Nou curs escolar, polítiques velles [Vicent Maurí]

Demà 1 de setembre comença un nou curs escolar. El començament d'un nou curs és un repte per a milers de famílies i per al personal que treballa en els centres docents de totes les xarxes i etapes educatives. L'educació universal és un dret que ningú no ens ha regalat sinó que hem hagut de lluitar per aconseguir-la. A les treballadores i treballadors, a les classes populars, ningú no ens ha regalat res, ni el salari, ni les vacances, ni les pensions, ni tampoc l'accés als drets bàsics com són la sanitat o l'educació universal i gratuïta. Doncs bé, aquests curs -com també els anteriors, ja que és una política prou vella- volen continuar el camí encetat per acabar amb eixos drets que tant d'esforç ens han costat aconseguir.
Estem davant de l'inici d'un nou curs escolar que està caracteritzat per l'aprofundiment en les polítiques antisocials, les que beneficien a una minoria, als que pretenen fer negoci amb els nostres drets i perpetuar-se en el poder a tota costa, sense importar-los la qualitat de l'educació, dificultar l'accés a l'educació universal i gratuïta de milers d'infants i joves o l'empitjorament de les condicions laborals del personal que hi treballa. I per fer-ho no dubten en aplicar lleis, decrets o acords com ara la Lomqe, els decrets Wert o Vela o els acords Moragues o de rebaremació de les borses de treball del professorat interí valencià.
Aquest nou curs ens trobem davant dels problemes de sempre, els que no han volgut resoldre en 23 anys de govern, als quals cal afegir els efectes negatius d'una implantació improvisada de la Lomqe, l'atac sistemàtic al valencià, les nombroses retallades en plantilles, professorat, ajudes i prestacions a les famílies i l'inici de les classes el dia 3 de setembre. Un inici de les classes que només es pot qualificar d'irracional, antipedagògic, que impossibilita una bona organització dels centres i que ataca l'economia valenciana de manera brutal. Tot això, juntament amb les aules massificades, els barracots, la manca d'espai als centres docents, les cues de professorat en les direccions territorials d'educació, els retards o les contradiccions en l'elaboració de la normativa, la supressió o reducció de nombroses ajudes (materials curriculars,menjadors, transport, beques, etc.), responen a una política educativa planificada per a deteriorar l'educació i potenciar el negoci a costa dels diners de totes i tots. És una política vella, feta per polítics i polítiques velles que responen a interessos minoritaris. Malgrat aquest context tan advers, no podran aconseguir els seus objectius. No podran per la gran professionalitat del professorat i de la resta del personal que treballa al sistema educatiu valencià i per la dedicació i treball de les famílies, especialment de les AMPA i de les associacions d'estudiants, a favor d'una educació de qualitat.
En aquest context i en aquest inici de curs escolar, Stepv proposa organitzar la comunitat educativa i la societat valenciana per impedir que acaben amb l'educació com a dret universal. A més, manifestem la nostra voluntat de treballar, lluitar i mobilitzar-nos, democràticament i unitària, des de la base, des dels centres, barris i pobles per una educació de totes i tots i per a totes i tots.


Article de Levante-EMV

STEPV impulsarà mobilitzacions contra la LOMQE i les retallades

El Sindicat qualifica la política educativa del govern de classista i caduca.


Per a STEPV, la política educativa que està imposant el govern presidit per Alberto Fabra és una política classista, sectària, elitista, segregadora, mercantilista i caduca. Una política afavoridora dels interessos d’una minoría social que no compta amb el consens de la Comunitat Educativa ni de la majoria de les valencianes i valencians. Per aquest motiu, des del Sindicat, s’impulsarà un procés de mobilitzacions contra l’aplicació de la LOMQE i les retallades al llarg del curs escolar que s’inicia el proper dia 1 de setembre.

Les mobilitzacions tenen com objectiu acabar totes les mesures que s’estan aplicant a l’ensenyament i que estan generant un important retrocés en matèria educativa, pedagógica i de paticipació, retallades en els drets, prestacions i ajudes educatives i en les condicions laborals del personal que treballa en tot el sistema educatiu valencià.
El curs escolar 2014-15 comença amb els mateixos problemes endèmics del sistema educatiu valencià causats pels 23 anys de govern del PP i els derivats de les polítiques de retallades, de l’aplicació de la LOMQE i de la mesura populista que no pedagógica d’avançar el començament de les classes.
Un curs més ens trobem amb: aules massificades; augment de les ràtios; desviament de l’alumnat cap l’ensenyament privat; barracots; disminució de professorat; acomiadament de professorat interí; supressió de les ajudes a les famílies; atac a l’ensenyament en valencià; mercantilització i privatització continuada de l’educació; utilització i control partidista de l’educació valenciana per part de l’actual govern… A tot açò, cal sumar, com hem dit, l’aplicació de la LOMQE sense temps real per fer-ho i un avanç, clarament injustificat i populista, de l’inici de les classes, en tots els nivells educatius, que no respon a cap criteri racional,  educatiu, ni pedagògic.
Les fortes discrepàncies de l’STEPV amb la gestió que fa la Conselleria d’Educació se sustenten en quatre apartats: política educativa, política lingüística, política de retallades i política de personal.
Quant a la política educativa, el Sindicat ha editat una guia de propostes per a la inaplicació de la LOMQE i evitar greus danys en el sistema educatiu per debatre i aplicar els centres docents.
També la política lingüística de la Generalitat Valenciana és criticada per l’STEPV, ja que suposa una greu involució en la normalització lingüística del sistema educatiu valencià. Moltes de les unitats suprimides són d’ensenyament en valencià i molts pares i mares no han pogut escolaritzar les seues filles i fills en línies d’ensenyament en aquesta llengua.
El personal que treballa, en tots els nivells i xarxes educatives, ha vist com les seues condicions laborals i econòmiques s’han vist empitjorades per diverses lleis i decrets (LOMQE, decret Vela, decret Wert…) i acords (acords Moragues, acord rebaremació professorat interí…).
Per tot açò, des del Sindicat es considera que el curs no comença amb normalitat sinó amb una “anormalitat continuada any rere any” que impossibilita avançar en la millora del sistema educatiu valencià.
Davant de totes aquestes circumstàncies, STEPV ha proposat al professorat, comunitat educativa, plataformes per l’ensenyament i marees verdes, sindicats, associacions de pares i mares, sindicats estudiantils i a diverses entitats socials i polítiques un pla de mobilització sostingut en el temps amb l’objectiu de frenar les polítiques del Ministeri d’Educació i de la Conselleria d’Educació.
Les accions que proposem són:
  • Dilluns 6 d’octubre: en conmemoració del 5 octubre, dia mundial del docent, concentracions a tots els centres docents i lectura de manifestos a favor de l’ensenyament i per la recuperació de tots els nostres drets.
  • Dijous 23 octubre: jornada de vaga educativa en tot el sector docent amb grans manifestacions.
  • Dijous 27 novembre: en el marc de la setmana de llluita de les Marxes de la Dignitat -acordat el passat 29 de juny a Mérida- dia de lluita per l’ensenyament públic amb assemblees, tancades i concentracions.
Aquestes mobilitzacions se sumarien a les acordades per la Plataforma per l’Ensenyament Públic del País Valencià per als primers dies del curs que es concreten en:
  • 2 de setembre: a les 18 hores. Inauguració del curs per l’escola pública.
  • 3 de setembre: Coincidint amb l’inici de curs de primària i secundària, concentracions a les portes dels centres educatius.
A més, des del Sindicat, també ha assumit les propostes acordades a les jornades de les Mares per l’Educació Pública celebrada a Galiza que es concreten en: campanya “12 mesos, 12 causes”, una mobilizació a octubre de 2014 i una altra a maig de 2015, diverses mesures per la inaplicació de la LOMQE, etc.
També participarà en la Trobada de Plataformes per l’Ensenyament Públic que tindrà lloc el proper 13 de setembre, per acordar i unificar totes les mesures de pressió a l’àmbit valencià.
Les propostes que planteja l’STEPV pretenen obrir un debat als centres docents, de totes les etapes educatives i del conjunt de l’Estat, per tal que siga una decisió acordada des de baix, de manera participativa, horitzontal, assembleària, amb el suport explícit del professorat i de la resta de la Comunitat Educativa, abans de fer-les efectives i dur-les endavant.
Per fer-ho realitat, STEPV ja ha convocat assemblees obertes de professorat en les properes setmanes per consensuar aquestes propostes i organitzar un front comú contra: les retallades; l’aplicació de la LOMQE; l’empitjorament de les condicions laborals del professorat; els acomiadaments i rebaremació de professorat interí; la manca de negociació real i efectiva en els òrgans de negociació i contra la política educativa dels governs espanyol i valencià que ataca el dret universal a l’educació.

Mª Antònia Font (Stei-i): "Desobeirem a porta tancada"

La nostra companya d'Enllaçats per la Llengua i portaveu del sindicat Stei-intersindical ha estat entrevistada pel digital Vilaweb. Podeu clicar aquí l'entrevista original que reproduïm a continuació sobre l'inici del curs escolar a les Illes amb el decret TIL a l'horitzó.

Maria Antònia Font: 'Desobeirem a porta tancada, com els últims anys del franquisme'


El curs escolar és a punt de començar i a les Illes serà marcat pel Decret de tractament integrat de llengües (TIL) aprovat pel govern de José Ramón Bauzá. S'hauria d'aplicar a partir del setembre, però una bona part de la comunitat educativa s'hi oposa. M. Antònia Font, portaveu del sindicat STEI, explica en aquesta entrevista que 'molts claustres han votat que no al projecte TIL' i recorda que són els òrgans col·legiats de les escoles els encarregats d'aprovar els projectes educatius. Font explica que, durant el curs, els professors hauran de 'fer front a tot el que hi hagi d'antipedagògic en el que ens imposi la conselleria' i, alhora, 'mantenir la il·lusió'. Les mobilitzacions que reclamen diàleg amb el govern de Bauzá sobre la qüestió educativa van marcar el curs passat i continuaran aquest curs. Defensa que l'oposició s'ha de fer 'des de la unitat de la comunitat educativa'.
Com es presenta el nou curs?
—Amb un doble sentit. D'una banda, segurament durant aquest curs continuarà el caos que han creat la conselleria i el govern de José Ramón Bauzá dins el sistema educatiu de les Illes Balears. D'una altra banda, tenim l'esperança que aquest sigui l'últim curs que ens trobem amb un govern que no és capaç de negociar ni consensuar les polítiques educatives que s'han d'aplicar.
Hi ha una bona part dels claustres de les escoles de les Illes  que no han aprovat el decret del TIL.
—Hi ha un tant per cent considerable dels claustres que han fet els seus projectes d'acord amb la normativa que legisla el decret TIL, és a dir, que els han fet d'acord amb la norma, però n'hi ha hagut molts que han votat que no al projecte TIL perquè pedagògicament no és coherent ni amb els projectes educatius dels centres ni amb els principis pedagògics que donen coherència a l'educació. Els claustres, per llei orgànica, som responsables de dir sí o no als projectes pedagògics que s'apliquen als centres i hem exercit aquest dret, d'un òrgan col·legiat que fa una votació segons la seva opinió. En aquesta situació, l'única cosa que pot fer l'administració és acceptar aquesta votació democràtica.
Com és que el TIL s'ha d'aplicar igualment, malgrat que els claustres no hi estiguin d'acord?
—Si el claustre diu que no al projecte, no es pot aplicar. Però com que les ordres estrictes del president del govern són de dictar unes normes i ja està, la conselleria ha fet una resolució per dir que s'ha d'aplicar igualment als centres que hi han votat en contra, perquè ho diuen ells. El govern actua contra la llei i els sindicats ho han recorregut. D'una altra banda, el nostre sindicat [STEI], a principi de juny, va demanar una suspensió cautelar de l'aplicació del TIL. L'any passat ja ho vam aconseguir i esperem que també es pugui fer ara. El nostre sindicat pretén actuar per totes les vies possibles: mobilitzem del professorat, mirem que la societat civil prengui consciència dels problemes que es viuen a les Illes i fem servir la via jurídica.
Quines accions concretes prepareu de cara al curs vinent?
—Les accions que s'hagin de fer han de ser des de tota la comunitat educativa. Segons la nostra opinió, com a sindicat STEI, això és el que garanteix la possibilitat d'èxit. És des de la unitat d'acció de pares, mares, sindicats i l'Assemblea de Docents que l'any passat es va aconseguir una mobilització molt important que va donar lloc a una gran manifestació el 29 de setembre, on també hi havia l'Obra Cultural Balear. És des de la unitat d'acció que podem establir un calendari de mobilitzacions que es proposarà a l'assemblea del dia 29 d'agost.
Teniu alguna proposta prevista per a presentar a l'assemblea?
—De moment volem fer un dia de vaga a l'inici del curs, però encara no és una proposta compartida ni consensuada.
Si les vies que feu servir per a frenar l'aplicació del TIL no funcionen, què passarà als centres?
—Que hi haurà més fracàs escolar de l'alumnat. És per això que diem que és un caos, perquè cap centre no l'aplicarà de la mateixa manera. Uns faran veure que s'aplica, però no l'aplicaran realment. Això pertorbarà el funcionament normal dels centres i impedirà que es puguin fer uns altres projectes d'innovació pels quals es necessita la col·laboració i la il·lusió de tothom. Durant aquest curs, el professorat haurà de fer front a tot el que hi hagi d'antipedagògic en el que ens imposi la conselleria i, mentrestant, mantenir la il·lusió i el rigor acadèmic que els alumnes necessiten dins les aules. Això és un doble esforç.
Proposareu una estratègia de desobediència?
—Sí, a porta tancada, com els últims anys del franquisme, en què fèiem ensenyament en català i cada mestre intentava fer allò que li semblava millor per als seus alumnes. I també hi ha una via de resistir en la democràcia interna dels centres. Això vol dir que ha de ser un acord de claustre o del consell escolar el que dugui endavant un projecte; no pot ser una decisió de la conselleria o de la direcció dels centres. Si els directors dels centres tenen una acord de claustre que diu que les decisions es prenen per acord de claustre o de consell escolar, això és la democràcia interna dels centres. Això serà així mentre duri aquest curs. Ens queda un any de PP de José Ramón Bauzá. Podria haver-hi un altre PP, que no fos espanyolista radical i excloent. I aquest altre PP tindria un consens en temes de llengua o d'educació i un tarannà diferent.
De què va servir la vaga de fam de Jaume Sastre?
—La vaga de fam va voler ser un toc d'atenció per a acabar el curs. I només demanava al govern diàleg i negociació amb els comitès de vaga dels sindicats i de l'Assemblea de Docents. De fet, ja hi havia hagut una primera negociació. Durant aquest primer trimestre, nosaltres continuem demanant negociació perquè és el que volen els docents de totes les illes, no només de Mallorca. A l'última assemblea es va veure que, deixant de banda el TIL, es podien negociar totes unes altres qüestions de millora, perquè amb el TIL no hi haurà consens. I el que ha de quedar clar és que no tan sols la vaga de fam d'en Jaume Sastre demanava diàleg, sinó que a Mallorca també es van fer concentracions de silenci per demanar negociació. En vam fer una que deia 'Callarem fins que ens escolteu', que és una cosa que fem molts mestres: mentre els alumnes parlen, nosaltres no diem res.
A comunitat educativa se us ha ajuntat la LOMCE i el TIL. Com se sobreviu després de tants atacs?
—Amb intel·ligència i aferrant-nos a la coherència pedagògica. I sobreviurem com ho hem fet fins ara, perquè hi ha hagut moments de la història que hem superat amb pitjors governants que aquests. Ara, en una democràcia no havíem viscut mai uns dictadors; però resistirem tant com faci falta, amb la complicitat de tota la comunitat educativa i el suport de la societat civil. Ens queden nou mesos de sobreviure. Intentarem, dins les aules, sobreviure com ho fèiem el temps del franquisme. I organitzarem la resistència des de la unitat d'acció.
La situació de l'educació podrà canviar sense un canvi de govern a les Illes?
—Negociar i consensuar un model amb aquests polítics no ha estat possible. I allò que ens fa mirar cap als polítics són ells mateixos. Nosaltres ens veiem obligats a mirar cap als governants que estructuren una política educativa que no és la que volem.
Quina alternativa hi ha?
—Ara la coalició MÉS reuneix totes les forces nacionalistes i d'esquerres, unes forces que han fet costat al moviment educatiu. Formen la coalició el PSM, Iniciativa Verds i Esquerra Republicana. Hi ha una esperança d'un canvi polític. També hi ha Esquerra Unida, per una banda, i el PI (Proposta per les Illes), per una altra.
I aquestes alternatives poden tenir prou força per a ser una majoria a les Illes?
—Sí, perquè a les últimes eleccions europees el PP ha baixat moltíssim; ha tingut el pitjor resultat a les illes. I el PSOE també ha baixat. S'ha trencat un poc el bipartidisme. Esquerra Republicana ha pujat molt, i també Esquerra Unida. 
Com veieu la irrupció en la política de formacions com Podem?
—A les eleccions europees han entrat a les Illes i han tret vots. El fet que no tinguin la qüestió de la llengua gaire clara trobem que és un problema. Els partits polítics d'esquerres han de recollir totes les lluites legítimes, i crec que la lluita per una identitat, una nació, una llengua i una cultura, democràtica, d'esquerres i amb inclusió social, són uns eixos irrenunciables per a qualsevol partit.


Deu anys d'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans

L’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans (OJIPC) celebra la seva desena edició amb concerts a Prada de Conflent i Lleida


L’orquestra estarà acompanyada pel Cor Jove dels Països Catalans i serà dirigida, un cop més, per Salvador Brotons.

L’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans (OJIPC) celebrarà la seva desena edició entre el 16 i 23 d’agost al municipi de Planoles (Ripollès), on es duran a terme els assajos i les sessions de treball; l’OJIPC està formada per joves músics procedents de diversos territoris de parla catalana. Simultàniament, i a la mateixa població, tindrà lloc una nova edició del Cor Jove dels Països Catalans, integrat també per joves cantaires procedents de diversos territoris de parla catalana, que acompanyaran l’orquestra en els concerts d’enguany.
Novament, i com ha estat des de l’inici, l’orquestra serà dirigida pel seu titular, Salvador Brotons, i treballarà un programa de concert titulat “1714-1914-2014, música i país”, amb obres de compositors com Pere Miquel Marquès (La cova del drac), Ricard Lamote de Grignon (Fantasia sobre motius de Josep Serrano), Jaume Mas Porcel (Nocturn per a piano i orquestra), Enric Morera (La font de l’Albera) i Salvador Brotons (Catalunya 1714), representatius dels diversos territoris de parla catalana. Per a la interpretació de l’obra de Jaume Mas Porcel, l’orquestra comptarà amb la col·laboració del pianista Miquel Estelrich.
Aquest programa s’interpretarà en dos concerts: el divendres 22 d’agost, a les 20 h, a l’església de Sant Pere de Prada de Conflent, a la Catalunya Nord –en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu–, i l’endemà dissabte 23 d’agost, a les 20 h, a la Seu Vella de Lleida –en el marc del cicle de concerts Concòrdia i en commemoració de dues efemèrides relacionades amb Jaume I.
La trobada d’enguany serà possible gràcies al compromís, l’esforç i la col·laboració totalment desinteressada de tots els participants –joves músics, professors i el director adjunt, Carles Gumí–, així com de la Direcció General de Joventut (Generalitat de Catalunya), la Federació Catalana d’Entitats Corals, l’Obra Cultural de l’Alguer i el Consorci del Turó de la Seu Vella de Lleida. El Cor i l’Orquestra dels Països Catalans són una iniciativa de Forum Musicae i la Universitat Catalana d’Estiu.

L’OJIPC va néixer a Mallorca l’any 2004 impulsada pel Forum Musicae (centre de dinamització dels ensenyaments musicals a les Balears) i amb la intenció de consolidar-se com un agent cultural amb joves entre 18 i 26 anys dels diversos àmbits de la mateixa cultura (l’Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, Franja de Ponent, Illes Balears i País Valencià) que, units per tots els accents d’una mateixa llengua i amb la música com a vincle d’unió, vulguin donar a conèixer al món el nostre patrimoni cultural.
L’any 2009, amb motiu del cinquè aniversari de l’OJIPC, es van dur a terme dues iniciatives importants per a la història de l’orquestra: la fundació del Cor Jove dels Països Catalans –que, formant part del projecte de l’orquestra, és el Cor de l’OJIPC– i la instauració del Concurs de Composició Matilde Salvador. La tasca de l’OJIPC ha estat reconeguda, entre d’altres, amb el Premi Jaume I (2006) de la Franja de Ponent, el Premi Caixa Sabadell i el Premi Josep Maria Llompart (2009) dins l’edició dels Premis 31 de Desembre atorgats per l’Obra Cultural Balear i el Premi Jaume II del Consell de Mallorca (2010), en el marc de la Diada Nacional de Mallorca.
L’OJIPC i el Cor configuren la plantilla, seguint, en la mesura possible, criteris d’equilibri territorial, mitjançant proves d’accés anuals (març-abril) als diversos territoris, convocades oportunament a través de la seva pàgina web.
Per la seva banda, el Cor Jove dels Països Catalans va néixer a Mallorca, sota l’impuls de l’entitat Forum Musicae formant part del projecte de l’OJIPC i es creà amb el suport dels representants dels moviments corals de l’Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, la Franja d’Aragó i les Illes Balears, els quals, reunits a Palma el 6 de juny de 2009, van decidir reforçar-ne la fundació.
El Cor està format per joves de 18 a 26 anys –residents a l’Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, Franja d’Aragó, Illes Balears i País Valencià– i té com a objectiu recuperar i difondre el patrimoni musical de tot l’àmbit cultural català i amb la llengua com a vincle d’unió. Dirigit per Esteve Nabona i amb Pau Casan com a pianista, el seu repertori va des de la música tradicional d’àmbit català fins a la simfònica coral.