Nou impuls a la cultura i llengua de l'Alguer

Tres importants activitats s'han produït gairebé simultàniament: El canal CatalanTV ha estrenat el programa sobre la tradició cultural de l'Alguer "Miques de vida algueresa", dirigit per Miquel Serra. Per altra banda l'entitat Òmnium Cultural de l'Alguer ha signat un conveni amb el Parc natural Port del Comte. Per últim l'Associació Cultural Baccanegra i l'Obra Cultural de l'Alguer han encetat una inciativa per afavorir l'us social de l'alguerès.

Llengua catalana GenCat

Miques de vida algueresa', nou programa en alguerès a Catalan Tv

Catalan TV, la televisió de l’Alguer, va estrenar ahir, 4 de febrer, un nou programa en català de l’Alguer que vol retratar i divulgar la vida treballadora i productiva a la ciutat catalana de Sardenya. Es tracta de Miques de vida algueresa, un espai conduït per Miquel Serra, amb la direcció de Roberto Lampis i les imatges i el muntatge de Paolo Calaresu.

Cada setmana el programa proposa descobrir les tradicions i els costums de l’Alguer d’ahir i d’avui a través de les diverses professions dels seus habitants. Al llarg dels episodis, mariners, orfebres, cuiners, botiguers i altres professionals oferiran una mirada diferent sobre l’Alguer que recupera la memòria del passat amb la voluntat de projectar-la cap al present i el futur. 

Tant el presentador com els personatges entrevistats fan un retrat actual de la ciutat sarda, parlant sempre en català de l’Alguer. L’espai té per objectiu mantenir viva la llengua catalana i que l’alguerès entri a les cases a través d’una finestra privilegiada com és la televisió.

Miquel Serra, amb aquest programa, continua la seva tasca de difusió i preservació de la llengua catalana de l’Alguer, que ja desenvolupa a la ràdio, on cada matí protagonitza un espai a Radio Onda Stereo, amb el periodista Nicola Nieddu.

El programa s’emet els dijous al migdia i posteriorment es pot veure a través de YouTube.

Miques de vida algueresa 

-----------------------------------------------------------

Alguer.cat

Òmnium Cultural i Parc: convenció a l’Alguer

ALGUER - Dimecres 3 de febrer en la sede del Parc Natural Regional de Port Comte, és estada firmada una convenció entre la mateixa entitat i Òmnium Cultural de l'Alguer. Pel Parc eren presents lo President Prof. Antonio Farris, lo Director Dr. Augusto Navone i alguns col·laboradors de l'entitat; per Òmnium Cultural de l'Alguer, lo President Dr. Stefano Campus acompanyat dels socis Carla Valentino, Michele Canu i Aldo Dore.

Presentant l'acord de col·laboració, los dos representants legals han posat en evidència la gran importància econòmica, ambiental però també històrica i lingüística del Parc, l'estreta connexió entre aqueix patrimoni i aquell present en la ciutat de l'Alguer, és a dir los valors identitaris, la història, les tradicions, úsos i costums oltres que la vocació cultural i turística de tot lo territori.
Donques, un unicum d'excepcionals de bens materials i immaterials, i en aqueix context l'acord de col·laboració té la finalitat principal de valoritzar aquestos bens que tenen grans potencialitats ambientals i culturals.

L'acord preveu l'organització de manifestacions culturals, conferències i altres iniciatives, amb l'objectiu de promoure el territori, lo sou patrimoni ambiental, històric i lingüístic, les sues produccions, a dintre de les institucions i del món de l'associacionisme cultural, en particular aquell català. Menester arrecordar que Òmnium Cultural és l'associació més representativa dels Països Catalans amb més de 50 mil socis i més de trenta sedes en tot lo territori de la Catalunya, oltres que a l'Alguer i a Perpinyà.

Lo Parc Natural Regional de Port Comte, amb un territori de més o manco 5.000 hèctaros, includeix una gran varietat d'ambients d'elevat interès naturalístic, amb la presència d'espècies animals d'importància comunitària i espècies vegetals endèmiques i includeix també l'estany del Càlic, lo promontori de Cap de Caça, les penyes de Punta Cristall i de Punta del Lliri. La convenció preveu també la publicació d'estudis i recerques en català de l'Alguer, lo recupero de la toponomàstica històrica del territori i de la costera, lo suport lingüístic per les activitats dels Parc.

En la foto: lo President del Parc Antonio Farris 

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------

AC Baccanegra

Festa social per la promoció i l'ús de la llengua algueresa: "Parlem en alguerés"

L’Associazione Culturale Baccanegra, en col·laboració amb l’Obra Cultural, organitza una festa social, PARLEM EN ALGUERÉS, que afavoreixi la trobada entre els parlants de la llengua algueresa i l'ajuda cap a la gent que vulgui aprendre-la i emprar-la.

La festa tindrà lloc al local de la seu de l’Associazione Baccanegra de la via Ambrogio Machin 33 de l'Alguer, dimarts 16 febrer de 2016 de 17h a 00:00h.. 

(italià)

L’Associazione Culturale Baccanegra e l’Obra Cultural invitano tutti i madrelingua algheresi e coloro i quali desiderano imparare la parlata locale, a partecipare all’evento, occasione di divertimento, apprendimento e socializzazione.
L’iniziativa nasce dalla esigenza di mantenere alta l’attenzione nei confronti dell’algherese, dalla volontà di promuovere la lingua nei contesti quotidiani: nel gioco, nel divertimento. Per questo motivo si è pensato di creare sempre di più situazioni di incontro tra algheresi parlanti e tutti coloro che sono interessati all’apprendimento della nostra lingua. La regola della serata è parlare esclusivamente in algherese.
L’ingresso è riservato ai soli soci; per informazioni e tesseramenti ci si può rivolgere presso la sede dell’Associazione Baccanegra in via Machin 33 dal martedì alla domenica dalle 9:30 alle 13:30 e dalle 17:00 alle 24:00 oppure contattare il 3407153654 o scrivere una email a baccanegra@gmail.com. Ulteriori delucidazioni si possono trovare sul sito internet www.associazionebaccanegra.wordpress.com

Normalització lingüística i Decret de llengües estrangeres, Mª Antònia Font

AraBalears.cat

MARIA ANTÒNIA FONT

Dia 25 de gener, el Govern de les Illes Balears presentà l’esborrany de decret per al desenvolupament de la competència comunicativa en llengües estrangeres. Nosaltres, l’STEI Intersindical, abans d’incentivar que es facin matèries no lingüístiques en anglès, volem que les primeres mesures que s’implantin per incentivar el coneixement d’una llengua estrangera afectin tots els alumnes de tots els centres de les Illes Balears, sobretot a Primària. Això es pot fer si es reforça l’àrea d’anglès dins els centres i es fan les optatives d’idiomes amb desdoblaments, suports educatius, auxiliars de conversa, laboratoris d’idiomes, intercanvis escolars... A més, fora dels centres seria bo programar pel·lícules en versió original a la TV pública i promoure la valoració i el respecte per la diversitat lingüística, especialment per la llengua pròpia del territori que és la llengua catalana, entre d’altres moltes coses.

Ens va sorprendre que s’hagués elaborat un esborrany de decret per a l’aprenentatge de la llengua estrangera i es presentàs a so de bombo i plateret al Consolat de la Mar, quan no s’havia consensuat prèviament amb la comunitat educativa. La Conselleria fa la normativa per incentivar el coneixement de llengua estrangera dins els centres abans de fer un estudi per saber com està la competència lingüística dels alumnes en les dues llengües oficials, abans de saber quina és la situació real de l’aplicació del Decret de mínims després de 4 anys intensius del Govern del PP, liderat per José Ramón Bauzá, en contra de la llengua i cultura pròpies de les Illes Balears. I, sobretot, abans de complir l’Acord signat en el marc de la mesa sectorial d’educació, que diu que l’Administració educativa es compromet a consensuar el model lingüístic escolar. Un punt que l’STEI Intersindical va proposar que s’inclogués a l’Acord i que ara exigeix el seu compliment. Hem de veure per escrit que l’esborrany crea la figura de la persona coordinadora de l’anglès, que es farà formació en metodologies d’ensenyament de l’anglès, que es reconeixeran punts per mèrits als docents que hi participin... i no sentim a parlar de la recuperació del servei d’ensenyament del català, ni de la comissió de NL als centres, ni de la figura del coordinador... ni d’intercanvis, ni de formació per temes de NL. De moment res per al català. Temps i persones dedicades exclusivament a l’anglès i encara no per a tothom. Podríem fer les dues coses al mateix temps com a mínim, no?

La Llei de normalització lingüística es va aprovar el 1986 per unanimitat al Parlament. El consens que va rompre el PP durant la legislatura anterior encara no s’ha recuperat. Onze anys després es va publicar el Decret de mínims. Un any després l’ordre que el desplega. Gairebé té 20 anys, aquest decret. Només durant la legislatura del primer Pacte de Progrés es va impulsar, des de l’Administració educativa, la seva aplicació dins els centres i es va posar en marxa el Pla de normalització lingüística fora de l’escola.

El 2009, durant el segon Pacte de Progrés va sortir la normativa de les seccions europees, que regula la implantació de projectes per fer una assignatura no lingüística en una llengua estrangera. Aquesta normativa no ha caducat. Pot seguir vigent mentre es consensua el model lingüístic escolar, mentre prèviament es fa l’estudi de la situació de les llengües als centres i es fa la formació, en català i en llengües estrangeres, que els docents necessiten. Les seccions europees han funcionat i funcionen bé. I, a més, la seva normativa recull que els centres reflectiran, a la memòria de final de curs, l’avaluació de la secció, que inclourà una valoració de la competència de l’alumnat en llengua catalana, castellana i estrangera, com també de l’àrea, la matèria o el mòdul que s’hagi impartit en aquesta llengua, cosa que el nou decret obvia.
Un altre dels factors que no compartim del decret és que desenvolupa la LOMQE en comptes de pal·liar-la. En dos aspectes importants. En primer lloc recordau que la LOMQE promou el coneixement del castellà: “Hay que castellanizar a los alumnos catalanes”(Wert, dixit) i també el de les llengües estrangeres, sovint utilitzat com una eina per arraconar el català, el basc i el gallec en benefici de l’anglès. Si hem dit que volem pal·liar la LOMQE i que en demanam la retirada, duguem-ho a terme. Podem fer un model que incentivi el coneixement, la presència i l’ús del català a l’escola, compatible amb l’augment de la competència lingüística en una llengua estrangera. I en segon lloc l’esborrany de decret no protegeix la democràcia interna dels centres, sinó que la minimitza. Atorga el poder d’aprovar els projectes lingüístics a la direcció del centre, no reconeix el poder dels professors de ser competents per aprovar tots els aspectes pedagògics dels centres... no estableix que s’ha de fer amb el consens dels consells escolars tal com diu el Decret de mínims.

En definitiva, aturem el carro, no passem l’arada davant el bou! Som a l’inici de la legislatura. Fem les coses bé. Fem un equip de treball i un estudi. Donem veu als mestres i professors. Consensuem el model lingüístic escolar i treballem per a la competència comunicativa dels nostres infants i joves per millorar l’índex d’èxit escolar. Donem a cada llengua el lloc que li correspon dins i fora de l’escola. Complim l’Estatut d’Autonomia que atorga als poders públics dur la llengua catalana a la igualtat plena amb l’altra llengua oficial. Fem passes clares i decidides per a la normalització del català. Fem-ho amb la il·lusió i l’alegria de recuperar un dret reconegut als drets humans. Fem-ho sense por. Des de la pròpia identitat. Sabent qui som, què volem i cap on anam. Anam cap a la igualtat de drets, cap a entendre’ns tots, cap a la cohesió social, cap a defensar el que és nostre i cap a compartir-ho amb els altres, perquè tenim molt clar que el coneixement de la nostra llengua és bona per a tothom. Va, som-hi!

La represa de la normalitat cultural a Elx [ACL El Tempir]

Laveu del País Valencià

Amb el canvi de govern local, El Tempir va reunir-se amb l’alcalde d’Elx a fi de reprendre una nova política lingüística que dignificara l’estatus municipal del valencià i garantira els drets lingüístics dels valencianoparlants elxans. Fruit d’aquella trobada, El Tempir es va comprometre a retirar els diversos recursos judicials que havíem interposat contra l’Ajuntament d’Elx durant l’època del PP per incompliment reiterat de la llei sobre retolació a canvi que el nou executiu municipal impulsara mesures que caminaren cap a l’equitat entre el valencià i el castellà com, per exemple, usar de nou una imatge corporativa íntegrament en valencià, la recuperació del Premi de Narrativa Antoni Bru -que hem reestablit- juntament amb el Premi de Poesia Festa d’Elx, convocar novament la Comissió Municipal de Normalització Lingüística, garantir que tot ciutadà puga ser atés en valencià oralment i per escrit per l’Ajuntament, etc.

Ara podem dir que, una vegada retirats els recursos judicials, i convocada la Comissió Municipal de Normalització Lingüística, de la qual formem part, la Junta Directiva d’El Tempir vol manifestar que les primeres mesures preses (nova imatge corporativa només en valencià, impuls de la campanya “L’Ajuntament d’Elx atén en valencià” o demanar un determinat grau de coneixement de la llengua pròpia en funció del tipus de plaça de funcionari que s’ha d’ocupar…) són uns primers passos decisius i encertats per a recuperar el terreny perdut durant la legislatura anterior. Amb tot, el president d’El Tempir, Josep Escribano, considera que “cal continuar avançant en la reintroducció del valencià per tenir un ajuntament que funcione plenament en valencià, perquè no podem quedar-nos sols en aquestes mesures, que són pròpies d’una política lingüística del primer lustre de la dècada dels noranta”. Per això, Josep Escribano manté que “El Tempir ha de continuar treballant perquè es faça una política lingüística d’acord amb els temps que vivim i ajudar l’Ajuntament a continuar el camí emprés atesa la bona predisposició municipal”.

Per a El Tempir és necessari que aquestes primeres mesures vagen acompanyades d’altres pròximament perquè consolide l’estatus del valencià i siga autèntic patrimoni de tots els elxans a fi d’evitar noves involucions en un futur que ens farien caure en la feina del matalasser, fer i desfer, en funció del vaivé polític del moment. El que demanen els ciutadans elxans és, simplement, tenir l’oportunitat de poder usar el valencià, però no únicament garantir aquest dret als que la tenen com a primera llengua, sinó també als castellanoparlants que han aprés valencià -i que volen que siga útil l’esforç realitzat. I en aquest últim cas el paper exemplaritzant de l’Ajuntament és cabdal. Per a El Tempir cal consolidar els àmbits d’ús recuperats i crear-ne de nous, via que, per altra banda, han de seguir també les principals ciutats valencianoparlants del sud.

Confiem, per tant, que aquestes primeres mostres de sensibilitat per la llengua i la cultura pròpia seran, en si, l'inici de la represa de la normalitat en la convivència cultural. No hi ha prou amb voluntarisme.

El Tempir

Josep Gifreu, Enllaçats i l’espai de comunicació en català [Sal·lus Herrero]

Sal·lus Herrero

El 26 de gener d’enguany, la revista El Temps, número 1650, portava de títol: “TV3 al País Valencià: una solució possible”. Hi ha una editorial “Excuses de mal pagador?” que comença dient: “Durant anys i anys els Governs del Partit Popular al País Valencià van perpetrar el doble joc. D’un costat, mantenien contactes amb la Generalitat de Catalunya per fer possible la « reciprocitat » entre Canal Nou i TV3. De l’altre, tancaven tots els repetidors de Televisió de Catalunya i perseguien i sancionaven Acció Cultural. Al final el que compta són els fets. I els fets són irrebatibles en aquests cas. El PP de Zaplana, Camps o Fabra volia impedir que TV3 es poguera veure al País Valencià. I ho va aconseguir, la resta són rondalles i mentides. Els populars ‘valencians’ mai no van tenir la intenció d’intercanviar senyals amb Catalunya. Perquè políticament els repugnava. Consideraven letal la influència que els programes “catalans” podien tenir sobre l’audiència valenciana. El tancament de Canal Nou encara ho va complicar tot més, si era possible. Sense emissions pròpies, la “reciprocitat” perdia tot el sentit. El resultat final va ser –és- l’hegemonia absoluta dels Canals de televisió de cobertura estatal, i per tant, de la llengua castellana. L’imaginari col·lectiu dels valencians –les seues referències històriques, socials i culturals- una vegada més, torna a ser “el de todos”.
Acaba l’escrit editorial d’El Temps, esmentant que el nou Govern de la Generalitat Valenciana, capgira els plans del PP de genocidiar del tot la llengua de la valenciana gent, al remat, es diu que no és un problema tècnic, perquè “ampliar el multiplex actual és fàcil, la tècnica doncs no es una excusa”, tot i que s’afirma que “Es “més raonable” políticament entendre que la Generalitat Valenciana vulga esperar a reobrir Canal 9 per permetre que TV3 arribe al País Valencià. Però lingüísticament, culturalment i socialment no s’entén tant. El model comunicatiu valencià actual dilueix la ‘diferència’. I és urgent, almenys, contrarestar-lo amb mínims”. Acusar de "doble joc" al que ha fet el PP al País Valencià és massa poc; cal parlar per definir la política lingüística del PP, de cinisme, immoralitat, de corrupció institucional il·limitada, d'indecència i voluntat de fer el major mal possible amb voluntat d'arrencar del tot l'arrel catalana del País Valencià. Perquè no cresca cap flor, per exterminar-ho tot, per no deixar ni un bri d'herba.

• El manifest d'Enllaçats per un espai comunicatiu en català em sembla d’una precisió extraordinària, que radiografia la situació actual i fa propostes molt assenyades. (Josep Gifreu) 

En una entrevista en aquesta revista “El Temps", per banda de Violeta Tena a Josep Gifreu, el catedràtic de Teoria de la Comunicació, que va publicar l’any passat “El català en l’espai de comunicació” (Aldea Global), explica què significa un espai de comunicació, de mínims, en català i afirma que “la reciprocitat és una aspiració de mínims”, perquè “hem de pensar un model de cooperació entre tots els territoris més enllà de les fronteres administratives i polítiques”.

Pel que fa al desert comunicatiu en català al País Valencià, Josep Gifreu, diu: “En el marc del països que es consideren civilitzats i democràtics, la situació [de tancament de RTVV i de censura de TV3] és del tot anòmala. Aquest cas és especialment terrible per a la mateixa gent del País Valencià, però també per al conjunt de la catalanofonia. València ha estat molt torturada pels agents polítics que han actuat contra la normalització de la llengua. Aquesta normalització exigeix disposar d’uns mitjans en llengua pròpia que abastin el conjunt del País Valencià i que a més puguin rebre’s a la resta del territori catalanoparlant. Particularment, com a membre de la comunitat de llengua catalana, només puc que lamentar aquesta situació i aspirar que es puga solucionar en un context polític favorable com el que tenim ara”.

Quan li pregunten quines perspectives obri, que per primera volta a la història, Catalunya, País Valencià i les Illes [i Aragó] tenen voluntat de signar acords de reciprocitat, per a l’espai de comunicació en català? I després de dir Gifreu que “la reciprocitat pressuposa que hi ha corporacions de ràdio i televisió en cada territori i aquests ens es posen d’acord per intercanviar i tenir accés a les emissions de cadascun d’ells. Però entenc que això és una aspiració de mínims. És un model d’intercanvi superat per les exigències d’evolució tecnològica i d’una competitivitat cada volta més aguda sobretot en el camp de l’audiovisual. Per tant, sóc de l’opinió que caldria anar més enllà de la reciprocitat de canals i programacions. L’actual context obliga a obrir línies de treball cooperatiu i de coordinació per poder oferir més enllà de els programacions locals unes produccions conjuntes que siguin competitives en les noves plataformes de distribució i d’accés. Ni Catalunya ni el País Valencià ni les Balears ni Andorra [ni la Franja], disposen per elles soles dels recursos suficients. Ens cal posar al servei d’una plataforma comuna tota la creativitat i totes les bones idees que s’hi puguin generar. La catalanofonia no pot estar parada i mirar-se el melic. Cal superar això i tenir una visió de conjunt. Ens cal pensar un model de cooperació entre tots els territoris més enllà de les fronteres administratives i polítiques. Només així podrem tenir una presencia normalitzada coma espai cultural diferenciat en el conjunt del ciberespai”.

Li pregunta Violeta Tena per la proposta del president de la Corporació Catalans de Mitjans Audiovisuals, Brauli Duart, que parla de constituir un consorci conjunt i Josep Grifeu diu que “Aquesta idea de Brauli Duart, d’entrada, és interessant perquè planteja una línia de col·laboració. Caldria veure com es concreta el consorci i amb quins objectius. El que jo plantejo és una línia d’acció política, ‘no només’ corporativa. En aquest sentit, vull recordar la iniciativa del manifest de l’espai de comunicació en català que l’octubre passat va posar en circulació Enllaçats per la Llengua. El manifest està impulsat de manera conjunta i coordinada pels sindicats STEi, de les Illes, l’STEPV del País Valencià, i USTEC-STES, del Principat [a més del Moviment Franjolí i l’Escola Bressola, entre altres associacions culturals, partits i plataformes pel dret a decidir]. Em sembla un manifest d’una precisió extraordinària, que radiografia la situació actual i fa propostes molt assenyades. Al marge de demanar la reciprocitat i l’engegada de RTVV, insta els Governs [de Catalunya, País Valencià, les Illes i Aragó] a iniciar la col·laboració necessària entre tots els ens de comunicació dels territoris de parla catalana per a la realització de programes de producció pròpia, doblatges, subtitulacions… amb l’objectiu final de generar una indústria potent. Ara és el moment oportú d’engegar iniciatives d’aquest tipus perquè tenim tres Governs proclius a arribar a acords. Ha costat molt arribar fins ací i ara cal aprofitar-ho. El problema és que tant al País Valencià com a Catalunya hi ha temes que són molt més prioritaris, considerats d’alta política […] hi ha partits al Principat que es consideren independentistes però que en aquest camp dels mèdia han actuat de manera molt regionalista, en el sentit negatiu de la paraula. Amb això vull dir que han girat l’esquena al reforçament dels vincles culturals i comunicatius amb la resta de territoris de la catalanofonia. Catalunya s’ha de plantejar si vol ser o no un motor de tot l’espai del català d’una forma col·laboradora i participativa. La cultura i l’audiovisual són dos pilars bàsics en la construcció de les identitats. Dubto que la majoria dels partits independentistes tinguin això clar. La causa de la llengua catalana, o la salvem entre tots o no es salvarà. Només amb la independència no salvarem la causa del català”. Ras i curt: “des de la complicitat de cadascun dels Governs es podrien trobar solucions tant si Catalunya esdevé independent com si no”.

Al remat, preguntat si el Govern valencià hauria de recuperar TV3 sense dilacions [com s’ha fet a les Illes recentment]? Diu Josep Gifreu: “Sí, absolutament. Ho hauria de fer com un senyal de normalitat i de canvi […] Cal passar pàgina d’aquella política del PP que va posar fi a TV3 i va posar el tancament de RTVV”. Remembrem que ha sigut una política a l’antiga Corona d’Aragó, on ha gaudit de majoria absoluta el PP, que ha lligat corrupció institucional en profit propi, finançament il·legal, malbaratament de cabals públics per embutxacar-se’ls i foment de l’anticatalanisme per generar al País Valencià un nacionalisme espanyolista i castellanista contrari al català, en fer ús d’una noció de ‘valencià’, dialectalista, particularista i contraposat –furiosament- al català, tant al País Valencià, com a les Illes i a Aragó, amb denominacions de noms de la llengua com a 'LAPAO', amb l’objectiu de negar i anorrear el català a tot arreu, amb voluntat fragmentadora i exterminadora.

Josep Gifreu, a proposta dels sindicats dels Països Catalans i els departaments sobre mitjans de comunicació i sociologia corresponents, hauria de ser nomenat doctor honoris causa a les universitats de les Illes, del País Valencià i d’Aragó perquè les seues reflexions sobre l’espai de comunicatiu en català al segle XXI són una eina bàsica per garantir la reproducció cultural i la supervivència de la nostra llengua i cultura catalana en risc, amenaçada per un estat espanyol que sempre ha tractat -i tracta- de minorar-la, invisibilitzar-la i d’aniquilar-la.


Sal·lus Herrero, membre de la Plataforma pel Dret a Decidir-País Valencià

‘El català ens uneix’, nova campanya del Voluntariat per la llengua a Andorra

Web Govern d'Andorra

En el marc de l’onzena temporada del voluntariat lingüístic, organitzat pel Servei de Política Lingüística, amb la col·laboració d’Andorra Telecom, es llança una nova campanya amb la voluntat de mantenir o superar les bones xifres de participació d’edicions anteriors.


Al llarg del mes de febrer el Servei engegarà una campanya en què es distribuiran pòsters i díptics, i també fulls informatius adjunts a les factures d’Andorra Telecom per captar voluntaris i aprenents que vulguin dedicar una hora a la setmana, durant un mínim de deu setmanes, a conversar en català amb la seva parella lingüística. Amb el lema El català ens uneix, es pretén conscienciar els nouvinguts i els no-catalanoparlants de la importància d’aprendre i utilitzar la llengua, i alhora convidar els catalanoparlants a implicar-se activament en aquest projecte d’integració lingüística.

El voluntariat lingüístic no consisteix a fer classes, sinó a reforçar l’aprenentatge del català oral. És un bon complement per a les persones que fan cursos dels nivells inicials, per als usuaris dels centres d’autoaprenentatge i per a qui vol perdre la por o la vergonya i llançar-se a parlar en català.

El Servei de Política Lingüística aparella aprenents i ensenyants segons la seva disponibilitat d’horaris i la parròquia on volen trobar-se per conversar en català mentre prenen un cafè, fan una passejada, van a comprar, etc. Després de les deu setmanes a què es comprometen, l’activitat es pot donar per acabada o bé es pot continuar amb la mateixa parella o amb una altra.

Aquesta temporada el Servei continuarà oferint activitats lúdiques i culturals gratuïtes per dinamitzar l’activitat. Les propostes inclouen entrades per veure cinema d’estrena en català, visites guiades als museus, obres de teatre, concerts, etc.

Les persones que estiguin interessades a participar en el projecte s’hi poden inscriure presencialment al mateix Servei (casa Motxilla, placeta Sant Esteve, s/n, Andorra la Vella), trucant al 806670 o a través de la pàgina www.catala.ad. D’altra banda, les iniciatives del Voluntariat per la llengua es publiquen a través del Facebook i el Twitter del Servei de Política Lingüística.

l'STEI-i reclama al govern Balear una escola en català que faciliti la competència en llengües estrangeres

L’STEI INTERSINDICAL RECLAMA UNA ESCOLA EN CATALÀ QUE FACILITI QUE L’ALUMNAT SIGUI COMPETENT EN LLENGÜES ESTRANGERES.

1. L’STEI Intersindical reclama al govern que la normativa que elabori sigui presentada, en primer lloc, a la comunitat educativa representada al Consell Escolar de les illes Balears i també a la Mesa Sectorial d’educació on hi ha els representants dels docents, ja que la mesura afecta les condicions laborals del professorat i la qualitat del sistema educatiu.



2. En aquest punt trobam que la conselleria s’ha precipitat en donar publicitat a un decret i a un model d’ensenyament de la llengua estrangera, que encara no està consensuat i que l’STEI vol comprovar, amb temps i forma, la viabilitat de les mesures que s’hi proposen.

3. A l’Acord marc signat a principi de legislatura, a la Mesa Sectorial d’Educació, l’STEI va introduir un punt que parla de “consensuar el model lingüístic escolar” i trobam que abans de treure una normativa per l’ensenyament de l’anglès o el francès, s’ha de fer una anàlisi del model lingüístic que tenim, veure en quin punt es troba, fer un estudi del desplegament real del decret de mínims i de les competències que els i les alumnes tenen en les dues llengües oficials i, en base d’això, i de les dades de l’estudi que s’hauria de fer centre per centre, pensar com es podria fer per incentivar el català i fer-lo compatible amb l’augment de la competència lingüística en una llengua estrangera dels infants i joves del nostre sistema educatiu. Exigim el compliment d’aquest punt signat a l’Acord marc. Abans de parlar de l’ensenyament de i en una llengua estrangera hem de consensuar el model lingüístic escolar.

4. Precisament aquesta setmana el Consell de ministres europeus, reunits dia 20 de gener de 2016, ha fet públic un comunicat on fan unes recomanacions als estats de la unió europea després d’haver revisat l’aplicació de la Carta europea de les llengües regionals i minoritàries, que en el seu punt 5 recomana “vetllar perquè l’educació trilingüe, no afecti negativament les llengües pròpies dels territoris”. I per donar compliment en aquesta recomanació és important saber en quin punt es troba la llengua catalana a les Illes Balears dins i fora de l’escola. No basta dir que es mantén el decret de mínims, perquè el decret de mínims a molts centres no es compleix. I això ho sap tothom i consta a les memòries que hi ha al servei d’inspecció educativa.

5. Lamentam que la prioritat del govern no sigui treballar al mateix temps pel català i per les llengües estrangeres, totes dues deficitàries al sistema educatiu illenc i sí ho faci per l’anglès. És una realitat que fins ara s’han destinat els recursos materials i personals a treballar, en primer lloc, per les llengües estrangeres que no per les llengües oficials. Encara no hem recuperat, als centres, els coordinadors de normalització lingüística i ens parlau de coordinadors d’ensenyament de la llengua estrangera. No feim cursos de didàctica del català i sí en feim de didàctica de l’anglès, tenim un servei de projectes lingüístics dedicats exclusivament a les llengües estrangeres, no hem recuperat encara el servei d’ensenyament del català, no s’han recuperat tots els plans d’acolliment lingüístic i cultural dels centres, ni tampoc les classes de català per a pares i mares...

6. Com ja vàrem manifestar a l’inici de la legislatura demanam un compromís decidit i actiu del Govern de les Illes Balears amb la llengua catalana i està clar que volem garantir també un bon aprenentatge de l’anglès, el francès o una tercera llengua. I que això és bo per a tots els alumnes però estam descontents perquè no es fan passes decidides pel català ni dins ni fora de l’escola.

7. Dins la bateria d’accions que s’han de programar l’STEI demana la convocatòria urgent de la permanent i del plenari del Consell Social de la Llengua, no sols per trobar-nos tots un dia al Parlament, sinó per posar en marxa les comissions de feina i treure a la llum un pla de normalització que ja està fet i que només necessita l’actualització i la posada en funcionament. És important trobar-nos per pensar campanyes, fer estudis, elaborar materials, difondre recursos, convocar ajudes... per cercar la complicitat i la implicació de tots els sectors socials per arribar a una major cohesió social. Necessitam recuperar tots els mitjans de comunicació en català que tenim a l’abast, ràdio, TV... la reciprocitat de les emissions en català de tot el territori i també el requisit de català per a tots els funcionaris de l’Administració local, autonòmica i perifèrica de l’estat.

8. L’STEI demana que construïm entre tots una escola de qualitat, inclusiva i en català, tal com demanàrem les 100.000 persones que sortírem al carrer el 29 de setembre de 2013. Aquesta mobilització que encara ressona, vol un ensenyament de qualitat on el català ocupi el lloc que li correspon i també vol que es faciliti un bon aprenentatge d’una llengua estrangera. Som qui som. I amb la nostra llengua ens arrelam a la terra i amb les altres llengües ens obrim al món.

Més informació: M. Antònia Font 619.78.38.84

Enllaçats dóna suport a la Manifestació del 7 de febrer a Amposta en defensa del territori

La xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua dóna suport als convocants de la manifestació del proper 7 de febrer a Amposta en defensa del territori i de l'ecosistema al voltant del riu Ebre que, novament, és amenaçat davant l'aprovació, el proppassat 5 de gener pel Govern espanyol en funcions del Partit Popular, d'un nou "Plan Hidrológico Nacional" (PHN).

Des de les entitats que formen la plataforma en defensa de la llengua catalana, es considera que cal, així mateix, fer costat i solidaritzar-se amb la Plataforma en Defensa de l'Ebre, que ha mostrat el seu rebuig a l'aprovació del PHN, ja que ho consideren com una agressió que posa en risc la sostenibilitat del paisatge i de l’ecosistema del Delta de l'Ebre.

Darrere una llengua hi ha un territori on viuen els seus parlants, i una part d'aquest territori es veu amenaçada novament per accions que no tenen en compte la sostenibilitat mediambiental de la zona, i que es volen dur a terme sense el consens dels col·lectius locals.

Animem entitats i persones a sumar-se en la defensa del territori perquè vagin el proper 7 de febrer a mostrar el seu rebuig al nou PHN que inclou un transvasament del riu Ebre.


#LoRiuÉsVida
#EnllaçatsAmbLoRiu



Enllaçats per la Llengua

enllacatsperlallengua@gmail.com

http://exllengua.blogspot.com/

La Bressola celebra els seus 40 anys amb dos concerts a Barcelona i Girona

.



























Font: CAT


La Bressola enguany fa 40 anys i ho celebra amb dos concerts programats per a celebrar els 40 anys. 

La música té un paper destacat a les escoles de La Bressola i l'associació Amics de la Bressola, que els hi dona suport, ha impulsat els darrers anys diversos projectes musicals que han versionat i recuperat més d'una cinquantena de temes populars i tradicionals. Més de cinquanta músics i cantants també han participat en aquests projectes cantant les "musiquetes" de la Bressola. Al Tradicionarius els amics i amigues de la música tornaran a cantar per la Bressola que enguany celebra els 40 anys d'escoles catalanes a la Catalunya del Nord.

Músics participants
Marc Serrats i Xerramequ, Carles Belda, Feliu Ventura, Xavier Sarrià, Titot i Anna Roig

www.labressola.cat

Segueix-los a Facebook / a Twitter 

Els Amics del C.A.T. i els Amics de La Bressola podeu reservar les vostres entrades a 5 € a tramcat@tradicionarius.cat (2 entrades per Amic)

Els concerts són:

Barcelona, 15 de gener a les 22.00 en el si del Festival Tradicionàrius, al CAT, Gràcia.

Girona, 22 de gener a les 20.00 al Teatre Municipal de Girona


COMPRA D'ENTRADES

Enllaçats continua la campanya que reclama un espai comunicatiu en català

Gener 2016

Enllaçats continua la campanya que reclama un espai comunicatiu en català

*El Manifest impulsat per Enllaçats el passat mes d'octubre ha rebut actualment el suport de 129 col·lectius (mitjans, entitats, sindicats, partits polítics i corporacions públiques) i té darrere la signatura de més mig miler de persones, d'entre les quals personalitats importants del món cultural, polític i dels mitjans de tots els territoris de parla catalana.

*La xarxa d'entitats per la llengua ha anunciat pel Sant Jordi de 2016 accions descentralitzades a diferents ciutats del domini lingüístic per reclamar el bastiment d'un espai de comunicació en català i la unitat d'acció en defensa i valorització de la llengua comuna.


Enllaçats fa una valoració positiva de la campanya d'adhesions per la reobertura de RTVV i per la reciprocitat dels canals en la nostra llengua dins d'un espai audiovisual comú.
La plataforma té previst d'ampliar el suport a aquesta reivindicació i poder encetar una sèrie de reunions amb representants dels governs i institucions oficials del País Valencià, Catalunya, Illes Balears, Catalunya Nord, Aragó, Andorra i l'Alguer. ExLL creu que els canvis polítics dels passat mes de maig deuen ajudar a una percepció més favorable d'aquestes qüestions.

Campanya de llarga durada i a tot el territori. Enllaçats s'ha proposat treballar durant tot aquest curs en aquesta campanya per un ESPAI DE COMUNICACIÓ EN CATALÀ, a tot el territori i comptant amb la participació del màxim de professionals de la comunicació i responsables polítics per dur endavant aquest objectiu.

En aquest sentit recorden l'èxit assolit a Palma de la Jornada per un Espai de Comunicació en Català organitzades per l'STEI-intersindical els passats dies 18 i 19 de desembre amb el suport d'Enllaçats, i que comptà amb la intervenció de reconeguts professionals del món periodístic i de la cultura, a més del Conseller de Cultura del Govern de les Illes Balears. Aquestes jornades coincidiren amb una notícia molt esperada, com és la remissió a les Balears dels Canals de la CCMA (Super 3, 3/24 i Canal33).

Enllaçats anuncia noves accions reivindicant aquest espai audiovisual comú i la unitat de la llengua en diverses ciutats d'arreu el domini lingüístic per la Diada de Sant Jordi, que es detallaran pròximament.

SIGNA EL MANIFEST PER UN ESPAI DE COMUNICACIÓ EN CATALÀ

Enllaçats per la Llengua

http://exllengua.blogspot.com/

enllacatsperlallengua@gmail.com

Decàleg dels Drets lingüístics del valencià [El Tempir]

L'ACL el Tempir  reivindicara els drets lingüístics amb la publicació dels drets del valencianoparlant a través d'un decàleg que presentem a continuació:

La Plataforma per la Llengua organitza per Reis "Les Estrenes" a l'Alguer

Les Estrenes a l'Aguer, la Festa de los Tres Reis

Comunicat de la Plataforma per la Llengua de l'Alguer:

Dimecres 6 de gener en Plaça Pino Piras tenguerà lloc la manifestació Les estrenes a cura de la delegació local de la Plataforma per la llengua. L'estrena és un regal fet en ocasió de la Festa dels Reis d'Orient que tradicionalment portaven los dons. Los més petits teniven una taronja, a la qual eren fets talls per acollir els menuts, donats dels més grans.De les hores 10.00 los voluntaris de l'associació distribuiran gratuïtament les taronges i la primera estrena. L'activitat siguerà acompanyada a partir de les 11.00 de l'animació musical d'Àngel Maresca, Lo barber, amb un repertori de cançons tradicionals alguereses i catalanes lligades al Nadal i a la Festa dels Reis. Taronges, menuts, i també gadgets amb una atenció particular a la llengua algueresa, regalats als més petits.
La manifestació fa part del Cap d'Any de la Fundació Meta i de l'Administració municipal.

Bones Festes i bona entrada d'any!

Des de la xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua us desitgem unes bones festes i un bon any 2016!



Salut, i lluita per la llengua i el territori!

NADAL
A Emili Badiella


Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.
Així el grup d’homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l’empedrat recolza
i els altres qui l’avencen, tots d’adreça al mercat.

Els de casa, a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m’apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.

Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-.
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l’hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.

Joan Salvat-Papasseit

#Connectem-nos! Per un espai audiovisual compartit, per Òscar Adamuz

En ple segle XXI i a les acaballes del 2015 tots tenim clar que vivim en la societat de la informació, tant com que amb les noves tecnologies i xarxes socials el concepte clàssic de comunicació s'ha desvirtuat, s'ha transformat i, avui dia, qualsevol usuari d'una xarxa pot donar una primicia i esdevenir doncs "periodista" per un  moment de glòria, el comunicador de les masses, fer "viral" una notícia, promocionar una campanya, etcètera, sense ser-ne pas professional dels mitjans.

Per altra banda,  Els diaris digitals guanyen pes i miren les xarxes a veure què s'hi cou. Les fonts d'informació s'han multiplicat i els poders establerts, malgrat ho intentin, es veuen desbordats per la sobreinformació en què estem submergits a diari i no poden controlar totalment la informació que surt a la llum de l'opinió pública, ja no controlen els canals de comunicació. Per exemple, el renovador ús que en fa de la propaganda l'Estat Islàmic a les xarxes socials és paradigmàtic; ells creen un relat i ho exporten, "venen" la seva imatge i guanyant la batalla de la informació també guanyen adeptes, tot i el terror que poden provocar moltes de les imatges emeses.

Tanmateix, els grans mitjans de masses continuen orientant la societat cap a determinades pautes d'interessos i comportaments. Promocionar una determinada pel·lícula o impulsar a un determinat partit polític des dels potents altaveus de la televisió i la ràdio són clars, i recents exemples del poder i de l'ascendència dels mitjans sobre la població general.
 Lús del llenguatge tampoc no és neutre. Seguint el fil del paràgraf anterior, abans denominaven ISIS al grup terrorista, i ara en diuen DAESH (paraula malsonant en àrab). Darrera d'aquest canvi n'hi ha motius polítics, com al fet de referir-se al partit polític CUP com a "els radicals" o de parlar de "desafio independentista" des de Catalunya. La imposició del llenguatge circula en ambdós sentits, com demostren paraules que han fet fortuna des del sector catalanista conservador com "Procés", "transició nacional", "consulta" o "estat propi". Això sí, cadascú ho intenta des de les seves forces.

En aquesta societat sobreinformada, que rep imputs per tot arreu però que, paradoxalment, menys sembla aprofundir-ne en els fets, n'hi ha molts creadors de relats: premsa oficial, mitjans convencionals, mitjans digitals i l'ús de les xarxes es retroalimenten i això fa que moltes vegades costi separar el gra de la palla.
Doncs bé, en aquesta situació tan caòtica com interessant, on n'hi ha tantes oportunitats per depassar els filtres oficials dels canals d'informació, ens trobem amb una cultura i una llengua minoritzada, la catalana, que, directament, no té les eines per poder construir un relat propi, que, diria més, ni ho intenta. La no reciprocitat dels canals en la nostra llengua i la no coordinació entre els diferents ens territorials no són sinó un reflex de la desconnexió entre els diferents països de llengua catalana.
No n'hi ha un Espai de comunicació en català perquè no hi ha un relat comú de la història, la economia, la política o, sobretot, dels interessos compartits. Primer hem de tenir uns interessos que cobrir i després podrem explicar com els durem a terme. Tal volta, les mancances de l'espai audiovisual comú també són un reflex de la ineficàcia de l'espai cultural compartit.

Més enllà del mapa del temps de TV3 o Televisió andorrana, amb els Països Catalans de marc general, ens manquen referents comuns que ens arrepleguin com a cultura normalitzada que es desenvolupa en un territori concret i ben delimitat. Un territori que careix dels mecanismes polítics per a poder bastir els seu propi relat. I aquests mecanismes només és creen amb voluntat política.
N'hi ha excepcions, és clar, i exemples de voluntarisme de molts col·lectius i gent que han lluitat (i lluiten) contra aquesta desconnexió existent, que no permeten, però, d'esborrar el panorama coercitiu preponderant.

Com a reflexió final, per tant, considero que per revertir la situació es tracta d'escriure entre tots i totes un relat comú, un relat que, ara mateix, és impossible al País Valencià, on no existeixen mitjans públics propis i en llengua pròpia. La reobertura de RTVV és urgent, per normalitzar la llengua i explicar a la ciutadania els projectes del govern des d'un òptica plural i autoreferenciada. I, parlant de governs, després de molts anys, és dóna ara la circumstància que han coincidit en el temps nous consistoris amb voluntat de tirar endavant l'autogovern, defensar la llengua i normalitzar les relacions entre les administracions de parla catalana. Això esperem, aquesta és també la seva obligació, allò què tantes vegades han repetit des de l'oposició. Ara és el moment de complir i aprofitar l'oportunitat, sense dilacions ni dubtes, amb un projecte clar de futur. I des d'aquest impuls polític seguir bastint tota mena de relacions des de l'àmbit cultural i econòmic, reafrimant-se en la pròpia cultura per a poder projectar-la cap al món, com ens ho demostra l'Institut Ramon Llull. Les Illes Balears ja han començat a restablir aquest relat, retornant a l'espai Llull i la reciprocitat dels canals 3/24, Super3 i Canal 33.

En aquest sentit últim els passats 18 i 19 de desembre s'ha celebrat a Palma una Jornada organitzada per l'STEI-intersindical sobre l'Espai de Comunicació en Català, seguint el fil de la campanya encetada a l'octubre per la plataforma Enllaçats per la Llengua, que impulsà un manifest que ja han signat més d'un centenar d'entitats i personalitats del món de la cultura, la política i els mitjans.
Aquest és el camí, però queda molt per recórrer, i aquest camí està ple de pedres, les pedres del camí.
És per això que demanem la col·laboració i el suport de tothom, col·lectius i persones, per ajudar a fer força per normalitzar l'espai comunicatiu compartit, és a dir, l'espai cultural, establint ponts de tota mena, lligant i coordinant iniciatives descentralitzades.
Per a escriure el nostre propi relat, la nostra visió del món des d'u prisma plural i globalitzat, #Connectem-nos! és qüestió de supervivència.


Òscar Adamuz_Comunicació Enllaçats per la Llengua
                          Moviment Franjolí per la Llengua

Enllaçats anuncia a Castelló properes accions per la llengua i reclama a les institucions celeritat en vertebrar un espai audiovisual comú

La xarxa d'entitats per la llengua ha anunciat pel Sant Jordi de 2016 accions descentralitzades per reclamar el bastiment d'un espai de comunicació en català i la unitat d'acció en defensa i valorització de la llengua comuna.

Els pròxims dies 18 i 19 de desembre se celebra a Palma una jornada per un Espai de Comunicació en Català organitzades per l'STEI-intersindical d'acord amb la campanya d'Enllaçats, que ja ha aconseguit el suport de més d'un centenar d'entitats i personalitats.

Entitats d'Enllaçats per la Llengua (ExLL) han celebrat aquest dissabte 12 de desembre el seu plenari anual a Castelló de la Plana, en el marc del 83è aniversari de les Normes de Castelló.

Les assistents han valorat com a positiva la tasca realitzada per la plataforma durant l'exercici 2015 i criden a continuar sumant forces i fent feina en xarxa per tal d'aconseguir una veritable unitat d'acció en defensa de la llengua catalana.

En aquest sentit creu que s'ha de continuar fent accions de caràcter descentralitzat arreu del domini lingüístic, com a la passada reunió de maig a Perpinyà, on es donà suport a les escoles catalanes de la Catalunya Nord en el context de la Bressolada.

ExLL també ha valorat positivament la campanya d'adhesions per la reobertura de RTVV i per la reciprocitat dels canals en la nostra llengua dins d'un espai audiovisual comú.
La plataforma té previst d'ampliar el suport a aquesta reivindicació i poder encetar una sèrie de reunions amb representants dels governs i institucions oficials del País Valencià, Catalunya, Illes Balears, Aragó, Andorra i l'Alguer. ExLL creuen que els canvis polítics dels passat mes de maig deuen ajudar a  una percepció més favorable d'aquestes qüestions.

Mª A. Font llegint el manifest per un espai comunicatiu en català

Després de la reunió, Mª Antònia Font (STEI-i) ha llegit a la plaça de Santa Clara de Castelló (on hi havia fira d'entitats) el Manifest per un Espai de Comunicació en Català. I a la vesprada, els integrants d'Enllaçats, han participat a la manifestació per la Diada de la Normes de Castelló convocada per Castelló per la Llengua, i que serveix de reivindicació en l'ús del valencià.

A la reunió plenària han assistit les següents entitats: STEPV-iv, Amics de la Bressola, Moviment Franjolí per la Llengua, STEI-i-Illes Balears, Intersindical Valenciana, USTEC-STEs-IAC Acció Cultural Països Catalans, Poble Lliure, Plataforma pel Dret a Decidir-PV, ACL el Tempir, Assemblea de Mestres i Professors en català IB, Enllaçats No Acatem (s'excusen Intersindical-CSC, FOLC i Plataforma pel Dret de Decidir)

Jornada el 18 i 19 de desembre a Palma sobre l'Espai de Comunicació en Català [STEI-i]

L’STEI Intersindical de les Illes Balears organitza a Palma unes jornades sobre ESPAI DE COMUNICACIÓ EN CATALÀ: Els mitjans de comunicació i l’entorn escolar, que es duran a terme divendres dia 18 de desembre i dissabte matí dia 19. de desembre a la Universitat de les Illes Balears.

Aquestes jornades estan relacionades amb la campanya impulsada per les entitats d'Enllaçats per la Llengua, que inicialment varen acordar l’STEI i els seus sindicats afins al Principat i el País Valencià (USTEC-STEs i STEPV- Intersindical valenciana), i que té voluntat d'abarcar el conjunt del territori dels Països Catalans.


Des d’ENLLAÇATS volem treure el debat damunt la taula pel que fa als mitjans de comunicació en català i la reciprocitat de les emissions de les ràdios i TV públiques de tot el domini lingüístic català. Aquest dret que tenen les comunitats lingüístiques d’Europa, està recollit a la Carta Europea de les Llengües Regionals i minoritàries i ratificat també pel govern de l’Estat espanyol. Volem que aquest DRET reconegut per la normativa europea es faci efectiu el més aviat possible.

Ara que els govern de les Illes Balears i del País Valencià en són més favorables voldríem fer una aportació a la reflexió i al debat. Volem aportar arguments d’experts i experiència dels professionals de la comunicació, tant d epremsa, mitjans digitals, ràdio o TV, per poder recollir les propostes que s’hi facin i extreure’n conclusions pertinents que es farien arribar als diferents governs que tenen la responsabilitat de dur endavant la normalització lingüística i de fer realitat aquest espai de comunicació en català.

Sabem que els mestres i professors, arreu de les escoles de tot el territori, fan feina per la normalització del català i també sabem que, perquè la normalització sigui efectiva també s’ha de normalitzar l’entorn escolar. Principalment els mitjans de comunicació, l’administració i l’ús social de la llengua. És aquest un altre motiu pel qual organitzam aquestes jornades. Us enviam el programa que teniu a continuació i el cartell de la Jornada en document adjunt.


MÉS INFORMACIÓ: M. Antònia Font 619 78 38 84 Secretària de Política Lingüística de l’STEI Intersindical. Illes Balears.

JORNADA ESPAI DE COMUNICACIÓ EN CATALÀ 

Mitjans de comunicació i entorn escolar

Sala d’actes de l’edifici Sa Riera de la Universitat de les Illes Balears (UIB). Palma.

DIVENDRES, 18 de DESEMBRE de 2015

17.15h Obertura de la Jornada: Excel·lentíssim i magnífic senyor Llorenç Huguet, rector de la Universitat de les Illes Balears.

17.30-18.45h Conferència inaugural. Espai de comunicació en català: caprici o necessitat? Josep Gifreu, professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Presentació a càrrec de Bernat Joan, sociolingüista, catedràtic i escriptor.

18.45h Descans.

19.00-21.00h Taula Rodona 1. Entre la premsa escrita, la digital i les xarxes socials: la nova comunicació. Joan Riera, subdirector del Diario de Mallorca. Cristina Ros, directora de l’Ara Balears. Miquel Serra, director d’Última Hora. Francesc Viadel, sociòleg, professor de la Universitat Blanquerna i periodista de la Veu del País Valencià. Benjamí Villoslada, director general de Desenvolupament Tecnològic del Govern de les Illes Balears. Modera: Jaume Oliver, periodista de RTVE.

DISSABTE, 19 de DESEMBRE de 2015

09.30-10.45h Taula rodona 2. La ràdio: mans lliures, immediatesa i proximitat. Sara Riera, corresponsal de Catalunya Ràdio a les Illes Balears. Tomeu Martí, director d’Ona Mediterrània. Xavier Milian, Ràdio Terra, la ràdio dels Països Catalans. Modera: Toni Gomila, representant del Sindicat de Periodistes.

10.45h Descans

11.00-12.00h Conferència. La normalització lingüística dins i fora de l’escola. Mitjans de comunicació i entorn escolar. Bernat Joan, sociolingüista, catedràtic de llengua i literatura catalanes i escriptor. Presentació a càrrec de Magdalena González i Crespí, membre fundador d’Enllaçats per la Llengua i presidenta del Forum Musicae.

12.00-13.30h Taula rodona 3. Televisió i reciprocitat: la força de les imatges. Vicent Sanchis, periodista i professor de la Universitat Ramon Llull (URL) de Barcelona. Andreu Manresa, director general de la Radiotelevisió pública de les Illes Balears (IB3). Margalida Solivelles, corresponsal de TV3 a les Illes Balears. Pau Fons, director de RTVE a les Illes Balears. Amàlia Garrigós, periodista i treballadora de la clausurada Ràdio televisió valencianes. Modera: Ferran Gomila, president de l’Associació Voltor.

13.30h Lectura de les primeres conclusions de la Jornada Espai de comunicació en català a càrrec de M. Antònia Font, secretària de Normalització lingüística de l’STEI Intersindical.

Cloenda: Excel·lentíssim senyor Biel Barceló, vicepresident del Govern de les Illes Balears.

DESTINATARIS: professionals de la comunicació, mestres, professors i públic en general. La jornada és oberta i gratuïta, prèvia inscripció. Aforament limitat. HO ORGANITZEN: STEI Intersindical i Escola de formació en mitjans didàctics. HI COL·LABOREN: Universitat de les Illes Balears (UIB), Associació educativa de les Illes Balears (AEI), Dones Educadores i Enllaçats x la Llengua.

Hores reconegudes als docents pel Servei de formació permanent del professorat.

INSCRIPCIONS: www.steiformacio.com Més informació: 971-91.00.60

Enllaçats celebra el seu plenari a Castelló sota l'impuls d'un espai audiovisual comú

La xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua celebra la seva reunió plenària anual el proper dia 12 de desembre a Castelló de la Plana (11:00. cr. Marquès de Valverde, 8. /seu STEPV)

La reunió s'emmarca en el context dels actes pels 83 anys de les Normes de Castelló que, com cada any, impulsa la plataforma Castelló per la Llengua

Durant la reunió es presentaran les activitats dutes a terme per la plataforma en l'exercici, es valorarà la participació a la Bressolada de Perpinyà al mes de maig o la recent campanya encetada reclamant un Espai de Comunicació en Català, a la qual ja hi han donat suport més de 115 entitats, i centenars de persones significades del món cultural, polític i dels mitjans.

També es parlarà de la nova situació propiciada per les eleccions del passat mes de maig a les Illes Balears, País Valencià i Aragó i propostes d'acció conjunta en defensa i valorització de la llengua.

Després de la reunió les entitats participaran en els diversos actes preparats per Castelló per la Llengua, com la manifestació del vespre que surt de la plaça Independència a les 18:00.

Enllaçats per la Llengua dóna suport a les activitats impulsades per commemorar l'aniversari de les Normes de Castelló, que considera una fita cabdal en la unitat de la llengua catalana, i recorda la importància de la figura del mestre Carles Salvador en la consecució de la mateixa.

Enllaçats per la Llengua

Desembre 2015, Castelló de la Plana

Som el ‘sud del sud’ i vosaltres sou el nostre nord [Josep Escribano]

Discurs pronunciat al lliurament de la 28a edició dels Premis Miquelet. 28-92015

Si ens demaneu què sentim hui aquí, us puc dir que en nom de la Junta Directiva d’El Tempir sentim una immensa alegria, alegria gran per aquest Premi Micalet, però sobretot alegria descomunal perquè el sud entra a València, el sud es fa present hui i ara a València. La concessió d’aquest guardó per part de la Societat Coral El Micalet representa una cosa ben important per a nosaltres: que sí que es pot esquerdar la línia Biar-Busot, sobretot entre totes les persones i les entitats que al nord i al sud treballem per allò que tantes vegades s’ha conegut com “fer país”.

I sí, dic nord, ho heu escoltat bé. Els valencians sempre ens hem considerat el sud geogràfic respecte al conjunt dels “Països Valencians”. Bé, doncs arriba l’hora de dir-vos que nosaltres som el “sud del sud” i vosaltres sou el nostre nord. Lemes del passat com “Alacant és important” (que continua sent plenament vigent i vàlid), al qual afegiria per raons òbvies “Elx és important” i, també, “Oriola és important”, han de quedar subsumits per l’eslògan que hem vingut reivindicant aquests darrers anys amb orgull: “som sud, som valencians”. O en altres paraules, tal com cantava Natxo Gironés al vídeo, “Sense el sud (del sud) ni som ni serem”, si no tenim en compte que quatre de les sis ciutats més poblades del PV es troben al migjorn.

Aquest lema “som sud, som valencians” naix de la nostra campanya “M’agrada el valencià”, que ha recorregut tot el territori que comprén des de Benidorm a Torrevella i des de Biar fins a Alacant. El “M’agrada el valencià” ha demostrat que es pot viure la valencianitat lingüística i cultural d’una altra manera, sense complexos, sense amagar el que som, amb autoestima, amb voluntat de construir i d’integrar, de ser inclusius, que passa per comprendre i entendre l’altre, que passa per respectar els trets lingüístics de comarques com el Baix Segura, però també els barris castellanòfons de les nostres grans ciutats. Sí, el Baix Segura, comarca desnostrada per la seua particularitat identitària i sobretot lingüística, a la qual cosa El Tempir sempre ha respost amb la reflexió següent: “Quants “Baix Segura” tenim a les grans ciutats del nostre país?”.

Des d’El Tempir aspirem a homogeneïtzar l’heterogeneïtat del sud en una consciència única de valencianitat on el valencià siga llengua de cohesió social i també patrimoni dels qui no la tenen com a llengua materna o territorial. No ens cansarem de dir que “ser valencià” és la nostra estació de destinació, no la d’origen, independentment dels orígens familiars, de l’equip de futbol que seguisques o de la tradició cultural de la qual procedisques. Ser valencià no exclou altres identitats. Les fa compatibles. A l’inrevés, se’n nodreix… o és que la nostra societat no és una realitat plural, rica, diversa i complexa?

I tot ho fem perquè el sud deixe de ser un element boirós, inconcret, indefinit fins i tot a ulls de la resta dels valencians, els del nord. Les xarxes socials ens permeten saber què fem cadascú ara, però no deixen de reflectir una part de la nostra realitat. A vegades, molt esbiaixada. Per això, us convidem a vindre al sud. Veniu. Conegueu-lo. Enamoreu-vos dels nostres paisatges, de les nostres llegendes, de la nostra cuina, de la gent que viu cada dia la seua valencianitat calladament i silenciosament, però amb orgull a Novelda, Monòver, Crevillent, el Pinós, Guardamar… però també a Elx i a Alacant. I a Oriola o Torrevella, perquè n’hi ha. És l’única manera d’enterrar tòpics i tipisme folklòric, d’afonar l’aldeanisme a què ens volen recloure. Però això sí, si hi veniu, exerciu la vostra valencianitat amb normalitat, sense amagar la llengua. I no sigueu sociolingüistes de cap de setmana que certifiquen el mal estat de salut de la llengua al migjorn, perquè de certificacions nosaltres podem donar-ne a la resta del país. “Vosaltres siau benvinguts, parents e amics de grans virtuts”, com es canta a la Festa o Misteri d’Elx.

El Tempir naix a Elx, la tercera ciutat valenciana més important demogràficament i la segona des del punt de vista industrial. Elx sempre ha estat un focus d’irradiació de valencianitat cap al Vinalopó i cap al Segura. Elx, en paraules de Joan Coromines, és la gran ciutat valenciana del sud. N’estem orgullosos de ser. Però estarem més orgullosos si Alacant i Elx cooperen per reestructurar el sud i són models de valencianitat per a totes les terres que banyen els nostres dos rius. I al mateix temps, l’eix Elx-Alacant ha de servir de contrapés a la ciutat de València en el gran tauler d’escacs valencià. El Tempir té com un dels seus tres objectius fer que el sud ajude colze a colze a reconstruir aquest país després d’aquesta etapa ignominiosa de quasi vint anys. Sí, reconstruir-lo, però de tu a tu. De tu a tu, d’Elx amb Alacant. De tu a tu, de l’eix Elx-Alacant amb València. No volem ser moneda de canvi de res ni políticament, ni econòmicament, ni lingüísticament ni culturalment. Per tant, en aquest projecte no esteu sols, malgrat el que reflecteixen els mitjans de comunicació que tenim i el que ens volen vendre. Ai, quanta falta ens fan ja RTVV i TV3, les finestres de contacte amb el valencià al Baix Segura! Ai, quanta falta ens fa posar fi a l’exempció del valencià al Baix Segura si volem que el valencià siga llengua de cohesió social, si volem igualtat lingüística, si volem universalitzar el coneixement del valencià com a pas previ a l’ús social. Ai, quanta urgència nacional en aquest “ara o mai” que vivim.

Per acabar, dues coses. La primera, agrair a la Societat Coral El Micalet el Premi que ens ha concedit. Gràcies per mirar el sud d’una altra manera amb aquest Premi, sense la condescendència a què estem acostumats. La segona, volem compartir-lo amb totes les persones i col·lectius de les nostres terres migjornenques que treballen amb una voluntat de permanència i solidesa de futur per recuperar la dignitat d’aquestes terres i continuar sent el que hem estat, som i serem: som sud i som valencians. El Premi també és d’ells. Moltes gràcies.

[Anul·lat] La Bressola celebra amb un concert a Girona els seus quaranta anys

[Anul·lat en senyal de condol per la tràgica mort d'una dona i les seves filles a Girona]
Enguany fa 40 anys que va obrir la primera escola Bressola a la localitat nordcatalana de Nyils.

L'efemèride es celebrarà com a punt de sortida amb un concert a Girona el proper 10 de desembre a Girona.




Font: Espai Bressola




"Sem Nord, fem Bressola!" és la convocatòria que crida a la commemoració dels 40 anys de la creació de la xarxa d'escoles catalanes a la Catalunya del Nord. La celebració es farà amb un concert i un acte institucional, aquest proper 10 desembre a Girona. El cartell que anuncia el concert és ple de "bressoletes" la popular cara que ha acompanyat el logotip i les campanyes de difusió de la Bressola al llarg d'aquestes dècades.

El concert serà al Teatre Municipal de Girona i els músics Marc Serrats, Albert Vila i Xarli Oliver cantaran amb els nins i nines de la Bressola una selecció de les cançons que han format part dels diferents projectes musicals que els darrers anys ha promogut Amics de la Bressola.

Aquest curs més d'un milers de nois i noies segueixen els seus estudis a les escoles de la Bressola, des de les maternals al col·legi de secundària del Soler. Un realitat educativa que va néixer a Nils, on el 1976, va començar la primera de les escoles de la Bressola.

El llibre "La realitat d'un somni. Trenta anys d'escoles catalanes a la Catalunya del Nord", editat l'any 2007, va analitzar la història de la Bressola quan se celebraven 30 anys de la seva creació. Des del web podeu llegir aquest resum cronològic dels principals fets d'aquests 40 anys