Els principals sindicats del País Valencià acorden la competència lingüística del personal públic

Els sindicats Intersindical Valenciana, UGT i CCOO han arribat a un acord pel qual s'estableix la competència lingüística del personal de les administracions públiques valencianes, per tal de garantir també l'ús del valencià a les institucions. Segons Intersindical Valenciana, aquest acord permet donar un pas endavant quant a la normalització lingüística al País Valencià.

Acord dels sindicats sobre la competència lingüística del personal empleat públic
27 / 12 / 2016 | INTERSINDICAL




UGT-PV, CCOO PV i Intersindical Valenciana signen un pacte que estableix la competència lingüística que ha d’acreditar el personal al servei de les administracions valencianes. L’objectiu és garantir l’atenció en les dues llengües oficials i compensar els dèficits que encara presenta el coneixement i l’ús del valencià.

Els sindicats consideren que és un fet que les persones que utilitzen el valencià tenen encara notables dificultats per a rebre de l’Administració una atenció en els mateixos termes que tenen plenament assegurats les persones que empren el castellà. Per fer efectiu el dret recollit en l’Estatut d’autonomia que qualsevol persona puga dirigir-se i ser atesa en les dues llengües oficials, han subscrit un pacte amb diverses accions a desenvolupar.

Per assegurar la competència lingüística de totes les persones que treballen en l’Administració pública, el Govern de la Generalitat ha de garantir l’ensenyament del valencià i fomentar mesures de reciclatge. Als processos de selecció s’ha d’acreditar el coneixement del valencià en el grau que es determine reglamentàriament.

Per a la provisió dels llocs de treball, els sindicats representatius del personal de cada administració negociaran la seua aplicació i els nivells de valencià mínims a exigir a cada u. Excepcionalment, en l’àmbit sanitari i de la salut, si hi ha necessitat de personal i aquest no disposa de la competència lingüística acreditada, podran proveir els llocs de treball amb caràcter no definitiu, mitjançant un informe.

L’acord preveu que els nivells de coneixement lingüístic establerts entraran en vigor a l’any de la publicació oficial de la Llei de la funció pública valenciana. Així mateix, Intersindical Valenciana, CCOO PV i UGT-PV ofereixen la seua col·laboració a la Generalitat per fer efectives les bases del pacte i contribuir a la millora de l’Administració pública.

Enllaçats fa una crida per fomentar la unitat i l’ús social de la llengua

Enllaçats fa una crida per fomentar la unitat i l’ús social de la llengua

La xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua (ExLL) demana a les institucions mesures concretes per fomentar la unitat i l’ús social de la llengua catalana.

ExLL ha realitzat la seva trobada anual a Castelló de la Plana, on s’ha fet balanç dels objectius plantejats, de les accions endegades i de les fites assolides d’aquest 2016.

D’ençà de l’inici de la campanya per un Espai de Comunicació en Català s’han produït avanços en aquest camp com és la recepció del Canal 33 i el 3/24 a les Illes Balears, la recepció d’IB3 al Principat, l’aprovació de la resolució del Parlament de Catalunya que insta el seu govern a constituir el Consell Audiovisual Català amb la participació dels governs de les Illes Balears i el País Valencià. Encara falta la posada en marxa de la ràdio televisió valenciana. S’havia anunciat que seria per l’octubre, però encara no s’ha fet efectiva. És molt important per a la pervivència del català comptar amb mitjans de comunicació en català a tot el territori i que es compleixin els compromisos adquirits pel Govern espanyol quan va ratificar la Carta europea de les llengües que regula el dret a rebre les ràdios i televisions públiques que tenen la mateixa llengua. ExLL anuncia el seguiment d’aquesta campanya.

A la reunió s’ha acordat de plantejar noves propostes per aquest 2017 pel conjunt del domini lingüístic, des de dos criteris bàsics; que tinguin en compte l'especificitat de cada territori del domini dins el context general i que es basin en objectius realitzables a curt i mitjà termini.

Han estat moltes les accions realitzades aquests darrers quatre anys. Hem treballat enllaçats per fer realitat un espai comunicatiu català, per l’escola en català a la Franja, a la Catalunya Nord, a les Illes Balears, al País valencià... també hem treballat per la normalització de l’ús de la llengua i per demanar la igualtat de drets de totes les comunitats lingüístiques d’Europa. Aquest 2017 ExLL planteja tres grans eixos de treball:

1) l'enfortiment de la unitat de la llengua a tot el domini lingüístic

2) mesures de foment de l´ús social del català.

3) aprofundir en la coordinació de les accions de les entitats per la llengua de tot el domini lingüístic

1/ UNITAT DE LA LLENGUA

Amb l'objectiu de visualitzar a tot el domini la unitat de la llengua, per endegar accions per a la implicació de les institucions de tot el territori.
En la línia de la moció aprovada pel Parlament del Principat a favor de l'espai de comunicació català s’han de fer els passos per a:

a) Instar la Generalitat Valenciana a incorporar-se a l'Institut Ramon Llull, així com proposar una xarxa Llull de ciutats de la Franja amb els ajuntaments signants de la declaració de Mequinensa.

b) Proposar i facilitar mocions a aquelles institucions regionals o autonòmiques del domini lingüístic perquè es manifestin a favor de l'espai de comunicació català (Corts Valencianes, Parlament de les Illes, Consell Regional CatNord...), la creació del Consell Audiovisual i seva implementació.

c) Estudiar la possibilitat d'endegar alguna campanya per a que l'Estat francès signi la Carta Regional de les Llengües Minoritzades, i pel compliment d’aquesta per part de l’Estat espanyol i italià.


2/ ÚS SOCIAL

Coneixedors la diferent situació de la llengua a cada part del territori, Enllaçats per la Llengua vol endegar accions per a promoure l'ús social del català i insta a les administracions corresponents el compliment de les següents demandes:

Al País Valencià aconseguir una veritable Llei d’igualtat lingüística i que els drets lingüístics dels valencianoparlants estiguin garantits, especialment als àmbits escolar i de funció pública per la qual cosa exigeix la incorporació de la competència lingüística per l’accés a les Administracions Públiques, la millora del decret de Plurilingüisme i l’augment de les partides pressupostàries per a la promoció del valencià. Reobertura d’una RTVV de qualitat i en valencià i la reciprocitat de les emissions de TV3, CatRàdio i IB3.

A la Franja cal emprendre mesures actives per implementar de la presència del català a l’escola i les administracions públiques per dignificar la llengua, lluny de l’habitual política simbòlica sense resultats efectius. Declarar el català com a llengua oficial a la Comunitat Autònoma Aragonesa.

Al Principat d’Andorra, tot i ésser un estat sobirà, s’ha d’incentivar la presència i l’ús del català al comerç i  la reciprocitat de mitjans entre el canal públic estatal, la xarxa de televisions locals i IB3.

A Catalunya Nord la difusió de tots els canals de TVC i deslocalització de continguts propis de Catalunya del nord. L’ aplicació real de l'oficialitat del català al "Conseil Général des Pyrénées Orientales" i que les institucions públiques de Catalunya del Nord equiparin els nivells d'inversions en ensenyament en català al que fan les institucions de Bretanya amb la seva llengua.

Al Principat de Catalunya cal promoure el català com a llengua de cohesió social, acabar amb la discriminació lingüística en àmbits com el judicial, l’etiquetatge de productes o la industria audiovisual. Reforçar l’escola pública catalana amb el català com a llengua vehicular i activar la reciprocitat dels mitjans de comunicació en català amb els altres territoris.

A l’Alguer promocionar l’alguerès des de les institucions publiques locals, regionals i estatals en sectors com la toponímia, l’escola, la literatura i els comerços, tot reconeixent la tasca que fan per la llengua les entitats civils.

A les Illes Balears que el govern de les Illes Balears lideri sense por la normalització del català, desenvolupi el pla d’accions que ha elaborat el Consell Social de la Llengua Catalana amb l’ajuda de tots els sectors socials, econòmics i institucionals, així com de persones i entitats que sempre han treballat per la pervivència i l’ús del català. Hi ha necessitat que el govern en ple treballi per augmentar la presència del català a l’escola, als mitjans de comunicació, a l’administració, a la justícia i al lleure, al comerç, a la sanitat i que la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, sigui la llengua de cohesió social i que ofereixi noves oportunitats a totes les persones que el vulguin aprendre.

3/ COORDINACIÓ ENTRE ENTITATS PER LA LLENGUA

ExLL considera necessària la coordinació de les actuacions de les entitats per la llengua de tot el domini lingüístic per defensar la llengua que compartim dels atacs dels governs espanyol i francès, aconseguir avançar realment en el procés de normalització lingüística i en el seu reconeixement internacional.

Per aquest darrer fet la xarxa d’Enllaçats s’adhereix al Protocol per la garantia dels drets lingüístics promogut avui a Donostia per KONTSEILUA i impulsat per entitats com CIEMEN, ELEN o LINGUAPAX, entre d’altres, amb aportacions de col·lectius que treballen per les llengües minoritzades d’Europa.

                                               

Enllaçats per la Llengua,                 

Castelló de la Plana 17 desembre de 2016 

                                                 enllacatsperlallengua@gmail.com

S'endega una campanya per fer front els prejudicis lingüístics [ACL el Tempir]

El Tempir llança nova campanya de promoció d’actituds per a fer front als prejudicis lingüístics

Els prejudicis lingüístics són instrument eficaç per a provocar la deserció lingüística. De fet, s’aprenen en la majoria de casos de manera inconscient perquè estan presents en la vida quotidiana de la mateixa manera que els micromasclismes. En altres ocasions aquests judicis de valor racistes són creats específicament per a estigmatitzar la llengua que es vol subordinada. Siga com siga, creats específicament o inserits en el dia a dia sense adonar-nos de la seua existència de tan assumits com estan en converses i actituds, els prejudicis lingüístics busquen dificultar la presència de llengües en els àmbits d’ús públic i recloure-les ens els àmbits d’ús privats fins a fer-les desparéixer, fins a fer-les poc útils i apropiades per als seus parlants en la transmissió intergeneracional i per a la vida moderna.

Hui dia, a casa nostra, els prejudicis són ben presents i juguen contra la recuperació del prestigi i de la utilitat del valencià. Per això, El Tempir ha decidit llançar una campanya de conscienciació contra els prejudicis lingüístics a fi de fomentar el coneixement i l’actitud crítica en contra d’aquests i que enfortisca l’ús social del valencià. La campanya, dissenyada en format de decàleg, com la dels drets lingüístics de l’any passat, té com a objectiu fer reflexionar la població en general i, en particular, els valencianoparlants sobre aquells prejudicis més comuns a fi de contribuir a desmuntar-los, a desfer estereotips absurds i a denunciar tòpics que no afavoreixen l’augment de l’ús social del valencià ni, per extensió, la preservació de la diversitat lingüística. La campanya “Actituds contra els prejudicis lingüístics” d’El Tempir es desenvoluparà en una primera fase mitjançant les nostres xarxes socials a fi de viralitzar -i, a més, difondre- deu missatges en deu imatges que després es publicaran en format de cartell perquè siga físicament present a centres educatius i de la salut, conselleries, instàncies municipals i de la diputació, etc.

Font: el Tempir

Entitats de tot el domini lingüístic celebren la trobada anual d’Enllaçats per la Llengua a Castelló

Entitats de tot el domini lingüístic celebren la trobada anual d’Enllaçats per la Llengua a Castelló

La xarxa d'entitats Enllaçats per la Llengua (ExLL), que aplega col·lectius d’arreu del domini lingüístic català, es reunirà el 17 de desembre a Castelló de la Plana per celebrar la trobada anual que cada any fa coincidir amb l’aniversari de les Normes de Castelló de 1932.

En aquesta reunió plenària, que es durà a terme a la seu del sindicat STEPV-Iv (c/ Marqués de Valverde, 8) a les 11.00, es farà un repàs de totes les campanyes, trobades i activitats desenvolupades durant l’exercici, especialment de l’espai de comunicació en català i les seves darreres novetats, i de l’ampliació de la xarxa a altres col·lectius. També es proposaran accions encaminades a la unitat i l’ús social de la llengua en cadascun dels territoris de parla catalana, com marca la Declaració d’Elx impulsada per ExLL a l’octubre a la capital del Baix Vinalopó.

A les 13.00, ExLL participarà en l’acte central de la commemoració de les Normes de Castelló organitzat per la plataforma Castelló per la Llengua, que es celebrarà a la Plaça Major de Castelló. Hi farà un breu parlament sobre l’espai audiovisual comú en llengua catalana, que llegirà el president de l’Associació Amics de la Bressola, Aleix Andreu.

Recordatori d’activitats d’ExLL del 17 de desembre a Castelló de la Plana:

Reunió plenària d’ExLL: 11.00, c/ Marqués de Valverde, 8

Parlament sobre l’espai de comunicació en català: 13.00, Plaça Major

Enllaçats per la Llengua, desembre de 2016

enllacatsperlallengua@gmail.com

Els drets lingüístics, una qüestió de justícia social, per Josep Escribano

Clar i ras! Per a El Tempir la pervivència lingüística dels valencianoparlants passa per una demanda radical d’absoluta democràcia a casa nostra, de manera que els nostres drets lingüístics siguen plens i efectius. Demanar que la igualtat lingüística siga una autèntica exigència democràtica és l’única manera de poder utilitzar el valencià sense haver de patir cap mena de discriminació lingüística. De fet, la democràcia va molt més enllà d’una simple foto d’una urna i una papereta, tal com denunciava fa un temps la professora de la Universitat de Cambridge Mary Beard en un mitjà de comunicació estatal.
 
En aquest camí, la primera cosa que haurien de fer els nostres polítics és començar a corregir determinades expressions del discurs públic a favor d’una estratègia discursiva que positivitze la reivindicació dels nostres drets lingüístics. En altres paraules, de la mateixa manera que treballem per desterrar del llenguatge expressions sexistes, masclistes, que comporten prejudicis i estereotips discriminatoris envers la igualtat entre la dona i l’home, també s’hauria de desterrar del discurs polític expressions derivades de la intolerància i del supremacisme lingüístic com, per exemple, el del verb “imposar” a l’hora de referir-se al valencià. Per què? Perquè menysprea la nostra llengua i s’entra en l’assumpció dels marcs referencials del camp de batalla discursiva d’aquells que volen un futur subaltern i d’inanitat per a la nostra llengua, perquè és així com entenen la cooficialitat. Per tant, cal denunciar que no hi ha més imposició que la gran quantitat de normativa que obliga de manera excloent a l’ús del castellà en àmbits tan dispars com l’etiquetatge o en l’accés a la carrera judicial, entre d’altres.
 
Un segon element necessari perquè la igualtat lingüística esdevinga realitat com a exigència democràtica ineludible és que tothom, la ciutadania en general i els polítics en particular, assumisca que emparar els drets dels valencianoparlants és una qüestió de justícia social. I per què ho és? Per dues raons: la primera, la justícia ha de garantir l’equitat legal, entre desiguals, entre valencianoparlants i castellanoparlants, de manera que s’òbriga així una via de respecte cap a la nostra llengua, premissa bàsica i essencial per a l’augment de la nostra autoestima. Altrament, sense autoestima i amb un sentiment d’indefensió més interioritzat davant la discriminació lingüística, el valencià es reclourà sense remei en l’àmbit domèstic, la darrera fase d’un final que els demòcrates no volem i que altres no tan demòcrates desitgen. La segona raó és una qüestió social perquè cada vegada més el malestar i la demanda de mesures que asseguren desenvolupar la vida en valencià es fan més paleses en les xarxes socials i al carrer davant una discriminació totalment institucionalitzada legalment i civilment.
 
Ara bé, no hi ha dubte que justícia social és disposar d’una sanitat pública i de qualitat, per exemple. Més difícil, però, és veure que justícia social també és tenir uns drets lingüístics plens, en tant que també són drets civils i humans, cosa que sempre s'oblida davant altres drets considerats de primera categoria. Per tant, la retòrica de la defensa del benestar social a casa nostra no ha de deixar en un segon plànol els nostres drets lingüístics. L’exigència de la igualtat lingüística és justícia social; és sobretot un exercici de responsabilitat democràtica radical en un estat democràticament formal com el que tenim.
 
I un tercer element bàsic és que la Generalitat Valenciana ha d’assumir que cal posar punt final a la indefensió lingüística dels valencianoparlants, i per a això demanem una normativa que camine cap aquest objectiu, com una llei d’igualtat lingüística. És cert que el nou decret d’usos oficials que la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esports està preparant permetrà desplegar aquella part dels usos oficials del valencià que preveu la Llei d’ús i ensenyament del valencià. Per a la Junta Directiva d’El Tempir és un text positiu en els termes en què ha estat redactat l’esborrany. Entenem, però, que per si sola no garantirà els nostres drets, per exemple, en àrees tan sensibles com el del comerç. Comprenem la política lingüística prudent que s’hi està desenvolupant, atesa la situació política actual, però considerem que eixa política ha de ser més ambiciosa. L’activitat d’entitats com El Tempir és la de complementar l’acció del govern, la de fer-lo reflexionar, perquè entenga que s’ha de caminar cap a una política lingüística més decidida i que en aquest camí no està sola.
 
En definitiva, aquests tres elements (reformular l’estratègia discursiva, l’assumpció dels drets lingüístics com a drets socials i una normativa que els garantisca amb caràcter general) són imprescindibles per a aquesta exigència democràtica que reclamem i per a eixe exercici de responsabilitat democràtica a què apel·lem. A més, cal que la societat civil també és constituïsca en un autèntic moviment civil, valedor i defensor, d’aquests drets, seguint l’exemple dels moviments civils a favor dels drets dels nord-americans. Així, podrà complementar, suplir i vigilar el paper de l’administració com a garant dels nostres drets lingüístics.
 
És cert que aquesta visió (i, per tant, projecte a materialitzar), que defensem des d’El Tempir, no és fàcil de dur a terme. En som conscients. Però nosaltres no hem triat el camí fàcil. Alguns ens diuen que caminem en la utopia. I nosaltres els responem sempre el mateix: la utopia té la gran virtut que ens fa caminar, perquè la immobilitat ens fa retrocedir. I el valencianisme lingüístic i cultural és això: és caminar. Caminar per construir un relat, un discurs públic que siga plenament assumit per tots des de les circumstàncies i els particularismes de cadascú. Segurament en aquest caminar, en la confecció d’aquest relat, poden sorgir discrepàncies en determinades qüestions entre els polítics governants i les demandes d’El Tempir o d’altres entitats civils o sindicals en aquesta esfera. I què passa? No passa res. Haurem d’acostumar-nos a treballar en la discrepància, perquè és sana i és constructiva, perquè ens esperona i perquè ens fa madurar. A vegades, el problema no és tant la discrepància com la manera de manejar-la emocionalment. No oblidem, en tot cas, que el més important és el camí que hem de fer junts per desterrar el dissens que altres sembren a fi d’ampliar el consens, el d’un autèntic pacte civil i democràtic a favor de la promoció de l’ús social del valencià, que compte amb el suport de la majoria de la societat valenciana.
 
Hui, dia 4 de desembre, Dia dels Drets Lingüístics al País Valencià, des d’El Tempir reivindiquem la necessitat d’un ordenament lingüístic plenament democràtic a tots els nivells. Ja és una qüestió de justícia social!

Josep Escribano, president de l'ACL el Tempir

Font: laveupv

Enllaçats celebra el pas endavant cap a l'espai de comunicació en català

Enllaçats per la Llengua celebra el pas endavant cap a un espai de comunicació en català

La xarxa d'entitats Enllaçats per la Llengua (ExLL) celebra que el Parlament de Catalunya hagi aprovat una moció presentada pel Grup Parlamentari CUP-CC instant a crear el Consell de l'Espai Audiovisual Català i que pretengui reforçar la col·laboració entre els mitjans de comunicació dels territoris del domini lingüístic i demani la reciprocitat de tots els canals en llengua catalana.

ExLL recorda que des del col·lectiu s'ha empés cap a aquesta decisió i s'ha fet d'altaveu d'aquesta demanda. Les entitats que treballen dins d'ExLL, i que representen la totalitat de de la catalanofonia, ja fa més d'un any que començaren una campanya per un espai de comunicació en català.

L'impuls de la creació del Consell Audiovisual fou la principal conclusió a què es va arribar en les jornades organitzades pel sindicat STEI Intersindical a Palma a finals de 2015 sota el títol "Per un espai de comunicació en català", que comptà amb professionals de la comunicació de tot l'àmbit dels Països Catalans.

ExLL també va mantenir el mes passat una reunió amb una representació del Grup Parlamentari CUP-CC, en què es van interessar per la campanya per un espai de comunicació en català promoguda per la xarxa d'entitats, i en què es posà en valor la necessitat d'articular aquest espai i s'analitzà la difícil situació dels mitjans en català arreu dels territoris de parla catalana.

La xarxa d'entitats vol, a més, remarcar la tasca del professor Josep Gifreu, també convidat a les jornades de Palma, per la gran tasca que ha desenvolupat durant molts anys per l'espai de comunicació en català i el seu paper com a principal demandant d'un Consell Audiovisual compartit, que avui és més a prop de ser una realitat.

En darrer terme, ExLL també vol agrair que aquesta moció aprovada pel Parlament de Catalunya parli de celebrar un acte públic de reconeixement a les persones i entitats que han contribuït a la reciprocitat dels canals en català amb el convenciment que amb iniciatives com aquesta es fan passes endavant per la normalització de la llengua catalana.

Enllaçats per la Llengua, 3 desembre de 2016