PAÍS VALENCIÀ: DIGNITAT!



Davant la consumació del tancament de les emissions de RTVV per part de la Generalitat Valenciana, la plataforma d'Enllaçats per la Llengua vol mostrar el seu més absolut rebuig amb la decisió del Consell que, en el cas de Canal 9, deixa orfes als valencians de l'únic mitjà televisiu de caràcter propi i en valencià.

Denunciem la política partidista que n'ha fet servir durant anys l'administració autonòmica, emprant uns mitjans públics de tota la societat valenciana com a servei de propaganda del govern, vetant totes aquelles persones i entitats que no s'avinguessin amb els seus propòsits, essent un exemple de coerció i manipulació informativa fins a l'extinció d'un ens que ja no els hi era “útil”.

Considerem que els fets són molt greus, doncs atempten directament contra una de les senyes d'identitat i d'autogovern del País Valencià més importants; el fet de tenir uns mitjans audiovisuals autòctons que ajudin a la normalització de la llengua pròpia i que propiciïn una visió valenciana del món com a poble.

Volem remarcar la redundància dels atacs del govern valencià vers els trets culturals i d'identitat del país, dels quals la llengua n'és el més definitori, on recordem, per exemple, que any rere any milers de xiquets es queden sense rebre l'ensenyament en valencià, tot i haver-ho demanat expressament les seves famílies.
Exigim el dret dels valencians a tenir uns mitjans públics , de qualitat, plurals i en valencià, que ajudin a la reciprocitat entre tots els canals que emeten en llengua catalana, per tal d'enfortir l'espai de comunicació en català i mostrem tota la solidaritat amb els treballadors/es de RTVV que en les darreres setmanes han sigut un exemple de resistència i dignitat per a tothom.

Finalment, des de la plataforma d'Enllaçats per la Llengua volem sumar-nos a la crida a participar a les mobilitzacions i accions convocades els pròxims dies amb motiu del tancament de RTVV, així com al recordatori del trentè aniversari que es celebra aquests dies, enmig d'un entorn advers, de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), efemèride cabdal per a la normalització de la llengua pròpia a les escoles. I es que una paraula ha de ressonar hui més que mai al País Valencià: 

Dignitat!


Novembre 2013    Plataforma Enllaçats per la Llengua

enllacatsperlallengua@gmail.com


Enllaçats per la Llengua va sorgir davant la necessitat d’actuar conjuntament a tots els territoris dels Països Catalans de manera coordinada. Ha fet costat a la Bressola, als alcaldes i docents de la Franja de Ponent, a la Vaga Indefinida de Docents balears, a les agressions i amenaces contra la llengua al País Valencià i en general a l’ofensiva del PP en contra de la llengua, que ja no amaga la voluntat de liquidar per la via dura la qüestió del nostre territori.

Illes, la lluita per la dignitat continua!



En les últimes setmanes diverses són les iniciatives i els actes que recorden que la lluita per la llengua i l'ensenyament de la societat civil a les Illes no sols no defalleix sinó que està més forta que mai. Us en deixem una sèrie de documents a continuació:

Gràcies, batles!!!

MAPA NO ACTUALITZAT, MANQUEN 5 AJUNTAMENTS
Aquesta és una carta oberta a tots els batles i batlesses de Mallorca que demà dia 8 es reuniran a Palma en assemblea, amb un únic punt a l’ordre del dia: el suport a la comunitat educativa.
Volem agrair-vos, en primer lloc, que celebreu aquesta assemblea per parlar d’Educació, cosa que demostra que, com a representants d’institucions properes als ciutadans, estau implicats amb la realitat educativa dels vostres municipis, seguiu amb preocupació l’actual conflicte educatiu i, sobretot, voleu trobar solucions, i no continuar creant problemes allà on no n’hi havia.
També volem agrair-vos que 37 ajuntaments mallorquins ja hagin votat en contra de la imposició d’aquest sistema irracional que és el Decret llei del TIL i hagin fet una aposta clara pel diàleg i pel retorn a la normalitat de les aules.
Avui és el dia de recordar que la lliure elecció de llengua havia estat la gran promesa electoral del Partit Popular i la pedra angular durant anys del seu discurs educatiu.
Ara, en canvi, en el tercer curs d’aquesta legislatura, la Conselleria imposa un model lingüístic tècnicament inviable, altament perjudicial per als nostres alumnes i totalment al marge de l‘opinió dels pares, ja que no ha de ser aprovat pels consells escolars dels centres.
Avui també és el moment de recordar que la reivindicació de l’Assemblea de Docents respecte del TIL és molt clara: Demanam la derogació del TIL, perquè és un projecte sense base pedagògica. La concessió que els docents estam disposats a fer també és molt clara i assumible per tal de facilitar la solució del conflicteConcediríem l'aplicació d'un TIL voluntari, que passés per la votació del consell escolar (amb la participació dels pares, és clar).
Pensau, batles, que és molt fàcil acabar amb aquest conflicte; i que encara hi som a temps perquè aquest curs escolar sí pugui tornar a la normalitat. Ajudau-nos, representants del poble, a capgirar el model autoritari i irracional de la Conselleria: Un TIL imposat i sense la consulta als pares i a la comunitat educativa, que el rebutgen.
No estareu tots sols. Nosaltres serem al vostre costat, ens concentrarem al carrer per donar-vos suport, sigueu del partit que sigueu els que deis NO a la imposició i us faceu ressò de la preocupació dels docents i de les famílies.
ASSEMBLEA DE DOCENTS, 8 de novembre de 2013.

CAMPANYA: EXERCIM EL DRET A ENSENYAR EN CATALÀ

Des de l'Assemblea de Docents, tal com es va acordar en l'assemblea de l'11 d'octubre a Manacor, es posa en marxa una campanya de defensa del model lingüístic que existia fins el curs passat.
Sota el lema “Exercim el dret a ensenyar en català” volem fer una campanya en positiu: Volem més i millor ensenyament de l'anglès. Volem seguir garantint que els nostres alumnes coneguin i aprenguin la llengua pròpia d'aquestes illes, que és el català. Volem que es mantenguin els bons resultats de llengua castellana, com venien produint-se fins ara amb els anteriors projectes lingüístics.

Per què llançam aquesta campanya?
Perquè la Conselleria d'Educació ha imposat un Decret sense cap tipus de consens, al qual els docents ens hi hem oposat i l'oposició s'ha fet explícita a través de 3 setmanes de vaga i amb la mobilització de tot el col·lectiu docent i tota la societat a través d'unes mostres de suport a les nostres demandes sense precedents. El suport social es veu clarament en el fet que, per exemple sortissin 100.000 persones al carrer el 29S o que el 70 % dels ajuntaments de Mallorca hagi rebutjat el TIL a través dels seus plens.
I perquè fins a dia d'avui, totes les preguntes que s'han fet a l'administració en relació al TIL i la problemàtica que presenta la seva implantació, o bé no s'han contestat, o bé la resposta corrobora que es tracta d'un projecte sense base pedagògica fet a cop d'improvisació.

En què consisteix la campanya?
La campanya s'articula al voltant d'un manifest, carregat de raons, al qual es demana que s'hi adhereixin TOTS els docents amb una doble acció: subscrivint-lo (via electrònica) i actuant en conseqüència (continuar ensenyant en català i mantenir-se units per defensar als que així ho facin).
Evidentment l'adhesió serà absolutament confidencial pel que fa al docent i al centre i només trascendirà la quantitat de docents que s'adhereixen a aquest acte de desobediència legítima.

Quina és la finalitat de la campanya?
Mostrar a tots els companys i companyes que enguany els havia tocat la loteria del TIL, que no estan sols ni ho estaran. Que l'Assemblea, és a dir, tots els docents, estam units davant aquesta situació i l'assumim com a pròpia.
Garantir el funcionament del sistema educatiu al marge del TIL, prioritzant que hi hagi absoluta normalitat als centres. L'objectiu de tot docent ha de ser que l'alumnat assoleixi les competències bàsiques i els objectius associats a la seva matèria o àrea.
Evitar un dany irreversible si s'aplicàs el TIL, i per això no aplicar-lo.
Demostrar a l'Administració que un sistema educatiu no pot funcionar d'esquena als docents i a la comunitat educativa.

LA NOSTRA CRIDA:
Feim una crida a tots els mestres i professors que els toca aplicar el TIL, a NO aplicar-lo.
Feim una crida a tots els directors, que sense sortir de les seves obligacions legals, prioritzin la bona tasca dels docents amb els seus alumnes i no la llengua amb què imparteixen les classes.
Feim una crida als inspectors a no col·laborar en la caça de bruixes que vol iniciar la Conselleria. Les deficiències i la problemàtica en els centres educatius requereixen de tot l'esforç del cos d'inspecció. I si bé és cert que una de les finalitats de la Inspecció és vetllar pel compliment de la normativa, també ho és emparar els drets de la ciutadania pel que fa a una educació de qualitat o vetllar per a que el sistema educatiu contribueixi a consolidar la convivència democràtica i el respecte als drets fonamentals dels ciutadans i el foment d’actituds positives vers el patrimoni cultural i lingüístic de les Illes Balears (segons Decret 36/2001).

I per últim, feim una crida a la mateixa Conselleria d'Educació a que recordi que, des de que l'any 1997 s'aprovà el Decret de Mínims, no hi ha hagut cap expedient a cap centre de les Balears per incompliment del projecte lingüístic. I això ha estat així perquè fins ara sempre hi ha hagut un procés natural d'adaptació i una voluntat de consens i de no imposició. Esperam que els propers anys poguem dir el mateix i que l'actual Conselleria d'Educació no passi a la història per desfermar la persecució lingüística a les Illes Balears.
Si ho fa, no trobarà docents individualitzats, aïllats i amb por. Hi trobarà la resposta unitària de tota l'Assemblea de Docents.

AQUÍ PODEU LLEGIR I SIGNAR EL MANIFEST
Vídeo de la campanya

CAMPANYA STEI DE DESOBEDIÈNCIA CIVIL


  1. INTRODUCCIÓ
Fa dos anys que l’STEI, i altres associacions i entitats, treballam per defensar un model educatiu de qualitat, inclusiu i en català i per resistir els atacs del govern Bauzá en contra de l’educació i del model lingüístic escolar que garanteix l’aprenentatge de les dues llengües oficials i la cohesió social. Concentracions, manifestacions, vagues d’un dia, de dos dies, vagues de fam, 12.000 al·legacions a la llei de funció pública, tancades de docents, pares i mares i alumnes als centres, al·legacions al Consell escolar de les illes Balears, negociacions a la mesa sectorial d’educació per part dels sindicats representants dels docents, accions unitàries amb representants de pares, mares, alumnes, marxes, lectures continuades, concerts... anades al Parlament europeu a denunciar la vulneració dels drets dels socials i lingüístics de la comunitat lingüística catalana...etc.
A l’inici de curs actual hem fet tres setmanes de vaga indefinida, convocada pels sindicats STEI, FE CCOO i l’Assemblea de docents. Amb el suport a la convocatòria de vaga de FETE UGT i ANPE. Comptam amb el suport a les reivindicacions de la vaga, de pares i mares, FAPA COAPA, que han tengut un paper molt important durant aquestes tres setmanes amb la campanya d’aules buides. La societat civil ha expressat el seu suport als mestres i professors a les manifestacions de les 4 illes amb més de 100.000 persones al carrer... Impugnacions del decret llei, sol·licituds de suspensió cautelar davant el Tribunal de justícia de les illes Balears... tot d’accions negociadores, d’accions judicials i de mobilitzacions, per fer sentir la nostra veu i participar activament en el model educatiu i lingüístic que volem.
Hores d’ara, la vaga indefinida està suspesa temporalment i el conflicte resta obert. Des de l’STEI pensam que el més important és posar al davant de tot la negociació de tota la plataforma reivindicativa. Si la conselleria no ens convoca a negociar i no es mou del seu immobilisme, proposarem mesures de pressió per fer avançar la negociació i aconseguir el nostre objectiu que és assolir un bon acord en els temes plantejats pels comitès de vaga.
A més de dia 8 de novembre proposar una nova jornada de vaga, tal com vàrem decidir a Petra amb l’Assemblea de docents de dissabte26 d’octubre a Petra, volem proposar una campanya de desobediència civil. Els docents veuen que el calendari d’aplicació del TIL dins els centres s’hi ha estrellat i que no funciona. Els projectes es troben tots en fases diferents, cap centre no fa el mateix, els pares protesten perquè els seus fills no entenen el que s’explica a classe de matemàtiques, de música o de socials. Els alumnes protesten perquè no entenen el que expliquen els professors, els directors fan preguntes a la conselleria i no n’obtenen resposta, hi ha dimissions en cadena de directives de centres... El professorat vol saber què més pot fer. I una vegada esgotades les vies jurídiques la proposta és NO al calendari d’aplicació de forma massiva i coordinada. Els docents no volen ser col·laboradors dels desastres pedagògic que suposa l’aplicació imposada, invasiva i precipitada del TIL en aquestes condicions.
Volem saber quanta gent estaria disposada a fer DESOBEDIÈNCIA CIVIL al calendari d’aplicació del TIL, cas que el govern no arribi a un bon acord amb els comitès de vaga. Hem d’acordar una data d’inici conjunt, massiu i coordinat. Podria ser a partir de dia 1 o de dia 15 de desembre o a partir de dia 8 de gener. La data encara s’ha d’acordar. Es tracta de posar-nos-hi tots i totes a partir d’un dia determinat de forma coordinada. Per saber quants som, proposam que els docents -de forma totalment confidencial i amb la màxima garantia que no es faran públics els noms sinó només la quantitat de docents que s’hi apuntin-, manifestin el seu desig de fer desobediència civil al calendari d’aplicació del TIL. Hem preparat un full, semblant al que es feu a Galícia, tal com hem explicat en reiterades ocasions a les Assemblees de Docents, per omplir i per reenviar-lo al sindicat per tal de poder fer el recompte. Aquests fulls mai no seran lliurats a la conselleria. Són interns i per saber si comptam amb més del 50% dels treballadors i treballadores de l’ensenyament que vulguin dir NO al Calendari d’aplicació al TIL que mai no ha estat consensuat, ni negociat i que, a més a més el tribunal superior de justícia de les Illes Balears, ens dóna la raó. Amb aquest acte volem fer conscient el govern de la nostra petició de voluntarietat al TIL de cara a la reactivació de la negociació.
Podem fer desobediència civil les persones que ens ha tocat o ens pot tocar enguany fer el TIL. També podem fer desobediència civil al calendari d’aplicació del TIL, les persones que l’hem de votar o l’hem votat al consell escolar, els companys i companyes del departament que compartim la mateixa programació del departament, els membres de la comissió de coordinació pedagògica del centre o els equips directius que l’han d’aprovar o no al claustre o al consell escolar del centre.
Segons els nostres serveis jurídics la conselleria ho tendrà molt difícil per actuar contra nosaltres. Sempre tenim l’amenaça de l’obertura d’un expedient disciplinari, però la situació és greu i hi ha gent que vol prendre aquest risc. Moltes lleis injustes s’han tombat amb aquesta mesura de la lluita no violenta. Gandhi ja va dir que “Quan una llei és injusta allò correcte és desobeir-la”
En realitat deim no al calendari d’aplicació del TIL perquè no ha passat mai pel consell escolar d’illes balears, ni per mesa sectorial d’educació, ni per la comissió d’educació del Parlament de les illes, ni tampoc, i el que és més greu, pel consell consultiu. Un calendari d’aplicació dins educació que mai no ha estat ni negociat, ni consensuat. El dret a la participació de la comunitat educativa en els temes que els afecten està recollit a la constitució espanyola. I el govern de José Ramon Bauzá, no ha donat satisfacció en aquest dret. A Galícia una tercera part del professorat s’ha declarat insubmís davant el decret de trilingüe. De 30.000 treballadors docents 10.000 s’hi han declarat insubmissos.
Nosaltres ara iniciam aquesta campanya després de veure que les accions fetes pels sindicats davant els tribunals de justícia tot i haver-ho guanyat, el govern Bauzá no ho ha acatat i ha fet un decret llei per imposar el calendari d’aplicació del TIL que el tribunal li havia suspès.
De totes totes, sí o sí el govern vol imposar l’aplicació per al curs 2013-2014 d’un model lingüístic escolar que no ha estat ni consensuat, ni negociat.
Per tant l’STEI proposa, a tots els treballadors i treballadores docents de l’ensenyament de les illes Balears, aquesta campanya de desobediència civil al calendari d’aplicació del TIL, demana la voluntarietat dels centres en la seva aplicació i continua defensant l’ensenyament en català que possibilita projectes coherents i garanteix la cohesió social.
Durem la proposta de la campanya a la resta de membres de la Junta de personal docent no universitari, a l’Assemblea de docents de Mallorca, a la Plataforma Crida, a la Coordinadora de professorat preocupat d’Eivissa, als Docents associats de Formentera, als docents de Menorca i a la FAPA i la COAPA.
Per saber quanta gent estaria disposada a fer desobediència civil, cas que fóssim més del 50% a fer-la, us demanam que ompliu aquest full i el reenvieu al sindicat. Nosaltres farem el recompte i procurarem que aquesta sigui una nova mesura de pressió per tal de forçar la negociació de la plataforma reivindicativa.  


*Més informació:







Taula rodona "La marea verda: cultura i llengua a les illes" a Llagostera

L'acte va consistir en la presentació del programa Voluntariat per la llengua i dels actes del Correllengua. Es va fer una taula rodona sobre la marea verda a les Illes i una actuació de Cesk Freixas.

Dijous, 7 de novembre, es va fer a Llagostera el primer acte del Correllengua.
Es va presentar el programa Voluntariat per la llengua i es van exposar les diferents activitats que es duran a terme en aquest muncipi en el marc del Correllengua 2013
A continuació va tenir lloc la taula rodona "La marea verda: cultura i llengua a les Illes", moderada per Enric Ramionet, periodista i activista llagosterenc.
Elisenda Romeu, mestra, presidenta de la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC) i membre de la plataforma Enllaçats per la Llengua, va explicar la situació del català als diferents territoris de llengua catalana.
Bet Casamitjana, membre d'USTEC·STES (IAC), va valorar la immersió lingüística a l'escola al llarg d'aquests anys.
Marcel Pich, estudiant mallorquí i membre del Comitè de Solidaritat amb els docents en vaga de les Illes, va explicar el seu punt de vista sobre la situació política i lingüistica de les Illes.
Caterina S. Sansó, mestra i membre de l'Obra Cultural Balear (OCB) i de la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC) va explicar la situació dels mestres a les Illes i les conseqüències de la vaga.
Va cloure l'acte Cesk Freixas, que va llegir el manifest del Correllengua i va fer una actuació musical