ÒMNIUM CULTURAL DE L'ALGUER CELEBRA LA FESTA DE N. S. DE LA MERCÈ

Òmnium Cultural de l’Alguer continua la pròpia col·laboració amb els Frares Mercedaris de la parròquia de l’Alguer, l’històric orde religiós fundat a Barcelona l’any 1218 i arribat a l’Alguer l’any 1654 gràcies al Bisbe alguerès i mercedari Francesc Boyl.
En ocasió de la Festa de N.S. de la Mercè, Òmnium Cultural de l’Alguer, divendres 2 i dissabte 3 d’agost, a les hores 18, en los espacis de la parròquia, presentarà calqui u dels jocs populars del passat: la baldúfola, les bales de vidre, lo pilombí i el tiraelàstic.
En aqueixos dies hi siguerà també un estand on se poden trobar les publicacions en alguerés realitzades de la nostra associació i endiriçades als minyons i una petita exposició dels jocs, amb els quals vengueran organitzades petites competicions en los espacis de la parròquia.
Durant les dues jornades, los socis d’Òmnium Cultural de l’Alguer sigueran a disposició per donar informacions als interessats a propòsit de les activitats que l’associació porta envant i per eventuals demanes d’adhesió.
Òmnium Cultural de l’Alguer convida tots a participar a totes les manifestacions en programa per la festa, que començaran dilluns 29 de juliol i acabaran diumenge 4 d’agost.

Lo President
Stefano Campus

El Parlament Europeu reconeix el català com a llengua en perill d'extinció

Un informe aprovat per la comissió de Cultura l'inclou en una llista d'idiomes amenaçats

La Comissió Europea valorarà si adopta mesures de protecció

M. Antònia Font (STEI -i) i Magda Gonzàlez Crespí,
en la seva denúncia dels atacs a la llengua,
davant el Parlament Europeu
Cop de mà a la immersió lingüística. La comissió de Cultura del Parlament Europeu ha aprovat que es fomenti des dels primers nivells educatius l'aprenentatge de les llengües minoritàries amenaçades de desaparició, entre les quals el català. Segons va informar ahir a la nit Vilaweb, la petició forma part d'un informe sobre diversitat lingüística a la UE elaborat per l'eurodiputat cors François Alfonsi i aprovat per unanimitat amb esmenes dels diversos grups polítics. L'informe parteix d'un debat fet a la comissió, amb la presència d'experts de la Unesco i d'altres organitzacions com ara la Network to Promote Linguistic Diversity (NPLD).
Una esmena presentada pels eurodiputats Izaskun Bilbao (PNB) i Ramon Tremosa (CiU), i avançada ahir pel diari digital, citava “les polítiques educatives d'immersió” i l'efecte que tenen “sobre la protecció de les llengües europees no hegemòniques”. L'esmena, finalment incorporada a l'informe aprovat per unanimitat, fa seves les propostes dels experts i considera que els estats membres han de fer una política lingüística que capaciti els nens a “aprendre la llengua en perill, com a llengua materna, des de la més primerenca edat”.
L'informe aprovat en aquesta comissió serà presentat al ple de la Comissió Europea el mes de setembre vinent. L'objectiu és que la comissió el tingui en compte i es decideixi a completar amb mesures legislatives la defensa de les llengües minoritzades i en perill d'extinció, segons un comunicat emès des del gabinet de l'eurodiputada del PNB.
“Riquesa” i “diversitat”
A més, l'informe reconeix el multilingüisme “com una riquesa i una expressió de la diversitat europea” i demana finançament per al període 2014-2020 per donar suport a les llengües en perill. També considera que les societats multilingües ben cohesionades i que gestionen la seva diversitat lingüística de manera democràtica i sostenible contribueixen a la pluralitat, són més obertes i estan en millors condicions per contribuir a la riquesa que suposa la diversitat lingüística.

8 NOTÍCIES DE RESISTÈNCIA A LES ILLES


Al final del Post, hi trobareu la Moció que va aprovar l'Ajuntament de Pollença contra el TIL i de suport a la vaga indefinida 13-S.
Us demanam que si teniu contactes amb batles i regidors de Balears, els hi faceu arribar.
Gràcies.
.



1.- DIARI DE BALEARS

Educació designa a dit el director del CEIP Gaspar Sabater de Palmanyola

2.- DIARI DE BALEARS

Opinió | Editorial

Dubtes sobre la vaga dels docents

Editorial | 12/07/2013

Ahir es sentien comentaris en el sentit que hi haurien dubtes en alguns sindicats per mantenir la convocatòria de vaga indefinida al sector de l'educació el setembre. Se sap que hi ha molt debat intern sobre la qüestió i que persones amb capacitat d'influència entre professors i mestres encara no acaben de veure clar que una protesta tan contundent pugui tenir els efectes desitjats. Es tractava només de comentaris perquè la postura expressada en assemblea és la d'anar a la protesta. Passi el que passi al final l'evident és que el sector es juga molt amb aquest torcebraç. L'aplicació del Decret de Tractament Integrat de Llengües amb l'actual manca de mitjans pot tenir efectes contraproduents i de pèrdua de qualitat educativa. La politització de la qüestió és hores d'ara enorme i és lògic que l Govern Bauzá s'hagi pres aquesta iniciativa envers la vaga com un pols de gran importància.

En tot cas, ve un estiu de converses i negociacions. Si d'aquest diàleg se'n deriva més recursos per a les escoles i instituts, ja serà una gran passa. Però si tot és una jugada del Consolat per llevar força al moviment docent, aquest ho pot pagar molt car en el futur.

3.- DIARIO DE MALLORCA

Las clases de ESO de las islas son las segundas más masificadas del país

Consell Escolar i Claustre del CEPA La Balanguera contra el TIL




Caça de bruixes a les Balears

SEBASTIÀ ALZAMORA

7 - L’STEI DENUNCIA LA MANCA DE TRANSPARÈNCIA EN EL PROCEDIMENT DE LLOCS DE TREBALL PER A INSPECTORS D’EDUCACIÓ

El passat dissabte, dia 13 de juliol, va sortir al BOIB l’ordre de la consellera d’Educació que regula el procediment per a l’ocupació de llocs de treball d’inspectors d’educació en comissió serveis. Tot i que el redactat final de la norma recull algunes de les aportacions que s’han fet per part de l’STEI, tant al Consell Escolar de les Illes Balears com a la Mesa Sectorial d’Educació, ens sembla del tot insuficient en algunes qüestions del seu contingut.

Per una banda, des de l’STEI s’havia demanat que l’ordre recollís i aplicàs la normativa autonòmica i estatal vigent, i que els requisits s’ajustassin a allò que preveu el decret estatal. I per altra, en la manca d’independència que té la comissió de selecció i valoració, amb la majoria dels seus membres designats pel secretari autonòmic d’Educació. Si els seus components fossin elegits per sorteig, hi hauria més garanties d’imparcialitat.

Un altre dels aspectes de l’ordre que aixeca més sospites és la puntuació que es dóna a la segona fase del procediment de selecció, l’anomenada “fase de projecte i entrevista”, amb gairebé la meitat del total de la baremació de tot el procés. Un tipus de prova, l’entrevista,  que pot amagar molta subjectivitat, manca de parcialitat, possibilitat de tractes de favor, i a la qual els representants de les organitzacions sindicals no podem ser-hi presents.

Cal recordar que aquesta ordre de la consellera ve motivada per la necessitat de dotar el cos d’inspecció de la Conselleria d’Educació de nous integrants, després que el mes de juny de l’any 2012, sense cap tipus de motivació justificada, desset inspectors i inspectores foren destituïts de manera fulminant.

Des de l'STEI reclaman al Govern que no impulsi polítiques repressives, no ataqui la llibertat d'expressió, com fa l’avantprojecte de Llei de símbols, i vigilarem, -i si el cas denunciarem-, qualsevol intent de conformar una selecció del cos d'inspecció amb criteris  partidistes i de subordinació ideològica.

En els dominis de la llei i la ficció

JOAN MELIÀ
8.- MOCIÓ APROVADA PER L'AJUNTAMENT DE POLLENÇA CONTRA EL TIL I DE SUPORT A LA VAGA INDEFINIDA.
MOCIÓ APROVADA PEL PLE DE L'AJUNTAMENT DE POLLENÇA EL 27 DE JUNY AMB ELS VOTS A FAVOR DE Lliga, Alternativa, PSOE, CiU, PSM, Esquerra i Tomeu Fuster i L'ABSTENCIÓ DE PP i UMP

MOCIÓ: REBUIG A LA IMPLANTACIÓ OBLIGATÒRIA DEL DECRET SOBRE EL TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGÜES (TIL) ALS CENTRES EDUCATIUS.

Davant l’aprovació per part del Govern de les Illes Balears del Decret 15/2013, de 19 d’abril, pel qual es regula el tractament integrat de les llengües (TIL) als centres docents no universitaris de les Illes Balears, entenent que:




1.- Imposa impartir assignatures troncals en llengua anglesa sense una preparació prèvia adequada, ni per part dels alumnes ni per part del personal docent, la qual cosa implicarà una minva en l’estudi del contingut específic de cada matèria i, en conseqüència, un endarreriment respecte a altres comunitats.
2.- Es fa una implantació precipitada, improvisada i generalitzada de l’ensenyament en anglès per part de professorat no preparat, sense materials adequats, en classes massificades i sense recursos específics.
3.- S’exigeix el nivell B2 d’anglès per impartir classes en anglès, quan aquest nivell només capacita per mantenir converses de caire no formal segons el Marc europeu comú de referència per a les llengües; per fer classes en llengua anglesa és necessari el nivell C1 (per fer classes en llengua catalana sempre s’ha exigit el nivell C).
4.- En cap moment s’ha valorat ni avaluat el nivell actual d’anglès de l’alumnat. Quan es diu que es vol millorar la seva competència en aquesta llengua estrangera és, precisament, perquè el nivell actual no és suficient. Com se suposa, doncs, que han de seguir classes no ja d’anglès, sinó de matèries troncals en anglès?
5.- No s’ha escoltat en cap moment ni els tècnics ni els professionals de la matèria, ni tampoc s’han consultat els departaments didàctics ni la Universitat a l’hora d’elaborar aquest Decret per part de la Conselleria i, amb això, s’ha dictat una normativa incoherent amb un calendari d’aplicació inassumible, que ha creat desconcert i malestar als centres, farà augmentar les desigualtats dins les aules i impossibilitarà el tractament adequat de les diferents necessitats educatives dels alumnes.
6.- Suposa un retrocés de la nostra llengua als centres i deixa sense efectes, per la via del Decret, la Llei 3/1986 de Normalització Lingüística de les Illes Balears (aprovada per tots els partits polítics), ja que en contradiu l’article 1, que estableix que s’ha d’assegurar el coneixement i l’ús progressiu del català com a llengua vehicular en l’àmbit de l’ensenyament.
7.- S’incrementarà la despesa econòmica que hauran d’assumir les famílies (que en molts de casos viuen una crítica situació econòmica), ja que s’hauran de comprar llibres de text nous pel fet d’impartir-se les classes en llengües diferents a les dels actuals llibres de text, i deixarà de tenir efectivitat l’estalvi que suposen els projectes de reciclatge de llibres que hi ha a molts de centres, sense que aquesta qüestió estigui inclosa en el Decret.
8.- La majoria dels pares tampoc no estan preparats per ajudar els fills en les assignatures que s’impartiran en anglès (matemàtiques, ciències socials, ciències naturals, etc).
9.- Suposa un atac a la llibertat de les famílies que lliurement han escollit el centre al que portaran als fills, valorant entre altres factors el projecte lingüístic que autònomament cada centre tenia implantat.

Es per tot això que es proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció del següent acord:

1.El Ple de l’Ajuntament de Pollença demana al Govern Balear que es derogui el Decret 15/2013 esmentat, ja que la seva aplicació en cap cas ajudarà els alumnes de les escoles pollencines a millorar el seu rendiment acadèmic, ni tampoc possibilitarà l'aprenentatge de la llengua anglesa de forma adequada, ans al contrari, empitjorarà de forma molt clara el seu aprenentatge en conjunt.
2.Rebutjar l'actitud de falta de diàleg i de consens del Govern de les Illes Balears respecte a tota la comunitat educativa i la resta d'agents socials.
3.Instar al Govern Balear a elaborar una nova normativa, feta des del consens amb la comunitat educativa, que permeti que els alumnes finalitzin l'aprenentatge dominant les dues llengües oficials i l'anglès, acompanyant aquesta mesura de la llibertat necessària que cada centre ha de tenir per establir el seu projecte lingüístic.
4.El ple de l'Ajuntament dona suport a la vaga indefinida proposada pel 13 de setembre per part de l'Assemblea de docents i que té com punt de partida aconseguir la derogació del decret del TIL.