengües
en contacte van mostrar que hi ha casos en què és possible, i fins i
tot beneficiós, que els infants siguen escolaritzats en una llengua
diferent de la familiar.


EL MARC LEGAL DE LA LLENGUA AL PAÍS VALENCIÀ

CONSTITUCIó ESPANYOLA (1978)

-ARTICLE 3 «1. El castellà és la llengua oficial de l’estat. Tots
els espanyols tenen el deure de conéixer-la i el dret d’usar-la. 2.
Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives
comunitats autònomes d’acord amb els seus estatuts. 3. La riquesa de
les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni
cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.»

-ARTICLE 20.3 «RESPECTE DEL PLURALISME LINGüíSTIC.» Aquest
«respecte» hauria d’implicar la protecció de les llengües
minoritzades i afavorir-ne el desenvolupament social.

L’ESTATUT D’AUTONOMIA

-La regulació estatutària de la llengua al País Valencià està
recollida principalment en l’article 6 de la Llei Orgànica 1/2006, de
10 d’abril, de Reforma de la Llei Orgànica 5/1982, d’1 de juliol,
d’Estatut d’Autonomia del País Valencià, que preveu que: «1. LA
LLENGUA PRòPIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA éS EL VALENCIà. 2.
L’idioma valencià és l’oficial a la Comunitat Valenciana, igual
que ho és el castellà, que és l’idioma oficial de l’Estat. TOTS
TENEN EL DRET A CONèIXER-LOS I A REBRE L’ENSENYAMENT DEL, I EN,
IDIOMA VALENCIà. 3. La Generalitat Valenciana garantirà l’ús normal
i oficial de les dos llengües, i adoptarà les mesures necessàries per
tal d’assegurar-ne el coneixement. 4. Ningú no podrà ser discriminat
per raó de la seua llengua. 5. S’ATORGARà ESPECIAL PROTECCIó I
RESPECTE A LA RECUPERACIó DEL VALENCIà.

-------------------------

[1] L’alumnat escolaritzat en valencià sol presentar actituds més
favorables a l’aprenentatge de llengües, com han demostrat els
estudis realitzats. Vegeu: LAURA PORTOLéS. _MULTILINGüISME PRECOç:
ANàLISI DE LA CONSCIèNCIA PRAGMàTICA I ACTITUDS LINGüíSTIQUES EN
INFANTS CONSECUTIUS MULTILINGüES. _UNIVERSITAT JAUME I DE CASTELLó,
UEM-UJI

[2]
https://www.escolavalenciana.com/noticies/detall/1316/un-model-plurilingue-intercultural-de-consens-i-centrat-en-els-objectius
[4]
--

FES ESCOLA! Treballem junts per la nostra llengua. Amb tu, comptem.
Informa-te'n a www.escolavalenciana.org/amics [1]

www.escolavalenciana.com [2]
Cap comentari:

EL TRICENTENARI DE MALLORCA 1715-2015 ARRIBA A BARCELONA

Del 28 de juliol al 30 d'agost, entre les 10h i les 20h de dimarts a diumenge, al Born CC es podrà visitar l'exposició1715. LA FI DEL REGNE ENMIG DEL MAR? , on es relata la conquesta dels exèrcits de Castella i de França, amb l'ocupació i subjugació del Regne de Mallorques i del conjunt de la nació catalana, aquest mes fa 300 anys en clau. La mostra, presentada per l'OCB, la Comissió Cívica del Tricentenari 1715-2015 i El Born CC, està comissariada per l'escriptor Bartomeu Mestre i ha comptat amb la supervisió d'historiadors, filòlegs, il·lustradors i investigadors 
La mostra es pot visitar, de franc, de dimarts a diumenge entre les 10h i les 20h.



Per a saber-ne més:

Entrada al blog del comissari de l'exposició, Bartomeu Mestre "Balutxo"

Notícia al web de l'Obra Cultural Balear
Cap comentari:

Intersindical Valenciana reclama millor finançament i més autogovern

Intersindical Valenciana posa en marxa una campanya per demanar millor finançament i més autogovern


Intersindical Valenciana ha posat en marxa una campanya per reclamar més autogovern, un finanançament més just i més inversions. El Sindicat ha iniciat una roda de contactes amb diversos partits polítics i entitats socials, així com amb membres del govern de la Generalitat Valenciana per traslladar-los les seus propostes en aquests assumptes.
Per al Sindicat, és necessària una mobilització social, ampla, unitària, plural, des de la base, que agrupe els sindicats, les associacions i entitats valencianes, els partits polítics…. per fer forçar el govern espanyol a modificar l’actual sistema de finançament t que suposa un clar espoli fiscal per a les valencianes i valencians. Un espoli que impedeix el nostre creixement econòmic, les inversions i polítiques per avançar envers la cohesió i la justícia social.
Intersindical Valenciana considera que, en el supòsit que el govern espanyol es negue a negociar que s’acabe amb aquest espoli i amb el deute històric, caldrà una massiva mobilització de les valencianes i valencians.
El Sindicat que ha editat un cartell i diversos materials, pretén informar la ciutadania per com afecta negativament a les treballadores i treballadors i a les valencianes i valencians la política centralista i antivalenciana dels anteriors governs valencians i del govern espanyol, aixó com l’actual sistema de finançament pactat a esquenes de la societat valenciana. En eixe sentit, crítica el silenci, el pacte social i la complicitat que els “autoanomenats agents socials” han mantingut durants les legislatures anteriors sobre tots aquests assumptes. Unes entitats que ara pretenen impulsar la mobilització social.
Per altra part, des del Sindicat es considera que cal reformar l’actual Estatut d’Autonomia per incorporar noves competències en diverses matèries com ara: infraestructures, transports, ports, aeroports, protecció social, matèria laboral, polítiques d’igualtat, drets socials, justícia, política penitenciària, polícia autonòmica, hisenda… Per Intersindical Valenciana qualsevol reforma que no siga en profunditat será un nou frau a les valencianes i valencians,.
Finalment, des de la Intersindical Valenciana es reclama que el propers pressupostos generals de l’estat no siguen discriminatoris amb el País Valencià i la seua gent. En eixe aspecte reclama unes inversions que possibiliten la millora dels serveis públics i de les condicions de vida de les valencianes i valencians.

Cap comentari:

El TIL ja és història a les Illes Balears [STEI-i]

EL TIL ÉS MORT I ENTERRAT


L’STEI ha rebut amb molta satisfacció la notificació de la Sala Tercera del Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem, que arxiva el recurs de cassació presentat pel Govern del Sr. Bauzá contra la sentència 444/2014 de 22 de setembre de 2014, guanyada per l’STEI, per la qual es declarava la nul·litat del Decret 15/2013, de 19 d’abril pel qual es regulava el tractament integrat de les llengües als centres docents no universitaris de les Illes Balears, conegut popularment com a TIL.
Aquest arxiu, dictat el passat dia 13 i comunicat a l’STEI ahir, es fa a petició del Govern de les Illes balears que ha desistit del recurs de cassació.
Amb aquesta resolució del Tribunal Suprem, ara sí, el TIL és mort i enterrat.
Cap comentari:

Enllaçats amb el Correllengua 2015




Enllaçats per la Llengua s'adhereix al Correllengua 2015 impulsat per la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana_CAL, amb la col·laboració de la plataforma Som Països Catalans i la xarxa de Casals i Ateneus dels Països Catalans.

L'edició d'enguany commemora el vintè aniversari de la mort del gran cantautor valencià Ovidi Montllor i reivindicarà amb multitud d'actes la llengua, la cultura i la llibertat.

Des de la CAL es cerca l'adhesió i participació del major nombre d'entitats i col·lectius de defensa de la llengua catalana, així com també d'institucions oficials com ajuntaments, que podran aprovar mocions als plens en favor dels valors del Correllengua.

La xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua, formada per diverses associacions i sindicats de tot el domini lingüístic, expressa el seu compromís en la defensa del català i en la unitat d'acció a tot el territori, i així mostra el seu acord amb els valors proposats pel Correllengua 2015. 

En aquest sentit dóna tot el suport a la CAL en els actes celebrats al Principat, Menorca, Eivissa, Andorra, la Franja i la Catalunya Nord, alhora que igualment ho fem amb ACPV als actes del País Valencià i a Joves de Mallorca per la Llengua, així com a la resta d'entitats col·laboradores a cada territori.

Un dels grans objectius del Correllengua és mostrar la vitalitat de la llengua i el reforçament de la unitat lingüística. Un objectiu  compartit plenament, com el d'estrényer els lligams culturals de tot el territori, com es mostra en aquest text de la CAL aparegut al Dossier del Correllengua:

"El Correllengua ha de ser unà via per à manifestar i reivindicar la unitat lingüística dels Països Catalans. Només coneixent la realitat del que està succeint arreu del domini linguístic podem enfortir els vincles, evitar fractures i repel·lir els atacs externs. Des de la CAL volem promoure activitats dins d’aquest marc i objectiu,ha ser possible en estreta col·laboracio amb entitats que tambe treballen en aquest sentit com Enllaçats per la Llengua, Som Països Catalans, Moviment Frànjolí per la Llengua, Accio Cultural del País Valencià , Escola Valenciana, Obra Cultural Balear, Joves de Mallorca per là Llengua..."

Esperem que, de juliol a novembre, començant a Barcelona i acabant a Perpinyà, aquesta celebració que començà l'any 1993 a Mallorca, faci arribar la flama del català pels carrers de tot el territori.

Gaudim la Festa de la Llengua, cultura i lliberat!



Més informació:

Dossier del Correllengua

Correllengua 2015_CAL






Cap comentari:

"La presència a Perpinyà d'Enllaçats per la Llengua reforça el paper de la Bressola" [Aleix Andreu, Amics de la Bressola]


Enllaçats per la Llengua 

 Des dels Amics de la Bressola ens felicitem especialment pels resultats de les eleccions municipals i autonòmiques que hi ha hagut al País Valencià i a les Illes Balears. 

 Uns resultats que obren un camí d’il·lusió i d’esperança vers la recuperació de la normalitat de l’ús i de l’ensenyament del català. 

 També volem fer evident que aquests bons resultats no solament són una victòria allí on s’han produït, sinó que són un victòria de tota la comunitat catalanoparlant. Gràcies a aquests resultats, avui la Bressola és més forta que abans. 

 I volem fer una crida a la responsabilitat de les forces polítiques que han aconseguit el canvi polític per tal que, independentment de les diferències polítiques que hi pugui haver entre ells, facin un pacte per assegurar la recuperació dels mitjans de comunicació en català, per la normalització de l’ús de la llengua, i sobretot per tal de garantir que cap nen o nena no es quedi sense poder fer l’ensenyament en català. 

 En aquesta línia de treball en xarxa de totes les persones i entitats que lluitem per la recuperació i normalització de l’ús i l’ensenyament del català arreu dels Països Catalans, des dels Amics de la Bressola volem agrair a la Plataforma d’Enllaçats per la Llengua i a totes les entitats d’arreu de la nació que en formen part, la seva assistència a la nostra festa anual, la Bressolada. 

 Perquè la presència a la Bressolada d’aquests representants d’entitats del Principat, de les Illes, del País Valencià, i de la Franja, que entenem com un reconeixement a la tasca que la Bressola està portant a terme des de fa gairebé 40 anys, fa que ens sentim més forts i amb més ganes de seguir construint el nostre futur en català. 

 Som molts més dels que ells volen i diuen! 

 Aleix Andreu i Oliver, President dels Amics de la Bressola
Article publicat al Butlletí de la Bressola
Cap comentari:

Comença una nova edició del Correllengua!


Coincidint amb el vintè aniversari del seu comiat, la CAL ha decidit dedicar el Correllengua 2015 a una de les figures més polifacètiques del país: el poeta, músic i actor Ovidi Montllor. El moviment inicia així els preparatius per difondre la seva obra, el seu compromís amb el país, i la seva qualitat humana.
Com a novetat important de l’edició d’enguany, la CAL coordina l’organització dels actes conjuntament amb Som Països Catalans i la xarxa de Casals i Ateneus dels Països Catalans. D’aquesta manera, moltes de les celebracions i actes del Correllengua s’emmarcaran dins la campanya “Festa Ovidi Montllor, 20 anys de vacances” impulsada recentment per ambdós col·lectius, i se sumaran a la crida iniciada pel cantautor Feliu Ventura.
Des de la CAL s’espera que aquesta sigui una de les edicions més festives, amb un ventall d’actes en record al compromís d’Ovidi Montllor amb el poble, la llengua i la cultura, i les llibertats nacionals. Així mateix, convida tots els organitzadors locals a acompanyar el tradicional “llengua, cultura i llibertat”amb el lema de la Festa Ovidi “O juguem tots o estripem la baralla”.
El Correllengua
Des de fa 19 anys, el Correllengua treballa per a la difusió de l’ús de la llengua i la promoció de la cultura popular de les terres de parla catalana des d’una aposta lúdica, festiva, participativa i transversal. La CAL és una de les principals entitats que promocionen el moviment, especialment al Principat i a la Catalunya Nord.
Cap comentari:

"L'Alguer, ciutat catalana de Sardenya", jornades culturals a Barcelona els dies 3 i 4 de juliol


 Per als dies 3 i 4 de juliol s'ha organitzat la Jornada Cultural "L'Alguer, ciutat catalana de Sardenya" amb un seguit d'activitats: conferència, exposicions, música, gastronomia, etcètera.

 En l'elaboració d'aquestes jornades han col·laborat  institucions com el Municipi de l'Alguer i l'Ajuntament de Barcelona, i entitats com Alguer Liberada, la Plataforma per la Llengua de l'Alguer, la Fundazione Meta, el Tecler Gestió Cultural, l'Eco de Catalunya, l'Orfeó de Lira i Òmnium Cultural.

Adjuntem el programa i el cartell d'aquestes jornades que escomençaran aquest divendres dia 3 de juliol amb la conferència: "101 coses que un català té de fer a l'Alguer", a càrrec de l'activista cultural Irene Coghene, de la delegació de l'Alguer de la Plataforma per la Llengua.
​
A la Jornada Cultural "L'Alguer, ciutat catalana de la Sardenya" veurem i gaudirem del documental "Lo dia que els peixos han escomençat a pescar". Us deixem amb el tràiler per anar fent boca....

 https://vimeo.com/103720689
​Recordeu que pel dinar alguerès cal inscripció prèvia i són places limitades.​


Programa sencer de les jornades:




Cap comentari:

El Tempir espera un nou impuls pel valencià a Elx després de reunir-se amb la nova corporació municipal

Una representació de l'Associació Cívica per la Llengua El Tempir, encapcelada pel seu president Josep Enric Escribano, s'ha reunit aquest primer dia de juliol amb l'alcalde i la regidora d'Educació i cultura de la ciutat d'Elx.

L'associació, membre d'Enllaçats per la Llengua, ha proposat una sèrie de mesures que ajudarien a la normalització de la llengua a la ciutat, i espera del nou govern municipal, en aquest sentit, el compliment de les normes autonòmiques i municipals que l'anterior consistori no va respectar i l'activació de polítiques que impulsin l'ús social del valencià.
Per la seua banda, l'alcalde Carlos Gonzalez ha coincidit en l'aplicació de bona part de les propostes realitzades per l'entitat cultural.


Web d'El Tempir:

El Tempir es reuneix amb l’alcalde d’Elx i la regidora d’Educació per a impulsar l’ús del valencià a l’Ajuntament


El Tempir ha mantingut una reunió aquest matí amb el nou alcalde d’Elx, Carlos González, per a traslladar-li la nostra proposta de mesures de normalització del valencià per a l’àmbit de l’administració local. En aquesta reunió, a més de l’alcalde i del president d’El Tempir, Josep Escribano, hi han participat la regidora d’Educació, Cultura i Política Lingüística, Patricia Maciá, i diversos membres de la nostra entitat que s’encarreguen de la política lingüística a desenvolupar en les àrees educatives i culturals: Beatriu Martí, Francesc Ferrer i Rosa Candela. Totes les persones presents han coincidit en la necessitat d’emprendre accions que permeten impulsar l’ús social del valencià a l’Ajuntament respectant les normes autonòmiques existents i el Reglament de Normalització Lingüística municipal, normativa que durant la legislatura anterior es va incomplir greument.
Josep Enric Escribano ha expressat la necessitat que el nou equip de govern assumisca un compromís real i ferm amb el valencià i que s’òbriga una nova etapa que comporte mesures de normalització que permeten entre altres coses, a tall d’exemple, l’atenció municipal del públic en valencià, les activitats de l’Ajuntament es desenvolupen en la nostra llengua, impuls de l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià, ampliació de l’oferta educativa en valencià de les escoletes infantils, etc. En opinió del president d’El Tempir “(Totes aquestes mesures) solament requereixen l’acció decidida del nou equip de govern de manera que el valencià retorne a tots els àmbits municipals dels quals fou exclòs”. L’alcalde d’Elx, Carlos González, ha expressat el seu acord amb les mesures plantejades i la voluntat de fer-les realitat.
Així mateix, els representants d’El Tempir han oferit tota la seua col·laboració al nou equip de govern per a fer realitat una nova política lingüística, que siga realment eficaç i favorable al valencià, i que se ocupe de normalitzar-ne l’ús, sobretot en aquells espais dels quals fou bandejat com en una gran part de la retolació urbana o la imatge corporativa de l’Ajuntament. Hi haurà pròximes reunions de col·laboració per anar perfilant les diverses mesures que El Tempir ha plantejat.
(Font: El Tempir)
Cap comentari:

La cultura del Foc envaiex els carrers de l'Alguer per celebrar Sant Joan




La colla de diables de Gràcia (Barcelona) "Malèfica del Coll" recorrerà els carrers de l'Alguer l'últim cap de setmana de juny dins del programa de la Festa dels Focs de Sant Joan, organitzada de la Proloco de l’Alguer. Els actes són possibles gràcies a la col.laboració institucional entre l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona i el Municipi de l’Alguer, a la qual se són adjunits la Direcció General de Cultura popular de la Generalitat de Catalunya, la Fundació META i l'Òmnium Cultural de l’Alguer.




Notícia del digital Alguer.cat




Acat, 26 juny 2015
Dissabte i diumenge dos espectàculs de la companyia catalana de diables Malèfica del Coll (Barcelona), en programa per la Festa dels Focs de Sant Joan
Cultura: fi de setmana a l’Alguer ambEls Diables

L’ALGUER - “Els Diables” és una de les tradicions més viva i present en lo folklore català i que, paris amb els castells, les torres humanes, susciten més admiració. Lo diable com refiguració de la burla, del prohibit, la rebellió contra l'orde estabilit. L'eterna lluita entre el bé i el mal. La llumera, la remor i el foc, duenyos de la festa, com en tants altros llocs del Mediterrani. Durant aqueix fi de setmana siguerà present a l’Alguer, la companyia “Malèfica del Coll”, del popular quarter de Gràcia (Barcelona), que ofrirà una exhibició d’aqueixa milenària tradició cultural i foklòrica que té bones raguines en terra catalana.
Dissabte a la nit, a partir de les hores 21:00 hores, tenguerà lloc un espectàcul nocturn itinerant coneixut amb el nom de “Correfoc” amb els ball de diables de la Malèfica del coll, les danses de la bèstia del Foc, lo Drac Gaudiamus, i els percussionistes, que passaran pels principals carrers de l’Alguer Vella. L’espectàcul començarà a Porto Salve, per acabar en plaça Sulis. La tradició dels Correfocs és nada a l'inici del sècul XII i té la sua origen en lo ball dels diables un tradicional ball folklòric de l'època, que se posava en escena durant les festes pels nobles. L'espectàcul representa una lluita entre el bé i el mal. Successivament a l'espectàcul són estades adjunides les esquinquides, fins a diventar, amb el passar del temps, lo Correfoc que ve representat a dies d'avui en tota la Catalunya.

Calqui companyia de diables té especials escultures que escupin foc. En lo cas de la Malèfica del Coll, se porta a fato un drac assai particular: una reproducció gegantesca del famós drac de Gaudí del Parc Güell, Gaudiamus, amb focs artificials sistemats a damunt de bastons que li ixin de la boca, de la cua i de l'espatla. Los ballarins que aguanten lo drac estant-li a sota, giren en rodó, tirant esquinquides vers lo públic, que tiquírria per l'emoció. Tot acompanyat del ritme frenètic dels tomborinos i altres percussions. Diumenge hi siguerà una “Cercavila”, una esfilada de cultura i música popular catalana amb el Drac Gaudiamus del Coll i els percussionistes de la Malèfica del Coll. La partença és prevista a les hores 12:00 dels Jardins Lepanto Cecchini, per arribar en Plaça Cívica, passant pels principals carrers de l’Alguer Vella. Aqueix espectàcul és a dins del programa de la Festa dels Focs de Sant Joan, organitzada de la Proloco de l’Alguer. Se tracta d’un ulterior fruit de la col.laboració institucional entre l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona i el Municipi de l’Alguer, a la qual se són adjunits la Direcció General de Cultura popular de la Generalitat de Catalunya, la Fundació META i l'Òmnium Cultural de l’Alguer.
Cap comentari:

Les publicacions de l'Editorial de Barcelona "The Secret" a l'Alguer

Notícia de l'Alguer.cat

 En col·laboració amb l'associació cultural Òmnium Cultural de l'Alguer, divendres 26 de juny a les hores 19, en la sala Rafael Sari, corso Carlo Alberto, presenta les publicacions de l'Editorial de Barcelona The Secret la revista-Edicions.
ALGUER - La llibreria Il Labirinto Mondadori en collaboració amb l'associació cultural Òmnium Cultural de l'Alguer, divendres 26 de juny a les hores 19, en la sala Rafael Sari, corso Carlo Alberto, presenta les publicacions de l'Editorial de Barcelona The Secret la revista-Edicions.

L'Editora Marta Texidó, Irene Roca i l'escriptora Montserrat Cornelles, presentaran al públic alguerés los llibres Micro Secrets, i En nom de Lucrècia de Montserrat Cornelles, amb la lectura d'algunes parts de part de l'autora, Un barceloní a la guerra de Cuba, de Alex Gonzalez, El moment Exquisit de Eduard Mallen. Lo primer llibre, Micro secrets és un recull de contes breus escrivits amb una particular triada de lèxic, utilitzant lo mínim de paraules per donar lo màxim del contengut.

En Nom de Lucrècia, és un romanço de caràcter històric. Ve recontada la història de Lucrècia Borja, vista de part d'una dona catalana, i donques d'un punt de vista diferent d'aquell sòlit de la història i dels històrics italians, prevalentment hòmens. Un barceloní a la guerra de Cuba, un romanço que uneix rigor històric amb una ben documentada descripció dels fets, a personatges de fantasia. I, per acabar, El moment Exquisit, un recull de contes breus d'alt livell literari. Històries curioses amb un final sorprendent. 

 Més info:

 Web The Secret-La Revista Edicions
Cap comentari:

Nou impuls per reclamar Sant Joan com a Festa Nacional dels Països Catalans

El col·lectiu Espai Mata de Jonc ha impulsat una iniciativa per a que els ajuntaments del domini lingüístic puguin aprovar mocions als seus plens en suport de declarar la Diada de Sant Joan del 24 de juny com a Festa Nacional dels Països Catalans. L'EMJ n'enviarà als consistoris una proposta de moció base per aconseguir un gran nombre d'ens locals que s'adhereixin a la iniciativa.

 L'associació impulsora reconeix la feina feta fins ara en aquest sentit per Òmnium Cultural, que ja fa anys que impulsà una iniciativa semblant a la qual s'hi han adherit força ajuntaments. 

 Des d'Enllaçats per la Llengua, segons es va aprovar en el plenari de Perpinyà del passat 30 de maig, convidem a la unitat d'acció i col·laboració entre entitats  en aquest projecte que cerca  oficialitzar una tradició compartida arreu del territori en aquesta festivitat, aprofitant la bona tasca ja realitzada de fa anys d'Òmnium Cultural.

--------------------------------------------------------------

ESPAI MATA DE JONC  impulsem aquesta iniciativa per tal que els nostres  nous ajuntaments, grups municipals, regidors i regidores declarin la Festa de Sant Joan, el 24 de juny, com a Festa Nacional dels Països Catalans. Una iniciativa simbòlica però que hauria d’ empènyer a aprofundir  les relacions, els vincles i les polítiques comunes del món local arreu dels Països Catalans i a la vertebració  de la nació completa.
–Un cop transcorregut el 24M ens trobem amb un mapa polític local a Catalunya d’ àmplies majories sobiranistes i arreu dels Països Catalans hi ha un nombre significatiu de regidors i regidores sensibles al foment dels vincles culturals, socials, històrics i econòmics entre els nostres territoris. Favorables a estendre-hi relacions de tota mena.
– Coincidint amb la propera celebració de la Festa de Sant Joan, creiem arribat el moment de fer una passa efectiva endavant amb la voluntat d’estrènyer els llaços comuns, començant pel món local dels nostres pobles, viles i ciutats. Presentant arreu on sigui possible mocions favorables adeclarar el 24 de juny com a Festa Nacional dels Països Catalans. Una moció carregada de simbolisme, però que pot empènyer a impulsar nous projectes i noves iniciatives i, sobretot, una activa política de relacions i agermanents poble a poble, vila a vila arreu dels nostres territoris.
– Fa anys que Òmnium Cultural ha impulsat mocions semblantsaconseguint l’adhesió favorable de declarar com a Festa Nacional dels Països Catalans el 24 de juny de més de 250 Ajuntaments, el que suposa un punt de sortida significatiu. Ara, es tractaria de reafirmar-se en aquesta declaració, estendre-la al màxim nombre de municipis i demanar als governs dels respectius territoris de parla catalana (Generalitat de Catalunya, Generalitat valenciana, Govern Balear, Govern de la Junta d’Aragó, Govern d’Andorra i Consell Departament de Prineus Orientals “Catalunya Nord”) que prenguin en consideració la iniciativa.
– El 24 de juny ha vingut a representar el símbol de la nostra unitat. És l’única festa que se celebra conjuntament arreu del País Valencià, Catalunya, Catalunya del Nord, Illes Balears, Andorra i Franja: festes de Perpinyà, fogueres d’Alacant, Flama del Canigó, salts de cavall a Ciutadella de Menorca, les baixades de falles al Pirineu i Andorra, revetlles populars a Catalunya i el País Valencià. Una festa lligada al foc, que simbolitza la sega dels camps i la celebració del solstici d’estiu, elements que identifiquen plenament el caràcter mediterrani dels nostres pobles.
La Festa de Sant Joan amb l’encesa de la Flama del Canigó, impulsada per Òmnium Cultural, ha mantingut fins a dia d’avui viva la tradició que escampa el foc de la llengua des del Nord per les fogueres de tots els pobles i viles. Refermant, any rere any, la nostra voluntat de viure plenament en català arreu dels Països Catalans, dignificant la nostra llengua, que és un dels tresors més preuats que compartim.
Per tot això, fa temps que es considera aquesta diada com a Festa Nacional del conjunt dels Països Catalans, independentment dels reconeixements oficials i institucionals.
– Per tot plegat, Espai Mata de Jonc impulsem aquesta DECLARACIÓ PÚBLICA i ens dirigim a tots els regidors i regidores, batlles i batllesses, a totes les corporacions municipals dels Països Catalans, perquè assumeixin la proposta i defensin la Moció que presentem davant els Plens municipals, com una de les primeres actuacions de la legislatura que tot just ha començat.
Països Catalans, Juny 2015
logo24juny copiar
ESPAI MATA DE JONC
info@espaimatadejonc.cat
 -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
LA FLAMA DEL CANIGÓ_ÒMNIUM CULTURAL

 Des d’Òmnium Cultural i coincidint amb la proximitat de la Festa de Sant Joan, des de fa uns anys fem arribar una moció als Ajuntaments per tal de declarar la Festa de Sant Joan com la festa Nacional dels Països Catalans. Està previst que aquesta campanya es dugui a terme durant tot l’any i a la propera edició de la Flama del Canigó comptem amb el suport de la majoria dels Ajuntaments dels Països Catalans. Ara mateix, la moció ha estat aprovada per 258 ajuntaments. Podeu descarregar-vos-la aquí.

 Missatge 2015:

  Sigueu molt benvinguda Flama del Canigó, que com cada any sou esperada amb il·lusió per moltes persones, ja siguin grans, joves, xiquets, al·lots, mainada, tots desitjosos de compartir la vesprada i la nit, que s'il·luminarà amb l'encesa del Foc de Sant Joan Aquesta nit màgica i tota la diada de demà dia 24 de juny, Festa Nacional dels Països Catalans, ens agermana a tots, siguem del nord o del sud, de terra endins i de mar enllà, fruit de l'herència de l'antic solstici d'estiu que d'origen mil·lenari i que amb el pas dels segles, la seva celebració ha esdevingut tradició i costum, la més antiga del nostre País i fins i tot dels racons d'Europa on s'estimen i respecten la democràcia i la llibertat, tant pròpia com la dels altres. Enguany s'escau el 50è aniversari del “salt” passant la ignominiosa frontera, portant la Flama per damunt d'aquest límit imposat per l'absolutisme imperant ahir, i avui encara, que trenca i divideix Catalunya per una serralada, com és la pirinenca, que vertebra a banda i banda uns pobles que formen part d'un mateix País i Nació. Els nostres Focs de Sant Joan i la Flama que els encén, baixada del cim del Canigó, ja formen part del nostre costumari popular així com de la nostra història col·lectiva, que tantes lliçons ens ha deixat des del seu inici fins a l'actual albada de la sobirania plena. Recordem tan sols que en períodes on els desitjos del poble foren reprimits a sang i foc pel “real derecho de conquista”, l'expressió popular donava als Focs de Sant Joan un sentit de resistència que queda palès en aquest senzill clam de fa tres segles Caramelles van darrera les de mil set-cents i tants fadrinets que les dictaven ja mai més les cantaran! Mal Ponent ve de Castella si de França lo Mestral los usategs de la terra ja s'esfullen riu avall! No canteu pas més corrandes ni feu Focs per Sant Joan feu cremar-ne cera groga com se sol pels funerals! Tot poble té arrels fondes, i la llavor de bona sembra mai fineix, per això Catalunya sempre ha reprès un nou impuls de renaixença, i que avui ha tornat amb força buscant un millor camí, amb voluntat i esperança, sota la llum de la Flama del Canigó. Som-hi tots! I fins sempre amunt! Nemesi Solà TIC i antic escolta - 
Cap comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)