Activitats de les entitats associades d'Enllaçats per la Llengua (setmana del 24-11 al 30-11 de 2014)







Stei-intersindical Illes Balears:


Òmnium Cultural de l'Alguer:


Obra Cultural de l'Alguer:


Plataforma per la Llengua l'Alguer:


Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC):


Plataforma pel Dret a Decidir (PDD):


Confederació Sindical Catalana (CSC):


USTEC-STEs-IAC:


Enllaçats No Acatem (ENA):


Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans:


Coordinadora Obrera SIndical (COS):


Acció Cultural Països Catalans:


Associació Amics de la Bressola:


Moviment Franjolí per la Llengua:


STEPV-Intersindical Valenciana:


Acció Cultural del País Valencià (ACPV):


Federació d'Escola Valenciana (FEV):


Plataforma PROU:


Associació Cívica per la Llengua el Tempir:


Castelló x la Llengua (CxLL):


Bloc d'Estudiants Agermanats (BEA):


Confederació d'AMPA's Gonzalo Anaya:


Agrupació Borrianenca de Cultura:


Declaració de principis de la Confederació Sindical Catalana [CSC]

1. Entenem el sindicalisme com una acció conjunta i organitzada, democràtica, lliure i autònoma, al servei dels treballadors i treballadores per a la defensa dels drets laborals, socioeconòmics i nacionals; dirigida, doncs, a la transformació de l’actual estructura social en una altra més justa, lliure i solidària.
2. Fonamentem la nostra acció sindical en una concepció de la persona com a motor, protagonista i fi de l’acció econòmica i de la vida social.
3. Lluitem per eliminar tota situació d’opressió d’uns individus i/o col·lectius sobre d’altres i per aconseguir una estructura socioeconòmica que permeti el ple desenvolupament de les persones i l’assoliment de respostes adequades a les seves justes necessitats.
4. Propugnem una autèntica democràcia social i econòmica en què els interessos col·lectius estiguin per damunt de qualsevol minoria privilegiada i en la qual els treballadors i treballadores tinguin una major participació en les decisions socioeconòmiques, tant a nivell d’empresa com a nivell general. Considerem el sindicat com un instrument de lluita contra els abusos de poder i la vaga com una de les armes necessàries.
5. Entenem la llibertat d’associació com la possibilitat jurídica i efectiva de fundar associacions i adherir-s’hi lliurement; defensem la diversitat, creiem en el diàleg i en la decisió de la majoria, tot respectant la minoria.
6. Propugnem la unitat d’acció entre els diferents sindicats per millorar la defensa dels interessos col·lectius dels treballadors i treballadores i treballem, al mateix temps, per a la consolidació de la Intersindical-Confederació Sindical de Catalunya com a central sindical catalana, necessària per als treballadors i treballadores del nostre país.
7. Afirmem el dret de Catalunya, com a part integrant dels Països Catalans, a l’autodeterminació i la vinculació de l’alliberament nacional en la transformació social.
8. Refermem el nostre compromís de treballar perquè la llengua catalana, que és la pròpia de la nostra nació, assoleixi la normalització en tots els àmbits, però especialment en el professional i laboral, i que ha de ser objecte de protecció i promoció enfront de tota imposició aliena.
9. Reclamem la protecció del medi ambient davant de les agressions de què és objecte.
10. Afirmem la nostra absoluta independència de qualsevol grup de pressió de tipus social, econòmic, polític, cultural i religiós.
11. Admetem tots els treballadors i treballadores sense discriminació per motius de raça, religió, sexe o ideologia.
12. Rebutgem l’enfrontament entre pobles, així com l’opressió i el domini d’un poble sobre un altre.
13. Treballem per a l’enfortiment de la societat civil enfront de l’omnipresència de l’administració pública i exigim d’aquesta que faciliti mitjans legals i econòmics perquè la societat civil pugui desenvolupar-se.
14. Refermem el nostre compromís de treballar solidàriament amb tots els treballadors i treballadores i sindicats de les altre nacions i pobles d’arreu del món, perquè només amb la solidaritat assolirem els nostres objectius.
15. Treballem i participem en el camí de la construcció d’una Europa de pobles lliures i solidària, en què la força dels treballadors i treballadores transformi les actuals estructures dels estats, i afirmem la voluntat de participar en la vertebració d’un sindicalisme europeu

Dos algueresos, Premis d'Actuació Cívica de la Fundació Carrulla

ÒMNIUM CULTURAL DE L’ALGUER




Lo 15 de novembre amb un acte solemne en lo Saló de Cent del Municipi de Barcelona, s'és tenguda la cerimònia per la consegna del Premi Josep Maria Batista i Roca, instituït l'any 1989 per reconèixer les accions portades envant dels catalanoparlants a fores del territori de la Catalunya per difundir la coneixença de la cultura catalana en tot lo món.
U dels deu premis és estat consegnat del Síndic de Barcelona, Xavier Trias, a Antoni Martinelli, soci de l'Òmnium Cultural de l'Alguer i nostro conciutadà, que al 2008 havia recivit lo Premi d'Actuació Cívica Lluís Carulla.

Aqueix reconeixement és la prova que el treball fet amb discreciٕó i amb passió, la genuïnitat i la coherència, són los elements fondamentals per tutelar la nostra identitat i donar continuïtat a la nostra llengua i a la nostra cultura, oltres que un fort senyal que els comportaments honestos i desinteressats calqui volta venen reconeixuts també a livell institucional.

Lo President
Stefano Campus

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------



L'ALGUER- Dilluns 24 de novembre, a les 19, al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, la consenya dels premis d'Actuació Cívica, edició 2014, a la presència del Síndic Xavier Trias. 
Per l'edició 2014, la juria era formada de Antoni Bassas, Jordi Carulla-Ruiz, Carles Duarte, Vicent Partal i Damià Pons. 
  
Irene Coghene, activista per la protecció de la llengua i de la cultura alguereses, ha guanyat el Premi d'Actuació Cívica de la Fundació Carulla. Coghene, nada a l'Alguer al1982, ha treballat a l’Ofici Lingüístic del Municipi de l’Alguer. És estada també responsable de la creació i la coordinació de la delegació de la Plataforma per la Llengua, amb la qual organitza Les Estrenes, festa tradicional del 6 de gener. És fundadora i secretària del Centre Excursionista de l’Alguer, que promou el patrimoni natural i paisatgístic del territori i dedica anualment una excursió, la Passejada per la Llengua, al territori de l'Alguer per la descoberta de diversos topònims. Amb el Centre Excursionista, ha organitzat l'Aplec Excursionista dels Països Catalans a l'Alguer. Ha col·laborat també amb la Fundació Ateneu Alguerès per l'organització de conferències i concerts amb musicistes catalans. 
  
Amb Irene Coghene, los altres guanyadors de la XXXII edició del premi són: Ester Bonal i Sarró, de Barcelona (membre del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya); Montserrat Fontané, de Girona; Tomeu Martí i Florit, de Palma (activista cívic, gestor cultural, periodista i escriptor); Rosa Serrano i Llàcer, de Paiporta (laureada en Pedagogia a la Universitat de Barcelona, i una de les fundadores de l’Escola Gavina a Picanya l’any 1975, per l'ensenyament del català als País Valencià); i Emigdi Subirats i Sebastià, de Campredó (laureat en Filologia Anglogermànica, i professor de inglés a Tortosa). 
Lo Premi d'Actuació Cívica, és estat creat l'any 1983, amb sis guanyadors, dotats de 5.000 euros cada u, destinats a les persones que se són fer distingides (generalment poc coneixudes, i que treballen en forma anònima) que han treballat i que treballen al servici de la identitat nacional en diversos àmbits de la vida i de la relació humana, com en l'ensenyament, comunicació, ciències, art, cultura popular, música, teatre, economia, dret, acció social i cívica. 



STEPV-IV i ExLL potenciaran el treball en xarxa per la defensa de la llengua


El sindicat d'ensenyament STEPV-IV i la plataforma Enllaçats per la Llengua (ExLL) acordaren d'aprofundir la col·laboració en la normalització del valencià a tots els àmbits.


Ambdós col·lectius coincidiren en potenciar el treball en xarxa, l'intercanvi d'experiències i la defensa i valorització de la llengua conjuntament de tota la comunitat catalanoparlant.




Representants d'STEPV-IV i Enllaçats per la Llengua es reuniren el passat cap de setmana per analitzar la situació global de la llengua, especialment a l'ensenyament, novament amenaçada per l'ordre de plurilingüisme que imposa Conselleria d'educació sense el consens de la comunitat educativa, i que torna a marginar la llengua pròpia del País Valencià.

Davant aquesta situació, a la que cal sumar el dèficit de places a les línies en valencià i de mitjans propis, la plataforma d'entitats donà suport a les accions i iniciatives impulsades pel sindicat per revertir aquestes polítiques i que promocionen l'ús social i la normalització
de la llengua catalana.

Durant la reunió es valorà positivament els gairebé dos anys de feina conjunta de la xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua, de la qual STEPV-IV en forma part, que reuneix col·lectius de tots els territoris catalanoparlants en defensa de la llengua comuna i que es reunirà el pròxim 13 de desembre a Castelló de la Plana.




Premsa.stepv@intersindical.org
enllacatsperlallengua@gmail.com
                                                                                           València, 27 de novembre de 2014




                                    







Enllaços:

La veu del País Valencià







Presentació del nou conte de la Bressola a Taradell [27 de novembre]

La Carta és el nom del conte que ens explicarà la darrera aventura d'en Fermí i la Valentina. Els dos ratolins del mas Casablanca han viscut una aventura per la Catalunya del Nord i l'Scaramuix ens l'explicarà amb els seus dibuixos.
El conte ha estat possible per l'aportació de 160 mecenes que van respondre a la crida dels Amics de la Bressola a través de Verkami. El proper dijous, 27 de novembre, el conte es presentarà en exclusiva mundial a Taradell, a les  7 de la tarda, a la biblioteca del parvulari de l'escola les Pinediques (Carrer de Ramon Pou de Taradell ). A més de l'autor, l'Scaramuix, comptarem amb dos convidats molt especials: la bibliotecària Mercè Escardó i el músic Guillem Roma, que coneixem prou bé per la seva col·laboració al CD 1,2,3... pica Bresola!.
Per celebrar la sortida del nou conte també es prepara una festa al mas Casablanca per la primavera vinent (març).



Debat sobre la docència en valencià dijous 27 de novembre [STEPV-IV]

A la vesprada, a les 19 hores, a la seu de l’STEPV, Marqués de Valverde 8, tindrà lloc una taula rodona sobre “La docència en valencià i del valencià: entrebancs i futur”, amb les intervencions de Francesc Felipe, per Escola Valencina; Marc Candela, per l’STEPV; i Raül Burriel, per l’ACV Tirant lo Blanc, en un acte organitzat per l’STEPV.
Segons diu aquest sindicat en el seu escrit, "malauradament, les retallades en educació han estat l'excusa per la retallada de drets lingüístics, per la imposició per part del govern del Partit Popular d'uns programes lingüístics que donen prioritat a les altres llengües no autòctones: el castellà i l'anglés. Enfront d'aquesta política de l'actual govern, s'obri la protesta contundent i continuada de les escoles que especialment han patit aquesta imposició i el suport d'Escola Valenciana i sindicats com l'STEPV per lluitar contra aquesta.
STEPV ha volgut contribuir en aquesta edició de celebració del 82 aniversari de les Normes de Castelló, amb aquesta taula redona, constituint un espai de reflexió i debat al voltant d'un dels tres eixos fonamentals que Castelló per la Llengua posa en relleu: el paper fonamental de l'escola per poder viure en valencià i la voluntat ferma de pares i mares que els seus fills i filles estudien en valencià, de la voluntat de l'estudiantat universitari a rebre els estudis en valencià".

Activitats de les entitats associades d'Enllaçats per la Llengua (setmana del 17-11 al 23-11 de 2014)


Enllaçats per la Llengua:







Stei-intersindical Illes Balears:


Òmnium Cultural de l'Alguer:


Obra Cultural de l'Alguer:


Plataforma per la Llengua l'Alguer:


Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC):


Plataforma pel Dret a Decidir (PDD):


Confederació Sindical Catalana (CSC):


USTEC-STEs-IAC:


Enllaçats No Acatem (ENA):


Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans:


Coordinadora Obrera SIndical (COS):


Acció Cultural Països Catalans:


Associació Amics de la Bressola:


Moviment Franjolí per la Llengua:


STEPV-Intersindical Valenciana:


Acció Cultural del País Valencià (ACPV):


Federació d'Escola Valenciana (FEV):


Plataforma PROU:


Associació Cívica per la Llengua el Tempir:


Castelló x la Llengua (CxLL):


Bloc d'Estudiants Agermanats (BEA):


Confederació d'AMPA's Gonzalo Anaya:


Agrupació Borrianenca de Cultura:



30+1: temps de passar pàgina [Article de Beatriu Cardona i Ferran Suay]


Són els anys que ha estat activa la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV). Cert que «activa» és poc més que un eufemisme si s'aplica a una llei que només ha conegut dos (dos!) decrets d'aplicació en tres dècades llargues de vigència. Tot indica que fou concebuda com una llei ornamental, que cap dels ocupants de la Generalitat ha tingut la menor intenció d'aplicar i molt menys, de desenvolupar.
En qualsevol cas, ara mateix això fa igual. Una llei d'ús d'un idioma, que es va pensar i publicar abans de l'existència d'internet, és evident que necessita un recanvi. No una reforma. Cal bastir un nou edifici, capaç d'atendre a les necessitats reals del segle XXI, amb uns mitjans, sistemes i mecanismes de comunicació ben diferents dels que existien quan es generà la llei. 
Cal un instrument nou que puga fer allò que se suposa que els governs legítims i democràtics han de fer: corregir les desigualtats. I la societat valenciana, de la qual fa anys que sentim proclamar que és una societat bilingüe, està formada per dos grups de ciutadans amb uns drets efectius  extremament diferents, que -de moment- cada dia que passa són més desiguals.
D'una banda hi ha les persones que, de les dos llengües oficials, perfereixen usar-ne una, que és el castellà. Persones que tenen tots els seus drets lingüístics perfectamentb garantits. Des de rebre qualsevol document, oficial o privat en la seua llengua d'elecció, fins a triar l'emissora de TV o ràdio que més els agrade o poder dur els fills al cine, a qualsevol pel·lícula i sessió, sense el menor dubte que estarà en el seu idioma.
De l'altra banda està la gent que opta pel valencià. 
Necessitem una nova llei d'igualtat lingüística. Un instrument legal capaç d'acabar amb les dos divisions actuals de ciutadans: els qui tenen garantits tots els seus drets lingüístics i els que han de batallar personalment cada dia per aconseguir-ne algun.
Les lleis d'igualtat no pretenen reduir els drets d'uns sinó equiparar, a l'alça, els altres. No es tracta que les persones que prefereixen rebre les comunicacions institucionals en castellà no ho puguen fer. Es tracta que els altres tinguem accés al mateix dret. És un principi bàsic de les societats democràtiques, que aspiren a equiparar els drets de totes les persones que les componen.
I ara mateix, la desitjable igualtat lingüística, un concepte a què cap demòcrata no es pot oposar, no pot ser garantida per una llei ja obsoleta, que ningú ha tingut mai la menor voluntat real d'aplicar. 
És temps de canvi. La societat valenciana ha d'abandonar l'herència franquista que ha dominat la política lingüística des del segle passat i ha fet que, de facto, la gent que vol viure en valencià, siguen ni més ni menys que ciutadans de segona. Cal una llei d'igualtat lingüística que siga l'instrument capaç de convertir-nos a tots en ciutadans de primera.

ExLL exigeix la plena normalització del valencià (31è aniversari de la LUEV)



El pròxim 23 de novembre es compleix l'aniversari de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), que fa 31 anys va ser aprovada i implementada a les aules del País Valencià. Aquesta llei regula l'ús i els drets de la ciutadania valenciana quant a la llengua pròpia.
Des d'Enllaçats per la Llengua volem celebrar i donar valor a aquesta iniciativa que, tot i presentar moltes mancances, permetia un avenç en la normalització de la llengua catalana pel que fa a la presència a l'ensenyament i les administracions.

Malauradament, tot i els bons propòsits que recollia una llei que havia de garantir l'aprenentatge del valencià a l'escola, cada any milers de famílies queden fora de les places de l'ensenyament en valencià, tot i demanar-ho expressament. El tancament de línies en valencià per part del Consell deixa palès la poca disposició d'aquest a l'hora d'aplicar una llei d'obligat compliment, conculcant els drets lingüístics de bona part de la societat valenciana, que no pot estudiar en la seua llengua pròpia ni adreçar-se a les administracions amb normalitat.

És per tot això que les entitats que formen part d'Enllaçats per la Llengua exigeixen, 31 anys després, l'aplicació de la LUEV en tot el seu contingut i l'ampliació de la mateixa que permeti definitivament la plena normalització de la llengua catalana al País Valencià.




València, 23 de novembre de 2014



Enllaçats per la Llengua http://exllengua.blogspot.com
enllacatsperlallengua@gmail.com









Enllaçats per la Llengua va sorgir davant la necessitat d’actuar conjuntament a tots els territoris dels Països Catalans de manera coordinada. Ha fet costat a la Bressola, als alcaldes i docents de la Franja de Ponent, a la Vaga Indefinida per l’educació a les illes Balears, a les agressions i amenaces contra la llengua al País Valencià i en general a l’ofensiva del PP en contra de la llengua allà on governa.


Enllaços mitjans:

La veu del País Valencià

Llibertat.cat

STEPV i Escola Valenciana junts per defensar l'ensenyament en valencià


» ENSENYAMENT EN VALENCIÀ

STEPV i Escola Valenciana es reuneixen per analitzar la situació del valencià a l'ensenyament

Les dues entitats impulsaran accions per a frenar l’aplicació de l’ordre de plurilingüisme que es publicarà en breu

STEPV i Escola Valenciana s’han reunit per analitzar la situació de l’ensenyament en valencià, especialment la nova ordre d’aplicació del plurilingüisme que pretén realitzar una consulta als pares i mares sobre els programes lingüistics plurilingües i imposar una assignatura en castellà en els programes en valencià.

Les dues entitats coincideixen en què el model plurilingüe de la Conselleria d’Educació limita l'extensió de l'ensenyament en valencià i no serveix per assolir l’objectiu que marca la legislació vigent perquè l’alumnat assolisca les mateixes competències lingüístiques en les dues llengües oficials.

El decret de plurilingüisme de 2012, que no ha comptat amb el suport ni el consens de la comunitat educativa, s’està aplicant en el segon cicle d’educació infantil i, el curs que ve, s’aplicarà al primer curs d’educació primària. La Conselleria ha preparat ara una ordre de desplegament del decret i convocarà consultes a les famílies en tot el sistema educatiu perquè es pronuncien sobre el progama plurilingüe (en valencià o en castellà) que volen per als seus fills. STEPV i Escola Valenciana entenen que aquesta consulta és innecessària, dubten de la seua legalitat i crearà un conflicte innecessari entre les famílies i aquestes i el centre educatiu. A més, és la Conselleria la que decidirà en última instància quin programa plurilingüe aplica en el centre perquè la consulta no és vinculant.

En definitiva, aquesta nova normativa que es publicarà en breu serà un instrument més en mans del govern valencià per a continuar entrebancant l’ensenyament en valencià al sistema educatiu públic. Recordem que només el 30% de l’alumnat estudia en valencià, no per falta de demanda sinó per les polítiques involutives del govern valencià en matèria lingüística, no només en ensenyament sinó en el conjunt de la societat valenciana.

Per tot això, STEPV i Escola Valenciana s’han compromés a treballar conjuntament per  a posar fre a aquesta política de marginació del valencià i oferir alternatives perquè el pròxim govern de la Generalitat es comprometa a potenciar l’ensenyament en valencià i plurilingüe en el sistema educatiu.
19 de novembre de 2014


STEPV  Área d'Acció SindicalMarc Candela Tel 660 051 149 marc.candela@stepv.intersindical.org
Juan de Mena, 18. Tel. 96 391 91 47 Fax. 96 392 43 34. 46008. VALÈNCIA. stepv.intersindical.org

Descobreix la Catalunya Nord a través dels seus escriptors [Amics de la Bressola]


Torna el Club de Lectura: la millor manera de descobrir i conèixer la Catalunya Nord a través dels seus escriptors i els seus textos.

Enguany el farem al Centre de Documentació de la Direcció General de Política Lingüística, al Portal de Santa Madrona, 6-8, 08001 Barcelona.

Inici: 
dimarts 25 de novembre, a les 7 de la tarda
Presentació del projecte del Club de lectura.
Ens hi acompanyarà l’escriptor Miquel Arnaudies



1er autor (Joan-Daniel Bezsonoff)
1a sessió: dimarts 2 de desembre (7 a 8 tarda)
2a sessió: dilluns 15 de desembre (7 a 8 tarda)



2n autor (Jordi Pere Cerdà)
1a sessió: dilluns 12 de gener (7 a 8 tarda)
2a sessió: dilluns 19 de gener (7 a 8 tarda)



Per assistir-hi cal fer una inscripció prèvia per garantir la plaça a amics@bressola.cat.


Inscripció: gratuïta



Barcelona, novembre 2014


Bon dia, tots i totes vosaltres el curs passat vau expressar interès per participar del Club de Lectura. Enguany comptem amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat, i en concret de la Direcció General de Política Lingüística, que han apostat pel format.

Ara queda la part més difícil. Aconseguir un grup de 10-12 persones que ens ajudin a dur a terme el Club amb la seva participació, començant pel dimarts 25 de novembre. 

Si voleu, podeu, us fa il·lusió, o coneixeu a qui li pot interessar, si us plau, ajudeu-nos a fer la difusió. Dilluns volem que la sala de documentació de Política Lingüística se’ns quedi petita, i afegim, el moment que vivim a la Catalunya Sud ens ha d'ajudar també al Nord: perquè avui més que mai ens cal mantenir la flama de la llengua viva!!!

Ajudeu-nos, participeu-hi! Us recordem, confirmacions a amics@bressola.cat


Associació d'Amics de la Bressola

Crònica de la II edició de Premis El Tempir

Notícia de El Punt/Avui

El sud es reivindica en la segona edició dels premis d'El Tempir


L'entitat il·licitana guardona Xavi Sarrià, Daniel Climent i Asprella Teatre pel seu compromís amb la llengua i cultura

El periodista Francesc Viadel insta la societat civil a fer possible el canvi polític al País Valencià

Els guanyadors de la II edició dels premis d'El Tempir.Foto: D.BETORET.
L'Associació per a la Normalització del Valencià a Elx El Tempir, va lliurar, aquest dissabte els seus premis anuals que reconeixen la “trajectòria cívica de persones, entitats o empreses que s'han distingit pel seu treball diari a favor de la llengua i cultura valencianes en els àmbits de País, Migjorn i Elx”. En aquesta segona edició han sigut mereixedors dels guardons el músic i escriptor, Xavi Sarrià, el professor, investigador i divulgador científic, Daniel Climent i el grup de teatre il·licità, Asprella Teatre.
Els guardons es van lliurar en el transcurs d'un sopar al que van assistir una cinquantena de persones i que va comptar amb la música del grup alcoià Arthur Caravan. Dèlia Amorós i Josep Escolano es van encarregar de fer de mestres de cerimònies. La vetllada va estar marcada per la reivindicació del sud del País Valencià com a motor lingüístic, social i cultural i per les crítiques al govern del PP que prepara “l'aniquilació cultural i lingüística” dels valencians.
Així, Josep-Enric Escribano, president d' El Tempir, va reivindicar l'eix Elx-Alacant, com a “contrapés i equilibri a la centralitat valenciana”, i també l'esforç de les persones i entitats que treballen de manera “anònima i abnegada per la llengua i la cultura”.
En el seu discurs Escribano va reclamar “la legalitat i radicalitat democràtica que comporte la fi del sectarisme i l'arribada del diàleg” per a garantir els drets lingüístics que “reconeix l'ordenament jurídic actual”. Escribano també va a anunciar que El Tempir ha portat l'Ajuntament d'Elx a juí per a “obligar-lo a garantir els nostres drets lingüístics”. El president de l'entitat va ser especialment crític amb la Conselleria d'Educació que “promou un fals plurilingüisme que no garanteix que els alumnes finalitzen el cicle educatiu sent competent en les dos llengües oficials”.
Premiats
Per la seua banda, Xavi Sarrià, escriptor i músic d'Obrint Pas, va recordar els seus primers concerts a Elx, rememorant la cançó Al sud del sud, amb una visió positiva de l'evolució de la societat d'ençà que van començar. “Això ha sigut possible gràcies a la xarxa d'entitats que arreu del país l'han vertebrat i han fet possible la vitalitat de la nostra llengua i cultura en aquests temps tan difícils, com ha sigut El Tempir, des del voluntarisme”, va subratllar.
Daniel Climent, professor, investigador i divulgador científic, va reivindicar la transversalitat de la llengua. “A hores d'ara o són tots els camps de la cultura els que vibren amb la llengua, o no hi hauria per a aquesta cap garantia de futur, amb especial esment al de les ciències”, va dir Climent tot reivindicant la “preeminència estratègica d'aquestes sobre les lletres encara que només siga per a provocar i sacsejar el pensament tradicional sobre la cultura, que no es pot deixar en mans d'aquells que ignoren les ciències i que estaria condemnada a ser un fèretre, això sí, ornat de belles flors o paraules”.
Per la seua banda, Asprella Teatre, que compleix dues dècades fent teatre en valencià a Elx, va agrair el guardó, tot recordant que ells, només fan allò que creuen que han de fer i és, usar la llengua amb normalitat.
Reinventar-se
El periodista i escriptor d'Algemesí, va ser el mantenidor de l'acte, amb una intervenció en la que va analitzar la situació que travessa el País Valencià, per al que va reclamar una major implicació de la societat civil. “El drama del nostre país ha sigut la manca d'una societat civil capaç de respondre als atacs que patim com a poble”, va lamentar mentre instava a “reinventar-nos davant d'una situació com la que vivim, un moment crucial del tot o res, quasi bé”. “La cultura, llegir, llegir i llegir, ha de ser la nostra arma davant la ignorància, que és el problema de la nostra societat i la única defensa davant la barbàrie i el feixisme”, va asseverar davant les preguntes dels assistents.