Membres de la FOLC amb representants de les institucions catalanes |
L'Assemblea de la FOLC (Federació d'organitzacions de la llengua catalana), reunida a Barcelona amb la participació de representats de les Illes Balears (STEI-Intersindical, Assemblea de Mestres i Professors en català), País Valencià (Escola Valenciana, Intersindical Valenciana, El Tempir), Catalunya del Nord (Federació per la Defensa de la Llengua i la Cultura Catalanes) i Principat de Catalunya (Associació Llengua Nacional, Plataforma per la Llengua, Amics de la Bressola, USTEC-STEs), ha acordat fer públic el següent Comunicat:
PRENGUEM LA INICIATIVA, EXIGIM ELS NOSTRES DRETS LINGÜÍSTICS
Aquests darrers anys la llengua catalana ha continuat discriminada, en més o menys grau en tots els territoris on es parla, segons la diferent situació política de cada territori, i en tots els casos hem hagut d'actuar amb fermesa davant de cada atac rebut.
Els atacs tenien la intenció de reduir els espais de llibertat que s'havien anat guanyant per a l'ús del català: contra el català com a llengua vehicular de l'ensenyament al Principat de Catalunya, imposant un decret de trilingüisme a les Illes Balears (decret TIL) i al País Valencià reduint les línies de programes d'ensenyament en valencià. Al País Valencià ha estat un atac continu a la nostra llengua, fins i tot tancant RTVV i tallant les emissions de TV3. A la Catalunya del Nord, a la Franja de Ponent (Aragó), a l'Alguer (Sardenya) i al Carxe (Múrcia) el reconeixement oficial hi és encara molt precari i en aquest context la llengua té greus dificultats per a créixer o simplement mantenir-se. El Principat d'Andorra és una excepció pel que fa al reconeixement del català, perquè n'és llengua nacional i oficial.
Ara la situació ha canviat en els territoris més poblats: al País Valencià i a les Illes pels resultats de les darreres eleccions autonòmiques i al Principat de Catalunya pot canviar encara més perquè està en un procés d'independència que comportarà canvis importants.
Reivindiquem l'aplicació dels següents objectius bàsics en tots els territoris, amb el ritme que es consideri adequat en cada cas:
1.- Exigir a les Administracions que l'acreditació de la competència lingüística sigui un requisit per a les empleades i empleats públics, de manera que tots puguin atendre en català tota la ciutadania.
2.- Exigir a les Administracions que difonguin entre la població que encara no la coneix, que conviu en el mateix territori.
3.- Exigir a les Administracions que el català sigui la , de manera que pugui fer la funció pedagògica i de cohesió social que li correspon.
4.- Exigir a les Administracions que creïn les condicions i emprenguin les accions adequades perquè les zones on es parla català disposin de o puguin rebre les emissions dels mitjans de comunicació que emeten en català des d'unes altres zones.
Qualsevol territori on hi ha una comunitat catalanoparlant té dret a rebre de les Administracions el reconeixement mínim que defineixen aquests objectius, .
Totes aquestes exigències es faran realitat amb el treball d'un ampli moviment popular, que aplegui cada vegada més voluntats compromeses en la restitució del català com a llengua de cohesió social.
Assemblea de la FOLC, 10.09.2016
A més a més l'Assemblea de la FOLC reunida avui a Barcelona dóna suport a la manifestació d'aquesta tarda a Perpinyà en defensa de la catalanitat i del nom de la regió OCCITÀNIA-PAÍS CATALÀ.
Mes informacio: M. Antonia Font, presidenta de la FOLC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada