PAÍS VALENCIÀ: DIGNITAT!



Davant la consumació del tancament de les emissions de RTVV per part de la Generalitat Valenciana, la plataforma d'Enllaçats per la Llengua vol mostrar el seu més absolut rebuig amb la decisió del Consell que, en el cas de Canal 9, deixa orfes als valencians de l'únic mitjà televisiu de caràcter propi i en valencià.

Denunciem la política partidista que n'ha fet servir durant anys l'administració autonòmica, emprant uns mitjans públics de tota la societat valenciana com a servei de propaganda del govern, vetant totes aquelles persones i entitats que no s'avinguessin amb els seus propòsits, essent un exemple de coerció i manipulació informativa fins a l'extinció d'un ens que ja no els hi era “útil”.

Considerem que els fets són molt greus, doncs atempten directament contra una de les senyes d'identitat i d'autogovern del País Valencià més importants; el fet de tenir uns mitjans audiovisuals autòctons que ajudin a la normalització de la llengua pròpia i que propiciïn una visió valenciana del món com a poble.

Volem remarcar la redundància dels atacs del govern valencià vers els trets culturals i d'identitat del país, dels quals la llengua n'és el més definitori, on recordem, per exemple, que any rere any milers de xiquets es queden sense rebre l'ensenyament en valencià, tot i haver-ho demanat expressament les seves famílies.
Exigim el dret dels valencians a tenir uns mitjans públics , de qualitat, plurals i en valencià, que ajudin a la reciprocitat entre tots els canals que emeten en llengua catalana, per tal d'enfortir l'espai de comunicació en català i mostrem tota la solidaritat amb els treballadors/es de RTVV que en les darreres setmanes han sigut un exemple de resistència i dignitat per a tothom.

Finalment, des de la plataforma d'Enllaçats per la Llengua volem sumar-nos a la crida a participar a les mobilitzacions i accions convocades els pròxims dies amb motiu del tancament de RTVV, així com al recordatori del trentè aniversari que es celebra aquests dies, enmig d'un entorn advers, de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), efemèride cabdal per a la normalització de la llengua pròpia a les escoles. I es que una paraula ha de ressonar hui més que mai al País Valencià: 

Dignitat!


Novembre 2013    Plataforma Enllaçats per la Llengua

enllacatsperlallengua@gmail.com


Enllaçats per la Llengua va sorgir davant la necessitat d’actuar conjuntament a tots els territoris dels Països Catalans de manera coordinada. Ha fet costat a la Bressola, als alcaldes i docents de la Franja de Ponent, a la Vaga Indefinida de Docents balears, a les agressions i amenaces contra la llengua al País Valencià i en general a l’ofensiva del PP en contra de la llengua, que ja no amaga la voluntat de liquidar per la via dura la qüestió del nostre territori.

Illes, la lluita per la dignitat continua!



En les últimes setmanes diverses són les iniciatives i els actes que recorden que la lluita per la llengua i l'ensenyament de la societat civil a les Illes no sols no defalleix sinó que està més forta que mai. Us en deixem una sèrie de documents a continuació:

Gràcies, batles!!!

MAPA NO ACTUALITZAT, MANQUEN 5 AJUNTAMENTS
Aquesta és una carta oberta a tots els batles i batlesses de Mallorca que demà dia 8 es reuniran a Palma en assemblea, amb un únic punt a l’ordre del dia: el suport a la comunitat educativa.
Volem agrair-vos, en primer lloc, que celebreu aquesta assemblea per parlar d’Educació, cosa que demostra que, com a representants d’institucions properes als ciutadans, estau implicats amb la realitat educativa dels vostres municipis, seguiu amb preocupació l’actual conflicte educatiu i, sobretot, voleu trobar solucions, i no continuar creant problemes allà on no n’hi havia.
També volem agrair-vos que 37 ajuntaments mallorquins ja hagin votat en contra de la imposició d’aquest sistema irracional que és el Decret llei del TIL i hagin fet una aposta clara pel diàleg i pel retorn a la normalitat de les aules.
Avui és el dia de recordar que la lliure elecció de llengua havia estat la gran promesa electoral del Partit Popular i la pedra angular durant anys del seu discurs educatiu.
Ara, en canvi, en el tercer curs d’aquesta legislatura, la Conselleria imposa un model lingüístic tècnicament inviable, altament perjudicial per als nostres alumnes i totalment al marge de l‘opinió dels pares, ja que no ha de ser aprovat pels consells escolars dels centres.
Avui també és el moment de recordar que la reivindicació de l’Assemblea de Docents respecte del TIL és molt clara: Demanam la derogació del TIL, perquè és un projecte sense base pedagògica. La concessió que els docents estam disposats a fer també és molt clara i assumible per tal de facilitar la solució del conflicteConcediríem l'aplicació d'un TIL voluntari, que passés per la votació del consell escolar (amb la participació dels pares, és clar).
Pensau, batles, que és molt fàcil acabar amb aquest conflicte; i que encara hi som a temps perquè aquest curs escolar sí pugui tornar a la normalitat. Ajudau-nos, representants del poble, a capgirar el model autoritari i irracional de la Conselleria: Un TIL imposat i sense la consulta als pares i a la comunitat educativa, que el rebutgen.
No estareu tots sols. Nosaltres serem al vostre costat, ens concentrarem al carrer per donar-vos suport, sigueu del partit que sigueu els que deis NO a la imposició i us faceu ressò de la preocupació dels docents i de les famílies.
ASSEMBLEA DE DOCENTS, 8 de novembre de 2013.

CAMPANYA: EXERCIM EL DRET A ENSENYAR EN CATALÀ

Des de l'Assemblea de Docents, tal com es va acordar en l'assemblea de l'11 d'octubre a Manacor, es posa en marxa una campanya de defensa del model lingüístic que existia fins el curs passat.
Sota el lema “Exercim el dret a ensenyar en català” volem fer una campanya en positiu: Volem més i millor ensenyament de l'anglès. Volem seguir garantint que els nostres alumnes coneguin i aprenguin la llengua pròpia d'aquestes illes, que és el català. Volem que es mantenguin els bons resultats de llengua castellana, com venien produint-se fins ara amb els anteriors projectes lingüístics.

Per què llançam aquesta campanya?
Perquè la Conselleria d'Educació ha imposat un Decret sense cap tipus de consens, al qual els docents ens hi hem oposat i l'oposició s'ha fet explícita a través de 3 setmanes de vaga i amb la mobilització de tot el col·lectiu docent i tota la societat a través d'unes mostres de suport a les nostres demandes sense precedents. El suport social es veu clarament en el fet que, per exemple sortissin 100.000 persones al carrer el 29S o que el 70 % dels ajuntaments de Mallorca hagi rebutjat el TIL a través dels seus plens.
I perquè fins a dia d'avui, totes les preguntes que s'han fet a l'administració en relació al TIL i la problemàtica que presenta la seva implantació, o bé no s'han contestat, o bé la resposta corrobora que es tracta d'un projecte sense base pedagògica fet a cop d'improvisació.

En què consisteix la campanya?
La campanya s'articula al voltant d'un manifest, carregat de raons, al qual es demana que s'hi adhereixin TOTS els docents amb una doble acció: subscrivint-lo (via electrònica) i actuant en conseqüència (continuar ensenyant en català i mantenir-se units per defensar als que així ho facin).
Evidentment l'adhesió serà absolutament confidencial pel que fa al docent i al centre i només trascendirà la quantitat de docents que s'adhereixen a aquest acte de desobediència legítima.

Quina és la finalitat de la campanya?
Mostrar a tots els companys i companyes que enguany els havia tocat la loteria del TIL, que no estan sols ni ho estaran. Que l'Assemblea, és a dir, tots els docents, estam units davant aquesta situació i l'assumim com a pròpia.
Garantir el funcionament del sistema educatiu al marge del TIL, prioritzant que hi hagi absoluta normalitat als centres. L'objectiu de tot docent ha de ser que l'alumnat assoleixi les competències bàsiques i els objectius associats a la seva matèria o àrea.
Evitar un dany irreversible si s'aplicàs el TIL, i per això no aplicar-lo.
Demostrar a l'Administració que un sistema educatiu no pot funcionar d'esquena als docents i a la comunitat educativa.

LA NOSTRA CRIDA:
Feim una crida a tots els mestres i professors que els toca aplicar el TIL, a NO aplicar-lo.
Feim una crida a tots els directors, que sense sortir de les seves obligacions legals, prioritzin la bona tasca dels docents amb els seus alumnes i no la llengua amb què imparteixen les classes.
Feim una crida als inspectors a no col·laborar en la caça de bruixes que vol iniciar la Conselleria. Les deficiències i la problemàtica en els centres educatius requereixen de tot l'esforç del cos d'inspecció. I si bé és cert que una de les finalitats de la Inspecció és vetllar pel compliment de la normativa, també ho és emparar els drets de la ciutadania pel que fa a una educació de qualitat o vetllar per a que el sistema educatiu contribueixi a consolidar la convivència democràtica i el respecte als drets fonamentals dels ciutadans i el foment d’actituds positives vers el patrimoni cultural i lingüístic de les Illes Balears (segons Decret 36/2001).

I per últim, feim una crida a la mateixa Conselleria d'Educació a que recordi que, des de que l'any 1997 s'aprovà el Decret de Mínims, no hi ha hagut cap expedient a cap centre de les Balears per incompliment del projecte lingüístic. I això ha estat així perquè fins ara sempre hi ha hagut un procés natural d'adaptació i una voluntat de consens i de no imposició. Esperam que els propers anys poguem dir el mateix i que l'actual Conselleria d'Educació no passi a la història per desfermar la persecució lingüística a les Illes Balears.
Si ho fa, no trobarà docents individualitzats, aïllats i amb por. Hi trobarà la resposta unitària de tota l'Assemblea de Docents.

AQUÍ PODEU LLEGIR I SIGNAR EL MANIFEST
Vídeo de la campanya

CAMPANYA STEI DE DESOBEDIÈNCIA CIVIL


  1. INTRODUCCIÓ
Fa dos anys que l’STEI, i altres associacions i entitats, treballam per defensar un model educatiu de qualitat, inclusiu i en català i per resistir els atacs del govern Bauzá en contra de l’educació i del model lingüístic escolar que garanteix l’aprenentatge de les dues llengües oficials i la cohesió social. Concentracions, manifestacions, vagues d’un dia, de dos dies, vagues de fam, 12.000 al·legacions a la llei de funció pública, tancades de docents, pares i mares i alumnes als centres, al·legacions al Consell escolar de les illes Balears, negociacions a la mesa sectorial d’educació per part dels sindicats representants dels docents, accions unitàries amb representants de pares, mares, alumnes, marxes, lectures continuades, concerts... anades al Parlament europeu a denunciar la vulneració dels drets dels socials i lingüístics de la comunitat lingüística catalana...etc.
A l’inici de curs actual hem fet tres setmanes de vaga indefinida, convocada pels sindicats STEI, FE CCOO i l’Assemblea de docents. Amb el suport a la convocatòria de vaga de FETE UGT i ANPE. Comptam amb el suport a les reivindicacions de la vaga, de pares i mares, FAPA COAPA, que han tengut un paper molt important durant aquestes tres setmanes amb la campanya d’aules buides. La societat civil ha expressat el seu suport als mestres i professors a les manifestacions de les 4 illes amb més de 100.000 persones al carrer... Impugnacions del decret llei, sol·licituds de suspensió cautelar davant el Tribunal de justícia de les illes Balears... tot d’accions negociadores, d’accions judicials i de mobilitzacions, per fer sentir la nostra veu i participar activament en el model educatiu i lingüístic que volem.
Hores d’ara, la vaga indefinida està suspesa temporalment i el conflicte resta obert. Des de l’STEI pensam que el més important és posar al davant de tot la negociació de tota la plataforma reivindicativa. Si la conselleria no ens convoca a negociar i no es mou del seu immobilisme, proposarem mesures de pressió per fer avançar la negociació i aconseguir el nostre objectiu que és assolir un bon acord en els temes plantejats pels comitès de vaga.
A més de dia 8 de novembre proposar una nova jornada de vaga, tal com vàrem decidir a Petra amb l’Assemblea de docents de dissabte26 d’octubre a Petra, volem proposar una campanya de desobediència civil. Els docents veuen que el calendari d’aplicació del TIL dins els centres s’hi ha estrellat i que no funciona. Els projectes es troben tots en fases diferents, cap centre no fa el mateix, els pares protesten perquè els seus fills no entenen el que s’explica a classe de matemàtiques, de música o de socials. Els alumnes protesten perquè no entenen el que expliquen els professors, els directors fan preguntes a la conselleria i no n’obtenen resposta, hi ha dimissions en cadena de directives de centres... El professorat vol saber què més pot fer. I una vegada esgotades les vies jurídiques la proposta és NO al calendari d’aplicació de forma massiva i coordinada. Els docents no volen ser col·laboradors dels desastres pedagògic que suposa l’aplicació imposada, invasiva i precipitada del TIL en aquestes condicions.
Volem saber quanta gent estaria disposada a fer DESOBEDIÈNCIA CIVIL al calendari d’aplicació del TIL, cas que el govern no arribi a un bon acord amb els comitès de vaga. Hem d’acordar una data d’inici conjunt, massiu i coordinat. Podria ser a partir de dia 1 o de dia 15 de desembre o a partir de dia 8 de gener. La data encara s’ha d’acordar. Es tracta de posar-nos-hi tots i totes a partir d’un dia determinat de forma coordinada. Per saber quants som, proposam que els docents -de forma totalment confidencial i amb la màxima garantia que no es faran públics els noms sinó només la quantitat de docents que s’hi apuntin-, manifestin el seu desig de fer desobediència civil al calendari d’aplicació del TIL. Hem preparat un full, semblant al que es feu a Galícia, tal com hem explicat en reiterades ocasions a les Assemblees de Docents, per omplir i per reenviar-lo al sindicat per tal de poder fer el recompte. Aquests fulls mai no seran lliurats a la conselleria. Són interns i per saber si comptam amb més del 50% dels treballadors i treballadores de l’ensenyament que vulguin dir NO al Calendari d’aplicació al TIL que mai no ha estat consensuat, ni negociat i que, a més a més el tribunal superior de justícia de les Illes Balears, ens dóna la raó. Amb aquest acte volem fer conscient el govern de la nostra petició de voluntarietat al TIL de cara a la reactivació de la negociació.
Podem fer desobediència civil les persones que ens ha tocat o ens pot tocar enguany fer el TIL. També podem fer desobediència civil al calendari d’aplicació del TIL, les persones que l’hem de votar o l’hem votat al consell escolar, els companys i companyes del departament que compartim la mateixa programació del departament, els membres de la comissió de coordinació pedagògica del centre o els equips directius que l’han d’aprovar o no al claustre o al consell escolar del centre.
Segons els nostres serveis jurídics la conselleria ho tendrà molt difícil per actuar contra nosaltres. Sempre tenim l’amenaça de l’obertura d’un expedient disciplinari, però la situació és greu i hi ha gent que vol prendre aquest risc. Moltes lleis injustes s’han tombat amb aquesta mesura de la lluita no violenta. Gandhi ja va dir que “Quan una llei és injusta allò correcte és desobeir-la”
En realitat deim no al calendari d’aplicació del TIL perquè no ha passat mai pel consell escolar d’illes balears, ni per mesa sectorial d’educació, ni per la comissió d’educació del Parlament de les illes, ni tampoc, i el que és més greu, pel consell consultiu. Un calendari d’aplicació dins educació que mai no ha estat ni negociat, ni consensuat. El dret a la participació de la comunitat educativa en els temes que els afecten està recollit a la constitució espanyola. I el govern de José Ramon Bauzá, no ha donat satisfacció en aquest dret. A Galícia una tercera part del professorat s’ha declarat insubmís davant el decret de trilingüe. De 30.000 treballadors docents 10.000 s’hi han declarat insubmissos.
Nosaltres ara iniciam aquesta campanya després de veure que les accions fetes pels sindicats davant els tribunals de justícia tot i haver-ho guanyat, el govern Bauzá no ho ha acatat i ha fet un decret llei per imposar el calendari d’aplicació del TIL que el tribunal li havia suspès.
De totes totes, sí o sí el govern vol imposar l’aplicació per al curs 2013-2014 d’un model lingüístic escolar que no ha estat ni consensuat, ni negociat.
Per tant l’STEI proposa, a tots els treballadors i treballadores docents de l’ensenyament de les illes Balears, aquesta campanya de desobediència civil al calendari d’aplicació del TIL, demana la voluntarietat dels centres en la seva aplicació i continua defensant l’ensenyament en català que possibilita projectes coherents i garanteix la cohesió social.
Durem la proposta de la campanya a la resta de membres de la Junta de personal docent no universitari, a l’Assemblea de docents de Mallorca, a la Plataforma Crida, a la Coordinadora de professorat preocupat d’Eivissa, als Docents associats de Formentera, als docents de Menorca i a la FAPA i la COAPA.
Per saber quanta gent estaria disposada a fer desobediència civil, cas que fóssim més del 50% a fer-la, us demanam que ompliu aquest full i el reenvieu al sindicat. Nosaltres farem el recompte i procurarem que aquesta sigui una nova mesura de pressió per tal de forçar la negociació de la plataforma reivindicativa.  


*Més informació:







Taula rodona "La marea verda: cultura i llengua a les illes" a Llagostera

L'acte va consistir en la presentació del programa Voluntariat per la llengua i dels actes del Correllengua. Es va fer una taula rodona sobre la marea verda a les Illes i una actuació de Cesk Freixas.

Dijous, 7 de novembre, es va fer a Llagostera el primer acte del Correllengua.
Es va presentar el programa Voluntariat per la llengua i es van exposar les diferents activitats que es duran a terme en aquest muncipi en el marc del Correllengua 2013
A continuació va tenir lloc la taula rodona "La marea verda: cultura i llengua a les Illes", moderada per Enric Ramionet, periodista i activista llagosterenc.
Elisenda Romeu, mestra, presidenta de la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC) i membre de la plataforma Enllaçats per la Llengua, va explicar la situació del català als diferents territoris de llengua catalana.
Bet Casamitjana, membre d'USTEC·STES (IAC), va valorar la immersió lingüística a l'escola al llarg d'aquests anys.
Marcel Pich, estudiant mallorquí i membre del Comitè de Solidaritat amb els docents en vaga de les Illes, va explicar el seu punt de vista sobre la situació política i lingüistica de les Illes.
Caterina S. Sansó, mestra i membre de l'Obra Cultural Balear (OCB) i de la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC) va explicar la situació dels mestres a les Illes i les conseqüències de la vaga.
Va cloure l'acte Cesk Freixas, que va llegir el manifest del Correllengua i va fer una actuació musical









M. Antònia Font: “Tenim una constitució que no ens protegeix i un constitucional que no defensa els nostres pocs drets”

Entrevista publicada a www.tornaveu.cat
Professora de secundària, militant de l’STEI Intersindical, és una dels portantveus dels comitès de vaga dels sindicats i de l’Assemblea de Docents, entitats que ha liderat el procés de protesta en contra de la implantació del Tractament Integrat de Llengües (Decret TIL) a les Illes Balears. Tot i que a hores d’ara (10 d’octubre de 2013) la vaga ha estat, suspesa temporalment, el conflicte lluny de solucionar-se s’ha agreujat i l’esperit de lluita es manté ben fort. Aprofitant una breu estada a Barcelona, li vàrem fer aquesta entrevista que us oferim a continuació.

Has vingut a Barcelona com a representant dels sindicats i dels comitès de vaga l’Assemblea de Docents.  Porteu 3 setmanes de vaga en contra del TIL. 
Sóc membre del sindicat STEI, que forma part del Comitè de Vaga i també formo part a nivell personal de l’altre Comitè de Vaga, el de l’Assemblea de Docents.
A banda del sindicat STEI, que és el majoritari,  hi ha CCOO, que també va convocar la vaga. La resta de sindicats també hi han donat suport. Tots hi som. Aquesta és una de les claus de l’èxit d’aquesta mobilització. És a dir: pares, tots els sindicats, professors, la nostra universitat...

Abans de la imposició del TIL hi hagué altres intents encaminats a diluir el català com a llengua vehicular en l’educació, no?
Hi hagué la proposta de la lliure elecció de llengua. El tret, però, els va sortir per la culata, ja que el primer any el 87% de pares varen triar l’ensenyament en català, i el segon any fou el 90%. I quan no els funciona la lliure elecció de llengua imposen el TIL.

Com definiries el TIL?
De fet és el laboratori de la LOMCE i posa en marxa el programa de la Fundació del PP, la FAES, pel que fa a llengües, perquè resulta que ens impedeix fer el 100% de l’ensenyament en català, no ens deixa utilitzar el català com a única llengua vehicular a l’ensenyament amb l’excusa de la modernització d‘introduir l’anglès. El TIL dóna un 33% a cadascuna de les tres llengües, el català, l’espanyol i l’anglès. Tanmateix els alumnes no estan preparats per rebre l’ensenyament d’una àrea no lingüística en anglès.

També hi ha dificultats pel que fa a la seva implantació...
El govern vol fer una implantació no progressiva, comencen a tres anys però no la van pujant any a any, sinó que fan una implantació invasiva, és a dir primer, tercer, cinquè de primària i primer d’ESO. Tot per l’any que ve. S’ha de dir que aquest calendari no ha estat mai negociat, ni a cap mesa ni a enlloc, per això nosaltres (STEI i UGT) vàrem presentar un recurs davant del Tribunal Superior de Justícia les Illes Balears, que vàrem guanyar, en el sentit que no es podia implantar un calendari d’aquestes característiques ni tan aviat ni tan de cop, ja que ni els alumnes ni tampoc els professors hi estan preparats, no s’ha negociat, no s’ha dut al Consell Consultiu... Era el 6 de setembre.

Quina fou la resposta del govern?
Aquell mateix dia el govern va fer un decret llei nou. Això va rebel·lar molt la gent i va fer que es més gent secundàs la vaga indefinida, que havia estat convocada dia 3 de setembre pels sindicats i dia 5 de setembre per l’Assemblea de Docents. .

Quines organitzacions hi estan implicades?
Des d’un primer moment, els sindicats hem exigit que l’Administració reconegués com interlocutor el Comitè de Vaga de l’Assemblea de Docents, tot i que l’administració té alguns dubtes legals sobre la seva constitució. És per això que està aixoplugat sota el paraigua dels sindicats. Nosaltres cercam la unitat d’acció i aquesta és una manera que es vegi que no hi ha escletxes entre l’assemblea i els sindicats, que tots anem plegats sense fissures.

A priori, pot semblar bona la incorporació d’una tercera llengua en el currículum educatiu.
Nosaltres hem presentat un projecte per incentivar l’anglès a les aules amb un programa de reforç de professorats i de material. Però el govern  va al 33%/33%/33% sense tenir en compte els temes pedagògics i les possibilitats objectives de la seva implantació. Ni els alumnes estan preparats per rebre-hi els ensenyaments ni els docents hi estan per donar-los-hi. Per altra banda s’ha de dir que els continguts de la matèria quan es fan en anglès són més baixos que la mateixa matèria impartida en català.

Pel que sabem no sols es tracta del TIL sinó que s’han barrejat també altres coses.
Darrera del TIL també hi ha la Llei de Símbols, que també ha molestat molt. Si penges per exemple un llaç quadribarrat (símbol de la lluita pel català a les Illes), en un centre et pot caure una multa de 5.000 €, si el director no el treu té una multa de 10.000 €...
També ha molestat molt els expedients disciplinaris (suspensió cautelar de sou i de funció docent) que han obert a tres directors de Menorca que van manifestar la seva impossibilitat per poder aplicar el TIL amb una clara intenció d’escarni. La conselleria exigeix que els directors obeeixin sense opinar. Els diu que han d’obeir les ordres que els dóna un superior jeràrquic. Una clara estratègia per infondre por al col·lectiu docent.

Històricament, a les Illes veníeu d’un consens de facto amb temes relacionats amb la llengua i l’educació...
Veníem d’una llei del 1986 de Normalització Lingüística feta en temps del PP. El Decret de Mínims és de l’any 1997, que regula l’ús del català i diu que el 50% dels continguts educatius es faran com a mínim en català. Si es vol el 100% caldrà posar d’acord tota la comunitat educativa. En aquells anys es va fer molta feina i molt bona amb el resultat que la gran majoria d’escoles feien el 100% en català.  Això va ser el resultat del consens.

Dins d’aquest procés de conflicte, heu variat les vostres propostes?
Començàrem demanant la derogació del TIL i ara plantegem la seva aplicació voluntària. No se’ns pot dir que no volem negociar. Davant d’aquesta proposta, el govern no es mou, especialment pel que fa referència a infantil i a primària. S’ha de dir que nosaltres no signarem cap acord sense la consulta als treballadors i treballadores docents. Realitzarem altres mesures de pressió. L’STEI ha iniciat una  via judicial internacional al Tribunal Europeu de Drets Humans, amb Drets Humans de Mallorca i l’Assemblea de mestres i professors en català de les Illes Balears.  L’assetjament institucional, malgrat que no té una tipificació en el codi penal, crec que ja li haurien de posar perquè té un comportament típic d’aquest casos: aïllament, persecució de la víctima, negació de la comunicació, fer que s’equivoquin, ofegar... tota l’estratègia del pervers i la víctima.

Un dels elements diguem-ne estratègics que han possibilitat l’èxit de participació i durada de la vaga han estat les caixes de resistència.
Funcionen molt bé. Hi ha com a tres caixes de resistència. Una que la gestiona cada centre, una segona l’Assemblea de Docents i l’Obra Cultural Balear els recursos de la qual es dediquen a mantenir l’estructura de l’Assemblea, a pagar  consultes jurídiques i en tercer lloc als vaguistes. I una  tercera caixa que és la nostra i la d’Enllaçats per la Llengua que està destinada únicament als vaguistes.

Possiblement, la demostració més palpable de fins a quin punt el conflicte s’ha transformat en un conflicte social hagi estat la manifestació del 29 de setembre.
Va ser la manifestació més multitudinària feta mai fins ara a les Illes. Hi va haver una forta implicació de la societat civil balear. La manifestació l’obrien les colles de xeremies, n’hi havia gairebé 40.  Les claus de l’èxit foren la implicació de docents de l’escola pública i de la privada concertada, de les cooperatives d’ensenyament, de pares i mares, la FAPA, COAPA, de tots els afectats. La Plataforma Crida per una Educació Pública de Qualitat, ja existia feia dos anys. Van ser els que varen posar en marxa la samarreta verda, per exemple, organitzant tancades amb molta participació. La universitat també ha fet costat, les associacions de directors i d’inspectors d’educació...

S’ha de destacar el paper mobilitzador que hi hagué a les altres illes...
Si, això és molt important perquè sempre ens centrem a Mallorca. Cal destacar, per exemple, la Coordinadora de Professors Preocupats d’Eivissa, les Assemblees de Menorca, els Docents Associats de Formentera, els Professors pel Sentit Comú de Mallorca, la Plataforma per l’ensenyament públic de Manacor, l’Assemblea de Mestres i Professors en Català a totes les illes...

A banda de l’educació, existeixen altres dos fronts en contra del català.
A banda del tema del TIL, que afecta principalment l’educació, el govern de Bauzá ha llevat el requisit del català als funcionaris i ha desmantellat els mitjans de comunicació públics en català: educació, funcionariat i mitjans de comunicació.

Joan-Ramon Gordo i Montraveta. 

Escola Valenciana reclama suport econòmic per seguir endavant

Arranca el projecte de Verkami anomenat "Fes Escola Valenciana!", una proposta de micromecenatge per tal què la gent contribuesca econòmicament a fer viable el funcionament de les activitats que duu a terme l'entitat cívica de normalització i defensa del valencià a l'escola i al carrer. 

Les contribucions econòmiques es realitzen mitjançant el web www.escolavalenciana.org/verkami. Escola Valenciana té per objectiu reunir 60.000€ en els 40 dies que dura aquest repte de micromecenantge amb 12 paquets de recompenses diferents perquè la gent trie en un ventall de possibilitats que van entre l'aportació de 10€ fins a 3.000€. 

Aquest és el projecte de Verkami més important que s'ha llançat fins ara al País Valencià i l'entitat fa una crida social per tal de poder aconseguir l'objectiu marcat i mantindré actiu aquest moviment global de defensa del valencià , que ha esdevingut un grup de pressió constant i constructiu en la vida social, educativa i política valenciana.

+informació


PREMIS OCTUBRE

Dissabte a la nit es lliuren els Premis Octubre, un dels referents literaris dels Països Catalans. Serà a partir de les nou del vespre a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània, en una gala on actuarà Maria del Mar Bonet retent homenatge als tres escriptors de l'any: Vicent Andrés Estellés, Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel. La vetllada també servirà per fer una aportació a la caixa de resistència de l'assemblea de docents de les Illes Balears representada per l'enllaçada Maria Antònia Font.

+informació

Enllaçats participa a un acte a Llagostera (Gironès)

Dijous 7 de novembre, Enllaçats per la Llengua participa a la taula rodona

"LA MAREA VERDA: CULTURA I LLENGUA A LES ILLES"

Serà amb 
Elisenda Romeu, mestra, presidenta de la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC) i membre de la plataforma Enllaçats per la Llengua. Hi intervindrà juntament amb:

- Caterina S. Sansó, mestra i membre de l'Obra Cultural Balear (OCB) i de la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC)

- Bet Casamitjana, membre d'USTEC·STES (IAC)

- Marcel Pich, estudiant i membre del Comitè de solidaritat amb els docents en  vaga de les Illes

Actuarà com a moderador Enric Ramionet, periodista i activista llagosterenc

La taula rodona es clourà amb un concert de Cesk Freixas.



Hora: 20.00
Lloc: Local Social de la Caixa (C/ Consellers)
Organitza: Servei Comarcal de Català del Gironès (CPNL)


Manifest per un ensenyament de qualitat a les Illes Balears

Nosaltres, ciutadans de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, des de la nostra diversitat d’opinions polítiques, activitats professionals i orígens geogràfics, davant el conflicte que té com a protagonista la comunitat educativa de les Balears,

MANIFESTAM:
1.- El sistema educatiu és la peça bàsica per a construir una societat en la qual les generacions més joves trobin la preparació adequada per a accedir en condicions al mercat laboral i l’aptitud plena per a conviure com a ciutadans en una societat democràtica.
2.- L’aprenentatge de diverses llengües és essencial en els nostres dies, però a tot arreu del món l’opció pel multilingüisme va sempre acompanyada del reforçament de la llengua pròpia com a senyal cultural distintiu de cada territori.
3. ”La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i la nostra cultura i tradicions són uns elements identificadors de la nostra societat i, en conseqüència, són elements vertebradors de la nostra identitat” (Estatut d’Autonomia Balears 2007). Per aquest motiu és necessari assegurar el coneixement adequat de la nostra llengua pròpia a la població en edat escolar com a element vertebrador de la nostra identitat, tenint en compte la seva situació evident de minorització en tots els àmbits d’ús i el fet que el seu futur només depèn de nosaltres.

4.- L’opció per l’ensenyament de l’anglès i altres llengües no pot fer-se de manera improvisada i sobtada, sinó que requereix una graduació i temporalització que permeti, tant als ensenyants responsables de la seva docència com als alumnes que n’hauran d’adquirir la competència lingüística, que puguin fer-ho en les millors condicions pedagògiques possibles.

5. Un ensenyament de qualitat depèn també de la dignitat i consideració atorgades a la professió de mestre, a les condicions materials en què han de desenvolupar la seva activitat i a poder disposar del nombre necessari d’ensenyants per a garantir la qualitat del sistema educatiu.

6.- El risc de fractura social existent avui a les Balears, i el divorci creixent entre la societat balear i el seu govern, a causa de la imposició d’un TIL que no ha tengut en compte, prèviament, els criteris de la comunitat educativa ni tampoc de la universitat (UIB), només poden ser resolts per la via del consens i la negociació. 

7.-Aquests procediments són més necessaris, encara, quan les majories parlamentàries tenen davant el malestar creixent de la comunitat educativa i de bona part de la societat, i també el seu desig de vetllar pels interessos dels seus fills amb un ensenyament de qualitat, respectuós amb la llengua pròpia, l’opció pel multilingüisme i per la dignitat professional dels mestres.
Per tot això, constatam el nostre desig que es solucioni, com més aviat millor, el conflicte que manté obert el Govern de les Illes Balears amb el sector educatiu, alhora que ens solidaritzam amb tota la gent que desitja un ensenyament de qualitat a les Illes Balears i que lluita per aconseguir-ho (mestres, pares i mares i professionals universitaris)

Palma, 5 octubre 2013

M. Antònia Font, als Matins de TV3

Maria Antònia Font, portaveu de l'Assemblea de docents de les Illes Balears i membre d'Enllaçats per la Llengua, ha passat pels Matins de TV3 per parlar del procés de negociació dels mestres en vaga indefinida amb la conselleria d'Ensenyament del govern balear. Font posa de manifest la manca de voluntat de diàleg de l'administració i explica els motius pels quals cal seguir en vaga una quarta setmana més, com a mínim. Per acabar, explica que s'ha iniciat el procés per portar el cas al tribunal europeu dels Drets Humans.


Aquest dijous s'ha fet l'acte central a Barcelona en suport als docents balears

Enllaçats per la llengua ha participat, amb la presència d'Elisenda Romeu, a l'acte central de suport a la vaga indefinida de docents de les Illes Balears a Barcelona, fet a can Batlló, a Sants.

A més, hi han intervingut:
- L'Assemblea de docents de les Illes
- L'Assemblea groga
- COS
- USTEC
- SEPC
- CUP

I amb el poeta Carles Rabassa i actuacions musicals.

SUPORT A LA VAGA INDEFINIDA DELS DOCENTS DE LES ILLES BALEARS

BARCELONA DIA 29 A LES 18: A LA PLAÇA DE SANT  JAUME

Els docents de les Illes Balears han iniciat una vaga indefinida en defensa del model d’educació i en contra del decret de llengües o TIL, que s’ha convertit en una reivindicació de la societat sencera per la dignitat de l’educació i del país a les Illes Balears, i necessiten tot el nostre suport. S’ha constituït un Comitè de solidaritat amb la vaga indefinida dels docents de les Illes Balears, amb seu a Barcelona, que ens demana l’assistència als actes de suport que s’organitzen a les Illes Balears i arreu, i en concret als de Barcelona que son:
1.- Acte al Casal Jaume Compte, demà dijous 27 de setembre a 2/4 de 8 al c/ Muntades 24, de Sants, Barcelona.
2.- Concentració, diumenge 29 de setembre a les 6 de la tarda a la plaça Sant Jaume de Barcelona, que serà simultània a les concentracions de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera.
3.- Acte central, dijous 3 d’octubre a partir de les 7 de la tarda, a l’Auditori de Can Batlló, amb dues portes d’accés al recinte, situades al c/ Constitució 19 , cantonada c/ Mossèn Amadeu Oller, al costat de l’església de Sant Medir, i al c/Parcerissess 17; al barri de La Bordeta, a Sants.
També us tornem a recordar que l’Assemblea de  a la caixa de resistència de l’assemblea de docents al compte 2056-0009-74-4102003418 de la Caixa Colonya.
Feu arribar aquestes ind¡formacions, si us plau, a totes les persones associades de les vostres AT i AS, i feu-ne també la màxima difusió arreu!

Podeu trobar més informació dels actes que s’organitzen arreu a les adreces de Twitter (@suportdocentsib) o de facebook (suportdocentsib) del Comitè de solidaritat.

PAÍS VALENCIÀ DILLUNS DIA 30

Comitè de solidaritat amb la vaga de docents de les illes Balears - Nucli de Barcelona suportdocentsib@gmail.com
Comissió Suport del PV que agrupa més de 40 entitats: vicent.mauri@intersindical.org
CORREUS DE SUPORT:

CAIXES DE RESISTÈNCIA PER A LA VAGA INDEFINIDA DELS TREBALLADORS I TREBALLADORES DE L’EDUCACIÓ DE LES ILLES BALEARS.

Gestionada pel Sindicat de Treballadors de les Illes- Intersindical, i Enllaçats per la Llengua
STEI Intersindical, sindicat convocant de la vaga indefinida i del comitè negociador de la plataforma reivindicativa amb l’administració.
c/c 0081 0268 24 0001564159

2 d'OCTUBRE: BADALONA

La vaga Indefinida convocada contra la política educativa i lingüística del govern Bauzá ha estat caracteritzada per un procés intens de debat i decisió assembleària i horitzontal, amb una important participació del professorat i de nombroses xarxes, plataformes i entitats illenques per decidir quines eren les mesures més adients perplantar cara a les polítiques del govern balear, un govern que està aprovant, de manera unilateral, nombroses mesures que afecten negativament l'escola, el professorat i l'alumnat. Entre aquestes mesures hi ha totes aquelles que afecten salaris, jornada, plantilles, ràtios, jubilacions, acomiadaments... 


També les que afecten la concessió de beques o prestacions a l'alumnat o a les seus famílies. I, evidentment, el TIL, un programa que pretén impedir que el català siga la llengua vehicular del sistema educatiu. La dignitat d'uns docents –directors de centre amb el suport dels seus consells escolars– que s'han negat a aplicar aquest desficaci, ha comportat que hagen estat expedientats per Conselleria. Cal destacar que aquest programa, el TIL, ha estat suspès cautelarment pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears que el govern Bauzá ha ignorat completament amb l'aprovació d'un decret-llei per la via d'urgència.

Davant d'aquestes mesures que pretenen acabar amb l'ensenyament públic i de qualitat, deteriorar les condicions laborals del professorat i practicar un genocidi lingüístic contra la nostra llengua, des de la CSC (Confederació Sindical Catalana)hem mostrat nostre suport total i incondicional a les companyes i companys de les Illes Balears.

Per a refermar el nostre suport i conèixer de primera mà, us convo- quem a l'acte que se celebrarà el proper dimecres, 2 d'octubre al Casal independentista Antoni Sala i Font de Badalona (Riera Matamoros, 103. Badalona). 

L'acte comptarà amb la presència del nostre Secretari general Carles Sastre i ponents coneixedors de la realitat de l'educació a les Illes i la defensa d'un ensenyament en català, públic i de qualitat.

Feu-ne difusió! Us hi esperem!
Pica ací per descarregar el cartell en altra resolució.



ENLLAÇATS PER LES ILLES A LA MERCÈ


Dissabte 21, diumenge 22 i dimarts 23 de setembre la plataforma Enllaçats per la Llengua participa en la XVIII Mostra d'Associacions de Barcelona per les festes de la Mercè. A l'estand nostre es pot col·laborar amb la caixa de resistència en favor dels mestres que fan vaga a les Illes Balears i Pitiüses, diverses entitats han cedit productes propis de merxandatge que es poden obtenir segons el donatiu aportat (5, 10, 15 euros), tals com contes i cd's de la Bressola o diversos llibres de temàtica catalanista, senyeres. També poden agafar llaços i enganxines de suport als vaguistes.

També hi ha una exposició sobre els diferents territoris de parla catalana (País Valencià, Principat, Catalunya Nord, Andorra, l'Alguer, Franja de Ponent i Illes Balears), que ha cedit la Plataforma pel Dret a Decidir (PDD), sobre la situació i vitalitat de la llengua a cadascú dels territoris dels Països Catalans. Entitats com els Amics de la Bressola, la FOLC, la PDD, Enllaçats No Acatem, Espai País Valencià o el Moviment Franjolí per la Llengua hi col·laboren en l'elaboració de l'event.


Dissabte a les 19h hi va haver un dels grans actes d'ExLL per la Mercè; una taula rodona que reuní representants de tots els territoris dels Països Catalans (exceptuant la Franja, on s'estava fent les segones jornades sobre llengua i societat a les terres de parla catalana). 
Hi van assisitir en Marcel Pich, representant el Comitè de vaga en solidaritat amb els mestres de les Illes, que féu un eptit esbòs sobre l'origen de la situació esdevinguda a les Illes des que el govern Bauzá prengué posessió del poder autonòmic i explicà la cultura de resistència que s'està generant des d'aleshores a bona part de la societat civil illenca (entitats culturals, escoles, sindicats, etc.). Des del nord de les Alberes, l'Aleix Andreu (Amics de la Bressola), disseccionà la impressió lingüística que molts catalans del sud reben dels seus periples pel nord, així com l'autoafirmació creixent de catalanitat que està reviscolant a la Catalunya Nord. Des d'Alacant pujà enDari Escandell, professional de política lingüística a la UA, pol·lemitzà sobre la situació de l'escola en valencià comparant-la amb la de les Illes, explicant que el "bombo" donat al decret de trilingüisme (castellà-valencià-anglès) no correspon a una aplicació pràctica a les aules, tot recordant que també n'hi ha escoles concertades que defensen l'escola en valencià, i que sovint són oblidades per les entitats. Per la seva banda, na Maria Cucurull, des del Centre de Cultura Catalana d'Andorra, en donà una visió andorrana de la situació de les Illes i definí el triple model escolar vigent a Andorra, segons la llengua escollida (model andorrà, espanyol i francès), així com també hi féu esment de l'ús del castellà moltes vegades com a lingua franca al Coprincipat, sovint en detriment de la llengua nacional i única oficial. La mirada algueresa va córrer a càrrec de l'historiador Marcel A. Farinelli, soci d'Òmnium Cultural de l'Alguer, que, després d'explicar les especifitats de la fonètica algueresa de la llengua catalana, recordà la necessitat d'enfortir el mercat cultural en català per  a tots els catalanoparlants. Des del principat i representant Enllaçats per la Llengua, n'Elisenda Romeu (FOLC) féu un cant a la unitat d'esforços en pro de la defensa de la llengua compartida, en aquests moments tan complicats i també de tantes possibilitats. Va moderar el debat amb agilitat i dinamisme l'Agustí Mas, locutor de RNA i coordinador de comunicació de la plataforma.
La conclusió a que arribaren tots els ponents és que els Països Catalans, més enllà del projecte polític, tenen la necessitat de vertebrar-se des de la diversitat i d'aprofitar el gran potencial comú en clau cultural i lingüística, així com per afrontar una defensa conjunta davant els constants atacs que rep la llengua a tots els territoris, davant d'un nombrós públic que omplia l'auditori de pl. Catalunya.

Diumenge 22 va ser dia de gresca, xaranga i borrumballa (colla de tabals i dolçaines), de la mà del grup de l'Espai País Valencià "La Mentireta", que van alçar la Plaça Catalunya de Barcelona, aconseguint un notable seguici que esdevingué un passacarrer de to festiu. Després d'una volta per tota la plaça s'aturaren a l'estand d'Enllaçats per la llengua, on acabaren interpretant "La Muixeranga", himne valencià que Joan Fuster somniava per a tots els Països Catalans. Diumenge, dèiem, va ser dia de festa i xerinola, però també de visites institucionals; l'alcalde de Barcelona Xavier Trias visità l'estand d'ExLL i es fotografià amb alguns membres de la plataforma, que li penjaren a la jaqueta el llaç amb la senyera, símbol de la defensa conjunta de la llenguaUn cap de setmana ple de solidaritat amb la vaga de mestres a les Illes, defensa de la llengua, debat sobre territori, música, gresca i molta feina, i el dia de la Mercè (dimarts 24), durant tot el dia a la paradeta recaptant fons per a la caixa de resistència i a les 17 de la tarda Contacontes de la Bressola.
A Barcelona, per Festa Major, Enllaça't per la Llengua!!