L'STEI reclama al govern balear passes endavant per a la normalització del català


L'STEI EXIGEIX AL GOVERN QUE COMPLEIXI EL PLA D'ACTUACIONS EN MATÈRIA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA APROVAT PEL CONSELL SOCIAL DE LA LLENGUA I FACI PASSES ENDAVANT PER A LA NORMALITZACIÓ DEL CATALÀ.

L'Ib-salut prepara una moratòria perquè el personal sanitari no hagi d'acreditar competència lingüística en tota la legislatura. 
L'STEI Intersindical critica que el Govern impedeixi que el personal sanitari pugui entendre tota la gent usuària de la sanitat pública.

El juliol de 2016 el plenari del Consell Social de la llengua catalana va aprovar un Pla d'actuacions en matèria de política lingüística, que ara veim que no es compleix. Durant aquesta legislatura s'ha recuperat, amb una llei, la capacitació en català dels treballadors de l'administració autonòmica. 

Aquest mateix govern va fer una moratòria de quasi un any per al personal que treballa a la sanitat pública fins el juny del 2017. Ara hi ha un projecte de decret que pretén allargar la moratòria fins més enllà de l'acabament d'aquesta legislatura. Què vol dir això? Que la feina feta pel Consell social no serveix de res i a més a més es fa sense tenir en compte el que aprovàrem el 2016? Al Consell social de la Llengua hi ha representada la societat de totes les illes Balears, institucions, partits polítics, empreses, hotelers, sindicats, comerços, cultura, lleure, etc.

El BOIB del dijous 23 de febrer 2017 publica l'anunci d'un Projecte de decret d'exigència del coneixement de llengua catalana del Servei de Salut de les Illes Balears. Contràriament al que es va anunciar quan es va aprovar la modificació de la Llei de funció pública, ara el Govern amplia fins al final de la legislatura la possibilitat que el personal de l'Ib-salut sigui competent per entendre tota la població de les Illes Balears.

Han passat més de 30 anys des la la publicació de la Llei de normalització lingüística aprovada per unanimitat al Parlament de les Illes Balears. Aquesta llei preveu garantir la supervivència de la llengua catalana, treballar per a la cohesió social i ser un instrument per a la integració de les persones nouvingudes. La llei regula que, progressivament, s'avanci en el coneixement i l'ús de la llengua catalana per arribar a la igualtat plena del català amb l'altra llengua oficial, pel que fa als drets dels parlants. Entre aquests drets hi ha el de poder ser atesos en català. 

L'STEI Intersindical exigeix que el Govern rectifiqui. Normalitzar la llengua catalana en l'àmbit sanitari és garantir la igualtat d'oportunitats de tota la població pel que fa als drets lingüístics en l'àmbit sanitari. Ningú pot ser discriminat en un hospital per raó de la llengua oficial que parla.

LES NECESSITATS DEL SERVEI I LA COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA A SANITAT SÓN COMPATIBLES Els treballadors de la sanitat són persones preparades i competents, adquirir un determinat nivell de coneixement de la llengua catalana NO és difícil. Molts d'ells ja tenen la certificació de català preparada. I els que encara no la tenen estan perfectament capacitats per fer-ho. Si a educació -que és un cos estatal de funcionaris- s'ha pogut posar el requisit de català, també es pot fer a tot el personal estatutari. És perfectament compatible cobrir les necessitats del servei amb bons professionals i exigir la competència de les dues llengües oficials. A educació hi ha la llista de professionals amb el català i la llista de professionals que encara no tenen el nivell que es demana. Quan s'ha de cobrir una plaça, s'agafen els aspirants a cobrir-la que hi ha a la llista d'admesos amb tots els requisits i si no hi ha professionals suficients amb tots els requisit, es recorre a una altra llista on hi ha aspirants que tenen la titulació requerida però que encara no tenen la competència en català. 

La qual cosa fa que mai no es deixi de cobrir una necessitat del servei. 
Ja fa estona que demanam cursos de formació en horari laboral dins els centres de salut, la presència del català als estudis de medecina que s'han començat a fer a les Illes Balears... Volem recordar també que els nostres estudiants, quan acaben l'ESO surten amb una capacitació de català i demanam als sanitaris que viuen i treballen a les Illes Balears que, sense perdre els seus orígens, s'integrin plenament a la cultura de les Illes aprenent la seva llengua.  

Per tant demanam la retirada d'aquest esborrany de projecte i que se'n faci un altre on, el Govern de les Illes Balears, assumeixi la responsabilitat que té per fer avançar progressivament l'ús del català.

Enllaçats celebra la Declaració de Palma impulsada pels governs català, balear i valencià

Representants d'ExLL durant la trobada a Castelló de desembre de 2016

Enllaçats celebra la Declaració de Palma impulsada pels governs català, balear i valencià

La xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua (ExLL) considera l’entesa en matèria cultural i lingüística de les institucions com un pas endavant

Enllaçats per la Llengua valora molt positivament la reunió celebrada a Palma aquest 20 de febrer entre les Conselleries de Cultura dels governs de la Generalitat catalana, el govern de les Illes Balears i la Generalitat Valenciana, on han tractat de la necessitat d’impulsar polítiques coordinades en benefici de la llengua i cultura comuna.

En la reunió s’ha anunciat una sèries de mesures concretes de col·laboració en àmbits com el reforçament d’un mercat interior cultural, la promoció conjunta de la literatura,, l’homologació de les acreditacions oficials en matèria de llengua, la defensa del català envers polítiques lesives estatals i la consolidació de l’Institut Ramon Llull com a organisme de promoció exterior de la llengua i cultura compartida.

Enllaçats per la Llengua vol remarcar que aquestes iniciatives van en la línia que sempre ha defensat i que es tornaren a palesar el passat mes de desembre durant la reunió plenària celebrada a Castelló de la Plana, així com espera que aquests projectes es desenvolupin en forma de mesures concretes i una col·laboració fluida.

Finalment, des d’ExLL s’insta a aprofundir i ampliar aquesta mena d’acords entre la resta d’institucions del domini lingüístic en matèria de llengua, educació i cultura, tant com en la consolidació d’un espai de comunicació en català que contempli la implementació d’un Consell Audiovisual amb presència de totes les administracions.





                                               
Enllaçats per la Llengua,                 
Palma-Barcelona-València, 20 de febrer de 2017 

                                                 enllacatsperlallengua@gmail.com

La Confederació Intersindical aposta per la normalització de les llengües estatals



L'STEI INTERSINDICAL, AMB ELS SINDICATS ALTERNATIUS DE LA CONFEDERACIÓ INTERSINDICAL, TREBALLEN PER LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DE TOTES LES LLENGÜES PRÒPIES DE L'ESTAT.

El Congrés de la Confederació intersindical celebrat a Alacant els dies 10, 11 i 12 de febrer de 2017, al qual hi ha assistit l’STEI Intersindical,  ha aprovat -a proposta del nostre sindicat- una RESOLUCIÓ A FAVOR DE LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DE LES LLENGÜES PRÒPIES DELS TERRITORIS on es declara a favor que, en els territoris on existeixen llengües pròpies -com són el gallec, l'asturià, el basc i el català - aquestes siguin llengües vehiculars de l'ensenyament i llengües de comunicació interna i externa, que funcionin com eix vertebrador del sistema educatiu del seu territori, es garanteixi el coneixement de les llengües oficials i l'aprenentatge d’almanco una llengua estrangera, de manera que, des de l'escola, es pugui treballar per a la igualtat d'oportunitats i la cohesió social. 

La situació de les llengües pròpies amb un govern de nova majoria del Partit Popular (PP) no millorarà la situació del català, del basc, l’asturià, el gallec o l’aragonès, o l’aranès que es parla a la Vall d’Aran. El govern del PP anuncia mesures per incentivar l’aprenentatge de les llengües estrangeres, la qual cosa és molt lloable, però nosaltres pensam que els models curriculars que vénen imposats per la LOMCE deixen molt poc marge a les comunitats autònomes a fer plans de normalització de les llengües territorials a l’àmbit educatiu.

Per altra banda la feina de l’STEI en aquest congrés també ha estat fer prendre consciència a la resta de sindicats alternatius de l’estat de la necessitat de compartir la lluita per la normalització de la llengua, la cultura, la identitat i les nacions que formen part de l’estat, i explicar la situació que viu una part de la nació cultural catalana en relació a l’exercici del Dret de Decidir i la falta de diàleg per part del govern espanyol (PP) per resoldre aquesta qüestió a partir del diàleg i de la política i no des dels tribunals.  

Font: STEI-intersindical Illes Balears

El Centre de la Cultura Catalana iniciarà el cicle de presentacions literàries al març


Rafel Nadal i Matthew Tree, properament a Andorra

El Centre de la Cultura Catalana iniciarà el cicle de presentacions al març


Els escriptors Rafel Nadal i Matthew Tree seran dos dels protagonistes del cicle de Presentacions Literàries que el Centre de la Cultura Catalana està preparant per la propera primavera.

El periodista Rafel Nadal, ha publicat enguany La senyora Stendhal, obra que s’està venent molt bé a Andorra, i que serà al Principat cap a inicis de març per fer-ne la presentació. Per la seva banda, l’escriptor d’origen britànic Matthew Tree presentarà la seva darrera obra De fora vingueren, editada a finals d’any amb la que torna a abordar el tema del racisme, aquest cop situant-lo com a fil argumental d’una novel·la  que té lloc a la britànica illa de Wight.

Rafel Nadal va néixer a Girona el 1954, col·labora en diversos mitjans de comunicació i va ser Director d’El Periódico de Catalunya entre 2006 i 2010. Entre altres, ha guanyat el XLIV Premi Josep Pla de narrativa del 2012, el Premi Joaquim Amat-Piniella del 2013 amb la novel·la Quan érem feliços, i el Premi Anglada 2014 amb el llibre Quan en dèiem xampany.

Matthew Tree ha presentat programes de televisió i és col·laborador habitual en televisió i ràdio, a més d’escriptor d’articles a diversos mitjans, va aprendre català als anys 80 i ha guanya el Premi Octubre de Narrativa 1999 amb l’obra Ella ve quan vol, i el Premi Columna el 2001 amb l’obra Privilegiat. El 1999 va guanyar el premi Joan B. Cendrós per a la divulgació de la cultura catalana a l’exterior, per un article publicat al diari The Times.

Aquestes dues presentacions formen part del calendari d’autors que enguany portarà el Centre de la Cultura Catalana al seu cicle Presentacions Literàries, que començarà el mes que ve amb Rafel Nadal i que a més de Matthew Tree portarà tres autors més. Les presentacions, amb un format distès i proper pretenen no només que l’autor presenti el seu llibre, sinó que els seus lectors habituals puguin preguntar-li sobre la seva obra, els mètodes que utililitza per escriure, anècdotes i curiositats.


Font: El Periòdic d'Andorra

Inauguració a Elna de l'exposició: IMPRESSIONS dels alumnes del col•legi Pompeu Fabra de la Bressola

El 4 de febrer a les 15h, al Claustre de la Catedral d'Elna, s'inaugura l'exposició IMPRESSIONS del Col·legi Pompeu Fabra - La Bressola.

IMPRESSIONS és un projecte interdisciplinari engegat el curs 2014-2015 amb els artistes Alexandre DAVID i Carlos BARRANTES.

L'acte d'inauguració comptarà amb l'assistència de l'alcalde d'Elna, el Sr. Yves Barniol, i el president de la Bressola, el Sr. Joan Sebastià Haydn.
L'exposició es podrà visitar del dia 4 de febrer al 16 d'abril.