Enllaçats per la Llengua crida a participar als actes del 25 d’abril


Enllaçats per la Llengua crida a participar als actes del 25 d’abril

La xarxa d’entitats d’Enllaçats per la Llengua, formada per col·lectius de tota l’àrea lingüística catalana, crida a la participació als actes de la Diada del 25 d’abril, en què es commemora la pèrdua de les llibertats nacionals del País Valencià.

Enllaçats per la Llengua es compromet amb la recuperació de les nostres llibertats nacionals, la nostra llengua i la nostra cultura, i considera que cal que la societat es mobilitzi per aconseguir-ho. Per açò, anima les entitats i les persones a participar activament en tots els actes unitaris convocats per les entitats que formen part d'aquesta xarxa que enllaça els nostres territoris.

A més, Enllaçats per la Llengua comparteix la reivindicació d’un nou sistema de finançament que acabe amb l’espoli fiscal que pateix el poble valencià, del lliure exercici pel dret a decidir i la necessitat d’un espai comunicatiu en català que faça realitat la reciprocitat de les emissions de tots els canals de ràdio i televisió en la nostra llengua en tots els territoris de parla catalana (Catalunya Nord, La Franja, L’Alguer, Catalunya, País Valencià, Andorra i Illes Balears). Aquestes són tres de les reivindicacions centrals de la Diada del 25 d’abril, que tindrà lloc al País Valencià els propers dies, i en especial dels actes que se celebraran dia 29 d’abril convocats per Acció Cultural del País Valencià.

Els actes seran:
Festa per les nostres televisions. Dia i hora: 29 d'abril a partir de les 10.30 h. Lloc: Jardins de Vivers, València.
Manifestació «Ja n'hi ha prou, per un finançament just». Dia i hora: 29 d'abril a les 18 h.
Lloc: Pl. Sant Agustí, València.
Concert Jove. Dia i hora: 29 d'abril a les 20 h. Lloc: Jardins de Vivers, València.

País Valencià, 22 d’abril de 2017

Sant Jordi: Llengua normalitzada, literatura sense fronteres




Llengua normalitzada, literatura sense fronteres



Des de la xarxa d’entitats d’Enllaçats per la Llengua creiem que la Diada de

Sant Jordi és una data que enllaça tot el domini lingüístic en una celebració

amb tradició pròpia i en què la literatura catalana és l’eix central.


La literatura catalana té el valor de ser un àmbit cultural en què no existeixen les

fronteres administratives, en què cada autor d’un llibre reflecteix la diversitat i

riquesa dels diferents parlars catalans. Els clàssics Ramon Llull, Joan Roís de

Corella o Ramon Muntaner comparteixen aquest fil conductor amb els

contemporanis Joan Lluís-Lluís, Antoni Coronzu, Francesc Serés o Albert

Villaró.


Partint des d’una ferma convicció quant a la unitat lingüística, la jornada de

Sant Jordi hauria de reflectir aquests diferents accents d’una mateixa llengua,

i potenciar l’intercanvi i interrelació entre escriptors, editors i llibreters dels

territoris de parla catalana.


Des d’Enllaçats per la Llengua volem difondre els valors de la literatura, que

ajuden a enaltir la llengua i cultura catalanes cap a la plena normalització dins

d’un espai comú d’uns deu milions de parlants potencials.


Amb un tarannà obert amb altres espais literaris que en són pròxims, fomentem

aquelles accions i activitats en què es mostri aquesta voluntat de permeabilització

cultural entre territoris afins i que contribueixen a la promoció d’edicions d’obres

en català, el nombre de les quals encara és molt desproporcionat respecte a

les llengües estatals.


Caminant cap a la normalització lingüística i cultural, apostem per una literatura

catalana sense fronteres, simbolitzada pel nostre llaç que uneix uns territoris Enllaçats per 

la Llengua.




Enllaçats per la Llengua

Sant Jordi 2017

Passejada per la llengua a l'Alguer per Sant Jordi

El Centre Excursionista de l'Alguer celebra els seus 10 anys d'existència amb una Passejada per la llengua la Diada de Sant Jordi, que alhora ajudarà a valorar el patrimoni cultural de la ciutat sardocatalana.
Des d'Enllaçats per la Llengua els desitgem molts anys més!






Lo Centre Excursionista de l'Alguer celebra els 10 anys amb la Passejada per la llengua. En ocasió dels 10 anys dels Centre Excursionista de l'Alguer, l'associació cultural i excursionista organitza la Passejada per la llengua, un apuntament anual dedicat a la tutela del territori i la sua característica toponomàstica. La data coincideix amb l'enregistració del CEA: diumenge 23 d'abril. Se visiterà la zona limítrofa de Fertília, és a diure Monte Palmavera, Monte dels Daus i Monte Murone (302 m), dels quals se pogueran admiran panorames assai bells de tota la costera i del territori intern de l'Alguer. Lo trekking és gratuït, obert a tots, però és obligatòria l'asseguració per un dia, al cost de 2€. Per activar-la enviau nom, cognom, data i lloc de naixita entre dimecres 19 d'abril a cealguer@gmail.com. Per totes les informacions relatives al trekking, visitau la pàgina http://blocs.mesvilaweb.cat/cealguer. La manifestació fa part del calendari de les activitats de Sant Jordi i té el patrocini de la Fundació l'Alguer.

Escola Valenciana i Intersindical coordinen el seu treball per la normalització del valencià



La Federació d'Escola Valenciana i el sindicat Intersindical Valenciana han decidit de coordinar el seu treball per la normalització del valencià. Ambdós entitats són membres de la xarxa d'Enllaçats per la Llengua.



Font: FEV

Escola i Intersindical defensaran davant dels tribunals la legalitat del Decret de Plurilingüisme

El Sindicat s’ha compromés a col·laborar en la campanya per una Llei d’Igualtat Lingüística

Escola Valenciana i Intersindical Valenciana han mantingut una reunió de treball per tractar sobre la situació del valencià en diversos àmbits socials i, especialment, en l’ensenyament, per coordinar les seues actuacions en matèria lingüística.
Un dels acords ha estat la personació d’Escola Valenciana i Intersindical Valenciana en el procés jurídic per defensar la legalitat del Decret de Plurilingüisme davant dels atacs de la dreta sindical i política. Per a totes dues organitzacions, els recursos que alguns sindicats i entitats han presentat no responen a criteris pedagògics, educatius, legals o lingüístics, sinó a una campanya en contra dels drets de l’alumnat valencià a conéixer i dominar les dues llengües oficials i una llengua estrangera. De fet, el propi Ministeri d’Educació ha donat el vist i plau al Decret, per la qual cosa, no s’entén com es mantenen arguments que només perjudiquen a una part de l’alumnat valencià que té tot el dret a acabar els estudis obligatoris dominant el valencià, el castellà i una llengua estrangera.


Per aquesta raó, Escola Valenciana i Intersindical Valenciana acudiran als tribunals per defensar que el Decret no només no vulnera cap dret fonamental ni discrimina l’alumnat, sinó tot el contrari: és una obligació de l’Administració regular els mecanismes perquè l’alumnat puga acreditar els coneixements de les llengües oficials. A més, aquest Decret és una norma que pretén, d’una banda, revertir el procés de castellanització i afavorir la normalització de la llengua i, d’altra banda, ampliar tant el coneixement com l’ús social del valencià a través del sistema educatiu. El valencià és una llengua minoritzada i necessita un impuls important des de l’escola per dotar l’alumnat dels mecanismes comunicatius i, així, recuperarà àmbits d’ús.

En un altre ordre de coses, Intersindical Valenciana s’ha compromés a participar i col·laborar activament en la campanya d’arreplegada de signatures que impulsa Escola Valenciana per demanar al govern valencià una Llei d’Igualtat Lingüística que garantesca els drets lingüístics de les valencianes i els valencians. A més, les dues organitzacions han animat a CCOO-PV, UGT-PV i FAMPA València a sumar-se a la defensa de la legalitat del Decret davant dels tribunals.


Activitats d'Enllaçats per la Llengua (primer trimestre 2017)



ACTIVITATS DE LES ENTITATS D'ENLLAÇATS PER LA LLENGUA

(Gener, febrer i març)

Enllaçats celebra la Declaració de Palma impulsada pels governs català, balear i valencià

La xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua (ExLL) considera l’entesa en matèria cultural i lingüística de les institucions com un pas endavant

Enllaçats per la Llengua valora molt positivament la reunió celebrada a Palma aquest 20 de febrer entre les Conselleries de Cultura dels governs de la Generalitat catalana, el govern de les Illes Balears i la Generalitat Valenciana, on han tractat de la necessitat d’impulsar polítiques coordinades en benefici de la llengua i cultura comuna.

En la reunió s’ha anunciat una sèries de mesures concretes de col·laboració en àmbits com el reforçament d’un mercat interior cultural, la promoció conjunta de la literatura,, l’homologació de les acreditacions oficials en matèria de llengua, la defensa del català envers polítiques lesives estatals i la consolidació de l’Institut Ramon Llull com a organisme de promoció exterior de la llengua i cultura compartida.

Enllaçats per la Llengua vol remarcar que aquestes iniciatives van en la línia que sempre ha defensat i que es tornaren a palesar el passat mes de desembre durant la reunió plenària celebrada a Castelló de la Plana, així com espera que aquests projectes es desenvolupin en forma de mesures concretes i una col·laboració fluida.

Finalment, des d’ExLL s’insta a aprofundir i ampliar aquesta mena d’acords entre la resta d’institucions del domini lingüístic en matèria de llengua, educació i cultura, tant com en la consolidació d’un espai de comunicació en català que contempli la implementació d’un Consell Audiovisual amb presència de totes les administracions.



ACTIVITATS:

Stei-intersindical Illes Balears:


Assemblea de Mestres i Professors Illes Balears:


Òmnium Cultural de l'Alguer:


Obra cultural de l'Alguer:


Plataforma per la Llengua l'Alguer:


Plataforma pel Dret de Decidir (PDD):


Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC):


Intersindical-CSC:


USTEC-STEs-IAC:


 Enllaçats No Acatem (ENA):


Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans:


Coordinadora Obrera Sindical (COS):


Associació Amics de la Bressola:


Moviment Franjolí per la Llengua:


STEPV-Intersindical Valenciana:


Acció Cultural del País Valencià (ACPV):


Federació d'Escola Valenciana (FEV):


Plataforma PROU:


Associació Cívica per la Llengua el Tempir:


Castelló x la Llengua (CxLL):


Bloc d'Estudiants Agermanats (BEA):


Confederació d'AMPA's Gonzalo Anaya:


Agrupació Borrianenca de Cultura:


Plataforma pel Dret a Decidir País Valencià:


ICEC_International Commission of European Citizens:


Llibreria Serret de Vall-de-roures:


Centre de Cultura Catalana d'Andorra:


 Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans:

La bomba del manifest Koiné...fa un any...[article d'opinió de Joan-Pere Le Bihan]

Font de la fotografia

Fa un any es va presentar el manifest Koiné, que proposova un nou estatus per a la llengua catalana dins del context d'una futura República catalana i la denúncia del bilingïsme establert legalment des de la fi de la dictadura. El text, amb el suport de diverses personalitats del món de la llengua, va ser causa d'una forta polèmica al considerar-lo com a "excloent" i "inapropiat" des d'alguns col·lectius i persones.
Passat un any, l'històric activista per l'escola en català a Catalunya Nord: Joan-Pere Le Bihan, fa un balanç de la situació i recorda el camí que queda per recórrer quant a la llengua, segons la seva valoració com a impulsor del Grup Koiné.







LA BOMBA DEL MANIFEST KOINÉ.... FA UN ANY...


Avui fa un any es presentava de manera solemne, al Paranimf de la Universitat de Barcelona el Manifest Koiné.

Aquest manifest, que és alhora la conclusió d'un estudi i un crit d'alerta, va ser signat per un nombre molt important d'estudiosos, lingüistes, sociolingüistes, universitaris, Premis d'honor de les Lletres Catalanes. Tanmateix, va provocar la publicació de més de 700 articles de premsa, alguns a favor , uns altres en contra.

Va ser curiós de notar, en particular entre les persones crítiques amb el Manifest, que l'intentaven rebatre no pas sobre allò que diu, sinó sobre coses que no diu o sobre l'oportunitat política de publicar-lo en ple procés.

Quina era la situació? No citarem noms, però uns quants responsables polítics de partits independentistes anaven repetint que “ evidentment el castellà seria oficial a la república catalana” i, de fet, donaven per bo el sistema jurídico-lingüístic muntat a partir de la constitució espanyola de 1978. S'ha pogut comprovar  que aquest sistema  no ha aturat la davallada de l'ús de la llengua pròpia del país.

Aquest  anunci pot tenir dues lectures:
-        Una lectura electoralista: es diu això per guanyar els vots de la població castellanoparlant ( els diem que res no canviarà i no s'espantaran) . No cal dir que aquesta aproximació referma el caràcter subsidiari   o secundari del paper de la llengua i en conseqüència accelera el procés de substitució.
-        Una infravaloració dels no-catalanoparlants: De manera implícita, se'ls considera hostils a la llengua o incapaços d'aprendre-la. Valoració errònia, recordem com van ser les famílies castellanoparlants de Santa Coloma de Gramenet les que varen facilitar la sistematització de l'escola en català en el marc de l'Estatut. Moltíssims no-catalanoparlants es queixen encara avui que no se'ls ajuda prou a aprendre l'idioma ja que molta gent es passa al castellà amb una persona és estrangera o de fora de Catalunya.( personalment recordo com, de manera repetida, el personal del Departament d'ensenyament, després d'un inici de conversa en català, es passava al castellà quan jo mostrava el meu DNI , aleshores francès, sense saber si jo coneixia aquesta llengua!)

Després de l'allau de crítiques i gairebé d'insults ( però també de felicitacions), hem tingut l'alegria de comprovar que els més assenyats dels  polítics que evocàvem no han tornat a fer les declaracions demagògiques que feien abans de la publicació del manifest. La solidesa de l'argumentari científic, el renom dels gairebé 300 primers signants   havien obligat els opositors a fer servir arguments fora de lloc i aliens a l'anàlisi científica indignes de responsables polítics de primer nivell. Una primera victòria. Ens felicitem que hagin comprès que afeblint el pal de paller de la país que és la llengua, al cap d'avall no faciliten la independència.

Hem d'anar però més lluny...


És important que el conjunt de la població , catalana o no, sovint condicionada per canals de TV exteriors al país, estigui al corrent de l'evolució dels fets. Algun diputat del Parlament va  tenir la gosadia de titllar al Manifest de “racista” simplement pel fet de recordar uns fets assumits pel president del govern espanyol de 1983  Calvo Sotelo quan deia:  Hay que fomentar la emigración de gentes de habla castellana a Cataluña y Valencia para así asegurar el mantenimiento del sentimiento español que comporta”

El Manifest, en realitat, és profundament antiracista: considera que tothom que viu a Catalunya, sigui quin sigui el seu origen, té dret ( i en conseqüència ha de poder disposar realment dels mitjans) a apropiar-se la llengua i la cultura  del territori, i doncs a integrar-se. El racisme consisteix al contrari a considerar la llengua com a patrimoni exclusiu dels catalans de soca i d'arrel, excloent-ne els vinguts de fora.
Estem segurs que la gran majoria de les persones que han vingut de fora no volen col·laborar a la tasca que definia el Sr. Calvo Sotelo.

Evolució positiva doncs... no obstant, silenciosament el procés de substitució continua i el percentatge de parlants s'acosta perillosament al llindar del 30% considerat pels sociolingüistes com el començament de la desaparició.


Què necessitem?

-        Uns responsables polítics que valorin la llengua com ho fan els de qualsevol país lliure.
-        Uns parlants que, naturalment i habitual, s'adrecin als de fora en la llengua pròpia i superin la subordinació lingüística.
-        Un sistema educatiu modernitzat que permeti d'arrelar no solament el coneixement mínim de la llengua sinó també el seu ús natural com a eina de comunicació i de pensament.
-        Un sistema audiovisual ( ràdio, TV etc) que ho acompanyi.


Joan-Pere Le Bihan i Rullan

Grup Koiné

Presentat el Protocol de Drets Lingüístics amb el suport de la societat civil i els representants institucionals


Presentat el Protocol de Drets Lingüístics amb el suport de la societat civil i els representants institucionals

Organitzat per la Federació d'organitzacions per la llengua catalana (FOLC) i l’STEI Intersindical s'ha presentat a Palma el Protocol de Garantia dels Drets Lingüístics, dimarts 28 de març a les 19.00h, a l'Arxiu del Regne de Mallorca. L'acte ha comptat amb el suport de l'Escola de formació en mitjans didàctics, Enllaçats per la Llengua i l'Arxiu del Regne de Mallorca. 

Sant Sebastià va ser capital de la Cultura europea durant l’any passat. El Protocol per a la Garantia dels Drets Lingüístics o Protocol de Donostia ha estat un projecte impulsat de manera conjunta per Kontseilua i la Fundació Donostia 2016 i que es va donar a conèixer el desembre de 2016.

La presentació del Protocol l'ha feta el secretari general de Kontseilua, sr. Paul Bilbao, postgraduat en planificació lingüística; expert universitari en drets humans; màster en Drets Fonamentals i Poders Públics i vinculat estretament amb el moviment social a favor de les llengües pròpies. Ha estat acompanyat pel representant de l’Institut Ramon Llull a les Illes Balears, el Sr. Lluís Maicas, escriptor i poeta, i per la presidenta de la FOLC, Sra. M. Antònia Font. 



L'Acte ha comptat amb la presència de la directora general de política lingüística, representants dels grups parlamentaris del Parlament de les Illes Balears,  de directors generals de la Conselleria d'Educació, de la Conselleria de Cultura, del Grup Blanquerna, de les Fundacions Emili Darder i de l'Ateneu Pere Mascaró..... del món jurídic, un magistrat del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, l'advocat que va guanyar el recurs contra el TIL, professors de la universitat de les Illes Balears, una representant d'Amics de la Bressola, Cooperatives d'ensenyament, Joves de Mallorca per la Llengua, representants del Col·legi d'Advocats de les Illes Balears, la vicepresidenta de l'OCB... i públic interessat en el tema. 

El ponent ha explicat que un dels fets més importants d’aquest protocol és que s’ha fet amb la participació de diferents persones d’entitats europees i que té voluntat de ser una garantia per la defensa dels drets dels parlants de les diferents comunitats lingüístiques. Ha subratllat que és una mostra de l'apoderament de la societat civil i que aquest document és l'expressió de la voluntat dels pobles i que són les diferents comunitats lingüístiques les que l'han d'utilitzar i que els resultats que se'n derivin s'han de fer arribar a les persones que ens representen a les institucions. Ha posat molt en valor la col·laboració entre societat civil organitzada i representants institucionals.

En l’elaboració del Protocol hi ha participat vuit entitats: la Fundació Sant Sebastià Capital Europea de la Cultura 2016, el Consell d’Organismes Socials de l’Èuscar Kontseilua, el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), el Centre Europeu per les Qüestions de Minories (ECMI), la Xarxa Europea d’Igualtat Lingüística ELEN, la ONG Linguapax Internacional, el Comitè de Traducció i Drets Lingüístics (PEN Internacional) i l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO) han estat treballant intensament per enllestir la redacció del Protocol de Garantia dels Drets Lingüístics. Un altre aspecte interessant del protocol és que compta amb un argumentari molt ben redactat i explicat de la necessitat de supervivència de totes les comunitats lingüístiques d'Europa i del món però que comptarem, a més a més de la Carta Europea de les llengües regionals i minoritàries, amb un nou instrument per fer anar endavant les llengües pròpies del territoris. 

Aquest protocol suposa un desenvolupament de la Declaració Universal de Drets Lingüístics - aprovada a Barcelona el 1996 a iniciativa del CIEMEN i d’altres organitzacions internacionals- i també suposa una gran fita en el camí cap a la convivència multilingüe a Europa i un lloc destacat en la història de les capitals culturals europees. El Protocol detalla una sèrie de mesures essencials per garantir els drets lingüístics de tot grup o comunitat. 

Ara, els agents socials europeus s’hi podran adherir. El document té l’ambició de ser útil, una eina per a tota la societat civil arreu d’Europa. 
Paul Bilbao ha fet especial menció a l'educació on el Protocol aposta per fer, en un primer moment i segons el grau de normalització de la llengua, una iniciació progressiva de la presència de la llengua a l'escola i una segona passa que seria la immersió lingüística per garantir la la inclusió i la cohesió social aixi com la igualtat d'oportunitats. 

S'han repartit llibres del Protocol entre els assistents i d'en Joan Lladonet "Aquests són els teus drets lingüístics" que desenvolupa amb exemples la Declaració universal dels drets lingüístics.

Comunicat de ll'STEI i la FOLC

Presentació a Palma del Protocol de Donostia pels drets lingüístics


El pròxim dimarts 28 de març se celebrarà a Palma la presentació del "Protocol de Donostia", que el passat mes de desembre va ser establert per experts europeus basant-se en la Declaració Universal dels Drets Lingüístics i elaborat per diverses entitats representants de les llengües minoritzades a Europa, com a eina de la societat que proposa unes 180 mesures per garantir els drets linguístics.

L'acte, (organitzat per l'STEI-Illes Balears i la FOLC) de presentació del Protocol el durà a terme Paul Bilbao, secretari general de Kontseilua i un dels principls impulsors, a més de comptar amb la presentació inicial de Lluís Maicas (Institut Ramon Llull) i Maria Antònia Font, presidenta de la FOLC i membre de l'STEI.

En la col·laboració de l'event hi participen l'Escola de Formació i Mitjans Didàctic, l'Arxiu del Regne de Mallorca i la xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua.

Enllaçats per la Llengua ja va mostrar el seu suport i adhesió al Protocol de Donostia durant la seva reunió plenària celebrada a Castelló de la Plana el desembre de 2016.

------------------------------------

Comunicat dels organitzadors STEI i FOLC:

Per primera vegada als Països Catalans, es presenta el Protocol de Drets Lingüístics a Mallorca.

La Federació d'organitzacions per la llengua catalana (FOLC) i l’STEI Intersindical us conviden a l'acte de presentació del Protocol de Garantia dels Drets Lingüístics, que es farà dimarts, dia 28 de maç de 2017, a l'Arxiu del Regne de Mallorca, a Palma, a les 19.00h. La presentació anirà a càrrec del secretari general de Kontseilua, Sr Paul Bilbao. També comptarem amb la presència del representant de l’Institut Ramon Llull a les Illes Balears, el Sr. Lluís Maicas. Serà la primera vegada que es presenta el Protocol a les terres de parla catalana i es farà a Mallorca.

Sant Sebastià va ser capital de la Cultura europea durant l’any passat. El Protocol per a la Garantia dels Drets Lingüístics o Protocol de Donostia ha estat un projecte impulsat de manera conjunta per Kontseilua i la Fundació Donostia 2016 i que es va donar a conèixer el desembre de 2016. En un senzill i emotiu acte es va donar a conèixer la feina feta durant un any a Sant Sebastià fa només tres mesos. Paul Bilbao, secretari general de Kontseilua, l’entitat que treballa per defensar la normalització de la llengua i la cultura basca, va dir durant la presentació que aquest protocol havia suposat un exercici pràctic d’apoderament històric i una eina eficaç per respondre a les necessitats lligades a la garantia dels drets de les llengües minoritzades.

Un dels fets més importants d’aquest protocol és que s’ha fet amb la participació de diferents persones d’entitats europees i que vol ser una garantia per la defensa dels drets dels parlants de les diferents comunitats lingüístiques. En l’elaboració del Protocol hi ha participat vuit entitats: la Fundació Sant Sebastià Capital Europea de la Cultura 2016, el Consell d’Organismes Socials de l’Èuscar Kontseilua, el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), el Centre Europeu per les Qüestions de Minories (ECMI), la Xarxa Europea d’Igualtat Lingüística ELEN, la ONG Linguapax Internacional, el Comitè de Traducció i Drets Lingüístics (PEN Internacional) i l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO) han estat treballant intensament per enllestir la redacció del Protocol de Garantia dels Drets Lingüístics.

Aquest protocol suposa un desenvolupament de la Declaració Universal de Drets Lingüístics - aprovada a Barcelona el 1996 a iniciativa del CIEMEN i d’altres organitzacions internacionals- i també suposa una gran fita en el camí cap a la convivència multilingüe a Europa i un lloc destacat en la història de les capitals culturals europees. El Protocol detalla una sèrie de mesures essencials per garantir els drets lingüístics de tot grup o comunitat. 

Ara, els agents socials europeus s’hi podran adherir. El document té l’ambició de ser útil, una eina per a tota la societat civil arreu d’Europa.


"El futur del català a la Franja passa per l'escola" [Entrevista a Marta Canales, portaveu del Moviment Franjolí per la Llengua]

Un estudi recent sobre el cens de població de 2011 a l’Aragó quant a la presencia de les llengües pròpies, alerta que el català a la Franja podria estar en risc de desaparèixer si es confirma el trencament de la transmissió oral a nivell familiar. No és la primera vegada que diversos informes de sociolingüistes confirmen aquesta tendència. Per parlar sobre els efectes d’aquesta informació parlem amb Marta Canales, portaveu del Moviment Franjolí i històrica activista de la Franja.


Òscar Adamuz

-Amb les dades a la mà d’aquest darrer estudi i veient els titulars de diversos mitjans, cal ser pessimista amb la situació del català a la Franja de Ponent?

Els realistes ja ho solem semblar, pessimistes! (riu). Aquest estudi és la constatació del que fa anys estem observant i advertint des d’alguns sectors al territori.

-En quins àmbits es detecta, a nivell de carrer, aquesta minva de l’ús social de la llengua pròpia de la Franja?

El futur de la llengua passa per la població escolaritzada i, per això, el pati de l’escola és un significatiu termòmetre. Si la canalla perd el català com a llengua de relacions socials força majoritàriament, com és el cas, tenim un greu problema.
I una dada que ens preocupa desesperadament és el trencament generacional de la llengua. Sé que l’afecció en petits pobles no és la mateixa que en poblacions majors; però a casa meva, a Fraga, el trencament és un fet. I Fraga significa un terç de la població total de la Franja... En termes territorials, el trencament generacional és una de les pitjors amenaces reals per a la pervivència de la llengua a la Franja, ja que havia estat la garantia natural del català.

-L’informe també demana “mesures d’impacte” en política lingüística al govern de la DGA (format per PSOE i CHA des de 2015). Quines podrien ser aquestes mesures reals?

Abans de parlar de mesures concretes, un incís: “política lingüística i Aragó” són gairebé un oxímoron històric. 
 I parlant de mesures, en els dos darrers anys no hi ha cap iniciativa institucional de dignificació i conscienciació lingüístiques, de promoció social en l’ús o de protecció jurídica garant. 
Des dels estaments institucionals entenem que s’han d’assumir aquestes tres línies d’actuació, i aquest estaments inclouen també l’administració local, la qual té un gran marge d’actuació i de responsabilitat, i un compromís per la llengua a demostrar.

-Com a col·lectiu, el Moviment Franjolí quines idees projecta per afavorir la normalització del català i augmentar-ne l’ús al carrer?

Aquest curs escolar, els alumnes del territori han rebut les agendes escolars de la Franja. Són unes agendes escolars en català que pretenen ser una potent ferramenta per a la conscienciació i dignificació lingüística, deixant palès la nostra pertinença a una comunitat cultural i lingüística potent de milions de catalanoparlants.
Aquesta línia d’actuació no volem oblidar-la ni bandejar-la. Continuem, tant pels bons resultats aconseguits com per la convicció esperançada que tenim en les sinergies i complicitats amb la comunitat educativa de la Franja.
Altrament, aconseguir generar un punt d’inflexió en la dignificació i en el foment de l’ús social ampli és una de les nostres lluites permanents i aquesta primavera endegarem alguna campanya en aquesta línia.

-Per acabar, què es podria fer i no es fa des de la resta del domini lingüístic per revertir aquesta inèrcia negativa que presenten els estudis acadèmics sobre el català a la Franja?  

Personalment, no vull caure en exigències vers la resta del domini ni retreure “pseudodeures” a ningú. Revertir la situació que tenim a les nostres comarques i la que serà previsible, si les coses no canvien i avalades per aquests estudis, depèn principalment de la gent de la Franja. Tenim aquesta responsabilitat.
Ara bé, ¿que hi ha entitats, institucions i administracions al domini que podrien tenir-hi una complicitat proactiva? És evident. Que hi ha casos de sordesa aguda? També.
Què vull dir, amb això? Que el gruix de la feina és a la Franja i des de la Franja, però que la resta del domini, si vol, hi té un rol a jugar també és cert...
Un exemple és el conveni de col·laboració que tenim el Moviment amb la Plataforma per la Llengua i que s’està vertebrant molt positivament.
El Moviment Franjolí i part del teixit cultural de la Franja estem encantats quan signem convenis de col·laboració amb qui compartim país! (riu). 

El català i la Declaració de Palma [valoració d'Enllaçats per la Llengua]

La plataforma Enllaçats per la Llengua fa una valoració del compromís adoptat per les conselleries de cultura de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears per la defensa i promoció del català


Article d'opinió de Maria antònia Font en nom d'Enllaçats per la Llengua publicat a La Directa el 21/03/2017 

El passat 20 de febrer de 2017 es reuniren a Mallorca els representants de les conselleries de Cultura del Principat, el País Valencià i les Illes Balears i acordaren fer la Declaració de Palma, per la qual els tres governs es comprometen a col·laborar en matèria de llengua i cultura.

La consellera de Transparència, Cultura i Esports del Govern de les Illes Balears, Ruth Mateu, el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila, i el conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, Vicent Marzà, aprofitant el moment històric favorable entre les tres administracions, es comprometeren a enfortir lligams històrics i culturals, intensificar els vincles entre els tres territoris i definir com ens interrelacionem culturalment; treballar conjuntament, crear sinergies i reforçar els projectes compartits, així com continuar potenciant l'Institut Ramon Llull (IRL) com a eina de projecció exterior i internacionalització. En aquest darrer aspecte, cal remarcar el reingrés del Govern de les Illes Balears a l'Institut així com la col·laboració de l'IRL amb la Generalitat Valenciana dins del pla "Fes Cultura".

Altres dels compromisos presos van ser el de potenciar les indústries culturals i creatives de cada territori per construir un vertader corredor mediterrani cultural i facilitar-los el moviment entre els tres territoris; ampliar i impulsar els circuits de programació d'arts escèniques, visuals, música, literatura, audiovisual i cultura popular o tradicional; i la promoció de la creació literària, la indústria editorial i els programes d'intercanvi d'autors.
  • La Declaració estableix l'assoliment d'un sistema d'acreditacions de coneixements lingüístics compartit i compatible

En l'àmbit de llengua, la Declaració de Palma estableix l'assoliment d'un sistema d'acreditacions de coneixements lingüístics compartit i compatible, garantint la coherència, la transparència i la màxima informació pública. Els tres consellers també han acordat impulsar iniciatives conjuntes envers les polítiques estatals lesives cap a la llengua compartida. Totes les accions plantejades per la Declaració de Palma es concretaran mitjançant grups de treball que reuniran a representants dels tres territoris.


Una valoració positiva

Des d'Enllaçats per la llengua fem una valoració positiva d'aquesta Declaració de Palma. Que es reuneixin els responsables polítics de tres territoris, dels set que en formam part dels Països Catalans (PPCC), ens alegra i ens enforteix com a poble que som, membres d’aquesta nació cultural catalana que pot esdevenir nació política si així ho decideix cada part del territori d’una manera pacífica i democràtica.

Recordem que en legislatures anteriors ja s’havien produït altres encontres entre els responsables polítics dels diferents governs de Catalunya, el País valencià i les Illes Balears i també se n’havien produït entre sindicats, entitats i organitzacions d’arreu dels PPCC. La consciència de ser un sol poble i parlar català existeix entre gran part de la població i existeix clarament entre alguns partits polítics de l’esquerra nacionalista catalana, eco-sobiranista i social.

Quan llegim els objectius que la Declaració fa públics ens adonem que sobretot parlen de promoció de la indústria cultural i dels creadors d’art en tots els seus camps. Ho valoram molt positivament. Pel que fa a la llengua focalitzaran la seva acció en establir unes convalidacions entre les certificacions d’acreditació del coneixement de la llengua catalana dels tres grans territoris que s’exigeixen per cobrir alguns llocs de treball a l’administració pública, tant local com autonòmica. Una tasca escomesa a legislatures anteriors, però que és complexa i que es pot millorar encara més.
  • Persones i entitats de diferents parts del territori català ens unirem per crear en primer lloc els Enllaçats per la llengua i fer accions conjuntes i simultànies a tot el territori dels PPCC

Un altre tema que fa referència directa a la llengua és la voluntat dels tres responsables institucionals en temes de política lingüística de donar resposta a polítiques estatals lesives contra el català. N’estam ben contents i ho trobam ben necessari. Els atacs que pateixen les llegües pròpies dels territoris, que no estan normalitzades (gallec, basc, català...) per part de l’administració de l’estat –i per part, massa sovint, dels governs autonòmics que practiquen un nacionalisme espanyol excloent i radical–, necessiten respostes conjuntes de les institucions, persones, entitats, sindicats de tot el territori. És molt necessària la coordinació i la resposta conjunta. La LOMCE, amb en Wert al capdavant, va regular, en consonància amb la constitució del 78, la limitació de l’ús del català, el basc, el gallec, l’aranès... al sistema educatiu i va aprofundir en la desigualtat de drets de les comunitats lingüístiques de l’estat. Per això, des del desembre del 2012 –abans de l’aprovació de la llei estatal i quan en Wert encara era ministre d’educació i va pronunciar aquelles paraules que tots recordarem “Hay que españolizar a los alumnos catalanes”– persones i entitats de diferents parts del territori català ens unirem per crear en primer lloc els Enllaçats per la llengua i fer accions conjuntes i simultànies a tot el territori dels PPCC i ,després, per crear Enllaçats pels Territoris amb persones i entitats que sempre han treballat pel basc, el gallec o el català.

Volem remarcar que, al Principat, amb un procés democràtic que va cap a la independència, caldria establir clarament el català com la llengua comuna i que comunica tots els catalans; els que a més parlen castellà, italià o francès. És necessari recordar en aquest punt tres accions importants que es varen dur a terme des de la Plataforma Enllaçats, amb l’STEI Intersindical, l’Assemblea de mestres i professors de les Illes Balears i Drets humans de Mallorca, de comparèixer davant l’intergrup de minories ètniques i nacionals al Parlament d’Estrasburg per denunciar-hi la vulneració de drets de la comunitat lingüística catalana, l’assetjament institucional que patíem i demanàrem una regulació europea per garantir la igualtat de drets de totes les comunitats lingüístiques d’Europa.

Molt important també l’acció conjunta i simultània que es va fer des d’Enllaçats per la Llengua arreu dels PPCC el dia 9 de març a Barcelona, Girona, Menorca, Pitiüses, Mallorca, País Valencià, L’Alguer... i la que es va fer amb els bascos, catalans i gallecs al Congrés de diputats el dia 12 de març de 2013.

Diversos aspectes crítics

La declaració parla de l’Institut Ramon Llull, que treballa per a la projecció exterior del català, però ens ha de quedar clar que, tot i que la Generalitat valenciana col·labora en un projecte cultural de l’IRL, encara no hi ha entrat. Trobam a faltar també una referència a les entitats de la societat civil que ja fa estona que treballen de forma conjunta i que ho fan des de tot el domini lingüístic català, que són els Enllaçats per la Llengua, que enguany faran els cinc anys d’existència, o la Federació d’organitzacions per la Llengua catalana (FOLC) que en fa dotze, l’organització Som Països Catalans, la Federació Llull, que integra l’OCB, l’Òmnium Cultural i Acció Cultural del País Valencià… i que tenguin en compte projectes culturals de construcció nacional com és l’Orquestra de joves intèrprets dels Països Catalans (OJIPC) amb més de deu anys d’existència, o el Cor Joves dels Països Catalans uns projectes sorgits a iniciativa d’una dona mallorquina que ha comptat amb joves de tots els Països Catalans. Recordem també la feina que es fa per a la nació completa des de la Bressola a Catalunya nord, el moviment Franjolí per la llengua a la Franja de Ponent o la tasca constant i present des d’Òmnium Cultural de l’Alguer o el centre excursionista i tantes altres organitzacions que treballen des de tots els racons del país.
  • Malgrat la Generalitat valenciana col·labora en un projecte cultural de l’Institut Ramon Llull encara no hi ha entrat

Ens hagués agradat també que la Declaració de Palma, recollís iniciatives al voltant dels tres pilars de la normalització lingüística com són, en primer lloc, l’ús i l’acreditació de la competència lingüística del català a l’administració. Recordem que a les Illes Balears encara no existeix el requisit lingüístic a la sanitat... En segon lloc la possibilitat que, des de l’autonomia política i administrativa de cada part del territori, es caminàs cap a la confluència de sistemes educatius on el català fos el seu eix vertebrador i la llengua de l’ensenyament i de la comunicació interna i externa, així com la transferibilitat de les pràctiques educatives vers el català a l’ensenyament a tot el territori. Recordem que a més de la unitat normativa de la llengua catalana, també podem aspirar a tenir una normativa semblant, normalitzada i normalitzadora, a tot el territori de manera que la llengua no es vegi afectada per tantes normatives diferents per a una llengua que la parlam uns deu milions de persones. I en tercer lloc trobam a faltar que no es parli, a la declaració de Palma, de la reciprocitat de les ràdios i televisions públiques que emeten en català, cosa que està regulada a la Carta europea de les Llengües regionals i minoritàries i ratificada per l’Estat espanyol. Recordem aquí la campanya que duim a terme des d’Enllaçats per un espai de comunicació en català i per la creació del Consell Audiovisual participat pels tres governs dels territoris més grans i proposat per Josep Gifreu, expert en matèria de comunicació. Tot i aquests tres pilars també volem recordar que les administracions podrien fer campanyes conjuntes per a la transmissió generacional de la llengua, un dels pilars també de la normalització del català.

Esperam que les administracions dels tres territoris, que ara s’organitzen novament, valorin positivament la feina que, conjuntament, fan des de fa anys entitats, persones, organitzacions i sindicats per la normalització lingüística, cultural i nacional del català i que els acords presos en matèria de llengua i cultura s’estenguin a la totalitat del domini lingüístic, més enllà de les fronteres administratives.