Els llaços i la Llei de símbols, Maria Antònia Font

Maria Antònia Font, STEI-intersindical Illes Balears, celebra en aquest article publicat a l'araBalears, la derogació avui del Parlament de les Balears de la Llei de Símbols imposada per l'anterior govern de José Ramón Bauzá, que prohibia l'exhibició de la senyera de les quatre barres als edificis públics, fet que provocà que molts centres educatius desafiessin la llei lluint Llaços quatribarrats en senyal de solidaritat i resistència del català a les aules. Font també s'enrecorda del recentment traspassat, Miquel Albero, creador del símbol que, per sempre més, representarà la defensa del català a tot el territori.
Foto: Vilaweb
Font: arabalears.cat




Els llaços i la Llei de símbols






En Miquel Albero, que morí el 26 de setembre passat, avui estaria content. El nou Parlament de les Illes Balears derogarà, dia 6 d’octubre, la llei de símbols. Una llei que anava contra la llibertat d’expressió i que pretenia prohibir les quatre barres i el llaç quadribarrat. Els llaços sortiren quan el govern del PP, presidit per José Ramón Bauzá, va començar a atacar la llengua i la cultura catalana a tots els fronts que va poder. Primer de tot va tancar l’únic mitjà de comunicació que emetia en català les 24 hores del dia. Després va anunciar la modificació de la llei de funció pública per llevar el requisit de català als funcionaris. Durant la campanya electoral, uns mesos abans, havia dit que derogaria la llei de normalització lingüística i que prohibiria els llibres de text en català. I fou durant aquests primers mesos de la legislatura que sortiren els llaços... una idea, en principi inofensiva, que sorgí d’un grup d’alumnes de l’institut on treballava en Miquel Albero. Ell deia que “com a bon fill de pare impressor” ja havia preparat mils d’adhesius dels llaços per repartir. Ràpidament s’escamparen entre professors, pares, mares i alumnes. Aviat va ser el símbol de la defensa de la llengua catalana a l’escola i molts centres començaren a penjar llaços a les façanes. En Bauzá, acompanyat d’un grupuscle extraparlamentari, va fer el primer intent de prohibir els llaços i els va fer despenjar dels centres. Recordareu l’incident a l’IES Marratxí, el darrer divendres del mes de març de 2012, quan un funcionari de l’IBISEC anà amb una escala a retirar el llaç quadribarrat. Era el moment de la primera vaga de fam, la d’en Jaume Bonet i en Tomeu Amengual de Jubilats per Mallorca; de la Diada de l’OCB organitzada pel Consell de la Societat Civil que tragué 50.000 persones al carrer; de la Marxa dels Xeremiers d’Inca a Palma a peu que va organitzar el doctor Carles Amengual...el moment que l’STEI i l’Assemblea de mestres i professors en català agafaren els llaços dels centres i els pujaren a Cura i d’allà els escamparen a les altres illes, al Principat i al País Valencià. Fins i tot dugueren el llaç quadribarrat al Parlament d’Estrasburg on denunciaren la vulneració dels drets de la comunitat lingüística catalana de les Illes Balears per part del govern del PP.





ARA BALEARS


En Bauzá, amb lleis com la de símbols, va rompre el consens que hi havia al voltant de la normalització lingüística, tanmateix no va aconseguir eliminar el català, al contrari molta gent es va deixondir i conscienciar de la necessitat de defensar la llengua pròpia. I a més a més va dividir el seu propi partit. Res no li va sortir bé. Volia llevar requisit de català als funcionaris... molts ajuntaments, fins i tot del PP, feren una normativa per conservar-lo. Volia prohibir els llaços, molts ajuntaments, fins i tot del PP, declararen les quatre barres i els llaços quadribarrats símbols de la seva corporació. Volia prohibir les camisetes verdes als centres, va fer un esborrany de Llei de Convivència, que mai no va veure la llum. Afortunadament les camisetes verdes i els llaços verds mai no estaren prohibits. Volia que els pares triassin el castellà com a llengua d’aprenentatge a l’escola i el 87% o el 90% de pares i mares triaren ensenyament en català. Volia imposar el TIL fort i no et moguis, la comunitat educativa es va organitzar i va treure 100.000 persones al carrer per la llengua i l’educació. Finalment l’STEI guanyà la suspensió cautelar de l’ordre que desplegava el TIL i aconseguí la nul·litat del Decret.

Els llaços perviuen i perviuran ja com a símbol de la defensa del català a tot el territori i ho faran segurament fins que la llengua catalana arribi a la normalització plena a tot el seu domini lingüístic. El nou govern té una bona feina per davant. I ha de tenir clar que duim molts d’anys de retard en la normalització de la llengua i la cultura. Ja és ben hora fer passes endavant, ara que entre tots hem aconseguit no fer-ne endarrere. Som-hi! Hem aconseguit una part de les nostres reivindicacions, tot es pot millorar i hem de treballar, junts, per aconseguir la resta.
Publica un comentari a l'entrada