regidores i regidors que isqueren elegits el passat mes de maig.
El text està disponible en el web d'Escola Valenciana
(www.escolavalenciana.com [2]).
ARGUMENTARI
L’ENSENYAMENT EN VALENCIÀ, EL PROGRAMA ÒPTIM
-La UNESCO afirma que «el plurilingüisme constitueix una força i una
oportunitat per a la humanitat», així que aprendre llengües, fer
llengua i sumar llengües, és un enriquiment personal i social al qual
tothom ha de tindre accés.
-Per a obtindre un nivell de coneixement i ús del valencià semblant
al del castellà, fonaments sobre els quals es pot construir una
societat valenciana plurilingüe (allò que també s’anomena
_revernacularitzar _la llengua) cal contrarestar les tendències
substitutòries. L’escola és el marc ideal per a crear llaços ferms
entre la comunitat i constituir així una institució de referència
capaç de posar fi a la substitució lingüística.
DOMINI EQUILIBRAT DE LES DUES LLENGüES DEL PAÍS VALENCIÀ
-Cal establir un pacte educatiu per garantir un coneixement equilibrat
de valencià i castellà per a TOT L’ALUMNAT, sense distinció de
zones geogràfiques ni de tipus de centre (públic, privat subvencionat
o privat), i garantir també un coneixement avançat d’una o més
llengües estrangeres.
-És important avaluar els resultats sobre coneixements de llengües i
aplicar els models que funcionen. Fins ara, tots els estudis demostren
que la “immersió lingüística” i l’”ensenyament en
valencià” produeixen un coneixement equilibrat entre castellà i
valencià. En canvi, en el sistema d’”incorporació progressiva” o
d’”ensenyament en castellà” només s’observa un coneixement
equilibrat de valencià i castellà quan les famílies s’han preocupat
de reforçar el coneixement del valencià. El coneixement de valencià i
castellà entre l’alumnat que ha estudiat en valencià és
equiparable, en canvi, l’alumnat que ha estudiat en castellà presenta
uns nivells de valencià, en general, sensiblement inferiors.
- Estudiar en valencià afavoreix la ductilitat o facilitat per a
l’aprenentatge d’una tercera llengua com pot ser l’anglés[1]. Ara
com ara, aquesta destresa, aquest atribut, resulta imprescindible
perquè els xiquets i xiquetes desenvolupen autonomia personal,
establisquen relacions interculturals amb altres persones i puguen
comunicar-se amb èxit en una tercera llengua arreu del món.
-El sistema d’immersió lingüística és un mètode d’aprenentatge
de llengües (de llengües, no de llengua) que s’aplica, per exemple,
als col·legis britànics, els liceus francesos, les escoles alemanyes,
etc. També és un sistema que s’aplica en un bon nombre d’escoles
valencianes i és tot el contrari d’un sistema monolingüe: les
llengües vehiculars es defineixen segons el context de l’alumnat, no
només el context familiar, sinó també el social (llengua del carrer,
llengua dels mitjans audiovisuals, llengua dels jocs, llengua
d’internet, llengua de llibres i mitjans escrits..), perquè les
llengües s’aprenen, diguem-ne, per “contagi” (tècnicament,
diríem que segons el temps i el tipus d’exposició de l’alumnat),
és a dir, cal reforçar les llengües que estan menys presents en el
context de l’alumnat.
-L’ensenyament de llengües no pot ser un objectiu, sinó que
l’objectiu ha de ser L’APRENENTATGE DE LLENGüES. La partició de
les hores lectives en tres llengües vehiculars –cadascuna amb un 33%
de les hores acadèmiques totals– és un enfocament erroni que obvia
la visió que ha marcat la pedagogia des de fa dècades: l’eix de
l’educació ja no és “ensenyar”, sinó “aprendre”.
“Ensenyar” tres llengües al 33% no significa, en absolut, que
l’alumnat “aprenga” les tres llengües al 33%. Les llengües no
només s’aprenen a l’escola.
- Actualment, el sistema educatiu valencià és bilingüe, la immersió
lingüística és una de les metodologies que s’apliquen als programes
plurilingües. No existeix cap centre amb un sistema monolingüe (tot i
que s’hi aproximen bastant els col·legis britànics i els centres amb
Programa Plurilingüe en Castellà situats en contextos socials i
geogràfics castellanitzats).
-Cal que el sistema educatiu ajude a “estimar les llengües”, TOTES
les llengües, i afavorir les actituds d’aprenentatge, sense partir de
“categories” de llengües (natives, maternes, indígenes, útils,
grans, petites...).
ELS EXPERTS PROPOSEN LA IMMERSIó LINGüíSTICA COM A MODEL DE QUALITAT
EDUCATIVA
-Les universitats i les Unitats per a l’Educació Multilingüe (UEM)
posen en relleu els bons resultats acadèmics que obtenen els infants
que estudien el programa d’ensenyament en valencià, tant en àrees
lingüístiques com en la resta d’assignatures. Hi ha estudis fefaents
que ho demostren i caldria que es publicaren.
-Xavier Vila al·ludeix als beneficis del sistema de línies de
l’escola valenciana, atès que situa «l’escola com a ancoratge per
a la comunitat lingüística» capaç «d’incrementar el percentatge
de parlants potencials: [_en molts indrets valencians_] dins de
l’escola tinc més probabilitats de trobar-me algú que sàpiga
valencià que al carrer.» Així, afirma que «l’escola POT SER una
institució clau per al desenvolupament de xarxes socials EN llengua
minoritzada.»
- El sistema educatiu ha de garantir “l’aprenentatge de tres
llengües”, no simplement “l’ensenyament”. En aquest sentit, ens
remetem al document elaborat per experts de les universitats valencianes
i les Unitats per a l’Educació Multilingüe “L’escola valenciana:
un model plurilingüe i intercultural per al sistema educatiu valencià
[3]”[2], que, a grans trets, planteja la incorporació progressiva de
llengües vehiculars en proporció inversa al pes que cada llengua té
en el context sociolingüístic de l’alumnat (per dir-ho planerament:
començar amb la llengua minoritària com a llengua vehicular i de
lectoescriptura, al cap d’un temps incorporar la llengua estrangera i,
més endavant, incorporar la llengua majoritària).
BASES DEL MULTILINGüISME: ANTECEDENTS HISTòRICS DE LA IMMERSIó
-En 1962 Peal i Lambert van investigar amb xiquets i xiquetes
bilingües i van observar que les previsions de l’Oficina
Internacional de l’Educació no es complien amb els alumnes que ells
havien analitzat, sinó que, per contra, presentaven puntuacions més
altes que els monolingües. Aquesta investigació es va portar a terme a
altres llocs del món amb resultats semblants: Suïssa (Balkan, 1970),
EUA (Nova York, 1972), Israel (1972), Sud-Àfrica (Ianco-Borrall, 1972),
Canadà (Montreal), etc.
-En 1965 es va posar en marxa al Margaret Pendlebury School at Saint
Lambert_ de Montreal, al Quebec. W. Lambert i G. R. Tucker van avaluar
els resultats de la primera immersió lingüística i van observar que
el desenvolupament dels aprenents que havien seguit un programa amb
canvi de llengua era similar i, en determinats aspectes, superior al
dels companys que cursaven un programa amb la llengua de la llar. La
resta d’experiències escolars a altres llocs del món amb llengües
en contacte van mostrar que hi ha casos en què és possible, i fins i
tot beneficiós, que els infants siguen escolaritzats en una llengua
diferent de la familiar.
EL MARC LEGAL DE LA LLENGUA AL PAÍS VALENCIÀ
CONSTITUCIó ESPANYOLA (1978)
-ARTICLE 3 «1. El castellà és la llengua oficial de l’estat. Tots
els espanyols tenen el deure de conéixer-la i el dret d’usar-la. 2.
Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives
comunitats autònomes d’acord amb els seus estatuts. 3. La riquesa de
les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni
cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.»
-ARTICLE 20.3 «RESPECTE DEL PLURALISME LINGüíSTIC.» Aquest
«respecte» hauria d’implicar la protecció de les llengües
minoritzades i afavorir-ne el desenvolupament social.
L’ESTATUT D’AUTONOMIA
-La regulació estatutària de la llengua al País Valencià està
recollida principalment en l’article 6 de la Llei Orgànica 1/2006, de
10 d’abril, de Reforma de la Llei Orgànica 5/1982, d’1 de juliol,
d’Estatut d’Autonomia del País Valencià, que preveu que: «1. LA
LLENGUA PRòPIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA éS EL VALENCIà. 2.
L’idioma valencià és l’oficial a la Comunitat Valenciana, igual
que ho és el castellà, que és l’idioma oficial de l’Estat. TOTS
TENEN EL DRET A CONèIXER-LOS I A REBRE L’ENSENYAMENT DEL, I EN,
IDIOMA VALENCIà. 3. La Generalitat Valenciana garantirà l’ús normal
i oficial de les dos llengües, i adoptarà les mesures necessàries per
tal d’assegurar-ne el coneixement. 4. Ningú no podrà ser discriminat
per raó de la seua llengua. 5. S’ATORGARà ESPECIAL PROTECCIó I
RESPECTE A LA RECUPERACIó DEL VALENCIà.
-------------------------
[1] L’alumnat escolaritzat en valencià sol presentar actituds més
favorables a l’aprenentatge de llengües, com han demostrat els
estudis realitzats. Vegeu: LAURA PORTOLéS. _MULTILINGüISME PRECOç:
ANàLISI DE LA CONSCIèNCIA PRAGMàTICA I ACTITUDS LINGüíSTIQUES EN
INFANTS CONSECUTIUS MULTILINGüES. _UNIVERSITAT JAUME I DE CASTELLó,
UEM-UJI
[2]
https://www.escolavalenciana.com/noticies/detall/1316/un-model-plurilingue-intercultural-de-consens-i-centrat-en-els-objectius
[4]
--
FES ESCOLA! Treballem junts per la nostra llengua. Amb tu, comptem.
Informa-te'n a www.escolavalenciana.org/amics [1]
www.escolavalenciana.com [2]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada