"Necessitem un sistema audiovisual propi que complemente la via educativa."
Era esperable. I així ha estat. La imposició del valencià, com eterna cançó de l’enfadós que sempre retorna, ha estat una vegada més la consigna que el govern local d’Oriola va fer circular durant la celebració del passat 9 d’Octubre. Quan la dreta no governa la Generalitat Valenciana, els missatges etnicistes i antivalencians, que estaven latents, tornen a revifar.
Ara, més de cinc mesos després de la celebració de les eleccions autonòmiques i locals al País Valencià, des d’El Tempir considerem que s’ha d’aprofitar el moment polític que vivim per començar a fer caure la frontera històrica i mental que va de Biar a Busot. Per fer-ho realitat cal establir les bases d’un model d’identitat valenciana al sud que siga alternatiu a l’opció identitària de l’espanyolisme en aquestes terres: oferir noves glòries com a alacantins.
En altres paraules, des d’El Tempir treballem per un model d’identitat que s’ha de construir dia a dia, obert a totes les persones que s’hi vulguen integrar -independentment de la procedència geogràfica i la llengua que parle-, perquè ser valencià és l’estació de destinació, i no d’origen. A més, no és excloent ni ens fa ser superiors a altres models identitaris, tampoc inferiors, però respecta les peculiaritats lingüístiques i culturals dels altres des de la comprensió i el respecte. També s’enriqueix amb les aportacions d’aquestes persones. I en aquest model no s’admet la creació de ciutadans de segona, sobretot de comarques castellanoparlants, quan se’ls nega o dificulta la possibilitat de fer del valencià la seua segona llengua de comunicació i socialització.
Per avançar en aquest model d’identitat civil valenciana al migjorn des d’El Tempir demanem públicament posar fi a l’exempció del valencià als centres educatius de les comarques castellanoparlants. No n’hi ha prou amb el voluntarisme d’aquestes darreres dècades per a reduir-la. Cal ja l’actuació de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esports.
De fet, ja no podem perdre més el temps després de la trampa que ha suposat que la Llei d’ús i ensenyament del valencià classificara els nostres territoris en valencianoparlants i castellanoparlants, i que ha reforçat sense voler els discursos lingüístics de la dreta al Baix Segura amb l’anuència passiva de l’esquerra. La desaparició de l’exempció és un pas bàsic en l’objectiu final d’integrar lingüísticament el sud a fi d’universalitzar el coneixement del valencià sobretot en l’àmbit escolar. I això s’ha de realitzar amb pedagogia, astúcia i valentia. Sí, amb valentia!
La integració lingüística i l’extensió de la consciència civil de ser valencians són necessàries per apaivagar els missatges etnicistes i antivalencians. Eixe nou discurs que cal generar, i que nosaltres estem treballant cada dia, no pot tardar a crear-lo la Generalitat Valenciana. Des d’El Tempir assenyalem vies que permeten sustentar aquest discurs:
1. Necessitem un sistema audiovisual propi que complemente la via educativa. Cal que torne TV3 i s’engegue immediatament RTVV perquè hem d’interconnectar els nostres espais comunicativament, culturalment, políticament però sobretot referencialment.
2. Cal crear complicitats afectives entre tots nosaltres, entre la gent del migjorn. I entre el migjorn i la resta del país. Siguem conscients que els problemes de la gent del Baix Segura també són els problemes de la gent del Vinalopó. Per exemple, Elx i Torrevella són dues de les ciutats grans amb més famílies pobres de tot l’estat. Cal que treballem tots junts per solucionar aquest i altres problemes. Hem d’exigir que els consellers visiten el sud, que vagen ja al Baix Segura i s’acosten a aquesta realitat. Aquí la política gestual del nou Govern no ha arribat encara. En la mesura que la Generalitat Valenciana resolga en un paquet global els problemes de faena, salut, educació, defensa del medi ambient i sostenibilitat es crearà valencianitat, i al sud es veurà positiu i necessari formar part del projecte de país. També hi ajudarà que el migjorn, i sobretot el Baix Segura, abrace la llengua. O això o València serà una ciutat tan llunyana d'aquesta comarca com Hèlsinki. El contrari és veure València tan a prop d'ells com físicament ho és Múrcia.
3. La proposta civil valencianista per al sud, com també per al conjunt del País Valencià, ha de ser radicalment i rotundament democràtica davant l’immobilisme estatal, que no vol posar fi a una més que qüestionada divisió de poders, que es nega a la construcció d’un estat plurilingüístic i plurinacional i, sobretot, que no lluita ferotgement contra la corrupció.
4. La política gestual a què es veu condemnada la Generalitat Valenciana davant la manca d’un finançament just tampoc pot durar molt de temps. Cal conscienciar i mobilitzar el sud ja que no es materialitzarà el paquet global a què al·ludíem més amunt sense un finançament just. I aquí la Generalitat ha d’anar molt més enllà de la simple escenificació teatral en el parlament espanyol.
5. Si volem que el valencià siga la llengua de cohesió social del nostre país i patrimoni de tots els valencians, cal que les ciutats del sud, Elx i Alacant, siguen exemplars lingüísticament. Si aquestes ciutats no ho són, difícilment s’integraran en aquesta dinàmica els pobles del Vinalopó i, sobretot, els del Segura. El projecte de la nostra entitat és un projecte additiu lingüísticament, i no substitutiu.
Amb tot, des d’El Tempir hem detectat símptomes en el terreny cultural i lingüístic que mostren que no s’està anant pel camí que correspon, o almenys no s’està fent de manera decidida i valenta, a les grans ciutats del sud. No podem estar estancats ni tolerar que es vulguen practicar polítiques lingüístiques timorates, pròpies del primer lustre dels noranta, en aquests moments més avall de la línia Biar-Busot. Que les molles lingüístiques que ens puguen oferir ara no servisquen de coartada per pensar que és millor que el que hem tingut des de l’any 1995. No desvirtuem el nostre objectiu per un possibilisme a vegades poregós, a vegades inútil i moltes altres vegades poc pragmàtic.
O capgirem la realitat en què vivim o no podrem crear una societat inclusiva, equitativa i cohesionada: el país continuarà coixejant greument pel sud. En aquest gran tauler d'escacs valencià, el sud no acceptarà, o no acceptarem, cap paper de l’auca que ens condemne a la subsidiarietat ni a la resignació, ni a ser moneda de canvi de res. Arromanguem-nos! I tinguem clar que per a guanyar el país, cal guanyar València. Per a guanyar València, cal guanyar el país. Però també, com a realitat incontestable, el sud, conformat per quatre de les sis ciutats valencianes més poblades, també està per a ser guanyat com el Cap i Casal.
President d’El Tempir
Ara, més de cinc mesos després de la celebració de les eleccions autonòmiques i locals al País Valencià, des d’El Tempir considerem que s’ha d’aprofitar el moment polític que vivim per començar a fer caure la frontera històrica i mental que va de Biar a Busot. Per fer-ho realitat cal establir les bases d’un model d’identitat valenciana al sud que siga alternatiu a l’opció identitària de l’espanyolisme en aquestes terres: oferir noves glòries com a alacantins.
En altres paraules, des d’El Tempir treballem per un model d’identitat que s’ha de construir dia a dia, obert a totes les persones que s’hi vulguen integrar -independentment de la procedència geogràfica i la llengua que parle-, perquè ser valencià és l’estació de destinació, i no d’origen. A més, no és excloent ni ens fa ser superiors a altres models identitaris, tampoc inferiors, però respecta les peculiaritats lingüístiques i culturals dels altres des de la comprensió i el respecte. També s’enriqueix amb les aportacions d’aquestes persones. I en aquest model no s’admet la creació de ciutadans de segona, sobretot de comarques castellanoparlants, quan se’ls nega o dificulta la possibilitat de fer del valencià la seua segona llengua de comunicació i socialització.
Per avançar en aquest model d’identitat civil valenciana al migjorn des d’El Tempir demanem públicament posar fi a l’exempció del valencià als centres educatius de les comarques castellanoparlants. No n’hi ha prou amb el voluntarisme d’aquestes darreres dècades per a reduir-la. Cal ja l’actuació de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esports.
De fet, ja no podem perdre més el temps després de la trampa que ha suposat que la Llei d’ús i ensenyament del valencià classificara els nostres territoris en valencianoparlants i castellanoparlants, i que ha reforçat sense voler els discursos lingüístics de la dreta al Baix Segura amb l’anuència passiva de l’esquerra. La desaparició de l’exempció és un pas bàsic en l’objectiu final d’integrar lingüísticament el sud a fi d’universalitzar el coneixement del valencià sobretot en l’àmbit escolar. I això s’ha de realitzar amb pedagogia, astúcia i valentia. Sí, amb valentia!
La integració lingüística i l’extensió de la consciència civil de ser valencians són necessàries per apaivagar els missatges etnicistes i antivalencians. Eixe nou discurs que cal generar, i que nosaltres estem treballant cada dia, no pot tardar a crear-lo la Generalitat Valenciana. Des d’El Tempir assenyalem vies que permeten sustentar aquest discurs:
1. Necessitem un sistema audiovisual propi que complemente la via educativa. Cal que torne TV3 i s’engegue immediatament RTVV perquè hem d’interconnectar els nostres espais comunicativament, culturalment, políticament però sobretot referencialment.
2. Cal crear complicitats afectives entre tots nosaltres, entre la gent del migjorn. I entre el migjorn i la resta del país. Siguem conscients que els problemes de la gent del Baix Segura també són els problemes de la gent del Vinalopó. Per exemple, Elx i Torrevella són dues de les ciutats grans amb més famílies pobres de tot l’estat. Cal que treballem tots junts per solucionar aquest i altres problemes. Hem d’exigir que els consellers visiten el sud, que vagen ja al Baix Segura i s’acosten a aquesta realitat. Aquí la política gestual del nou Govern no ha arribat encara. En la mesura que la Generalitat Valenciana resolga en un paquet global els problemes de faena, salut, educació, defensa del medi ambient i sostenibilitat es crearà valencianitat, i al sud es veurà positiu i necessari formar part del projecte de país. També hi ajudarà que el migjorn, i sobretot el Baix Segura, abrace la llengua. O això o València serà una ciutat tan llunyana d'aquesta comarca com Hèlsinki. El contrari és veure València tan a prop d'ells com físicament ho és Múrcia.
3. La proposta civil valencianista per al sud, com també per al conjunt del País Valencià, ha de ser radicalment i rotundament democràtica davant l’immobilisme estatal, que no vol posar fi a una més que qüestionada divisió de poders, que es nega a la construcció d’un estat plurilingüístic i plurinacional i, sobretot, que no lluita ferotgement contra la corrupció.
4. La política gestual a què es veu condemnada la Generalitat Valenciana davant la manca d’un finançament just tampoc pot durar molt de temps. Cal conscienciar i mobilitzar el sud ja que no es materialitzarà el paquet global a què al·ludíem més amunt sense un finançament just. I aquí la Generalitat ha d’anar molt més enllà de la simple escenificació teatral en el parlament espanyol.
5. Si volem que el valencià siga la llengua de cohesió social del nostre país i patrimoni de tots els valencians, cal que les ciutats del sud, Elx i Alacant, siguen exemplars lingüísticament. Si aquestes ciutats no ho són, difícilment s’integraran en aquesta dinàmica els pobles del Vinalopó i, sobretot, els del Segura. El projecte de la nostra entitat és un projecte additiu lingüísticament, i no substitutiu.
Amb tot, des d’El Tempir hem detectat símptomes en el terreny cultural i lingüístic que mostren que no s’està anant pel camí que correspon, o almenys no s’està fent de manera decidida i valenta, a les grans ciutats del sud. No podem estar estancats ni tolerar que es vulguen practicar polítiques lingüístiques timorates, pròpies del primer lustre dels noranta, en aquests moments més avall de la línia Biar-Busot. Que les molles lingüístiques que ens puguen oferir ara no servisquen de coartada per pensar que és millor que el que hem tingut des de l’any 1995. No desvirtuem el nostre objectiu per un possibilisme a vegades poregós, a vegades inútil i moltes altres vegades poc pragmàtic.
O capgirem la realitat en què vivim o no podrem crear una societat inclusiva, equitativa i cohesionada: el país continuarà coixejant greument pel sud. En aquest gran tauler d'escacs valencià, el sud no acceptarà, o no acceptarem, cap paper de l’auca que ens condemne a la subsidiarietat ni a la resignació, ni a ser moneda de canvi de res. Arromanguem-nos! I tinguem clar que per a guanyar el país, cal guanyar València. Per a guanyar València, cal guanyar el país. Però també, com a realitat incontestable, el sud, conformat per quatre de les sis ciutats valencianes més poblades, també està per a ser guanyat com el Cap i Casal.
President d’El Tempir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada