Òmnium de l'Alguer valora positivament en matèria lingüística la nova Llei Regional

Òmnium l'Alguer presentant una campanya sobre toponimia

La delegació territorial algueresa d'Òmnium Cultural ha publicat un manifest valorant positivament quant a matèria lingüística l'aprovació de la nova Llei Regional de Sardenya. La dotació econòmica prevista ha de permetre endegar projectes ja elaborats fa anys sobre la presència de l'alguerès a l'escola, l'administració i a la retolació dels carrers, entre d'altres àmbits, on l'entitat també ha presentat esmenes a la Llei.


COMUNICAT ESTAMPA

L’Òmnium Cultural de l’Alguer exprimeix sodisfacció per la recent aprovació de la nova Lei Regional del 3 de juliol del 2018 núm. 22, en matèria de polítiques lingüístiques, perquè evidència el viu interès del legislator per la llengua i cultura sarda, pel català de l’Alguer, i també per les altres llengües minoritàries de la Sardenya.
Aqueixa lei, que substitueix la precedent lei regional del 1997, defineix los principis contenguts en la lei estatal del 1999 que introduiva importants novetats en mèrit de l’ús, la tutela i la promoció del català de l’Alguer a dins de les institucions públiques i de les escoles.
És important recordar que l’Òmnium Cultural de l’Alguer, ha introduït ja del 1999 l’alguerès en les escoles de la ciutat i del territori, en les escoles de la infància, primàries i secundàries de primer grau, realitzant i portant envant per més de deu anys lo Projecte Joan Palomba, al qual han pres part milers d’estudents, i que encara avui és un exemple de model d’ensenyament de la llengua materna minoritària en àmbit escolàstic.
Amb la nova lei, doncs, se defineixen los principis estabilits de la Lei estatal, i gràcies als numerosos emendaments (inicialment 47) presentats en Consell Regional, nats de la factiva col·laboració de l’Òmnium Cultural de l’Alguer amb el Conseller regional alguerés Marco Tedde i en l'última fase també amb l’altro Conseller, Raimondo Cacciotto, entrat successivament en lo Consell Regional, són estats introduïts principis de tutela i valorització importants pel català de l’Alguer, que no eren presents en la proposta del lei originària.
Primer de tot, a diferència de la llengua sarda que no té un estàndard lingüístic i una norma ortogràfica, pel català de l’Alguer, gràcies als nostros emendaments, se fa referiment a l’estàndard ja en ús en lo Municipi de l’Alguer ( és a diure al “Català de l’Alguer: criteris de llengua escrita model d’àmbit restringit de l’alguerés ”. Document a cura de Luca Scala aprovat al 2003 de l’Institut d’Estudis Catalans).
Un altro punt important, inserit en la nova lei, sempre gràcies als emendaments propostos, és aquell de la atestació de coneixença de la llengua de livell C1 (segons el Quadro Comú Europeu de Referiment, QCER), que tenen de posseir los docents i els operadors dels Oficis Lingüístics, que, en lo cas del català de l’Alguer, ve certificada de reconeixuts i qualificats instituts de llengua i cultura catalana a través de la Universitat de Sàsser. De fet, s’arrecorda que ja de tants anys la Universitat de Sàsser, en acord amb l’Institut Ramon Llull, és sede d’exame per aconseguir lo Certificat Internacional de Català i que ja alguns docents i operadors lingüístics algueresos tenen lo livell C1 d’aqueix certificat.
La nova Lei defineix també l’ús de la llengua a dins dels oficis de la Regió i de les administracions municipals, sigui pel que pertoca el personal i també pels actes administratius i a dins dels òrgans col·legials. Se té de precisar que a l’Alguer, ja en passat, se són realitzats projectes d’ensenyament de l’alguerés endiriçats al personal de l’administració municipal, i també altros projectes de promoció i difusió de la llengua.
Per la toponomàstica ve confermada la competència de l’administració municipal de l’Alguer en la definició de la toponomàstica històrica, per la qual existi l’estudi científic de l’estudiós alguerés Rafael Caria, que pot ésser adoptat com text de referiment.
U dels 47 emendaments presentats, per nostra proposta, del Conseller Marco Tedde, ma que malauradament no és estat aprovat, demanava que en los aeroports sards los anuncis dels vols venguessin fets també en llengua sarda i en aquell de l’Alguer en alguerés.
Endemés, així com ja estabilit de la Lei estatal, són previstos financiaments a favor del sector de la informació, de l’editoria i de les noves tecnologies que ampren lo català de l’Alguer.
Pel que fa l’ensenyament en les escoles, a partir de l’escola de la infància i fins a les escoles secundàries, venen definits los principis ja estabilits de la Lei estatal 482/99, és a diure que l’ensenyament del català de l’Alguer, en horari curricular, 2 o tres hores a la setmana, poguerà ésser includit en lo programa educatiu de la institució escolàstica. És important precisar que l’ensenyament de la llengua minoritària no és matèria obligatòria, ma que la triada tenguerà d’ésser feta al moment de la inscripció. La Regió sarda sostén econòmicament les institucions escolàstiques que includeixen en la programació l’ensenyament de la llengua i/o l’ús vehicular del català de l’Alguer.
Per tant, contràriament a quant afirmat de calqui associació cultural amb manies de protagonisme que s’ha atribuït públicament la paternitat dels emendaments presentats a tutela de l’alguerés i que ha difundit la notícia de la introducció de l’ensenyament de l’alguerés en les escoles com una novetat absoluta, arrecordem que això és ja estat fet en Ciutat a la fi dels anys ’90, de l’Òmnium Cultural de l’Alguer amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, del Municipi de l’Alguer i de les Institucions escolàstiques.
I donques, per acabar, les novetats fondamentals d’aqueixa nova lei regional són que ha regulamentat i fet sí que siguin actuables los principis ja estabilits de la Lei estatal 482/99 i, sobretot, l’haver individuat, contributs econòmics per la promoció de les minories lingüístiques històriques i al·loglotes.



Publica un comentari a l'entrada