Fa un any els Països Catalans es van enllaçar per la llengua

El llaç quatribarrat, símbol d'unitat
El 9 de març del 2013, avui fa exactament un any, diverses ciutats de parla catalana sortiren al carrer de manera simultània reivindicant la defensa de la llengua comuna davant els atacs sistemàtics que en rep.

D'est a oest i de nord a sud, ciutats com Palma, Elx, Barcelona, Perpinyà, València o l'Alguer entre d'altres mostraren la seva unitat cultural lluint els llaços amb els colors de la senyera, símbol del moviment enllaçat.




En aquell moment, denunciàvem els greuges patits per la llengua a tots els territoris; la incipient llei LOMCE, la imposició del TIL a les Illes Balears, la sentència contra la immersió lingüística a Catalunya, l'escassetat de línies en valencià o del desprestigi del català a la Franja, Catalunya Nord o l'Alguer.
Llocs emblemàtics del territori es guarniren amb llaços com el castellet a Perpinyà, la Plaça del Pi a Barcelona, el monument a la unitat de la llengua a l'Alguer o el Consolat de Mar a Palma, i diverses escoles varen romandre enllaçades durant la jornada reivindicativa. A Mallorca es va reunir també el Consell social de la llengua catalana.

Avui dia, a 9 de març del 2014, la raó de ser d'aquella jornada pren més sentit que mai. Malauradament, els motius per a una defensa conjunta de la llengua a tot el territori és avui més necessària que mai. A tots els greuges anomenats abans, hem d'afegir molts més, sobretot a l'estat espanyol on la recentralització del govern va pujant de to, segurament fruit de l'escenari sobiranista del Principat i de la constant negació de la diversitat cultural i nacional de l'estat i d'alguns governs autonòmics còmplices: un any després els valencians ja no tenen mitjans públics propis, s'estan tancant escoles i línies en valencià; un any després a les Balears es segueix prohibint les quatre barres com si l'estendard del rei en Jaume no hi tingués res a veure amb els illencs, les dimissions de directors i altres docents dels centres escolars segueixen enfrontant-se a en Bauzá i la marea verda inunda els carrers de les Illes; un any després a la llengua dels frajolins li diuen LAPAO mentre segueix vetada a les institucions oficials; un any després noves sentències continuen desafiant l'escola en català a Catalunya; un any més de minorització de la llengua a l'Alguer i la Catalunya Nord; un any on els sociolingüistes ens han alertat que a Andorra la llengua pateix la pressió de les potents llengües veïnes.

Un any després des d'Enllaçats per la Llengua seguim lluitant pels mateixos objectius: la defensa i dignificació de la llengua catalana en tots els àmbits. Defensem la insubmissió a la LOMQE, seguim colze a colze amb les mestres de les Illes Balears, hem reclamat i reclamem un Espai Català de Comunicació, diem no al tancament de RTVV, denunciem la sistemàtica negació de la unitat de la llengua des dinstitucions autonòmiques com l'aragonesa (Lapao) o la Generalitat valenciana (criminalització de l'AVL), defensem el model d'escola pública catalana i exigim el respecte a la Carta europea de les llengües minoritàries.

Un any més hem seguit ampliant la xarxa d'entitats, els seguidors a les xarxes socials i les persones que ens fan costat. Seguirem defensant el nostre principal patrimoni com a poble; la llengua que ens uneix.






Lectura del manifest a Palma el 9-3-13



La jornada del 9 de març, per Mª Antònia Font










Publica un comentari a l'entrada