Enllaçats proposa l’aprovació de mocions als ajuntaments per a l’espai de comunicació audiovisual en català



ENLLAÇATS PROPOSA L’APROVACIÓ DE MOCIONS ALS AJUNTAMENTS PER A L’ESPAI DE COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL EN CATALÀ

La xarxa d’entitats ENLLAÇATS PER LA LLENGUA anuncia una campanya per presentar mocions als Ajuntaments a favor de la reciprocitat plena i la constitució del Consell de l’espai de comunicació en català participat per les diferents administracions del domini lingüístic.

Enllaçats per la Llengua treballarà els propers mesos en cercar aliances amb agents polítics, socials i cívics de tots els territoris de parla catalana.
La plataforma d’Enllaçats per la Llengua ha fixat com a principal objectiu del segon semestre de l’any 2017 continuar endavant amb la campanya per l’espai de comunicació en català, que ja fa estona que impulsem.

El col·lectiu ha volgut donar a conèixer la iniciativa la Diada de Sant Joan, data simbòlica que lliga tot el territori en una celebració ancestral, amb la presència del foc provinent de la Flama del Canigó.

Entre els objectius que reclama Enllaçats hi ha els següents:

-Assolir la plena reciprocitat de tots els canals en català.

-Treballar per a la creació del Consell de l’espai de comunicació en català amb la participació dels governs i dels ens de comunicació públics d’arreu del domini lingüístic.

-L’obertura immediata de la nova RTVV (Corporació Valenciana de Mitjans Audiovisuals) com a mitjà públic, plural i en valencià.

-Proposar la coordinació, entre les diferents corporacions del territori de parla catalana, en matèria de coproduccions, traducció i doblatge.

-Afavorir la proximitat de la informació amb el restabliment de delegacions de TV3 com la de Perpinyà, a Catalunya Nord.

La xarxa d’Enllaçats per la Llengua valora positivament algunes passes donades a l’espai audiovisual, com la moció aprovada al Parlament de Catalunya, l’emissió d’un programa coproduït entre IB3 i TV3, o el projecte comú entre ambdues televisions d’un canal a Internet. 

Tanmateix, considera que queda molt de camí a recórrer per normalitzar aquest espai i demana mesures concretes i imminents.
El col·lectiu espera que la cooperació en cultura de les administracions catalana, valenciana i balear subscrita a la “Declaració de Palma” tingui efectes d’importància a l’espai de comunicació en català, i que aquests acords s’estenguin a les institucions de la resta del domini lingüístic.
Enllaçats recorda la feina feta per moltes entitats i col·lectius d’arreu del territori catalanoparlant per aconseguir l’objectiu de bastir un espai audiovisual comú, i emplaça tothom a sumar esforços per tal de fer-lo realitat.

                                                                              23 de juny de 2017
                         Enllaçats per la Llengua


Dossier de premsa:












Intersindical Valenciana defensa jurídicament el decret d’usos lingüístics


INTERSINDICAL VALENCIANA ES PERSONA CONTRA EL RECURS I LA SUSPENSIÓ CAUTELAR INTERPOSATS PER CSIF CONTRA DEL DECRET D’USOS INSTITUCIONALS I ADMINISTRATIUS DE LA GENERALITAT VALENCIANA
Des de la Intersindical Valenciana vam valorar molt positivament la publicació, per part del Govern Valencià, del Decret que regula els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l’administració de la Generalitat Valenciana, un instrument que entenem, és ben necessari, vista la situació social del valencià, com també la dels usos que d’aquesta llengua es fan en l’administració de la Generalitat Valenciana. La recent enquesta publicada per la Generalitat confirma que l’ús del castellà és aclaparador respecte del valencià.
Intersindical Valenciana ha decidit personar-se en el procediment perquè entenem que des dels sectors més reaccionaris de la societat s’està intentat obstaculitzar qualsevol mínim avanç en l’ús i el coneixement del valencià. Els nombrosos recursos contra el decret de plurilingüisme o aquest contra el Decret d’usos institucionals i administratius en són un bon exemple.
Respecte de la suspensió cautelar demanada per la recurrent, cal dir que no aporta cap motiu que justifique aquesta paralització, més enllà de la fal·laç argumentació que les llengües oficials estan suficientment emparades per la legislació actual i que, doncs, no hi cal aquest nou decret. No fan cap referència a les nombroses demostracions fefaents que l’ús del valencià  és mínim en l’administració de la Generalitat Valenciana o que a hores d’ara els drets lingüístics dels valencianoparlants no estan garantits.
Aquest decret és un mandat pendent de desenvolupar des de la publicació de la Llei d’ús i ensenyament del valencià en 1983, on en articles com el 1.2c) o el 27 es fixen l’obligació de regular els criteris d’aplicació del valencià en l’administració. Sembla que un terç de segle després, encara no els sembla temps suficient per a aplicar la llei.
Igualment és un mandat de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, signada per Espanya el 1992 i ratificada el 2001.
Obvia també la recurrent que no cal la mesura cautelar de la suspensió, atès que el Decret no entra en vigor fins als 6 mesos de la publicació en el DOGV, és a dir, fins als 25 de novembre de 2017.
Cal destacar l’estranyesa que produeix el recurs i la petició de suspensió cautelar fets per CSIF, ja que en el moment que el projecte de decret va estar a exposició pública no va fer cap aportació, cosa que sí que va fer Intersindical Valenciana amb nombrosos suggeriments i propostes per a la millora del decret.

Intersindical Valenciana es persona en el procediment, en definitiva, per defensar els drets lingüístics dels valencianoparlants, els dels empleats i empleades públics i per la millora del serveis de l’administració de la Generalitat Valenciana.

Conferència a Tolosa sobre Joan Claret, defensor de la cultura catalana a Occitània



L'associació "La Veu dels Països Catalans", adherida a la xarxa d'Enllaçats per la Llengua, ha organitzat pel pròxim dimarts 6 de juny a Tolosa de Llenguadoc, Occitània, la conferència que duu per títol: "Joan Claret, un pensament lliure", en el quinzè aniversari del traspàs d'un dels grans defensors de la llengua i cultura catalanes a terres occitanes. L'acte (que es farà en llengua francesa) serà presentat pel fill de l'homenatjat: Adrian Claret-Pérez, cineasta i creador de documentals.

L'acte es farà dimarts 6 de juny, de 18:00 a 20:00 a l'Ostal d'Occitània (11 rue Malcousinitat, 31 000, de Tolosa de Llenguadoc.

Joan Claret i Solé (Rajadell, 1932 - Caves, 6 de setembre de 2001) fou professor d'universitat a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc i president del Casal Català de Tolosa de Llenguadoc. Fou un dels més destacats defensors de la cultura catalana a la regió de Tolosa de Llenguadoc i un dels fundadors de la FIEC (Federació Internacional d'Entitats Catalanes). Era el germà del periodista Andreu Claret i Serra i dels músics Lluís Claret i Serra i Gerard Claret i Serra. Els seus fills són Joan Melchior Claret músic, compositor, intèrpret, Boris Claret cineasta ecologista i Adrian Claret-Pérez editor i director de documentals. Serà l'Adrian Claret-Pèrez, qui en aquesta xerrada informal il.lustrada amb imatges d'arxiu, ens parlarà, el dia 6 de juny a l’Ostal d’Occitania a Tolosa de Llenguadoc, del seu pare com a exemple del compromis amb el pais dels catalans a l'exili.

"La Veu dels Països Catalans" és una associació tolosenca per a la promoció de les diferents cultures dels PPCC i creadora de lligams occitano-catalans que neix d'una emissió de ràdio amb el mateix nom que s'emet de dilluns a divendres de 15h a 16h i de 22h 23h. De Tolosa al mon a travès de Radio Occitana. 98.3 Mhz de la FM. Tota l'actualitat dels Països Catalans i molta musica.
Si ets nou a Tolosa pots contactar-ne a l'adreça electrònica: laveudelspaisoscatalans.asso@gmail.com

Esdeveniment a Facebook

Font: La Veu dels Països Catalans-Associació

L'STEI espera del govern balear accions més decidides per la llengua i cultura catalanes

El sindicat STEI-intersindical Illes Balears ha publicat un comunicat on fa una valoració dels dos anys de govern balear quant a la normalització de la llengua i cultura catalanes.










                                             Valoració de l’STEI Intersindical del Procés de normalització del català     

L’STEI Intersindical, a dos anys de la legislatura, vol fer una valoració del procés de normalització lingüística del català. Veim amb preocupació que no s’han fet les passes per arribar a la igualtat plena, pel que fa als drets, amb l’altra llengua oficial i d’aquesta manera tenir garantida la pervivència de la llengua i la cultura catalanes a les Illes Balears.

Són molts els fets que ens fan pensar que no es fa tot el que seria necessari per aconseguir aquests objectius. Sense pretendre fer una anàlisi exhaustiva, a simple vista, podem veure que aquest front de batalla necessita més voluntat política, més projecte, més planificació continuada, més iniciatives, més campanyes, més coordinació, més implicació dels diferents sectors, més complicitats, més mans i més pressupost. Sobra excés de cautela, por a dir, por a fer, por a ser qui som i a posar les coses al seu lloc. Falta seguretat i convicció en el fet que el català és bo per a tothom i és una de les eines que ens ajudarà a creure amb nosaltres mateixos, a imprimir a les nostres accions la nostra manera de veure el món i de com volem anar endavant dins ca nostra -amb tota la gent que ha arribat i hi és molt ben vinguda-, tant en temes socials o ambientals, com en temes territorials, polítics o culturals. Vegem-ne uns quants exemples:

  1. Llengua a l’Administració autonòmica. Hem recuperat el requisit de català als funcionaris que ens va llevar el govern Bauzá. Però ens fa falta recuperar el que regulava el Decret 100/1990 que establia l’ús del català a l’Administració autonòmica, la llengua d’ús intern, les relacions institucionals, la retolació pública, els registres, les publicacions, la relació amb els administrats. També és necessari en aquest sector la formació lingüística dels treballadors en horari laboral i la dotació de recursos per poder fer la feina en català.
  2. Ús de la llengua per part dels responsables polítics. Han passat dos anys de legislatura i hi ha responsables polítics que mai no fan servir la llengua catalana a les seves intervencions al Parlament, les compareixences públiques o les rodes de premsa. En Bauzá parlava majoritàriament en català en aquests fòrums. En canvi alguns dels polítics actuals no ho fan mai.
  3. Llengua a l’ensenyament. Ha costat molt defensar la legislació actual, que ja té 20 anys, el famós decret 97/1997 o decret de mínims, que regula que l’ensenyament en català ha de ser com a mínim del 50% i es pot arribar al 100% per consens de la comunitat educativa. Va costar posar-lo, a proposta de l’STEI, a l’Acord signat entre la conselleria i alguns sindicats, però hi figura. En canvi, no es va poder incloure aquest mínim al document de Pacte per l’Educació, quan va passar pel Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB) i que ara és al Parlament. Tampoc no tenim l’informe -que fa temps que demanam- de quina és la situació de l’ensenyament en català als centres educatius. No tenim tampoc noves de l’informe que fa, o ha fet, el comitè d’experts per proposar les bases per a un model lingüístic consensuat i que ha de passar per la Mesa Sectorial d’Educació tal com preveu l’Acord. Sabem que no es compleix el decret de mínims a tots els centres, que falten recursos per incentivar l´ús del català entre tota la comunitat educativa, cada dia se sent parlar més en castellà a les sales de professors, pels passadissos, a les activitats extraescolars. No tots els centres compten amb els docents necessaris per desenvolupar els Plans d’acolliment lingüístic i cultural (PALIC) i en canvi el percentatge d’alumnat immigrant que no coneix el català és força alt a molts de centres. La Universitat de les Illes Balears també té una assignatura pendent que és l’exigència de l’acreditació del coneixement del català als docents que assoleixin una plaça estable. I continuar treballant perquè l’alumnat que fa les proves d’accés es decanti prioritàriament per fer els exàmens en català.
  4. Mitjans de comunicació. Són un dels pilars de la normalització lingüística. Tenim una RTV pública IB3 que ha millorat sensiblement. L’esforç dels professionals que la fan anar endavant és coneixedor, però encara necessitam més recursos i més mans per fer una ràdio i una televisió plural, propera a la ciutadania, rigorosa, professional, innovadora, creativa i que la població la senti seva i s’informi, i es formi, a través d’ella. Falta completar la reciprocitat de les emissions de les ràdios i TV públiques que emeten en català de la resta del territori. Volem veure TV3 en condicions, sense interferències i la mateixa emissió que veuen al Principat. La Carta europea de les llengües regionals i minoritàries ens ampara. El govern espanyol, -que és qui té la paella pel mànec en temes de radio elèctrics-, no ens vol donar les freqüències que necessitam per poder rebre les radiotelevisions de tot el territori de parla catalana i és en aquest punt que incompleix la directiva europea que l’estat espanyol va ratificar els anys 90 i a la qual hi tenim dret. Per altra banda volem rebre Catalunya informació a totes les illes de manera que sigui compatible amb l’emissió d’Ona Mediterrània que emet en català a Mallorca.
  5. Competència lingüística dels treballadors públics a la sanitat. Quan es va recuperar el requisit de català als funcionaris durant aquesta legislatura es va fer una moratòria per als treballadors de la sanitat pública que durava fins dia 1 de juny de 2017. Ara mateix, els treballadors que formen part de les borses i els criden per ocupar una plaça després de dia 1 de juny, ja han d’acreditar la competència lingüística en català. Ara sabem que es prepara una nova moratòria a sanitat. La proposta que l’STEI Intersindical ha presentat per escrit -i durant el període d’exposició pública del decret, en què es poden presentar al·legacions- és que no es deixi de cobrir una plaça per falta de professionals acreditats i que per això es faci una llista, amb tots els professionals que formin part de les borses, en primer lloc els professionals amb tots els requisits, de titulacions i acreditació del català. I a continuació, a la mateixa llista,  els professionals amb els requisits de titulació o experiència laboral sense el requisit de català. De manera que mai no es deixi una plaça sense cobrir i es doni el servei al pacient o usuari. D’aquesta manera poc a poc el personal sanitari, amb la formació dins l’horari laboral, aniria assolint el nivell de català que li permetria poder atendre els pacients amb la llengua que triï l’usuari. Hem de recordar que existeix una normativa estatal que permet demanar el requisit de català a la Sanitat des de fa més de 10 anys. També s’han de fer passes per garantir l’atenció adequada als usuaris que vulguin exercir el seu dret a usar el català  dins la sanitat privada. Amb bones, amb delicadesa, amb temps, amb diàleg... però alguna acció. Comencem!
  6. Català als Estudis de Medicina. Pensam que és important que la formació que rebin els facultatius que estudien a les Illes sigui de qualitat i en català. Demanam que es posin cursos de català per a l’alumnat que ve de fora, per tal que es puguin incorporar en uns mesos a la docència que es faci en català. Són estudis superiors ubicats en territori on la llengua pròpia és el català.
  7. Competència lingüística dels treballadors de les empreses públiques de l’Administració local. Fa falta encara regular com han d’acreditar el coneixement del català les persones que vulguin fer feina per a una empresa pública que depèn dels Ajuntaments o dels Consells Insulars. Aquests dies s’han convocat places per a empreses públiques sense el requisit de català perquè en aquest sector la llei no ho preveu. S’ha de posar fil a l’agulla en aquest punt. 
  8. Campanyes per incentivar l’ús del català. Se n’han fetes poques, de  campanyes, per incentivar l’ús del català o la retolació en espais públics i privats, l´ús del català a l’àmbit de la Justícia, a l’Administració perifèrica, als cossos i forces de seguretat de l’estat, al comerç, a les empreses... campanyes que necessàriament han d’anar precedides d’una regulació i una normativa que donin força i facin avançar el procés de normalització també en aquests àmbits.
  9. Pàgines web, informacions diverses del Govern de les Illes Balears (GOIB) Aquestes informacions han de ser en català o com a mínim el català ha de ser la primera llengua d’ús de l’administració. La conselleria de turisme ha editat fulls informatius bilingües de lloguer turístic on el català no és la primera llengua.

En resum per l’STEI Intersindical hi ha molta feina a fer, és urgent fer-la i el primer que demanam és voluntat política per dur-la endavant, perquè la gent que ha treballat -i continua treballant per la normalització lingüística del català- espera que el govern emprengui actuacions més decidides a favor de la normalització de la llengua i la cultura pròpia d’aquestes illes. La cohesió social hi guanya i la ciutadania també. 

Font: STEI




Dijous 1 de juny es presenta un llibre sobre la memòria compartida entre els catalans del nord i del sud


El grup mirmanda, l’editorial Afers & l’associació d’Amics de la Bressola 
us conviden

Dijous 1 de juny de 2017 a 2/4 de 8 del vespre

a l’Espai Vilaweb (Barcelona)
(C/ Ferlandina 43 baixos, Barcelona - Tel.934 426 439)

a la presentació del llibre

Una memòria compartida
Els llocs de memòria dels catalans del nord i del sud



Hi intervindran:

Enric Pujol i Casademont (editor del llibre)
Queral Solé i Barjau (editora del llibre)
Geoffroy Lourdou (Grup Mirmanda)


Aquest llibre palesa l’existència d’una memòria compartida pels catalans més enllà de divisions polítiques actuals i passades. La importància d’una memòria comuna és fonamental per parlar de nació. Ho és  tant en el cas català com per a qualsevol realitat nacional o estatal.

Font: mirmanda

Més informació del llibre: Una memòria compartida

Pas endavant per l'espai de comunicació en català

La FOLC celebra a Barcelona una taula rodona per l'espai audiovisual català


El proper dijous dia 25 de maig de 2017 a les 19:30 h se celebrarà al Col·legi de Periodistes de Catalunya (Rambla de Catalunya, 10. Barcelona)  la taula rodona sobre l'espai de comunicació en català que porta com a títol: "Per la reciprocitat plena i la creació del Consell audiovisual català".

L'acte, organitzat per la FOLC (Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana) reunirà personalitats del món dels mitjans de comunicació de diferents parts del domini lingüístic català:

Brauli Duart, conseller del Consell de Govern de la CCMA del Principat de Catalunya

Rafael Xambó, professor de Sociologia i conseller de la CVMC del País Valencià

Andreu Manresa, director general de radio televisió pública IB3 del Govern de les Illes Balears

Josep Puigbert, director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà de Catalunya Nord

La presentació anirà a càrrec de la M. Antònia Font (Presidenta de la FOLC) i moderarà la taula en Josep Gifreu, periodista, professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra i principal impulsor de la idea de crear un Consell de l'espai de comunicació en català. 

Recordem que Enllaçats per la Llengua va impular el 2015 la campanya per un espai de comunicació en català sota el lema #Ambsenyal, que reclamava mitjançant un manifest i accions simbòliques a tots els territoris de parla catalana la reobertura de la RTVV, la plena reciprocitat dels mitjans en català i la coordinació dels diferents ens audiovisuals.

Font: FOLC

Dissabte 20 de maig torna la Bressolada!

Programa de la Bressolada 2017 (Sant Esteve del Monestir):

10h Benvinguda i Pregó de La Bressolada a càrrec d’Isabel-Clara Simó
10.30h Espectacle-concert de la mainada de La Bressola, basat en el darrer disc, 40 . Amb Marc Serrats, Raph Dumas i Carles Belda
12.30h Dinar popular
15h. Espectacle FLASH, amb la Companyia Més 
I durant tota la jornada....
Tallers dels alumnes del Col·legi Pompeu Fabra – La Bressola
Sound Truck amb Raph Dumas
Animacions sorpresa
Dissabte 20 de maig, al Parc de l'Estany de Sant Esteve del Monestir.
Des de la xarxa d'Enllaçats per la Llengua donem suport, com cada any, a la festa de les escoles associatives de la Catalunya Nord-La Bressola. 

Nins de la Bressola enllaçats per Sant Jordi

Projecció de tres vídeos a l'Alguer de la tercera edició del concurs "Arrés és"


Dijous11 de maig, a les cinc i mitja de la tarda, a la Sala Siotto, carrer de Marconi, 10 (l'Alguer) es projectaran tres vídeos finalistes de la tercera edició del concurs "Arrés és", promogut per Òmnium Cultural de l'Alguer.

Els tres vídeos que es visualitzaran dijous tractan sobre: 
1. Un viatge en bicicleta d'uns joves exploradors algueresos l'any 1968.
2. L'exploració d'unes grutes dins del Parc Regional de Port del Comte.
3.Afronta la perspectiva d'una llengua i cultura minoritària davant el perill d'extinció.



Comunicat d'Òmnium l'Alguer:

Dijous 11 de maig a les hores 17,30 en la sala Siotto, carrer de Marconi 10, hi siguerà la projecció de tres dels vídeos que han participat a la tercera edició del concurs Arrés és, promovit de l’Òmnium Cultural de l’Alguer i de la Società Umanitaria di Alghero. 

Los vídeos presentats durant aqueixa tardada són: “ 1r rally ciclistic scout del Garda, 1968” realitzat de Giuseppe Sini que reconta de l’experiència vivida durant un llong viatge fet, al 1968, de l’autor i d’altros joves exploradors algueresos que condividiven la passió per la bicicleta; seguirà “Una gruta de sòmiu” presentat de Giampiero Mulas i del Grup Espeleològic alguerés i guanyador ex aequo del premi “ Arrés és” secció professionistes, que reconta l’exploració d’una de les grutes que se troben a dins del territori salvatge i fantàstic del Parc Regional de Port Comte, i que descriu amb bellíssimes imagins lo nostro inestimable patrimoni ambiental; i per acabar, lo vídeo presentat de Giovanni Collu i guanyador ex aequo del premi “ Arrés és” secció professionistes “ Lo Dia que els peixos han escomençat a pescar”, realitzat amb Ines Veiga i Jordi Llorella Oriol que arrecordant la cantant algueresa Luciana Sari afronta lo tema actual de les prospectives d’una llengua i d’una cultura minoritària en perill d’extinció. 
A la projecció sigueran presents los autors que presentaran los propis vídeos i dialogaran amb el públic present. La iniciativa és gratuïta i oberta al públic i per això dijous 11 de maig a les hores 17,30 séu tots convidats a la Sala Siotto, carrer de Marconi núm. 10. 

Una nova jornada per la llengua enllaça tot el territori


Presentacions de llibres, un decàleg d'ús social del català, passejades per la llengua, recomanacions literàries i accions simbòliques van agermanar tot el domini lingüístic en el marc de la campanya de Sant Jordi d'Enllaçats per la Llengua.

La Diada de Sant Jordi d'enguany va justificar una campanya d'Enllaçats per la Llengua a tot el domini lingüístic per a enaltir la literatura catalana com un àmbit cultural sense fronteres i alhora reclamar la normalització de la llengua i fomentar-ne l'ús social.
La xarxa d'entitats va publicar el comunicat: "Sant Jordi: llengua normalitzada, literatura sense fronteres", on convidava a les relacions culturals entre els territoris i anunciava diverses accions en aquest sentit.

Entitats d'Enllaçats per la Llengua van visualitzar el seu suport a la campanya retratant-se amb el cartell per Sant Jordi, com és el cas d'Intersindical Valenciana a València, l'STEPV a Castelló de la Plana o el sindicat Intersindical-CSC a Barcelona. També des del pati d'una escola de Perpinyà, a la Catalunya Nord, de la Bressola s'hi van sumar a la iniciativa impulsada pels Amics de la Bressola

Imatges de Perpinyà, València, Castelló i Barcelona

Encara abans del 23 d'abril, STEI-i Illes Balears s'adheria a la campanya i el col·lectiu d'Acció Cultural dels Paisos Catalans feia tres recomanacions literàries a l'entorn de Joan Fuster des del seu portal.

Durant la celebració de Sant Jordi, el Centre Excursionista de l'Alguer va realitzar la "Passejada per llengua" lluint els llaços pel català mentre gaudien del paisatge sard al Mont Palmavera. L'entitat algueresa fa enguany 10 anys d'existència.
També des de la ciutat sardo-catalana Òmnium Cultural de l'Alguer mostrava el seu compromís amb la campanya de Sant Jordi.

Al Matarranya (Franja de Ponent), la llibreria Serret de Vall-de-roures (recent Creu de Sant Jordi per la seva tasca cultural) s'enllaçava simbòlicament amb tot el domini lingüístic des de la paradeta de roses i llibres que compartia amb l'Associació de Dones de Santa Àgueda.

I encara durant Sant Jordi, des de la paradeta d'Esquerra Republicana a Esplugues de Llobregat obsequiaven  tothom que els visitava amb un llaç per la llengua.


Ja passat el 23 d'abril seguien les activitats vinculades a la campanya: també des de la Franja, el Moviment Franjolí per la Llengua i el Casal Jaume I de Fraga treien un decàleg per la conscienciació linguística del català a la Franja, els "deu manaments dels franjolins" que incideixen en recomanacions quant a actituds lingüístiques per fer créixer l'ús social de la llengua al territori.

I ja al maig i com a cloenda de la campanya, Enllaçats per la Llengua va donar suport a l'edició del llibre: "Un pam de llengua", elaborat pel Centre de la Cultura Catalana d'Andorra en col·laboració amb el digital Infomigjorn. L'obra és un recull d'articles sobre llengua catalana publicats al butlletí setmanal d'Infomigjorn i va ser presentat divendres 5 de maig a la biblioteca comunal d'Escaldes-Engordany. Al llibre hi ha representació lingüística de tots els territoris de parla catalana.



En definitiva, la xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua volia celebrar novament una jornada unitària amb accions a tot el domini lingüístic dins una tradició que ens agermana; Sant Jordi. Gràcies a tothom (col·lectius i persones) per haver-ho fet possible.

Recull d'imatges de les accions de la campanya: #SantJordi: llengua normalitzada, literatura #sensefronteres:

STEPV-Castelló de la Plana

Bressola-Perpinyà

Intersindical-CSC- Barcelona




Un pam de llengua

Contraportada "Un pam de llengua"
Centre Cultura Catalana-Andorra
Decàleg llengua-Franja
Centre Excursionista-l'Alguer
Centre Excursionista-l'Alguer
Passejada per la llengua-l'Alguer
Acció Cultural Països Catalans
Llaços a Esplugues
ERC reparteix llaços a Esplugues
Intersindical Valenciana-València
Roses i llibres a Vall-de-roures
Llaços a Esplugues-ERC
Jaume Marfany enllaçat
Biblioteca d'Escaldes-Andorra

Presentació a Andorra del llibre: "Un pam de llengua"

Divendres 5 de maig a les 19 hores es farà la presentació a la biblioteca d'Escaldes-Engordany d'Andorra del llibre: "Un pam de llengua", un recull d'articles sobre llengua catalana que han estat publicats als butlletins setmanals del digital INFOMIGJORN. L'acte comptarà amb la presència de l'escriptor Pau Vidal.

L'obra, amb representació lingüística de tots els territoris, ha estat elaborada pel Centre de la Cultura Catalana d'Andorra amb la col·laboració d'Infomigjorn i el suport de la xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua.

La presentació d'aquest llibre sobre llengua catalana clou les accions de la campanya d'Enllaçats per la Llengua: "Sant Jordi: llengua normalitzada, literatura sense fronteres", que va encetar-se el 23 d'abril per la Diada de Sant Jordi amb un manifest reivindicant l'àmbit literari com un espai de relació on no existeixen les fronteres entre els territoris de parla catalana. Diverses entitats de tot el domini lingüístic n'han participat mostrant el seu suport, fent recomanacions literàries, excursions o desplegant una campanya per l'ús social de la llengua.

Us hi animem a assistir a la presentació d'Un pam de llengua per seguir donant suport a la literatura catalana.

Font: Centre de la Cultura Catalana

Decàleg per la conscienciació lingüística del català a la Franja

"Una llengua viva és una llengua que es parla"

Sota aquesta frase que és tota una declaració de principis, el Moviment Franjolí per la Llengua i el Casal Jaume I de Fraga_ACPV han presentat un decàleg per fomentar l'ús social i la dignificació de la llengua catalana a la Franja.

"Els 10 manaments dels franjolins", com cataloguen amb sentit de l'humor els impulsors, és una apel·lació als catalanoparlants de la Franja (siguin o no d'origen) perquè facin servir la seva llengua pròpia en el dia a dia per evitar que la situació del català empitjori en aquest territori.

Aquesta conscienciació lingüística dels franjolins/es és un dels dèficits que remarquen ambdues entitats per llençar aquesta iniciativa. Fa poc temps, la portaveu del Moviment Franjolí Marta Canales ja esmentava en una entrevista d'ExL la delicada salut del català a la Franja i anunciava noves accions a la primavera per a impulsar l'ús social de la llengua.

El decàleg per la conscienciació lingüística del català a la Franja s'engloba dins de la campanya d'Enllaçats per la Llengua per Sant Jordi: "Llengua normalitzada, literatura sense fronteres", amb accions a tot el domini lingüístic.

Vídeo de la presentació del Protocol de Drets lingüístics a Palma

El passat 28 de març en Pau Bilbao (secretari general de Kontseilua) va presentar el Protocol de Donostia pels drets lingüístics a Palma. L'acte va ser organitzat pel sindicat STEI-i Illes Balears i la FOLC, comptant amb el suport d'Enllaçats per la Llengua, entre altres col·lectius.


Enllaçats per la Llengua crida a participar als actes del 25 d’abril


Enllaçats per la Llengua crida a participar als actes del 25 d’abril

La xarxa d’entitats d’Enllaçats per la Llengua, formada per col·lectius de tota l’àrea lingüística catalana, crida a la participació als actes de la Diada del 25 d’abril, en què es commemora la pèrdua de les llibertats nacionals del País Valencià.

Enllaçats per la Llengua es compromet amb la recuperació de les nostres llibertats nacionals, la nostra llengua i la nostra cultura, i considera que cal que la societat es mobilitzi per aconseguir-ho. Per açò, anima les entitats i les persones a participar activament en tots els actes unitaris convocats per les entitats que formen part d'aquesta xarxa que enllaça els nostres territoris.

A més, Enllaçats per la Llengua comparteix la reivindicació d’un nou sistema de finançament que acabe amb l’espoli fiscal que pateix el poble valencià, del lliure exercici pel dret a decidir i la necessitat d’un espai comunicatiu en català que faça realitat la reciprocitat de les emissions de tots els canals de ràdio i televisió en la nostra llengua en tots els territoris de parla catalana (Catalunya Nord, La Franja, L’Alguer, Catalunya, País Valencià, Andorra i Illes Balears). Aquestes són tres de les reivindicacions centrals de la Diada del 25 d’abril, que tindrà lloc al País Valencià els propers dies, i en especial dels actes que se celebraran dia 29 d’abril convocats per Acció Cultural del País Valencià.

Els actes seran:
Festa per les nostres televisions. Dia i hora: 29 d'abril a partir de les 10.30 h. Lloc: Jardins de Vivers, València.
Manifestació «Ja n'hi ha prou, per un finançament just». Dia i hora: 29 d'abril a les 18 h.
Lloc: Pl. Sant Agustí, València.
Concert Jove. Dia i hora: 29 d'abril a les 20 h. Lloc: Jardins de Vivers, València.

País Valencià, 22 d’abril de 2017