Òmnium de l'Alguer valora positivament en matèria lingüística la nova Llei Regional

Òmnium l'Alguer presentant una campanya sobre toponimia

La delegació territorial algueresa d'Òmnium Cultural ha publicat un manifest valorant positivament quant a matèria lingüística l'aprovació de la nova Llei Regional de Sardenya. La dotació econòmica prevista ha de permetre endegar projectes ja elaborats fa anys sobre la presència de l'alguerès a l'escola, l'administració i a la retolació dels carrers, entre d'altres àmbits, on l'entitat també ha presentat esmenes a la Llei.


COMUNICAT ESTAMPA

L’Òmnium Cultural de l’Alguer exprimeix sodisfacció per la recent aprovació de la nova Lei Regional del 3 de juliol del 2018 núm. 22, en matèria de polítiques lingüístiques, perquè evidència el viu interès del legislator per la llengua i cultura sarda, pel català de l’Alguer, i també per les altres llengües minoritàries de la Sardenya.
Aqueixa lei, que substitueix la precedent lei regional del 1997, defineix los principis contenguts en la lei estatal del 1999 que introduiva importants novetats en mèrit de l’ús, la tutela i la promoció del català de l’Alguer a dins de les institucions públiques i de les escoles.
És important recordar que l’Òmnium Cultural de l’Alguer, ha introduït ja del 1999 l’alguerès en les escoles de la ciutat i del territori, en les escoles de la infància, primàries i secundàries de primer grau, realitzant i portant envant per més de deu anys lo Projecte Joan Palomba, al qual han pres part milers d’estudents, i que encara avui és un exemple de model d’ensenyament de la llengua materna minoritària en àmbit escolàstic.
Amb la nova lei, doncs, se defineixen los principis estabilits de la Lei estatal, i gràcies als numerosos emendaments (inicialment 47) presentats en Consell Regional, nats de la factiva col·laboració de l’Òmnium Cultural de l’Alguer amb el Conseller regional alguerés Marco Tedde i en l'última fase també amb l’altro Conseller, Raimondo Cacciotto, entrat successivament en lo Consell Regional, són estats introduïts principis de tutela i valorització importants pel català de l’Alguer, que no eren presents en la proposta del lei originària.
Primer de tot, a diferència de la llengua sarda que no té un estàndard lingüístic i una norma ortogràfica, pel català de l’Alguer, gràcies als nostros emendaments, se fa referiment a l’estàndard ja en ús en lo Municipi de l’Alguer ( és a diure al “Català de l’Alguer: criteris de llengua escrita model d’àmbit restringit de l’alguerés ”. Document a cura de Luca Scala aprovat al 2003 de l’Institut d’Estudis Catalans).
Un altro punt important, inserit en la nova lei, sempre gràcies als emendaments propostos, és aquell de la atestació de coneixença de la llengua de livell C1 (segons el Quadro Comú Europeu de Referiment, QCER), que tenen de posseir los docents i els operadors dels Oficis Lingüístics, que, en lo cas del català de l’Alguer, ve certificada de reconeixuts i qualificats instituts de llengua i cultura catalana a través de la Universitat de Sàsser. De fet, s’arrecorda que ja de tants anys la Universitat de Sàsser, en acord amb l’Institut Ramon Llull, és sede d’exame per aconseguir lo Certificat Internacional de Català i que ja alguns docents i operadors lingüístics algueresos tenen lo livell C1 d’aqueix certificat.
La nova Lei defineix també l’ús de la llengua a dins dels oficis de la Regió i de les administracions municipals, sigui pel que pertoca el personal i també pels actes administratius i a dins dels òrgans col·legials. Se té de precisar que a l’Alguer, ja en passat, se són realitzats projectes d’ensenyament de l’alguerés endiriçats al personal de l’administració municipal, i també altros projectes de promoció i difusió de la llengua.
Per la toponomàstica ve confermada la competència de l’administració municipal de l’Alguer en la definició de la toponomàstica històrica, per la qual existi l’estudi científic de l’estudiós alguerés Rafael Caria, que pot ésser adoptat com text de referiment.
U dels 47 emendaments presentats, per nostra proposta, del Conseller Marco Tedde, ma que malauradament no és estat aprovat, demanava que en los aeroports sards los anuncis dels vols venguessin fets també en llengua sarda i en aquell de l’Alguer en alguerés.
Endemés, així com ja estabilit de la Lei estatal, són previstos financiaments a favor del sector de la informació, de l’editoria i de les noves tecnologies que ampren lo català de l’Alguer.
Pel que fa l’ensenyament en les escoles, a partir de l’escola de la infància i fins a les escoles secundàries, venen definits los principis ja estabilits de la Lei estatal 482/99, és a diure que l’ensenyament del català de l’Alguer, en horari curricular, 2 o tres hores a la setmana, poguerà ésser includit en lo programa educatiu de la institució escolàstica. És important precisar que l’ensenyament de la llengua minoritària no és matèria obligatòria, ma que la triada tenguerà d’ésser feta al moment de la inscripció. La Regió sarda sostén econòmicament les institucions escolàstiques que includeixen en la programació l’ensenyament de la llengua i/o l’ús vehicular del català de l’Alguer.
Per tant, contràriament a quant afirmat de calqui associació cultural amb manies de protagonisme que s’ha atribuït públicament la paternitat dels emendaments presentats a tutela de l’alguerés i que ha difundit la notícia de la introducció de l’ensenyament de l’alguerés en les escoles com una novetat absoluta, arrecordem que això és ja estat fet en Ciutat a la fi dels anys ’90, de l’Òmnium Cultural de l’Alguer amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, del Municipi de l’Alguer i de les Institucions escolàstiques.
I donques, per acabar, les novetats fondamentals d’aqueixa nova lei regional són que ha regulamentat i fet sí que siguin actuables los principis ja estabilits de la Lei estatal 482/99 i, sobretot, l’haver individuat, contributs econòmics per la promoció de les minories lingüístiques històriques i al·loglotes.



Trobada entre els Amics de la Bressola i Òmnium Cultural de l'Alguer [Enllaçats]




Crònica de la visita del president dels Amics de la Bressola a la seu d’Òmnium Cultural de l’Alguer:

El passat dilluns dia 2 de juliol el president dels Amics de la Bressola, l’Aleix Andreu, va visitar la seu d’Òmnium Cultural de l’Alguer, on el van rebre el president de l'entitat; l’Esteve Campus, la vicepresidenta, la Carla Valentino, i els membres de la junta directiva d'Òmnium Cultural de l'Alguer Andrea Marras, Michele Canu i Maria Rosa Martinelli.

A la trobada es va repassar la situació del català a l’Alguer i a la Catalunya Nord. Durant la reunió es va posar de manifest que malgrat de delicada situació del català a ambdós territoris, hi ha molts projectes de potenciació de la llengua, especialment a l’escola, que no es poden portar a terme per falta de recursos econòmics. Cal, per tant, la implicació decidida de les administracions de les quals depenen, tant a l’Alguer com a la Catalunya Nord, i del suport de la resta d’administracions dels territoris de parla catalana , per poder implementar tots aquests projectes de recuperació de la llengua.

L’Esteve Campus també va manifestar gran interès per la nova llei de reglamentació de la llengua sarda i del català de l’Alguer, on Òmnium Cultural ha participat activament fent propostes útils per la salvaguarda de l'alguerès, col·laborant amb el Conseller regional de l'Alguer Marco Tedde. Campus subratlla com a prioritat l'ensenyament de l'alguerès en les escoles del territori del municipi de l'Alguer. 

L’Aleix Andreu va explicar que en el marc de la xarxa d'entitats d’Enllaçats per la Llengua hi ha la proposta de fer unes jornades sobre la situació del català arreu dels Països Catalans, que es volen portar a terme a Alacant després de l’estiu ( amb data per concretar ) i seria bo que hi pogués assistir algun representant alguerès.

A més, l'Aleix Andreu va posar en valor la utilitat de la plataforma d’Enllaçats per la Llengua com a punt de trobada de tots els col·lectius d’arreu dels Països Catalans que treballen en defensa de la llengua, per compartir projectes i experiències, i sobretot per fer pinya en les reivindicacions de cadascú dels territoris.

l'Alguer, juliol de 2018
Enllaçats per la Llengua


Bressolada 2018, la festa de les escoles nordcatalanes de la Bressola


El proper dissabte 26 de maig se celebra a Sant Esteve del Monestir, Rosselló, una nova edició de la "Bressolada", la festa de la xarxa de les escoles de la Bressola a Catalunya Nord.

Enguany comptarà amb el pregó d'en Màrius Serra i hi haurà un especial record per la figura d'en Pompeu Fabra.

La xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua hi dóna suport i promoció a la jornada.

http://www.amicsbressola.cat/bressolada-2018-enfabrats-per-la-llengua-n-785-ca.html

El sindicat STEI reivindica el model lingüístic escolar a les Balears




EL MODEL LINGÜÍSTIC ESCOLAR HA DE FORMAR PART DEL PACTE PER L’EDUCACIÓ
[COMUNICAT STEI-intersindical Illes Balears]

Dijous 5 d’abril de 2018, ha passat per la Mesa sectorial d’educació (MSE) el document del Model lingüístic escolar que vol ser consensuat per tota la comunitat educativa. Una proposta que l’STEI Intersindical va fer incloure al primer Acord entre la conselleria d’educació i els representants del professorat. Amb les incorporacions al text que s’han fet avui la conselleria el remetrà en els propers dies al Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB) per ser debatut per tots els seus representants.  La idea seria que pel juny de 2018 s’hagi consensuat al CEIB i pugui ser remès al Parlament de les Illes Balears on es debat el document de Pacte per l’Educació a les Illes Balears.

L’STEI Intersindical ha volgut deixar clar que, perquè el català ocupi el lloc que li correspon dins l’escola i la societat, hem de ser conscients que treballar per l’ensenyament en català, és treballar també per a la cohesió social, la igualtat d’oportunitats, la coherència del Projectes educatius de centres (PEC) i la integració i acolliment dels alumnes i les seves famílies.

Prèviament a entrar a parlar del redactat del text, també hem volgut deixar constància que és necessari aconseguir un millor finançament per poder destinar més recursos a l’educació i a la normalització del català dins i fora de l’escola i que l’STEI està a favor d’una normativa que reguli l’ensenyament 100% en català, que garanteixi l’aprenentatge de l’altra llengua oficial i incentivi l’aprenentatge d’una llengua estrangera i que el català sigui llengua vehicular de comunicació interna i externa de tots els centres públics i privats concertats de les Illes Balears.

L’STEI Intersindical ha manifestat que el document que vol ser de consens ha de
  1. Comptar amb un estudi, centre a centre i aula per aula, de la situació del català i de l’aplicació real de la normativa existent així com un augment del pressupost destinat a educació per poder garantir el recursos necessaris per a la normalització del català dins els centres. Fa temps que l’STEI Intersindical demana aquest estudi i encara no s’ha presentat, ni facilitat, als representants del professorat per poder analitzar quina és la situació real i planificar bé les propostes a fer.  
  2. Deixar ben clar que no podem anar per davall del decret de mínims i que els Plans d’acolliment lingüístic i cultural (PALICs) es puguin fer exclusivament en català. L’escola ha de compensar la desigualtat lingüística del carrer.
  3. Garantir els recursos necessaris per a la plena normalització del català als centres, els desdoblaments i les ràtios baixes a les classes de llengua catalana, els auxiliars de conversa, els dinamitzadors de la NL als centres, la formació dels docents en noves metodologies en l’ensenyament i aprenentatge de llengües, etc.

L'escola no té por [manifestació 17 de març a Barcelona]

La situació excepcional que estem vivint ens porta a manifestar que, sense llibertat, tant la transmissió com l'adquisició de coneixements es desvirtuen L'esperit crític i la llibertat d'expressió no són bones companyes de la por. La societat catalana vol una educació avançada, inclusiva, que formi persones amb criteri propi, escollit lliurement després de conèixer i aprendre a respectar les idees de tothom, sense por ni censura.

D'uns mesos ençà, el sistema educatiu i en particular els seus treballadors i treballa-dores, principalment docents, han patit un setge per part de la política, dels mitjans de comunicació i de la judicatura. S'acusa l'escola d’«adoctrinar» quan el que fa dia rere dia és ensenyar a respectar les persones i l'entorn i a deixar el món i la societat millor que no ens l'hem trobat.
La comunitat educativa i la societat en general volem donar suport a totes les persones denunciades i donar ànims i força a la resta de docents perquè no cedeixin ni un mil·límetre en l'exercici de les seves funcions, perquè no facin cap pas enrere en la defensa d'una educació crítica, inclusiva i democràtica. Perquè puguin exercir la seva llibertat de càtedra.
Es parla d'adoctrinar, quan en realitat són els acusadors els que voldrien que l'escola adoctrinés. Potser és la nostàlgia de la "Formación del Espíritu Nacional" el que mou el govern conservador del PP i els seus aliats a imposar una assignatura de "seguridad y defensa nacional" o a voler "españolizar a los niños catalanes". Des de l’aprovació de la LOMQE s'està intentant donar una visió de la història d'Espanya única i uniformitzadora. Ara es dediquen a analitzar els llibres d'història, com si només hi hagués un únic punt de vista de la història i una única manera d'explicar-la.
Catalunya és una nació i se n'ha de conèixer la trajectòria des de l'edat mitjana fins a l'1 d'octubre. No pot ser que fets d’actualitat com els esdevinguts l'1 d'octubre, que formen part de la historia d’un poble, no puguin ser tractats a les escoles i instituts. El militarisme i la violència no han aportat res de positiu a cap societat, i aquí tampoc
Atacar la política educativa que més consens ha generat en la societat catalana, el sistema d’immersió lingüística, aprovada i estructurada mitjançant una llei, pretén crear un problema on no n’hi ha. D’altra banda, l'escola catalana garanteix amb el sistema d'immersió lingüística que en acabar l'ensenyament obligatori tothom domini les dues llengües oficials. Aquest sistema ha fet possible que ningú que hagi estat escolaritzat a Catalunya en els darrers trenta anys quedi fora de cap conversa. Ans al contrari: el fet de saber més llengües sempre obre portes, mai en tanca.
La immersió garanteix la igualtat d'oportunitats. Dir que la casella del castellà garanteix els drets dels castellanoparlants és mentida. No som lliures de parlar el que volem. Només som lliures de parlar el que podem, i la immersió lingüística ha garantit que tothom sigui lliure de parlar el castellà o el català, perquè tothom coneix les dues llengües en acabar l'ensenyament obligatori.
L'ús de l'article 155 per introduir la casella del castellà a la preinscripció és una usurpació de les competències educatives de la Generalitat per part d'un partit que només ha obtingut 4 diputats dels 135 del Parlament de Catalunya. Només busca dividir el poble i generar un conflicte inexistent. Els partits polítics han de solucionar problemes, no pas generar-ne.
No ens fa por la seva repressió. No ens faran callar. Volem una escola que formi en els valors de la pau, la democràcia i el respecte. Mai més una dictadura. Per això vetllem i vetllarem per formar alumnes lliures i crítics, amb voluntat i opinió pròpia.
La manifestació del proper 17 de març és una aposta clara i decidida per la llibertat de l’escola, de l’ensenyament.
USTEC·STEs, DINCAT, Docents per la República, ANC, SEPC, AFAEC, FOLC, PDD, FAPAES, Universitats per la República, Enllaçats per la Llengua, Crida per la Llibertat, CAL, Amicsprada UCE, Intersindical-CSC, Associació Amics de la Bressola-La Bressola, CIEMEN, Dones República.cat, Feministes per la Independència,  Dones per la República, ServidorsCAT, ICEC, Artistes de la República, Associació Catalana pels Drets Civils, Assemblea Groga, Plataforma per la Llengua, , Acció Cultural del País Valencià, Col·lectiu Pere Quart , El Tempir, adic_ENS, adic_gencat, STEI, STEPV, IAC, Escola Valenciana, Comissió per la Dignitat.Poble que canta, Ateneu d’Acció Cultural - Girona, Sindicat d’Estudiants


Acte a favor de la immersió lingüística a Santa Coloma de Gramenet

Divendres 23 de febrer es celebrarà un nou acte en favor de la immersió lingüística a Santa Coloma de Gramenet, que fou bressol fa dècades d'aquesta reivindicació col·lectiva per part de moltes famílies castellanoparlants que defensaren l'escolarització en català per als seus fills i filles, com a mitjà de cohesió social.


A l'acte (organitzat per USTEC-STEs-IAC, membre d'Enllaçats per la Llengua), intervindran la Najat Driouech, docent, la regidora de l'Ajuntament de Badalona Fàtima Taleb i el portaveu del grup d'ERC al Congrés de Diputats, Gabriel Rufián.



També hi col·laboraran membres de la comunitat educativa i sindicats del Principat, País Valencià, Illes Balears i Catalunya Nord.



Els sindicats USTEC, STEI i STEPV defensen conjuntament la immersió lingüística, com mostra el següent vídeo:



Font: web USTEC-STEs-IAC

Enllaçats per la Llengua organitza a València un acte de suport a les escoles i a la llengua


Enllaçats per la Llengua organitza un acte de suport a les escoles i a la llengua

El proper 16 de febrer, a les 19 hores, al Centre Cultural La Nau de València, tindrà lloc una taula redona “defensem la llengua, defensem les escoles” organitzada per Enllaçats per la Llengua.  L’acte té com objectiu posar en valor el treball de la comunitat educativa - professorat, mares i pares, alumnat - i de les escoles, en defensa d’un model educatiu científic, crític, democràtic, arrelat al territori, en la nostra llengua, dels diferents territoris del nostre domini lingüístic.

A l’acte intervindran,

  • - Catalunya Nord. Cesc Franquesa, director pedagògic de les escoles la Bressola,
  • - Andorra. Maria Cucurull, filòloga catalana i membre del Centre de Cultura Catalana
  • - Illes Balears. Maria Antònia Font, professora CEPA La Balanguera, Palma i presidenta FOLC
  • -Franja de Ponent. Francesc Ricart, ex-tècnic del Departament d'Ensenyament i membre del Casal Jaume I de Fraga.
  • -Principat – L’Alguer. Pere Mayans, professor de secundària i membre del CIEMEN.
  • -País Valencià. M.ª Àngels Francés, directora del departament de filologia catalana de la Universitat d’Alacant.



Escola Valenciana anuncia una concentració de suport a la comunitat educativa




Escola Valenciana demana el suport i la participació dels centres educatius de cara a una concentració prevista pel pròxim 17 de febrer, que mostri amb caràcter lúdic, la defensa del model educatiu nascut al caliu de l'ensenyament en valencià.

La xarxa d'Enllaçats per la Llengua fa costat a aquesta iniciativa i s'hi suma a la convocatòria.



L’educació ens dignifica


Companyes i companys,

Des d’Escola Valenciana ens posem en contacte amb els centres educatius del País Valencià perquè volem comptar amb el suport de les comunitats educatives en la concentració que desenvoluparem sota el lema “L’educació ens dignifica. Sí al valencià”, el proper dissabte 17 de febrer de 2018 a les 17 hores a la Plaça de la Mare de Déu de València.

►El nostre objectiu és organitzar una gran festa per fer valdre el model educatiu que va nàixer al caliu de l’ensenyament en valencià gràcies a la vostra implicació. En la festa participaran muixerangues, colles de dolçaines i tabals, gegants i cabuts d’arreu del País Valencià.

En aquesta ocasió, la periodista Amàlia Garrigós i el director artístic Francesc Burgos seran els mantenidors de l’acte, i comptarem amb les actuacions musicals de Dani Miquel i La Fúmiga

Des d’Escola Valenciana pensem que és important fer visible la tasca quotidiana que desenvolupeu el professorat i les AMPA a les escoles i instituts del nostre país. Els darrers mesos hem sigut testimonis dels atacs del PP i Ciudadanos, que tracten de censurar i perseguir el model de qualitat de la nostra escola. No podem permetre que l’educació de les xiquetes i els xiquets s’utilitze com a arma política. Tampoc no podem permetre que es tracte de posar en qüestió la professionalitat dels docents que amb esforços i treballs dignifiqueu l’escola pública, de qualitat i en valencià. De nou, hem d’omplir els carrers per dir ben alt: “L’educació ens dignifica. Sí al valencià”.

A més de la concentració, Escola Valenciana vol llançar una intensa campanya de difusió a les xarxes socials. Per aquesta raó, us demanem a tots els centres educatius que graveu amb el mòbil de forma horitzontal un vídeo de dos minuts de durada com a màxim.

►Ens agradaria que en el vídeo diguéreu “l’educació ens dignifica” i exposàreu una activitat que dignifique la vostra escola.

Per exemple: mostreu el vostre hort ecològic, graveu els actes que desenvolupeu per commemorar el Dia de la Pau, recolliu un extracte d’un debat, feu-nos partícips de les danses que balleu al vostre centre o altres activitats enriquidores amb les que aconseguiu que l’educació en valencià siga el model òptim d’ensenyament.

►Podeu enviar els vídeos a: comunicacio@fev.org durant tot el mes de gener.

Pròximament, us enviarem més informació d’aquesta jornada lúdica i festiva i la programació de tots els actes que hi hem previst. 

Gràcies de bestreta per la vostra participació. Estem en contacte.

Salutacions,

Escola Valenciana

STEPV aposta pel valencià com a eix central a l'ensenyament



STEPV defensa en les Corts un model plurilingüe integrador

font: STEPV

El Sindicat considera que el valencià ha de ser l’eix central del sistema plurilingüe per aconseguir aquesta plena integració

Aquest matí STEPV ha intervingut en la Comissió d’Educació i Cultura de les Corts Valencianes per a presentar les seues propostes sobre la Proposició de Llei per la qual es regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià, presentada pel grups parlamentaris Socialista, Compromís i Podem.

El Sindicat ha plantejat una trentena d’esmenes per millorar el text de la Proposició de Llei. Les propostes s’han basat en la pràctica docent de milers de professores i professors arreu del país, en les recerques i estudis d’investigadores i investigadors sobre l’educació bilingüe i plurilingüe i l’aprenentatge de llengües. Per a STEPV, l’adopció de qualsevol programa plurilingüe ha de tindre en compte que el valencià és una llengua minoritzada i el dret de tot l’alumnat a dominar, i estar capacitat per a utilitzar, oralment i per escrit, el valencià amb igualtat amb el castellà i també a ser competent en una o més llengües estrangeres en acabar els estudis obligatoris.

Durant la seua intervenció, STEPV ha destacat els aspectes següents per tal d’aconseguir aquest objectiu:
- la potenciació del valencià tot convertint-lo en el nucli organitzador del currículum, i el foment de la seua normalització en l’ús social, administratiu i acadèmic en tots els centres i en el conjunt del sistema educatiu.
- en les comarques castellanoparlants s’ha de garantir que tot l’alumnat acabe els seus estudis dominant tant el castellà com el valencià. Per a aconseguir-ho, cal una planificació lingüística que incloga, entre altres mesures: plans específics de formació de professorat, reducció de ràtios, elaboració de materials curriculars específics, augment de la dotació de professorat de valencià i derogació de la norma que manté la figura extemporània de les exempcions per poder garantir el dret de l’alumnat a estudiar el valencià.


El Sindicat ha plantejat durant la intervenció les esmenes més importants a la llei, que es concreten en:

- El canvi del nom del programa per Programa d’Educació Plurilingüe Integrador. Pensem que defineix més correctament què és i què es pretén amb la Proposició de Llei.
- Tant en els centres de territoris de predomini lingüístic valencià com de castellà, el percentatge mínim de continguts curriculars vehiculats en valencià serà del 50%. Per a l’Educació Infantil proposem que siga del 90% en valencià en els territoris de predomini lingüístic valencià. Des del nostre punt de vista, si hi ha una introducció a l’educació infantil de l’ús vehicular de tres llengües —valencià, castellà i llengua estrangera— és millor ajornar la introducció de la llengua dominant que és el castellà.
- L’avaluació ha de ser cada dos anys per poder ser més dinàmics en la millora del programa i en les adaptacions a les realitats sociolingüístiques dels centres i del seu entorn. Al mateix temps que proposem la seua aplicació total en dos cursos, no en tres.
- L’acreditació del coneixement de llengües per part del professorat per a l’ús vehicular de les llengües considerem que no ha d’estar a la Llei sinó en normatives de rang inferior per poder adaptar-se a les necessitats de cada moment.
- El Sindicat considera que en la Proposició de Llei hi ha un buit respecte a la llengua de relació i comunicació als centres docents que ha de ser el valencià. Per això hem proposat un nou capítol per garantir-ho.
- La creació de la figura de la persona coordinadora de plurilingüisme a tots els centres docents per dinamitzar i coordinar la seua aplicació.
- L’establiment de convenis de col·laboració amb aquelles entitats i mitjans de comunicació dels territoris amb els quals compartim la mateixa llengua cooficial diferent del castellà.

A més, en la intervenció s’ha reiterat el compromís de STEPV en la normalització lingüística del valencià, més enllà de l’àmbit de l’ensenyament. Per això ha reclamat una Llei d’Igualtat Lingüística que supere l’obsoleta LUEV; ha donat suport al Decret d’usos institucionals i administratius de les llengües oficials; ha apostat per la urgent obertura d’À punt i per un espai comunicatiu compartit amb la resta de territoris de parla catalana; i ha continuat exigint un augment de les partides pressupostàries destinades a la promoció i ús del valencià per equiparar-nos als altres territoris amb llengua pròpia.


STEPV està convençut que, només d’aquesta manera, s’avançarà envers la convivència i la igualtat real de les dues llengües oficials, i la cohesió social i lingüística dels centres educatius i de la societat valenciana. 

Finalment, STEPV es reunirà aquesta setmana amb representants dels partits PSPV, Compromís i Podem per concretar les propostes presentades i intercanviar opinions sobre la llei.