Josep Escribano (ACL el Tempir): "Elx ha de ser un referent de la valencianitat del sud i de la resta del país"

Josep Escribano/ foto Associa-t Elx
Entrevista feta per Ràdio Puçol, dins el programa "Pensem-nos" (podeu escoltar-la sencera aquí) a en Josep Enric Escribano, president de l'Associació Cívica per la Llengua el Tempir, referent de fa molta anys en la lluita per la defensa de la llengua i cultura catalanes a la ciutat d'Elx i a tot el sud del País Valencià.

En aquesta extensa entrevista (prop de 54 minuts), en Josep comença fent un repàs de com està la situació sociolingüística a Elx, ciutat on, recorda, fins a la segona meitat del segle XX, "el valencià era la llengua popular de la població" (un 80 %), fet que anà canviant des d'aleshores per la immigració rebuda en dues dècades de llengua castellana (triplicant la població) i pel trencament de la transmissió generacional de la llengua pròpia. Amb tot, remarca que "a Elx si grates una mica n'acaba eixint la valencianitat".

El president del Tempir vol "combatre contra la imatge estereotipada d'un sud valencià castellanitzat", afirmació que sovint es relaciona amb la delicada situació del valencià a Alacant capital, estenent-ho a totes les comarques meridionals sense fonament. "Volem que Elx siga un referent de la valencianitat lingüística i cultural del sud i del país", per tal de, partint des d'aquí: "ajudar a Alacant a retrobar-se amb la seua valencianitat" De fet, es va referir que "Alacant i Elx estan condemnades a entendre's, s'han de coordinar per ajudar el sud a guanyar pes respecte València ciutat", i així, doncs; "vertebrar el sud ell mateix, i el sud amb la resta del país".

Ja en la seva anàlisi del sud valencià, en Josep Escribano reivindica "la desaparició de la línia Biar-Bussot" (antiga frontera medieval  primigènia del regne valencià), la necessitat de "viatjar i conèixer el país per a véncer els estereotips", animant la generació  formada en valencià després de 30 anys de la LUEV a "emprar el valencià amb normalitat també al sud, tot i que alguns accents d'ací els hi poden sonar massa català per la desconeixença del territori".

Quant a la relació llengua/identitat, al sud, assegura en Josep, "som valencians per la llengua que parlem", perquè, al no existir "un problema català/valencià com al cap i casal,  ací directament el problema és o valencià o castellà", mentre recorda com "als extrems del país la llengua és una qüestió d'identitat". 
Personalment, no es defineix com "alacantí sinó com a valencià del sud", alertant del problema que representa que a una part del territori "ets valencià per naixement, com a la província administrativa de València, parles la llengua que parles, mentre al sud només te'n consideren si en parles valencià", sentenciant que, malgrat la situació lingüística d'alguns llocs; "no hem de donar per perdut cap bocí de territori".





"Estem patint un supremacisme lingüístic ferotge, més propi d'una dictadura", explica amb contundència el president del Tempir sobre el govern municipal del PP a Elx, que, trencant el consens mínim preexistent en relació a la llengua, està eliminant tota la retolació en valencià i relegant el nom en català de la ciutat: Elx. Recorda com, "a Elx tenim un PP bastant tronat i valencianòfob" tot i que "ací no poden gastar l'excusa que ens envaiexen els catalans". Contra l'excusa del plurilingüisme del que tant parla el PP, Josep avisa que "només podem ser plurilíngües partint de l'aprenetatge i respecte la llengua pròpia".




Ja parlant pròpiament de la tasca de l'entitat, en Josep Escribano explica com "el Tempir n'ha esdevingut un lobby de presió en pro de la normalització del valencià a Elx i al sud del país".
L'associació basa les seves accions en la defensa de la dignitat dels valencianoparlants i de vetlar per la presència de la llengua a les institucions i via pública, si cal anant per via judicial en respecte de la llei vigent d`´us del valencià (en porten més de 70 denúncies a l'ajuntament).

Un altre dels pilars de treball és la mobilització social com un dels eixos fonamentals de la defensa de la llengua, i en aquest sentit en promocionen campanyes com " És Elx", "A Elx en valencià" o l'actual de "M'agrada el valencià", campanyes en les quals, amb la col·laboració d'instituts i universitats, comenta, "n'ha participat i participa gent de comarques castellanòfones també", ajudant a fer caure, un més, dels tòpics quant a les "comarques xurres".


Publica un comentari a l'entrada