L'STEI espera del govern balear accions més decidides per la llengua i cultura catalanes

El sindicat STEI-intersindical Illes Balears ha publicat un comunicat on fa una valoració dels dos anys de govern balear quant a la normalització de la llengua i cultura catalanes.










                                             Valoració de l’STEI Intersindical del Procés de normalització del català     

L’STEI Intersindical, a dos anys de la legislatura, vol fer una valoració del procés de normalització lingüística del català. Veim amb preocupació que no s’han fet les passes per arribar a la igualtat plena, pel que fa als drets, amb l’altra llengua oficial i d’aquesta manera tenir garantida la pervivència de la llengua i la cultura catalanes a les Illes Balears.

Són molts els fets que ens fan pensar que no es fa tot el que seria necessari per aconseguir aquests objectius. Sense pretendre fer una anàlisi exhaustiva, a simple vista, podem veure que aquest front de batalla necessita més voluntat política, més projecte, més planificació continuada, més iniciatives, més campanyes, més coordinació, més implicació dels diferents sectors, més complicitats, més mans i més pressupost. Sobra excés de cautela, por a dir, por a fer, por a ser qui som i a posar les coses al seu lloc. Falta seguretat i convicció en el fet que el català és bo per a tothom i és una de les eines que ens ajudarà a creure amb nosaltres mateixos, a imprimir a les nostres accions la nostra manera de veure el món i de com volem anar endavant dins ca nostra -amb tota la gent que ha arribat i hi és molt ben vinguda-, tant en temes socials o ambientals, com en temes territorials, polítics o culturals. Vegem-ne uns quants exemples:

  1. Llengua a l’Administració autonòmica. Hem recuperat el requisit de català als funcionaris que ens va llevar el govern Bauzá. Però ens fa falta recuperar el que regulava el Decret 100/1990 que establia l’ús del català a l’Administració autonòmica, la llengua d’ús intern, les relacions institucionals, la retolació pública, els registres, les publicacions, la relació amb els administrats. També és necessari en aquest sector la formació lingüística dels treballadors en horari laboral i la dotació de recursos per poder fer la feina en català.
  2. Ús de la llengua per part dels responsables polítics. Han passat dos anys de legislatura i hi ha responsables polítics que mai no fan servir la llengua catalana a les seves intervencions al Parlament, les compareixences públiques o les rodes de premsa. En Bauzá parlava majoritàriament en català en aquests fòrums. En canvi alguns dels polítics actuals no ho fan mai.
  3. Llengua a l’ensenyament. Ha costat molt defensar la legislació actual, que ja té 20 anys, el famós decret 97/1997 o decret de mínims, que regula que l’ensenyament en català ha de ser com a mínim del 50% i es pot arribar al 100% per consens de la comunitat educativa. Va costar posar-lo, a proposta de l’STEI, a l’Acord signat entre la conselleria i alguns sindicats, però hi figura. En canvi, no es va poder incloure aquest mínim al document de Pacte per l’Educació, quan va passar pel Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB) i que ara és al Parlament. Tampoc no tenim l’informe -que fa temps que demanam- de quina és la situació de l’ensenyament en català als centres educatius. No tenim tampoc noves de l’informe que fa, o ha fet, el comitè d’experts per proposar les bases per a un model lingüístic consensuat i que ha de passar per la Mesa Sectorial d’Educació tal com preveu l’Acord. Sabem que no es compleix el decret de mínims a tots els centres, que falten recursos per incentivar l´ús del català entre tota la comunitat educativa, cada dia se sent parlar més en castellà a les sales de professors, pels passadissos, a les activitats extraescolars. No tots els centres compten amb els docents necessaris per desenvolupar els Plans d’acolliment lingüístic i cultural (PALIC) i en canvi el percentatge d’alumnat immigrant que no coneix el català és força alt a molts de centres. La Universitat de les Illes Balears també té una assignatura pendent que és l’exigència de l’acreditació del coneixement del català als docents que assoleixin una plaça estable. I continuar treballant perquè l’alumnat que fa les proves d’accés es decanti prioritàriament per fer els exàmens en català.
  4. Mitjans de comunicació. Són un dels pilars de la normalització lingüística. Tenim una RTV pública IB3 que ha millorat sensiblement. L’esforç dels professionals que la fan anar endavant és coneixedor, però encara necessitam més recursos i més mans per fer una ràdio i una televisió plural, propera a la ciutadania, rigorosa, professional, innovadora, creativa i que la població la senti seva i s’informi, i es formi, a través d’ella. Falta completar la reciprocitat de les emissions de les ràdios i TV públiques que emeten en català de la resta del territori. Volem veure TV3 en condicions, sense interferències i la mateixa emissió que veuen al Principat. La Carta europea de les llengües regionals i minoritàries ens ampara. El govern espanyol, -que és qui té la paella pel mànec en temes de radio elèctrics-, no ens vol donar les freqüències que necessitam per poder rebre les radiotelevisions de tot el territori de parla catalana i és en aquest punt que incompleix la directiva europea que l’estat espanyol va ratificar els anys 90 i a la qual hi tenim dret. Per altra banda volem rebre Catalunya informació a totes les illes de manera que sigui compatible amb l’emissió d’Ona Mediterrània que emet en català a Mallorca.
  5. Competència lingüística dels treballadors públics a la sanitat. Quan es va recuperar el requisit de català als funcionaris durant aquesta legislatura es va fer una moratòria per als treballadors de la sanitat pública que durava fins dia 1 de juny de 2017. Ara mateix, els treballadors que formen part de les borses i els criden per ocupar una plaça després de dia 1 de juny, ja han d’acreditar la competència lingüística en català. Ara sabem que es prepara una nova moratòria a sanitat. La proposta que l’STEI Intersindical ha presentat per escrit -i durant el període d’exposició pública del decret, en què es poden presentar al·legacions- és que no es deixi de cobrir una plaça per falta de professionals acreditats i que per això es faci una llista, amb tots els professionals que formin part de les borses, en primer lloc els professionals amb tots els requisits, de titulacions i acreditació del català. I a continuació, a la mateixa llista,  els professionals amb els requisits de titulació o experiència laboral sense el requisit de català. De manera que mai no es deixi una plaça sense cobrir i es doni el servei al pacient o usuari. D’aquesta manera poc a poc el personal sanitari, amb la formació dins l’horari laboral, aniria assolint el nivell de català que li permetria poder atendre els pacients amb la llengua que triï l’usuari. Hem de recordar que existeix una normativa estatal que permet demanar el requisit de català a la Sanitat des de fa més de 10 anys. També s’han de fer passes per garantir l’atenció adequada als usuaris que vulguin exercir el seu dret a usar el català  dins la sanitat privada. Amb bones, amb delicadesa, amb temps, amb diàleg... però alguna acció. Comencem!
  6. Català als Estudis de Medicina. Pensam que és important que la formació que rebin els facultatius que estudien a les Illes sigui de qualitat i en català. Demanam que es posin cursos de català per a l’alumnat que ve de fora, per tal que es puguin incorporar en uns mesos a la docència que es faci en català. Són estudis superiors ubicats en territori on la llengua pròpia és el català.
  7. Competència lingüística dels treballadors de les empreses públiques de l’Administració local. Fa falta encara regular com han d’acreditar el coneixement del català les persones que vulguin fer feina per a una empresa pública que depèn dels Ajuntaments o dels Consells Insulars. Aquests dies s’han convocat places per a empreses públiques sense el requisit de català perquè en aquest sector la llei no ho preveu. S’ha de posar fil a l’agulla en aquest punt. 
  8. Campanyes per incentivar l’ús del català. Se n’han fetes poques, de  campanyes, per incentivar l’ús del català o la retolació en espais públics i privats, l´ús del català a l’àmbit de la Justícia, a l’Administració perifèrica, als cossos i forces de seguretat de l’estat, al comerç, a les empreses... campanyes que necessàriament han d’anar precedides d’una regulació i una normativa que donin força i facin avançar el procés de normalització també en aquests àmbits.
  9. Pàgines web, informacions diverses del Govern de les Illes Balears (GOIB) Aquestes informacions han de ser en català o com a mínim el català ha de ser la primera llengua d’ús de l’administració. La conselleria de turisme ha editat fulls informatius bilingües de lloguer turístic on el català no és la primera llengua.

En resum per l’STEI Intersindical hi ha molta feina a fer, és urgent fer-la i el primer que demanam és voluntat política per dur-la endavant, perquè la gent que ha treballat -i continua treballant per la normalització lingüística del català- espera que el govern emprengui actuacions més decidides a favor de la normalització de la llengua i la cultura pròpia d’aquestes illes. La cohesió social hi guanya i la ciutadania també. 

Font: STEI




Publica un comentari a l'entrada