Intersindical Valenciana dóna suport al manifest d’Enllaçats per la llengua
Dos anys després del tancament de RTVV, els valencians hem pogut constatar tota una sèrie d’efectes en la degradació del sistema audiovisual propi i en la desitjable confi guració d’un espai comunicatiu en la nostra llengua.
En primer lloc, hem quedat situats en el mapa com l’únic territori europeu amb govern i llengua pròpia que no disposa d’una radiotelevisió pública. Una renúncia de competències autonòmiques que va ser executada unilateralment pel Consell del PP i ratifi cada per les Corts valencianes, en virtut de la majoria absoluta dels populars.
En aquests dos anys ha quedat palés l’impacte del tancament i, en conseqüència, els motius que justifiquen una radiotelevisió pública valenciana:
1. La societat valenciana ha deixat de tindre presència mediàtica. Els plasmes només recullen allò que el sucursalisme mediàtic permet, amb una preferència demostrada cap als successos, la corrupció i alguna visita dels líders estatals. És a dir, una codifi cació negativa de la projecció de la societat valenciana i una ocultació de molts dels seus protagonistes.
2. Sense un sistema públic valencià de mitjans audiovisuals el valencià té una presència residual en els mitjans de comunicació i, ja ho adverteixen universitats, el CVC i l’AVL, de cara al futur, l’evolució s’augura negativa.
3. El lliure mercat no està garantint, ni de bon tros, les funcions socials i culturals que corresponen als mitjans de comunicació en les democràcies modernes. Tasques com promoure l’educació i l’ensenyament, estimular la creativitat i proporcionar als ciutadans les eines fonamentals per a accedir a la cultura i entendre el món només s’instal·len en els mitjans de comunicació quan hi ha la voluntat de servei públic.
4. Des del punt de vista econòmic, només allà on hi ha mitjans públics en llengua propia es produeix la recuperació del teixit industrial i cultural. Al País Valencià, el tancament de RTVV s’ha traduït en la destrucció de 1.600 llocs de treball directes i 4.000 més d’indirectes, impactant amb una desocupació superior al 80% en el sector audiovisual.
5. Els mitjans actuals no responen a les exigències comunicatives de l’audiència potencial d’un mitjà autonòmic. Això s’ha derivaten un abandonament de la informació de proximitat i una absència de la vertebració territorial des del punt de vista comunicatiu.
En el punt de mira qualsevol mitjà autonòmic hi ha la voluntat de refl ectir continguts d’interés amb un tractament pròxim, a fi d’aconseguir identificar cadena i audiència.
És l’hora de revertir el centralisme comunicatiu. És evident que una visió centralista de la política es tradueix en una concepció vertical i centralista dels mitjans de comunicació. I aquest va ser el segon motiu, de caràcter polític, pel qual Alberto Fabra va ordenar el tancament de RTVV; perquè en un renovat intent d’ofrenar noves glòries a Espanya va fer el primer pas per recentralitzar el sistema comunicatiu espanyol, esperant que la resta de comunitats autònomes governades pel PP imitaren el seu gest.
La veritat és que Fabra va mesurar malament el seu pes en el PP i, fent un pas avant, es va quedar fora de la fi la. En la nova realitat institucional derivada de les eleccions autonòmiques, els valencians esperàvem una voluntat política decidida de recuperar RTVV, de manera urgent, aprofi tant el capitalhumà dels extreballadors de Canal 9 i Ràdio 9. Les promeses s’han vist empantanades en un procés parlamentari del qual encara no se sap el final, si bé tot apunta que la reobertura es quedarà per a després de l’estiu del 2016.
També en la resta de territoris de parla catalana s’han configurat unes majories de govern favorables a l’ús i la presència pública de la llengua pròpia, si bé en cap moment aquesta voluntat s’ha traduït en la recepció de les emissions de TV3 o IB3 fora dels seus territoris administratius.
Davant aquest alentiment del procés, són moltes les veus, entre les quals hi ha Intersindical Valenciana, que han posat l’accent a denunciar la no-reobertura de RTVV i el greuge comparatiu que pateix la llengua pròpia respecte a les llengües estatals, com el castellà. Per això, ens hem adherit al manifest impulsat per la xarxa d’entitats d’Enllaçats per la Llengua dins de la campanya per demanar el bastiment d’un Espai de Comunicació en Català i la reciprocitat de tots els canals de ràdio i televisió.
El manifest exigeix recuperar amb la máxima urgència les emissions de RTVV i amplia la petició a “reprendre les emissions de TV3, Catalunya Ràdio i IB3 a tots els territoris de llengua catalana, en la línia de la reciprocitat de la recepció aprovada pels parlaments de Catalunya i del País Valencià en un conveni signat en 2013, acord que caldria generalitzar a tota l’àrea catalanoparlant”.
Des del punt de vista de l’esmentada vertebració territorial, s’aposta per “establir la col·laboració necessària entre tots els ens de comunicación dels territoris de parla catalana per a la realització de programes de producció pròpia, doblatges, subtitulacions, etc., cooperació que fomenta la nostra indústria audiovisual i permet reduir els costs i maximitzar els resultats, alhora que obri els ciutadans de cada territori a accents i perspectives diverses i enriquidores de la nostra llengua”.
València, 29 de novembre de 2015
Font: laveupv
