Enllaçats referma a València l'impuls pels mitjans i l'ensenyament en la nostra llengua

Enllaçats per la Llengua impulsarà mocions per un espai de comunicació en la nostra llengua


La xarxa aposta pel valencià com a llengua vehicular de l’ensenyament

En la reunió celebrada el setze de setembre, a la ciutat de València, les entitats valencianes que formen part de la xarxa Enllaçats per la Llengua han decidit impulsar l’aprovació de mocions als ajuntaments en suport d’un espai de comunicació audiovisual i per la reciprocitat plena dels mitjans de comunicació públics en la nostra llengua.
Aquest serà un dels objectius d’Enllaçats per la Llengua per als propers mesos, el qual també està desenvolupant-se en altres territoris de parla catalana. Per aconseguir-ho es demanaran entrevistes amb els partits polítics valencians.
Els objectius de les mocions que es presentaran als ajuntaments són:
-Assolir la plena reciprocitat de tots els canals del nostre domini lingüístic.
-Treballar per a la creació del Consell de l’espai de comunicació en la nostra llengua comuna amb la participació dels governs i dels ens de comunicació públics.
-L’obertura immediata d’Àpunt com a mitjà públic, plural i en valencià en el terminis previstos per la seua directora general.
-Proposar la coordinació, entre les diferents corporacions del nostre àmbit lingüístic, en matèria de coproduccions, traducció i doblatge.
Enllaçats per la Llengua valora positivament algunes passes fetes a l’espai audiovisual, com les declaracions de la directora general d’Àpunt Empar Marco sobre la posada en marxa de l’ens, la moció aprovada al Parlament de Catalunya, l’emissió d’un programa coproduït entre IB3 i TV3, o el projecte comú entre ambdues televisions d’un canal a Internet. Tanmateix, considera que queda molt de camí a recórrer per normalitzar aquest espai i sol·licita mesures concretes i imminents per la qual cosa demana a les institucions més diligència en aquest assumpte.
Per altra part, Enllaçats per la Llengua aposta pel valencià com a llengua vehicular del sistema educatiu valencià davant les posicions antivalencianes que mantenen algunes entitats en contra d’un plurilingüisme integrador. En eixe sentit, des de la xarxa es considera necessària la implantació dels programes d’immersió lingüística o d’ensenyament en valencià en els centres públics i privats, per tal de garantir que tots els centres tinguen, si més no, el 50% del seu horari en valencià. A més, es demana eliminació de les exempcions, que van en contra dels interessos i dels drets de l’alumnat de les zones castellanoparlants. D’aquesta manera es garantiran els drets de l’alumnat a dominar, en acabar els seus estudis obligatoris, les dues llengües oficials del país i una d’estrangera.
València, a 16 de setembre de 2017
Enllaçats per la Llengua


Manifest pel valencià a l'educació


Diversos col·lectius d'àmbit valencià han signat un manifest impulsat per Escola Valenciana que defensa la presència i increment de la llengua pròpia en el món educatiu, contra les batalles polítiques i jurídiques que s'estan esdevenint els darrers temps.
Des d'Enllaçats per la Llengua hi donem suport i som una de les entitats signants, que podeu veure al final del text.




TORNEM A POSAR LES XIQUETES I ELS XIQUETS EN EL CENTRE DE LES QÜESTIONS EDUCATIVES
Des de fa uns mesos, estem assistint a un intercanvi d’afirmacions, acusacions, denúncies i pràctiques efectuades des d’instàncies, sobretot, polítiques, jurídiques i mediàtiques, que semblen haver oblidat l’objectiu que ha de regir tota participació en la definició dels processos educatius: la formació òptima per als nostres fills i les nostres filles.

En matèria lingüística, o s’ha oblidat o s’ha volgut oblidar que la capacitat plurilingüe del nostre alumnat passa necessàriament per potenciar els programes que consoliden, primer, l’aprenentatge de la llengua minoritzada, el valencià, i posteriorment de la llengua estrangera, l’anglés. L’aprenentatge de la llengua majoritària, el castellà, està garantit amb una mínima sistematització a les aules dels coneixements que proporciona la seua enorme presència social i mediàtica. El domini equilibrat de les dues llengües oficials únicament s’aconsegueix amb els programes d’ensenyament en valencià.

Les persones expertes en matèria educativa (que alguns polítics, jutges i opinadors prefereixen ignorar) afirmen que l’ensenyament en valencià és la clau que obri la porta de les llengües. D’aquesta manera, l’ensenyament en valencià és garantia d’oportunitats personals i laborals, i també de llibertat  d’elecció. Només si el xiquet o la xiqueta té els coneixements lingüístics suficients podrà triar, en cada ocasió i lloc, quina llengua vol o li convé utilitzar. Serà lliure per elegir. Privar a bona part de l’estudiantat d’assolir idèntica competència en valencià i castellà és discriminar-los. No podem negar a l’alumnat el dret d’aprendre les mateixes llengües que la resta dels seus companys.

Una gran part de les famílies valencianes (que alguns polítics, jutges i opinadors prefereixen ignorar) ja van dir quina era l’opció lingüística majoritària elegida per als seus fills i les seues filles: els nivells més avançats de plurilingüisme.

El TSJCV ha ratificat la validesa legals d’aquests plantejaments, i ha estat tan sols la interpretació d’una clàusula addicional, la referida a l’acreditació “a posteriori” dels coneixements lingüístics adquirits, la que ha provocat l’aturada en sec de l’aplicació als centres dels programes plurilingües dinàmics, en tot el País Valencià.

En comptes de respectar la voluntat majoritària de la comunitat educativa i encoratjar-la en la tasca de construir un futur millor, hi ha qui prefereix judicialitzar-la i obstaculitzar-la, suposem que amb la idea d’obtindre’n uns discutibles rèdits electorals. Per contra, nosaltres pensem que les llengües són ponts d’unió entre persones i afavoreixen l’entesa, la pau i la convivència entre diferents cultures.

En comptes de felicitar-se per l’oportunitat de tota una generació per convertir-se en usuaris competents de tres llengües (sumades a les que moltes valencianes i valencians han heretat dels seus orígens més llunyans), es presenten recursos, es dicten sentències i es justifiquen opcions a favor d’un monolingüisme castellà, estrany al nostre caràcter històric integrador i contraproduent en un món globalitzat.

En comptes de valorar la riquesa que suposa la diversitat lingüística, que a casa nostra necessàriament ha de partir de la promoció d’una llengua mil·lenària, el valencià —el nostre català—, per posar-la al mateix nivell que una altra llengua mil·lenària, el castellà, s’ha orquestrat tota una campanya per aturar o, com a mínim, alentir tota iniciativa legislativa que treballe per la normalització de la nostra llengua al País Valencià: RTVV, usos lingüístics en l’Administració, Decret de plurilingüisme...
I tot per raons purament partidistes, amb la vista posada en un joc de poders en el qual la majoria de persones no volem participar.

Per tot açò, les entitats sotasignades seguirem treballant pel dret del nostre alumnat a ser plurilingüe i pels drets de les persones que volen usar el valencià, quan ho consideren, amb les mateixes garanties que tindran si optaren pel castellà.

Anunciem, així mateix, mobilitzacions al mes de novembre que posen de manifest el suport social al respecte i l’estima per la nostra llengua, amb el lema “SÍ AL VALENCIÀ”.
Signem el manifest:

les entitats Escola Valenciana – Federació d’Associacions per la Llengua, Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, Plataforma per la Llengua, FAMPA València, FAMPA Castelló Penyagolosa, Confederació d’Associacions de Veïns i Consumidors de la Comunitat Valenciana (CAVE-COVA), Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Amicsprada, l’AIFFA – Tallers de Doblatge, Unió de Cooperatives d’Ensenyament Valencianes (UCEV), Reial Societat Econòmica d'Amics del País de València (RSEAPV), Associació d’Editors del País Valencià (AEPV), Fundació pel Llibre i la Lectura (FULL), Societat Coral El Micalet, Ca Revolta, Associació Ciutadania i Comunicació (ACICOM), Associació de Directors d’Infantil i Primària del País Valencià (ADIP-PV), Associació de Directors d’IES del País Valencià (ADIES-PV), Associació de Bibliotecaris Valencians, Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), Enllaçats per la Llengua;
els sindicats La Unió de Llauradors i Ramaders, Intersindical Valenciana – STEPV, UGT PV, CCOO PV – FE CCOO PV;

i els partits polítics Els Verds del País Valencià, Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), Esquerra Unida del País Valencià (EUPV), Podem, Compromís i PSPV-PSOE.

L'STEI demana aclarir la situació de la llengua a Sanitat a dins del Consell Social de la Llengua Catalana


L'STEI INTERSINDICAL DEMANA LA PRESÈNCIA DE LA CONSELLERA DE SALUT A LA REUNIÓ DE LA COMISSIÓ PERMANENT DEL CONSELL SOCIAL DE LA LLENGUA CATALANA


Dia 4 de setembre hi ha una reunió ordinària de la Comissió permanent del Consell social de la llengua catalana (CSL), a la Conselleria de Cultura, per tractar, entre altres temes, els documents que ha realitzat la ponència de sanitat i la ponència de planificació de les accions i noves normatives que s'han de proposar al govern en matèria de política lingüística. 

Hem demanat a la secretaria del Consell Social de la Llengua Catalana de les Illes Balears la presència de tots els membres de la Comissió permanent. La presidenta Francina Armengol, el Vicepresident Biel Barceló, la vicepresidenta Fany Tur, el vicepresident Jaume Mateu, La vicepresidenta Marta Fuxà, El vicepresident Llorenç Huguet, més un membre de cada grup de voclas del consell. També hem demanat que hi assisteixi la Consellera de Salut. 

Pensam que, davant la situació encara no aclarida de l'exigència del coneixement de les dues llengües oficials, és necessari que a la reunió hi pugui assistir la consellera de salut, Sra. Patrícia Gómez, membre del Consell Social de la Llengua i les persones que ella cregui necessari. Així mateix, com creiem que deu estar previst, hi hauria d'assistir també el president de la ponència de Sanitat, Sr Isidor Marí (Eivissa) i el president de la ponència de planificació, on es tracten les noves propostes legislatives en matèria de política lingüística i normalització de la llengua i la cultura catalanes, Sr Joan Francesc López Casesnoves (Menorca). 

És important fer una reunió amb els membres de la Conselleria de Salut per poder explicar i consensuar més detalladament les solucions i les propostes per dur endavant l'exigència de la competència lingüística en les dues llengües oficials. 

Al Pla de Normalització aprovat el 2009 i al Pla d'accions en matèria de política lingüística aprovat el 2016 pel plenari del CSL, com també a la Llei 4/2016 es preveu que el personal sanitari hagi d'acreditar el coneixement de les dues llengües oficials. Des de l'any 2003 hi ha una normativa estatal que preveu que el personal sanitari dels serveis públics, per a l'accés a una plaça del servei de salut, haurà d'acreditar el coneixement de les dues llengües oficials. 

Molts dels treballadors de la sanitat ja disposen d'un nivell de català adequat. Hi ha més personal que disposa d'un B2 que no del que disposen d'un B1 i també persones que poden acreditar un C1. 
La Llei 4/2016 ja va fer una moratòria al personal de sanitat fins dia 1 de juny de 2017. Podem dir que hi ha hagut temps suficient per aconseguir l'acreditació de la competència lingüística en català i no està justificat no demanar-lo perquè hi ha molta gent que en disposa i ha fet l'esforç de treure's aquesta acreditació.