Illes Balears: Respostes al Decret de tractament llengües (TIL)

Reunida, amb caràcter d’urgència, la permanent de la Junta de Personal Docent no Universitari, integrada per l’STEI, FETE-UGT, ANPE i FECCOO, per tractar de l’aplicació del Decret Til i les instruccions del secretari autonòmic d’Educació, Cultura i Universitats, el  Sr. Guillem Estarellas, volem fer públic el rebuig, tant al Decret i com a les seves instruccions.

La Junta expressa el seu suport a la feina feta pels mestres i professors durant més de trenta anys a favor de l’escola pública i de la normalització de la llengua. També es mostra a favor d’incentivar l’aprenentatge d’una llengua estrangera per part de tots els infants i joves de les Illes Balears, a través d’un model lingüístic escolar consensuat, ben planificat, implantat d’acord amb uns principis pedagògics coherents i adaptat a la realitat sociolingüística que tenim. 
   
Els quatre sindicats acordam en primer lloc la convocatòria del plenari de la Junta de Personal Docent no Universitari, que compta amb els representants del professorat de totes les illes,  amb la major brevetat possible per tal de concretar actuacions davant la situació de caos generada per la Conselleria d’Educació. En segon lloc proposam als Consells Escolars dels centres educatius que, en comptes d’aprovar un projecte per a l’aplicació del TIL, facin arribar a la Conselleria d’Educació un document on es manifesti la impossibilitat d’elaborar el projecte d’aplicació del TIL degut  a causes pedagògiques, laborals, organitzatives i de cohesió social i lingüística, així com la sol·licitud de l’ajornament de l’aplicació del decret.

També feim una crida a la participació a l’assemblea de docents, convocada per demà 29 de maig a les 17.30 hores a l’IES Josep Sureda i Blanes de Palma, per a articular una resposta contundent i conjunta a aquest atac a l’ensenyament públic i en català. 


Davant l’actuació de l’Administració educativa que està generant un conflicte que va en detriment  de la cohesió interna de cada centre,  les organitzacions sindicals  ens adreçarem a la resta de la comunitat educativa per fer front comú i exigir al govern autonòmic racionalitat i actuacions coherents amb la millora de la qualitat de l’Ensenyament.
_________________________________________________________________________

ENLLAÇATS PER LA LLENGUA SUBSCRIVIM EL MANIFEST  

Filòlegs i escriptors presenten un manifest en defensa de la immersió lingüística a les Illes

Llengua, educació i sensatesa: evitem resultats escolars i socials catastròfics', es titula
Filòlegs del IEC, la UIB i escriptors han presentat aquest matí a Palma el manifest 'Llengua, educació i sensatesa: evitem resultats escolars i socials catastròfics', en defensa del sistema d'immersió lingüística a l'ensenyament de les Illes i contra un decret de trilingüisme del govern Bauzá que consideren 'de dubtosa legalitat'. 
El manifest és encapçalat pel doctor Nicolau Dols, degà de la Facultat de Filosofia i Lletres; el doctor Joan Antoni Mesquida, director del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UIB; i el doctor Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. També el signen, entre més, Aina Moll Marquès, Biel Mesquida, Josefina Salord i Marià Serra.


DONEM SUPORT AL TEMPIR D'ELX EN LA SEVA DEFENSA LINGÜÍSTICA

El Tempir acudirà a la via administrativa si l’Ajuntament d’Elx, AENA i el Ministeri de Foment no tenen en compte el valencià en la futura denominació de l’aeroport

Des que es fera públic que l’Ajuntament d’Elx ha iniciat els tràmits necessaris perquè l’empresa pública aeroportuària AENA modifique la denominació oficial de l’aeroport per tal que s’anomene en un futur “Aeropuerto Alicante-Elche”,  El Tempir ha enviat diversos escrits tant a la corporació municipal, d’una banda,  com al Ministeri de Foment i a AENA, d’una altra, recordant-los que, si el canvi es fa efectiu durant els pròxims mesos, la nova denominació ha de respectar la legislació lingüística vigent, això és, ha d’incloure el valencià  de manera que l’aeroport passe a denominar-se “Alacant-Elx/Alicante-Elche”.

Així, els recordem que l’Ordre 1 de desembre de 1993 de la Conselleria d’Educació i Ciència, reguladora de l’ús de les llengües oficials en la toponímia, en la senyalització de les vies de comunicació i en la retolació dels serveis públics en l’àmbit territorial del País Valencià, estableix en l’art. 1 que “el criteri general de l’ús de les llengües oficials a la Comunitat Valenciana en la senyalització de vies i serveis públics, atendrà al predomini lingüístic establert en el títol  cinqué de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià”. Com que el municipi d’Elx pertany a l’àmbit territorial de predomini lingüístic valencià i, a més, l’aeroport de l’Altet és una entitat pública (i l’empresa que el gestiona, AENA, ho és també), tant AENA com l’Ajuntament estan sotmeses com entitats públiques que són a aquesta normativa i, per això, han de tenir en compte que la futura denominació de l’aeroport ha de garantir, com a mínim, la cooficialitat de les dues llengües: el valencià i el castellà.

Tampoc cal oblidar però que, per acord plenari de l’Ajuntament d’Elx, en sessió celebrada el dia 28 de febrer de 1984, s’acordà el canvi de la denominació del municipi en aquell moment (Elche) per la forma bilingüe Elx en valencià i Elche en castellà, i que, a més, tota la toponímia menor de la ciutat, la referent a partides rurals sobretot, siga únicament i exclusiva en valencià.

Per tant, El Tempir els recomana que en el futur conveni que puguen subscriure l’Ajuntament d’Elx i AENA tinguen en compte el compliment de la legislació lingüística vigent per tal d’evitar futures reclamacions administratives que El Tempir poguera iniciar cap a les parts que subscriguen aquest conveni al·legant incompliment manifest d’aquesta normativa.

(Font: ACL El Tempir)

Taula redona sobre la llengua a Calaceit

ENLLAÇATS PER LA LLENGUA donem el nostre suport als actes del Passeig per la vida i per l’obra de l’esciptor Josep Vallverdú amb motiu dels seus 90 anys.



EL 23 DE MAIG PLANTEM CARA A L’ESPANYOLISME


Comunicat d’Enllaçats per la Llengua.
Des d’Enllaçats per la Llengua ens sumem a les convocatòries iniciades per l’STEPV al País Valencià, i per la Intersindical - CSC a la resta de Països Catalans  i les fem extensives a la resta de territoris.

Adjuntem la gràfica de les convocatòries


PROU AGRESSIONS A LA LLENGUA: ATUREM LA LOMQE
La  LOMQE posa en risc el model d’escola en què la nostra llengua és la vehicular. Un model que ha estat avalat internacionalment i acadèmica i que garanteix la cohesió social del país. Wert pretén relegar la llengua pròpia a una mera assignatura optativa i a considerar-la quarta llengua del sistema educatiu per darrere del castellà i de dues llengües estrangeres, a més de suposar una greu invasió competencial que afectarà totes les assignatures. La llei pot suposar un reimplantació del castellà com a llengua vehicular a Catalunya, a les Illes i a les línies en valencià del País Valencià, malgrat que els resultats dels nostres alumnes demostrin que no calgui.
El sistema educatiu necessita estabilitat i sobretot consens, un nou canvi legislatiu ha de ser fruit d'un gran pacte social i polític per l'educació i ha de donar llibertat a les comunitats autònomes per exercir la seva responsabilitat de vetllar i normalitzar la llengua pròpia per triar el seu model lingüístic escolar sempre garantint que es pugui fer la immersió i que la llengua pròpia diferent del castellà pugui ser la llengua vehicular de l'ensenyament i la de la comunicació interna i externa del centre. A més, un estat aconfessional no pot tenir la religió com a matèria obligatòria i avaluable.

ENLLAÇATS PER LA LLENGUA fa una crida a mestres, pares i alumnes, per la insubmissió i a la resistència ciutadana davant aquest intent d’extermini d’una llengua..
ENLLAÇATS PER LA LLENGUA es suma A LES DIVERSES CONVOCATÒRIES i dóna suport a les accions legals que s’emprenguin per tal d’aturar aquesta llei franquista, injusta, classista, adoctrinadora, antipedagòcica i un autèntic cop de l’estat espanyol a la democràcia.
EL 23 DE MAIG PLANTEM CARA A L’ESPANYOLISME

Concentracions dijous 23 de maig, a les 19 hores davant les delegacions del govern
Alacant. Plaça de la Muntanyeta, 6
Barcelona. C/ Mallorca, 278
Castelló. Pl. Mª Agustina, 6
Eivissa. Passeig Marítim, Casa del Mar  (AJORNADA LA CONVOCATÒRIA A LES ILLES)
Girona. Avinguda 20 de Juny, 2
Lleida. Plaça de la Pau, 1
Maó. Plaça Miranda, 22  (AJORNADA LA CONVOCATÒRIA A LES ILLES)
Palma. c/de la Constitució, 4 (AJORNADA LA CONVOCATÒRIA A LES ILLES)
Saragossa. Plça de Nuestra Señora del Pilar, s/n
Tarragona. Plaça Imperial Tarraco, 3
València. c/ Colom, 60

Més localitats se sumen a les concentracions al País Valencià

  • Alzira
  • Xàtiva
  • Gandia (17:30h)
  • Tavernes (17:30h)
  • Oliva (17:30h)
  • Xirivella (19:30h)
  • València
  • Alacant
  • Castelló
  • Benicarló
  • Alcoi
  • L'Eliana
  • Redován (19:30h)
  • Meliana (17:30h)
  • Massamagrell (17:00h)
  • Montcada (17:30h)
  • Sagunt (17:30h)
  • Albuixech (17:30h)
  • Museros (17:30h)
  • Elx 


Fotografies presentades al concurs FOTOENLLAÇA'T 2013

MANIFEST DE PROFESSORS D’UNIVERSITATS, INVESTIGADORS I CIENTÍFICS DE TOT EL MÓN A FAVOR DEL RECONEIXEMENT I DIGNIFICACIÓ DE LES LLENGÜES MINORITÀRIES D’ARAGÓ


És com un ocell que perd les plomes.
Veus passar una d'elles arrossegada pel vent, i adéu:
una altra paraula que se n'ha anat.

Johnny Hill, Jr., de Parker, Arizona,
un dels últims parlants de “Chemehuevi”


Cada dues setmanes mor una llengua. És possible que a la fi de segle hagin desaparegut gairebé la meitat de les prop de 7.000 llengües que es parlen avui al món, a mesura que les comunitats abandonen les seves llengües vernacles en favor de les majoritàries.

En l’Atles de les llengües en perill del món de la Unesco (2010) s’inclou l’aragonès com una de les quals es troben en aquesta situació, possiblement una de les llengües de la Unió Europea que presenta pitjor futur per a la seva conservació. Per la seva banda el català parlat a Aragó sofreix una franca reculada i castellanització al no disposar d’instruments adequats per a la seva normalització.

En total unes 100.000 persones (un 7% de la població total d’Aragó) parlen una d’aquestes dues llengües minoritàries, un patrimoni immaterial de tota la humanitat de la conservació de la qual tots, i especialment els governs, som responsables.

En 2009 les Corts d’Aragó van aprovar una llei d’ús, protecció i promoció que reconeixia l’existència tant de l’aragonès com del català i garantia l’aprenentatge (voluntari) en l’ensenyament reglat i determinats drets dels parlants, entre ells el de dirigir-se i ser contestats per l’Administració (en determinats casos) en les seves respectives llengües. Aquesta llei mai ha arribat a ser aplicada.

L’actual Govern d’Aragó, desoint la normativa internacional (Declaració Universal dels Drets Humans,
Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries…), estatal (Constitució espanyola de 1978) i el propi Estatut d'Autonomia pretén, derogant la llei de 2009, aprovar una norma que nega l’existència tant de l’aragonès com del català i condemna a aquestes dues llengües (ambdues amb un important llegat literari i amb un interessant present creatiu) a la invisibilitat i a mitjà termini a la seva desaparició.

És per això que els signants d’aquest manifest, membres de la comunitat científica, mostren el seu suport al reconeixement exprés de l’aragonès i el català parlat a Aragó, així com dels drets dels seus parlants, per a un desenvolupament públic normal d'ambdues llengües, en aplicació de la legalitat internacional en aquesta matèria i en igualtat de condicions amb la resta de les llengües d’Espanya, Europa i el món.

32.0 Kb
Castellano
30.5 Kb
Aragonés
31.5 Kb
Français
34.0 Kb
English
31.0 Kb

ACCIONS DE RESISTÈNCIA DAVANT EL DECRET DE TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGÜES

L’STEI, després de ser presents a diferents assemblees de la comunitat educativa i a fòrums de professorat, vol promoure, articular i coordinar una resistència activa i majoritària al Decret TIL.
ACCIONS DE RESISTÈNCIA DAVANT EL DECRET DE TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGÜES (Decret TIL)
Antecedents. Accions abans de l’aprovació del Decret: Al·legacions al Consell Escolar de les Illes Balears i a les Meses Sectorials d’Educació. Declaració conjunta sindical en contra del decret TIL. Presentació d’una proposta de reforç a l’àrea d’anglès. Campanya de recollida de signatures de rebuig al Decret TIL. Actes conjunts de denúncia a les Illes, a la resta del territori de parla Catalana, al Parlament Espanyol. Convocatòria de cadenes humanes, abraça i enllaça el teu centre, concentracions, manifestacions i vagues. Aquest tema sempre ha estat present a la nostra agenda reivindicativa.
PROPOSTA DE PIMERES ACCIONS A FER A PARTIR D’ARA:
1.   Impugnació davant el tribunals per part de l’STEI.
2.   Difusió als centres del full de discrepància. El poden signar membres de la Comissió de Coordinació Pedagògica, directors i directores, professors i professores. El teniu en doc adjunt. Feu-nos arribar una còpia del full quan l’hagueu lliurat. (Els teniu en doc adjunt)
3.  També es difondrà un full per a pares i mares que ho sol·licitin. Expressa el seu desacord al Decret TIL i la seva preocupació perquè els infants no assoleixin els continguts de les matèries no lingüístiques impartides en una llengua estrangera. (Pendent de consens amb la FAPA-COAPA)
4.  Els projectes que s’aprovin no han de ser pitjor que els que tenim i han de ser millors per a l’escola, per als alumnes i per a l’educació. No es pot aprovar un projecte incoherent pedagògicament, que no s’adapta a les necessitats del centre i del seu alumnat i que impossibilita aconseguir els objectius proposats al Projecte Educatiu de Centre (PEC). Tampoc no es pot aprovar un projecte que sigui regressiu en la normalització lingüística, que impossibiliti que l’alumnat tengui un coneixement adequat de les dues llengües oficials en acabar l’educació obligatòria i que no fomenti la cohesió social.
5. Les instruccions signades pel secretari d’educació autonòmic són de dubtosa legalitat i creen confusió. Unes instruccions no poden anar en contra el decret ni establir pautes o conceptes que no estan prevists al Decret. (Veure full annex)
6. Hem convocat una reunió dia 20 a la UIB dels representants de la comunitat educativa (pares, mares, alumnes i sindicats) i de les diferents entitats, plataformes, associacions  i organitzacions que treballen per l’educació i la defensa del català, així com també personalitats de reconegut prestigi -experts compromesos amb l’educació i la llengua catalana de totes les illes-, que es farà a porta tancada, dilluns dia 20 de maig de 2013 a les 17.30h a la Sala de Juntes de l’edifici Ramon Llull, al Campus de la UIB, per parlar del Decret de tractament integrat de llengües (Decret TIL). S’ha convocat a la FAPA, COAPA, FADAE, SEPC, STEI, FETE UGT, FE CCOO, OCB, Departament de filologia Catalana i Lingüística General, Representants de la UIB al Consell Escolar Illes Balears, Cooperatives d’Educació, Assemblea de mestres i professors en català, Plataforma Crida, Servei jurídic STEI, Associacions de directors dels diferents nivells educatius, Representants de les Assemblees de Menorca i d’Eivissa i Formentera, Jubilats per Mallorca..., La llista és oberta. Feu-nos els suggeriments que trobeu oportuns i els farem arribar la convocatòria.

A les diferents assemblees i reunions de docents, assemblees de centres, junta de personal, plataforma per l’escola pública, etc. es proposaran més accions conjuntes i coordinades de les quals us en mantindrem puntualment informats.


COMUNICAT: A LA FRANJA PARLEM EN CATALÀ NO EN LAPAO

COMUNICAT D’”ENLLAÇATS PER LA LLENGUA”

Representants de diverses entitats d'arreu dels Països Catalans, a València
el passat 27 d'abril
Les entitats de tots el territoris que conformen la plataforma Enllaçats per la Llengua rebutgen frontalment  l’aprovació de la nova llei de llengües que es durà a terme  el pròxim dijous el Parlament aragonès, amb els vots del PP i del Partit Aragonesista (PAR). La nova llei afectarà tot el territori de l’actual Comunitat Autònoma de l’Aragó incloent, doncs, la Franja de Ponent.

Per tal de mostrar el nostre rebuig a l’aprovació d’aquesta nova llei a l’Aragó, "Enllaçats per la Llengua" s’adhereix a la crida feta des de Som Països Catalans, a mostrar el total rebuig a les imposicions lingüístiques, així com també la voluntat de lluita per tal de mantenir la socialització de la llengua a la Franja..

Per això, proposem que durant tot el dijous 9 de maig fem servir els hashtag #CatalàAlaFranja  i concretament, a les 11.00 h i de 18.00 h a 19.00 h, el fem Trending Topic.

SIGNEU EL NOSTRE MANIFEST

Comunicat de la Secció Filològica de l’IEC sobre les noves disposicions legals relatives a les llengües d’Aragó
Davant de les informacions sobre l’ús, derivat de noves disposicions legals aragoneses, de les sigles LAPAO i LAPAPYP, que corresponen, respectivament, als confusos circumloquis llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental i llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca, la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans vol fer constar que l’entitat d’aquestes llengües fa temps que està establerta per la filologia amb els noms de català aragonès, i que en cap cas no es pot considerar que LAPAO i LAPAPYP (o els circumloquis corresponents) són noms de cap idioma, com tampoc no ho seria LAOE (llengua aragonesa oficial de l’Estat). La confusió, deliberada o no, del nom de les llengües és contrària al sentit comú i a la convenció científica, i impròpia de la pràctica legislativa democràtica, sigui autonòmica, estatal o internacional.


Més informació:
www.vilaweb.cat

www.vilaweb.cat

sompaisoscatalans.cat

www.naciodigital.cat


www.change.org




MOVIMENT FRANJOLÍ PER LA LLENGUA CONTRA LA NOVA LLEI DE LLENGÜES


Davant l'aprovació per part de les Corts aragoneses de la "nova Llei de llengües" esdevinguda el passat dia 26-04-2013, fet que deroga definitivament l'antic projecte heretat de l'antic govern que concedia una tímida consideració a la realitat plurilíngüe de l'Aragó, declarem el següent:

-L'absurditat de la negació d'una realitat cultural diversa a l'actual Comunitat Autònoma d'Aragó, on hi conviuen en major o menor grau tres llengües diferents.

-Que el criteri segons es divideixen les zones lingüístiques de la comunitat obeeix a una estratègia política ben orquestrada per les institucions en mans del PP per tal de no reconèixer la pluralitat de llengües existents, així com segueix la tònica d'intent d'anorreament  contra la llengua a tots els països de llengua catalana, amb l'aquiescència del PSOE.

-Que aquest criteri circumscriu tota possible realitat cultural d'Aragó a les fronteres de l'actual autonomia aragonesa, obviant el fet que tres dècades de divisió administrativa d'un estat no poden passar per sobre de la història de la regió catalanòfona de la Franja, on està documentat que la llengua catalana hi arribà el segle XII amb el consegüent agermanament cultural amb les terres veïnes.

-Que el fet de preservar les variants locals dels parlars franjolins no equival a negar la filiació de dits parlars com a varietat pròpia de la llengua catalana, no pas de la llengua aragonesa com defensa l'actual govern aragonès.

-Que l'atac i despersonalització que està rebent la societat franjolina respecte a la seva identitat cultural i lingüística és insostenible i totalment intolerable en el marc europeu de protecció de les llengües minoritàries, com així ha defensat alguna opció política al Parlament europeu.

-Voler negar, fins i tot, el nom de la llengua que n'és pròpia d'una franja  que s'estén des dels pirineus fins el Matarranya atempta contra la dignitat i la consciència lingüística i cultural dels habitants de les comarques de la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya.

-Que aquesta imposició s'ha fet en nom d'unes majories parlamentàries actuals que, tanmateix, poden ésser canviants en un futur, sense el degut consens amb les entitats culturals reconegudes de la zona  catalanoparlant (ICF), el món acadèmic, la comunitat educativa o amb d'altres opcions polítiques de l'Aragó.

Per tot això demanem:

Respecte per la realitat multicultural de l'Aragó, la derogació inmediata de la nova "llei de llengües" que nega el dret a l'ensenyament i a la normalització  en i de la llengua pròpia dels habitants de la Franja,  que és la llengua catalana, parlada de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer.

Creiem fermament que ara més que mai és l'hora de seguir col·laborant en moviments i iniciatives conjuntes dins del marc de la comunitat lingüística catalana contra els atacs que rep la llengua compartida arreu dels territoris on es parla, com és el cas de la campanya d'Enllaçats per la Llengua.

Així mateix desitgem el més prometedor dels futurs i tota la nostra solidaritat i germanor per a la comunitat de llengua aragonesa, amb la que compartim neguits i esforços en pro de la defensa de cadascuna de les llengües pròpies davant els atacs rebuts contra ambdós realitats. 


-L'escolarització en català i el coneixement de la llengua pròpia dels xiquets franjolins hauria de ser un dret inherent de l'especifitat del territori i no causa del menyspreu de les seves institucions.

27 de Abril de 2013 / Moviment Franjolí per la Llengua 

ENLLAÇATS PER LA LLENGUA PLANIFICA FUTURES ACCIONS A EUROPA, DES DEL PAÍS VALENCIÀ


LES ORGANITZACIONS QUE FORMEM LA CAMPANYA “ENLLAÇATS PER LA LLENGUA” ENS REUNIM A VALÈNCIA I DESPRÉS PARTICIPEM EN LA MANIFESTACIÓ “PER UN FINANÇAMENT JUST PER AL PAÍS VALENCIÀ”
Les organitzacions reunides anunciem noves mobilitzacions per la llengua

Representants de les organitzacions del País Valencià, les Illes i el Principat, assistents a la reunió.

Durant el matí de dissabte 27 d'abril s'han reunit, a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC) de València, representants de les entitats que formen part del moviment unitari Enllaçats per la llengua, que compta amb el suport de 860 associacions i entitats de caràcter cívic i sindical de tots els territoris de parla catalana. Uns territoris que tenen en comú el fet que són objecte de les agressions contínues a la normalitat, a la legalitat vigent i als drets lingüístics de totes les persones que no tenen el castellà com a llengua pròpia.


En la reunió s'han valorat totes les accions dutes a terme des del passat 9 de març, en què escoles i entitats cíviques de tots els Països Catalans van participar en un gran llaç a favor de la llibertat lingüística i dels drets de les persones. Així mateix, s'han establert les línies mestres del treball futur del moviment, que - a més de diverses accions de caràcter territorial - aposten decididament per la internacionalització de la situació, i la comunicació fluïda amb entitats i institucions europees. 


El moviment Enllaçats per la llengua és una iniciativa de caràcter transversal i unitari que se centra en la defensa democràtica dels drets de totes les persones, en contraposició a l'acció decidida del govern espanyol i les seues delegacions, que sistemàticament prioritzen els privilegis de les persones castellanoparlants, i estableixen una jerarquia entre ciutadans de primera i de segona, que és absolutament contrària als principis més elementals de la democràcia.