"El futur del català a la Franja passa per l'escola" [Entrevista a Marta Canales, portaveu del Moviment Franjolí per la Llengua]

Un estudi recent sobre el cens de població de 2011 a l’Aragó quant a la presencia de les llengües pròpies, alerta que el català a la Franja podria estar en risc de desaparèixer si es confirma el trencament de la transmissió oral a nivell familiar. No és la primera vegada que diversos informes de sociolingüistes confirmen aquesta tendència. Per parlar sobre els efectes d’aquesta informació parlem amb Marta Canales, portaveu del Moviment Franjolí i històrica activista de la Franja.


Òscar Adamuz

-Amb les dades a la mà d’aquest darrer estudi i veient els titulars de diversos mitjans, cal ser pessimista amb la situació del català a la Franja de Ponent?

Els realistes ja ho solem semblar, pessimistes! (riu). Aquest estudi és la constatació del que fa anys estem observant i advertint des d’alguns sectors al territori.

-En quins àmbits es detecta, a nivell de carrer, aquesta minva de l’ús social de la llengua pròpia de la Franja?

El futur de la llengua passa per la població escolaritzada i, per això, el pati de l’escola és un significatiu termòmetre. Si la canalla perd el català com a llengua de relacions socials força majoritàriament, com és el cas, tenim un greu problema.
I una dada que ens preocupa desesperadament és el trencament generacional de la llengua. Sé que l’afecció en petits pobles no és la mateixa que en poblacions majors; però a casa meva, a Fraga, el trencament és un fet. I Fraga significa un terç de la població total de la Franja... En termes territorials, el trencament generacional és una de les pitjors amenaces reals per a la pervivència de la llengua a la Franja, ja que havia estat la garantia natural del català.

-L’informe també demana “mesures d’impacte” en política lingüística al govern de la DGA (format per PSOE i CHA des de 2015). Quines podrien ser aquestes mesures reals?

Abans de parlar de mesures concretes, un incís: “política lingüística i Aragó” són gairebé un oxímoron històric. 
 I parlant de mesures, en els dos darrers anys no hi ha cap iniciativa institucional de dignificació i conscienciació lingüístiques, de promoció social en l’ús o de protecció jurídica garant. 
Des dels estaments institucionals entenem que s’han d’assumir aquestes tres línies d’actuació, i aquest estaments inclouen també l’administració local, la qual té un gran marge d’actuació i de responsabilitat, i un compromís per la llengua a demostrar.

-Com a col·lectiu, el Moviment Franjolí quines idees projecta per afavorir la normalització del català i augmentar-ne l’ús al carrer?

Aquest curs escolar, els alumnes del territori han rebut les agendes escolars de la Franja. Són unes agendes escolars en català que pretenen ser una potent ferramenta per a la conscienciació i dignificació lingüística, deixant palès la nostra pertinença a una comunitat cultural i lingüística potent de milions de catalanoparlants.
Aquesta línia d’actuació no volem oblidar-la ni bandejar-la. Continuem, tant pels bons resultats aconseguits com per la convicció esperançada que tenim en les sinergies i complicitats amb la comunitat educativa de la Franja.
Altrament, aconseguir generar un punt d’inflexió en la dignificació i en el foment de l’ús social ampli és una de les nostres lluites permanents i aquesta primavera endegarem alguna campanya en aquesta línia.

-Per acabar, què es podria fer i no es fa des de la resta del domini lingüístic per revertir aquesta inèrcia negativa que presenten els estudis acadèmics sobre el català a la Franja?  

Personalment, no vull caure en exigències vers la resta del domini ni retreure “pseudodeures” a ningú. Revertir la situació que tenim a les nostres comarques i la que serà previsible, si les coses no canvien i avalades per aquests estudis, depèn principalment de la gent de la Franja. Tenim aquesta responsabilitat.
Ara bé, ¿que hi ha entitats, institucions i administracions al domini que podrien tenir-hi una complicitat proactiva? És evident. Que hi ha casos de sordesa aguda? També.
Què vull dir, amb això? Que el gruix de la feina és a la Franja i des de la Franja, però que la resta del domini, si vol, hi té un rol a jugar també és cert...
Un exemple és el conveni de col·laboració que tenim el Moviment amb la Plataforma per la Llengua i que s’està vertebrant molt positivament.
El Moviment Franjolí i part del teixit cultural de la Franja estem encantats quan signem convenis de col·laboració amb qui compartim país! (riu).