Per una llei d'igualtat lingüística per al valencià

La Plataforma pels Drets Lingüístics del País Valencià demana una llei d’igualtat lingüística i la regulació de la plena capacitació en valencià

El claustre de la Nau – Universitat de València ha sigut l’escenari de la presentació del document Pels nostres drets lingüístics, elaborat per la Plataforma pels Drets Lingüístics del País Valencià amb la intenció de palesar la necessitat de crear una llei d’igualtat lingüística. En aquesta normativa ha d’estar compresa la regulació de la plena competència lingüística com a requisit per a accedir a qualsevol lloc de treball de la funció pública.

• El #4D estarà marcat per la demanda social d’una nova llei de la funció pública, que incloga la implantació de la plena competència lingüística com a requisit per a accedir a les administracions públiques, i la llei d’igualtat lingüística.

• Amb aquestes mesures la Plataforma pretén posar fi a la discriminació per raó de llengua.

La Plataforma pels Drets Lingüístics del País Valencià treballa per la normalització de la llengua en tots els àmbits. L’ensenyament, les administracions i els mitjans de comunicació són els principals vessants per garantir els drets lingüístics de la ciutadania. D’una banda, l’ensenyament en valencià dota l’alumnat de la competència lingüística necessària per a poder fer servir el valencià i el castellà de forma equilibrada. D’altra banda, la Plataforma pels Drets Lingüístics del País Valencià fixa la necessitat de potenciar la llengua en l’àmbit de les administracions públiques com una mesura fonamental d’igualtat i respecte dels drets de la ciutadania. En aquests termes, el conjunt d’entitats, organitzacions i sindicats que formen part de la Plataforma pels Drets Lingüístics ha consensuat el document Pels nostres drets lingüístics, en el qual s’espigolen les mesures que caldria adoptar per assolir la normalització del valencià.

Drets humans: drets lingüístics

La introducció de la plena competència lingüística en totes les administracions públiques evitarà que cap ciutadà se senta menyspreat i veja vulnerats els seus drets humans per adreçar-se en valencià a qualsevol funcionari o funcionària bé per sol·licitar documentació en valencià. La ciutadania té el dret de triar en igualtat de condicions el valencià o el castellà davant tots els poders públics.

Plena competència lingüística

La plena competència lingüística forma part de la qualitat del servei públic. Els treballadors públics demostren que posseeixen la suficient capacitació lingüística per a realitzar el seu treball en qualsevol de les dues llengües oficials. La plena competència lingüística és condició inequívoca i imprescindible per poder exercir l’activitat laboral dins de les administracions públiques valencianes.

Dret lingüístic: dret a la igualtat

En l’actualitat, el respecte dels drets lingüístics individuals i col•lectius dels valencianoparlants es vulnera constantment perquè s’incompleix el marc jurídic reflectit en l’article 7 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, i l’article 19.1 de la llei 30/1984, de Mesures de Reforma de la Funció Pública -LMRFP-. Amb la intenció d’evitar la discriminació per raó de llengua, la Plataforma pels Drets Lingüístics proposa incloure la capacitat lingüística en la llei de funció pública valenciana.

Accés a la funció pública i coneixement lingüístic

La Plataforma entén que el coneixement dels dos idiomes oficials ha d’estar associat a les competències professionals de qualsevol càrrec o lloc de treball en la funció pública. La capacitació lingüística dels treballadors i treballadores s’ha d’adaptar a la realitat de cada lloc de treball i a la funció que s’hi desenvolupa. Així, cal establir una catalogació del nivell d’especialització i de coneixements tècnics i lingüístics proporcionals a les funcions professionals. D’aquesta manera, la pròpia administració haurà d’incloure el perfil laboral i professional en el catàleg lingüístic dels llocs de treball.

Pedagogia i àmbit d’aplicació

Totes les administracions radicades al País Valencià han d’atendre en valencià sense cap excepció. La ciutadania té el dret de triar en igualtat de condicions el valencià o el castellà davant tots els poders públics. Aquest dret està emparat pel Tribunal Constitucional, que estableix la cooficialitat de les dues llengües en l’article 3 de la Constitució espanyola.

A les comarques castellanoparlants s’ha de garantir la informació i formació necessària per a implantar el requisit lingüístic. La introducció de la capacitació en valencià conviurà amb l’estatus lingüístic d’altres llengües acceptades també com a pròpies. Per la qual cosa, les estratègies i la pedagogia d’implantació dependran de cada context social de les comarques valencianoparlants i sempre es pararà atenció a la diversitat.

Formació

La formació tecnicolingüística per obtindre la certificació oportuna de capacitació lingüística per accedir a la funció pública, per participar en un procediment de promoció interna o a causa d’estar immersos en un procés de catalogació de llocs de treball en una administració concreta, ha d’estar acompanyada per altres crèdits formatius per culturalitzar els actuals i futurs funcionaris i funcionàries.

Acords empresarials

El valencià ha de marcar el segell de qualitat. Les empreses, organitzacions i entitats que ofereixen serveis a les administracions públiques valencianes haurien d’assumir la capacitació lingüística en els dos idiomes oficials per a la contractació de treballadors i treballadores i garantir-los la formació laboral permanent. És important que la competència lingüística s’implante en tots els àmbits que exerceixen la seua activitat de forma complementària a l’administració pública i tenen un pes transcendental en la nostra societat civil, com és el cas de les notaries i els registres de la propietat.

Acords estatals

La Generalitat Valenciana té la competència per a legislar a favor de la llengua i ho ha de fer de forma transversal a totes les administracions. El Govern valencià ha d’establir convenis amb l’Administració estatal perquè a les bases dels concursos de trasllats en l’àmbit judicial es valore i es puntue el coneixement de la llengua com a condició indispensable per a poder exercir la seua funció al nostre país.

Ensenyament en valencià

Al sector educatiu, la catalogació dels llocs de treball docent i no docent seguint el criteri i els plantejaments de la implantació del requisit lingüístic estarà associada ineludiblement a la implantació de programes d’ensenyament en valencià, atenent l’objectiu de generalitzar aquests programes a tot el sistema educatiu valencià i, sobretot, al sector de centres educatius concertats, i la supressió de les exempcions de l’ensenyament del valencià a les comarques castellanoparlants.

La Plataforma pels Drets Lingüístics del País Valencià està formada per les entitats: Escola Valenciana, ACV Tirant, ACICOM, Ca Revolta, Castelló per la Llengua, Comissió 9 d’Octubre de Torrent, Confederació Gonzalo Anaya, FAPA València, Societat Coral El Micalet, Unió de Cooperatives d’Ensenyament Valencianes (UCEV), Plataforma per la Llengua, Plataforma pel Dret a Decidir; els sindicats: A Contracorrent, BEA, CCOO PV, COS, Intersindical Valenciana, UGT PV; i els partits polítics: Els Verds del País Valencià, ERPV, EUPV, Guanyant Torrent, Podem i PSPV-PSOE.

Font