La llengua catalana a Andorra [Quadern de llengua d'el Periòdic d'Andorra]

Quadern mensual llengua: LA LLENGUA CATALANA A ANDORRA 

El 1999 es va aprovar la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial amb l’objectiu de fer efectiu l’article 2.1 de la Constitució que disposa que “la llengua oficial de l’Estat és el català”. Es defineix la llengua catalana com la llengua pròpia del poble andorrà i, per tant, és un dels elements primordials que en defineixen la identitat. Per tot això, el fet que al país hi hagi la presència de diverses llengües i que el multilingüisme es vegi com una riquesa, no ens eximeix del deure de garantir i preservar el català. Precisament per aquest fet, el Govern d’Andorra posa a l’abast de tota la població diversos mitjans per generalitzar-ne el coneixement a la ciutadania. A continuació, us els presentem: 

COM PODEM APRENDRE CATALÀ A ANDORRA? 

1. CURSOS GRATUÏTS DE CATALÀ Si acabeu d’arribar al país, o bé voleu augmentar el vostre nivell de llengua catalana, l’Àrea de Formació d’Adults ofereix uns cursos gratuïts arreu del país adaptats a totes les necessitats. Els cursos poden ser tant per millorar les competències orals com escrites. També s’ofereixen formacions específiques per a les empreses, a més de cursos de llenguatge administratiu. Els ensenyaments impartits es basen en el Marc europeu comú de referència per a l’aprenentatge, l’ensenyament i l’avaluació de les llengües, i permeten obtenir els diplomes oficials de llengua catalana dels nivells: A1, A2, B1, B2, C1 i C2. Per altra banda, podem trobar també cursos de ciències històriques i socials per adquirir nocions bàsiques sobre la història d’Andorra, amb els quals en finalitzar el curs s’obté també un certificat. 

2. MÒDULS DE CATALÀ ORAL PER A SECTORS PROFESSIONALS L’oferta de classes s’adapta a cada empresa i a cada situació laboral. Podem trobar mòduls de català oral per a sectors professionals de 20 hores, en què es es fa una introducció a la llengua catalana oral i al vocabulari específic, en funció del sector al qual es dirigeixen les classes. Es tracta d’un curs bàsic perquè els alumnes tinguin una primera presa de contacte amb la llengua del país. Aquests mòduls també són gratuïts i, a més, el professorat que els imparteix es desplaça a la feina dels alumnes. L’empresa permet que els treballadors assisteixin a les classes en horari laboral, de manera que es posen les màximes facilitats per posar la llengua catalana a l’abast de tothom. 

3. CENTRES D’AUTOAPRENENTATGE Totes aquelles persones que volen aprendre català però tenen uns horaris laborals que no són compatibles amb les classes presencials, poden optar per aprendre la llengua catalana als Centres d’autoaprenentatge, ja que ofereixen un mètode personalitzat i uns horaris que s’adapten a cada usuari. Els Centres d’autoaprenentatge es troben a Canillo, Encamp, el Pas de la Casa, Escaldes-Engordany i la Massana. En cada centre l’estudiant pot rebre l’acompanyament d’un assessor (filòleg) que el guia en l’aprenentatge; és per tant, un mètode amb un seguiment individualitat que varia en funció de les necessitats de cada usuari. A més, la durada de les sessions és a voluntat també de cada estudiant. Les opcions són diverses, es pot fer un treball oral individual, formar part de grups de conversa; o bé tasques més orientades a l’estudi gramatical i també aprofundir en les competències escrites amb la redacció de documents. A més de l’assessorament dels tècnics, els centres disposen de diversos materials. Els Centres d’autoaprenentatge, a més, disposen d’un blog propi que podeu consular en el següent enllaç: http://caa-andorra.blogspot.com 

4. VOLUNTARIS PER LA LLENGUA Per als que volen aprendre la llengua gaudint de l’oferta cultural del país o bé fent noves coneixences o amistats, també hi ha una opció que els permetrà endinsar-se en la llengua a través de la immersió. El projecte Voluntariat per la llengua és una iniciativa que uneix persones catalanoparlants amb aprenents que volen reforçar la competència oral en català. Les parelles han de quedar almenys una hora a la setmana durant un mínim de 10 setmanes per conversar mentre passegen, fan un cafè, van a comprar o gaudeixen de l’oci cultural que ofereix el país. D’una manera distesa, els aprenents perden la por d’expressar-se en català, ja que el voluntari amb qui fan les trobades no és un professor, sinó un ciutadà que els ensenya la llengua i les peculiaritats andorranes. Endemés, el Servei de Política Lingüística ofereix als voluntaris i als aprenents activitats culturals gratu- ïtes durant tot l’any com ara entrades per al cinema i el teatre, i també visites guiades als museus de la xarxa pública. 

I A FORA, ELS CATALÀ TAMBÉ S’ESTUDIA? Més enllà dels territoris on es parla català hi ha persones d’arreu del món que també s’interessen per la nostra llengua. Des del 1991, el Principat d’Andorra promou el reconeixement exterior de la llengua a través del lectorat de català que es va establir a la Universitat Carolina de Praga (Repú- blica Txeca). Dos anys després, es va reforçar el lectorat amb un conveni entre el Govern d’Andorra la universitat de la capital txeca. A més, també es gaudeix d’un conveni de col·laboració entre el Govern i l’empresa andorrana “Promocions mèdiques andorranes” que té seu a Praga. A la Universitat Carolina de Praga els estudiants poden cursar els nivells llindar i bàsic de la llengua oral, així com assistir en grups de conversa, seminaris de gramàtica i de redacció de documents, cursos sobre l’Andorra contemporània, la història de la literatura i del teatre en català, etc. Si voleu tenir més informació sobre sobre les iniciatives que es promouen des del lectorat, ho podeu consultar a: www.epep.cz 

L’ORGANISME QUE VETLLA PELS DRETS LINGÜÍSTICS DELS CIUTADANS SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA Amb l’objectiu de fer millorar el coneixement del català de la població del país i augmentar-ne l’ús va néixer el 1988 l’SPL, l’òrgan que s’encarrega de la política lingüística del Govern d’Andorra. A través de campanyes de dinamització i promoció de la llengua, l’SPL vetlla perquè el català sigui la llengua habitual en tots els àmbits. A més, també són pilars essencials d’aquest òrgan el compliment de la legislació lingüística, així com la promoció exterior de la llengua i la cultura catalanes. Per altra banda, regularment, el Servei de Política Lingüística fa estudis sobre els coneixements i usos lingü- ístics de la població i treballa amb organitzacions exteriors en diversos camps relacionats amb la sociolingüística, per tal de mostrar periòdicament una radiografia de la situació de la llengua al país.

http://www.elperiodic.ad/actualitat/llengua

Enllaçats per la Llengua reclama a Elx l'aprovació d'una Llei d'Igualtat Lingüística

Declaració d’Elx aprovada per la reunió d'Enllaçats per la

Llengua

La xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua, formada per

col·lectius de tota l’àrea lingüística catalana, reunida en sessió

plenària l’1 d’octubre de 2016, a la Calaforra d’Elx, amb l’objectiu de

lluitar “Per la plena garantia dels nostres drets lingüístics” i

per analitzar la situació específica de la llengua al País Valencià i

especialment a les comarques del Sud, aprova la següent

Resolució:

Fa més d’un any que la societat valenciana va votar i va decidir fer fora

de la Generalitat Valenciana el govern del PP i les seues nefastes

polítiques en tots els àmbits, però, especialment, en l’àmbit

lingüístic.

Per això, ara, passats quinze mesos des de la constitució del nou Govern

Valencià, des d’Enllaçats per la Llengua creiem que cal fer un canvi

substancial per tal d’assolir la igualtat lingüística de tots els

valencians: els valencianoparlants han de gaudir dels mateixos drets i la

mateixa normalitat en l’ús que ara només tenen els castellanoparlants.

Per a aconseguir aquesta igualtat lingüística, és necessari dotar-nos

d’un nou marc jurídic, perquè la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià,

després d’un terç de segle, ja ha demostrat la seua escassa eficàcia: és

obsoleta, no ha donat els resultats que es proposava i es troba molt

lluny de garantir els mateixos drets lingüístics per a tota la

ciutadania. En tots aquests anys, s’han canviat normes bàsiques com

l’Estatut d’autonomia, la llei de la funció pública o diverses normes

educatives, però no la llei que ha de contribuir a la igualtat

lingüística dels valencians i les valencianes.

Per a assolir aquesta igualtat lingüística cal també fer una aposta

decidida en l’ensenyament i establir, de manera generalitzada, que la

llengua vehicular hi ha de ser el valencià, així com també derogar

qualsevol tipus d’exempció al seu estudi que no siga aplicat igualment al

castellà. Mentrestant demanem al Consell la regulació urgent de les

exempcions i la dignificació laboral del professorat de valencià de les

zones de predomini lingüístic castellà establides en la LUEV,

especialment en el Baix Segura. 

Entenem que tot sistema educatiu trilingüe ha d’anar encaminat a garantir

l’aprenentatge de la llengua pròpia del territori per a tot l’alumnat, ha

d’assegurar el coneixement de l’altra llengua oficial i l’aprenentatge

funcional d’una llengua estrangera. Respecte del decret de

plurilingüisme demanem la supressió dels dos nivells bàsics,

mantindre l'intermedi 1 de forma provisional en alguns centres,

l'aplicació d'un calendari més àgil, que en el curs 2017 - 2018 situe els

actuals programes plurilingües d'ensenyament en castellà -PPEC- en el

nivell Intermedi 2, tant en l'educació pública com en la concertada i la

necessitat que la Conselleria d'Educació planifique la posada en marxa

dels diversos programes per assegurar que el valencià siga la llengua

vehicular del sistema educatiu valencià que avance envers la cohesió

social i territorial del nostre país i evitar la segregació intercentres

que no ha aconseguit la LOMCE. 

Per altra part, és urgent posar en marxa la ràdio i la televisió

valencianes, recuperar les emissions de la Corporació Catalana de Mitjans

Audiovisuals (CCMA) i sumar-hi les d’IB3. Aplaudim els acords de

reciprocitat aparaulats pels governs valencià i català, si bé no s’entén

per què no és immediata la recepció dels canals de la CCMA o d’IB3, ja

que tècnicament no hi ha cap problema. 

Per tot això, reclamem al Govern Valencià que aquesta legislatura siga la

de l’aprovació d’una Llei d’Igualtat Lingüística que pose les bases i els

mitjans perquè tots els ciutadans i ciutadanes del País Valencià tinguen

els mateixos drets lingüístics i puguen viure en la llengua pròpia amb la

normalitat de què ara només gaudeixen els qui usen el castellà, amb unes

disposicions normatives clares que garantesquen els drets i els deures

correlatius, amb els instruments necessaris per a fer-los efectius, i amb

uns objectius de normalitat ben definits, tant en la seua concreció com

en els terminis de consecució. Aquest desig d’equitat lingüística també

s’ha de traslladar a la resta dels territoris de parla catalana. Ras i

curt: una llei transformadora amb un pla d'acció verificable i no una

declaració formal de bones intencions.

Finalment, instem el govern aragonés i a tots els grups parlamentaris

dels Corts d’Aragó a una oficialitat plena i efectiva del català a la

Franja, que es garantesca el català a l’ensenyament i a la funció pública

i que afavorisca i done suport a les iniciatives de les entitats de la

Franja.

Enllaçats per la Llengua

Elx, 1 d’octubre de 2016

La CONFEDERACIÓ INTERSINDICAL d'STES promou una resolució en defensa de les llengües pròpies de l'estat

IMATGE D'UNA TROBADA ANTERIOR SINDICATS STEs

La CONFEDERACIÓ INTERSINDICAL d'STES promou una resolució en defensa de les llengües pròpies de l'estat 

A proposta de l'STEI Intersindical, SUATEA Asturies, STEPV del País Valencià i STEG Galiza es va aprovar la resolució -que teniu mérs avall- a la reunió del plenari confederal dels STES, del qual l'STEI en forma part, i que es va celebrar a Madrid el cap de setmana passat. Amb aquesta resolució volem que la força sindical que representa la nostra confederació tengui ben present el tema lingüístic a tot l'estat, ara que se senten novament vents que bufen a favor del plurilingüisme mal entès, que el que pretèn és llevar protagonisme i força a les llengües pròpies dels territoris que siguin diferents del castellà.


Hem de tenir en compte també que, a l'actualitat, tant per part del govern de l'estat, com dels governs autonòmics, es parla de consensuar un Pacte per l'Educació que doni estabilitat al sistema educatiu estatal i autonòmic, i nosaltres pensam que les llengües pròpies hi juguen un paper important en tant que són la clau de volta de les diferents nacionalitats que de moment formen part de l'estat, són pilars de la normalització lingüística i eines necessàries per a la cohesió social.




RESOLUCIÓ PLE DE L'STEs-i A FAVOR DE LES LENGÜES PRÒPIES EN L'ENSENYAMENT

El Ple Confederal de STEs Intersindical reunit a Madrid dia 24 de setembre, es declara a favor que, en els territoris on existeixen llengües pròpies -com són el gallec, l'asturià, el basc i el català- aquestes siguin llengües vehiculars de l'ensenyament i llengües de comunicació interna i externa, que funcionin com eix vertebrador del sistema educatiu del seu territori, es garanteixi el coneixement de les llengües oficials i l'aprenentatge d’almanco una llengua estrangera, de manera que, des de l'escola, es pugui treballar per a la igualtat d'oportunitats i la cohesió social.


2016ko irailaren 24an Madrilen batzartutako STEetako Osoko Bilkura Konfederala honen alde agertu da: hizkuntza berekiak dituzten lurraldeetan –hala nola, asturiera, euskara, galiziera eta katalana– horiek izatea hezkuntzako irakas-hizkuntzak eta barneko eta kanpoko komunikaziorako mintzairak; izan daitezela hezkuntza sistemaren ardatza eta berma dadila hizkuntza ofizialak eta atzerriko hizkuntza bat, gutxienez, ezagutzea. Gisa horretan eskolatik landu ahalko dira aukera berdintasuna eta gizartearen kohesioa.


O Pleno Confederal de STEs Intersindical reunido en Madrid a 24 de setembro de 2016 declárase a favor de que, nos territorios onde existan linguas propias -como galego, asturiano, éuscaro e catalán- estas sexan linguas vehiculares do ensino e linguas de comunicación interna e externa, que funcionen como eixo vertebrador do sistema educativo e que se garanta o coñecemento das linguas oficiais e a aprendizaxe de polo menos unha lingua estranxeira, de xeito que, desde a escola, se poida traballar en prol da igualdade oportunidades e da cohesión social.


El Plenu Confederal de STEs Intersindical aconceyáu en Madrid el 24 de setiembre de 2016, declárase a favor de que, nos territorios onde esisten llingües propies -como son el gallegu, l'asturianu, el vascu y el catalán- éstes sían llingües vehiculares de la enseñanza y llingües de comunicación interna y esterna, que funcionen como exa vertebradora del sistema educativu y se garantice la conocencia de les llingües oficiales y l'aprendizaxe de polo menos una llingua extranxera, de forma que, dende la escuela, pueda trabayase pa la igualdá d'oportunidaes y la cohesión social.

El Pleno Confederal de STEs Intersindical reunido en Madrid el día 24 de septiembre, se declara a favor de que, en los territorios donde existen lenguas propias -como son el gallego, el asturiano, el vasco y el catalán- éstas sean lenguas vehiculares de la enseñanza y lenguas de comunicación interna y externa, que funcionen como eje vertebrador del sistema educativo y se garantice el conocimiento de las lenguas oficiales y el aprendizaje de al menos una lengua extranjera, de forma que, desde la escuela, se pueda trabajar para la igualdad de oportunidades y la cohesión social.

24 de septiembre de 2016

Reunió plenària de les entitats d'Enllaçats per la Llengua [1 d'octubre-Elx]

"Per la plena garantia dels nostres drets lingüístics"

DISSABTE 1 D'OCTUBRE A LES 11 h

LA CALAFORRA D'ELX (cr. d'Uberna, 14. Elx)

La xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua, formada per col·lectius de tot el domini lingüístic català, celebra una reunió plenària al sud del País Valencià ( La Calaforra d'Elx), on s'avaluaran campanyes anteriors com la de l'espai comunicatiu i es projectaran noves activitats en foment de la llengua catalana al País Valencià i a tot el territori.

La plataforma d'Enllaçats segueix coordinant activitats en defensa i valorització de la llengua catalana al País Valencià, Catalunya, Illes Balears, Andorra, Franja de Ponent, Catalunya i Nord i l'Alguer.

STEPV reclama al govern valencià ambició per incorporar el valencià com a llengua vehicular

El sindicat STEPV-iv ha opinat molt criticament sobre l'esborrany presentat pel Consell valencià quant al decret de plurilingüisme, i que no situa la llengua catalana clarament com a vehicular a l'ensenyament.  

El Decret de Plurilingüisme no garanteix l’extensió de l’ensenyament en valencià

La Conselleria ha presentat als sindicats i a la Gonçal Anaya l’esborrany que es negociarà dijous

El Secretari Autonòmic d’Educació, Miguel Soler, i els directors generals de Política Educativa, Jaume Fullana, i Política Lingüística, Rubén Trenzano, han presentat aquest matí les línies generals del decret de plurilingüisme als sindicats de la Mesa Sectorial i a la Confederació de Pares i Mares Gonçal Anaya. El Decret començarà a negociar-se en Mesa Sectorial dijous que ve.

El Sindicat traslladarà en la Mesa Sectorial propostes de millora del decret

Per a STEPV la proposta de Conselleria no compleix amb els objectius esperats de situar el valencià com a llengua vehicular de l’ensenyament sobre la qual construir un model plurilingüe i, per tant, defrauda les expectatives esperades pel nou govern.

El nou model substitueix els actuals programes plurilingües (PPEC i PPEV) per un sol programa però amb diferents nivells (bàsic, intermedi i avançat) en el qual l’únic que garanteix una formació plurilingüe és l’avançat.A més, en primària subdivideix cadascun dels tres nivells en subnivells, de manera que a la pràctica hi ha sis programes lingüístics diferents als quals els centres es poden acollir.

A més, es manté l’exempció al valencià, la qual cosa STEPV valora com a especialment greu i critica la falta de valentia del nou govern per no negociar una llei d’igualtat lingüística que substituisca la LUEV i acabe amb l’exempció al valencià en el sistema educatiu.
D’altra banda, tot i que el programa s’anomena d’Ensenyament Plurilingüe Dinàmic, no hi ha cap mecanisme que garantisca que els centres s’acolliran en un futur als programes avançats, que són els únics que garanteixen l’ensenyament en valencià.

L’administració ha optat per incentivar l’alumnat amb acreditacions en valencià i anglés si opten pels nivells intermedis i avançats però no hi ha cap mecanisme que garantisca l’adopció d’aquests programes per part dels centres, ni tan sols després de les avaluacions cada quatre anys.

STEPV considera que la Conselleria i el govern valencià haurien de ser més ambiciosos i regular un sistema plurilingüe que incorporara el valencià com a llengua vehicular. També cal una nova llei que substituïsca la LUEV i que permeta l’extensió social del valencià. 
STEPV considera que aquest decret té un perfil molt baix i és poc ambiciós, i no assolirà els objectius que hauria de tindre una escola plurilingüe, perquè se substitueixen els dos programes actuals per un ventall de nivells que poden perpetuar-se en el temps sense que l’ensenyament en valencià assolisca les quotes d’extensió a tot el sistema educatiu.

El Sindicat traslladarà en la Mesa Sectorial propostes de millora del decret sobre els aspectes esmentats i altres, per tal de garantir que el valencià siga la llengua vehicular de l’ensenyament sobre la qual es construisca el model plurilingüe.

Consulta ací l’esborrany

FONT: STEPV-iv

L'STEPV presenta l'informe "El valencià a l'ensenyament"

Convocats els Premis “Món Rural” per promoure la presència del territori a la literatura i el periodisme

• Els premis estan organitzats i convocats per la Fundació del Món Rural, que també va convocar i organitzar la primera edició
• Agrobank vinculada al grup CaixaBank, la Universitat de Lleida (UdL) i Argal han patrocinat aquests premis literaris i periodístics
• Els premis tenen una dotació de 1.500 euros en narrativa, assaig i recerca i 750 en periodisme, totes tres categories en llengua catalana
• La recepció de candidatures es tancarà el 15 d'octubre de 2016 i el veredicte es farà públic el 15 de febrer de 2017 al rectorat de la UdL

La Fundació del Món Rural (FMR) convoca i organitza els II Premis Món Rural de narrativa, assaig i recerca i periodisme. El guardons pretenen promoure la visibilitat del món rural en els mitjans de comunicació i la creació cultural i intel·lectual. El director de la FMR, Marc Riera, assenyala que “malgrat els avanços creiem que el territori encara està infrarepresentat tant en literatura com en el periodisme” per això tornem a promoure aquestes premis. Es tracta d'uns premis amb una dotació de 1.500 euros en narrativa, assaig i recerca i 750 en periodisme, totes tres categories en llengua catalana. El món rural haurà de ser el marc en el qual es desenvolupi la narració o l’assaig o recerca, o l’article periodístic. Les candidatures es poden presentar fins el 15 d'octubre de 2016 i el veredicte es farà públic el 15 de febrer de 2017 a la seu del rectorat de la Universitat de Lleida (UdL). Agrobank vinculada al grup CaixaBank, la Universitat de Lleida (UdL) i Argal han patrocinat aquests premis literaris i periodístics

Primera edició premis “Món rural”
La Fundació del Món Rural va entregar els I Premis de narrativa, assaig i periodisme “Món rural” el 30 de juny de 2010 a l’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. En la categoria d’assaig va guanyar Apicultura tradicional. Abellaires, melers i cerers. Arquitectura rural i patrimoni. (L’exemple a la Conca de Barberà) de Manel Martínez Garcia de Montblanc (Conca de Barberà). En narrativa, l’obra Les tombes buides de Marc Masdeu Escuder, de Soses (Segrià). Finalment, en periodisme Santiago Valldepérez Cruañes, d’Amposta (Montsià) va ser guardonat pel reportatge Cinc dies al ras, transhumància entre el Montsià i el Maestrat publicat a la revista “Descobrir” a l’octubre de 2009.

Més informació
Nota de premsa de convocatòria dels II Premis Món Rural
Bases dels II Premis Món Rural de Narrativa,Assaig i recerca i Periodisme.
Nota de premsa de l'entrega dels I Premis Món Rural

Font: Bloc llibreria Serret

Per una llei d'igualtat lingüística per al valencià

La Plataforma pels Drets Lingüístics del País Valencià demana una llei d’igualtat lingüística i la regulació de la plena capacitació en valencià

El claustre de la Nau – Universitat de València ha sigut l’escenari de la presentació del document Pels nostres drets lingüístics, elaborat per la Plataforma pels Drets Lingüístics del País Valencià amb la intenció de palesar la necessitat de crear una llei d’igualtat lingüística. En aquesta normativa ha d’estar compresa la regulació de la plena competència lingüística com a requisit per a accedir a qualsevol lloc de treball de la funció pública.

• El #4D estarà marcat per la demanda social d’una nova llei de la funció pública, que incloga la implantació de la plena competència lingüística com a requisit per a accedir a les administracions públiques, i la llei d’igualtat lingüística.

• Amb aquestes mesures la Plataforma pretén posar fi a la discriminació per raó de llengua.

La Plataforma pels Drets Lingüístics del País Valencià treballa per la normalització de la llengua en tots els àmbits. L’ensenyament, les administracions i els mitjans de comunicació són els principals vessants per garantir els drets lingüístics de la ciutadania. D’una banda, l’ensenyament en valencià dota l’alumnat de la competència lingüística necessària per a poder fer servir el valencià i el castellà de forma equilibrada. D’altra banda, la Plataforma pels Drets Lingüístics del País Valencià fixa la necessitat de potenciar la llengua en l’àmbit de les administracions públiques com una mesura fonamental d’igualtat i respecte dels drets de la ciutadania. En aquests termes, el conjunt d’entitats, organitzacions i sindicats que formen part de la Plataforma pels Drets Lingüístics ha consensuat el document Pels nostres drets lingüístics, en el qual s’espigolen les mesures que caldria adoptar per assolir la normalització del valencià.

Drets humans: drets lingüístics

La introducció de la plena competència lingüística en totes les administracions públiques evitarà que cap ciutadà se senta menyspreat i veja vulnerats els seus drets humans per adreçar-se en valencià a qualsevol funcionari o funcionària bé per sol·licitar documentació en valencià. La ciutadania té el dret de triar en igualtat de condicions el valencià o el castellà davant tots els poders públics.

Plena competència lingüística

La plena competència lingüística forma part de la qualitat del servei públic. Els treballadors públics demostren que posseeixen la suficient capacitació lingüística per a realitzar el seu treball en qualsevol de les dues llengües oficials. La plena competència lingüística és condició inequívoca i imprescindible per poder exercir l’activitat laboral dins de les administracions públiques valencianes.

Dret lingüístic: dret a la igualtat

En l’actualitat, el respecte dels drets lingüístics individuals i col•lectius dels valencianoparlants es vulnera constantment perquè s’incompleix el marc jurídic reflectit en l’article 7 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, i l’article 19.1 de la llei 30/1984, de Mesures de Reforma de la Funció Pública -LMRFP-. Amb la intenció d’evitar la discriminació per raó de llengua, la Plataforma pels Drets Lingüístics proposa incloure la capacitat lingüística en la llei de funció pública valenciana.

Accés a la funció pública i coneixement lingüístic

La Plataforma entén que el coneixement dels dos idiomes oficials ha d’estar associat a les competències professionals de qualsevol càrrec o lloc de treball en la funció pública. La capacitació lingüística dels treballadors i treballadores s’ha d’adaptar a la realitat de cada lloc de treball i a la funció que s’hi desenvolupa. Així, cal establir una catalogació del nivell d’especialització i de coneixements tècnics i lingüístics proporcionals a les funcions professionals. D’aquesta manera, la pròpia administració haurà d’incloure el perfil laboral i professional en el catàleg lingüístic dels llocs de treball.

Pedagogia i àmbit d’aplicació

Totes les administracions radicades al País Valencià han d’atendre en valencià sense cap excepció. La ciutadania té el dret de triar en igualtat de condicions el valencià o el castellà davant tots els poders públics. Aquest dret està emparat pel Tribunal Constitucional, que estableix la cooficialitat de les dues llengües en l’article 3 de la Constitució espanyola.

A les comarques castellanoparlants s’ha de garantir la informació i formació necessària per a implantar el requisit lingüístic. La introducció de la capacitació en valencià conviurà amb l’estatus lingüístic d’altres llengües acceptades també com a pròpies. Per la qual cosa, les estratègies i la pedagogia d’implantació dependran de cada context social de les comarques valencianoparlants i sempre es pararà atenció a la diversitat.

Formació

La formació tecnicolingüística per obtindre la certificació oportuna de capacitació lingüística per accedir a la funció pública, per participar en un procediment de promoció interna o a causa d’estar immersos en un procés de catalogació de llocs de treball en una administració concreta, ha d’estar acompanyada per altres crèdits formatius per culturalitzar els actuals i futurs funcionaris i funcionàries.

Acords empresarials

El valencià ha de marcar el segell de qualitat. Les empreses, organitzacions i entitats que ofereixen serveis a les administracions públiques valencianes haurien d’assumir la capacitació lingüística en els dos idiomes oficials per a la contractació de treballadors i treballadores i garantir-los la formació laboral permanent. És important que la competència lingüística s’implante en tots els àmbits que exerceixen la seua activitat de forma complementària a l’administració pública i tenen un pes transcendental en la nostra societat civil, com és el cas de les notaries i els registres de la propietat.

Acords estatals

La Generalitat Valenciana té la competència per a legislar a favor de la llengua i ho ha de fer de forma transversal a totes les administracions. El Govern valencià ha d’establir convenis amb l’Administració estatal perquè a les bases dels concursos de trasllats en l’àmbit judicial es valore i es puntue el coneixement de la llengua com a condició indispensable per a poder exercir la seua funció al nostre país.

Ensenyament en valencià

Al sector educatiu, la catalogació dels llocs de treball docent i no docent seguint el criteri i els plantejaments de la implantació del requisit lingüístic estarà associada ineludiblement a la implantació de programes d’ensenyament en valencià, atenent l’objectiu de generalitzar aquests programes a tot el sistema educatiu valencià i, sobretot, al sector de centres educatius concertats, i la supressió de les exempcions de l’ensenyament del valencià a les comarques castellanoparlants.

La Plataforma pels Drets Lingüístics del País Valencià està formada per les entitats: Escola Valenciana, ACV Tirant, ACICOM, Ca Revolta, Castelló per la Llengua, Comissió 9 d’Octubre de Torrent, Confederació Gonzalo Anaya, FAPA València, Societat Coral El Micalet, Unió de Cooperatives d’Ensenyament Valencianes (UCEV), Plataforma per la Llengua, Plataforma pel Dret a Decidir; els sindicats: A Contracorrent, BEA, CCOO PV, COS, Intersindical Valenciana, UGT PV; i els partits polítics: Els Verds del País Valencià, ERPV, EUPV, Guanyant Torrent, Podem i PSPV-PSOE.

Font

"Prenguem la iniciativa, exigim els nostres drets lingüístics" [FOLC]

Membres de la FOLC amb representants de les institucions catalanes

L'Assemblea de la FOLC (Federació d'organitzacions de la llengua catalana), reunida a Barcelona amb la participació de representats de les Illes Balears (STEI-Intersindical, Assemblea de Mestres i Professors en català), País Valencià (Escola Valenciana, Intersindical Valenciana, El Tempir), Catalunya del Nord (Federació per la Defensa de la Llengua i la Cultura Catalanes) i Principat de Catalunya (Associació Llengua Nacional, Plataforma per la Llengua, Amics de la Bressola, USTEC-STEs), ha acordat fer públic el següent Comunicat:

PRENGUEM LA INICIATIVA, EXIGIM ELS NOSTRES DRETS LINGÜÍSTICS

Aquests darrers anys la llengua catalana ha continuat discriminada, en més o menys grau en tots els territoris on es parla, segons la diferent situació política de cada  territori, i en tots els casos hem hagut d'actuar amb fermesa davant de cada atac rebut. 

Els atacs tenien la intenció de reduir els espais de llibertat que s'havien anat guanyant per a l'ús del català: contra el català com a llengua vehicular de l'ensenyament al Principat de Catalunya, imposant un decret de trilingüisme a les Illes Balears (decret TIL) i al País Valencià reduint les línies de programes d'ensenyament en valencià. Al País Valencià ha estat un atac continu a la nostra llengua, fins i tot tancant RTVV i tallant les emissions de TV3. A la Catalunya del Nord, a la Franja de Ponent (Aragó), a l'Alguer (Sardenya) i al Carxe (Múrcia) el reconeixement oficial hi és encara molt precari i en aquest context la llengua té greus dificultats per a créixer o simplement mantenir-se. El Principat d'Andorra és una excepció pel que fa al reconeixement del català, perquè n'és llengua nacional i oficial.

Ara la situació ha canviat en els territoris més poblats: al País Valencià i a les Illes pels resultats de les darreres eleccions autonòmiques i al Principat de Catalunya pot canviar encara més perquè està en un procés d'independència que comportarà canvis importants. 

Reivindiquem l'aplicació dels següents objectius bàsics en tots els territoris, amb el ritme que es consideri adequat en cada cas:

1.- Exigir a les Administracions que l'acreditació de la competència lingüística sigui un requisit per a les empleades i empleats públics, de manera que tots puguin atendre en català tota la ciutadania.

2.- Exigir a les Administracions que difonguin  entre la població que encara no la coneix, que conviu en el mateix territori.

3.- Exigir a les Administracions que el català sigui la , de manera que pugui fer la funció pedagògica i de cohesió social que li correspon.

4.-  Exigir a les Administracions que creïn les condicions i emprenguin les accions adequades perquè les zones on es parla català disposin de  o puguin rebre les emissions dels mitjans de comunicació  que emeten en català des d'unes altres zones.

Qualsevol territori on hi ha una comunitat catalanoparlant té dret a rebre de les Administracions el reconeixement mínim que defineixen aquests objectius, .

Totes aquestes exigències es faran realitat amb el treball d'un ampli moviment popular, que aplegui cada vegada més voluntats compromeses en la restitució del català com a llengua de cohesió social.

Assemblea de la FOLC, 10.09.2016

A més a més l'Assemblea de la FOLC reunida avui a Barcelona dóna suport a la manifestació d'aquesta tarda a Perpinyà en defensa de la catalanitat i del nom de la regió OCCITÀNIA-PAÍS CATALÀ. Mes informacio: M. Antonia Font, presidenta de la FOLC

Comença el verkami per explicar Catalunya al món [PDD]

AVUI COMENÇA EL VERKAMI                                PER RECOLLIR DINERS PER PODER                                    EXPLICAR CATALUNYA AL MÓN                                                  A TRAVÉS DEL                                        CATALAN NEWS MONITOR Des de la Plataforma pel Dret de Decidir, editem el “Catalan News Monitor”, en anglès, per explicar el procés de Catalunya cap a la independència. Per tal de poder seguir editant el Catalan News Monitor, avui, comencem un verkami per recollir els diners suficients per continuar-lo editant i, si és possible, poder-lo editar també en altres llengües. Per tal de poder col·laborar heu d’entrar clica aquí o copia aquest enllaç al teu navegador https://www.verkami.com/projects/11796-catalan-news-monitor-explicar-catalunya-al-mon Us agraïm la vostra col·laboració i us demanem que reenvieu aquest correu per tal de fer xarxa i aconseguir que el món tingui la informació necessària per reconèixer la nova República Catalana. Estem segurs que entre tots ho aconseguirem! Llibert Cervera Coordinador

"Catalan news monitor", explicant Catalunya al món [PDD]

CATALAN NEWS MONITOR EXPLICANT CATALUNYA AL MÓN

Benvolgut, benvolguda,   La situació política actual i la necessitat que Catalunya sigui reconeguda a nivell internacional ha fet que decidíssim tornar a impulsar el “Catalan News Monitor” i , per aquest motiu , estem preparant un verkami que començarà el 5 de setembre. Per tal que tingueu l’oportunitat de veure com anirà aquest diari digital en anglès d’agregació de continguts que volem fer arribar als mitjans de comunicació internacionals, a les ambaixades, a les universitats, partits polítics i organismes internacionals, us posem l’enllaç http://catalanmonitor.com/  En aquests moments hem reprès l’edició de notícies i articles per tal de garantir el bon funcionament a partir de l’1 de setembre. Us demanem que feu córrer la informació als vostres amics i contactes i que a partir del 5 de setembre participeu en el verkami fent una aportació, a partir de 5€, per tal de poder tirar endavant el “Catalan News Monitor” i poder explicar Catalunya al món.   Cordialment.   Aureli Argemí President de la Plataforma pel Dret de Decidir

[Vídeo] Debat sobre l'espai de comunicació en català a la UCE de Prada de Conflent

(el vídeo comença al minut 17:20)

Aques dissabte passat  20 d’agost s'ha portat a terme a Prada de Conflent el debat L’eix mediterrani: camins comunicatius, organitzat per la Universitat Catalana d’Estiu, on es va tractar de l’estat actual i el futur dels mitjans de comunicació de tot el domini lingüístic català.

Al debat, on tots els ponents reivindicaren la reciprocitat de canals i la coordinació entre territoris, també es va parlar de la campanya per un Espai de Comunicació en Català engegada per Enllaçats per la Llengua l'any passat, i d'algunes de les iniciatives proposades pel professor Josep Gifreu a les Jornades per l'espai comunicatiu de Palma el desembre de 2015 (organitzades per l'STEI-i).  

Varen participar en aquesta jornada (per ordre d'intervenció): Òscar Adamuz (Moviment Franjolí per la Llengua i Enllaçats per la Llengua), Salvatore Izza (Edicions de l’Alguer), Univers Bertrana (responsable de comunicació de la Universitat d’Andorra), Víctor Gómez Labrado (escriptor valencià) , Quico Sallés (periodista de la Vanguardia) i Moisès Vizcaino (la veu del País Valencià), sent el moderador Josep Montserrat (Universitat de Barcelona).

La Bressola present a la UCE 2016 a Prada de Conflent

Font: Amics de la Bressola

En l’edició del 2016 l'UCE organitza la següent activitat:

Aniversari 40 anys d'escola immersiva La Bressola

amb Sebastià Haydn (president de La Bressola) i Aleix Andreu i Oliver (president de l'Associació d'Amics de la Bressola).

Projecció de la pel·lícula commemorativa.

Dijous 18 d'agost a les 5 de la tarda

Òmnium proporciona cartells en alguerès al municipi

La iniciativa forma part del projecte cultural “Amb l’alguerés sés més competent” finançat de la Fondazione di Sardegna i neix amb l’objectiu de sensibilitzar i per incentivar accions de recuperació de la toponimia històrica algueresa.

Comunicat Òmnium Cultural de l'Alguer

COMUNICAT ESTAMPA

Dimecres 10 d’agost, l’Òmnium Cultural de l’Alguer ha donat a l’Administració Municipal de l’Alguer algunes targues bilingües amb el nom del carrer en alguerés i en italià i alguns cartel·los d’indicació turística en alguerés. 

A la presència del Síndic Mario Bruno, de l’Assessor Raimondo Cacciotto i del Comandant de les Guàrdies Municipals Guido Calzia, lo President Stefano Campus i alguns socis de l’Òmnium Cultural han consegnat les targues indicants Barcelona/Passeggiata Barcellona, Plaça Don Francesc Manunta/Piazza Don Francesco Manunta, Placeta dels Calafatos/Piazzetta dei Calafati, Platja de les Bombardes i Platja del Latzareto.

Aqueixa iniciativa, que forma part del projecte cultural “Amb l’alguerés sés més competent” finançat de la Fondazione di Sardegna, naix amb l’objectiu de sensibilitzar i per incentivar accions de recupero de la toponomàstica històrica i un ús de les indicacions bilingües (en alguerès i en italià).

Com ja és estat dit en altres ocasions, la toponomàstica representa u dels símbols de la identitat de la nostra ciutat i del sou territori, per aqueix motiu és necessari evitar que els topònims històrics i populars descompareixin. Després d’aqueix acte mos augurem que sigui adoptat un programa de recupero de la toponomàstica històrica i d’ús de les denominacions bilingües, i, de part nostra, tenim tota la intenció de continuar aqueix raport de col·laboració amb l’Administració Municipal i amb l’Ofici Toponomàstica.

Lo President

Stefano Campus

Enllaçats amb la Trobada literària de Vall-de-roures

La xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua va assistir aquest diumenge 31 de juliol per donar suport a la Trobada d'escriptors i narradors que es va realitzar al poble de Vall-de-roures, Matarranya.

La jornada, que va comptar amb la Llibreria Serret com a punt de trobada literari entre Catalunya i la Franja i amb l'Octavi Serret com amfitrió de la mateixa, va encetar-se amb una visita guiada per la bonica localitat matarranyenca.

Després del dinar de germanor, diversos autors remarcaren la importància de la literatura catalana sorgida de les Terres de l'Ebre i la Catalunya central, es recitaren versos del poeta penarogí Desideri Lombarte i s'acordà de crear un projecte literari ambientat a Vall-de-roures.

El Moviment Franjolí per la Llengua va llegir unes paraules de suport a la Trobada, demanà als assistents que mai no se n'obliden de les comarques de la Franja, reclamà un estatus digne pel català a la Franja  i, en nom d'Enllaçats per la Llengua, remarcà la importància de la literatura per a la llengua i cultura catalanes, pel seu caràcter propositiu i difusor de la cultura.

Enllaçats per la Llengua creu que la Franja de Ponent és un territori clau per a la unitat de la llengua catalana i celebra que events culurals d'aquesta mena mantinguin viva la catalanitat lingüística de les comarques catalanoparlants sota administració aragonesa.

Enllaçats per la Llengua

Acord per promocionar el patrimoni lingüístic i mediambiental de l'Alguer

Comunicat d'Òmnium Cultural de l'Alguer

Dimecres 20 de juliol en la seu del Parc Natural Regional de Port Comte, s’és tengut un encontre entre el President del Parc Prof. Antonio Farris, acompanyat d’alguns col·laboradors, i el President de l’Òmnium Cultural de l'Alguer, Dr. Stefano Campus acompanyat d’alguns components de la Junta directiva.

Motiu de l’encontre, la donació de part de l’Associació, de material divulgatiu de distribuir als visitadors del Parc,  i precisament punts de llibre  i cartells bilingüe, en alguerès i en italià, que descriuen alguns exemplars de la fauna del territori del Parc, com lo Cabussó (cabusset), la Gaürra (baldriga cendrosa), la Birriquela (baldriga pufí) i altros, amb la finalitat de promoure i fer conèixer lo patrimoni ambiental del nostro territori i al mateix temps també la nostra llengua, patrimoni immaterial de la nostra ciutat. 

Lo material, que és estat realitzat amb la consulència científica dels experts del Parc de Port Comte i la traducció en alguerés de Carla Valentino, col·laboradora i Vicepresidenta de l’Òmnium Cultural de l’Alguer, és una de les accions previstes de la convenció, firmada al mes de febrer d’enguany entre l’entitat regional i l’associació cultural, on se preveu la valorització i la promoció del territori, de les activitats tradicionals, ambientals, arqueològiques i econòmiques del món de la campanya i de la marineria algueresa.

Lo material és estat publicat de l’Òmnium Cultural de l’Alguer i fa part del projecte cultural “Amb l’alguerés sés més competent” financiat de la Fondazione di Sardegna.